david guillamon
TRANSCRIPT
Les noies de vint anys, que escriuen cartes llarguíssimes
al promès que serveix a Extremadura, i les criatures
que als capvespres d'estiu criden horriblement pel carrer
fins que és ben fosc us poden dir quin dia i a quina hora
ha començat la tardor. Ells, només, coneixen els secret perquè l'arribada s'endevina jo també he estat criatura-
amb un estreniment tan subtil que fa basarda,
i tot el que la gent coneix, i tot el que la gent estima
o bé odia, tot el que és la tardor per a nosaltres,
és només la seqüela una mica insípida i rutinària
d'aquest contacte íntim que fa llanguir la noia
que té el promès servint a Extremadura i que deté la cursa folla del vailet,
un sol instant, que ja no retrobarà mai més.
La tardor
Miquel Marti i Pol
David Guillamón 1r B Mirades de tardor