EN AQUEST TREBALL ENS HEM CENTRAT EN LES NOSTRES DEESES DE L’OLIMP PREFERIDES

ATENEA HERA AFRODITA

ATENEA• Deessa guerrera que va romandre verge.

Considerada en el món grec, i sobretot en laseva ciutat, Atenes, com la deessa dela Raó

• És una deessa guerrera, però no té el caràcterviolent i irreflexiu d'Ares, sinó que se serveix devalentia prudent, com s'aprecia en la Ilíada.També personifica la intel · ligència (herència dela figura de la seva mare) i la saviesa.

COM ES REPRESENTA?

• Se la representa amb l'armadura hoplítica, és a dir, amb la llança, el casc i l'ègida (espècie de cuirassa de pell de cabra). A la Egide hi ha representada el cap de la gorgonaMedusa, que li havia donat Perseu. El seu animal favorit és l'òliba, la seva planta, l'olivera. Alta, de trets serens, més majestuosa que bella, Atenea la hi descriu tradicionalment com la "deessa d'ulls garzos".

NEIXEMENT• Atenea (Minerva, en llatí) és filla de Zeus i de Metis.

Aquesta es trobava encinta i, a punt de donar a llumuna filla, quan Zeus aconsellat d'Urà i de Gea, que livan revelar que si Metis donava a llum una filla, acontinuació tindria un fill que arrabassaria a Zeusl'imperi del cel, quan va arribar el moment del part, elpare va ordenar a Hefest que li partís el cap amb uncop de destral. Del cap va sortir Atenea,completament armada, que va proferir un crit deguerra que va ressonar en cel i terra. El lloc on vanéixer se situa al llac Tritonis, a Líbia.

MITESCompeticion por Atenas

“se disputó con Posidón para la sobiranía de Atenas, y cada uno trató de ofrecer al país el mejor regalo para acrecentar sus méritos. Posidón hizo surgir, de un golpe de tridente, un lago salado en la Acrópolis de Atenas; Atenea en cambio, hizo que brotase allí un olivo. Los doce dioses, que desempeñaron de árbitros, confirieron la victoria a Atenea, y con ella la sobiranía sobre el ÁticaPosidón, enojado, inundó la ciudad. Se cuenta que dicho olivo pervivió hasta la invasión de los persas en el 480 a.C”.

ERICTONIO

“Atenea permaneció virgen, pero se cuenta que tuvo un hijo. Había ido a visitar a Hefesto en su fragua para procurarse armas, y el dios, se prendó de Atenea en cuanto la vio y comenzó a perseguirla. Atenea huyó pero Hefesto, a pesar de ser cojo, logró alcanzarla y la cogió en brazos. En su deseo, Hefesto mojó la pierna de la diosa, la cual, asqueada, se secó con lana y tiró la inmundicia al suelo. De la tierra así fecundada nació Erictonio.Erictonio, de apariencia monstruosa, que con el tiempo expulsó a Anfictión, rey de Atenas y le sucedió en el tron”o.

CULTE A ATENEAAtenea simbolitza l'auxili aportat per l'esperit per forçabruta i al valor personal dels herois.

Per això, és considerada al món grec, sobretot aAtenes, la seva ciutat, com la deessa de la Raó. Presideixles arts i la literaturaTanmateix, manté una relació més estreta amb laFilosofia que amb la Poesia i la Música. També és laprotectora de les filadores, teixidores, brodadores, etcen el seu caràcter de deessa de la creativitat intel ·ligent.Sovint, era triada com protectora i patrona de lesciutats.

AFRODITA• En la mitologia grega , Afrodita és la deessa

de l' amor , la luxúria , la bellesa i lasexualitat . Encara que sovint s'al·ludeix a ellaen la cultura moderna com «la deessa del'amor», és important assenyalar que no eral'amor en el sentit cristià o romàntic , sinóespecíficament Eros (atracció física o sexual).El seu equivalent romana és la deessa Venus .

COM ES REPRESENTA

• A la popular deessa del amor se la representade vegades asseguda en un carro portat percoloms, cignes o ocells amb una corona deroses i murta rodejant els seus cabells comfils d’or.

NEIXEMENTUna de les dues històries explica que, en un matí deprimavera, una enorme petxina marina es gronxavadolçament en les aigües del Mediterrani. Va xocar ambles costes de Citerea (una illa), es va obrir i de dins vasorgir Venus proveïda de tots els encants. D'allí va serportada a l'Olimp en un carro excepcional, on lesrialles, les Gràcies i els Jocs van formar la seva comitiva.L'altra versió diu que Venus va néixer de la mutilacióque Saturn va fer al seu pare en els genitals alenderrocar-lo. La sang d'aquest acte violent va cauresobre el mar, es va barrejar amb l'escuma i en va néixerla deessa

FILLS

• Va tenir fills amb moltes divinitats, peròtambé amb mortals, fet que va provocar la iradel seu marit Hefest, ja que Afrodita el traïasempre que podia.

CULTE A AFRODITA

• Afrodita tenia els seus propis festivals, lesAfrodisias, que se celebraven per tota Grèciaperò particularment a Atenes i Corint. En eltemple d'Afrodita situat al cim delAcrocorinto (abans de la destrucció romanade la ciutat en 146 a. C.) les relacions sexualsamb les seves sacerdotisses erenconsiderades un mètode d'adoració a ladeessa.

MITES D’AFRODITAEl mite de Pigmàlion i Galatea

Es diu que Pigmàlion era un escultorde molt talent i que era moltatractiu i estimat per les dones delseu poble, però estava sempre tanocupat en el seu treball que notrobava cap dona perquè no sortiadel seu taller. Així que Afrodita, el vaamenaçar amb que si no escollia acap dona, ella l’obligaria a casar-seamb alguna. Pigmàlion, va oferir-lifer una escultura per guanyar temps,la deessa es va apiadar i li vaconcedir, però quan la va acabar, esva enamorar de l’escultura, iAfrodita li va donar la vida per tal deque es cases amb ella i li va atorgarel nom de Galatea.

• Afrodita i Psique

• Va néixer una dona anomenadaPsique, i era la més maca d’una zonade Grècia, però no la podien casar, ivan anar a un oracle per aclarir elsseus dubtes. L’oracle, li va dir, quehauria d’estar amb un monstre quehabitava al cim d’una muntanya. PeròEros (cupido), es va enamorar dePsique, i , la va visitar cada nit desprésque la noia pugés a la muntanya. Peròquan Afrodita es va assabentar del’engany d’Eros, va fer passar a Psiquediverses proves per tal de podercasar-se amb el seu fill, proves, que vapassar amb èxit. I així Afrodita, vabeneir la seva unió, i Psique i Eros, vantenir un fill.

Hera· Hera (Ἥρα Hēra) germana ilegítima esposa de Zeus. Tenia elcàrrec de Reina dels Déus.Hera va ser coneguda per la sevanaturalesa gelosa y vengativa.

Però tambe era considerada la deessa de la llar,protectora del matrimoni, de lacastedat i la fidelitat conjugal.El seu equivalent en la mitologia romana eraJuno.

Com es representa?· Es representava bella i severa, vestida fins als peus. Sovint, gelosa, violenta i venjativa.També majestuosa i solemne, sovint en un tron i portant el "pols" (corona cilíndrica usada per diverses de les Grans Deesses), o amb vel i diadema. A la seva mà de vegades porta una magrana, símbol de la fèrtil sang i la mort, i a l’altre mà portava un ceptre.També es representava muntada en un carro tirat per paons.

Naixement

· Hera era filla de Reva i Crono, i va serabruptament empassada en néixer per aquest acausa d'una profecia sobre que un dels seus fillsli arrabassaria el tron. Zeus li va ser ocultat iquan va créixer va salvar a tots els seus germansi va matar a Crono.Llavors va ser criada per Oceà i Tetis en el racómés llunya de la terra, on es va casar amb Zeus.

FillsHera li va donar a Zeus tres fills: Ares, déu de laguerra, Ilitía, deessa dels naixements iHebe, deessa de la joventut. Es diu que el seuquart fill, el déu ferrer Hefesto, va néixer d'ellamateixa i el va criar ella mateixa, però va neixerlesionat, i Hera de la vergonya que sentia vaexpulsar-lo del Olimp. Després d’això, Hefesto vaviure només per venjar-se de la seva mare.Malgrat la importància de Hera com a deessa delmatrimoni i protectora dels parts, no destaca enel seu paper com a mare.

Culte aHera

El seu culte estava molt estès i el primer de cadames era costum oferir-li un be i una porca ensacrifici.La importància de Hera en el període més arcaicqueda testificada pel gran nombre d'edificacionserigides en el seu honor.Entre els romans, per els qui la llar i la famíliaeren institucions fonamentals, el culte a Hera vaser encara més important que per als grecs.

Mitesd’Hera· Hera, juntament amb varis dels olímpics (Apol·lo, Atenea, Posidó) van intentaruna vegada destronar a Zeus i ensenyorir-se de l'Olimp. Per a això van encadenar aZeus al seu jaç i van allunyar d'ell el seu raig. Mentre discutien qui governarial'Olimp, Zeus es va alliberar, i va castigar als usurpadors. Com a càstig exemplar, va penjar a *Hera des del cel, amb els seusbraços encadenats a argolles d'or i una enclusa lligada a cada peu. Elscrits de Hera van acabar estovant el cor de Zeus, qui lava alliberar posteriorment.

· Durant molt temps una nimfa anomenada Ressò va tenir el treball de distreure a Hera de les aventures de Zeus parlant-li incessantment. Quan Hera va descobrir l'engany, va maleir a Ressò a pronunciar només les paraules dels altres (d'aquí la nostra paraula moderna «ressò»). D'aquest mite prové la llegenda de «Ressò i Narcís».

JUDICI DE PARIS• La confirmació definitiva de la seva bellesa es va produir en

el famós episodi del Judici de Paris, quan la deessa de ladiscòrdia (Eris) va llançar entre les deesses reunides durantles noces de Peleu i Tetis, una poma daurada amb la paraulakallistēi ("per a la més bella "). Afrodita, Hera i Atenea vanreclamar ser la més bella i per tant la justa propietària de lapoma. Com no es posen d'acord van portar l'assumpte aZeus, que es va desentendre del problema i li va passar ladecisió a Paris de Troia. Hera va intentar subornar amb unregne (Àsia Menor), Atenea li va oferir saviesa, fama i glòriaen la batalla, però Afrodita li va dir que si la declarava la mésbella li donaria la dona mortal més bella del món com aesposa, de manera que Paris va triar a Afrodita. La dona eraHelena de Troia, el rapte per Paris provocaría la Guerra de

Troia.