tradijoc · del pla català de l’esport a l’escola i se’ls dóna un dossier amb el recull de...

TRADIJOC TROBADA DE JOCS POPULARS I TRADICIONALS DE LA RIBERA D’EBRE I LA TERRA ALTA

Biel Pubill Soler Institut de Flixhttp://bieljoc.blogspot.com/

TRADIJOC TROBADA DE JOCS POPULARS I TRADICIONALS DE LA RIBERA D’EBRE I LA TERRA ALTA Institut de Flix

Tradijoc: és una experiència que es du a terme als centres d’ensenyament secundari de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

Participen:

• Institut de Flix

• Institut Júlio Antonio de Móra d’Ebre

• Institut Terra Alta de Gandesa

• Col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre

• Centre d’educació Especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre


Tradijoc té com a finalitat:

• crear llaços de relació i coneixement entre els nois i les noies

• potenciar actituds positives d’inclusió, respecte i tolerància entre els joves

• donar a conèixer i valorar el nostre patrimoni lúdic

• afermar el sentit de pertinença, cohesió a la comunitat i d’identitat

• potenciar el respecte cap a altres maneres de pensar, compartir, relacionar-se i actuar


CONTEXT

Entorn natural

Entorn urbàTradició

Cultura


Programació anual i cíclica: Trobada de tots els centres a la població de l’institut organitzador

Organització:

• 14 grups heterogenis, de gènere i procedència (centre)

• 14 professors acompanyants

• 14 monitors guia

• 14 monitors dinamitzadors dels jocs


Distribució dels grups: Cada centre porta feta una distribució dels alumnes en grups heterogenis.

A cada grup se li assigna un color de camiseta distintiu, se’ls assigna un professors acompanyant, un monitor guia del Pla Català de l’Esport a l’Escola i se’ls dóna un dossier amb el recull de jocs que practicaran.


AB

F

G

HI

J

L

C

D

E

K M N

Tradijoc. Plànol de FlixPunt concentració

Exhibició de pontones

mailto:Tra@dijoc�


PUNTS JOCS LLOCS DE JOC

A Tirada de bitlles Passeig de l’Ebre

B Mocador Passeig de l’Ebre

C Carrera de sacs C/ de Sant Joan

D Trencada de tupins i ferradura Passeig de l’Ebre

E Cementiri Av. Del President Companys

F Barallugues i saltar corda individual Plaça Major

G Els quatre cantons Plaça de l’església

H Flèndit, Trisella i set i mig Plaça de la Pau

I Futbol xapes i circuit de xapes Plaça de la Pau

J Rutlles i xanques Passatje d’INI

K Moros i cristians Passeig de l’Ebre

L Carreres amb les cames lligades C/ Sant Albert

M Corrida de pedres Passeig de l’Ebre

N Espardenya i xancleta Passeig de l’Ebre

Taula amb els llocs de joc, els jocs previstos i els indrets on es localitzen


HORARI MATÍ

8:45 Trobada

Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici Inici

9:40

9:45 A B C D E F G H I J K L M N

10:00

10:05 B C D E F G H I J K L M N A

10:20

10:25 C D E F G H I J K L M N A B

10:40

10:45 D E F G H I J K L M N A B C

11:00

11:05 E F G H I J K L M N A B C D

11:20

Descans al Passeig de l’Ebre

12:00 F G H I J K L M N A B C D E

12:20

12:25 G H I J K L M N A B C D E F

12:40

12:45 H I J K L M N A B C D E F G

13:00

13:05 I J K L M N A B C D E F G H

13:20

13:25 J K L M N A B C D E F G H I

13:40

13:45 K L M N A B C D E F G H I J

14:00

14:05 L M N A B C D E F G H I J K

14:20

14:30 Dinar a la Pista de la Social

Ho

rari qu

e ha d

e segu

ir cada g

rup


Exemple de les fitxes del dossier.

Lorenipsun ññaldo.m.,mkpwoie


Inici de l’activitat: Els nois i noies inicien el programa dirigint-se a la primera zona de joc.


Joc del mocador. Exemple de creativitat: juguem amb parelles!


Joc del cementiri o mate

Espais de joc: recuperant els espais urbans de joc aconseguim un coneixement més proper del nostre context, de l’entramat urbà, i una aproximació més fidedigna del nostre entorn.

Tot plegat ha de permetre una sensibilització vers aquests espais públics, cap a les instal·lacions i el mobiliari urbà.


Joc de saltar a corda, individual o col·lectiu.


Joc d’estirar cebes: el joc és col·laboració i oposició! Compartim diversió i espais de joc


Jocs amb rebellugues, barallugues, bellugues, baralluques, baldufes... Un interessant treball lingüístic!

El joc en el seu estat més pur: un veí ensenya als nois a llançar la rebelluga!!!.


Joc de la xerranca, l’avió, el palet, la xancleta, el tello...Joc de moros i cristians


Joc de la rodanxa o del cèrcol

Joc de les xanques


Joc del flèndit. Jocs tradicionals compartint protagonisme amb els gronxadors dels espais públics.


Joc dels quatre cantons amb adaptació (parelles amb els ulls tapats)


Recerca de jocs típics de festa: Els programes de festa major, relativament fàcils de trobar d’ençà els anys cinquanta, recullen divertides propostes de jocs tradicionals com ara diferents modalitats de cursa (sacs, ous, pedres, del got d’aigua, cames lligades, de l’anella o de les cintes), jocs de precisió, habilitat i molts altres divertiments.Joc d’estirar la corda


Joc de la maçana

Carreres de sacs


Joc de trencar tupins

Carreres d’ous


Joc de les birles


Joc de la trisella

Recerca i identitat: les fonts orals ens permeten conèixer d’on venim, quina societat ens ha precedit, quines formes de diversió tenien.


Carrera de les pedres o del cabàs

Educació física, esport, joc tradicional... Les carreres de pedres són un nexe d’unió entre aquestes àrees i exemplifiquen com n’és de fàcil unir la tradició amb la modernitat.


Conèixer el context, conèixer les tradicions.

Exhibició de cursa de pontona.


Enriquir-nos en valors!


Important paper dels monitors del Pla Català de l’Esport a l’Escola: ensenyen els jocs i els dinamitzen.


Col·laboradors: Les associacions locals i diverses entitats participen desinteressadament en la trobada, com ara els clubs de petanca, els jubilats, el club nàutic de Flix, l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó. La manera de col·laborar pot ser a través de cessió de materials, instal·lacions, monitoratge, supervisió...


Compartir i gaudir plegats

Instal·lacions i serveis:

• espai de trobada, amb lavabos i aigua

• presència d’una unitat de la Creu Roja

• recolzament de la guàrdia urbana


Amplia difusió del tradijoc: a través de la premsa local i comarcal, ràdio Flix i Móra d’Ebre, i Vídeo Ascó Televisió.


MATERIALS


Carrera amb les cames lligades

Punts forts del tradijoc:

• coneixement del context

• zona rural amb poblacions petites

• bona disposició dels centres

• magnífica relació entre els professors de l’àrea dels diferents centres participants

• recolzament de les institucions i altres entitats

• despeses mínimes

• activitat cíclica que suposa la tasca organitzativa sols cada quatre anys

• projecte que genera molts productes i activitats paral·leles


Tradijoc:

• és un projecte fonamentat en els valors inherents al joc tradicional que creiem potencia actituds positives d’inclusió, cohesió, respecte i tolerància

• prepara l’escenari amb les condicions òptimes per tal que els alumnes de diferents pobles es coneguin, es relacionin i interaccionin a partir d’una variada proposta de jocs populars i tradicionals del territori

• aquesta vinculació amb el territori, la relació amb l’entorn i la contextualització dels jocs permet un apropament al coneixement del patrimoni lúdic

• el reconeixement i la pràctica d’aquests jocs ajuda a construir i consolidar un imaginari i una identitat compartida


El maig de 2009: 230 alumnes de 1r d’ESO, 30 monitors, 20 professors, 14 zones de joc i 22 jocs...


Col.aboradors:

• Delegació d’Esports de les Terres de l’Ebre

• Consells Esportius de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

• Pla Català de l’Esport a l’Escola

• Consells Comarcals de la Ribera d’Ebre i Terra Alta

• Ajuntaments implicats

• AMPA dels centres

• Altres entitats i associacions locals


Presentació i fotografies: Biel Pubill Tradijoc 2005 i 2009 (Flix) i 2006 (Móra d’Ebre)

Institut de [email protected]

Tradijoc bé s’ho val!!!

mailto:[email protected]�

tradijoc · del pla català de l’esport a l’escola i se’ls dóna un dossier amb el recull de...

Documents