decret 1822014, de 30 de desembre, sobre l'activitat artesanal

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACI

DECRET 182/2014, de 30 de desembre, sobre l'activitat artesanal.

El Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre lactivitat artesanal a Catalunya, i lOrdre de 25 de juliol de 2000,per la qual es desplega el Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya,constitueixen el marc normatiu que regula lactivitat de lartesanat a Catalunya.

Larticle 139.3 de lEstatut dAutonomia de Catalunya atribueix la competncia exclusiva en matria dartesaniaa la Generalitat de Catalunya i, daltra banda, larticle 130.1 de la Constituci Espanyola encarrega de formaexplcita als poders pblics la tasca de vetllar per la modernitzaci de lartesania. En aquest context, el Governde la Generalitat va impulsar la creaci dArtesania Catalunya, aix com ladopci de diverses normes de tipusreglamentari sobre aquesta matria, en particular en relaci amb el reconeixement doficis artesans i lacondici dartes o artesana de les persones que desenvolupen aquesta activitat.

La Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa alsserveis en el mercat interior, determina, amb carcter general, que les normes dels estats membres no podenincloure disposicions que limitin laccs a la prestaci de serveis dels operadors de qualsevol dels estatsmembres de la Uni Europea, a part de preveure una simplificaci administrativa en els trmits establerts.Aquestes previsions shan tingut en compte en el text daquest Decret, que no estableix com a obligaci per alsartesans o artesanes la necessitat dobtenir el carnet dartes/ana com a requisit per a lexercici de la sevaactivitat econmica, sin com un instrument que reconeix, prestigia i acredita la qualitat i el valor afegit delexercici de lactivitat artesana, dacord amb el concepte dartesania que preveu el Decret, i tenint en compteque no disposar del carnet dartes/ana no suposa cap limitaci per al lliure exercici de lactivitat artesanal i lacomercialitzaci dels productes elaborats.

Daltra banda, i dacord amb la Directiva de reconeixement de qualificacions professionals 2005/36/CE, aixcom amb les modificacions posteriors, els professionals daltres estats membres poden accedir a la professiper a la qual estiguin qualificats en lestat membre dorigen i exercir-la en les mateixes condicions que elsnacionals.

Les necessitats reals i actuals de lartesania catalana requereixen donar un impuls a lactuaci delAdministraci catalana que permeti assolir un producte artes de qualitat i rendible que mantingui la sevaidentitat i el seu valor patrimonial. La consecuci daquest objectiu requereix, per, disposar dun marcnormatiu que faci possible racionalitzar lordenaci del sector i, a la vegada, impulsar la participaci de lesinstitucions i les associacions professionals del sector i de la societat en general. Aix, cal establir un nouconcepte dartesania, adaptat a la realitat, i revisar, ordenar i classificar els oficis artesans. Tamb s necessariincrementar el valor i el prestigi dels carnets dartes/ana professional i divulgatiu/iva, aix com del diploma demestre/a artes/ana, mitjanant la regulaci dels requisits necessaris per a la seva obtenci, els quals handanar referits, de manera preferent, al currculum pedaggic i a lexperincia professional dels seus titulars, ial nivell de qualitat tcnica i formal del producte. Aix mateix, cal activar el reconeixement de la producciartesanal i catalana mitjanant el distintiu DArtesania (DA).

El Govern de la Generalitat de Catalunya considera que levoluci del context econmic i de la mateixa activitatartesana, aix com les successives modificacions que ha sofert el Decret 252/2000, de 24 de juliol, fannecessria lelaboraci duna nova regulaci que permeti atendre les necessitats del sector artesanal per taldaprofundir en la seva modernitzaci i adequaci al context actual de competitivitat i de noves demandes demercat.

Aquest Decret regula i dna resposta a les necessitats actuals del sector artes catal. Duna banda, estableixel seu mbit daplicaci, classifica lactivitat artesanal en un repertori de famlies doficis artesans, regula elcarnet dartes/ana, les seves modalitats i els requisits per obtenir-lo, estableix el diploma de mestre/aartes/ana professional i el de mestre/a artes/ana divulgatiu/iva, regula el concepte dempresa artesana,defineix el concepte de les associacions i les federacions artesanes, estableix la Comissi Sectorial de PromocidArtesania com a rgan consultiu en temes dartesania, i concreta les funcions a realitzar per lreadArtesania Catalunya del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya. De laltra, crea els PremisNacionals dArtesania i la Setmana dArtesania de Catalunya, regula el distintiu per als establiments de vendadartesania, defineix el distintiu DArtesania Catalana (DA), estableix la marca registrada Empremtes de

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Nm. 6786 - 12.1.20151/18 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-15009002-2015

Catalunya, i finalment, preveu la declaraci de Zones dOficis Singulars i Punts dInters Artesanal. Amblaplicaci daquests continguts es dna un impuls qualitatiu a lactivitat artesanal a Catalunya.

Amb aquest Decret, doncs, el Govern de la Generalitat de Catalunya crea un marc normatiu adequat iactualitzat que permet instrumentar mesures per tal dacreditar, fomentar i promocionar les empresesartesanes, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producci ifomentar el desenvolupament daquest sector en expansi a escala nacional i internacional.

Vistos el dictamen del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya i linforme favorable de la Comissi deGovern Local;

A proposta del conseller dEmpresa i Ocupaci, i dacord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte

Aquest Decret t per objecte ordenar el sector artes mitjanant el desenvolupament i la promoci de lesactivitats relacionades amb aquest sector, promoure els oficis artesans, assentar les vies de comunicaci,formaci o cooperaci entre el sector i els rgans competents de lAdministraci en matria dartesania, iestablir els canals de comercialitzaci i formaci adequats per potenciar el desenvolupament econmic i el futursocial i divulgatiu daquesta activitat.

Article 2

mbit daplicaci

2.1 Aquest Decret s daplicaci a lactivitat artesanal artstica i dofici a la qual fa referncia larticle 3 i que esdesenvolupi dins lmbit territorial de Catalunya.

2.2 Resta exclosa de lmbit daplicaci daquest Decret lartesania alimentria, lartesania de serveis i laproducci exclusivament mecanitzada, que es regulen per les seves normatives especfiques.

Article 3

Concepte dartesania artstica i dofici

Es considera artesania als efectes daquesta disposici aquelles activitats incloses dins el Repertori de famliesdoficis artesans que comporten la formaci, la creaci, la producci i la transformaci dobjectes.

Lartesania s el resultat del treball realitzat per una persona que ha de tenir la mxima excellncia enlexecuci dun o ms oficis artesans.

El resultat ha de ser un producte artes local, individualitzat i realitzat amb matria primera natural o matriaindustrial reciclada que combini la tcnica, la tradici i/o la innovaci, i que en cap cas sigui susceptible d'unaproducci industrial, totalment mecanitzada o en grans sries, per a la seva comercialitzaci.

Lartesania ha desdevenir un encreuament de les metodologies del treball, el disseny i de lexperimentaci deles arts plstiques i visuals fonamentades pel domini dun o ms oficis.

Article 4

Repertori de famlies doficis artesans

Per a laplicaci de les mesures que preveu aquesta disposici, i de les que la desenvolupin, es classifica elconjunt de lactivitat artesanal en un Repertori estructurat en famlies doficis artesans, el qual es publica alannex daquest Decret.

Mitjanant una ordre del conseller o consellera competent en matria dartesania es pot completar o actualitzar



CVE-DOGC-A-15009002-2015

el Repertori de famlies doficis artesans.

Aix mateix, qualsevol modificaci o actualitzaci del Repertori ha destar disponible a la pgina web corporativadel departament competent en matria dartesania.

Article 5

Persona artesana

5.1 T la consideraci de persona artesana la que exerceix una activitat artesanal i realitza una o diversesactivitats dacord amb el que disposa larticle 3, i que aquesta activitat estigui inclosa al Repertori de famliesdoficis artesans.

5.2. La persona artesana que shi dedica professionalment pot sollicitar mitjanant el model normalitzat, adisposici dels interessats, la seva inscripci a la base de dades de persones artesanes del Consorci deComer, Artesania i Moda de Catalunya, per mitj duna declaraci responsable conforme est inscrita al Censdempresaris, professionals i retenidors de lAgncia Tributria en lactivitat de fabricaci i/o comercialitzaci delofici/s que exerceixi, aix com destar al corrent de les seves obligacions tributries i amb la Seguretat Social.

5.3 Amb lobtenci del carnet dartes/ana la persona artesana obt un reconeixement de prestigi de lofici oels oficis artesans que exerceix.

Article 6

Carnet dartes/ana

6.1 El carnet dartes/ana s una acreditaci voluntria, expedida per la Generalitat de Catalunya, que potsollicitar qualsevol persona fsica que desenvolupa la seva producci artesanalment com a reconeixement deldomini tcnic, de qualitat i disseny dun o ms oficis. Lobtenci del carnet dartes/ana comporta la inclusi enla base de dades de les persones artesanes reconegudes per lAdministraci que es fa referncia a larticle 5.2.

6.2 Poden sollicitar el carnet dartes/ana les persones fsiques que desenvolupin activitats relatives alconeixement doficis del Repertori de famlies doficis artesans, en funci de la classificaci segent:

a) Carnet dartes/ana professional: pot optar a aquesta modalitat de carnet la persona que shi dediquiprofessionalment, sempre que ella o lempresa on realitza lactivitat estiguin inscrites al Cens dempresaris,professionals i retenidors de lAgncia Tributria en lactivitat de fabricaci i/o comercialitzaci de lofici/s queexerceixi, aix com estiguin al corrent de les seves obligacions tributries i amb la Seguretat Social, i queacreditin un mnim de dos anys dexperincia professional en el cas de no disposar dalguna de les titulacionsindicades a lordre de desenvolupament. Tamb shi poden acollir les persones que exerceixen la seva activitatprofessional mitjanant la docncia continuada en els ensenyaments doficis artstics.

b) Carnet dartes/ana divulgatiu/iva: pot optar a aquesta modalitat tota persona que no exerceixprofessionalment cap activitat productiva i comercial doficis artesans per que difon lactivitat artesanal permitj de demostracions i de tasques formatives o divulgatives i/o que hagi finalitzat algun dels estudis inclososa lordre de desenvolupament.

6.3 Lacreditaci dels dos anys mnims dexperincia professional, aix com la relativa a les titulacionsacadmiques i destudis finalitzats indicats a lordre de desenvolupament, es far dacord amb la Directiva dereconeixement de qualificacions professionals 2005/36/CE, i modificacions posteriors, que permet elsprofessionals dun altre estat membre accedir en les mateixes condicions que els nacionals.

6.4 Els carnets dartes/ana tenen una vigncia indefinida subjecta al compliment continu dels requisits queespecifiquen els punts a) i b) de larticle 6.2.

6.5 El procediment datorgament del carnet dartes/ana, la validesa i les causes dextinci les establir lordrede desenvolupament daquest Decret.

Article 7

Mestre/a artes/ana

7.1 Es poden atorgar dues modalitats de guardons en funci del tipus dactivitat que realitzin les personessollicitants: professional o divulgativa.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

7.2 Diploma de mestre/a artes/ana professional: aquesta distinci s un guard que satorga a aquellespersones que han fet de la seva professi un ofici artes o un mitj pedaggic per donar continutat a un oms oficis artesans, i que han exercit ms de vint anys de trajectria professional reconeguda, amb dominitcnic de lofici, mrits adquirits, docncia demostrada, mestratge exercit i aportacions a lofici.

7.3 Diploma de mestre/a artes/ana divulgatiu/iva: aquesta distinci satorga a aquelles persones amb dominitcnic del seu ofici, mrits adquirits i mestratge exercit, tot i no haver exercit professionalment lofici artes.

7.4 Mitjanant una convocatria pblica anual del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya lespersones dedicades als oficis artesans interessades que compleixin els requisits que estableixen els apartatsanteriors daquest article poden sollicitar la concessi dun diploma que els reconegui com a mestre/aartes/ana en qualsevol dambdues modalitats. La convocatria pblica ha destablir el procedimentdatorgament del diploma i concretar el contingut dels requisits que sindiquen als apartats anteriors.

Article 8

Taller/empresa artes/ana

8.1 Als efectes daquest Decret es considera taller/empresa artes/ana tota unitat econmica legalmentconstituda que realitzi una activitat inclosa al Repertori de famlies doficis artesans dacord amb el queassenyala larticle 4 i compleixi les condicions segents:

a) Que lactivitat desenvolupada tingui carcter preferentment manual o, si ms no, individualitzada.

b) Que com a responsable de la producci hi hagi un artes o artesana i controli la totalitat del procsproductiu.

8.2 No poden tenir la condici de taller/empresa artes/ana els que exerceixen activitats duna forma ocasionalo la producci dels quals sigui mecanitzada en la seva totalitat.

8.3 El taller/empresa artes/ana es pot classificar, dacord amb la Recomanaci 2003/361/CE de la Comissi,de 6 de maig de 2003, sobre la definici de microempreses, petites i mitjanes empreses (DOUE nm. 124, de20.5.2003) o la norma que la substitueixi, segons les tipologies segents:

a) Individual o autnom/a.

b) Microempresa: menys de 10 persones treballadores i un volum de negoci anual o un balan general anualque no supera els 2 milions deuros.

c) Petita empresa: menys de 50 persones treballadores i un volum de negoci anual o un balan general anualque no supera els 10 milions deuros.

d) Mitjana empresa: menys de 250 persones treballadores i un volum de negoci anual que no excedeix dels 50milions deuros o un balan general anual que no excedeix dels 43 milions deuros.

La petita i la mitjana empresa esmentades tamb sn denominades al sector com indstries artesanes. De lamateixa manera, poden estar semiindustrialitzades, entenent com a tal la utilitzaci de processos industrials itecnolgics secundaris en benefici del procs artesanal primari.

Article 9

Associacions i federacions dartesans/anes

9.1 Les associacions dartesans/anes sn aquelles integrades majoritriament per persones artesanesindividuals, segons el que indica larticle 5, o per tallers/empreses artesans/anes, dacord amb el queassenyala larticle 8, i que en els seus estatuts inclouen com a objectiu principal el foment i la promoci delartesania.

9.2 Les federacions dartesans/anes sn les entitats associatives compostes per associacions dartesans/anes.

Article 10

Comissi Sectorial de Promoci dArtesania



CVE-DOGC-A-15009002-2015

La Comissi Sectorial de Promoci dArtesania, creada mitjanant els Estatuts del Consorci de Comer,Artesania i Moda de Catalunya, aprovats per lAcord GOV/143/2009, de 15 de setembre, s lrgan participatiuen temes dartesania per mitj del qual hi participa el sector artesanal, i pot formular propostes al Consorci deComer, Artesania i Moda de Catalunya.

Article 11

Centre dArtesania Catalunya

11.1 El Centre dArtesania Catalunya s l'espai de suport a l'artesania catalana, gestionat pel Consorci deComer, Artesania i Moda de Catalunya, on es realitzen les activitats i les tasques especfiques en els mbits dela promoci, la comercialitzaci, lactivitat divulgativa, la informaci, lacreditaci i la formaci, a ms dactuarcom espai obert al pblic visitant.

11.2 La seva finalitat s activar el valor artesanal catal, potenciar la seva productivitat i el rendiment, i activarla seva projecci pblica, consolidant la contemporanetat dels oficis i vetllant pels interessos de les personesque treballen en un ofici artesanal.

Article 12

Premis nacionals dartesania

12.1 Es creen els Premis Nacionals dArtesania amb lobjectiu dincrementar el prestigi en la societat delactivitat artesanal, els quals han de permetre fer visible la importncia del sector artes catal en el conjuntde lactivitat creativa i productiva del pas i de la seva presncia especial en lmbit de lemprenedoria.

12.2 Poden optar a aquests Premis totes aquelles persones fsiques i les empreses que treballen en oficisartesans, les entitats i els professionals daltres mbits que shagin distingit en la producci, el disseny, laqualitat, la formaci, la promoci, la comercialitzaci, la difusi, la valoraci i/o el prestigi de lartesaniacatalana.

12.3 Mitjanant una convocatria pblica anual del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya lespersones artesanes, les empreses, les entitats i els professionals daltres mbits interessats que compleixin elsrequisits que estableix lapartat anterior daquest article poden sollicitar la concessi daquests Premis. Laconvocatria pblica ha destablir el procediment datorgament i concretar el contingut dels requisitsesmentats.

Article 13

Distintiu per als establiments de venda dartesania catalana

13.1 Amb la finalitat de promoure la comercialitzaci de lartesania catalana es crea un distintiu destablimentde venda dartesania catalana, que ha de permetre les persones compradores tenir la garantia que estanadquirint autntica artesania catalana.

13.2 Poden sollicitar i utilitzar aquest distintiu les persones artesanes que tenen aquesta consideraci dacordamb el que disposen els articles 5.1 i 5.2, que shi dediquen professionalment, i que disposen dun punt devenda directa al pblic, propi i permanent, dels seus productes.

Es considera venda directa de productes artesans aquella activitat comercial detallista per la qual es posa adisposici de la persona consumidora final, sense la intervenci dintermediaris, tota classe de productesartesans, de producci o elaboraci prpia i/o daltres artesans o artesanes, amb independncia de la modalitatde comercialitzaci adoptada.

En els punts de venda directa al pblic tant les persones artesanes o les empreses com les personesconsumidores/compradores queden protegits per la normativa vigent en matria de consum.

13.3 El procediment dobtenci daquest distintiu, aix com la seva validesa i les causes dextinci les estableixlordre de desenvolupament daquest Decret.

13.4 Aquest distintiu es pot sollicitar mitjanant el model normalitzat, a disposici de les personesinteressades, que han de declarar que compleixen les condicions de lapartat 2 daquest article i indicar el puntde venda directa on efectuen la seva activitat.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

Article 14

Distintiu de producte DArtesania (DA)

14.1 El distintiu de producte DArtesania (DA) el poden sollicitar les persones artesanes que tinguin aquestaconsideraci dacord amb el que disposen els articles 5.1 i 5.2 i que shi dediquen professionalment, per taldacreditar que els seus productes sn elaborats de manera artesanal mitjanant els processos propis del seuofici i produts a Catalunya.

14.2 El distintiu identificatiu pot ser utilitzat en tots els productes que siguin de producci prpia de la personasollicitant i que hagin estat elaborats amb processos artesanals.

La persona a la qual shagi atorgat el distintiu DA s lnica responsable del tipus de publicitat i de ls quesen faci.

14.3 El procediment dobtenci daquest distintiu, aix com la seva validesa i les causes dextinci les estableixlordre de desenvolupament daquest Decret.

14.4 Aquest distintiu es pot sollicitar el mitjanant el model normalitzat, a disposici de les personesinteressades, que han de declarar que compleixen les condicions de lapartat 1 daquest article.

Article 15

Empremtes de Catalunya

15.1 Empremtes de Catalunya s una marca registrada pel Consorci de Comer, Artesania i Moda deCatalunya que identifica i distingeix productes artesans de Catalunya, que es troben en un catleg deproductes, els quals transmeten els valors del pas per mitj delements vinculats a lart, la cultura, la histria,la tradici, larquitectura, el paisatge i els costums populars.

15.2 Els criteris de valoraci necessaris per formar part del catleg dEmpremtes de Catalunya les estableixlordre de desenvolupament daquest Decret. El procediment per a la selecci dels productes que han de formarpart daquest catleg ha de ser respectus amb els principis de no discriminaci, igualtat doportunitats i lliurecompetncia.

15.3 Els requisits per formar part del catleg Empremtes de Catalunya sn els segents:

Que siguin productes elaborats artesanalment a Catalunya per una persona artesana que tingui aquestaconsideraci dacord amb el que disposen els articles 5.1 i 5.2 daquest Decret i que shi dediquiprofessionalment.

Que tinguin vinculaci amb alguna/es de les famlies dicones de Catalunya que es determinaran a lordre dedesenvolupament daquest Decret.

Que la persona tingui dedicaci continuada i capacitat per poder complir els terminis de lliurament queestableixi cada convocatria.

Que la persona artesana estigui al corrent de les seves obligacions tributries amb lEstat, la Generalitat deCatalunya i la Seguretat Social.

15.4 Les condicions i el procediment per formar part del Catleg Empremtes de Catalunya les establir lordrede desenvolupament daquest Decret.

Article 16

Zona doficis singulars

16.1 Per tal dactivar i promoure els territoris i la seva artesania es poden declarar zones doficis singulars deCatalunya les rees geogrfiques que disposin dun mnim de cinc tallers artesans on els oficis propis estiguinrelacionats amb el territori, el procediment i el producte, depenguin del medi geogrfic en qu es realitzalextracci de la matria primera, la transformaci i lelaboraci del producte final, o tinguin una tradiciartesanal de llarg recorregut o reconeixement histric. Es poden incloure rees geogrfiques amb un nombremenor de tallers quan concorrin circumstncies excepcionals per poder considerar-se zona doficis singulars.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

16.2 La sollicitud per demanar la declaraci duna zona doficis singulars de Catalunya lhan de presentar lescorporacions locals o comarcals, dacord amb el que estableixi lordre de desenvolupament daquest Decret.

16.3 La Comissi Sectorial de Promoci dArtesania del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya hademetre un informe sobre la sollicitud presentada. Un cop ems aquest informe, el/la cap de lreadArtesania del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya ha de presentar la seva proposta.

En el termini mxim de tres mesos, comptats a partir de lentrada de la sollicitud al Registre del Consorci deComer, Artesania i Moda de Catalunya, el director o la directora del Consorci ha de resoldre sobre la sollicitudi declarar la nova zona doficis singulars de Catalunya o b denegar la seva declaraci per manca dels requisitsindicats anteriorment. Transcorregut el termini mxim esmentat sense que shagi dictat la resoluci, sentnestimada la sollicitud de declaraci de zona doficis singulars de Catalunya.

La resoluci per la qual es declara una zona doficis singulars de Catalunya sha de publicar al DOGC.

Un cop resolta favorablement la sollicitud, el Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya facilitar ales corporacions locals i/o comarcals sollicitants el disseny del distintiu que ha dutilitzar el beneficiari en ladifusi i promoci de la seva zona.

16.4 El Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya pot comprovar en qualsevol moment la situaci deles zones doficis singulars de Catalunya i, en cas que desapareguin els requisits que van justificar la sevadeclaraci, ha de proposar la revocaci, amb laudincia prvia a la corporaci local o comarcal que vademanar la declaraci. Aix mateix, la Comissi Sectorial de Promoci dArtesania del Consorci de Comer,Artesania i Moda de Catalunya ha demetre informe. El director o la directora del Consorci, en el termini mximde tres mesos a comptar des de la data de lacord de la Comissi Sectorial de Promoci dArtesania dinici delexpedient de revocaci, lha de resoldre. Transcorregut aquest termini sense que shagi ems la resoluci esprodueix la caducitat en els termes i amb els efectes que preveu la normativa sobre procediment administratiu.

La resoluci per la qual es revoca la declaraci duna zona doficis singulars de Catalunya sha de publicar alDOGC.

16.5 La revocaci de la declaraci de zona doficis singulars de Catalunya comporta la retirada del distintiu quela identifica.

16.6 Mitjanant lordre de desenvolupament daquest Decret es poden establir requisits addicionals per poderobtenir la declaraci de zona doficis singulars de Catalunya.

Article 17

Punt dinters artesanal

17.1 Es poden declarar punts dinters artesanal aquells municipis o rees dins dun mateix municipi on es doniuna concentraci dun mnim de cinc tallers artesans o tinguin una tradici artesanal de llarg recorregut oreconeixement histric. Es poden incloure punts amb un nombre menor de tallers quan concorrincircumstncies excepcionals per poder considerar-se punts dinters artesanal.

17.2 La sollicitud per demanar la declaraci de punt dinters artesanal lhan de presentar les corporacionslocals dacord amb el que estableixi lordre de desenvolupament daquest Decret.

17.3 La Comissi Sectorial de Promoci dArtesania del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya hademetre informe sobre la sollicitud presentada. Un cop ems aquest informe, el/la cap de lrea dArtesaniadel Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya ha de presentar la seva proposta.

En el termini mxim de tres mesos, comptats a partir de lentrada de la sollicitud al Registre del Consorci deComer, Artesania i Moda de Catalunya, el director o la directora del Consorci ha de resoldre sobre la sollicitudi declarar el nou punt dinters artesanal o b denegar la seva declaraci per manca dels requisits indicatsanteriorment. Transcorregut el termini mxim esmentat sense que shagi dictat la resoluci, sentn estimadala sollicitud de declaraci del nou punt dinters artesanal.

La resoluci per la qual es declara un punt dinters artesanal sha de publicar al DOGC.

Un cop resolta favorablement la sollicitud el Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya facilitar a lescorporacions locals el disseny del distintiu que ha dutilitzar el beneficiari en la difusi i la promoci del puntdinters artesanal.

17.4 El Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya pot comprovar en qualsevol moment la situacidels punts dinters artesanal i, en cas que desapareguin els requisits que van justificar la seva declaraci, ha



CVE-DOGC-A-15009002-2015

de proposar la revocaci, amb laudincia prvia a la corporaci local que va demanar la declaraci. Aixmateix, la Comissi Sectorial de Promoci dArtesania del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunyaha demetre informe. El director o la directora del Consorci, en el termini mxim de tres mesos a comptar desde la data de lacord de la Comissi Sectorial de Promoci dArtesania dinici de lexpedient de revocaci, lha deresoldre. Transcorregut aquest termini sense que shagi ems la resoluci es produeix la caducitat en elstermes i amb els efectes que preveu la normativa sobre procediment administratiu.

La resoluci per la qual es revoca la declaraci dun punt dinters artesanal sha de publicar al DOGC.

17.5 La revocaci de la declaraci de punt dinters artesanal comporta la retirada del distintiu que lidentifica.

17.6 Mitjanant lordre de desenvolupament daquest Decret es poden establir requisits addicionals per poderobtenir la declaraci de punt dinters artesanal.

Article 18

Setmana dArtesania de Catalunya

18.1 Es crea la Setmana dArtesania de Catalunya, actuaci destinada a promoure:

La comercialitzaci dels productes artesans catalans entre les persones consumidores, compradores iprescriptores.

El foment de la presncia i el coneixement, tant a Catalunya com a lexterior, del sector de lartesania catalana.

Lincrement del prestigi en la societat.

La difusi de la qualitat de lartesania catalana.

La consolidaci dun espai de venda i un sal de referncia, representatiu de tots els mbits dinfluncia delsector artes, en lmbit estatal i internacional.

18.2 Mitjanant una convocatria pblica anual del Consorci de Comer, Artesania i Moda de Catalunya lespersones artesanes, les empreses i les entitats interessades a participar en les activitats que el Consorcidesenvolupi en el curs de la Setmana dArtesania de Catalunya poden sollicitar la seva participaci. Laconvocatria pblica ha destablir el procediment i concretar el contingut dels requisits necessaris.

Disposici transitria

La regulaci prevista per aquest Decret per als carnets dartes o artesana i els diplomes de mestre/aartes/ana s aplicable als carnets dartes o artesana i als diplomes de mestre/a artes/ana atorgats alempara del Decret 252/2000, de 24 de juliol, els quals continuen vigents.

Disposici derogatria

Queden derogades les disposicions normatives segents:

Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre lactivitat artesanal a Catalunya.

Ordre de 25 de juliol de 2000, per la qual es desplega el Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre lactivitatartesanal a Catalunya.

Disposicions finals

Primera



CVE-DOGC-A-15009002-2015

Per tal de facilitar la presentaci de les sollicituds necessries per als diversos trmits i activitats regulats enaquest Decret sha de preveure, a lordre de desenvolupament del Decret, un model de sollicitud que permetila seva realitzaci en un document nic i la seva presentaci simultnia.

Segona

Es faculta el conseller o consellera competent en matria dartesania per dictar les disposicions necessries peral desenvolupament, leficcia i lexecuci daquest Decret.

Barcelona, 30 de desembre de 2014

Artur Mas i Gavarr

President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes

Conseller dEmpresa i Ocupaci

Annex

Repertori de famlies doficis artesans

Famlia 1, Arts del llibre

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb diferents tcniques de creaci de peces artesanes (Tipus B)**.

Definici de la famlia

Famlia doficis artesans que inclou les diferents ocupacions relacionades amb el procs artesanal de creaci dellibres, que parteix de la matria primera del paper i/o daltres materials similars, i utilitza la tinta i altresmaterials i tcniques per a crear llibres amb text, illustracions i fotografies. Sinclou tamb el procs finaldenquadernaci.

Oficis

1.1 Callgraf/a: persona que escriu amb un tipus de lletra artificiosament dissenyat mitjanant processosmanuals (ploma, pinzell, etc.). Es tracta dun ofici molt antic que actualment est orientat a la reproduccidincunables, cpies manuscrites de documents, etc. Amb el naixement de la impremta lofici va quedar relegata un mbit ms artstic que dutilitat.

1.2 Enquadernador/a: persona que uneix fulls o plecs de paper amb la tcnica dencolar o mitjanant diferentstcniques de cosit a m. Confecciona la tapa amb diferents suports i a la vegada li fa el treball de decoraciamb mosaics, nervis, etc.

1.3 Fotgraf/a tradicional: persona que reprodueix imatges mitjanant tcniques de la fotografia tradicional delsegle XIX (positivat amb cmera obscura, amb albmines, daguerreotips, etc.).

1.4 Gravador/a: persona que crea matrius de fusta, metall, pedra o qualsevol altre material susceptible derebre tinta i traslladar-la al paper o a altres matries similars, tantes vegades com sigui necessari, per mitj



CVE-DOGC-A-15009002-2015

dun procs destampaci o impressi. Inclou les tcniques segents: aiguafort, aiguatinta, sucre, verns tou,bur, calcografia, linleum, litografia, manera negra, monotips, punta seca, serigrafia i xilografia.

1.5 Illustrador/a: persona que produeix la seva obra mitjanant tcniques de dibuix per tal que sigui impresa ireproduda en algun tipus de suport (paper, roba, fusta, etc.), la qual refora generalment el missatge delexpressi escrita i que t una clara intenci narrativa.

1.6 Impressor/a: persona que es dedica a la impremta grfica mitjanant mtodes tradicionals dimpressisobre paper (planxes de metall o fusta que tenen gravades lletres, figures, etc.).

Famlia 2, Cermica

Tipologia de famlia:

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci dobjectes de cermica a partir de matries primeres omatries manipulades (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les ocupacions relacionades amb la creaci dobjectes utilitaris i/odecoratius amb diferents tipus dargiles cuites a baixes i altes temperatures i decorades de forma final ambtcniques diverses.

Oficis

2.1 Ceramista: persona que fa peces artstiques o objectes utilitaris amb diferents tipus dargiles, modelat,tornejat o noms adornat amb decoracions simples, mitjanant diferents procediments, a alta o baixatemperatura definida pels graus de cocci (baixa fins a 1.100 C, i alta fins a 1.400 C).

2.2 Mosacista: persona que fa obres de mosaic, tcnica de decoraci de superfcies mitjanant la incrustacide cermica cuita de diferents colors, trossets de pedra, marbre o altres materials (el resultat final de la sevaobra sanomena trencads).

2.3 Rajoler/a: persona que fa rajoles (pea de cermica de forma prismtica i de poc gruix (generalment desecci quadrada o rectangular, per tamb hexagonal), que es fa servir per cobrir terres i/o parets.

2.4 Terrissaire: persona que fa objectes ds quotidi mitjanant largila (olles, cntirs, gerres, cassoles, testos,etc.), fets de terra ferruginosa o calcria, amb esmalt o sense, i amb una sola o diverses coccions.

Famlia 3, Pell/cuir

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries de pell o cuir amb o sense manipulaci(Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les ocupacions relacionades amb la creaci dobjectes utilitaris i/odecoratius amb pell/cuir mitjanant diferents procediments i tcniques.

Oficis



CVE-DOGC-A-15009002-2015

3.1 Baster/a: persona que t per ofici fer basts i tots els arreus que fan servir les bsties de crrega i lescavalleries (hpica).

3.2 Boter/a: persona que realitza amb cuir tils per a lquids, normalment vi o oli, i que acostumen aconservar la forma de la pell del animal.

3.3 Marroquiner/a: persona que fa objectes i complements de pell.

3.4 Pelleter/a: persona que confecciona peces dabric amb pells adobades conservant el pelatge natural.

3.5 Repussador/a: persona que utilitza la pell o el cuir per realitzar elements decoratius emprant tcniquestradicionals o actuals (repussar, policromar, gravar, estampar, modelar).

3.6 Sabater/a: persona que realitza tot tipus de calat (sabates i botes), generalment de cuir, que cobreixen elpeu per a poder trepitjar sense fer-se mal.

Famlia 4, Construcci

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb diferents tcniques constructives de peces artesanes fetes a mida pera diferents acabats constructiu (Tipus B)**.


Famlia doficis artesans que inclou les ocupacions relacionades amb la construcci dhabitatges, la decoracii/o lhabilitaci despais de diferents tipologies de construccions.

Oficis

4.1 Estucador/a: persona que revesteix amb estuc (cal) la superfcie duna columna, paret o similars (interioro exterior), i que polida o envernissada imita al marbre. Existeixen dues gran tcniques destuc (tcnica delraspat i tcnica del lliscat), la combinaci de les quals permet lobtenci duna mplia gamma destucs (pinturaal fresc, estuc al foc, esgrafiats, etc.).

4.2 Mosaista hidrulic: persona que fa rajoles de ciment premsades hidrulicament, generalment de formesquadrades o geomtriques, amb una superfcie dun sol color o de diversos colors realitzats amb trepa, moltfcil dabrillantar, utilitzades primordialment per a pavimentar interiors.

Famlia 5, Ferro/metall

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries vinculades amb el ferro i el metalls omatries manipulades dels seus derivats (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les ocupacions relacionades amb el treball del ferro i diferents metalls, pertal crear objectes utilitaris, decoratius i constructius amb aquests materials mitjanant les tcniques que els hisn prpies.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

Oficis

5.1 Bronzer/a: persona que fa objectes amb bronze i que els cisella o decora una vegada fosos (campanes).

5.2 Courer/a, llauner/a: persona que es dedica a fer objectes amb planxa de coure o planxa de llauna i que elsdecora repussant-los o cisellant-los.

5.3 Esmaltador/a: persona que decora objectes metllics acolorint-los amb esmalts vitrificables quesadhereixen per mitj de la fusi al forn.

5.4 Ferrer/a: persona que fa objectes utilitaris en ferro (ferradures, destrals, claus,...) treballant amb elmartell, la premsa, i altres tcniques que no impliquin la fusi del metall.

5.5 Ferrer/a de tall: persona que fa tota mena de ganivets i eines del camp (fal, dalla, etc.).

5.6 Fonedor/a: persona que t lofici de fondre metalls.

5.7 Forjador/a: persona que transforma els metalls en calent a cops de martell o per mitj de successivescompressions entre dues superfcies fines.

5.8 Repussador/a i cisellador/a: persona que emboteix o dna volum a xapes metlliques amb el martell oamb el cisell de manera que a les seves cares quedin figures en relleu (en positiu i en negatiu).

Famlia 6, Elements naturals

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries primeres o matries manipulades(Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les diverses ocupacions relacionades amb la manipulaci i la creacidelements obtinguts directament de la natura (bonsais, flors, fibres naturals, cera, etc.)

Oficis

6.1 Art bonsai: persona que es dedica a transmetre les caracterstiques dels arbres desenvolupats en la naturaa un arbre petit cultivat en un test (origen oriental).

6.2 Art floral: persona que crea composicions i objectes artstics en els que predominen la utilitzaci delsmaterials florals i vegetals.

6.3 Barraquer/a: persona que construeix barraques/cabanyes amb materials vegetals (fusta, canya, fang,brossa i cordell) tenint en compte les dates i les temporades de la recollida de materials i seguint les tcniquesde la nostra arquitectura popular. Les barraques sn les edificacions ms antigues i singulars de Catalunya.

6.4 Cerer/a: persona que fa objectes per a cremar i illuminar (espelmes, ciris,...).

6.5 Cisteller/a: persona que fa objectes tils o decoratius entreteixint vmet o daltres materials dorigenvegetal que no necessiten elaboraci per a utilitzar-los.

6.6 Corder/a: persona que realitza cordes a partir de diferents fibres vegetals, com lespart, amb la finalitatdaplicar el seu producte a usos agraris, ramaders, de la construcci i/o dactivitats martimes. Tamb s lapersona que confecciona cordons, cordes amb forma rodona de seda, lli, llana u altres matries filiformes ambfinalitats decoratives.

6.7 Espardenyer/a: persona que realitza espardenyes, calat fet amb pis despart o jute, adequadament teixit,tal i puntera de la mateixa matria, o de lona, que se subjecta al turmell per mitj de cintes.

6.8 Estorer/a: persona que fa estores mitjanant el teixit de llata trenada i cosida.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

6.9 Herbolari/ria: persona que reconeix i manipula plantes aromtiques i/o remeieres, tendres o seques (jasiguin arrels, escorces, fulles o flors), les selecciona i les tracta acuradament per obtenir un producte apte pera les persones.

6.10 Manufacturer/a de mobles (mobles de vmet, jonc, canya, palma i altres fibres): persona que treballa ambfibres naturals que permeten la realitzaci de trames, trenats i nusos per tal de crear mobles.

6.11 Manufacturer/a dobjectes i complements (objectes de vmet, jonc, canya, de palma i altres fibres):persona que treballa amb fibres naturals que permeten la realitzaci de trames, trenats i nusos per tal de creardiferents objectes (gorres de cop, sonalls, joguines, etc.).

6.12 Perfumista: persona que mitjanant la destillaci amb alcohol de plantes i flors aromtiques, amb unasola essncia o diverses en harmonia, elabora fragncies amb aromes agradables.

6.13 Sabonaire: persona que es dedica a lelaboraci de sabons de diferents tipus i formats a partir dunapasta que resulta de la combinaci dun o diversos olis i un alcal (cendres o sosa custica).

6.14 Surer/a: persona que fa complements i/o objectes de suro.

Famlia 7, Fusta

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries primeres procedents dels arbres omatries manipulades (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les diverses ocupacions relacionades amb la creaci dobjectes i mobles apartir de la fusta com a matria primera.

Oficis

7.1 Cadiraire: persona que fa seients o respatllers de butaques, cadires o reposapeus amb fibres naturals comla tireta, el cordill de paper o altres fibres.

7.2 Constructor/a dobjectes de fusta: persona que crea objectes de fusta (joguines, esclops, pipes, bastons,etc.) mitjanant les tcniques i les eines que sn prpies per a cada objecte.

7.3 Culleraire: persona que fa culleres i altres estris de cuina amb diferents tipus de fusta.

7.4 Daurador/a, policromador/a: persona que t lofici de daurar (cobrir objectes amb una lmina dor ms omenys prima), principalment de fusta o daltres materials (pell per a lenquadernaci).

7.5 Ebenista: persona que treballa fustes fines per fer mobles i que en fa s de tcniques manualscomplementries (marqueteria, talla, tornejat, etc.).

7.6 Fuster/a: persona que fa objectes comuns de fusta, com mobles, portes o finestres.

7.7 Lacador/a: persona que dna lacabat a un objecte de fusta aplicant una o varies capes de verns per talde preservar-los de lacci de latmosfera, de la pols, etc.

7.8 Marqueter/a: persona que realitza dibuixos i calats retallant xapes de fusta de diferents colors per embotir-los com ornaments a daltres objectes de fusta.

7.9 Mestre/a daixa: fuster especialista en fer vaixells de fusta i altres obres, tamb de fusta, per al seumoblament interior. Linstrument caracterstic daquest tipus de fusteria s ls de laixa.

7.10 Ornamentador/a: persona que fa les decoracions sobre fusta (objectes i mobles ) amb diferents tcniques(pirogravat, embotidor, pintura, etc.).



CVE-DOGC-A-15009002-2015

7.11 Retaulista: persona que realitza bsicament amb la mateixa tcnica en qu es pintaven els retaulesmedievals (sobre fusta o algun altre material de suport) convenientment preparada amb cola i amb pa dor i/odargent.

7.12 Tallista: persona que talla la fusta per crear formes decoratives en relleu sencer o mitj.

7.13 Tapisser/a de mobles: persona que cobreix mobles amb farcits i cobertes de teles per fer-los ms tous.

7.14 Torner/a: persona que talla fusta mitjanant un torn fent esquerdes i entalladures tot al voltant.

Famlia: 8. instruments musicals

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb diferents tcniques de creaci dinstruments musicals artesans (TipusB)**.


Famlia doficis artesans que inclou les diverses ocupacions relacionades amb la construcci i lafinamentdinstruments musicals.

Oficis

8.1 Afinador/a: persona que posa els pianos al to just, aix com tamb posa a punt el mecanisme del piano pertal dajustar-lo (teclat).

8.2 Constructor/a dinstruments de corda: persona que fa instruments musicals de corda (guitarres, arpes,etc.). Segons sigui linstrument final, les tcniques de treball seran diferents.

8.3 Constructor/a dinstruments de percussi: persona que fa instruments musicals de percussi (plats,maraques, triangles, etc.) amb diferents materials (metall, fusta, pell, etc.) i diferents tcniques.

8.4 Constructor/a dinstruments de vent: persona que fa instruments de vent amb metall o fusta (tromba,tromb, clarinet, flauta, etc.) mitjanant tcniques diverses.

8.5 Lutier: persona que fa instruments de corda fregada, especficament violins, violes, violoncels icontrabaixos.

8.6 Orguener/a: persona que construeix i afina orgues.

Famlia 9, Joieria

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb diferents tcniques de creaci de peces de joieria artesanes (TipusB)**.


Famlia doficis artesans que inclou les diverses ocupacions relacionades amb la manipulaci i creaci dobjectesde joieria mitjanant la utilitzaci de metalls i pedres precioses, aix com daltres materials innovadors.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

Oficis

9.1 Argenter/a: persona que treballa o repara objectes dargent (mineral colloquialment denominat plata).

9.2 Encastador/a (o clavador/a): persona especialitzada en muntar i/o clavar pedres precioses en les joiesmitjanant una muntura adequada.

9.3 Gravador/a: persona que assenyala per mitj dincisions, en buit o en relleu, sobre metall en peces dejoieria i argenteria.

9.4 Joier/a: persona que es dedica a la creaci de peces ornamentals mitjanant materials preciosos (metalls igemmes) o altres tipus de materials.

9.5 Modelador/a en cera de joieria: persona que construeix els models/motlles en cera per a la creaci de joiesmitjanant la tcnica de fondre els metalls preciosos i altres tipus de materials.

9.6 Orfebre: persona que treballa objectes dor, argent i metalls preciosos utilitzant la tcnica del repussat i elcisellat.

Famlia 10, Paper

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries procedents del paper o matriesmanipulades (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les ocupacions relacionades amb la creaci i la manipulaci del paper i elcartr.

Oficis

10.1 Cartoner/a: persona que fa objectes tils o decoratius tallant i enganxant fulles de cartr i paper (comcarpetes, caixes, guardes, figures,...).

10.2 Paperaire: persona que elabora fulls de paper i en certs casos manipula altres articles de paper a base depasta de cellulosa, dorigen forestal o daltres fibres vegetals.

Famlia 11, Pedra/mineral

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries primeres o minerals, tamb matriesmanipulades (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les ocupacions relacionades amb la creaci dobjectes de pedra i minerals.

Oficis

11.1 Lapidari/ria: persona que talla pedres precioses i altres materials minerals, de petita o gran grandria,



CVE-DOGC-A-15009002-2015

per al seu s en joieria o en ornamentaci.

11.2 Manufacturer/a dobjectes de sal: persona que construeix objectes decoratius, tipus escultura, mitjanantel treball directe de pedres de sal triades amb aquesta finalitat.

11.3 Manufacturer/a dobjectes dalabastre: persona que treballa els blocs dalabastre, amb el torn i el treballmanual, per tal de crear diferents tipus de peces.

11.4 Picapedrer/a: persona que dna forma a la pedra per a la seva utilitzaci en la construcci o ambfinalitats utilitries (pedra de mol).

11.5 Tallador/a: persona que talla pedres dures o pedra artificial per fer decoracions o objectes.

Famlia 12, Txtil

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries primeres del fil i el teixit o matriesmanipulades (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les diferents ocupacions que treballen amb el fil i els teixits de cara aconfeccionar i/o decorar objectes txtils diversos (roba, tapissos, brodats, puntes de coix, catifes, etc.)mitjanant les diferents tcniques i materials que correspongui.

Oficis

12.1 Brodador/a: persona que ornamenta (una roba, un teixit) amb dibuixos fets amb passades dagullaemprant fils de cot, llana, seda, argent, etc.

12.2 Catifer/a: persona que confecciona catifes, amb diverses filatures, utilitzant un teler manual i fent nusosamb fils entramats a lordit.

12.3 Confeccionista: persona que elabora roba de vestir de dona i/o home.

12.4 Enfeltrador/a: persona que treballa amb llanes i pls naturals en combinaci, o no, d'altres materials,manipulant-los per realitzar un no-teixit mitjanant aigua i sab o tamb en sec i amb agulla. Realitza pecesartstiques o utilitries mitjanant processos artesanals en els quals el/la creador/a controla la major part delprocs.

12.5 Estampador/a: persona que fa motius directament sobre el teixit utilitzant diferents tcniquesdestampaci artesanal (pinzell, serigrafia, btik, estergit, etc.) amb finalitats decoratives.

12.6 Filador/a: persona que fa fil mitjanant fibres naturals (dorigen vegetal o animal).

12.7 Manufacturer/a dobjectes i complements: persona que confecciona objectes i complements txtils(corbates, barrets, etc.).

12.8 Manufacturer/a de labors de retalls (patchwork): persona que cus robes de diferents colors i materialscombinats formant diferents figures i formes.

12.9 Matalasser/a: persona que utilitza materials naturals com sn teixits de cot, cnem i farcit de llana (cot,crinera, suro i altres) i els treballa de forma manual amb l'ajuda d'tils tradicionals per obtenir-ne matalassosaptes per al descans.

12.10 Puntaire: persona que fa puntes d'adornament per a la llar (coixins, estovalles, etc.) o per a la persona(vestits i/o complements). Els/les puntaires treballen amb uns coixins llargs de forma cilndrica, els coixins defer puntes, i amb unes agulles que aguanten els fils de la punta que s'est fent.

12.11 Tapisser/a, tapissos: persona que confecciona tapissos mitjanant la tcnica dun teler.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

12.12 Teixidor/a: persona que teixeix amb teler dalt o baix llis diferents tipus de teixits.

12.13 Tintorer/a: persona que t lofici de tenyir o netejar matries txtils (fils, teixits,...).

Famlia 13, Vidre

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries primeres de vidre o matriesmanipulades (Tipus A)*.


Famlia doficis artesans que inclou les diferents ocupacions que treballen tant en la creaci dobjectes/elementsde vidre com en la seva decoraci.

Oficis

13.1 Bufador/a: persona que fa objectes de vidre amb tcniques de vidre bufat i vidre de llum.

13.2 Decorador/a: persona que decora objectes de vidre amb diverses tcniques com talla, gravat, a la mola,flectat i altres.

13.3 Forner/a de vidre: persona que utilitza un forn per transformar el vidre mitjanant diverses tcniques comla vitrofusi, al termoformat, la fusi de vidre (fusing), la fosa en motlle i lesmaltat. El forn es carrega en fredi sescalfa per modificar el vidre.

13.4 Vitraller/a: persona que fa vitralls mitjanant tcniques duni de vidres ja siguin en fred o en calent(vitrall de plom, vitrall de metall, vitrall de ciment, etc.).

Famlia 14, Artes/ana interdisciplinari/ria

Tipologia de famlia

Famlia doficis artesans relacionada amb diferents tcniques de creaci de peces artesanes (Tipus B)**.


Famlia doficis artesans que inclou tots aquells oficis que, o b perqu treballen amb diferents materials o bper qu fan us de tcniques prpies de diferents oficis, no poden ser classificats en una nica famlia. Sincloutamb lofici dartes/ana multidisciplinari/ria per donar resposta a oficis innovadors.

Oficis

14.1 Aparadorista: persona que condiciona decorativament espais especfics com ara els aparadors decomeros de venda directa al pblic o estands (punts de venda).

14.2 Emmotllador/a: persona que fa motlles o matrius que posteriorment poden ser utilitzats per crear pecesde fang.

14.3 Escengraf/a: persona que sencarrega de recrear un espai de forma genrica, entenent aquest com elconjunt delements que permeten reproduir un determinat clima o ambient.



CVE-DOGC-A-15009002-2015

14.4 Escultor/a: persona que treballa diferents materials amb els que forma figures amb volum o en relleu,preferentment de gran format.

14.5 Figurista de pessebre: persona que amb diferents materials fa figures de pessebre, que tenen carcter deminiatura.

14.6 Imatger/a: persona que fa gegants, capgrossos, bestiari de Catalunya i figures religioses amb diferentsmaterials (fusta, cartr pedra, guix, fibra de vidre, resina, escuma, roba, etc.).

14.7 Maquetista: persona que fa una reproducci o una creaci duna escena o dun objecte real per amb unaescala concreta.

14.8 Miniaturista: persona que fa una reproducci o una creaci duna escena o dun objecte real per senseuna escala concreta.

14.9 Modelista (engloba modelador, guix i modelista de fusta, general): persona que fa objectes o volumsoriginals amb la finalitat de reproduir-los, posteriorment, en srie. Aquests objectes o volums sanomenenmodels i es poden elaborar amb diferents tipus de materials (guix, or, fang, pedra, metall, etc.).

14.10 Pessebrista: persona que executa a escala reduda la recreaci despais descenes commemoratives delNadal.

14.11 Rellotger/a: persona que construeix rellotges mecnics i repara rellotges antics (de sol i de corda).

14.12 Titellaire: persona que amb diferents materials, mecanismes i artefactes crea, dissenya i construeixpersonatges fins a la seva animaci o manipulaci.

14.13 Multidisciplinari/ria: persona que porta a terme lelaboraci dobjectes mitjanant alguna daquestesdues modalitats:

a) El reciclatge de materials diversos.

b) Laplicaci de tcniques de diferents oficis

*Tipus A: famlia doficis artesans relacionada amb la creaci a partir de matries primeres o matriesmanipulades.

**Tipus B: famlia doficis artesans relacionada amb diferents tcniques de creaci de peces artesanes.

(15.009.002)



CVE-DOGC-A-15009002-2015

decret 1822014, de 30 de desembre, sobre l'activitat artesanal

Documents