DE L'ENDEUTAMENT MUNICIPAL , DE TARREGA 1 LA RECERCA DE ~OLUCION~: LA CONCORDIA DE Lb)~

107

Per Miquel Angel Farre i Targa 8

La situaci6 financera municipal al segle XVII no deixava d'esser rutinaria. Persistia la man-cança de diners, evidenciada en molts moments de la historia de la vila. Des de temps els ingressos provenien de les estimes, imposici6 resultant de la valoraci6 dels

bens mobles i immobles dels ve'ins, i dels beneficis dels arrendaments de les diferents "industries" municipals (el pou del gel, la calç, els forns i fleques de coure pa, les carnisseries -carns, fem, pells ... -, la pesca salada -peix salat, arros, formatge- i, despres de la Guerra dels Segadors, llegums -fesols, guixes, cigrons ... -, l'aiguardent, la tena d'oli 0 dret de vendre oli a la menuda i a l'engros, el peix fresc, el dret de vi, la cansalada i el tabac. A mes, es taxava el dret de l'us dels pesos i mesures per a la compra i venda publica, tant de cereals (blat, ordi, civada, espelta, segol i mill) com de vi, oli, carn, fruits secs ...

Pero els beneficis obtinguts, malgrat l'amplia varietat d'imposicions, eren insuficients, tenint en compte les moltes despeses a les que havia de fel' front la Universitat. En molts moments, i a causa d'aquesta necessitat, s'ampliava la gravaci6 fiscal a nous productes 0 s'incrementava el seu preu.

Les primeres notfcies que es tenen d'imposicions de caracter municipal arranquen de la conces-si6 d'excempcions fiscals, tant reials com ve'inals, als nous ve'ins, feta pel rei Jaume 1 l'any 1242 1. Altres referencies es tenen d'un reial privilegi atorgat en el transcurs del regnat de Jaume II, a 12 de maig de 1313 2. Poc temps despres, e121 de juliol del mateix any, Jaume II, i amb motiu de les quei-xes dels ve'ins de "ma mitjana i ma menor" 3, pels abusos als quals eren sotmesos en les exaccions, mana que siguin elegits dotze prohoms, quatre de cada ma, per fel' els talls i les estimes de les con-tribucions reia1s i ve'inals, els quals han de jurar sobre els Sants Evangelis 4. Molt interessant, tambe, es el privilegi donat pel mateix rei el 26 d'abril de 1317 concedint perpetuament, i sempre que la Universitat ho necessiti, la facu1tat de poder fel' taxacions entre anys a manera de prestec sense l'obligaci6 de fel' estimes cada vegada. Evidentment, aixo representava una soIuci6 temporal i a mes afavoria I'engrandiment deI deute municipa1. Un a1tre priviIegi de la mateixa tipologia es el del 6 de novembre de 1321 5.

Posteriorment, el 20 d'abril de 1383, l'Infant Martf els hi confirma la facu1tat per a que els pa-hers i prohoms puguin, sense por ni incorriment de cap mena, per tal d'alleugerir-se dels molts deu-tes i cargues amb que esta obligada la Universitat, nomenar dues persones de bona fama i conscien-cia Ies quaIs, despres d'haver jurat portar-se bt i Iegalment, taxaran als habitants de la vila i els imposaran un tant pagador cada diumenge 6.

Es evident, doncs, que la situaci6, des de molt temps enrera, era ja preocupant i que no hi havia mes sortida que la via de la imposici6. Per tant, calia buscar noves solucions.

L'any 1483, i amb una concordia feta entre els pahers i sfndics de la viIa i aIguns creditors cen-salistes, es preten un ajornament en eI pagament de Ies pensions, a costa d'una reducci6:

"E primerament es convegut e concordat entre 1es dites parts attessa la gran penuria, pobressa, e necessitat de la dita vila, e la poca valença, 0 valua dels drets de aquella: que d'aci avant hoc encara

109

110

Di\/uJ\;ril} de Pere 'II ClJlI!rti el Iıı\"e de le ,~ doul" (1 \'l'\lir-\l' l/Iııh o\ıentaciri i LI adOI1l11r-W mıılı jo;e \ {'orregadı' ,\ de p('rlt·" or; plllfll . A(/lInt ('0\11111' afıı\'",.,(/ relı~roll;lI/elıl "e/.i "eıııı' ı {lr;\,lIIs; 1(/ /li{'(/{i(/{';"'i "eferFolıllıll'I ;1ı/1'0I;{';01l\ \'el/Iıı1I. ;.I'('r "'"' ;1111,0.1.1;1>;1;/11l'(/ 1 ',ı1I('Iı~,' r;II/,' 1ıı ""ii ",,11L('\ "e Iİİ L'1ı;\,en;llII. (A I-I CT. FMT. Pcrg~llli l1 '. ~11) 1.140: Foı()gr~ri a: jc,{ı, Vilaıııajoı.

com presa la paga e so luci6 del prese nt any los dit s creadors hagen e sien tcngut s rcbrc, c la dita Universitat, e singulars de aque ll a en aque ll s dits crcadors paga r Ies pcndions de Ilurs censa ls: Ics quals ja eren reduides ab la dita, e damunt ex pressada capi tul aci6 a raho, 0 for de QlIaranıa si nch mi -li a per mil , a raho de deıı SO ll S, que so l d 'aqııi ava nt ne sien pagats vint solls: Ics qııals pcnsions se hagen a pagar dels dits dotze, e altres drets de la dit a Universitat ja en la predita, e de sus nomenada cap itlı ac i 6 expres ats 1 .. . 1" 7.

Aquesta SO lllCi6, es clar, comporta I'alentiment en la IIui ci6 de les pensions i, juntament amb di -fercnte ' circumsüın c i es de caire negatiu qııe va patir la vi la, sobretot a finals de l seg le XV I (pes t e~. malcs co ll i tes, estancament demograFic ... ), s'a rri bu a començament s del seg le XV ii a una si t uaci6 ga ircbe catastrMica.

A tal estat van arribar le coses quc la Universitat adopta una mesura del tot desespcrada. L' 1 dc novembre de 162 1, per redimir els censa ls arrossegats, que pujaven l11 es de 500 Iliures, a mes de di -fcrents polisses i albarans, va n reba ixar els so ll s de ls oficial s de la Uni versi tat:

"A l qual conce ll ax i ajustat, fonch proposat per los se fi ors de paers com al dia de vuy deuhcn mes si nchcetes Iliures dc pensions de censals arrossegades y moltes polisses y albarans tam be arros -egat ~ a molt s oficial. y pobladors de la prese nt vi la. que voramet la Uni versi tat esta tant obmessa

que no sab com ni de quina manera poder acodir a les so lutions damunt dites, que per ço aquest illustre y sayi conce ll done forma dehont se ha de traure diners, a ıtes que dit conce llno te forma per manll cvar a cegas ni a nin g Cı altre, com arcenar tots los officis de la casa, comcnça nt als scfiors pa -

hers y los demes oficials y los qui reben conductes de la present vila, que axi molts censals estan carregats als arrendadors, axi de carniceries com de pescha salada, de Offegat, y altrament de tal ma-nera que no obstant aixo en casa resten alguns censals en 10 cas de la Universitat en summa de cent quinze lliures y sous, dels quals y dels damunt dits carregats resten moltes pensions arrossegades ans de que no fossen carregats als arrendados, y axi se desllibera 10 factible" 8.

La situaci6 no millorava i es va accentua a conseqüencia de la Guerra dels Segadors (1640-1652), a causa de les grans despeses que va tenir que suportar la vila i les pestes dels anys finals de la guerra. Acabada aquesta, despres de la capitulaci6 de Barcelona, Felip ıv confirma els antics pri-vilegis que fru'ia la vila, entre ells el dret d'imposar.

Resultat de la guerra, les arques municipals i particulars varen quedar eixutes, i els deutes s'ha-vien disparat. Era necessari esbrinar brillants solucions, que brotarien novament de la fixaci6 de no-ves exaccıons:

"Caigue una bomba quan l'estiu de 1653, per primera vegada, fou fixada a la paeria de Tarrega la taba d'arrendament d'un onze sobre tots els grans, verema, canem i oli collits a 2 llegües a l'entorn de la vila" 9.

La mesura, adoptada per controlar les collites dels diferents productes i treure el profit de l'onze, va esser provisional fins que s'arriba a la Concordia del Comu de la vila de Tarrega amb els seus creditors, el 8 de juny de 1659, en la qual, com veurem mes endavant, s'incrementa la pressi6 fiscal, substituint l'onze pel dese.

Per tant, la gran crisi economica del segle xvıı a Tarrega no es pot extrapolar i entendre-la com una situaci6 circumstancial, sin6 que sobre ella recau el pes de la historia.

Aixf, alllarg del temps s'ha verificat l'endeutament endemic de les arques municipals i la recer-ca de solucions per alleugerir-ho (ampliaci6 de les imposicions a nous productes, l'increment del seu preu, et fer taxacions entre anys a manera de prestec, retardar el pagament de les pensions per via de la reducci6, rebaixar els salaris dels oficials de l'Ajuntament.. .).

Tot aixo significa solucions valides, pero momentanies, fins que, mitjançant l'establiment d'aquesta concordia, es preten elaborar un sistema de recaptaci6 ben definit, que a partir de la nomi-naci6 de persones responsables i donant-Ios-hi facultats, s'encarreguin de controlar tots els productes de la manera que s'estableix. La present concordia te caracter temporal, es a dir, que nomes te vida fins que els deutes amb els creditors siguin liquidats:

"los quales tambien se consideran temporales y hasta que el comun los necesite para el pago a sus acredores, y para sus gastos ordinarios y extraordinarios" 10.

Altres concordies s'esdevindran en el temps per a perfeccionar aquest sistema d'imposici6 i re-captaci6 amb el proposit especffic de cobrir les despeses i satisfer els deutes endarrerits. Entre elles, hi figuren la del 6 de genel' de 1666, feta pel notari Bonaventura Meya, la del 8 d'octubre de 1703, pel tamM notari J oan Angel L6pez i Espfgol, i la del 18 de maig de 1717 feta pel mateix.

CONCORDIA DEL COMU DE LA VILA DE TA.RREGA AB SOS ACREEDORS CENSUALISTES EN 8 DE JUNY DE 1659. Bonaventura Meya, notari Il

Per facilitar la comprensi6 de la present concordia s'ha estimat oportu de mostrar la seva estruc-tura, que es la següent:

111

11 2

ı. Justificaciô de la concôrdia 2. L1ista de creditors 3. L'acte: - prdıınbul

- els acords: - Imposicions: - dese dels grans

- de e de le olives - dese del canem - dret del vi a la menuda - dret de vendre aiguardent - arrendament del tabac - arrendament de les herbes

- Per recaptar les imposicions: - es nomenen 5 persones:

- 2 representants de la paeria (els paers Iri 2n) - el capitfı de la Reverent Comunitat de Preveres - i 2 persones representants de la resta de c red iıor

- ce iô de poders i establiment de condicions i ob li gacions a aquc. tes persones

- acceptaciô de les condicions i obligacions per part de les dites persones

4. Aprovaciô, ratificaci6 i confirmaciô per totes les parts

Transcripci6:

[n Dei o mını ouerint ni ver i quid per et inter partes subscriptats [ ... 1 ct caus is ac modo, et forma subsc ripti s fu erunt inhita convenda, et pactata, factaque et firm ata atque jurata, cap itula con-cordi a, transacti ones et av inenti a materno scrmone.

En nom de tre. Sr. Deu Jes u c hri s ı y de la humil Yerge Maria Mare sua sia Anıcn . Conı la ex peri encia haje manifestat que de estar la Universitat de la vila de Tarrega diocesi

de Solsona tant carregada de censals com esta que per avu y inıpo rt a n las penti ons a que esla obli -gada en pagar a di versos cen ali stas qui cun any la quantitat de dos nıil , y cinch ccnt as lIiuras y per altra part los moIts y forsosos gostos te quiscun anys per raho dels quartels dels soldats, ques creu un any ab altrc. ha de nı e n es te r tres mil lIiures, y per altra part los gastos forsosos te als quals no pot escapar, com son 10 salari de mestre de estudi, de organista, de pahers, de veguers, de campaners, de cera per la iglesia, de oli per las lIantias, de advocat, y aItres per los qual s ha nı e n es te r nıes de cinch cent es Iliures y en tot sis nıil lIiures cs be creurer no es culpa de la nı a t e i xa U ni ve rs it a ı 10 no poder pagar als dit s acrehedors censa listes en les pentions, y que los gastos reb no es culpa de ell a sinô de no tenir. ni saber de ahont trauh erh o per a poderl os sa ti sfer, y co nı dit a U ni ve r s iı a t desitj osa de vo ler co nıplir als que per ella es es tat jurat en los ades te firmats a di ver-sos acrehedors los quals son los seguents:

Primo la Reverent Conıunit a t de la iglesia de la vil a de Tarrega un censa l de pcnti o annual de deu lIiures pagadores a dos del nıes de janer.

I l e nı al hos pital dc dita vil a de Tarrega un censa l de pentio annua quaranta Iliure pagadores a quatre de l dit nı es de janer.

I t e nı la causa pi a de Aldomar: denou Iliures onse sous y un diner pagadora a cinch dc dit nı e s.

..

d .-lı

"

'.

....

/

"

('

" ~ ~ \

I • ..

DlIrr~ra ~ıı/g il/li de i~i cııpiıı ce rtijicudıı dı' III CIII/ Clirdiıı ,\i ~ l/ııdlı ı'ell/otari Rall/1ı1/ Terh Li 1 . , .. • COii/II , 1./113 .1832. f OlOgrajia: Jesıis Vilııll/ajrij, 0 de gel/e/ dı 1710 1,\HCI , 1· Mr. Celı.5{//~ i cOl/elm/ie" de/

11 3

114

Item Isabel Riera y Gorchs un censal de pentio annua: quaranta lliures pagadores a vint de dit mes de janer.

Item 10 monastir de Sant Antoni de dita vila de Tarrega: un censal de pentio annua: onse sous y un diner pagadors a tenta hu de dit mes de janer.

Item 10 convent de Nostra Sra. de Mont del Carme de di ta vila: un censal de pentio annual vint lliures pagadores a dos del mes de febrer.

Item la Causa pia, y hospital den Ardevol: un censal de pentio annua una lliura tretse sous y quatre pagadors a dotse de febrer.

Item 10 convent de Santes Creus, un censal de pentio annus quatre lliures cinch sous pagadores a quinse de dit mes de febrer.

Item la causa pia de Jofre Ferrer un censal de pentio annua sis lliures cinch sous pagadores a

disset del mes de mars. Item la dita Comunitat de Tarrega altre censal de penci6 annua sis lliures tots anys pagadores a

divuyt de mars. Item Bernadf Perles de di ta vila de Tarrega un censal de pentio annua vİat y dos lliures pagado-

res a vint del mes de mars. Item 10 benefici, ço es invocaci6 de tots Sants en la iglesia de Santa Coloma fundat un censal de

pentio annua: una lliura tretse sous y quatre pagadors tots anys a vint y quatre de mars. Item los conjuges Joseph Novell y sa muller un censal de penci6 annua quaı'anta lliures pagado-

res tots anys a vint y sis de dit mes de mars. Item dita Comunitat de Tarrega altre censal de penci6 annua vint y cinch lliures pagadoras a

vint y set de dit mes de mars. Item 10 Doctor Ma Francesch.Copons de Tarrega un censal de penci6 annua: nou lliuras pagado-

ras tots anys a trenta hu de mars. Item dita Comunitat de Tarrega altre censal de penci6: trenta lliuras pagadores 10 die de Pasqua. Item la prop dita Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua: quinse lliuras pagadores a

set de abril. Item Pere Montfar de dita vila de Tarrega un censal de pentio annua: deu lliures pagadores tot8

anys a deu de abril. Item 10 Reverent Rector de Vilagrasseta un censal de pentio annua: una lliura on se sous y hu pa-

gadors tots a onse del mes de Abril. . Item la venerable Comunitat de dita vila de Sancta Coloma: un censal de pentio annua dos lliu-

res dos sous y dos diners pagadors tots anys a tretse de Abril. Item 10 Reverent Pere Panos prevere del lloch de Talladell un censal de pentio annua: trenta

lliures pagadores tots anys a setse de dit mes de Abril. Item di ta Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua tretse lliuras pagadores a deset del

prop dit mes de Abril. Item la Sefiora Patronilla Gorchs un censal de pentio annua setse lliuras pagadores 10 prop dit

die. Item 10 convent de Nostra Sefiora de Montserrat un censal de pentio annua vint y quatre lliures

pagadores tots anys a denou de Abril. Item la Sefiora Isabel Joana Roig de Tarrega un censal de pentio annua: sinquanta lliuras paga-

dores tots anys a vint y tres de dil mes de Abril. Item Isabel Paris y vuy Joana Dols un censal de pentio annua sinquanta lliuras pagadores tot8

anys a vint y sis de dit mes de Abril. Item dit convent de Sant Antoni de dita vila de Tarrega un censal de pentio annua tretse sous y

quatre diners pagadors al primer del mes de maig.

Item dit convent de Nostra Sefiora de Montserrat altre censal de pentio annua vint lliuras paga-dores tots anys 10 prop dit die y mes.

Item la Causa pia de F. Bru un censal de pentio annua sinch lliuras pagadores dit die. Item dita Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua nou lliuras pagadores tots anys dit

dia del primer de maig. Item 10 benefici sots invocatio de Santa Tec1a un censal de pentio annua sinch lliuras pagadores

tots anys dit dia. Item dita Comunitat de la Iglesia de Tarrega a1tre censal de pentio annua cent lliuras pagadores

tots anys als vuyt del mes de maig. Item la prop dita Comunitat altre censal de pentio annua setanta sinch lliuras pagadores tots

anys a deu de dit mes de maig. Item la mateixa Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua quaranta lliuras pagadores

tots anys dit die y mes. Item 10 Priorat de Sant Antoni un censal de pentio annua una lliura dos sous pagadors tots anys

a onse de dit mes de maig. Item los conjuges Francesch y Maria Çanous de dita vila de Tarrega un censal de pentio annua

vint lliures pagadores tots anys a vint de dit mes de maig. Item la dita Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua quinse lliuras pagadores tots

anys dit die y mes. Item 10 Reverent Rector del lloc de Vilagrassa un censal de pentio annua sis sous y tres diners

pagadors tots anys a vint de dit mes de maig. Item di ta Comunitat de Tarrega altre censal pagador tots anys a vint y tres de dit mes de maig de

pentio annua deu lliures. Item la mateixa comunitat altre censal de pentio annua cent lliuras pagadores tots anys a vint y

quatre de dit mes de maig. Item la Causa pia de na les cases un censal de pentio annual tres lliuras onse sous pagadors tots

anys a trenta de maig. Item dit convent de Sant Agusti un censal de pentio annua quinse lliuras pagadores tots anys a

sis del mes de juny. Item 10 benefici sots invocatio de Nostra Sefiora de la Conceptio en la iglesia de Sant Mart!

prop Malda fundat un censal de pentio annual tretse sous y quatre pagadors tots anys a deu de dit mes de juny.

Item 10 benefici sots invocatio de les onse mil verges en la Iglesia de dita vila de Tarrega fundat un censal de pentio annua una lliura tretse sous y quatre pagadors tots anys a onse de dit mes de juny.

Item a Joseph Pujol de Claravalls un censal de pentio annua quinse lliuras. Item dita Comunitat de Tarrega a1tre censal de pentio annua vint y set lliuras deu sous pagadors

tots anys dits die y mes de juny. Item di ta Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua deu lliuras pagadores tots anys a

vint y quatre de dit mes de juny. Item dita Sefiora Patronilla Gorchs altre censal de pentio annua vint y quatre lliuras pagadores

tots anys a vint y sinch de dit mes de juny. Item la dita Comunitat de Tarrega un altre censal de pentio annua vint lliuras pagadores tots

anys a tres del mes de juliol. Item 10 dit Doctor miser Francesch Copons un altre censal de pentio annual deu lliuras pagado-

res tots anys a sinch del dit mes de juliol. Item Francesc Perallo dellloch de la Ametlla un censal de pentio annua sinquanta lliuras paga-

doras tots anys a vint y hu de dit mes de juliol.

115

116

Item 10 benefici sots invocatio de Sant Joan Baptiste en la iglesia dellloch de Vallfogona fundat un censal de pentio annua quatre lliuras pagadores tots anys a tenta hu de dit mes de juliol.

Item les monges Casamitjanes de la ciutat de Barcelona un censal de pentio annua vint y dos lliuras pagadores dits die y mes.

Item Don Francisco y Dona Dionisa Viles de dita ciutat de Barcelona un censal de pentio annua sinquanta lliuras pagadores tots anys dits die y mes de juliol.

Item dit benefici de Nostra Sefiora de la Conceptio en dita iglesia de Sant Martf fundat altre cen-sal de pentio annua una lliura quatre sous y sinch diners pagadors tots anys a nou del mes de Agost.

Item convent de Sanctas Creus altre censal de pentio annua quatre lliuras sinch sous pagadores a deu de dit mes de Agost.

Item 10 benefici sots invocatio de Sant Miquel i Sancta Llusia en la iglesia dellloch de Solivella fundat un censal de pentio annua tres lliuras tretse sous y quatre diners pagadores tots anys a deu de dit mes de Agost.

Item dita Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua vint lliuras pagadores a dotse de dit mes de Agost.

Item dit hospital de Tarrega altre censal de pentio annua nou sous y dos diners pagadors tots anys a quinse de dit mes de Agost.

Item 10 prior de Sant Antoni de dita vila de Tarrega un censal de pentio una lliura un sou paga-dors dits dia y mes.

Item Joana Dols un censal de pentio annua sinquanta lliuras tots anys a vint y quatre del sobre dit mes de Agost.

Item dit Pere Montfar altre censal de pentio annua vint y sinch lliuras pagadores a vint y vuyt de Agost.

Item 10 Reverent Hieronym Oliver prevere de la vila de Verdti un censal de pentio annua cent lliuras pagadores tots anys a trenta de dit mes de Agost.

Item 10 Reverent comunitat de la Iglesia de dita vila de Verdti un censal de pentio annua: sin-quanta quatre lliuras pagadores dits die y mes.

Item 10 convent de Sant Agustf altre censal de pentio annua set lliuras pagadores tots anys el primer de setembre.

Item 10 dit Doctor miser Francesch Copons altre censal de pentio annua set lliuras deu sous pa-gadors dits die y mes.

Item dita comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua cent lliuras pagadores tots anys dits die y mes.

Item Sebastia Matheu de Montornes un censal de pentio annua vint y sinch Iliuras pagadores a dos de dit mes de setembre.

Item 10 pubill Cercos de la vila de Agramunt un censal de pentio annua setanta dos lliures deu-tores pagadores tots anys a sis del sobre dit mes de setembre.

Item la Causa pia de Berenguer Andreu un censal de pentio annua tres lliures sis sous y vuyt pa-gadores a vuyt de dit mes de setembre.

Item dita comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua vint y cinch lliures pagadoras a deu de dit mes.

Item dit Francesch Pere1l6 de la Ametlla altre censal de pentio annua sexanta quatre lliures pa-gadores tots anys a tretse del sobre dit mes de setembre.

Item Joseph Gener botiguer de draps de la vila de Cervera un censal de pentio annua cent lliures pagadores tots anys a catorse de dit mes.

Item dit convent de Nostra Sefiora de Montserrat altre censal de pentio annua quaranta lliures pagadores tots anys a vint y vuyt del dit mes de setembre.

Item los obrers de dita vila de Tarrega un censal de pentio annua quaranta lliures setse sous y quatre pagadores tots anys a vint y sinch de dit mes.

Item dita Comunitat de Tarrega a1tre censal de penci6 annua trenta cinch lliures pagadores tots anys a vint y nou del sobredit mes de setembre.

Item al Dr. Onofre Pomer de la vila de Cardona un censal de pentio annua cent y sinch lliures pagadores tots anys a trenta de dit mes.

Item los acrehadors de Nostra Senora dels Claustros de la ciutat de Solsona un censal de penci6 annua cinquanta lliures pagadores tots anys dits dia y mes.

Item 10 Dr. Antoni y Angela Tristanys de dita vila de Agramunt ab dos iguals censals tots junts de penci6 annua cinquanta lliures pagadores tots anys dits dia y mes de setembre.

Item di ta comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua quinse lliures pagadores al primer del mes de octubre.

Item Pere Miralles de Ardevol un censal de pentio annua sexanta lliures pagadores tots anys dit die y mes.

Item 10 dit hospital de Tarrega altre censal de penci6 annua quinse sous y sis diners pagadors dits die y mes tots anys.

Item la Causa pia de Pou un censal de penci6 annua vint y una lliura pagadoras a dos del mes de octubre.

Item la comunitat de la Iglesia de Santa Coloma un censal de pentio annua vuyt sous y deu di-ners pagadors a set de dit mes.

Item dit benefici çots invocaci6 de Sant Miquel y Santa Llusia dellloc de Solivella un censal de pentio annua una lliura pagadora dit dia y mes.

Item los acreadors de Pau Ferran de dita ciutat de Barcelona un censal de pentio annua vint y sinch lliures pagadores a vint de dit mes de octubre.

Item dit convent de Sant Agustf altre censal de pentio annua deu lliures pagadores a vint del mes de octubre.

Item 10 convent de Nostra Senora de la Merse de Tarrega un censal de pentio annua deu lliures pagadores dits die y mes.

Item dit Dr. miser Francesch Copons a1tre censal de penci6 annua cinquanta lliures pagadores tots anys a vint y nou del sobredit mes de octubre.

Item la sobredita comunitat de dita vila de Tarrega a1tre censal de penci6 annua deu lliures pa-gadores tots anys al primer de novembre.

Item Joana Dols de Agramunt a1tre censal de penci6 annua cinquanta lliuras pagadoras a nou de dit mes de novembre.

Item di ta comunitat de Tarrega altre censal de penci6 annua quinse lliures pagadores tots anys a deu del sobredit mes de novembre.

Item Sebastia Matheu de Montornes un censal de penci6 annua trenta sinch lliures pagadores tots anys a deu del sobredit mes de novembre.

Item la sobredita comunitat de Tarrega a1tre censal de penci6 annua quaranta sinch lliures paga-dores tots anys a quinse del dit mes de novembre.

Item la comunitat de la iglesia de dita vila de Santa Coloma un censal de penci6 annua quatre lliures vuyt sous y deu diners pagadors tots anys a onse del sobredit mes de novembre.

Item 10 benefici çots invocaci6 de Sant Llorens en la Iglesia de dita vila de Verdti fundat un cen-sal de pentio annua una lliura dos sous y dos diners y [ ... ] tots anys pagadors a setse del prop dit mes.

Item la sobredita Comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua trenta lliuras pagadores tots anys a deset del sobredit mes de novembre.

117

118

Item dita comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua deu lliuras pagadores tots anys a divuyt del prop dit mes.

Item 10 dit Prior de Sant Antoni altre censal de pentio annua deu lliuras pagadores tots anys a vint del sobredit mes de novembre.

Item 10 dit convent de Nostra Sefiora del Munt del Carme altre censal de pentio annua deu lliu-ras pagadores dits die y mes.

Item la Causa pia de na Llobeta un censal de pentio annua vint y quatre lliuras deu sous y sinch diners pagadores tots anys a trenta del sobredit mes de novembre.

Item Joan Pau Font un censal de pentio annua cent lliuras pagadores a tretsa del mes de desem-bre.

Item la sobredita comunitat de la dita vila de Tarrega altre censal de pentio annua quaranta lliu-ras pagadores a deset del prop dit mes.

Item dita comunitat de Tarrega altre censal de pentio annua trenta lliuras pagadores tots anys a vint y hu de dit mes de desembre.

Item la Sefiora Beatris Miranda de Lleyda un censal de pentio annua sinquanta lliuras pagadores tots anys a vint y set de1 sobredit mes de desembre.

Item y finalment Lluis Font del lloch de Barbens un censal de pentio annua sexanta sinch lliuras pagadores tots anys a vint y nou del sobredit mes de desembre.

Una y moltas vegades hage procurat 10 remey mes util y profitos axi per dits acreadors com per ella y fins vuy non hage trobat altre que 10 ques trobara abaix continuat ab la present Concordia: Per tant y altrament ab 10 concell celebrat en les cases de la Paheria de di ta vila a sis del corrent mes de maig mil sis cents sinquanta nou resolgue se fer una honesta concordia ab tots los acre-adors censalistes 10 qual Concell es del tenor següent:

Los magnifichs Francesc Pou Balle de dita vila de Tarrega per la S.C. y R. Magt. en nom propi y particular, com a, altre del singulars del concell general de dita vila Thomas Texidor, Joseph Sole, Antoni Joan Sanou y Ramon Viola en 10 any present y corrent Pahers, Pere Onofre Montfar, Francesch Font texidor de lli, Magi Andreu servent, Balthesar Teres negociant, Joseph Bolda saba-ter, Francesh Vergonyos sabater, Francesh Cisters fuster, Magi Borras pages, Lluis de Carreras, Francesh Colom adroguer, Joseph Vergonyos candeler de cera, Salvador Gavalda pages, Pere Robinat, Lloys Vergonyos, pagesos, Francesc Copons en quiscun d. d. y Miquel Llopis botiguer de draps tots naturals vehins y habitarits de la di ta vila de Tarrega y del Consell general de aquella con-vocats de manament de dit Sefior Balle en les dites cases de la Paheria a instantia y requisitio de dits Sefiors Pahers a so de campana y veu de publica crida y so de trompeta precehint y subseguint feta per los llochs acostumats de dita vila per Andreu Amat verguer y corredor publich y altrament en 10 modo y forma que tenen acostumat en la Casa del Concell de la di ta universitat en la qual altre vega-des per a conferir y tractar negocis y cosas tocants y convenients al be y utilitat de la di ta universitat y singulars de aquella acostuman convocarse y congregarse a hont tenint y celebrant concell general y representant tota la universitat de di ta vila. Com a major y mes sana part y molt mes que dues parts dels prohomens. Atenent i considerant que la dita universitat y singulars per a pagar y satisfer les pentions que fins al dia de avuy deuen y son cessades a pagar als demunt dits acreadors anomenats y cognomenats censalistes y les que del dia present en havant deurant y se discorreran per les causes y rahons en 10 preludi de la present concordia expresades. No tenen ni tenir speran altre via modo ni mail1era mes expedient, mes util y menos danyosa per a ells y per a ses hasiendas despres de haver ab particular cuydado i vigilantia procurats altres modos y havent tingut sobre de asso colloqui y fre-quents tractats una y moltas vegades mes que per via de les imposicions devall escritas. Per tant de llur bon grat y certa scientia mera libera y spontanea voluntat tots unanimes y conformes sens dis-

crepar algu de ells sent estas cosas en nom propi y particular y en nom y per part de dita universitat de dita vila habitants y habitadors y de cada hu de aquells assoles y ab expres llicentia y autoritat y decret de dit Magh. Francesch Pou Balle en la fi 0 peu de la present Concordia interposats per ells y per sos hereus y sucessors qualsevol sien y per la dita universitat de Tarrega y singulars de aquella presents absents y sdevenidors, per a pagar y satisfer les pentions de dits censals fins al dia present degudes y les que de aqui al devant cauran y discorreran. Per 10 qual efecte resolgue imposarse y en ma de les personas electas distribueschan entre dits acreadors 10 que de ells y elles resu1tara fins a que llurs pentions sien del tot quiscun any pagades y del que apres sobrera ne paguen pentions ces-sades 0 a1trament quiten axi com a dites sinch persones millor los aparexera convenir suposat se creu no te altre expedient ni spera tenirlo. Attes de mo1t gran part los emoluments te de present no arriban no sols a les sis mil lliuras pero ni en poder pagar les pentions.

Primo dita universitat se imposa un dese de tots los grans com son blat, ordi, sivada i spel-ta restant nou franques al conresant = Item axi mateix se imposan un dese sobre les olives = Item axi mateix se imposan un dese sobre 10 canem restant al conresant franca la llavor de dit dret de dese = Item los consignara tot aquell dret de vi que dins dita vİla se vendra a la me-nuda del qual reb 10 arrendatari tres sous per lliura de la manera que fins vuy es estat acostu-mat rebrerlo = Item los consignara tot allo que se haura de la impositio 0 facultat de vendrer ayguardent = Item los consignara tot allo que se haura del arrendament del tabaco = Finalment los consignara tot 10 que resulta del arrendament de les herbes.

Los quals drets e impositions se creu importaran mo1t cerca 0 mes de tres mil lliuras y com les pentions dels censals que fa quiscun any no sian de quantitat sino de dos mil sinchcentes lliuras veu-re penes restara molta cosa per poder pagar quiscun any part de les pentions cessades y ques deuen als dits acreadors 0 altrament per lluir los censals aparexera a dites sinch persones = Item per quant podni succeir en 10 discurs del temps (10 que nos creu) que algun any les dites imposicions no vin-guessen a valer la quantitat es menester per a poder pagar a dits acreadors les pentions integres del any. Promet la dita universitat a dits acreadors y per ells a dites sinch persones que requerits los Pahers una, 0, dos vegades per dites sinch persones y dins un mes del dia de la requisitio en havant comptador hi faran 10 compliment y supliran dels bens de la universitat los que faltara fins a tot a1l6 sera menestar per pagar aquell any les pentions de dits acreadors integrament i axi en los demes anys y en cas que dins dit temps no complissen al promes per la universitat quant en aquest article que en tal cas la concordia sie de ningun valor i los dits acreadors resten quiscu ab las matexas forsas tenen vuy per exigir y demanar a la universitat 10 que sels devia;

Item vol dita universitat que per estes coses sien elegides y anomenades les dites sinch per-sones a les quals donera los poders baix expressats y que convindra donar persa part les quals ha-gen de esser per part de dita universitat los Pahers primer y segon que vuy son y per temps se-ran. Per part de la Reverent Comunitat de preveres de dita vİla com a, mes interessada respectius 10 capita primer de la dita Reverent Comunitat qui vuy es y per temps sera y per part dels acreadors restants als forasters com de la dita vİla de Tarrega dos altres persones ço es dels acreadors de dita vİla dins de ella. Per quant considere fore difficil poder assistir als actes se-ran menester si fossen forasters y per ço 10 dit concell nomena y elegi dels dits acreadors y que habi-tan dins di ta vila de Tarrega les persones del Doctor miser Francesch Copons y [ ... ] Antoni Joan Çanou los quals creu dita universitat estaran be a dits acreadors. Volent que en cas estos 0, quiscu de ells morissen 0, altrament tinguesssen impediment considerable puga di ta universitat en lloch de ells fer altra nominatio ab que los que anomenara sian acreadors;

= Item que a dites sinch persones attes la universitat los donera poder qual sera menester persa part que axi mateix los acreadors los donen altre poder qual sie menester axi per firmar la present concordia - com per les demes convindra sobre 10 fet de ques tracte - ; = Item que dites

119

120

sinch persones tingan poder y facultat de poder arrendar tots los drets dits e, impositions dalt expresades en la vila i plasa de Tarrega totes y quantes vegades sera menester exhigir i rebrer 10 diner dels arrendataris pagar als acreadors y en nom de la universitat lIuir los censals per an sens que per est effecte sie menester aguardar resolutio de altres persones ab que les tabbes se faran per a fer 10 arrendament de la carnisseria y herbas se fassen per la universİtat 0, Pahers de ella si y conforme a ells los aparra y asso per raho del preu de les carns; = Item que dites sinch persones tingan facultat per rebrer 10 diner resultara de ditas impositions y drets de anomenar persona 0, personas qui aquelles reben havent primer tals. Donea cautio fi dejussoria 0, altrament pugan fer posar dit diner en 10 Arxiu de la venerable comunitat del qual no puga ser tret que per pagar dites pentions cessades 0, lluir censals com millor los aparexera convenir; = Item que les di tas pen-tions hagen de ser pagades tots anys de esta manera ço es a Nadal y 10 die de Sant Joan Baptiste ço es 10 que seran cayguts per tot 10 mes de maig a Nadal y los restants a Sant Joan y asso per benefici dels acreadors y que los dits acreadors hagen de venir a, firmar apocha en la pre-sent vila tinguen en ella persona per rebrer 10 diner y firmar la apocha; = Item que ditas sinch per-sonas tingan obligatio de fer los arrendaments dels dalt dits drets e, impositions del primer de janer fins per tot 10 mes de maig; = Item que dites sinch persones tingan obligatio 10 diumenge apres de haver pagat totes les pentions als acreadors censalistes de fer relatio lIarga al concell de dita vila que per est effecte se tindra tots anys del que hauran pagat y lluit affi y effecte que sa-pian totscom se hauran distribuits los preus de dits drets e, impositions y de haver de ellas compte y raho; = Item que dites sinch persones apres de haver pagat les pentions hauran caigudes en 10 discurs de aquell any i sabran 10 quels quede per a poder pagar part de les pentions cessades 0, lluir tingan a sa ma 10 poder elegir si pagaran pentions cessades del dit residuo 0, altrament si quita-ran y en cas que aquellas aparega quitar y no pagar aquell tal any pentions cessades de dit residuo que en tal cas los acreadors a qui les tals se deuran hagen de pendrer patientia y estar al que les dites sinch persones hauran fet y faran [ ... ] en tal cas no fa mes que dilatarlos la cobransa de ellas empero no perdran cosa y quant sobre est punt entre ells y hagues diversitat de parers hagen de ajustarse y estar a la resolutio que mes vots tindra de les dites sinch persones; = Item que dites sinch persones pugan retenirse envers si dels dalt dits drets 0, dels que de ells resultara quiscun any deu iiiu-ras les quals vol la universitat prenguen repartintse igualment entre si per los salaris y treballs; = Item que del dia de la present concordia en havant no sie licit ni permes a ningu dels acrea-doI's de dita universitat y per lIur censals 0, pentions per vies directes ni indirectes 10 fer gastos a dita universitat ans be quant los fassen no tinga obligatio de pagar los; = Item que quant sucehis cas (10 que nos creu) que dits drets 0, impositions nos poguessen arrendar que en tal cas les di-tes sinch persones pugan fer los collectar per personas de satisfacci6. Per 10 qual effecte la uni-versitat tinga obligatio de donar los botiga, piques y demes convindra per recollir los fruyts a gastos de ella matexa y que les dites sinch personas venguen los fruyts quant millor los aparega sols tingan 10 diner a punt per les jornades hauran de pagar als acreadors y que quant noy baste ya esta dit la universitat y fara 10 compliment.

Item promet la universitat de la present vila que quant sucehis cas que les carnisseries nos arrendasen 0, corraguesen per compte de ella en tal cas los donera per les herbas per quiscun an:y sinchcentes lIiuras ab dos iguals pagas ço es de sis a sis mesos; = Item que los dits dese de grans, oli, y canem, pagaran tots els habitants y terratinents del terme de la present vİla enfora tres lIenguas alrededor; = Item que els habitants de la present vİla no permeten pugan traurer los grans de la hera que primer no sian delmats en la hera en gra y no en garba y si 10 contrari faran incorrega en pena de vinty sinch lliuras de les quals la tercera part sie per 10 acusador la terce-ra part per 10 official fara la exequtio y la altra tercera part per la lluitio y solutio dels censals; = Item que las olivas se hagen de delmar 0, a casa, 0, al moli com millor aparega al arrendatari

y sinch persones; = Item que 10 canem se hage de daim ar al tros y qui sel ne aportara sens dalmar incorris ab la matexa pena; = Item que los terratinents del present terme no pugan traurer los grans y canem de ells que primer sian delmats per 10 qual effecte donen facultat puga fer 10 arren-datari dalmar aquells en garba si ja no era tinguessen llicentia de ell 0, en gra com millor li aparega; = Item que les olİvas hagen de esser delmades al tros 0, en la casa de dits terratinents com mi-1I0r aparega a dit arrendatari; = Item que les terres y ha en 10 present terme que conste esser de beneficis 0 iglesies [ ... ] y la universitat sien compreses ab 10 present dese com de aquelles sien franques; = Item que 10 arrendador y en tot altre cas 10 delmar dits fruyts hage de esser per dos persones de la present vila elegidores per les sinch persones i arrendatari les quals ha-gen de ser preses primer de jurament de be y llealment. = Item que 10 salari de ells hage de esser pagat per 10 arrendatari ademes del preu del arrendament de tal manera que per dalmar los grans los done deu lliuras a quiscuna si per menos haver nols per a per delmar 10 canem y oli los ques ajustaran; = Item que ningu puga fer baleig sino de deu en deu quarteras una y estiga en ma del arrendatari 0, delmers delmarlos si voldran;

Item que los pactes y capitols fins assi expressats se hagen de entendrer a la lIetra y per ningun temps pugan esser interpretats y quant sobre algu de ells y hagues difficu1tat la hagen de resoldrer summariament de Pla sens estrepit y figura de judici les ditas sinch personas;

Item que los censals comensara a pagar est any mil siscents sinquanta nou la present con-cordia seran los que comensaran a, correr y seran cayguts del primer de janer prop passat en havant;

= Item y finalment per quant es be prevenir que la present concordia en 10 sdevenidor nos te de perjudici algu a, dits acreadors respectiva axi en la cobrança de 1es pentions cessades com 1as que per havant cauran y preus dels censa1s en cas de lluitio vol dita universitat que en cas les dites sinch personas no pagassen les pentions cauran y que seran caygudes del dia primer de janer prop passat en avant en los dits dies de Nadal y Sant Joan respective per raho y causa de la dita uni-versitat no fes 10 compliment al que fa1tara quant axi sie per pagar les pentions de quiscun any res-pecti ve axi com en altre capitol te promes ferho 0, altrament los impedis la cobransa de dites imposi-tions 0, dret 0, no complis a tot 10 per ella promes in [ ... ] et per omnia que en tal cas les dites sinch persones no pugan dilatar la solutio de dites pentions hauran caygut aquel any mes de un mes mes y aço, perque ab ell pugan notificarlos la falta fa als acreadors y si pas sat aquell, complert dita universitat no hauran que en tal cas la present concordia sie del tot rompuda y per una part ni al-tra tinga valor ans be yol que los dits acreadors en tal cas de aquell dia en havant pugan valerse tots junts si voldran y sino quiscu de ells assoles y per lIur propi interes de tots los remeys de justitia vo1dran per ferse pagar totes les quantitats se1s deuran per raho de llur censals, tant per pen-tions fins vuy caygudes com a1trament si y segons millor podran segons 10 tenor de llurs actes a1s quals no yol dita universitat que per la present concordia sie feta [ ... ] ni derogatio alguna en poch ni en mo1t venint dit cas ans be yol que aquells resten sempre en sa forsa y valor tenen de present.

Item ab altra carta 10 Reverent Pere Joan Altissent prevere y en 10 any present y corrent capita primer de dita venerable Comunitat de dita vİla de Tarrega y los dits magnifichs Thomas Texidor y Joseph Soler pahers en orde primer y segon Francesch Copons y Antoni Joan Çanou elects sobredits acceptant en si de bon grat en nom de dits acreadors la impositio de dits drets a ells en dits noms de sobre feta per la dita universitat y singulars persones de dita vİla de Tarrega ab los pactes, gravamens i condicions en ella expressata y contenguts als quals y a quiscu de ells expressament concenten y volen haver aquells assi per repetits y dec1arats com si cada hu per si y fossen descrits y continuats de son bon llur grat y certa scientia convenen y en bona fe y per solemne stipulatio en virtut del jurament devall sen prometen que ells y los seus en dit offici sucehints que ells tot sinch pendran a mesura tots los grans prossohits de dit dese 0,

121

122

diners resultaran de dit arrendament de grans, tabaco, vi, ayguardent y herbas ço dits drets de dese arrendar any de aquells aportaran compte y raho il doneran bo y lleal. Sempre que per dita universitat los sera demanat ils tindran en bona custodia y guarda axi i de tal manera que dits fruyts tindran a son carrech y aquells vendran y adineraran en son deguts temps convenients y opor-tuns per al be profit y aument de dita universitat com farien de ses coses propias y de les quantitats resultants y provenints de dit dret de dese y arrendaments posaran y convertiran en pagar pentions decurses ço en lluitions y quitations dels sobre dits censals y les pentions que de aquells de qui en havant cauran hu discorreran e compliran y guardaran complidament y ab tot effecte totes y sengles cosas quels tocara y cabra en obligacio en virtut de la present transactio y concordia e, totes les sobreditas cosas prometen ells y los seus en dit offici sucehints tenİr complir y ser-var e, guardar sens ninguna dilatio nİ escusa.

* La concordia segueix amb l'aprovaci6, ratificaci6 i confirmaci6 de totes les parts i la firma de cada una de elles.

1. FONT RIUS, Josep Maria: Els Usas i Castums de Tarrega, Tarrega, 1992, pp. 70-71.

2. AHCT, Fons Municipal de Tarrega, manuscrit "Natas de asumtas de! Camu y prapis y arbitris de Tarrega", foli 17v. Aquestes notfcies s6n indirectes, extretes d'un qüestionari sobre propis i arbitris i imposici6 de censos del Comu i rendici6 de comptes del desembre de 1760 i no s'ha trobat el reial privilegi.

3. La societat medieval es dividia en tres estaments: la ma major, la ma mitjana i la ma menor. La primera era la clas-se mes elevada, formada pels cavallers 0 gent noble; la segona es componia per mercaders i la tercera pels menes-trals, botiguers i treballadors de la terra.

4. SARRET PONS, Llufs: Privilegis de Tarrega, Tarrega, reedici6 de 1982, pp. 50-51.

5. Ibidem, pp. 77-78.

6. AHCT, Fons Municipals de Tarrega, Pergamins, Caixa 11.

7. AHCT, Fons Municipals de Tarrega, Censals i concordies del Comu, 1483-1832, Caixa 8.

8. AHCT, Fons Municipals de Tarrega, Llibre de Consells, 1613-1626, folis 211-213v.

9. SEGARRA MALLA, Josep Maria: Histbria de Tarrega amb e!s seus castums i tradiciaııs, II (seg!es XV/-XVIII), Tarrega, 1987, pag. 145.

10. AHCT, Fons Municipals de Tarrega, manuscrit "Natas de asumtas de! Camu y prapis y arbitris de Tarrega", folis

16v-17.

11. AHCT, Fons Municipals de Tarrega, Copia certificada pel notari Ramon Teres a 10 de gener de 1710, Ccnsals i concordies de1 Comu, 1483-1832, Caixa 8.