Fund

ació

n CI

DO

B -

Calle

Elis

abet

s, 1

2 -

0800

1 Ba

rcel

ona,

Esp

aña

- Te

l. (

+34)

93

302

6495

- F

ax.

(+34

) 93

302

649

5 -

info

@ci

dob.

org

DCIDOB 42. EX-IUGOSLÀVIA I SOMÀLIA. Iugoslàvia: La fi d'un model.Ernest Conesa

U(-IUGOS~VIA - ACTUALITAT

IUGOSLAVIA: LA FI D'UN MODEL Ernest Conesa

L'any 1991 es caracteritza per la destrparicl6 de dos Estats, la URSS i lugos- lhvia, del.mapa europeu. En el cas de lugoslhvia, el col-lapse del model d'Es- tat creat per Tito despres de la Segona Guerra Mundial inicia una guerra civil d'incontrolades dimensions.

El 1980, amb la mort de Tito, s'inicia una nova etapa marcada per un greu deteriorament de la situaci6 econbmi- ca que repercuteix, al llarg de la deca- da, en el sistema polític i en el clima social del país. Cap a finals dels 80, ini- cis dels 90, la situaci6 esta marcada per la convergbncia de tres factors:

a) reemergencia del nacionalisme entre: els diferents pobles iugoslaus

b) pressi6 per la democratitzaci6 c) crisi econbmica cada cop mes

crítica Aquests factors afecten directament

els pilars sobre els que descansava la lugoslhvia de Tito: I'aparell d'Estat i de govern, el partit únic -la Lliga dels Co- munistes de lugoslhvia- i I'exercit fede- ral. Tots ells, mes la figura de Tito, havien submergit, perd no eliminat, les tensions nacionals entre els pobles, i la caiguda del sistema feia preveure el seu resor- giment i el conseqüent conflicte intern.,

El factor nacionalista

L'element nacionalista ha jugat un pa- per fonamental en el proces iugoslau. En un clima de crisi econbmica que s'anava agreujant i on la legitimitat del sistema era creixentment qüestionada per sectors diversos, I'element nacio- nalista passava a esdevenir un instru- ment mes adequat per aglutinar a la poblaci6, tenint en compte la manca de tradici6 democrhtica de la zona.

El nacionalisme serbi va ser el primer en reafirmar-se, impulsat a partir de 1987 per Slobodan MILOSEVIC. Diri- gent excomunista, en principi reformis- ta antiburbcrata perb conservador, Milosbvic aplega a sectors comunistes i nacionalistes i arriba al poder en les eleccions de novembre de 1990, sobre la base d'un discurs clarament nacio- nalista i populista que explota a fons el ressentiment d'una gran part de la po- blaci6 serbia davant de les tendbncies centrífugues dels albanesos del Koso- vo. Des d'un principi, passa a 6sser un dels eixos de la vida política iugoslava, amb uns metodes autoritaris en els que no ha mancat la utilitzaci6 dels mitjans

de comunicaci6. Conseqüent amb el seu projecte polític d'una gran Sbrbian, Milosbvic suspen les autonomies de Voivodina i de Kosovo, despres d'una dura política repressiva contra els alba- nesos d'aquesta última regi6.

Els dirigents de Crohcia i Eslovbnia, que a diferencia de Milosbvic es movien en un context de clara ruptura amb el- passat comunista, varen criticar aques- tes decisions com una prova mes d'un nou intent de dominaci6 sbrbia sobre la resta del país. No obstant, la seva prbpia mancanca de perspectiva estra- tbgica a mig termini no els va perme- tre adoptar la unitat d'acci6 necesshria envers les repetides mostres de I'ex- pansionisme serbi.

El col-lapse del sistema federal

Cexacerbaci6 del factor nacionalista representava un cop mortal per un sis- tema federal com el iugoslau on, des de la Constitucid de 1974, s'havia portat a terme un procés de descentralitzaci6 es- tatal que permetia a les repúbliques de- senvolupar polítiques econbmiques autbnomes (i inclús contradictories) i es deixava a la federaci6 nomes les forces armades, la política exterior i una tebri- ca política econbmica comuna.

L'efichcia de la presidencia i del Go- vern federal, a mes, es veia afectada per dos mecanismes institucionals: la rotaci6 del lideratge en funci6 de la na- cionalitat (a nivell federal i a nivell del partit) i el dret de veto en el proces de decisi6. Aquests mecanismes intenta- ven prevenir la dominaci6 d'una repú- blica o d'un polític. L'estructura unithria que sustentava aquest entremat era, per tant, la Lliga Comunista de lugos- lhvia i les forces armades. Ambdues institucions resulten directament afec- tades amb la nova situacid. Les diver- gencies i tensions entre els dirigents'de les diferents repúbliques repercuteixen, Ibgicament, en el partit únic que aca- ba esclatant, el gener de 1990, amb la retirada dels comunistes eslovens, pri- mer pas per a la seva definitiva divisi6 en línies republicanes.

Les eleccions, celebrades a I'abril i a finals de 1990, culminen el proces de diferenciaci6 política entre les repúbli- ques. Els resultats electorals reflexen les divisions entre repúbliques on tribn- fen les forces reformistes i opositores ,

(Crohcia i Eslovenia) i aquelles on do- minen les forces conservadores (Ser- bia, Montenegro i Macedbnia). Les conseqü~ncies inevitables d'aquesta si- tuaci6 s6n I'extensi6 de les divisions a les institucions federals, especialment a la presidencia del Consell, i el col.lap se d'aquesta instituci6 i de I'autoritat go- vernamental, despossei'da dels mitjans per implementar les seves decisios.

La crisi política afecta tambe a I'exbr- cit federal. Aquest, contrariament a la resta d'institucions, havia seguit un pro- c6s de centralitzaci6 durant els 80. El rol urnilitar. de les repúbliques es limi- tava al treball policia1 i a provei'r les re- serves conegudes com Forces de Defensa Territorial. Precisament aquestes forces s6n les que es van convertir en forces militars paral4eles a Crohcia i Eslovenia.

Des de I'inici de la crisi, I'exbrcit fede- ral va manifestar la seva posici6 de re- colzament al manteniment de la unitat territorial del país, perb va evitar I'actua- ci6 directa en espera d'una soluci6 polí- tica favorable als seus plantejaments. Malgrat tot, la creixent animadversi6 i desconfianca d'eslovens i de croats cap a I'exercit -ja llavors dominat pels ser- bis (veure quadre)- es traduia en conti- nues desercions de soldats d'aquestes etnies, que juntament amb la purga d'ofi- cials croats i eslovens, a I'octubre de 1991, polaritzava la identificaci6 de I'exer- cit federal amb els interessos serbis.

El context econbmic

Els processos descrits s'han anat de- senvolupant dins del context d'una si- tuaci6 econbmica cada vegtida mes crítica. L'economia iugoslava va anar empitjorant durant els anys 80, amb uns elevats índex d'atur i de deute ex- tern que es sumaven a la disminucid dels índexs de producci6 i de creixe- ment econbmic. Els successius Go- verns federals, que com s'ha explicat gaudien de poders efectius redu'its en aquest hmbit, poc podien fer per recon- ciliar els divergents interessos econb- mics i polítics de les repúbliques i les

U(-IUGOS~VIA - ACTUALITAT

províncies. A mes a m6s, el proces de transici6 a una economia de mercat com el que va intentar el primer minis- tre federal, Ante Marcovic, va resultar inoperant en aquest panorama de de- sintegracib creixent. Com era previsi- ble, el deteriorament de I'economia va desembocar en una caiguda dels ni-

vells de vida que ha contribui't a la ge- neralitzaci6 de la insatisfacci6 social. La situaci6 de guerra i I'embargament econbmic no ha fet mes que empitjo- rar la desastrosa situacid econbmica, obstaculitzant, encara mes, la resolu- ci6 dels múltiples conflictes existents.

En definitiva, la fi del model fede-

ral de la lugoslhvia de Tito no ha acon- seguit el consens de les repúbliques per un model federal alternatiu. El re- sultat ha estat I'enfrontament armat en- tre les diferents nacionalitats del mosaic balchnic, que allunya, dia a dia, al país d'una solucid pacífica dels pro- blemes.

Composici6 dei cos d'oficiais de I'ex&rcit iugoslau (abril 1991)

Nacionalitat Cos d'oficiais (en oh) Pobiaci6 iugoslava (en %)

Montenegrins 6 2 2,6 Croats 12,6 19,8 Macedonis 6,3 6,O Musulmans 2 4 8,9 Eslovens 23 73 Serbis 60,O 36,O Al banesos 0,6 7,7 Hongaresos 0,7 1,9 tugoslaus 6,7 5,4 Altres 1,6 3,6

Font: Les Dossiers du GRIP, 16611992

Ajudem Sarajevo

Comite Ciutada de Solidaritat amb Sarajevo Compte: Caixa de Pensions 3000 - 25 - 000543 - 96 Caixa Catalunya 0405 - 02 - 003533 - 36

Indicadors econbmics de les repúbliques de lugoiilvia (1990)

Parts de les reglons dlns el total:

Poblacid Producte Social' Produccid industrial' Produccid Agrlcola* Inversions' l

Exportacions Importacions Producte Social per habitant en Dinars'. Salari mensual mitja en Dinars

al 1989 sense el sector privat

Font: Le Courrier des Pays de I'Est 36411991

lugoslAvla

1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0 1 O0

9.347

4.253

Eslovbnia

8,l 18,2 20,4 7,6 19,4 28.8 25,2

20.651

5.657

Crobcla

19,8 25,5 22,6 21,3 22,7 20,5 23,6

12.002

4.786

SIrbla

Bbsnla I Hercegovlna

18,9 12.4 13,3 9,4 14,3 14,4 10,l

6.193

3.382

Sbrbia sense les provlncles autbnomes

24,6 23,2 22,8 25,3 29,4 20,8 21,2

8.778

4.167

Montenegro

23 1 3 1 8 1,1 1,6 1 ,6 1 2

6.809

3.203

Volvodlna

8,6 11 10,8 23,8 7.5 8.3 11.5

11.845

4 184

Macedbnia

83 5,7 6,l 7.3 3,6 4.1 6,l

5.980

3.188

Kosovo

83 2,1 22 42 1,5 1.3 1,1

2.436

2.345

U(-IUGOS~&IA ----- - ACTUALITAT

I

MAR ADR

Font: Adelphi Papers, 270192

L'ESCLAT DEL CONFLICTE ARMAT

La creixent tensi6 que es va anar acumulant, fruit de declaracions violen- tes, de negociacions sense resultats, etc., va desembocar finalment en una radicalitzacib de les postures. Croticia i Eslovbnia van proclamar la seva inde- pendbncia, a I'octubre i al juny de 1991, respectivament. A partir d'aquell mo- ment, els incidents armats a'illats van pendre cos, especialment entre les Guardies Nacionals creades en aques- tes repúbliques i I'exbrcit federal, do- minat pels serbis ¡.contrari a una divisi6 de lugoslhvia.

L'escaiada militar i nacionalista

Els enfrontaments a Eslovbnia con- clouen amb un acord per a la retirada de les tropes federals. Perb els inci- dents armats s'estenen a CroBcia on, lluny de la homogene'itat btnica eslove- na, I'existbncia de diverses tireas amb majoria sbrbia, especialment a les fron- teres de Bbsnia, complica immediata-

ment la situ~xi6. Aquestes minories, aixecades en armes, declaren els seus territoris repúbliques independents i in- tenten augmentar el seu timbit ter- ritorial. En aquest moment, ja compten amb I'ajuda de I'exhrcit que segueix denominant-se federal, encara que la retirada dels oficials i soldats croats ha acabat per consumir la seva identifica- ci6 amb els interessos serbis. Els en- frontaments entre aquests i la Guardia Nacional Croata es succeeixen, fins que, com a fruit de les negociacions in- ternacionals, s'arriba a un acord (febrer 1992) per aturar la guerra a traves de la interposici6 de cascos blaus entre les parts contendents i els territoris que controlen. A partir d'aquest moment, el conflicte a la república entra en una fase de latbncia i de negociaci6, inter- rumpuda esportidicament per enfronta- ments ai'llats.

El torn de Bbsnia i Hercegovina

El dissortat relleu militar recau sobre la república vei'na, Bbsnia i Hercego- vina, que des d'abril de 1992 es con-

verteix en el nou escenari de guerra, superant tragicament els enfrntaments armats anteriors i llurs conseqübncies destructives. Per les seves caracteris- tiques de gran barreja btnica, Bbsnia 6s avui en dia el paradigma del que pot passar en altres arees de I'ex- lugosltivia i, qui sap, a altres pai'sos de ¡'Est. La major part dels serbis de Bbs- nia, que proporcionalment representa- ven a I'inici del conflicte el 31,40/0 de la poblaci6, han passat a controlar per la forca el 70% del territori. Poc han po- gut fer davant d'aixb els musulmans i els croats (perb tamb6 alguns serbis que es reconeixen com a bosnians), do- nada la seva notable inferioritat logis- tica i armamentistica. '

Europa i el conflicte iugoslau

La htervenci6 dels Estats europeus ha estat, en tot moment, present en els es- deveniments i s'ha centrat en dos as- pectes; per una banda, pakliar les conseqübncies inherents a qualsevol conflicte bbl.lic, per I'altra, jugar la carta diplomatica per trobar una sortida ne-

U(-IUGOS~VIA - ACTUALITAT

gociada del conflicte entre les parts im- plicades. En ella, I'ONU ha jugat el pa- per m6s impoqnt, encara que amb uns resultats molt limitats.

L'agreujament dels problemes hu- mans derivats de la guerra (refugiats, morts, fam, malalties, etc.), particular- ment a Bbsnia i Hercegovina, ha pro- mogut la realitzacib de múltiples campanyes de solidaritat. L'ajuda i la implicaci6 ciutadana s'ha incrementat davant de la política de .neteja etnican que han impulsat principalment els ser- bis. Sota aquest concepte s'ent6n la política portada a terme pel grup que ocupa una zona, on s'obliga als habi- tants d'altres btnies a firmar un docu- ment pel qual renuncien a les seves propietats i se'ls' expulsa de manera mes o menys violenta. A continuaci6 es procedeix a la destrucci6 o ocupaci6 de les pertinences i dels habitatges. Els que s'oposen s6n o be morts o inter- nats en camps de concentraci6. La me- mbria col.lectiva del nostre continent

. s'ha vist commocionada per esdeveni- ments que hom creia pertinences del passat. Les fotografies d'homes esque- letics tancats en camps de concentra- ci6 i la magnitud de les deportacions recorden inevitablement els horrors del nazisme.

La guerra i les campanyes de anete- ja etnican han provocat nombrosos mo- viments migratoris. El 18 d'agost de 1992, I'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) es-

timava en 1.936.500 el nombre de re- fugiatsldespla~ats, incloent 19.000 de Voivodina i 12.000 de Kosovo. A ells s'han destinat la major part de I'ajuda humanithria, havent de superar, per ar- ribar a tots els llocs de destí, els nom- brosos problemes i riscs propis d'una situaci6 de guerra. El cas mes desta- cat ha estat el de Sarajevo on constant- ment s'han d'interrompre els vols humanitaris per les condicions d'inse- guretat. Tot i així, en algunes zones no ha pogut arribar cap ajuda. Situacions tan dramhtiques com la de Goradze, ciutat que va soportar el setge serbi du- rant 196 dies abans que entr6s ajuda hurnanithria, s6n un bot6 de mostra dels nivells als que s'ha arribat.

Es possible una soluci6?

La negociaci6 tendent a una soluci6 pacífica del confl!cte ha estat I'altre ele- ment paral.lel potenciat pels Estats europeus i EUA, que sempre s'han mostrat dubtosos sobre la efichcia que tindria una intervenci6 armada aliada. La voluntat negociadora s'ha traduyt en I'organitzaci6 de conferencies interna- cionals per tractar el problema (com el que s'ha intentat a la conferencia de Londres a finals d'agost del 92) i de ron- des negociadores entre els dirigents croats, serbis i bosnians. En tot cas, I'efichcia d'aquestes trobades ha resul- tat en la majoria dels casos molt redui- da, igualment que les mesures de pressi6 complementaries com, per

exemple, I'embargament econbmic li- mitat a Serbia i Montenegro i I'embar- gament militar imposat a totes les parts.

A m6s a mes, tan I'ajuda humanith- ria com I'embargament militar no dei- xen de plantejar greus problemes ,

polítics a la comunitat internacional. En les condicions actuals, I'ajuda hurnani- thria -per altra banda, imprescindible- pot contribuir a mig termini a servir els interessos serbis, ja que ufacilitan, en certa manera, la resoluci6 de la qüesti6 dels refugiats a traves del seu assentament a altres llocs. L'embarga- ment militar, per la seva banda, afavo- reix objectivament als serbis que s'han quedat amb la major part del potencial militar de I'ex-lugoslhvia i perjudica fo- namentalment als seus rivals que no poden defen~ar-se amb I'armament modern adequat.

A I'estiu de 1992, el panorama no sembla gens clar ja que 6s previsible que fenbmens com la fam, les malal- ties, la manca d'aigua, el caos econb- mic, etc., s'agreugin durant la tardor i I'hivern, augmentant el nombre de morts i de refugiats. Trobar una solu- ci6 durable, acceptable per totes les parts i en laque no s'imposi la situacid de facto (ocupaci6 militar) sembla molt difícil. Tanmateix, I'evoluci6 dels acon- teixements permet pensar que existeix un risc evident d'extensi6 de les lluites sagnants que han devastat Crohcia i Bbsnia i Hercegovina a altres zones de I'ex-lugoslhvia, en particular a Kosovo.

Estimacions de I'ACNUR sobre refugiats/desplaqats dins de I'antiga lugoslavia

24 d'agost 1992

Estimacions de I'ACNUR sobre refugiats fora de I'antiga IugoslAvia

20 d'agost de 1992

Paid Nombre de refugiats de I'antlga lugoslbvla

Locallhacl6 actual De Crobcla De Bbsnla 1 Hercegovlna Total

A Crbacia 263.942 337.535 A la franja de les NNUU 87.000 A Sbrbia 164.636 236.700 A Bbsnia i Hercegovina 93.000 588.000 A Montenegro 5.753 49.942 A Eslovbnia 1 .O00 69.000 A Macedonia 2.500 28.500

Austria 57.500 Bblgica 1.800 Txeco-eslovtiquia 4.000 Dinamarca 1.795 Finltindia 1 .E92 Franqa Alemanya Grbcia Hongria Irlanda ItBlia IslBndia Luxenbourg Pa'isos Baixos Norubaa -

Total 617.831 1.309.677 1.957.834" Polbnia Espanya

Inclosos 30.326 refugiats de SBrbia (Voivodina: 18.540, Kosovo: 11.786) Font: ACNUR

Subcia 47.600 Su'issa 70.450 Turquia 15.000 Gran Bretanya 2.000 Altres 30.000

Total 531.912

Inclosos els estimats 65.000 no registrats. ^ ^ Inclosos els estimats 10.000 no registrats.

d ~ i d o b no 42 - 1992 PBg. 19