Capçalera. Novembre 199440

MITJANS

Lateral, o encarahi ha valentsEntrevista amb Mihály Dés, director de lanova revista de cultura

— Víctor M. Lacarta —

Lateral és el nom de la revista de cultura que surt per primer copal carrer a tot l'Estat aquest mes de novembre. Aquesta novapublicació, editada en castellà i amb una periodicitat mensual,està dirigida per l'hispanista hongarès Mihály Dés, antic directordel suplement literari d'El Observador i anteriorment cap deredacció de la revista Quimera. A l'equip de Lateral figurentambé l'assagista Miguel Morey, els crítics Ignacio Echevarría iClaudio López de Lamadrid i els periodistes Guillem Martínez iSantiago del Rey.- Què és el que vol aportar Lateral? En quin sentit esdiferencia d'altres revistes culturals?- En molts sentits. En primer lloc, en la seva independènciafinancera i intel·lectual. Després, en la intenció de conciliar rigor itractament accessible, en l'organigrama de treball, que inclou unresponsable de cada àrea, en l'atenció preferent a la literaturahispànica... Fins i tot en la seva presentació. Lateral no és unaaltra revista de paper couché; està editada en format tabloide iamb paper de diari (encara que d'una qualitat una mica,millor).També hi haurà il·lustració, però sobretot molta lletra. Es unapublicació pensada per a gent acostumada a llegir. Ara, no estracta tampoc d'una revista per a especialistes...- Quina és la diferència, doncs?- Hi ha una qüestió bàsica, que és el tractament dels temes.L'objectiu és tractar des d'una perspectiva crítica els fenòmensculturals i l'actualitat editorial, però fer-ho sempre d'una maneraentenedora. L'espai que volem ocupar nosaltres estaria situatentre els magazins culturals i les publicacions moltespecialitzades. Es a dir: per a nosaltres, el to hermètic no és maisinònim de profunditat. I en tot cas, per a la investigació o eldebat erudit hi ha d'altres espais. La majoria dels gremis ja tenen

la seva publicació. El que no existeix, o no pas de manerasatisfactòria, és l'espai comú on aquella part de cada gremi que téuns interessos més amplis pugui establir un diàleg, rebreorientació i trobar els grans debats que tradicionalment hanpreocupat la intelligentsia.-Abans ha parlat d'una atenció especial a la culturahispànica.- Vull aclarir que també les cultures catalanes, gallega i bascatenen un espai a la nostra revista. En general, un dels nostrescavalls de batalla consisteix a donar preferència a tot allò que ensenvolta. Un fet veritablement sorprenent, per a mi, és que lespublicacions culturals espanyoles -inclosos els suplements dediaris- dediquen més espai a les cultures alienes que a la pròpia:un signe claríssim de provincianisme, al meu parer. Les revistesangleses o nord-americanes parlen majoritàriament de literaturaanglesa o nord-americana. Per què hauríem de ser diferentsnosaltres? No ho he entès mai, això.

-Realment hi ha espai al mercat per a una nova revistacultural?- N'estic convençut. Tant la meva experiència com la dels altresmembres de l'equip indiquen que existeix un públic format perintel·lectuals i professionals que troba a faltar una publicació fetaa la seva mida. Encara que no ho sembli, la cultura interessa. Hiha una paradoxa molt estranya, en això. La cultura mou moltsdiners, aixeca veritables passions, ocupa moltíssima gent. Ara bé,quan es parla de revistes culturals, sembla que tothom surticorrents. Per què? Perquè són avorrides, perquè no informengens, perquè no tenen capacitat de sorprendre... Pot haver-himoltes raons, però és evident que alguna cosa estem fentmalament perquè aquest tipus de revista tingui una fama tanlamentable.

- A vegades el problema són els diners...- És clar. Si una revista no interessa ningú, com pot ser rendible?En aquest sentit, Lateral també és una revista diferent. No és capempresa feta amb bones intencions ni basada en la providència.Nosaltres tenim un pla de viabilitat que assegura la publicació dela revista durant tot un any, cosa gens fàcil tractant-se d'unaempresa el pressupost de la qual prové fonamentalment dels seussocis fundadors. A Lateral no tenim una vocació minoritària nimarginal. Ben al contrari: aspirem sense complexos a larendibilitat.

LLIBRES

Obres Completes 6Baltasar PORCELEdicions ProaBarcelona. 1994752 pàgs.

Aquest volum de les ObresCompletes de Baltasar Porcelrecull setanta entrevistes fetes perell a personalitats destacades delmón cultural, econòmic, polític ireligiós. Trenta -les publicadesentre 1965 i 1972 a Serra d'Or-ja havien estat aplegades en unllibre, publicat fa uns anys perl'editorial Destino sota el títol deGrans catalans d'ara. Les altresquaranta són una selecció de lesque amb el nom general de sèrie"Los encuentros" va publicarPorcel al setmanari Destino entre1967 i 1971. Una part de lesentrevistes d'aquella sèrie tambéhavien aparegut recollides enllibres, publicats per Destino amb

Baltasar PorcelObres Completes

el mateix nom de la sèrie. Unaaltra part va reproduir-se en elllibre Personajes excitantes. 1finalment, amb una tria de les deSerra d'Or i Destino, Porcel jahavia confegit un altre volum quees va publicar el 1976 amb elnom de La palabra del arte. Elmaterial inclòs en aquest volumde les Obres completes és, pertant, la tercera vegada que surt ala llum i, en alguns casos, laquarta.

Las crisis de la prensa diàriaConcha EDOAriel ComunicaciónBarcelona, 1994210 pàgs.

Aquest llibre porta el subtítol de"La línea editorial y la trayectoriade los periódicos de Madrid", queserveix per precisar l'abast deltítol, més genèric. Tracta derespondre a una pregunta clau:Existeix una relació directa entreels principis editorials que vananimar uns empresaris a treureuns diaris i el fracàs d'aquestsdiaris? El record d'ElIndependiente, El Sol, Claro, ElObsevador o Nou Diari planasobre el text d'aquest llibre, cenyitstricto sensu a la premsa diàriaque ara es publica a Madrid.

rz

LO(

de]12 periodistes dels anystrenta

Josep Maria FIGUERESCol·legi de Periodistes / Diputacióde Barcelona176 pàgs.

Entrevistes a dotze periodistesoctogenaris -dos d'ells ja morts-aplegades en un nou volum de lacol·lecció Vaixells de Paper queofereix un retaule del periodismed'abans de la guerra i aportainformacions que, un copcontrastades, poden ser útils alsinvestigadors.

Capçalera. Novembre 199441

COL·LEGI

Mihálg Dés, director deLateral.

-Respecte al sumari, estarà dedicada la major part de larevista a la crítica literària?- De cap manera. Hi haurà una part dedicada a la crítica, peròcada número inclou, a més, unes quantes planes de creació (enprincipi de narrativa), articles d'opinió, entrevistes... 1 també (aixòm'agradaria posar-ho de relleu) una secció que vol rescataraquella tradició del reportatge que no es limita a la peçaperiodística, sinó que té un caire literari i personal, i que potllegir-se com un conte, per dir-ho així. Aquesta secció serà una deles peces essencials de Lateral.- Com ha estat acollit fins ara el projecte de la revista?- La veritat és que molt bé. Comptem amb el suport de lesprincipals editorials espanyoles. I també amb un bon nombred'escriptors que col·laboraran amb nosaltres. Entre d'altres,Javier Marías, Félix de Azúa, Juan Villoro, Miguel Sánchez Ostiz,Enrique Vila-Matas... En general, hem trobat l'interès de moltagent; no únicament dins el món actual, també entre elsintel·lectuals i els professionals d'altres camps. Això és, en bonapart, el que ens ha animat a tirar endavant. •

Eric Hauck i AntoniCano guanyen elFerrer EguizábalEls periodistes Eric Hauck i Antoni Cano han guanyat el primerpremi i l'accèssit respectivament del premi Ferrer Eguizábald'aquest any, convocat pel Col·legi de Periodistes i dedicat alperiodisme en focus de conflicte internacional. El jurat, reunit eldia 19 d'octubre, va decidir atorgar el primer premi de 700.000pessetes a Eric Hauck pel conjunt de treballs publicats al diariAvui entre setembre de 1993 i agost de 1994 sobre la crisi alsBalcans. L'accèssit de 200.000 pessetes fou atorgat a AntonioCano pel conjunt de treballs publicats a El Periódico els mesosde gener i febrer de 1994 sobre la revolta a l'estat de Chiapas.Formaven el jurat Josep Maria Martí, Mateo Madrilejos, LluísFoix, Martí Anglada i Oleguer Torra.

Nous col·legiatsLa Junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en lareunió celebrada el dia 29 de setembre de 1994, va aprovar lessegüents sol·licituds d'ingrés:Socis actius: Borja Calzado Fernández, Àngel Cárceles iMarquina, Ana Lázaro Bosch, Pere Mas i Jolivet, Albert OllésPascual, Núria de Pedraza Barbero, Rodrigo Rivera Barrero iLluïsa Sanmartín i Jareño, tots de la Demarcació de Barcelona.Socis numeraris: Núria Montserrat Álvarez Vázquez, MariCarmen de la Cuadra Benavides, Norma de la Fuente Garrigosa,Silvia Fernández Tamayo, Miguel Mur de Diego, Clàudia RaholaSalieras, Lola Robles Medina i Dolores Rodríguez Puerto, tots dela demarcació de Barcelona.En 1'anterior reunió, del dia 5 de setembre, havien estat admesoscom a socis actius Mercè March i Cuberes i Alba Tosquella iRoig, de la demarcació de Lleida.

Narcís Clotet

Pagesos CrematsVida i mort després de!foc

Viatge enTransmiseriàCarles SentísCrònica viscuda de la primera granemigració a Catalunya

A peu pels camins de cendraJosep Maria ESPINÀSEdicions de la Campana174 pàgs.

Espinas volia fer un viatge alBerguedà verd i es va trobarrecorrent el Berguedà negre.Espinàs ha conreat, des del seuprimer viatge al Pirineu de Lleida,un gènere específic, a mig camíentre el reportatge periodístic i elllibre de viatges, al que ha sabutdonar un toc personal. Aquest noullibre n'és una altra mostraexcel·lent. Espinàs sap exercir lesmillors qualitats del bon periodista:

mirar, escoltar i reflexionar. Harecorregut el Berguedà com unaombra, fonent-se amb el paisatgecalcinat i recollint les històries,dramàtiques i plenes d'humanitat,dels seus habitants.

Pagesos crematsNarcís CLOTETEdicions GrataManresa, 1994110 pàgs.

Narcís Clotet, periodista que treballaal diari manresà Regió 7, haelaborat aquest relat dels gransincendis que han assolat Catalunyal'estiu de 1994. El llibre, queinaugura una col·lecció dereportatges, recull la veu i l'opiniódels pagesos que ja abans del foc sesentien abandonats i explotats i queara, amb la destrucció del seuentorn natural, han perdut la raó deviure, en uns casos, i han trobat noucoratge per lluitar, en altres casos.

Viatge en TransmiseriàCarles SENTÍSEdicions de la Campana

La cèlebre sèrie de reportatgespublicats a Mirador el 1932 perCarles Sentís havien d'haveraparegut aplegats en un llibre jaabans de la guerra, però lesamenaces més o menysencobertes que van aparèixer aSolidaritat Obrera van deixaraparcar el projecte, que finalmentha estat portat a terme. Aquellsreportatges sobre la immigració degent de Múrcia i Almeria aCatalunya, recollits ara en un llibre

amb un interessant complementfotogràfic, tenen un triple valor:l'estrictament informatiu, el debon treball periodístic i el deconèixer allò que va donar nom aun jove periodista que començavaa obrir-se camí.

Abans d'ara (Retrats literaris)De Maragall a l'exili (Assaigsde crítica literària)Domènec GUANSÉEdicions El Mèdol224 i 184 pàgs.Edició de textos del periodistaDomènec Guansé en el centenari delseu naixement elaborada per unaeditorial de Tarragona, la ciutat on vanéixer. H primer volum porta unavaluosa introducció de Josep Bargalló, iel segon una d'Albert Manent. Perdescobrir de primera mà els valorsd'una de les figures més destacades delperiodisme català.

Capçalera. Novembre 199442

PROFESSIONAL

Vertebrado d'unespai comunicatiuinterpirinenc— Joan Brunet i Mauri —

La Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Formation et dePerfectionnement des Journalistes (CEPJ) de Montpeller s'hancompromès a organitzar, a partir de l'any que ve, senglesseminaris adreçats a periodistes de l'àrea pirinenca. El contingutde cadascun d'aquests seminaris, inicialment previstos per alsanys 1995 i 1996 a Barcelona i a Montpeller respectivament,serà decidit abans que finalitzi l'any. En això es concreta un delsprimers resultats que es deriven del V Seminari de PeriodismeInterpirinenc que tingué lloc, a finals de setembre, a Andorra laVella amb el suport i patrocini del Govern del petit Estatpirinenc i sota l'organització de l'Associació de MitjansInterpirinencs (AMI).A banda d'aquesta concreció, els més d'un centenar deperiodistes i de representants de mitjans de comunicaciód'Andorra i de les regions pirinenques de França (Aquitània,Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées) i Espanya (Catalunya,Aragó, Navarra, La Rioja i el País Basc), reunits durant dos dies,acordaren mostrar la seva preocupació pel progressiuabandonament de l'ensenyament dels idiomes francès i espanyola Espanya i França, respectivament, la qual cosa contribueix-segons que destacaren en les conclusions del seminari- "a unnotable empobriment cultural d'ambdós països i dificulta lacomunicació interpirinenca".Les sessions del V Seminari de Periodisme Interpirinenc -quetingueren la col·laboració de la Caixa de Catalunya, laRepresentació a Barcelona de la Comissió Europea, el BancInternacional Banca Mora i la Generalitat de Catalunya- girarenentorn de "La comunicació en el procés de cooperacióinterpirinenca". Al llarg de dos dies, els congressistes debaterenles propostes que es formularen a partir de dues ponències i trestaules rodones. La primera de les dues ponències, a curad'Andreu Claret i d'Yves-Claude Llorca, se centrà en lanecessitat de millorar els actuals fluxos informatius que es

Acte oficial d'obertura del V Seminari de Periodisme Interpirinenc,celebrat a la sala d'actes del Comú d'Andorra. D'esquerra a dreta:Maurice Vincent (president de l'AMI a França), Ramon Serra(ministre d'Afers Socials i Cultura del Govern d'Andorra), Lluís Viu(cònsol d'Andorra la Vella), Carles Sentís (president de l'AMI) iManuel M. Pujadas (president de l'AMI a Andorra).

produeixen entre ambdues vessants dels Pirineus, com a pasprimer per a la vertebrado d'un possible espai comunicatiuinterpirinenc. La ponència fou seguida per una taula rodona quetingué les aportacions d'Albert Serratosa (director del PlaTerritorial Metropolità de Barcelona), Eron Estany (director deServeis Públics del Govern d'Andorra) i els periodistes AntoniEsteve (director de la "Línea 900", de TVE), Christian Guillard,Jacques Betillon (Productor a F3 Sud Toulouse) i Ignasi Planell(director del Diari d'Andorra). La moderació estigué a càrrec deRicardo Vázquez-Prada (president de l'Associació de la Premsad'Aragó).

La formació dels periodistes

El catedràtic d'Informació Periodística de la Universitat deNavarra, Miguel Urabayen, i el director del CFPJ de Montpeller,Jean Kouchner, foren els introductors a la segona ponència. Laseva intervenció se centrà en l'anàlisi dels diferents models que, a

LLIBRES

Guia de la comunicació de lescomarques de Girona 1994-95Col·legi de Periodistes /Diputació de Girona136 pàg.

El Centre Internacional dePremsa publica cada any unanuari de la informació amb una

visió general sobre Catalunya.Aquest anuari troba uncomplement magnífic, amb unmés gran abast comarcal, en lesguies que editen lesdemarcacions del Col·legi. Araapareix la de Girona, amb eldetall de les redaccions delsmitjans i també amb adrecesque poden ser útils alsperiodistes: federacions i entitatsesportives, empreses i entitatsbancàries, organismes del'administració nacional, estatal ilocal.

Los efectos sociales de losmediaMauro WOLFEdiciones Paidós210 pàg.

Mauro Wolf, professor de tècniquesdel llenguatge radiotelevisiu alDAMS de Bolonya, publica enaquesta col·lecció, dirigida perUmberto Eco, una nova anàlisisobre el paper dels mitjans decomunicació en les societatscontemporànies. Els fils cada copmés enrevessats entre la premsa ila política són desembulláis perl'autor, en un intent d'aportar novallum sobre els grans interrogants.

Manual de edición yautoediciónJosé MARTÍNEZ de SOUSAEdiciones Pirámide320 pàg.

Martínez de Sousa, prestigios

biblióleg, lexicóleg i ortotipógraf,posa a Fabast del lector milconsells i recursos sobre l'ús de lainformàtica en l'edició i autoedició.Tot i que l'obra està pensadasobretot de cara a l'edició dellibres, pot ser útil també ais quetreballen en el terreny de l'edicióde mitjans periodístics. Lainformàtica ha comportat un relleugeneracional que ha deixat en elcalaix molts principis bàsics de latradició tipogràfica. Aquest llibrerecupera per a les noves tècniquesel millor de l'art ancestral de ferproductes impresos.

Corazones de papel.Sensacionalismo y prensa delcorazón en EspañaAlejandro PIZARROSO / JúliaRIVERAEditorial Planeta454 pàg.

Llibre reportatge, llibre

d'investigació, crònica amenad'un món que té un pes econòmici social gens menyspreable en elcontext de la premsa espanyola.¡Hola!, Lecturas, Semana, DiezMinutos... són analitzadesminuciosament. El resultat és unllibre viu i ple d'informació. Elcomplement de I 7 notasbiográficas de los personajesmás frecuentes, entre els qualsfigura el rei Joan Carles I, és unapeça excepcional.

Història de la Televisió a

CatalunyaJosep M. BAGET i HERMSCentre d'Investigació de laComunicacióBarcelona, 1994152 pàg.

Estudi-informe que el crític detelevisió Josep Maria Baget varealitzar per encàrrec del Centre

Andorra, 29-30 L 1—

V Seminari de Periodisme InterpirinencV Seminario de Periodismo InterpirenaicoV Séminaire cíe Journalisme Interpyrénéen

Capçalera. Novembre 199443

PROFESSIONAL

suscitat, el qual finalitzà amb la concreció de la proposta decol·laboració entre la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i elCentre de Formation et de Perfectionnement des Journalistes deMontpeller referida més amunt.El seminari es va cloure, dissabte al matí, amb una darrera taularodona en la qual els ponents exposaren diverses experiències decoordinació i col·laboració sorgides entre mitjans de comunicaciód'una i altra banda dels Pirineus. Aquesta taula, que moderàErnest Udina, tingué les aportacions de Bernard Rieu ("grandreporter" de L'Indépendant), Freddy Thomelin (director de SudRadio), Jesús M. Tanco (president de l'Associació de la Premsade Pamplona), Josep M. Balcells (director de RNE a Catalunya),Francesc Freixenet (sots-director de Programes de TVE aCatalunya), Carlos Belinchon (responsable de les emissionsinterfrontereres de F3 Sud), Salvador Aragonés (Directord'Europa Press Catalunya), Jaume Valls (president de FACIAL),Fernando Múgica (director del Diario de Noticias), Jean ClaudeZaoui (de France 3 a Pau) i Gualbert Osorio (director de RàdioValira).

Cloenda, conclusions i premi

L'acte de cloenda del seminari fou presidit pels ministres delGovern andorrà Ramon Serra (Afers Socials i Cultura) i Rosa M.Mandicó (Educació, Joventut i Esports), com també pel consellerd'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Joan M. Pujáis.Tots ells, juntament amb els presidents de l'AMI a Espanya iAndorra, Carles Sentís i Manuel Pujadas, respectivament, ferenüs de la paraula després que M. Carme Grau llegís les conclusionsdel V Seminari, entre les quals, a més de les ja assenyalades, ensobresurten dues: interessa que les agències de notícies EFE iFrance Presse intercanviïn informació interpirinenca ambl'objectiu d'aconseguir una major permeabilitat comunicativa delsPirineus; i s'accepta la proposta del Govern d'Andorra que la seupermanent de l'AMI quedi ubicada en aquell Estat, vinculada alCentre de Trobada de les Cultures Pirinenques.Per acabar, cal fer esment que, en l'acte oficial d'inauguració delV Seminari el ministre andorrà Ramon Serra anuncià laconvocatòria per part del seu Govern, d'un Premi de PeriodismePirinenc, la primera edició del qual coincidirà amb la celebraciódel VI Seminari de l'AMI, que tindrà lloc a la ciutat de Jaca. •

Aspecte de la sala en la qual transcorregueren les sessions delSeminari, en el moment del debat entorn de les conclusions.En primer terme, el conseller d'Ensenyament de la Generalitatde Catalunya, Joan M. Pujáis, el qual detingué la representaciódel president de la Generalitat de Catalunya en l'acte decloenda.

una i altra banda dels Pirineus, es donen quant a la formació delsperiodistes. La taula rodona que seguí aquesta segona ponènciaabundà en aportacions i arguments en favor i en contra delsestudis de periodisme amb rang universitari i de la fórmulafrancesa d'Escoles o Centres de Formació i de Reciclatge. En elrerafons de les aportacions d'uns i altres -Roser Bastida (directorad'Educació del Govern d'Andorra), Enric Marin (degà de laFacultat de Ciències de la Comunicació de la UAB). Guy Franco(professor de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc), SalvadorAlsius (director del "Telenotícies Cap de Setmana", de TV3) iPierre Escorsac (redactor de la Dépêche du Midi) i amb lamoderació a càrrec de Jaume Guillamet- s'hi deixava entreveureel debat en relació amb quin model de carrera universitària aEspanya era preferible: si el més estès, de carrera de lr i 2n cicle(quatre cursos) o el de la UFP i de la Universitat de La Laguna, de2n cicle (dos cursos) amb uns complements de formació previs al'accés al 2n cicle per a aquells estudiants provinents d'altrescarreres. Possiblement per això als periodistes i representantsdels mitjans francesos els costà entendre el perquè del debat

d'Investigació de la Comunicacióde la Generalitat de Catalunya ambmotiu del desè aniversari de lacreació de TV3 i de la inauguraciódels estudis de TVE a Sant Cugat.La història recollida per Baget esremunta a l'arribada a Catalunyadels primers aparells receptors detelevisió, als anys trenta, i arribafins a l'aparició de les cadenesprivades, als anys noranta.

Noticias por la radio.Recuerdo y actualidadJesús TAPIA FERNÁNDEZEdiciones Marzo 80184 pàg.

Manual de redacció de notíciesperiodístiques, per a programesde ràdio. Els consells, molttècnics, sobre producció, vanacompanyats d'una reflexió quevol demostrar que existeix unarelació directa entre la qualitat de

la redacció periodística i el recordde les notícies per part de l'oïdor.El llibre analitza, en aquest sentit,el resutat de proves amb oients.

Concentració iinternacionalització delsmitjans de comunicacióDiversos autorsCentre d'Investigació de laComunicació96 pàg.

Edició de la ponència d'EnriqueBustamante, les comunicacions iles diverses intervencions hagudesen les IV Converses a la Pedrera,que organitza periòdicament elCentre d'Investigació de laComunicació de la Generalitat deCatalunya. El debat final és recollitin extenso. Tot plegat constitueixun document excepcional sobreles repercussions socials i culturalsdel principal fenomen mediàticdels temps actuals.

Autorretrato del cronistaJosé Luis GUARNEREditorial Anagrama415 pàg.

Recopilació de textos del críticcinematogràfic mort íecentment,realitzada per Lluís Bonet, JosOliver, Esteve Riembau i MiritoTorreiro. inclou comentaris críticspublicats a Fotogramas i LaVanguardia, una entrevista que liva fer fa temps Ivan Tubau i algunstextos de teoria cinematogràficaveritablement antològics i quedemostren que el pas dels anys noha fet sinó confirmar allò queGuarner ja veia amb clarividència.

35 anys de Joan MiróRafael SANTOS TORROELLAParsifal. Barcelona, 1994159 pàg.

Ei periodista i crític d'art Rafael

Santos Torroella ha publicat unrecull de tots els seus treballssobre el pintor Joan Miró, queva conèixer als anys difícils de lapostguerra. Santos Torroella va

organitzar la primera exposicióde l'artista el 1949, a lesdesaparegudes GaleriesLaietanes, en un temps no gairepropici ni a Miró ni a l'art querepresentava. 35 años de JoanMiró (Parsifal, 1994) fareferència als 35 anys d'amistatentre l'artista i el crític, des queaquest el va conèixer, un anyabans de l'esmentada exposició,fins a la seva mort, l'any 1983.Els treballs recopilats han estatpublicats a diferents diaris irevistes. Una nota curiosa iinteressant és que les fotosde l'exposició de les GaleriesLaietanes van ser fetes per unAgustí Centelles que aleshoresestava vetat als diaris.