Núaero 24. NOVEMBRE 1990. Preu: 100 otes

la a

DEMOGRAFIA D'INCAEN EL SEGLE XIV

Socio politica a Inca a laprimera meitat del segle XX.

Aproximació històrica.

PAG. 2

REDACCIÓ

Antoni Armengol,

Francesca Cortès, Pere Castelló,

Bernardi Seguí i Josep Mayans.

CONFECCIÓ

Antònia Llobera, Antònia París,

Paula Dallà i Catí Ramis.

COL·LABORACIONS

Foto Payeras, Foto QSS, Jaume Ar-

mengol, Joan Guasp, Pere Fiol Tor-

nila, Llorenç Payeras, ADENA, Pau-

la Valriu, Sebastià Llabrés, Guillem

Coll i Pere J. Alcina i Rafel Seguí.

ADMINISTRACIÓ

Catí Ferrà, Llorenç Sastre i Margali-

da Mulet.

PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS

Bernardi. Telèfon 50.46.93

IMPRESSIÓ

Imprempta Molinos, S.A. Inca.

DIPÒSIT LEGAL

PM 451-1986.

EDITA

Inca Revista. OBRA CULTURAL BALEAR

d'Inca.

Apartat de Correus, 156.

Telèfon 50.12.25.

NOTA.- Les responsabilitats dels

articles recauran únicament damunt

de llurs autors.

La lleng

Botiga

La FloridaPlaça Espanya. 19

Inca (Mallorca)

FOTO ESTUDI

palmer, 8Inca T 505763

l\/I I M â l TA ~aistribuidor

IVI INWU A oficial

FOTOGRAFIAPROFESSIONAL

fastREVELATGES

FABRICA D ARTICLES DE PELL

guantsbosses

peces de vestit

i marroquineria en general

Gran Via de Colon INCA Telelon 50 19 00

PAG. 3

Dijous BoEl Dijous Bo és qualque cosa més que una fira

comarcal amb el seu robatge folclòric. Se'n poden donarmoltes de visions des de punts de vista polítics, socials omercantils però a hores d'ara ha esdevingut un aconteixementmés profund i més simptomàtic. El Dijous Bo és la revàlidad'Inca com a poble. Saber organitzar tot això al llarg delstemps i superant l'erosió dels esdeveniments i lescontrarietats humanes és un indicatiu de maduresa popular.

Una població que sap mantenir any rera any una talmoguda amb aquest carisme i poder de convocatòria i ambaquest impacte al llarg i ample de tota l'illa és una ciutaten tot el sentit de la paraula.

ABIERTO DE LUNES A SÁBADO

PELUQUERÍA Y ESTETICA• METODO DE EQUILIBRIO NATURAL PIROCHE

• DEPILACIÓN ELÉCTRICA

• SAUNA Y SOLARIUM

G I M N A S I A ACTIVA Y PASIVA

Y O G A RELAJACIÓN - REHABILITACIÓN ESPALDA

POSTURAS AL ALCANCE DE TODOS

PROFESORA TITULADA

Avda. d'Alcúdia, 6-1.° - Tel. 50 31 66 - INCA

\ y

PAG. 4

nova entitat, el CentreCultural Andalús

integrar 1 'immigrant andalúsa la societat inquera

Després d'una etapa inicialamb una junta gestora, el passatmés d'abril en una assembleaextraordinària es va anomenar laprimera Junta Directiva per dosanys. En formen part les següentspersones: President, Andrés VegaDelgado; Vicepresident, MercedesLara Carrasco; Secretaria General,Antònia Rosa Aloy; Delegat Cultu-ral, Luis Contreras Pino; DelegatSocial, Bartomeu Vela Torres;Tresorer, Pep Vela Lara; Inter-ventor, Rafael Guerrero i Vocals,Angeles Romero, Joaquim Barrera,Francisco Reina, Ramon Navarrete,Teófilo Navarrete, Esperança Cam-pins i Josefina Navarro.

Aquesta nova entitat té elseu local social al Bar olimpia, ala Placa des Campet des Tren, se-gons la nova Junta un dels objec-tius fonamentals és ajudar a laintegració de 1 'immigrant andalúsa la societat inquera. Per aixòuna de les activitats programadesés la realització d'un curset decatalà i cultura. Pensen també dur

a terme altres activitat com uncurset de cuina andalusa, un cur-set de sevillanes, mecanografia.

PUB

NUITS

DDDC

C/Jaume Armengol

N-74 Inca

* Y 7

PARSA -FORLADYEQUIPAMIENTO DE COCINAS

Pza España, 24 Tel 5O IO 13 I N C í

PAG. 5

A-R-C.A- intentant salvar elque resta del nostre patrimoni

arquitectònic

AMB POCS MITJANS HUMANS IECONÒMICS PERÒ AMB UNA GRAN

EMPENTA I RIQUESA DE MOTIVACIONSL'ASSOCIACIÓ A.R.C.A. SEGUEIX

SALVANT VALORS HISTÒRICS,ARTÍSTICS I, TAL VEGADA,

CONCIENCIES.

La llista de pèrdues delnostre patrimoni arquitectònicdurant els tres darrers anys éstan coneguda per persones mitja-nanent informades com preocupantper aquelles que a més d'infor-mació tenen cultura.

Davant aquests fets ARCA hiveu una explicació d'especulaciópura i dura i contempla com l'Ad-ministració Pública pateix algu-nes vegades d'impotència legal,altres de lentitud o poca imagi-nació. Inclus no descarta casosen que podria esser presumptecol·laboradora d'aquestes des-truccions. Els Ajuntaments dePalma i de Muro i la mateixa Con-selleria d'Obres Públiques sónalgunes de les institucions queARCA acusa en un dels seus comu-nicats .

SAEZ-TORRENS, S.A.Concesionario Citroën

CITROËN

C/. Juan de Austria, 104-110Teléfono 50 12 52

07300 INCA (Baleares)

PAG. 6

ASSOCIACIÓ PER A ^ P ^ L A REVITAUTZACÜDELS CENTRES ANTICS

Carrer de la Pau, 507012 PALMA. Tel. 71 95 31

Oficines : De dilluns a divendresde 17 a 2O h.

Com moltes altres associa-cions semblants ARCA va néixerquan ja era un poc tard. No ésuna ocupació de quatre desen-feinats, si no una respostamínima d'un poble que pateix unexpoli: la pèrdua d'un llegathistòric i artístic.

Dia rera dia ARCA fa estu-dis, recluta socis, recapta fons,informa, cataloga, evita destruc-cions i vol amparar, amb l'ajutde tots, tot un repertori de ca-sals de poble, aljubs, canaletes,ermites, marjades, possessions,molins i tota una riquesa cultu-ral i etnològica que està inde-fensa i desprotegida.

RANSI

La gent d'ARCA, i molts més,patiran vergonya si han de trans-metre als qui venguin darrera unaterra despersonalitzada i òrfenade caràcter i d'Història.

Un dels seus socis, el cone-gut articulista Antoni Serra,escriu a ULTIMA HORA que hi estàafiliat " porque me hace sentirmás civilizado.." i també perquèés una d'aquestes societats a lesquals "...uno tiene que perte-necer por instinto natural, porser ciudadano de una urbe y deuna sociedad que fundamenta supresente y su futuro en el pres-tigio de la cultura, de la histo-ria i de la capacidad cívica."

PREMIS31 DE DESEMBRE

1.990

Carrer can Vidal, 36 07300 INCA (MALLORCA)

PERELLÓAUTOESCUELA

Preparación para la obtención del los permisos de la clase:Al ,A2,B1 ,B2,yCl (Camión)Clases TEÓRICAS y PRACTICAS durante todo el día

Bisbe Llompart, 111 Enti*. Tel. 50 28 64. INCA

PAG. 7

Socio política a Inca a laprimera meitat del segle XX.

Aproximació històrica.

per Jaume Armengol

Ens centrarem fonamentalmenten el període de la MonarquiaConstitucional d'Alfons XIII.Sabem que aleshores era vigent laConstitució de Canovas. Hi havianomés els dos partits de torn:Conservadors i Liberals. Poste-riorment i per diverses escisionsd'aquells dos naixeren el Mauri stai el Progressista. Tanmateix lagran majoria de població inquerano es sent identificada i si votamajoritàriament als liberals ésdegut a que aquests aglutinen totel vot progressiste d'Inca i alRepublicanisme molt arrelat.Republicans de diverses tendèn-cies: Federalistes seguidors de Pii Margal1, Radicals i Social is-tes-Republicans. S'ha de dir que adiferència de l'actualitat laclasse treballadora inquera nosent cap tendència, ni pels socia-listes estatals, ni tampoc pelcomunisme. Tampoc des del cairesindical s'hi sent identificadaamb el sindicat socialista. Elstreballadors inquers, pel contra-ri, donen la confiança absoluta alíders com Antoni Bestard, unsignificatiu cap obrer, anarco-sindicalista i fundador de la CNTjuntament amb Ordines. El llíber-talisme arrela en la classetreballadora. No resulta estrany,doncs, que per aquells anysfuncionin a Inca diversos cerclesobrers i que en ells es parli finsi tot de Ferrer i Guàrdia.

També cal esmentar, a mésdels partits de govern i l'anarco-síndicalisme, afegint-hi els repu-blicans, determinats cercles catò-lics i de caire clarament con-servador que no combreguen amb els

EN JAUME ARMENGOL I PASQUAL,BATLE D'INCA PEL PARTIT LIBERALPROGRESSISTA.

partits estatals de dreta. Alcapdavant d'ells hem de col·locarMiquel Duran i Saurina d'ideologiaconservadora, seguidor de l'idearipolític d'en Prat de la Riba iFrancesc Cambó, líders de LligaCatalana. El Seu Cercle d'ObrersCatòlics és el fidel réflexe delque acabam de dir, sense oblidar-nos de la premsa que fundà i

PAG. 8

mantingué de miracle i que, a mésa més, hi col·laboraren homes deidèntica ideologia a la seva,propers als Centre Regionalistaque va presidir Guillem Forteza.

Passem a analitzar un micaels partits del poder, els qualsvaren tornar-se, fins el copd'estat d'en Primo. Ja hem dit queel Partit Liberal és sovintment elmajoritari a Inca, sobretot durantel període comprès entre 1890 i1917. Era aleshores cap del PartitLiberal i membre de 1"Executiva enJaume Armengol i Pasqual, advocaten exercici. Prest comencen lestensions entre les dues ales iarriben al punt de l'escisió. AInca també el partit es veudividit en dos bàndols irre-conciliables: la fracció conser-vadora comandada per DomingoAlzina i la fracció progressistacomandada per Jaume Armengol. Uncop produïda l'escisió definitiva,neix a tot l'Estat el PartitLiberal Progressista de l'ala mésavançada. Una breu enalísi del votinquer al llarg dels anys esconfirma que l'ala progressistaaportava al partit un vot popu-lista, fins i tot el vot delsrepublicans en les diversestendències.

Foren alcaldes del PartitLiberal en Domingo Alzina, enJaume Armengol, "es metge nou",abans de la divisió. Del pro-gressisme en Jaume Armengol i enFrancesc Llabrés.

El Partit Liberal, després del'escisíó, restà en mans deDomingo Alzina i Josep Amengual,propietari el primer i metge elsegon.

El Partit Conservador aglu-tinava 1 'aristocràcia rural, pro-pietaris i primers fabricants decalçats, si bé aquests s'inte-graren posteriorment en elHaurisme. El líder més signifi-catiu del Partit Maurista fou enGelabert i del Partit Conservadoren Vidal, notari de professió.

Fora de la legalitat cova el

CA'S CATALÀ, FÀBRICA DE CURTITSAVUI DESAPAREGUDA I QUE ESTROBAVA A LA GRAN VIA DE COLOM.

republicanisme i comença a prendreuna certa força la UGT. Elsprimers líders del republicanismeforen en Pujades que més endavantserà el primer batle de laRepública, Radical, i AntoniMateu, de primer d'Acció Repu-blicana i després d'Esquerra Repu-blicana Balear, darrer batle repu-blicà d'Inca i afusellat alcémenteri de Ciutat de Mallorca.Morí en defensa de les llibertatsjuntament amb els seus companys departit en Qués i n'Emili Darder, iamb el socialista Alexandre Jaume(PSOE).

Des del primer terç de seglecal esmentar tres fets cabdals :1) La progressiva evolució iconsolidació de la indústria del

PAG. 9

calçat; 2) El Quarter d'Infanteriaper allotjar un Regiment que tambérepresentà molt en el localismeinquer; 3) Les grans vagues obre-res, en especial la de 1919, aconseqüència de la Primera GuerraMundial, anomenada també vaga deles subsistències. La classe tre-balladora inquera sortí al carreri posà setge als magatzems d'ali-mentació.

Envers el món social i laboralja hem esmentat el domini gairebéabsolut de l'anarco- sindicalisme.Aquest fet es confirma plenamenten el 1913 en que la classe treba-lladora inquera opta massivamantper l'anarquisme. Cal destacar lafeina de Joan Harroig í Vicens,entusiasta propagador de l'anarco-sindicaiisie. Cal citar també lessocietats inqueres més importantsd'aleshores: "La Justicia" i "BlProgreso", la primera de sabatersi la segona de picapedrers,ambdues es defineixen comanarco-sindicaiistes. Més envant,el 1919 es produeix a Inca la vagamés important de tota la sevahistòria. Es duu a terme el 15d'abril en solidaritat amb la de-tenció el dia anterior dels lídersanarquistes a conseqüència d'unmíting. Entre les detinguts hitrobam: Antoni Bestard, AntoniTorrens, A. París, Miquel Ferrer iLlorenç Gelabert. Durant elsprimers mesos de 1919 les vaguess'estenen a Inca i es posa demanifest l'ideari cenetista.

INCA FOU UN NUCLID'ANARCO-SINDICALISMEDURANT EL PRIMER TERÇ

DEL SEGLE XX.Els inquers fan la vaga en

solidaritat amb els treballadorsde "La Canadiense" de Barcelona.Dia 20 de febrer del mateix anyen du a terme una manifestaciócontra el batle d'Inca, DomingoAlzina, i dia 24 l'exèrcit esllança al carrer per aturar lasituació de vaga permanent i decontínues manifestacions.

Els líders laborals foren,doncs, cenetistes. A la gran vagainquera parlaren els caps de laCNT, Joan Perona, Antoni Sánchez,Joan Marroig i Antoni Bestard.

^**APORTACIÓ AL CONVENI DENORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA*

Premsa Forana de Mallorca i la Conselleria de Cultura,Educació i Esport del Govern

PAG. 10

Estudi demogràficd'Inca al segle XIV

A PARTIR DE L'ESTUDI FET PER L'HISTORIADOR INQUERANSELM FBRRETJANS CONTINUAM EL COMENTARI DEL NOSTRECOL·LABORADOR BERNAT FORTEZA EN TORN A AQUESTA OBRAD'INVESTIGACIÓ VALUOSA EN SI MATEIXA I DE MANERA MOLTESPECIAL PELS INQUERS.

Fer un estudi minuciósd'aquest llibre en poc espai ésun tant difícil, però ententaremexplicar i desentrunyellar breu-ment el seu contingut. Val lapena conèixer els nostres avant-passats de fa 600 anys.

Al començament del llibrel'autor ens dona unes pinzelladesd'Inca dintre del context geo-gràfic i històric fent referènciaal repartiment del terme d'Inca:

Reial: h.600,80

de92

1'Infant Perehectàrees.

del Paborde de

de

Patrimonihectàrees.

Patrimonii els seus : 533,

PatrimoniTarragona: 852,04 hectàrees.

Patrimoni dels homesBarcelona: 3.033,12 hectàrees.

Patrimoni dels marselle-sos: 1.108,08 hectàrees.

Patrimoni de Pere Martelli Berenguer de Monreal: 227,20hectàrees.

Però el que realment ensinteressa és el Morabatí. Podem

dir que el Horabatí és de natu-ralesa fiscal, és un impost quees pagava cada set anys i haviende pagar-lo tots el veïns queposeïss in patrimoni de deu o méslliures i habitassin en un llarindependent. D'aquest pagament espor treure la conclusió delnombre de llars existents. Tambépodem conèixer la configuraciódemogràfica, no sempre exacta jaque els eclesiàstics, cavallers,

DEMOGRAFIA D'INCAENEL

PRIMER TERÇ DELSEGLE XIV

ANSELM FERRETJANS LLOMPART

moneders i familiars de la casareial no pagaven aquest impost.Tampoc pagaven els qui no tenienrecursos, per no estar emancipats0 per no tenir edat mínima.Segons el propi autor "...elsmorabatins d'Inca de 1329 i 1336,font única en la seva tipologia,ens permeten aproximar-nos a1 'estudi de la demografiad'aquesta ciutat" .

D'aquest estudi d'investi-gació treim que l'any 1329 paga-ven morabatí 1.012 veïns, aixòrepresenta uns 4.275 habitants íl'any 1336 pagaven morabatí 1.329veïns, representant 6.165 habi-tants .

PAG. 11

Del seu caràcter fiscal idemogràfic en poden treure algu-nes conclusions:

* Conèixer els oficis i profes-sions .* Elaboració d'un plànol de la

ciutat d'Inca en el segle XIV.* Conèixer els llinatges més

freqüents d'aquest segle i lesseves variacions.* També apareixen expressions

toponímiques acompanyant al nomdel veí.* En aquell temps ja existien

els malsnom, encara que siguinpocs: Cap de Bou, Matamulers,Grassa, Japarut, etc.* També coneixem els llinatges

jueus més usuals: Gresques,Sagrasa, Cardo, Bennono, etc.* Entre 1329 i 1336 hi ha una

puja demogràfica. Això suposa unaugment de la població.* Els morabatins ens serveixen

per fer una anàlisi antroponimicadels veïns.

L'autor ens mostra tota unarelació sobre la distribució delscontribuents i quantitats de mo-rabatins recaptats 1329 i 1336per illetes. També hi ha un apèn-dix documental sobre les rebudesdel monedatge d'Inca als anys es-mentats. Tot això ens dóna unaidea de la importància socioe-conòmica d'Inca en el primer terçdel segle XIV.

El treball, que mereix totel nostre reconeixement, ens por-ta a animar a l'autor a quesegueixi investigant sobre elnostre passat, que tan pocconeixem. Com també feim unacrida a altres persones a ajuntarels seus esforços a fi de quepugui sortir prest la HISTÒRIAD'INCA que tots els inquers volen

CONCESIONARIO OFICIAL

AudiAutomotor Inca s.a.EXPOSICIÓN Y VENTACARRETERA PALMA ALCUDIA, KM 29 (Junto Gasolinera)Tel. (971) 50 16 50 - 5407300 INCA (MALLORCA)

Sábados por la mañana abierto

DISCOS

C VIDAL, 51 TL.88.02.83

LLIBRES

Bisbe Llompart. 127 - Tel 50 25 35 07300 INCA • Mallorca

PAG. 12

ERA. ONCLE DEL BISBE

EL SEGLE XIX A MALLORCA ÉS UN SEGLE DE FOSCOR I DE LLUMS, DECOMPLEXITAT I D'ENCERTAMENTS, I AQUEST BON INQUER N'ÉS UNA

FIGURA SENYERA DE L'ESGLÉSIA MALLORQUINA D'AQUELL TEMPS.

Mossèn Pere JosepLlompart i Campins, 1807-1893

No he esbrinat encara moltsdetalls de la vida d'aquest homeperò si els suficients per admi-rar-lo de bon de veres. Era oncledel bisbe Llompart a qui tenimdedicat un carrer a la nostraciutat i pot ser que la repeticiódel llinatge ha fet que ens vol-guéssim estalviar un deute quetenim amb ell.

Nascut a Inca l'any 1807passa a estudiar al Seminari deMallorca quan encara era ado-lescent. El seminari és un reflexde la vida de Mallorca. Quan elsaires lliberals dominaven es veiaasfixiat i inclus fou suprimitel 10-07-1812 perquè es neces-sitaven aquelles instal·lacions iles del Col·legi de la Sapiènciaper aixoplugar-hi 122 cadets illurs criats i assistents. Foutancat també els anys 1821 i1836.

ELS UNIFORMES EREN ATRAIENTS

El Seminari sols era el queara anomenan un Col·legi Major onhi residien els estudiants quecada dia anaven a escoltar leslliçons que es dictaven a la Uni-versitat. Així va començar elnostre inquer aprofitant molt bél'ensenyament que allà es donava.Molts de joves mallorquins forenatrets aleshores per les dèriesmilitaristes. Els militars sesentien els salvadors d'un país

Pere Fi oi i Tornila

**APORTACIó AL CONVENI DENORMALITZACIÓ LINGÍSTICA*

Premsa Forana de Mallorca i la Conselleria de Cultura,Educació i Esport del Govern

FOTO: Payeras

que s'anava desfent com unacalça. Les manifestacions mili-tars eren molt vistoses i elsuniformes dels joves cadetes erenforça atraients.

PAG. 13

Les faccions polítiques erenmoltes. Uns volien que el Reiposàs les coses a son centreperquè tot era un desgavell.Altres es feien enfora de la per-sona de don Ferran i s'inclinavenper la monarquia carlista, i elcarlisme anava més cap a ladreta, representava més ordre imés seguretat, mentre que un ter-cer grup sols volia la Cons-titució i exaltava la llibertatque d'ella rajava enfront de ve-lles servituds. Guerres carlis-tes, aixecament militars, restau-racions, regències, períodes mo-derats, períodes progressistes,tot això bullia dins la nostraMallorca i cal dir que el clergathi tenia les mans i el cor debona manera.

EL BISBE S'EXILIA A MARSELLA

Pere Josep es troba enaltres problemes. Sent l'atracciód'aquest món nou que neix i quetambé el fascina. Experimental'estretor de ca-seva davanthaver-lo de tenir lluny de casa ihaver-li de pagar la manutenció iuns estudis. Però ell vol essercapellà. El bisbe de Mallorca haencarregat la formació dels semi-naristes (1824) al Vicari deMarratxí, el Dr. Antoni Jaume, ial Vicari de Sant Miquel deCiutat, , el Dr. Jaume Gibert iMelià. Aquell any el nostre PereJosep apareix com a fàmul delSeminari, o sigui que es guanyaràl'estatge i la manutenció fentels diferents serveis que s'hande fer a la casa. Aquell mateixany, davant la marcada situacióabsolutista que prenien lescoses, el bisbe Gonzalez Vallejodeixa Mallorca i s'exilia aMarsella.

Les Universitats d'Espanyatambé estaven terriblement remo-gudes. El xoc dels diferentscorrent ideològics era molt forti es veia agreujat per la man-cança de recursos econòmics.Recursos que a uns i a altrespolítics les sabia greu donar on

s'anaven congriant ideologiescontràries als propis interessos.Això i la mancança real de dinersfeu que es tancassin les Uni-versitats de Canàries i lanostra. Dia 11-02-1830 era tan-cada la nostra i els seminaristesquedaren al carrer. Pel desembrede l'any anterior ja s'havienvinculades les Càtedres mallor-quines a la Universitat deCervera. L'any 1832, per proxi-mitat geogràfica, passaren a lade València.

Aquest mara màgnum posà albisbe de Mallorca, Dr. AntoniPérez de Hirias, davant la neces-sitat de convertir el Seminari,lloc d'estage per a 48 semi-naristes, en casa a on a mésd'això hi hagués unes aules per aimpartir les matèries pròpies delestudis sacerdotals, patis d'es-barjo per a una jovensa que nopodia estar quieta un dia i unaltre, més habitacions perquècalia que el número de semina-ristes anàs creixent.

En la creació de càtedresque fa el senyor Bisbe l'any1830, el Diaca Pere JosepLlompart i Campins hi figura comprofessor del tercer any deFilosofia. L'any següent obtenguéuna beca per a poder estudiarTeologia Moral, Sagrada Escrip-tura, Història de l'Església iLitúrgia al temps que seguiràessent professor de Filosofia.Lany 1832 el trobam que és elMestre de Patges i com a tal viui menja al Palau Episcopal.

AIGÜES REMOGUDES

Per ara ens són desconegutsels primers anys de ministerisacerdotal de Mn. Pere Josep. Caldir que les aigües anaven moltremogudes. El bisbe tenia lesmans fermades ja que la DiputacióProvincial era molt exigent enmatèria política a l'hora d'apro-var certs temes per a proveir elscàrrecs aclesiàstics. Se vestiade gran zel per a la causa del'Església, però eren moltestrictes demanant bona moralitat

PAG. 14

del subjecte, instrucció compe-tent i fervent adhesió al GovernSa Magestat, cosa que feia queamb molta facilitat els papersquedassín entrebancats i no ar-ribassin. El mateix bisbe esreclogué voluntàriament a Lluc iAndratx davant les contínuestravetes que li posaven.

EL NUMERO UN

El bisbe Rafel Manso noarribà a encalantir la cadira deMallorca i altra caso va esserquan fou designat per ocupar lanostra seu l'algaidí Miquel Salvài Munar (1851-1873) Entrava aMallorca el 12 d'Abril i el dia 2de Maig ja convocava oposicions aRector. Dia 22 de Juliol hi haguél'examen de traducció llatina delCatecisme del Concili de Trento.Dia 23 examen de Teologia Moral icasos de consciència i el dia 24un sermó. Tot es feu per escrit ila puntuació més alta corres-pongué al prevere inquer a qui licorrespongué la rectoria deSóller.

RECTOR DE SÓLLER, SANTAEULALIA I DEL SEMINARI

Pocs anys estigué al co-mellar solleric, però sí elssuficients per omplir-los deldinamisme de la seva persona,sobresortint la forta preocupacióque tengué perquè l'ensenyamentaribàs a tot el poble, sobretot ala dona, que era la que estava enpitjors condicions. El resultatde sos esforços fou l'arribadaMallorca i son establiment aSóller, de les Escolàpies,institució que treballà allà de1857 a 1973.

El mateix any 1857 el trobamde rector a Santa Eulàlia, peròfins el quatre d'abril de 1858perquè quan el lluernajorer MateuJaume i Garau es creat bisbe deMenorca, deixà el càrrec deRector del Seminari i Mn. PereJosep fou posat al front d'aques-ta Institució Diocesana.

1 'i'

Fou Rector del Seminari desde 1858 fins a 1893. El càrrecmés llarg que tingué i quecompartí amb el de CanongeMagistral de la Seu mallorquina.Fou un excel·lent administrador i,amb la tenacitat que sempre hacarecterítzat el nostre caràcterinquer, renuncià a la paga deRector del Seminari per anaracumulant capital per poder ferd'aquella petita i antiga casa,el Casal dels Capellans mallor-quins . Comprà les cases que hihavia en els carrers Caldes,Escoles i Montserrat, edificà eltercer pis , on actualment hi hales instal·lacions de RàdioPopular, i aixeca també lesparets de l'actual capella segonsels plànols que el dia 04-09-1879havia presentat a l'Ajuntament.

PAG. 15

Els esdeveniments políticsno havien de trencarel ritme del Seminari

Mn. Pere Josep aconseguícalmar les eufòries polítiques iel Seminari fou la casa a ons'estudiava i es treballava en laformació dels futurs sacerdots.El Govern Provisional de Serrano,la nova constitució de 1869, larecolzada monàrquica d'Amadeu deSavoia, la tercera guerra carlis-ta, la Primera República... forenaconteixements vius, però caliaque no es trencas el ritmeformatiu del Seminari Diocesà.

Pere Josep té una for-tíssima preocupació. Així com elltengué seriosos problemes eco-nòmics per arribar al sacer-docí, hi ha molts de fills demenestrals i pagesos que estroben en les mateixes cir-cumstàncies, per això fundà la"Dependència o Seminari Menor" i"Menjador de segonaclasse", institucions que duraventot el temps dels estudiseclesiàstics i que miravend'abaixar els costos materials,posant-hi més part humana,aleshores no tan costosa.

Pel Setembre de 1886arribava a Mallorca un bisbevalencià després de dos fruítosospontificats de mallorquins.Mossèn Pere Josep ja era forçavell i el bisbe Cervera teniamoltes ganes de fer coses. Va

vell i el bisbe Cervera teniamoltes ganes de fer coses. Vatrobar un seminari en actitud decreixement i de reformes mate-rials, cosa que li fou plaent. Vatenir l'encert d'anomenar Vice-rector del Seminari a un home queera un potet de seny i que viviaseriosament son sacerdoci, MossènMiquel Maura i Montaner, germàdel polític Antoni i de l'es-criptor Gabriel. Ell fou el baciede la llarga vellesa de don Pere

PORTAL LATERAL DE LA PARRÒQUADE SANTA EULÀLIA A CIUTAT, DELA QUE FOU RECTOR AQUEST INQUER

Josep. Compartiren desitjós ianhels i el segon dugué endavant,amb tota finesa, les obres demillora que el Rector vell haviaprojectat i estalviat per anarfent.

NOTA. NECROLÒGICADEL BUTLLETÍ DELBISBAT.

"Dia 23 de Febrero ultimo(1893) falleció en el SeminarioConciliar de esta Ciudad, el Ldo.M. llustre Pedro José Llompart yCampins, Canónigo Magistral deesta Santa Iglesia y rector delMencionado establecimiento. Naci-do en el pueblo de Inca en 1807,manifestó ya desde sus primeros

PAG. 16

años su ìnclinación al estadoeclesiástico, y las bellísimasdisposiciones de las que mástarde dio gal larda prueba en eldesempeño de los cargos dePárroco de Sóller y de SantaEulalia de esta capital, deDomerò de esta Santa Iglesia ymás tarde Canónigo Magistral dela misma, y en el difícil yespinoso de Rector de esteSeminario que desempeñó porespacio de treinta y cinco años.

Su austera vida, su virtud y susvastos conocimientos le habíangranjeado el aprecio de todos loseclesiásticos de la Diócesis, lamayoría de los cuales habían sidodiscípulos suyos y que corres-pondieron á su cariño acudiendo ála conducción de su cadáver alcementerio, resultando ser esteacto una manifestación espontáneai espléndida de la gratitud yamor que se le profesaba"

PAPERERIA / LLIBRERIA / DIDÀCTICS / REGALS

Tel. 88 04 40 - Fax 50 24 52 - Apartat 180Avinguda de Lluc, 68 - 07300 INCA-Mallorca

INSTITUT DE PSICOLOGIAI N C A

* Psicologia escolar* Psicologia clinica (adults i infants)HORARI DE CONSULTES:17,30 h. - 20.30 h. de dilluns a divendres10 h. -13 h. dimecres i dissabtes

Tel. 88 12 82CA PEREZ GALDÓS, 147 BAIXOS - INCA.

ELECTRODOMÉSTICOS

CADENA-MEDITERRANEO

LES OFRECE UNA AMPLIA GAMA

EN TELEVISORES, VIDEOS,

EQUIPOS DE SONIDO Y

TODO TIPO DE ELECTRODOMÉSTICOS

EN GENERAL.

A UNOS PRECIOS

SIN COMPETENCIA

Gran Vía Colón, 3 - local 4Teléfono 88 12 96

INCA (Mallorca)

General Luque, 85 (esq. Torreta) - Tel. 50 02 20 - INCA

CENTRO DE IDIOMAS

(iACADEMIA NUNDIS

INGLES FRANCES ITALIANOALEMÁN SUECO PORTUGUÉS

Hostals, 54-1.° - Tel. 88 06 25 - INCA (Mallorca)

PAG. 17

RACES AUTÒCTONES. El ca rater.

Per Lorenç PayerasTècni e Agri cola

LES RATES EREN CAÇADES FINS FA POC TEMPS COM UNAACTIVITAT CINEGÈTICA MÉS DELS MALLORQUINS. LA SEVA CAÇA ERAPRACTICADA AMB AQUEST CA AUTÒCTON PETIT; DELICAT DE FORMES ILÍNIES, SOBRI, ELEGANT, DE CARA ESTRETA I PUNXEGUDA ID'ORELLES BEN DRETES.

A Mallorca eren apreciadesles rates d'Albuferafrites o aguiades

El ca rater és caçador comho foren els seus avantpassats icom ho són els seus parents.Aquesta rel de caça li ve de laseva faceta més genuïna: la caçade la rata a barres sense captipus d'ajut. Però també és certque per la seva autonomia i pelseu caràcter li és possible lacaça del conill.

Fins a temps recents erenapreciades les rates que escaçaven a Mallorca, sobre tot aS'Albufera, i fent-ne un tipus defrit i aguiat eren consumides perMuro i Sa Pobla. Encara es trobena la Península caçadors quasiprofessionals que es dediquen ala caça de rates per marges derius i torrents i per vorerades.Les venen a les tavernes delspobles on són apreciades frites,com aperitius, com també hiconsumeixen ocells petits. Totaixò és un costum rural i moltresidual.

LA CLASSICA RATERA I EL CA RATER

Es cacen les rates amb di-versos estris anometnats rateres,però el que aquí ens interessa ésque el caçador tengui l'ajut delca rater. Arreu de la penínsulahi ha agrupacions racials de cans

• « *

PAG. 18

raters, cana molt funcionals. Laseva feina de caçar rates començaper la localització de la llori-guera, gratar per destapar la1loriguera i aconseguir que larata surti a fora. En aquest mo-ment es tracta d'agafaria i sino, una revinglada i darreraella. L'astúcia més grossa del caacaba l'encalç agafant-la i por-tant-la al caçador.

El seu instint i febre decaça porten aquest ca a adaptar-se a les mil i una formes per talde satisfer-la. Però és la caçadel conill, per la seva semblan-ça, la que li va millor. En lacaça de conills el ca raters'empra per cercar per dins lesvoreres brutes i abatzers on nos'hi poden aficar altres tipus decans més grossos. Així el carater cerca el conill, basant-seen l'olfacte í en l'oïda i poc enla vista. Dins els batzers elsconills ben prest se'n adonen queel ca els va arrera i li fugen

davant davant, això es diubuidar, però no ho fan quan elsencalcen els cans eivissencs,quan fugen escapats, sino que elsfugen poc a poc. Els caçadorsdiuen que fan la rata, però prest0 tard han de sortir de l'abatzer1 és quan el caçador, escopeta al'ull, li fot un tro. Alguns cansraters, sobre tot si cacen encolles, agafen alguns conills abarres.

La caça de la rata interessaja no pel seu consum sino pereliminaria de les cases i granersde fora vila a on fan vertaderatala si no se les controla.

Encara que el seu fort és elpèl, és a dir rates i conills,també el ca rater para ploma i laporta. Alguns són excel·lents por-tadors de tords, dels quals tro-ben tots els morts i ferits perdins les mates.

ATBVrKSAKO CanonCOPIADORAS-CALCULADORAS-M.E.E.-FAX

AVDA. CIUTAT DE LLOMPOC. 146

a n t e s : GRAN VIA COLON.

TEL. 505391 - FAX. 505125INCA

ÒPTICA REAL

C/ Obispo Llompart. 2Tel 88 09 4007300 • INCA

ffESCAIRE DISCOTECAI N C A

i'escatreABIERTO CADA DIA

BAJOS BAH SA PUNTA C/ RENTADORS ST

PAG. 19

d w

Setzena cavalcada

Vàrem menjar síndomes a volerNo hi ha res com una bona

panxada de síndomes! D'una parttenen el tamany d'una poma, peròde l'altra tenen el sabor de les

síndries. De les síndries deferro rovellat, es clar.

Toca fusta!

Quan foeren les dotzearribaren les onze. Bellíssimes,altes con una torre, vestides de

groc i morat, xerrant pelscolzes. Totes elles fadrines. Lagent se les mirava sobrevolantla teulada com si fossin serps

calbes, sense potes ni sabates,ni res que dur-se a la boca.

Digueren: "No ens agafareu permolt que us poseu les mans a les

butxaques" Eren temps predemo-

flor

artesania

decoració

C/. Aigua, 1 Tel. 50 49 05 INCA

GUARDERIA MENUTSAvinguda Germanies 43-45-47

Tel 50 33 8707300 INCA-Mallorca

MATRICULA ABIERTA

PERSONAL

ESPECIALIZADO

Escrit per G.J.

cràtícs aquells. Un dia travessàel poble un estol de turistes.Llençaren dòlars pels carrers iles places i marcs, i corones, ifrancs, i sols. I la lluna sortía veure que passava. Tothom s'ho

passava bomba. Aleshoresconstruíren un hotel de dues

¿habitacions dobles i tresindividuals. El primer any el

setmanari local anuncià lasituació de overbooking turístical poble encara que la regidora

de foment no se n'adonà del fet.Es va originar una gran batalla

verbal. Els insults més suausforen "bestioles de fewer" i "no

ets més que una grapada de fumtorrat" . Ni les gallines sabien

on amagar-se. Però no els hisortiren el queixals ni a camí.

co-n,

Carretera Palma - IncaTelèfon 50 46 90

PELUQUERO

SALON ESTETICA

Calle San Bartolomé, 49 - Tel. 50 30 13 - INCAPara mayor comodidad RESERVE HORA

PAG. 20

Arnau Fontanet,un atleta

amb molta marxa

Pere Castelló Bergues

ARNAU FONTANET BISQUERRA, DE DEVUIT ANYS, ÉS UN ATLETAINQUER AMB MOLTA MARXA, JA QUE COMPAGINA ELS SEUS ESTUDISD'ADMINISTRATIU AMB LA SEVA MÉS GRAN AFECCIÓ QUE ÉSL'ATLETISME EN L'ESPECIALITAT DE MARXA. ESTÀ EN LA TERCERATEMPORADA, PORTA PRACTICANT DOS ANYS, UN PERÍODE MOLT CURTEN EL QUE JA HA ACONSEGUIT MOLTS DE TRIOMFS.

--...a nivell nacional primeren el campionat d'Espanya, pelsnascuts a l'any setanta dos al'edició de l'any passat. Terceren el campionat d'Espanya en rutade deu quilòmetres marxa. Per miha estat molt important estar entotes les oportunitats a la finald'aquests campionats d'Espanya.

-- Què esperes fer aquestatemporada que ara ha començat?

-- He fixat les meves mires ala participació en el campionateuropeu, només n'hi ha un que empot fer ombra i l'any passat javaig esser preseleccionat però queper problemes de salut no hi vaigestar gaire bé, però pens que peraquest any estaré en les millorscondicions per fer-hi un bonpaper.

-- Arnau Fontanet es mostramolt satisfet de pertànyer al ClubColony a de Pollença. Està a lesseves files des de que va començara practicar aquest esport.

és per tu la narxa-- Quèatlètica?

-- No sé que dir-te. M'hivaig aficar gràcies a MateuCanyelles, que ja coneixia, i emproposar anar al club de Pollença.Sabia que practicava a vegadesaquest esport i vaig anar a cobriruna vacant que hi havia. A

l'escola ja havia guanyat carreresde marxa. Després, ja dins delclub, em vaig posar a les ordresde Manel Blanco a Palma. La marxaés un esport molt sacrificat, quesi no li dones canya no arribaràsen lloc. També molta gent pensaque la marxa no forma part del'atletisme, a pesar que a poc apoc va canviant. Hem de tenir encompte que a les olimpíades elsmarxaires som els que duim elstriomfs i les medalles, la gentconfia en els marxadors i si no en

PAG. 21

duim es defrauden. En el campionatd'Europa que tingué lloc a Split,en Plaza fou l'únic que dintre del'atletisme conseguí dur meda-lles.

-- La marxa, té més dificul-tats en la seva pràctica devorales altres modalitats d'atletisme?

-- A simple vista pareix qued'esser més difícil, has decaminar més aviat, però una vegadaque t'hi has acostumat és com elcórrer. Quan faig marxa semprevaig tot sol, en rodar perentrenar-me pels quinze quilò-metres no trob ningú que facimarxa, però si que van corrents. A

vegades anant pel carrer et diuenafeminat. El matí abans de lacarrera de les fires d'Inca unal·lot m'ha dit marica. Encara hiha fins i tot persones majors quese te queden mirant i ho trobenmolt estrany.

--És un esport desconegut elque tu practiques?

-- Es coneix bastant però en-cara li falta un poc de promo-ció. A nivell nacional ja es donenmés beques als marxadors, queabans estaven una mica discrimi-nats. Les institucions es donencompte dels resultats que acon-segueixen els practicants d'aquestesport, que són molts i bons.

— A quina carrera t 'hassentit més satisfet pel resultatconseguit?

-- En el primer campionatd'Espanya que vaig anar, nomésfeia tres mesos que entrenava ifaltant tres cents metres anavatercer i em va passar davant ungallec, però així i tot vaig estarmolt content ja que els altresfeia quatre i cinc anys que japracticaven aquesta modalitatd'atletisme.

-- Quines són les teves pre-visions pel futur?

-- Aquest any, el darrer dinsla meva categoria junior,m'agradaria fer els dos primersd'Espanya per poder anar alcampionat d'Europa, que escelebrarà a Grècia. Anant, segur,amb en Mateu Canyelles. Estariamolt bé que dos inquers enstrobàssím allà.

-- A Inca hi ha establertauna prova de marxa atlètica i laprimera vegada veres esser tu elguanyador.

-- Jo crec que és un granrecolzament per a nosaltres elsmarxadors i és molt important queen el nostre poble es facin aques-tes competicions que donen oportu-nitats a la pràctica de l'esporti demostra el teu saber i el mo-ment de joc en que et trobes. Te-nim aficíó i de cada dia aquestesproves ajuden a fer-la possible.També es fa per primavera la sego-na prova de marxa, que tingué moltd'èxit, i per aquesta pròxima pro-va es durà gent de la península.

Restauraciones INCArestauración muebles

y antigüedades

G. Luque,76T. 50 5559 Inca

Sebcil&lé jequi Jampfri

0 ID N I . 41.510.045 - K

bC I F. E 07-221.856

REPRESENTACIONES Y DISTRIBUCIONES

FAX (971)50 52 53Avda. Reyes Católicos, 99

Tel. 50 28 4607300 INCA (Mallorca)

PAG. 22

-- Com està el tema de lesinstal·lacions a la nos ta ciutatpels marxadors?

-- De moment no va gaire béper a la nostra especialitat.Només es troben les instl'lacionsdel polesportiu municipal i quasino hi entren. Pref eresc anar alpolígon industrial. Estic molt méstot sol, però la terra per a lameva especialitat no va bé. Perfer sèries hauré d'anar a Palma.

Ara diuen que és al poliesportiuperò no es fa pista d'atletismeni res semblant, està malament.Jo pens que es tendría que apro-fitar ara que el pavelló es cons-trueix de bell nou. Nosaltres elsmarxadors hem de menester un pisque es denomina tartan. A Inca

només dels atletes que hi ha jaseria rendible i no faria faltaanar a Palma a entrenar.

-- Es menester un centred'alt rendiment a Na 11 orea.

Sí, l'any passat el meu en-trenador, Manel Blanco, va parlaramb el seleccionador nacional demarxa, Marín, que es troba a SantCugat en el centre d'alt rendi-ment. M'havien de fer unes provesque no es pogueren dur a termepor mor dels problemes esmentatsde salut, actualment només pucentrenar dues hores diàries elsmatins, ja per la tarda he d'anara classe i per estudiar em quedapoc temps. En aquestes condicionses fa molt difícil compaginar es-port i estudi.

PER UN CATÀLEG DIGNE, ARA

CemaluPUB

I N C A

• Colchas

• Cortinas

« Edredones

• Cuadrantes

¡1

JjaniffleKftaaar del Colchón

tf del Seùé

Calle Hostals, 3Teléfono 50 55 82

07300 I N C A (Mallorca)

Plaza España, 33

CALIDAD , r1

PRECIO

nmniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiitniíiiiiiniiiiiiiiiiiiii iiiiiiimíntiiiiiimnii

SUPER INCA

PAG. 23

Cstltketk la nostra llenquaBernat Forteza

El conegut autor Antoni Ferret en el seu llibre"Parleu més bé el català" ens diu:

" La influència dels mitjans socials de cultura faque hom faci servir només aquell sinònim que s 'adiu tantamb 1 'expressió castellana que sent o que llegim corrent-ment o bé que expressi el seu pensament per altres via-ranys, sovint més imprecisos i menys pràctics que aquellsque els nos tres avantpassats havien trobat i consagrat"

Si no empram la nostra llengua sense impureses decap mena, anirà morint a poc a poc i se sentirà engrillonadaper paraules mal sonades. Cal recuperar el bon parlar illuitar perquè aquesta llengua, aquesta ben volguda llenguanostra, sigui un mitja de comunicació, d'enteniment i d'in-tegració entre totes les persones que formen els païsoscatalans.

*******************************

Seguirem la llista de barbarismes continuant la denúmeros anteriors.

Mal dit Ben dit

cucaratxacucurutxocuent istacuentoculebracumpleañoscunacurt idorcutxi1lada

cuca mollapaperinacomediantcontecolobraaniversaribreadobadorganivetada

VILANOVAPAFCLCIIA Y

UlttlIA

Coita y Llob«r*,?0«X JOI· IO mm INCA

larOtMATICA Y

oriciRA

47

***APORTACIÓ AL CONVENI DENORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA*

Premsa Forana de Mallorca i la Conselleria de Cultura,Educació i Esport del Govem

Con apenas 5.al mes Sa Nostra

me da el

Y cuando Sa Nostradice que da el 10%,

es un 10%.SA NOSTRACAJA DE BALEARES

García Cosmetics

9o

- POSTERS Y REVISTASDE PELUQUERÍA

- PRODUCTOS "WELLA"

* REPARAMOSSECADORESDE CASCOY DE MANO

ARTÍCULOS Y MUEBLES DEPELUQUERÍA Y ESTETICA

DISTRIBUIDOR OFICIAL

m sCOSMETICS

PELUQUERÍAPERFUMERIAMANICURABELLEZAESTETICA

- BARRA DE LABIOS- LACA DE UÑAS- MAQUILLAJE

- TODO TIPO DE CREMASY CHAMPÚS

PRECIOS ASEQUIBLESCALIDAD INTACHABLE

MILANO - ITALY

AVENIDA DE ALCUDIA, 186 TELEFONO 50 59 21 INCA MALLORCA