1.

El segle XX ha estat considerat, en molts aspectes, el segle de la infància.La redacció i l'aprovació de la Declaració dels Drets de l'Infant perl'Assemblea General de l'ONU el 20 de novembre de 1989 va constituir elpunt de partida que ha permès la incorporació progressiva d'aquests dretsal marc jurídic dels països que l'han subscrita.

A Espanya, des del 1990, data en què es ratifica la Convenció, s'han fetesforços importants per tal que el compliment d'aquests drets sigui una rea-litat. La Federació d'Associacions per a la Prevenció del MaltractamentInfantil, des de la seva constitució, ha tractat de donar suport a les admi-nistracions públiques en aquest objectiu provant d'aportar les reflexions iles actuacions que permetin promoure el bon tracte a la infància del nos-tre país.

El material que es presenta tot seguit, titulat "Decàleg per al bon tracte a lainfància. Deu bones pràctiques d'educació familiar" tracta d'incidir enaquest objectiu comú. Atès que la família segueix essent el context fona-mental per a la socialització i la formació de la personalitat de cada nen inena, pensem que la possibilitat de reflexionar sobre el nostre paper coma pares i mares des d'un referent comú, com les necessitats i els drets de la

infància, constitueix una eina important.

Volem agrair a C.A.V.A.S. (Centre d'Assistència aVíctimes d'Agressions Sexuals i Prevenció delMaltractament Infantil) el fet d'haver facilitat a la FAPMI(Federació d'Associacions per a la Prevenció del

Maltractament Infantil) aquest valuós material. Tambéal Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS)que ha subvencionat aquest document que ara és ales teves mans.

INTRODUCCIÓ

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

2.

Sovint el nostres fills ofilles no responen a la

imatge ideal quetenim de com hau-rien de ser. Això no

significa que haguemfracassat en la nostra

tasca com a pares i educadors oque siguem desafortunatsperquè els nostres fills

siguin d'una manera id'una altra.

1 Acceptar incondicionalmentels nostres fills i filles

3.

Els hem d'acceptar amb les seves virtuts i els seusdefectes perquè no hi ha uns fills millors qued'altres, sinó diferents entre si. A l'igual que nosal-tres com a persones som úniques, cada nen i cadanena tenen els propis trets que els caracteritzen.

La incondicionalitat significa no posar condicions,acceptar els nostres fills i filles com són, demostrant-los diàriament que, malgrat tot, els estimem i estemorgullosos de ser els seus pares i que, fins i tot, enaquelles situacions en què no aprovem la seva con-ducta, estem al seu costat ensenyant-los i donant-lossuport.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

4.

L'acceptació també implica amor."T'estimo com ets" és el missatge quevolem transmetre als nostres fills i ales nostres filles. Si se senten estimatsi acceptats en la seva família, se sen-tiran segurs per afrontar la vida. És

molt important que les nostresrelacions amb ells esti-

guin impregnades detendresa, mirades,

petons, abraçades,carícies, paraules

carinyoses...

2 Proporcionar-los amor i afecte

5.

La família és el primer contacte que un nen o unanena té amb el món. La seva personalitat dependrà, engran mesura, de les relacions i els sentiments que expe-rimentin en ella.

Nosaltres som el mirall on es miren els nostres fills. Sónles nostres paraules, conductes, actituds i afectes els quedeterminaran la imatge que tinguin d'ells mateixos: laseva autoestima. Una bona autoestima resulta fonamentalper vèncer les dificultats de la vida amb optimisme.

És important recordar que independentmentde la situació de parella en què ens trobem,els nostres fills i les nostres filles ensnecessiten físicament i emocional-ment. Segons la Declaració delsDrets de l'Infant, el nostre fill "téel dret a mantenir contacteamb els seus pares, encaraque aquests estiguin separatso divorciats". Els nostres fillshan de poder seguir comp-tant amb ambdós, amb elseu pare i la seva mare, peraixò hem de seguir dient"nosaltres" en les qüestionsrelatives amb el nostre fill o lanostra filla, assegurant-li que pot seguircomptant amb elsuport i la com-prensió delsdos.

Recordeu que pel bédels nostres fills no ens hem de

desqualificar en la seva presència ni utilitzar-los com a"moneda de canvi" per empipar o aconseguir que l'altrecònjuge faci una cosa o una altra.

Els nens i les nenes que pateixen la separació traumà-tica dels seus pares manifesten problemes psicològicsque afecten el seu desenvolupament. Per evitar als nos-tres fills aquest patiment és imprescindible que arribema pactes i acords que els garanteixin la nostra presènciaen la seva vida quotidiana d'una manera harmònica i noconflictiva.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

6.

Acceptem i estimem els nostres fills i les nostresfilles incondicionalment però establint amb ellsuns límits coherents i consistents per tal que sàpi-

guen què poden fer i què no. A l'hora defixar els límits hem de ser raonables: no

podem ni prohibir ni autoritzar tot.Hem d'analitzar si hi ha raons depes per mantenir certes normes.Les normes i els límits s'han derevisar a mesura que els nostres

fills i filles van madurant, totadquirint les noves habilitats i

l'autonomia personal.

Quan som ferms i consistentsamb les conseqüències de lesconductes dels nostres fills i noens contradiem, els estem asse-gurant un ambient previsible.Per als nens i les nenes és unanecessitat aprendre que la sevaconducta produeix conseqüèn-cies concretes en condicionsconcretes. Per exemple, si els

prometem una recompensa o uncàstig ho hem de complir. La con-

seqüència serà més eficaç, és a dir elpremi o el càstig, com més immediata

sigui envers la conducta del nostre fill.

3 Establir límits raonables

7.

Avui dia sabem que "pegar" no és una manera d'educar perquègenera agressivitat i confon; dóna a entendre que és una manera

adequada de resoldre conflictes. Ni el càstig físic nil'emocional ensenyen perquè no ofereixen

alternatives a les conductes inadequa-des.

Els nens i les nenes aprenen elque veuen i viuen, no només allòque els diem. Una de les maneres

bàsiques d'aprenentatge és laimitació, per això, hem de

tenir present que les nostresactituds i conductes seran

la seva major influència.Des que neix, per alnostre fill o filla, somels seus models prin-cipals.

Hem de recordarque mantenir les nor-mes no ha de serincompatible ambl'afecte i l'estimació.Ens hem d'acostumara reconèixer-los lescoses que fan bé. És

molt més eficaç quèprestar sempre atenció ales coses que fan mala-ment!

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

8.

El joc és un element essencial per al desenvolupament delsnens i de les nenes, i forma part del seu creixement. Els nensi les nenes han de poder jugar sense estar sotmesos contínua-ment al control dels adults. La llibertat és essencial per al joc.Els límits que sovint imposen els pares i les mares als seus

jocs: no embrutar-se, no jugar amb la terra, l'aigua,els elements naturals, no assumir certs riscos...

impedeixen el seu desenvolupament ade-quat i és, mitjançant aquesta interacció

amb el món, com els nens i les nenesaprenen ràpidament i desenvolu-

pen capacitats físiques, socials imentals que necessiten perespavilar-se en la vida.

La infància, sobretot a lesciutats, pateix soledat enles seves vides i en els seusjocs. La nostra tendènciaper pal·liar aquest mal éscomprar-los moltes jogui-nes tot i que després com-

provem desesperats quegairebé no els fan cas per-

què un infant amb moltesjoguines no és un infant

que juga i es diverteixmés.

4 Respectar el seu dret al joc i a tenir relacions d'amistat amb els seus companys

9.

Allò que un nen o una nena necessita per jugar és un amic o un company de joc. Els éssers humanssom ésser socials i, per tant, necessitem el contacte amb els altres per ser feliços. Com a pares i mareshem de pensar que tan important com menjar o dormir és, per al bon desenvolupament del nostre fillo de la nostra filla, jugar i relacionar-se amb els seus amics. La relació amb els iguals és un factor fona-mental per aprendre a comunicar-se. Hem de planificar el nostre temps per fomentar en els nostresfills les relacions socials i afectives amb els seus iguals.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

10.

Acceptar, estimar, posarlímits... té molt a veure

amb valorar l'autonomia delnostre fill o filla. El desenvo-lupament de totes les sevescapacitats, i l'enfortiment dela seva personalitat perafrontar cada una de lesfases evolutives del seu crei-

xement, exigeix que lianem concedint,progressivament,

una independèn-cia més gran.

5 Respectar i fomentar la seva autonomia

11.

La tendència natural dels infants és voler fer lescoses per ells mateixos. Aquesta disposició ésmolt positiva i necessària per aprendre i millorardia a dia. Desitgen que els animem, els encorat-gem i tinguem una mica de paciència quan mos-tren el seu interès per enfrontar-se a reptes nous.

No hem de córrer el risc de sobreprotegir-lospensant que els ajudem. Si els protegim elsensenyem a protegir-se ells mateixos però si elssobreprotegim només els ensenyem a dependrede nosaltres.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

12.

Els nens i les nenes,sobretot en els pri-mers anys, necessi-ten la nostra protec-

ció per evitar riscosreals com els accidents

domèstics, les agres-sions, els accidents a

l'escola, al carrer, etc. Laprotecció implica dotar els

nens i les nenes dels conei-xements i les habilitatsnecessaris per poder afron-tar-los de manera adequa-da.

6 Protegir-los dels riscosreals i imaginaris

13.

Sabem que els perills existeixen i queno sempre els podrem evitar, encaraque fem tot el possible. En aquestscasos, l'important és ensenyar-los a reconèixer els riscos i aevitar els possibles perills. Ésimprescindible que mantin-guem una bona relaciód'afecte i comunicacióque els permeti acudir anosaltres quans'enfrontin a algunproblema que nosaben solucionar.Hem d'evitar culpabi-litzar-los quan elspassa alguna cosa així.

Els nens i les nenestambé tenen algunes porsimaginàries, i també els calla nostra protecció per aaquestes pors. En aquellsmoments, el més impor-tant és escoltar-los, com-prendre'ls i tran-quil·litzar-los; hemd'evitar verbalitzacions iconductes violentes quefomentin les seves pors.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

14.

El primer que cal comprendre és quela sexualitat és la manera en què enssentim i expressem com a persones

d'un sexe o d'un altre, des delmateix moment del naixement. Acada etapa de la vida la nostra

sexualitat es va manifestant demanera diferent.

Els nens i les nenes expres-sen la seva sexualitat a travésdel coneixement del seu cos idel dels altres. Des que neixenvan aprenent que el cos ésuna font inesgotable de sen-sacions plaents. Donar i rebrecarícies, el contacte físic, elspetons i les abraçades... els

són molt agradables i ambaixò aprenen maneres adequa-des de mostrar els seus afectes

7 Acceptar la seva sexualitati oferir-ne una imatge positiva

15.

La curiositat per tot allò relacionat amb el sexe: les diferències fisiològiques entre nens i nenes, les con-ductes sexuals, etc., els fan preguntar i jugar imitant moltes de les conductes que observen diàriament.Els nens i les nens no són éssers asexuats, tenen necessitat de contacte físic, de fer jocs i d'imitar conduc-tes. Els hem de fer sentir que el seu cos ésmaco, que no existeix cap zona lletja,bruta o dolenta per no fer-los viure amb cul-pabilitat les sensacions que experimenten.

Vivim en una cultura contradictòria pelque fa a la sexualitat, sobretot quan esparla de la sexualitat dels joves. Peruna banda, se segueixen mantenintnombrosos prejudicis sobre lasexualitat i els seus usos, peròalhora, i fonamentalment, des delsmitjans de comunicació, se sobre-dimensiona i comercialitza.

Els pares i les mares, com a prin-cipals educadors dels seus fills,tenen una gran responsabilitat enl'educació sexual dels seus fills ide les seves filles; la seva presènciaactiva, afectuosa i de respecte enversels dos sexes és fonamental pera seu desenvolupamentequilibrat i complet.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

16.

És imprescindible una bonacomunicació per tenir unabona relació. Els nostresfills i les nostres filless'han de sentir escoltatsi acceptats quan parlenamb nosaltres.

És important que elspares i les maressiguem capaços deposar-nos al seu lloci comprendre'ls.Recordeu queun infant noés un adult enpetit. Situar-nos al seu llocés poder "posar-nos en les sevessabates" perveure el món desd'allà; és escoltar-los amb seriositat iamb simpatia.

8 Comunicació i empatia

17.

Si escoltem, comprenem i actuem coherentment davant de les demandes dels nostres fills i de les nostres filles esta-rem contribuint a que augmentin la seguretat en ells mateixos. Els infants són capaços, si estan acostumats, a escoltarels raonaments i els arguments dels altres. Els hem d'ensenyar amb l'exemple i l'experiència. Escoltar i ser escoltat,atendre les necessitats dels altres exposant igualment les nostres, actuar pensant no només en nosaltres sinó també enles conseqüències que els nostres actes poden tenir en els altres, no voler per als altres el que no es vol per a un

mateix... tot això és part fonamen-tal dels valors que contribui-

ran a mantenir bonesrelacions amb ells.

Escoltar els nostresfills és mirar-los als ulls

i, sobretot, no tenir pres-sa. Als nens i a les nenes

cal donar-los temps, cal estaramb ells. La nostra forma de vida

exigeix massa rapidesa, massapressa. Les persones adultesho patim amb manifesta-cions d'estrès i ansietat,però un nen o una nena nopoden ni han de tenir aquestritme frenètic.

La infància necessitattemps per menjar, per jugar,per experimentar, per comu-nicar-se, per estimar, per ser

estimada... en definiti-va, temps per créixerfeliç i sana.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

18.

Els nens i les nenes tenen dret a participar en lapresa de decisions dels assumptes que els afectendirectament. És un dret recollit en la Convenciódels Drets de l'Infant i en la nostra legislació.

A vegades, notenim en compte les seves pro-

postes pel mer fet que no són adults, però si ensparéssim a escoltar-los ens adonaríem que les sevesidees no són tan "infantils".

9 Participació

19.

El nostre compromís com a pares i mares és educar persones amb capacitat de reflexió i departicipació. Les nostres societats democràtiques necessiten aquest tipus de ciutadans i ciutada-nes. Però a participar i a reflexionar s'aprèn amb la pràctica. Avui dia sabem que als nens i ales nenes, quan se'ls informa i se'ls dóna l'oportunitat de parlar amb seriositat, tenint en comp-te els seus pensament i les seves opinions, diuen coses que, moltes vegades, són un veritabledesafiament per als adults.

Els nens i les nenes, no són les persones dedemà, son les persones d'avui. Ells estan vivintla seva vida en aquest moment, com ho fem

nosaltres i, per tant, tenen dret a opinar-hi i adecidir sobre ella. És important que

siguem conscients que no sónadults petits, tenen les

seves pròpies necessi-tats i interessos dife-

rents als delsadults. Els hem

de respectar ihem de con-siderar que,com ena l t r e scasos, lesdiferènciesquan sónrespectades

ens ajuden atots a millorar

i a entendremillor la vida.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

20.

El ritme de la vida actual provoca que dis-posem de poc temps per dedicar-nos alsnostres infants. I tanmateix, els infants

necessiten temps compartit. Temps d'afecte,de comprensió, d'establiment de límits, en fi,

temps per a tot allò que hem esmentat en elsnou punts anteriors.

Molt relacionat amb el temps quedediquem als nostres fills i a les nostresfilles està el consum. Vivim en unasocietat consumista en què es tendeix amesurar les persones per allò que tenenenlloc de per allò que són. Això és un

dels reptes als quals ens enfrontem tantcom a persones com en l'educació dels

nostres fills i de les nostres filles: fer-los com-prendre que el més valuós és en les personesi no en els objectes.

A l'actualitat, la publicitat tracta de manipu-lar el nostre món de sensacions i sentiments. El

nostre consum ha deixat d'estar presidit per lanecessitat i la utilitat d'allò que comprem, el fi ara

és provocar-nos satisfacció personal per la possessiód'allò que adquirim. No obstant això, som conscientsque aquesta satisfacció és aparent i efímera. Ho cons-

tatem quan accedim a comprar als nostres fills i a lesnostres filles tot allò que demanen per abandonar-ho al poc temps sense haver-ho gaudit.

10 Dedicar-los temps i atenció

21.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR

22.

�MAGANTO MATEO, J.M Y BARTAU ROJAS, I (2004):

Corresponsabilidad familiar. Fomentar la cooperación y responsabilidad de los hijos.Ed. Pirámide.

�OCHAITA, E Y ESPINOSA, M.A. (2004):

Hacia una teoría de las necesidades infantiles y adolescentes. Necesidades y

Derechos en el marco de la Convención de Naciones Unidassobre Derechos del niño.

Ed. Mc Graw Hill.

�LÓPEZ SÁNCHEZ, F (1995):

Necesidades de la infancia y protección Infantil.

Ed. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

Bibliografia recomanada

23.

�Niños/as, juegos y juguetes.(2005)

Ed. Asociación Catalana para la Infancia Maltratada (ACIM), Barcelona.

�MARTÍNEZ VILLANUEVA, F (2005):

Mediación entre niño y TV ¡Lo que los padres podemos hacer!

Ed. Asociación Pro Infancia en Navarra (APROIN).

�GÓMEZ PÉREZ, E Y FERNÁNDEZ BARRERAS, A. (2005):

Promoviendo el bienestar Infantil. Cuestiones prácticas sobre

establecimiento de límites, medios de comunicación y consumo.

Ed. Centro de Asistencia a Víctimas de Agresines Sexuales yPrevención del Maltrato Infantil. (Cavas Cantabria).

�DIESTRE BURGUETE, A.; MARTÍNEZ BELDA, E; JIMÉNEZ MILLÁN, M.A.Y MAS BANACLOIG, E.

Guía para madres y padres para los que quieren y quieren más. APREMI Asociación de la Comunidad Valenciana.

DECÀLEG DEL BON TRACTAMENT A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA DEU BONES PRÀCTIQUES A L'EDUCACIÓ FAMILIAR