de ruta en moto (i): de lleida a isil camí de …...deu municipis de catalunya, 4 flors, per avui,...

3
Camí de contrastos: De la Plana al Pirineu Són poc més de 200 quilòmetres que recorren tota la demarcació de Lleida, de sud a nord 18 LLEIDA | DOMINGO 24 DE SEPTIEMBRE DE 2017 DE RUTA EN MOTO (I): DE LLEIDA A ISIL TEXT SERGI MARTÍ FOTOGRAFIES SERGI MARTÍ D e la plana a la muntanya. De les rectes a les corbes. Del secà als boscos de pins. De Lleida (el Se- grià) a Isil (el Pallars Sobirà), un ca- mí que travessa tota la demarcació de Lleida de sud a nord i que està marcat pels forts contrastos entre els dos territoris. Són poc més de 200 quilòmetres que ofereixen al motorista la possibilitat de gaudir de car- reteres ràpides i rectes a la primera part del trajecte que transcorre per les comarques de la Plana lleidatana per acabar endinsant-se en territori pirinenc on guanyen presència les vies amb revolts. Aquesta és sols una de les moltes rutes possibles que les comarques de Lleida poden oferir als turistes als que agrada recórrer l’asfalt a bord d’una moto. La ruta de sud a nord transcorre per qua- tre comarques diferents i permet als motoris- tes descobrir en la primera part del trajecte, entre Lleida i Balaguer, els extensos paisatges decorats per un model agrari mediterrani on es combina el secà, amb oliveres, ametllers i cereals, amb el regadiu i el verd de les plan- tacions de fruiters. Tot això, entrellaçat amb algunes zones industrials de poc atracu visu- al i amb una carretera principal ràpida i amb poques corbes. La part central de la ruta compresa entre la capital de la Noguera i Tremp és el tram de transició. Poc a poc, es van quedant enrere els camps de culu i es divisen ja a l’horitzó el primers pics. El tram de via més ràpid dó- na pas a les primeres pendents i a les corbes inaugurades pel Port del Doll entre Camara- sa i Tremp. Progressivament, el paisatge que acompanya al motorista també es va trans- formant. Amb l’embassament de Camarasa a l’esquerra i posteriorment el de Terradets, l’aigua comença a guanyar un protagonisme en les vistes que acompanyarà al conductor en molts moments en el que queda de viatge. L’ulma part de la ruta de Tremp fins a Isil o Tavascan, depenent del final escollit pel motorista, és desenvolupa per carreteres més lentes i amb trams que faran les delícies d’aquells pilots que gaudeixen circulant per traçats amb revolts pronunciats. El verd gua- nya molta presència al voltant de la via, l’aigua connua present amb l’embassament de Sant Antoni i la carretera que avança en bona part paral·lela al Noguera Pallaresa. Sens dubte, aquests darrers quilòmetres del trajecte ofe- reixen al viatger autènques postals gràci- es a l’orografia del Pirineu, els seus boscos i, com no, els seu pobles. A part de gaudir de la pròpia experièn- cia de la conducció, aquesta ruta pot oferir altres propostes per al turista que vulgui realitzar acvitats complementàries. Així es pot visitar, entre d’altres, el Turó de la Seu Vella, a Lleida ciutat, o el santuari del Sant Crist, a Balaguer. També es pot prac- car ràſting o d’altres esports d’aventura a la zona del Pallars Sobirà o, desviant-se una mica, visitar el Centre d’Observació de l’Univers a la localitat d’Àger. A més, tant la Plana com el Pirineu compten amb una estructura turísca d’allotjaments consoli- dada i de qualitat i una oferta molt àmplia de propostes turísques que complemen- ten una xarxa de carreteres en condicions i una cultura gastronòmica de primer or- dre. En aquesta línia va néixer la proposta del Patronat de Turisme de Lleida que ha creat el segell ‘Moturisme’ que per una banda vol vehicular tot aquest patrimoni turísc, cultural, gastronòmic i paisatgísc per posar-lo en coneixement dels turistes que viatgen en moto i oferir-los informa- ció sobre possibles rutes a fer en territori lleidatà. Per l’altra banda, el segell ‘Motu- risme’ acredita els espais que garanteixen una correcta atenció als motoristes i que compleixen una sèrie de requisits com són, per exemple, tenir aparcament se- gur per les motos, un horari flexible en el àpats o personal amb formació específica sobre el territori. Tot plegat amb l’objec- u de fer de la demarcació un espai de referència entre els ‘moturistes’ que pu- gui rivalitzar directament amb altres zo- nes europees especialitzades en aquest segment. Actualment, les comarques de Lleida tenen 93 establiments amb el segell ‘Moturisme’ que ofereix el Patronat de Tu- risme dels quals 59 són allotjaments i 34 serveis complementaris.

Upload: others

Post on 14-Jul-2020

11 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: de RUTa eN MOTO (i): de lleida a iSil Camí de …...deu municipis de Catalunya, 4 flors, per avui, el distintiu més alt donat. Una vintena de persones participa-ren a la verema col·laborativa

Camí de contrastos: De la Plana al PirineuSón poc més de 200 quilòmetres que recorren tota la demarcació de Lleida, de sud a nord

18 lleida | domingo 24 de septiembre de 2017

de RUTa eN MOTO (i): de lleida a iSil

TEXT SERGI MARTÍFOTOGRAFIES SERGI MARTÍ

De la plana a la muntanya. De les rectes a les corbes. Del secà als boscos de pins. De Lleida (el Se-grià) a Isil (el Pallars Sobirà), un ca-mí que travessa tota la demarcació

de Lleida de sud a nord i que està marcat pels forts contrastos entre els dos territoris. Són poc més de 200 quilòmetres que ofereixen al motorista la possibilitat de gaudir de car-reteres ràpides i rectes a la primera part del trajecte que transcorre per les comarques de la Plana lleidatana per acabar endinsant-se en territori pirinenc on guanyen presència les vies amb revolts. Aquesta és sols una de les moltes rutes possibles que les comarques de Lleida poden oferir als turistes als que agrada recórrer l’asfalt a bord d’una moto.

La ruta de sud a nord transcorre per qua-tre comarques diferents i permet als motoris-tes descobrir en la primera part del trajecte, entre Lleida i Balaguer, els extensos paisatges decorats per un model agrari mediterrani on es combina el secà, amb oliveres, ametllers i cereals, amb el regadiu i el verd de les plan-tacions de fruiters. Tot això, entrellaçat amb algunes zones industrials de poc atractiu visu-al i amb una carretera principal ràpida i amb poques corbes.

La part central de la ruta compresa entre la capital de la Noguera i Tremp és el tram de transició. Poc a poc, es van quedant enrere els camps de cultiu i es divisen ja a l’horitzó el primers pics. El tram de via més ràpid dó-na pas a les primeres pendents i a les corbes inaugurades pel Port del Doll entre Camara-sa i Tremp. Progressivament, el paisatge que acompanya al motorista també es va trans-formant. Amb l’embassament de Camarasa a l’esquerra i posteriorment el de Terradets, l’aigua comença a guanyar un protagonisme en les vistes que acompanyarà al conductor en molts moments en el que queda de viatge.

L’ultima part de la ruta de Tremp fins a Isil o Tavascan, depenent del final escollit pel motorista, és desenvolupa per carreteres més lentes i amb trams que faran les delícies d’aquells pilots que gaudeixen circulant per traçats amb revolts pronunciats. El verd gua-nya molta presència al voltant de la via, l’aigua continua present amb l’embassament de Sant Antoni i la carretera que avança en bona part paral·lela al Noguera Pallaresa. Sens dubte, aquests darrers quilòmetres del trajecte ofe-

reixen al viatger autèntiques postals gràci-es a l’orografia del Pirineu, els seus boscos i, com no, els seu pobles.

A part de gaudir de la pròpia experièn-cia de la conducció, aquesta ruta pot oferir altres propostes per al turista que vulgui realitzar activitats complementàries. Així es pot visitar, entre d’altres, el Turó de la Seu Vella, a Lleida ciutat, o el santuari del Sant Crist, a Balaguer. També es pot prac-ticar ràfting o d’altres esports d’aventura a la zona del Pallars Sobirà o, desviant-se una mica, visitar el Centre d’Observació de l’Univers a la localitat d’Àger. A més, tant la Plana com el Pirineu compten amb una

estructura turística d’allotjaments consoli-dada i de qualitat i una oferta molt àmplia de propostes turístiques que complemen-ten una xarxa de carreteres en condicions i una cultura gastronòmica de primer or-dre. En aquesta línia va néixer la proposta del Patronat de Turisme de Lleida que ha creat el segell ‘Moturisme’ que per una banda vol vehicular tot aquest patrimoni turístic, cultural, gastronòmic i paisatgístic per posar-lo en coneixement dels turistes que viatgen en moto i oferir-los informa-ció sobre possibles rutes a fer en territori lleidatà. Per l’altra banda, el segell ‘Motu-risme’ acredita els espais que garanteixen

una correcta atenció als motoristes i que compleixen una sèrie de requisits com són, per exemple, tenir aparcament se-gur per les motos, un horari flexible en el àpats o personal amb formació específica sobre el territori. Tot plegat amb l’objec-tiu de fer de la demarcació un espai de referència entre els ‘moturistes’ que pu-gui rivalitzar directament amb altres zo-nes europees especialitzades en aquest segment. Actualment, les comarques de Lleida tenen 93 establiments amb el segell ‘Moturisme’ que ofereix el Patronat de Tu-risme dels quals 59 són allotjaments i 34 serveis complementaris.

cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado
Page 2: de RUTa eN MOTO (i): de lleida a iSil Camí de …...deu municipis de Catalunya, 4 flors, per avui, el distintiu més alt donat. Una vintena de persones participa-ren a la verema col·laborativa

[1] Un motorista circulant prop de la Font de les Bagasses. [2] La C-13

és una carretera força transitada pels ‘moturistes’. [3] L’aigua és

molt present en els paisatges que acompanyen aquesta ruta. [4]

Dos motos parades en una zona de descans. [5] El paisatge canvia radicalment de la Plana al Pirineu.

domingo 24 de septiembre de 2017 | lleida 19

4 5

31

2

la Seu Vella de lleidaEl Turó dE la SEu vElla pErmET gaudir d’unES viSTES magnífiquES dE la ciuTaT

Santuari del Sant Crist de BalagueraquEST TEmplE quE daTa dEl SEglE Xvii prESidEiX l’SkylinE dE BalaguEr

Centre d’Observació de l’Univers d’ÀgeruBicaT dinS El parc aSTronòmic promou El TuriSmE ciEnTífic i culTural

ecomuseu de les Valls d’Àneuun ESpai dEdicaT a donar a conèiXEr la rEaliTaT dE lES vallS d’ànEu

espai Raier de la Pobla de SegurmoSTra l’anTic ofici dE raiEr vinculaT a la indúSTria dE la fuSTa dE la zona

Central Hidroelèctrica de TalarnoBrE al púBlic un paTrimoni induSTrial clau pEr al pirinEu llEidaTà

L’aigua és present en una bona part del paisatge visual que acompanya el motorista, sobretot a la part final de la ruta

La demarcació té 93 establiments amb el segell de qualitat de ‘Moturisme’ que atorga el Patronat de Turisme de Lleida

cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado
Page 3: de RUTa eN MOTO (i): de lleida a iSil Camí de …...deu municipis de Catalunya, 4 flors, per avui, el distintiu més alt donat. Una vintena de persones participa-ren a la verema col·laborativa

Eil Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials-Enginyers

Lleida (CETILL) va celebrar ahir al matí un vermut per obrir l’en-titat als estudiants d’enginyeria i, d’aquesta manera, convidar-los a associar-se. L’acte, anomenat Vermut amb Enginy, es va celebrar a la seu d’Enginyers Lleida (carrer Aribau 8) i hi estaven convidats engin-yers col·legiats i també estudiants d’enginyeria. Amb aquesta iniciativa, Engin-

yers Lleida obre les portes de l’en-titat, no només als col·legiats sinó també als estudiants d’Enginyeria

de Grau, que poden donar-se d’al-ta com a socis de forma gratuïta i accedir així a la borsa de treball del col·legi, amb tots els avantat-ges que això els pot suposar de cara a la seva entrada al mercat laboral. Els assistents al Vermut amb En-giny també van tenir l’oportunitat de gaudir de l’exposició Disseny industrial d’etiquetes i ampolles d’oli, una mostra del Centre Mu-nicipal de Recursos Juvenils Pal-ma, que es va traslladar a la seu del col·legi per d’aquesta ocasió.

Vermut d’Enginyers Lleida per obrir el col·legi a enginyers i estudiants

Els estudiants d’Enginyeria de Grau es poden donar d’alta gratis

FOTO: Missatges

LA CONTRADIUMENGE 24 DE SETEMBRE DE 2017

Molta gent que es volia moure ahir amb els seus turismes per Lleida i els seus voltants, no van estar massa reeixits si van triar aquesta opció a mig matí, perquè van coincidir amb la tractorada a favor del referèndum de l’1-O, que va tallar durant una estona l’antiga N-II. Aquest, però no va ser l’únic problema, perquè molts dels qui conduïen per Lleida ciu-tat van quedar atrapats a l’Avin-guda Catalunya, on s’estava repa-rant la fuita d’aigua de divendres.

DIPÒSIT LEGAL: L-22/1971 | CONTROL DIFUSIÓ: OJDTelèfon: 973 001 140

Josep IbarzAlcalde d’Almacelles

Núria BigorraCeller Terrer del Pallars

Juan I. ZoidoMinistre de l’Interior

Almacelles va ser un dels municipis protagonistes de la gala de les Viles Florides, en aconseguir, amb altres deu municipis de Catalunya, 4 flors, per avui, el distintiu més alt donat.

Una vintena de persones participa-ren a la verema col·laborativa per fer un vi solidari, on també parti-cipen Lagravera d’Alfarràs i Mas Blanch i Jové de Pobla de Cérvoles.

Nega que assumir el comandament dels Mossos suposi una pèrdua de competències, però el cert és que la Policia catalana no ha acceptat posar-se sota les ordres de l’Estat.

COSES A DIR | Roser Perera @roserperera |

El crit al celEuropa, ja sabem els fils que s’hi mouen, però és hora que passeu a l’acció i us pronuncieu clara i no tímidament sobre aquest estat d’excepció no declarat que hi ha a Catalunya. És per posar el crit al cel. Estem parlant de llibertat, de falta de respecte i de ferides i di-visions que com més temps pas-sa més difícil seran de tancar. Es-tem vivint un moment inèdit, de desafiament, de deriva. S’aboca l’autogovern de Catalunya a una situació d’ofegament econòmic, jurídic i polític i cal que ho asse-nyaleu. La Guàrdia Civil i la Poli-cia espanyola que l’Estat ha des-plaçat a Catalunya evidencien un tracte de “colònia”, que ha gosat rebel·lar-se i, per tant, “s’ha d’in-tervenir”. Aquesta sensació ha

provocat malestar de la gran ma-joria de ciutadans, que ha decidit sortir al carrer a expressar-ho. I ho està fent de manera cívica i fins i tot festiva. Omplint places i carrers, amb concerts, i cridant “Volem votar”. Això no es pot ob-viar. No feu més grossa la bola i tampoc el cúmul de barbaritats jurídiques amb acusacions de sedició que recorden temps pas-sats, tacats de sang. Keep Calm! No feu inacabable aquest conflic-te. No es pot resoldre una ten-sió política a cop de codi penal. Entrem en una setmana crucial i molt difícil, en la que caldran molts encerts. Com canta en Llu-ís Llach, “Caminem per poder ser i volem ser per caminar”. Que parli el poble.

Europa, ja és hora que us pronuncieu sobre aquest estat d’excepció no declarat a Catalunya

Avui pots gaudir a l’obert de...10.00 IV Trekocity Centre Històric - Cursa d’orientació urbana. Sortida i arribada: Parador del Roser.Trobada d’intercanvi de plaques de cava - Pl. Cervantes.Entrada gratuïta al Castell del Rei / La Suda.11.00 h Pedalada Popular pels carrers de Lleida - Sortida i arribada al Parc de Santa Cecília. Visites al Parador de Lleida - C. Cavallers, 15.11.30 h Masterclass de zumba - Pl. del Dipòsit. 12.00 hVisita a la Casa dels Gegants de Lleida - Av. Blondel, 64.Cinquena passejada de vehicles històrics pel cor de Lleida - Concentració: Pl. Monterrey.

Vermut Torero - Pista de la Panera. Vermut popular amb jocs infantils - C. Panera.Vermut de l’Obert Centre Històric - Pl. Dipòsit.17.00 h Cloenda de l’Obert, amb la Recreació de les Noces Reials de Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV. 17.00 h. Inici de les actuacions prèvies. 18.00 h. Primer acte, els Capítols Matrimonials, al Claustre de la Seu Vella.19.00 h Conferència: Com era la Setmana Santa a Lleida fa 75 anys? - Parròquia Sant Llorenç.4t Campionat Warriors d’Street Workout de Lleida - Street Workout Parc de Santa Cecilia.19.30 h Lleida Swing, ball al carrer - Pl. Sant Llorenç.

centre

obert per festes

lleida, 22, 23 i 24 setembre 2017

aran

dis

seny

cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado