LAIA MENA 1

PSICOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ – PAC 3

DEMOCRÀCIA A INTERNET

Anomenem internet a un espai digital que neix localment però és

desenvolupa a nivell global ja que tant el temps com l´espai semblen

desaparèixer. Internet és un nou espai de trobada que és només el reflex

del comportament de la civilització però en versió digital. Així a internet

trobem els mateixos avantatges i inconvenients que en la convivència no-

digital però amb una velocitat de propagació diferent, molt més accelerada.

A l´espai no digital hi trobem l´escletxa de la pobresa representada en

l´escletxa digital a internet. És la pobresa digital que separa cada cop més

els ciutadans amb més o menys poder adquisitiu i que pot determinar el

desenvolupament en el nou entorn. En l´espai no digital hi trobem una

democràcia relativa i al meu parer, és el que trobem també en l´espai

digital. Democràcia relativa ja que encara que aparentment tots tinguem

veu i vot, llibertat d´expressió i hi hagi pluralitat d´opinions, els temes que

seran importants per als ciutadans són pre-seleccionats. Dominique Cardon

diu que “la informació ha deixat de ser monopoli del gatekeeper... per ser

confiada al conjunt dels internautes”. Aquest seria un punt per creure en la

democràcia a internet com ho son també els productes digitals en

OpenData, però malauradament ja s´estan desenvolupant eines que

manipulen també en l´espai digital, la rellevància d´uns elements sobre els

altres, alterant la percepció dels internautes sobre les opinions públiques.

Es generen així opinions construïdes que els ciutadans creuen espontànies.

ORIENTACIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Per il·lustrar la fal·làcia de la neutralitat dels mitjans de comunicació només

hem d´obrir les mires cap als grups de comunicació i no en els mitjans en

si. Els mitjans de comunicació han sofert una re-configuració i són ara grans

grups comunicatius els que dominen el comerç d´informació. La pluralitat

es divideix entre diferents mitjans de comunicació que alhora pertanyen al

mateix grup comunicatiu que ens ven diferents orientacions (polítiques,

socials, econòmiques, etc…) sota el mateix paraigua i sota la supervisió

d´un mateix cap pensant. La teoria de l´agenda-setting sobre cóm els

mitjans de comunicació fixen els punts calents en l´opinió pública és més

vigent que mai i ho podem veure en un anàlisi de les ideologies dels

diferents grups de comunicació i els seus canals i productes. Per exemple

el Grup Planeta te participació dominant a Atresmedia propietat dels canals

Antena 3 i La Sexta d´ideologia d´esquerres i en canvi per altra banda és

propietari també del diari La Razón que és de dretes. Trobem un mateix

cas amb el Grup Godó propietari del diari La Vanguardia que és pro Ciu i

LAIA MENA 2

PSICOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ – PAC 3

per altra banda és també propietari del canal de radio Rac1 que és més

d´esquerres. En general a tot l´estat Espanyol i com passa en els EEUU i

la resta d´Europa, els propietaris reals dels diferents canals de comunicació

(TV, premsa, radio) s´ha reduït a 4 o 5 grans grups que ho gestionen des

d´un mateix despatx i amb base a tècniques de gestió empresarial. La

diversificació d´orientacions respon a una tècnica de gestió empresarial.

Una gran oferta de productes per a tots i per que tots creguin que són

lliures pensadors que gaudeixen de plena llibertat d´expressió. Cóm

menciona Xavier Vidal- Folch “Hi haurà diaris digitals de subscripció, de

pagament total amb accés a tot el contingut o pagament parcial amb accés

només a una part més exclusiva, especialment en productes amb alt valor

afegit i audiència d´alta capacitat adquisitiva, com les grans publicacions

econòmiques”.

OBJECCIÓ DE BABEL

L´objecció de Babel descriu el web com una gran muntanya d’objectes on

no és possible trobar-hi res d´interessant degut al caos i a la

desorganització generalitzada. Un gran basar d´objectes que a mesura que

creix es van cobrint els uns amb els altres i per tant la visualització dels

objectes en els nivells inferiors es va reduint. Com ens exposa Dominique

Cardon en el seu capítol, les eines i els algoritmes que utilitzen Google i

altres navegadors, s´han anat refinant per donar visibilitat a aquells

“items” més rellevants per a la persona que fa la recerca. Des de l´inici del

web la catalogació i categorització dels elements al web s´ha anat ajustant

i modificant per gestionar la quantitat ingent d´elements introduïts al web.

Google és un navegador que sempre ha enfocat els seus esforços a millorar

els resultats d´una recerca i poder mostrar resultats el més rellevants i

ajustats a la recerca. Per tal de complir amb aquest objectiu ha hagut

d´ajustar sempre els paràmetres del PageRank que mesura la “qualitat”

d´un element al web, qualitats atorgades depenent de moltes variables. Al

meu parer entenc l´objecció de Babel en els inicis del web però no hi estic

d´acord avui en dia que ja s´han desenvolupat moltes eines per analitzar

tota aquesta data i que analitzen els comportaments dels usuaris en xarxa.

Estem encara en els inicis de tot aquest desenvolupament del web i encara

sorgiran noves necessitats amb les corresponents eines d’anàlisis

d´informació al web.