de la programació a l’avaluació: una oportunitat de millora · els aspectes més formals. ( en...

De la programació a l’avaluació: una oportunitat de

millora“Val més un cap ben fet que no pas

ben ple” Montaigne.

Imma Buñuel.

“Cap ple”: el saber s’acumula, s’apila, no disposa d’un principi de selecció i d’organització que li doni sentit.

(Edgar Morin. Tenir el cap clar) “Un cap ben fet” disposa alhora d’una aptitud general per plantejar i tractar els problemes i de principis d’organització que permetin reunir sabers i donar-los sentit. (Edgar Morin. Tenir el cap clar)

Imma Buñuel.

Suposa: Educar-se per a la vida

Implica presentar situacions i problemes reals i vivencials per a l’alumnat.

L’alumnat ha de trobar sentit en allò que pensa i fa.

Els nois/es han d’establir relacions entre els seus coneixements i les seves experiències vitals.

Aprendre és adquirir coneixements i desenvolupar la capacitat d’utilitzar-los i transferir-los a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos

Dis

seny

de

pro

ject

es

i/o

prop

ost

es d

’act

ivita

ts f

unci

o nal

s i

vive

ncia

s.

Imma Buñuel.

Passar d’una transmissió de la informació i del coneixement lineal a una estructura en xarxa.

Què ens comporta?

Imma Buñuel.

Canvis metodològics

Desenvolupar competències implica utilitzar escenaris d’aprenentatge que suposin donar

resposta a situacions, conflictes i/o problemes propers, en un procés complex de

construcció personal.

Imma Buñuel.

Què ens cal per aprendre?

Escola Can Besora. Imma Buñuel. ( Font David Vilalta)

Imma Buñuel ( Font David Vilalta)

PENSAR

ACTUAR

COMUNICAR

•Ens fem preguntes?•L’actualitat entra a l’aula?•Elaborem hipòtesis?•Imaginem?•Cultivem la sensibilitat per les ambivalències?•Construïom explicacions o cerquem respostes absolutes?

•I… amb quina intenció fem tot això?

•Conversem mentre investiguem?•Contrastem idees, informacions, maneres de fer?•Utilitzem diferents maneres de representació?•Quan parlem sobre el món escrivim, dibuixem, llegim, usem el cos, fem maquetes…?•Convidem persones a l’aula?•Parlem sobre el que fem i sentim?•Obrim canals diferents a la paraula?

•Fem conjetures?•Cerquem evidències?•Observem, anotem, analitzem, i interpretem dades?•Cerquem informació, la contextualitzem, la contrastem?•Experimentem, provem, cerquem alternatives?•Argumentem?•Fem pràctiques crítiques amb textos?

INTERPRETAR-SE A UN MATEIX I ALS

ATRES

Imma Buñuel. ( font Antoni Zabala, Laia Arnau)

Plantejaments d’aula que afavoreixen el treball per competències.

Escola Can Besora. Imma Buñuel.

Canvis en l’avaluació

“ L’èxit d’una metodologia d’aprenentatge i dels resultats que obté l’alumnat es fonamenta no tant en la

manera com es donen a conèixer aquests coneixements, sinó en la seva avaluació, entesa com

un conjunt d’activitats que possibiliten identificar errors, comprendre les seves causes i prendre decisions per superar-les “ ( Perrenoud, 1993)

Imma Buñuel.

L’AVALUACIÓ COMPETENCIAL

Imma Buñuel

Resoldre una situació plantejada on l’alumnat haurà d’activar i transferir els continguts treballats relacionats

amb el saber, saber fer, saber ser i estar.

Transformació de les maneresd’ensenyar i avaluar.

IDEA CLAU

Característiques de l’avaluació competencial

Imma Buñuel.

FORMULACIÓ DE PREGUNTES PER CONSTRUIR CONEIXEMENT: una manera de començar.

Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge Exemples d’aplicació

Descripció Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa? Com passa?

Com es pot encomanar la grip?D’on surt l’aigua que hi al començament del riu?

Explicació causal Per què...? A causa de què ...? Com és que...?

Per què quan hi ha una passa de grip hi ha nens i nenes que no es posen malalts?.Perquè l’aigua del riu és dolça i després quan arriba al mar és salada?

Comprovació Com es pot saber...? Com ho saben? Com es fa...? Es pot demostrar que...? Són possibles els resultats... en la prova?

Com es pot demostrar que una malaltia és infecciosa?Com es pot demostrar que l’aigua està formada per O2 i H2?

Generalització Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha ...? Per que... segons la teoria?

Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan entra un virus al cos?Com és que els rius sempre van a parar al mar?

Predicció Quines conseqüències...? Que pot passar? Podria ser? Què passarà si...?Formes verbals de futur o condicionals

Què passaria si utilitzéssim els antibiòtics descontroladament?L’aigua es gastarà?

Gestió Què es pot fer per...? Com es pot resoldre...? Quines mesures s’haurien de prendre per..

Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts infantils per infecció intestinal?Com van consentir fer les autopistes sense els desaigües necessaris?

Opinió, valoració Què en penses? Què és per a tu més important?

Com t’expliques que les causes de mortalitat infantil a Àfrica i a Europa siguin tan diferents?Té raó el Sr.... quan diu....

Imma Buñuel ( font: Montserrat Roca)

Quines preguntes?Com sembla que es canvia, sense canviar res.

• Fixa’t en aquesta il·lustració i explica el cicle de l’aigua.

• Després de veure com funciona el sistema nerviós, podries dir com s’anomenen les cèl·lules que el formen?

Generen construcció de coneixement.

• Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell?

• Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10Kg ara en pesa 100.

• En què hem de pensar o observar per saber si un animal és vertebrat o invertebrat?

Imma Buñuel ( Font Neus Sanmarti)

Exemples d’avaluació competencial:

Després de treballar la flor i el fruit podemplantejar la següent situació:

Anem d’excursió i trobem un camp ple d’ametllers, a la Berta li agradaria agafar una branca i portar-la a l’escola, però en Biroum li recorda que això perjudicaria a l’ametller i al pagès que els cultiva. Tenint en compte el que hem treballat a classe, que creus que li ha explicat en Biroum a la Berta per què no arrenqui la branca de l’ametller?

Imma Buñuel.


Treball sobre el sistema solar.

L’Octavio, aquest estiu, ha anat a veure els seus avis que viuen a

Rosario ( Argentina). El seu amic Marc té ganes de parlar amb ell i el

truca per telèfon un dissabte al migdia. L’Octavio contesta la trucada

mig adormit i comenta al seu amic que allà tot just s’està fent de dia,

i s’ està pelant de fred perquè va amb pijama i allà és hivern. Com és

possible? Argumenta la resposta amb tot el que has après aquests

dies.


Avaluació. ( guió d’autoavaluació i/o avaluació grupal)Mentre preparem l’exposició:

• Hem/he escollit un tema interessant per als altres?

• He buscat la informació necessària?

• He pensat com ho explicaré?

• He escrit el text?

• He preparat els materials per a què s’entengui millor?

• He memoritzat el text?

• He assajat com ho vull explicar als altres?

Després de l’exposició

• Em /Ens sentia còmode?

He explicat allò que havia preparat?

Crec que m’han escoltat i entès?Com a síntesi

• M’han fet preguntes i les he contestat bé?

• He après...

• M’ha agradat...

• Els meus companys i companyes...

• Crec que m’ha anat....

Imma Buñuel.


Avaluació d’un debat• L’avaluació del debat pot tenir dues perspectives: una que faci referència al contingut i una altra a l’organització i

els aspectes més formals. ( en aquest cas també ens pot servir la gravació en vídeo i observar-la a partir d’un guió que ens ajudi a focalitzar l’observació.

• En relació al contingut podem valorar: les conclusions a les quals hem arribat, quines noves idees ens ha aportat, si el debat ens ha ajudat a enfortir les nostres opinions o ens ha flexibilitzat les opinions que teníem, prendre consciència que dues opinions aparentment contràries, també es poden formular juntes.

Un possible guió d’observació:• Com ha estat el volum i el ritme de la veu?• S’ha mantingut el nivell de respecte?• Recollim alguna argumentació interessant?• Ens adonem de com refutem?• Percebem un grau d’escolta activa?• Observem el paper del moderador.• Qui ha iniciat la seva intervenció fent referència a intervencions anteriors?• Considerem que el debat ha estat dinàmic i àgil?• Observem si s’ha respectat i ha quedat ben repartit el tron de paraules.• Hem utilitzat partícules com perquè i però?• Creiem que són fàcils d’entendre els arguments que s’han defensat?• Observem el paper que juga el llenguatge no verbal.

Imma Buñuel.

Canvis en el organització de l’espai i el temps del centre

Equip docent:

• Repensar l’organització d’escola:– Temps i espais per a prendre desicions.– Espais de coordinació i treball en equip.– Recursos humans.– Flexibilitat en la concepció i distribució dels

espais i temps d’aprenentatge.– Formació permanent.

“Hanna Arendt creia que era impossible mantenir unida una comunitat quan les persones perden

l’interès per un món comú […] Hauríem d’implicar-nos en la constitució i renovació continuades d’un món

comú sempre que siguem capaços de tenir en compte que aquest món pot crear-se mitjançant un diàleg continu que nosaltres mateixos podem provocar i

alimentar en mig del canvi. Aquest món actiu només es fa realitat quan les persones s’uneixen de paraula i obra retenint la seva capacitat per revelar-se com a

agents”.

Maxine Greene.

Instruments d’avaluació competencial

“L’avaluació és el motor de l’aprenentatge, ja que d’ella en depèn tant el què i com s’ensenya, com el què i com

s’aprèn”. Neus Sanmartí. Evaluar para aprender

Imma Buñuel.

KPSI : Knowledge and Prior Study Inventory

· Qüestionari d’autoavaluació que permet d’una manera ràpida i fàcil efectuar una AI.

· Ens ofereix informació sobre la percepció que té cada alumne/a sobre el seu grau de coneixement en relació als continguts que es volen treballar.

· Es important incloure els prerequisits d’aprenentatge.

Imma Buñuel

EXEMPLES KPSI: CONSTRUIR UN CIRCUIT

Assenyala en cada cas en que creguis adequat:No en tinc ni idea

Ho se una mica

Ho sé Ho sé força Ho puc explicar als altres

1.Conec quins són els elements d’un circuit

2.Sé com representar els elements d’un circuit.

3.Sé com funciona un circuit.

4.Puc explicar com es transforma l’energia en un circuit

5.Sé com construir un circuit tancat.

Imma Buñuel (Font Neus Sanmartí)

EXEMPLE KPSI:ACTITUD DAVANT L’ESTUDI DE LES

PLANTES• Què estic disposat/ disposada a fer? Assenyala en cada cas el que

creguis adequat:

Estic molt disposat/da

Estic una mica disposat/sa

No estic gens disposat/da

1.Estic disposat/da a portar plantes o llavors de casa per a la classe?

2.Estic disposat/da a regar les plantes quan em toqui el càrrec de regar?

3.Estic disposat/da a regar les plantes encara que no em toqui?

4. Estic disposat/da a portar plantes per a les altres classes?

5. Estic disposat/da a endur-me una planta a casa durant les vacances i tenir-ne cura jo i no els meus pares?

6. Estic disposat/da a mantenir net i tenir cura del jardí del pati? ( no tirar papers, no trepitjar-lo...)

7. Estic disposat/da a recollir els papers que veig a terra encara que no ens hagi tirat jo?

Ceip Can Besora. Imma Buñuel. ( Font: Neus Sanmartí)

Ceip Can Besora. Imma Buñuel.

XARXES SISTÈMIQUES

Imma Buñuel

· Basades en l’organitzacióen categories de les respostes dels alumnes a preguntes obertes dibuixant xarxes estructurals.

· Es codifica en funció del tipus de raonament.

· Comprendre el significat que els alumnesdonen , la seva interpretació

El coneixement es construeix.

Procés actiu, dinàmic i intencional. Les respostesdels alumnes ens mostrenles etapes del seu procés,el seu desenvolupament

cognitiu

Objectiu: recollir totes les idees prèvies per analitzar-les, identificar concepcions alternatives i quins requisits no es coneixen

Exemple de xarxa sistèmica per conèixer que saben els/les alumnes sobre el concepte d’ésser viu

• Encercla allò que creus que és un ésser viu:pèsol ocell llibreta pedra arbre

• Explica què t’ho fa pensar.

• Fes tres dibuixos que representin la història de la vida d’una mongeta.

• Fes tres dibuixos que representin la història de la vida d’una granota.

Imma Buñuel ( Font Neus Sanmarti)

Criteri Idees expressades Codi

Identificació dels organismes Encercla: pèsol, ocell, arbre 1

Encercla només els dos animals 2

Encercla: ocell, arbre 3

Barreja organismes i objectes. 4

Encercla totes les paraules 5

Explicació del concepte d’organisme Té vida 6

Funció de nutrició: S’alimenta 7

Funció de relació : Moviment ( vola) 8

Funció de reproducció : creixement 9

No ho sé 10

Concepte de cicle vital de la mongeta Identifica totes les fases del cicle 11

Identifica llavor i germinació 12

Identifica creixement 13

Identifica formació de la flor 14

Identifica formació del fruit 15

Identifica i relaciona les diferents fases 16

No dibuixa res 17

Concepte de cicle vital de la granota Identifica totes les fases 18

Identifica ou i eclosió 19

Desenvolupament del cap gros 20

Granota adulta 21

Identifica i relaciona les diferents fases 22

No dibuixa res 23

Imma Buñuel.

GRAELLA DE REGISTRE

Nom de l’alumne/a 1 2 3 4 5 6 7 … 23

A x x x

B x x

C

D

…..

Imma Buñuel.

MAPES CONCEPTUALS

. Mostren com relacionen conceptes claus que s’han après al voltant d’un tema.

. L’objectiu és representar relacions significatives entre conceptes en forma de proposicions.

. És un instrument per comunicar idees i útil en qualsevol moment de l’aprenentatge.

Imma Buñuel

EXEMPLE DE MAPA CONCEPTUAL

Paraules clau Connectors

animals Poden ser

vertebrats No tenen

invertebrats tenen

ossos

gat

canari

marieta

abella

Pel

plomes

Imma Buñuel.

poden ser poden ser

tenen no tenen

Poden ser poden ser

Tenen tenen

VERTEBRATS INVERTEBRATS

OSSOS

GAT CANARI MARIETA ABELLA

PÈL PLOMES

ANIMALS

Imma Buñuel.

AVALUACIÓ PER A LA DIAGNOSI O L’AVALUACIÓ INICIAL

• Preguntes obertes i molt contextualitzades analitzant-les intentant comprendre la lògica de l’aprenent ( Ex. xarxes sistèmiques).

• Preguntes d’opció múltiple disenyades a partir de respostes obtingudes en preguntes obertes.

• Mapes conceptuals.

• Formularis KPSI.

• Portafoli o carpeta de treball.

Imma Buñuel. ( Font: Neus Sanmartí)

AVALUACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ D’OBJECTIUS

• Explicitació del mestre/a dels objectius i autoavalaució de l’alumnat sobre quan creu que els va aconseguint.

• Verbalització de l’alumnat sobre que creuen que estan a prenent o han après.

• Diaris de classe que recullin les opinions dels alumnes sobre què creien que aprendrien contrastant-ho amb el què han après.

• Mapes conceptuals que es van construint col·lectivament a mesura que s’aprèn un nou concepte i es relaciona amb els altres.

• Formularis KPSI preguntant sobre el grau de coneixement dels objectius d’aprenentatge previstos i revisant posteriorment si han millorat.

Imma Buñuel ( Font Neus Sanmartí)

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE

L’ACCIÓ

• Bases d’orientació.

• Diaris de classe que recullin què han après i com ho han après.

• Mapes conceptuals que organitzin i interelacionin els conceptes apresos.

• Esquemes.

• Resums.

Imma Buñuel ( Font: Neus Sanmartí)

AVALUACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ O PERCEPCIÓ DELS CRITERIS

D’AVALUACIÓ• Elaboració per part dels alumnes de graelles

d’avaluació que després s’aplicaran a l’autoavaluació de les seves produccions.

• Aplicació de graelles de criteris d’avaluació elaborades pels mestres.

• Diaris de classe on s’especifiqui que creuen que han après bé i què no acaben d’entendre.

• Elaboració per part de l’alumnat de preguntes a partir dels criteris d’avaluació.

• Elaboració i correcció d’exercicis en activitats de coavaluació.

Imma Buñuel ( Font: Neus Sanmartí)

AVALUACIÓ DELS RESULTATS DELS APRENENTATGES REALITZATS

• Activitats escrites que incloguin preguntes “productives”, és a dir, que en la seva resposta sigui necessari relacionar coneixements aplicant-los a l’anàlisi de situacions no treballades anteriorment.

• Mapes conceptuals elaborats pels alumnes.• Realització de projectes que comportin aplicar els coneixements

treballats, concretant-se en escrits, maquetes, murals, dramatitzacions…

• Exposició oral sobre algun tema on calgui demostrar les relacions del què hem après.

• Jocs de rol.• Respondre al qüestionari inicial i especificar els canvis produits en

els coneixements.

Imma Buñuel (Font Neus Sanmartí)

INCLUD-ED: Strategies for inclusion and social cohesión in Europe from education (2006-2011) .

VI Programa Marc .

• Cerca de quines són les pràctiques i actuacions , que la comunitat científica internacional ha analitzat i contrastat, que generen eficiència i equitat.

• Metodologia: comunicativa crítica .– Diàleg entre el coneixement generat per la Comunitat Científica

Internacional i les interpretacions dels actors socials beneficiaris d’aquesta recerca ( end-users), implicant-los des de l’inici del procés fins al finals ( resultats i propostes) . Per arribar a tenir impacte en les polítiques i recomanacions europees. ( el 2 d’abril 2009 el Parlament Europeu ha dictat una resolució on específica que han de millorar les mesures d’integració dels nens i nenes immigrants rebutjant qualsevol mesura que suposi la segregació).

Imma Buñuel.

Resultats dels projectes 1 i 2 :

Projecte 1: Pràctiques efectives per a l’èxit escolar.

• Grups heterogenis amb recursos adicionals: grups interactius, desdoblaments.

• Extensió dels temps d’aprenentatge.

• Currículum individualitzat inclusiu.

• Elecció inclusiva.• Altes expectatives.

• Pràctiques basades en la igualtat de resultats des de la igualtat de diferències.

Projecte 2 Participació de la comunitat com a pràctica per a la superació del fracàs escolar i foment de la inclusió social.

• Formació de familiars.– Classes de diferents matèries.– Tertúlies literàries dialògiques.– Alter-Shcool clubs.– Orientació inserció laboral.

• Presa de decisions conjunta.– Comissions mixtes.– Contrastar les iniciatives i

pràctiques professionals amb els criteris de la comunitat per tal d’aprovar-les conjuntament.

– Implicació de les famílies en l’avalaució anual.

Imma Buñuel.

de la programació a l’avaluació: una oportunitat de millora · els aspectes més formals. ( en...

Documents