unya

] • hostilitat de Ic> dretes catalauófob'es espa-nyoles un front sJlid, podem " fer ' els ullsgrossos atnb els responsables que aquestaunió hagi fracassat' afèblint així lá defensadels interessos de:Cátáluiiya: .

Enemic,, per temperament i .per convicció,del verbalisme, no poden creure en els par-tits que prometen el paradfs.a canvi d'esser-los" atorgats:: uns. quants càrrecs: de desig

-ña ió popular, però qué. no tenen..cap pro-gráma :viable" i coiicrçt: : ` ; -

11 illiats di , l liartits que vigèn,de I'arti--''i

Paisatge electoral airbà

DAVANT LES ELECCIONS

Comença una novaCátal

1 le CC( n; de diumenge, convucadesper a n()rtiemu unes Corts que séran _lesprtmere de, la R1púb1ica després de leGonsttttjents, ens afecten en gran manemçom,a . republicans i com a catalans. .

s incerament • cátalani^ta i sincer -ment Te_publicà, nq;•pot deificar detenir en

compte l'actuació, de les ,Corts. Constit ertai el mo ea 'nt4ri i n qfiè han esYáY.dtssoltes,,quanemcarc,haycen de completar_llyr taseali lesdre;es més rezccion ríes t lj)ticatal enes prc-parasen.là gran batalla contra loba l

De Dijous -- aDijousil les presents eleccions de diputats a

Corts, pel que toca •a Catalunya, observemque el fenomen de la feixització s'ha -ern-parat de tres partits ben diversos. La Lliga;la U. S. C. i l'Esquerra Republica de Cata-lunva. Cadascun ha seguit el seu camí pecu-liar; però tots tres han obrat Qer llur fe-¿ilesa.

La Lliga catalana, com el més anticd'anys, és el priiner. !ldhuc la seva primerosubmissió al feixisme és anterior a la inven-ció d'aquesta paraula . Fou en fracassar coma partit cgtaianisla, que començà aquellasèrie d'intrigues amb elernents militars ianarquitzants, les quals donaren per fruitla seva adhesió al cop de Primo de Rivera.I aquesta subjugació. a la violència és tandefinitiva que, ni després del fracàs del Dic

-tador, el qual l'havia maltractat força, nopogué plantar cara a l'arbitrarietat i a laviolència, representades per la Monarquia ipels desacreditats polítics palatins de Ma-drid. La Lliga per un poder misteriós, cornuna mena de pacte .amb el diable, s'haguéd'apartar de tot contacte arnb el poble i ferel joc d'institucions que la maltractaven isecundar lleis, com la de jurisdiccions, quetenien un aire feixista abans la lletra. Pe laRepública i el vell partit amb prou feiesés a punt de dir-se republicà. Però és indi

-ferent, per a ells i per a nosaltres. Ara estàlligat a les dretes espanyoles, "furiosainenlfilo-feixistes.

El cas de l'Esquerra Republicana de Ca-talunva és ben significatiu. Coincideix el

1 m.onient que els seus homes es senten fra-cassats amb el de l'aparició d'una hegemo-nia en no,n, dels ,,escamots,,. Mentre no tin-gué consciència de la seva feblesa, fou un1artït anés aviat democràtic i liberal. Avui,les poques persones que hi militen, dotatsd'una certa intelligèrrcia, per remota que si-gui, es veuen perseguits i Qroserits en nomsde l'odi a l'intelligèncla. I, a mida que hiha menys iratelligència i mtieñys veritableforça, el partit pren un aire més feixista.Resumeix la situació en què es troba, aquellafrase que repeteixen els seus oradors pelsmítings : «Si perdem,-farem la. revolució„(és a dir: si guányeni, no la farein)., Á}xòconrplwat amb ,la .seguretat de la mort, dónag4t'a, M^y'e. feu7arY.' {"rot rn 1 "# ,a e ,^tdt.

Mé';:tt me, encara, és el ,as .de'(a: U.S,S.Fa„pensar en áquells grups socialistes ale-màny"que, ñn^•sabeiU pes què, s'han vistarrossegats p f aq l'esqueneta a Hitler. Mi-racles de lifistttitt dé'oonservaci'ó. Hem vistsuccessivament, com aquesta entitat protes-tava. del fetrixsne dels escamots; després,com .ïs.desneniiá r S ajupia. Ln, seva "feblesai la seva por l'obliguen à" pos ar-re al ser"veldel feixisme, vulgues no vulgues.

1 ra, cal renarcar un ferïo!nen curiós. Aixícom els partits cíclicament passen ' alts ibaixis sense con'següèncid la dejiressi'ó"que.té com a sinnpton+a la submissió al fem_xis,nefotn a1 part:d'i5Ýaés- irreversible.Com si ultrapassés un„, lrmit d'elasticitat,causa 'úna ruptura definitiva de l'equilibrimoral dels partits que lis sofreixen. Noméses presenta poc abans de la mort i desaja-r,c,ó.

Per això, sigui quin sigui el resullat deles vinents eleccions, transcendentals nomésper raons laterals, com és ara que els quesurtin elegits hauran de constituir el frontcatalà dins el Parlarrient espanyol en n10-n,ents difícils i perillosos, no pot pertorbarel ritme de les coses. D'una manera o altradenotarà la mort ràpida o paulatina de lesvelles agrupdcions corcades de feixisme, il'aparici_ó de noves forces anés joves i niesliberals i democràtiques. — R. LL.

Mitannoa no s'ha dedicat mai a patrocinar

.vndidatures ; però, jugant sempre net, com .és la seva norma infrangible, no pot negarque totes les seves simpaties van cap .a lallista presentada per fa Coalició d'Esquerres,no solament perquè la integren noms de pro-vada fe republicana i catalanista, sinó per-,què és la que millor representa el nostreesperit.

Partidaris, en principi, d'u.ia fusió de les;forces esquerranes autènticament catalanis-tes, per a oposar a la incomprensió i a'

HUMILITAT

—.,,I us prometo que la Generalitat d'ara endavant serà la Coronelitat.

. Any V. Núm. 250-Barcelona, dijous, lb novembre de 1933

Ciutadà:Pensa en la transcendència

de les eleccions de diumengePreu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. 11430 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

a del Parlament i, sobretot, contra 1'- 1t<atut de C:atalmiya-

La pròxima lluita electoral asseüyala unrnoment decisiu per a la sort de les 'lleisfonamentals de la República i per a la sortde 1'iEstatut, que és dir la sort de Cáta-7unya.

Totes les conquistes de .1 esperit civjl.^i "del'esperit qutonbmiç . :poden ésser po ades;enperill abans' d'haver° arribat á llur plenitud';segons com siguin els resultats. "de la diadàde diurnenge. Per 'això elis "ha d'interessarla Iluit;i electoras a; la resta d'Espanya, peí'saber en quina mena d'atmosfera parlamen-tària tocad de é nviure a la representacióque Catalunya el^geixi.

Pere ens ha d"vnteressar molt més encaràla lluita electoral a Catalunya, que es pre-senta sota car icters ben diferents dels de laresta del pes. Catalunya tota és ,profunda-

rnlenti arreladament republicana, amb tot elque això vol dir d'afanys de dignitat civil iele set de renovació, oposadament a l'abjec-ció estancada que fou la característica delrègim monàrq uic. !Esvaït miserablement lierla realitat el tòpic de considerar secundàriesles formes de govern, tòt català sap, .per lapPova tangible d'aquests dos anys i mig dexègim republicà, que Catalunya i Repúblicà:són consubstancials. .'- Sobré aquest punt, per tant, la maneracom el pobli: català respondrà a la consultaelectoral no pot desvetllar eap aprensió, En-

MIRADOR INDISCRET

Abans era una aura cosa

L'advocat Marian Rubió i Tuduri és can-didat per Barcelona-Ciutat de l'Esquerra Re-publicana de Catalunya ..

Quan, l'any 1925, la policia de la dicta-dura va descobrir el (,fitxer Baltàn i procedía la detenció de nombrosos militants de l'an-tic Estat Català, un d'aquests detinguts, Ar-tur Cusó, va anar a l.uscar l'esmentat advo-cat-candidat per tal que el defensés en elprocés que se li instruïa,

Rubió i T'udurí, en aquella època, quanva saber de què es tractava, digué al seuclient : ' ”

—Vós també us heu deixat caure en aques-tes bestieses d'En !Macià?

Avui, naturalment, Rubió i '1'uclvrí no deupensar ,pas igual...

EI primer amor

Se sap que en la candidatura per Barce-lona-Ciutat de ]Esquerra Republicana deCatalunya, figura el gnom de Josep Caralti Clapés. .

Qui és? Un deure elemental d'informe' ópolítico-periodística cas impulsa a dir-ho. Jo-sep Caralt és un ex-regidor de l'Ajuntamentde Badalona amb els vots de la Lliga.

Aixir res ino tindria de particular, perquèdiuen que és de savis canviar de parer.

EI fet a observar—fet incongruent, queprodueix la hilaritat—, és que el senyor Jo.se,p Carait, cancliclat per l'Esquerra. Repu-blicana de Catalunya, té encara, actualment,en el seu despatx de Badalona—el inostrehome és procurador d'inquilinat i de desno-naments—, el retrat del seu ex-cabdill se-nyor Francesc Cambó.

De sense feina a candidat

S'ha parlat que la candidatura de l'Es-querra és integrada per noms perfectamentdesconeguts.

Qui és -- hom es pregunta —, entre tantscl altres; aquest «obrer •metallúrgicu que esdiu Narcís (àuerra i Buscarons? D'on.. ha .sortit?

IEIs empleats de la Comissaria d'Assis-:tèQcia..Mu • ejpal saben n ^yu eia_-ata ert+_ie,na,° a soaltar bons benemaa yuc lnaressu després a l'Esquerra, que es féu delsescamots...

Aquest senyor Guerra viu molt a prop deldomicili particular del conseller de Sanitat.Viu a ]Sant Andreu. Per això no és d'estra-nyar que sempre acompanyi el senyor Den-càs a tots els llocs i actes on aquest as-sisteix .

1 que l'acompanyi anib una mà semprea la butxaca... amb aquest fred que fa!

Un campió de l'Esquerra

Entre els desconeguts candidats barcelo-nins de l'Esquerra, una de les .figures mésdestacados, malgrat la seva grisor, és el se-nyor Riera i Punti, el mèrit .més rellevantdel qual és haver guanyat un campionatele manilla. No és d'estranyar, doncs, queen el transcurs d'uri míting entre familiaque es celebrà en el cacicat d'aquest sonyoral Poble Nou, i en manifestar, en l'embala

-ment de la seva oratòria, que no deixariade fer sentir la seva veu al Parlament es-panyo1 en defensa de les reivindicacions de1''obrerisme, s'oís un cometan .prou fort per-què se m'assabentés l'escassa quantitat depúblic :

--.Sí, però en dos anys, solament se t'hasentit quan jugaves a la manilla.

Una epidèmia

Dimarts havia de celebrar-se a Capitaniaun Consell de guerra contra un tal AnselmoS; nchez González, redactor de SolidaridadObrera.

Possiblement degut a ,arguments convic-cents, poques hores abans de la vista arribàa posar-se malalt àdhuc el que en termesteatrals se'n diu l'apuntador.

Però la` nota culminant va donar-la ladefensa. Quam només mancaven pocs minutsper l'hora assenyalada per la constitució delConsell, ]'advocat Abel Velilla va fer-se ex-cusar per mailalt.

Com que el Consell va tenir de suspen-dre's, els cridats a darrera hora van convenirque Velilla era cm gran advocat i un homegportuunísaim.

purifanismeLa candidatura d'extrema esquerra fede-

al és finançada péi senyor Coll i Trius, elgual es presentà candidat a regidor en leseleccions del az d'abril històric. Aquest se-iyor, que ara en els mítings, deu fer .gransocades de la puresa del sufragi, sofrí, ales-

mores, una decepció de no dir en constatar,lespres de l'escrutimi, que els tres-cents votslue havia comprat a raó' de deu pessetesoda un, es transfo -mai en en tres dotzenesscasses. Havia passat, simplement, queuns els' interventors del senyor Call i Trius,lepres de cobrar d'aquest, es varen vendre1 vot a la Lliga. Cal felicitar, doncs, elartit d'extrema esquerra federal per unaa^ráulj bt`'^`iina-

La vetllo- de la vigilia de Tots Sants, al:mema (Catalunya de la barriada de Sant

tí celebrar-se, organitzada pels ele-nents, llibertaris, una :vetllada artística ap rofit d'un compañero.

El públic s'hi divertí qui-sap-lo, ',puix queznava de sorpresa en sorpresa. 'Hom haviamu^neiat un elenc de noms de vàlua i deenomenada, ele quals eren excusats per al-

res artistes perfectament coneguts a casaseva.

On, però, -la diversió arribà al súmmum— cosa que va coñstatar la premsa diària —,fOU quan un membre del Comitè organit-zador pujà a l'escenari i anuincià que el

a taquillaxampany encarregat de 1 haviaFugit amb tot l'import de la ,recaptació.

La cultura faïs{aLes fràgils cartelleres de la .propaganda

electoral han estat motiu de moltes frasesà'engiiny, i d'altres comaquesta que s'ofcn un tramvia de barriada extrema :

Ben mirat, un d'aquests .plafons ensvindrà que ni fet a mida per ai rètol delnostre Ateneu llibertari de cultura.

El bo del cas, perú, és que a l'endemà jahavia desaparegut la cartellera que s'instal-là aproximadament davant el atogar cultu-cab, de referència.

N'hi ha de previsorsTothom sap que en la majoria dels ci-

nemes de barriada donen uns vales que ser-veixen per a entrar a les sessions de pocaconcurrència. Un d'aquests, el d'un cinemade prop de la Diagonal, diu:

«Vale por media entrada :preferencia paracualquier lunes, martes o miércoles, no fes-tivos ni vísperas de festivo, de noviembre ydiciembre próximos.,,

Això nio té res de particular. Perè elsvales que lliuraven a la parròquia aquestsdarrers dies portaven un afeg t estampatamb segell de goma que deia: «No es vé-lido para los días 1 3, 1 4 y i5 de noviembre».Es que hi havia anunciada la vaga de ladependència mercantil per al dia 13:

PessimismeEs deia si la companyia del iRomea, veient

la mala marxa de la temporada, la donari:mper acabada en finir aquesta setmana, ave-

rany que sembla que, desgraciadament, tin•drà plena confirmació.

S'acabava d'estrenar El ConimendatoreCampanelli, quan En -Dalmau Costa saludàï'adaptador de l'obra, Salvador Vilaregut,dient-li tot afectuós

—Hola, Convrnendatore!— Calleu, calleu — respongué Vilaregut—.

Si les coses segueixen així, tinc por quem'haureu de dir: aHo1a, puntillero!„

Ironies del senyor GualPer unanota lliurada a la premsa diària

ens assabentem que aquella institució ano-menada, unes vegades, Instituto Nacional,i altres, Escola Catalana d'Art Dramàtic,és en període de reorganització malgrat ha-

ver transcorregut dos anys d'ençà que elsenyor Gassol ocupa el departament deCultura de la Generalitat. Caldria pregun-tar, però, al radiofònic senyor Adrià Gual,si alguna vegada ha estat organitzada l'es-mentada escola.

ein avivi 'C ort e i t'y aseñ `^f` Íei ^Yienm a üeI ps resgovern en la interpretació del pensament.,el sentiment i les necessitats d'aquell enor-me i complex estament que va des de l'obrerd'ofici a l'home de carrera, que és la partmés viva i més sana del nostre •poble i laque ha fet Catalunya, la seva torça i laseva riquesa; , sobrevïrents a les escomesesdel règim monàrquic, i pbsades avui èñ perillper . la incapacitat^ regnant en les esferes degovern.,

L'estructuració de la nova Catalunya en-c'ara mo ha eómcnçat. Pot , començar ara,si el poble no es deixa enlluernar pels mar-xants de qúincglleria i sap triar , el que liconvé

Però . si la nova Catalun ya que tots els honspatriotes somien no comença .ara, :no per aixòcal desesperar-se i sumir-se en el pessimis-me. Al contrari, cal treure ,noves energiesper a esmerçar-les en la tasca renovadoraque porten a terme els homes de la Coaliciói en la qual són secundats pcl millor deCatalunya en tots els ordres.

El triomf de l'esperit de la Coalició ésinevitable, més tard o més d'hora, perquèno es refia de res .que no sigui el propi es-forç, com nos han refiat de res que no fosel •propi esforç tots aquells que formen himassa els desigs de la'qual"Iinterpreta i quesón eJl substràtum que aguanta Catalunya ila portarà a la plenitud dels seus destins.

A la pàg. 2: Per qui votaran lesnostres dones?, per Conxa Espinalt`

A la pàg. 3: El llibre del qual esparla, per Just Cabot

A la pàg. 8 : Igor 5travinsky, per

Otto Mayer

Itre dretes i esquerre, que siguin autèntica-ment càtalanes, la discussió sobre aquestpunt essencial està superada ja fa temps.La representació catalana a les Corts an-

Aquella burocràcia

Serra i Moret, en el míting aigualit pertots conceptes de la Monumental, finalitzàun paràgraf abrandat amb el concepte so-cialista que no havia de menjar ningú queno treballés, concepte que va ésser victo-1 ejat per .tres espectadors, tres. iEquival adir, la tal cosa, que entre els milers d'as-sistents al míting .de . l'Esquerra, solamentn'hi havia 'tres ,que no tenen la confiançad'atapeir els rengles d'aquella burocràcia dela qual el partit que sobiraneja a Catalunyaha fet el seu esquer electoral.

CONTINENTALClaris, 5. Telèfon 19763

BARCELONA

!

r WI

r copstorçades

congestions

IIÁP1STERMOSAHaplicació fàcil

dolorsr e u m aneuràlgiesrompes

,sTERMOSANno krita: olor agradable

tos

refredatsbronquitis

LIÁPIS TEt1SIOSAN

oplcació neto

JOSEL' MARIA DE SAGARRA

AWM)]L

Preguntaren a Roc Boronat què sestiu-ria més ésser, si regidor o diputat.

L'interpellat diu que va respondre—Regidor. Ja sabeu que escauen molt a

les meves condicions tots els -càrrecs d'ad-ministració.

Desfogamenfs

Q ualsevol que s'aturi a contemplar els ob-jeotes orientais que hi ha exposats a les vi-trines de sota la Derecha de Cataluña potsentir els esplais deis contertuiians derechis-tas, particularrneiìt de les contertuqianes, lesquals fan rotilana a la porta, abans d'anar-se'.n a sopar.

—Que j'or cvlpa de ese viejo llorón nopodamos giitar : Viva el... !—.cridava la mu-liar (l'un conegut arquitecte.

—A àquesta dona i'agafaran ! — diguerenunes senyores que es miraven un coliaret.

—Qué ni urmura usted ?— inquirí l'expo-siva contertuliana.

. _ T ohle corazón ! — f&i i'aitra, par des-pi stfr.

Un assis+enf de I'Esquerra

Cada dia, de vuit a nöu dei vespre, al sa-lonet de cafè de l'Ateneu Barcelonès, s'ar-men unes discussions que sense exageraciópodem comparar-les, par liur to, a les sas-sions del nostre Parlament.

Un assisterit invariable és un recent fon-cionari municipal i soci de f'Esquerr.a Rcpu-blicana, el qual, si fl() anem mal informats,es diu Castelltort. En a•liò que assegurernanar •ben informats, és or dir que aquestassistent era abarìs d'ésser funcionan un aì-liat ala U.S.C.

No fa moits dies que Lluhí i Valiesch dis-çutia amb l'esmentat assistent de l'Esqucrra,quan Josep M. de Sagarra va dir

—Comptç, Lluhí, ami) el que dius, queaquest després ho contarà a la ComarcaL

En Lluhí va contestar—Ja ho sé, però no tinguis por. Només Ii

dic aii (1UC cm convé que sigui retransflo5.

Pofser sí. Al &O1101)Ct de café de l'Atcncu Barcelo--iès, hom parlava de les eucubracions delfuncionan municipal de darrera hora i prò-(lig escriptor català Agustí Esclasans, quenra ans resulta amb una vocació sistemb

-tica d'esbirro del G. P. U.—1 què vol dir això de l'inteliectuaiisme,

que l'autor iso barreja amb el capitalismei el socialisme?—féu un.

—No ho é—respongué un altre—. Perdcm semla que ve a ésser una cosa així cernel COfllUnjSnZO libertario de la literatura.

Eidt en la mida.Corbateø ÍnaU*išablee

u

Pijame a lon

JÃUME 1, it

. . . Telèfou ii6

Per qui votaran lesConi que el vot femení i el resuitat que —Pei partit que millor propugni vr lesaquest pugui donar en aquestes eleccions del nieves arrelades conviccions.

dia 19, ue seran com una mona de bap- —No sabeu aquest partit quin és?.

tisme de ciutadania per a nosaltres, consti- —Francament, no—em respon resoltà.

tueix un tema nou en el nostre món polí- Hem comprè que el diàieg no ens apor

tic, mhe sentit temptada de provar un tre- tana re m.iijiterès. 'l'otes les preguntesbali d'eploració, si no per esvair la incòg- c1 uedaven ja contestades.

nita, per arribar almenys a recoliir impres- * * *.sioris de primera mà. •

'De bšil s.ntu yi volia'adreçar-se a les fi- Anam a \eure ima dama que, malgrat els

gures femenines :nés relleants del nostre vestigiS d'aristòcrata -que conserva d'ui es-

món de les Iletres, de les arts, de la política plendorós past, posseeix un esperit huma-

T'o!aran el que eis digimin «els se,rvors»?

i de l'esport ; però. creient que aquestes da-mes seran segurament recordades per aitrescronistes he cregut miller de cercar la ven deles dones humils — ara aquest adjetiu esthde moda --, escoltar l'eiectora desconeguda.

Així, fora de dues o tres damas que perLenir idees determinades 1 .preconcebodes enshan fet una resposta conscient, en la restade les futuras electores hem trobat una pie-toresca concepció de la política que ns deixaendevinar que les dones en general es re-

fien, que de Ilurs idees, de la pròpiai u tuïció.

He cornençat la tasca adreçant-me a unadona de sa casa, arnb talent natural, com-prensiva, endreçada 1 metx1ica en les sevesÇoscs, Es una senyora una mica escèptica1 un boa xic irbriica.

ç_)uan Ii dic el motu ue cm porta, esqueda perpiexa i astorada. Un cp retetade la sorpresa cm diu amablement :

—Ja podeu confessar-me.

(, --------- ,1: __._.&_. 1: _e_-,, 1 .....

—La meya voluiitat i el mcu desig—erndio—és anar a votar, però no sé ericara siel rneu marit sil oposarh.

—'1 en aquest cas, no votarícu?—l)e cap manera. Primer é5 i'obligació

que la devoció.Aquí, confesso que vaig ésser jo la que

es va quedar astorada, car no esperava unaresposta així d'aquella senyora que no soflsés inteliigent, si'nó que, sovint, amb vivesai subtilitat, sap posar en la converso un grade sal htica.

—Jo crec-----v.a afegir rnig rient —que la pauconjugal té més i.m.portència que les vellei-tats de la política. Em doldria que el meumarit no votés i que cm privés dç velar unpartit netament republicé.

—1 qué enteneu per iìetainent repubiFcà ?--Que representi 1 'equilibri i la qualitat

perquè ni la demagògia ni la incapacitat po-den salvar un . país ni un 1:ègim, sinó tot elcontrari.

*5*

Son a una 1)CnIS1Ó de faniulia de la (Iretade l'Eixample.

Es tracta d'un cas especial. Una nola dar-relades conviccions catò]iques que davant laconducta irreverent d'alguns aniliars , seusdeixà la pròpia llar i una vida benestant Peea posar-se a trebaliar i viure la seva vida.

En apuintar-il el nostre objecte, ens di uque ni soläment sap si figura al cens..

—4Però, de fìgurar-hi, per qoi votarían Y

apareix darrera c-1 tauleil protegida par rusCellares de pots i capses de tota mena d'es-pècies i aliments.

Q uan Ii he exposat l'objecte de la meyavisita, la tendera ha fet un gest que mésque de sorpresa m'ha semblat de contrarie-tat, perquè par una tendera, cern per un ten-der, els que no entren a comprar fan mésflosa que servei.

Els gemecs i pinvs de la botiguera for-eninevitables i així vàig assabentar-me unavegada més de la crisi que passem, que noes fa res, que la gent és mal pagadora, queel comerç estàarruinat, etc. Parlé dls tempspassats, la guerra europea, la dictádura, 1va acabar, per fi, dient que a desgratquesta època dolenta elIs són deis que nohan retornat mai una lletra. Un cop salvadaaixí la seva dignitat comercial,. pogu4reitractar la qüestió.

—Servidora — em digné — votarà per EnI..erroux.

—1 per qué?—Qué vol que Ii digui ; tinc una debilitat

par aquest home. El recordo de quan jo erajoveneta i aiìava amb els de casa a aqueile-smeriendas del Coil. Vostè no se'n recorda,veritat?

—Afortunadament, no—lli faig.—fortunadarnent? Par què ho diu?—.Perquè vol dir que tinc menys anys deis

que vostè es pensa.—Es que ha de saber que en aquell Cemps

no hi havia Cantes menes de republicans comura. Es ciar que d'aquell Lerroux al d'aralii ha una bona diferència, però per mi sem--pre és el mateix, cregdi. Si vos-té l'hagiosvist, tan ben pla!ntat, td arrogailt...

La tendera finalment am va resultar unasentimental com oria casa. - -

*5*

No estic encara bn satisfetaThe la meyatas{'a. Voldria es-CoItar les veus ingènues co-ludes al vol, les veus deis humus a la piaçapública. jEa típic mercat de Santa Caterinacm sembla un marc apropiat al meu interit.

Són les deu del malí. Les naus bullen degent atrafagada regatejant, cridant, gesticu-lant. - -

Un -peixater amb samarreta canta les gl-ries i exceilències d'uñ eix que bellugãriasi no s'hagu-és ;petrificat- a la nevera. Unaiifadrna amb un patell de pollastres a la méirona que el 261 ha tret P4rt de fÓra eivenedors ämbuiants ôfereixen dè- tõt. Totd'una, drits, rumoi i corregudes. iEls 'ene

-dors ambulantS 'escathpen en totes direc-(lOflS 1 nos al', altres es donen el mot d oidre: -

—El guàrdia ! El guàrdia!Tornem éntrat al mercat i no parem fleo

a entaular conversa amb u'na carnissera.—Ja ho crec que votaré. Si no anés a yo

tar am semblaria donar el triomf a les (irates, i d'això, Déu nos en gu.ard.

—aPreveicu una catéstrofe?tastornarem a tenir el Borbó.

—1 En Martínez Anido—afegeix una verdulera que es fica a la conversa.

Tot d'un.a el rotilo s'ha engruixit. Mi halguns bornes que es limiten a ter d'oients

Una noia secardjina amb una veo d'espinguet, dóna la rué a la verdulera i afegeix

—lots cIs que no tenim casa pròpiahende votar 1'Esquerra.

Una senyora ben endi-eçada s'hi fica—,Santa inno-céncia ! IJcara esperen 1;

casa i ll'hortet? . -.. —ENo, si aro din que seré un xalet amjardi—salta una minyona rient i ensenyandues rastelieres de dents.

La ven (le l'espinguet torna a insisfir. —sRefieu-vos del que us donaran la LJig1 el clero.

Una senyora, ja entrada en anys, intervé—iPer a;xò anem tan bé d'ençà que s'h

perdut 1-a fe.—dl el ten xicot de -quilis és?—pregunt

una venedora a una alteo.—D'Acció Catalana, i jo també. 1 amI

tota honra—afegeix enérgica.Un xicot que vol fer el plaga es fico ci

la conversa---Jo votaré par la F.A.I.—Déu me'n guard !—.dju iiia senvora d

bona f que passa deis cent quilos.—Primer -psis carlins—din una altra.Pioucn biasmes, ini properis i maiediccions

La que ha Cvnomenat els carlins s'escabulleix esporuguida.

J o. també me'n vaig parqué la conversesdevé rnítll)g, Un nlíting en el qual toteis assistents són oradores.

***

A la patstforma del trainvia, carrer dCorts Catalanes enllfi, cern un (lacrar recurinterrogo tàn hàbilment coin puc el conductor sol)re aquesta incògnita del vot femeni

—4Què opinen? Per qul votaran les (lomeen aquestes vinents eieccioms?

—iEmn general, estigui certa que les casades votaran al revés del marit. Si el manés de l'Esquerra, elles votaran la Lliga ocli ts d'Acció Catalana, ella votarh els dla Defensa Social o els comnnistes.

—mPerò i les solteres?—j faig jo.'—mAquestes és dife-remnt, votaran d'acon

amb el promès.El conductor m'ha resultat un escèptic

potser un cínic. O bé den viure malan-ìenamb la dona o és un dispéptie.

Si cli hagués aclanit l'enigma amb la .sevprofecia cñnstca, resultaria . que les vinenteleccions trencarien la pafl comnji.gal i portarjen la pertorbació a les faniílies.

LÄI'FIPITIY1. a lògica, €ls imponderables i l'Esquerra

— Kevseniing, pees dies després de procla.-ruada la -república, em deia, al mig de la(;ran Vio, aquestes paraules a propòsit deCambó-: eVeureu, Cambó és un honie nioltintelligeti t, però la seva mentalitat realistael fa uri esclau del . realisme -i no s'adonaque en aquešt món lá lògica Calla i és subs-tituida moltes vegades par la màgia i tl*imponderables. Arnb la república, a CambdIi ha fllat la seva lògica realist.» Es pos-

i sible que Keysenl ing, home de gráns mala-barismes d'imaginació sota la pali d'un Sa-pastré sublim, enšopegués les causes de laposició equivocada del senyor Cambó, en elmoment d'esclatar la república, però el queés cert és que aquesta Ceoria deis imponele

-rabies, qe sóli la .vda aijtic,..desgaveIlant la logka que aP qap z a la fi es qjna

. invencìó fifiCia1:m s'ìthpOša a iädfrrnortíent.Si un é persona donada a barallar-se amb

- el públic, s'adona cada dos per tres de lafalla delaJògica. En el teatre ens hi trobemtot sovint, dii al1 . que fa referència als tnucsi als efeteš teaträls ; hi ha autor que es-crin ana escena, o una situació dins d'unaescena am:b Cotes les garanties i toteš leprecaucions ; durant els assaigs; l'escena en.-cara és reforçada amb els detalis ûe hand'aconduir d'una manera fatal a l'efecte de-sitjat. Totes les -persones que intervenen enla representació estan convençudes que allòés peix al cove. 1 ve el moment de posarl'escena en contacte arnb el públic, i resultaque es produeix un fenoman tan especial,que tot aliò que no podia fallar, que estavaprevist i inesnrat par la més perfecta fògicateatral, se'n va materialment a l'aigua, s'en-sorra i falla, de vegades catastròlìcament.Les-canses poden ésser moltes, poden ésseràdhué insignìfieants i lisis externes a la res-ponsabilitat de l'autor; però els efécUts deteatre, com moites coses d'aqnest rnån de-penen d nivi constellacio d elements que hancl'estar tots ells molt afinats, i š tii d'a-qnests elements deserta,. tot el cönjuntse'nva a rodar. - .

Amb la política passa una cosa šerrlantque n el teatre Ara estem velent l Jocnegrdque aguanta als dits l'EsqneniaRe--publicaria. L'Esqnerra tenia u nes rtesmolt benes sembiava que arnb unØrtesaixí s liavia de gnanyar Pci ò hi ha 1 npon-derable que coinventeix eis asos en -pullaels homcs de 1 Esquerra no es que siquinsubiims ni infallibies però tenen una certalògicà qnan actnen, potser Ceden fins unacerta malicia Pci cxemple quamn es varenenipescar alio deis escamots a 1 Estada éseidetit que cus homes de 1 Esquerra to hoferen pci- perdrc prestigi si'nó tot al conZririEstaven šegurs que la festa fari -bnjc, quea la gent els canria la bava, que trobarien

: que l'Esqnerra. és el niillor partit de1nón,i que el senyor Macià seria comnsideratcoml'home més important de la terca. Si nohaguessmn cregut unes coses semblants, elsenyor Dencàs no s'hauria pees la moléstiade fer aquella salntació amb el braç, que,si hem d'ésser sincers, no l'atavoria gaine.Dones bé, maIlgrat la seguretat d'èxit del'!Estadi, la festa, que no passava d'ésserlina. 4n7,ll n)r,- d, fon ¿šetiin(e cufi-sequències par a l'Esquemra. En lIme de plau-re va desplaure, en lloc d'entusiasmar va imn-(ligmnar , en lloc de considerar el senyor Den-cis cmli una niena de geni cívic, se'l cori-siderà corn un lamentable feixista dopere

-ta, etc., etc.Es a din que un imponderable, que potser

: era fàcil de prevenre, no va ésser previstl'Esquerra, com en aitres coses, va man-

car un punt més en el eanií de la seva ca-tés trote.

Arnb la candidatçir,a eis ha PasSat el ma-teix. Eis bornes (le l'Esquerra s'han passat

) dos anys dient t()tCS les ximpleries que elshan passat Ier la boca, amb el nateix apiomque si dignessrn conceptes ciccronians. Lagent s'ho empassava tot. Havieri els liornas

:t (le l'Esqnerra arribat, a la convicció, i te-mcii, val a (ilr-ho, els seos motius, que l'irn-

: p0tmnt era el prestigi niàgic (1(1 senvor5

Macià, i que amb aqnest prestigi podienanar f)el inóii coliimnt bolets, caçants perdius

tirant al dret. No varen dubtar ni Un mo-merit en fer la candidatura, que l que eraimp.ortant era la pnesència del prestigi, queallò que cus em dinen el pobie veuria el nomdel senyor Macifi, i ja no s'atnraria a judi-car ni a criticar els rioins que seguissin aldarrera ; par acabar d'assegurar el tret, dar-

e lera del nom del senyor Maeià hi posarenel del senyor Companys.

Val a dir que -unes persones que havienfet ernpassar ài-poble: de Catalun ya la ma-joria deis noms i de. les persones que for-osen el Parlament cataià, Canjeo un cert dret

a a creure, segons la seva lògicá, que la gent5 s'empassania la candidatura -present. l)oncs

be, s'ha pnoduït també un imponderable queha desmentit la lògica (Id senyor Maciésembla que el poble no s'empassa la-candi--(latnra deixant de banda el natural des-

e prestigi (Iaqnest partit, es respira dins de5

l'aine de Bai-celona un imponderable fatalpor a l'Esquer-na. La gent obra i pnessentla catéstrofe, i contra aquest imponderable110 lii ha manera de lluitar ni de rectificar.5 La lògica del senyon Macià 1 deIs seus honres

L-falla a cada moment, i és possible que no

tsiguin a te-mps a inventar-se una altra lò-

-; gica una laica més eflcaç.

IlíSsirn : té un tracte senzili i benèvol par atothom.

i)esprés deIs preàmbuls de consuetud, for-mulem a raig les preguntes, que són contes-tades d'una manera sòbria i decidida

—Votaré—ens diu—. Vu'll aquest dret, perÒvotar en blanc. Cree que la majoria

de les dones tfl() estam prou ben orientadasencara sobre la significació deis partits nipotser sobre la lFuita mateixa. .Sóc cauta iprevisora i em doidria penedir-me desprésde no bayer obrat conscientment o de contri-buir, per ignorànci.a, a una injusticia. Usavanço que el dia que em decideixi a votarpar un partit determinat ho faré par aquelisque milior interpretin el resipecte i la lliber-tat per a tota mena (i'idees i prediqoin la00 social dintre la justícia.

*5*

Baixern escales avail i ens topem amb laportera que puja.

5tì- ðmtee8e Aresporidre a les meves preguntes.

Efectivament, a i)C0 dret, al replà mateix,amb tota la precaució i respecte que la ms-titució de les Iorteres m'ha merescut sem-pre, li exposo el meo desig i la meya curio-sitat per a conèixer el seo pensament.

—tQue potser em ve a dernanar el vot?—No—li tlic--, estigueu tranquilla. Sola-

fl1(I1t vuli saber si votaren i par qui votaren.—Vol dir que això 00 cm pot perjudicar?Em vaig fer càrrec d'aquest recel de por_

tCla i Ii aig garantir la impunitat més ab-soluta fins que vaig merèixer la seva con-fiança.

Am,b gracejo castelié la bono dona va (liC-

me que votaré par l'Esqucrra perquè l'Es-querra té l'Avi i l'Avi, par més que u diguincatalanista, és Avi de catalans i (le caste-lians.

Com a cornplement del sen raonament, vaafegir:

—Además, erce que el Avi es una buena1 ersona. ¿No lo cree usled así?

---Quin dubte té?—vaig fer jo i:niciant elcomiat i renìerciant-li la seva amaldlitat.

***

Un cOl) al carrer tig pensar que a la llis-ta nì'hi faltava encara la dona del SeIì\urEsteva, ulla mana de senyora 'Pujes o de se-iyora Pona, i he entrat, aprofitant superli

-('0115 amistats, a una tenda de queviuros.I)'una barra (le liatitó d'un gro-a trist, peo-

gen entranyes de porc i la mestressa se'ns

nostres dones?ÄaueII Roe DEMA PASSAT L'ALTRE

Si hagués de resumir la impressió que hetret de la meya enquesta, feta a l'atzar, di-ria que en les meves inteilocutores he Cro-bat una perfecta desorientaci6 i que jo m'hequedat tan desorientada com elles.

Una reflexió m'ha esvaït el neguit deldubte. Les dones, m'he dit, faran, al cap-davirli. el mateix que els bornes : votaranper qni millor eis plagni.

1 si a moltes d'elles els falta una convic-ció arralada, és que amb això es diferen-ciaran gaire de molts homes?

CONXA ESPINAI.T

Mirant

Calmetfe=RouxA pocs dies de diferència, la ciència !ta

/,erdtd un rnatenràtic desviat cap a la jo-lítica, Painievé, i dos honres de laboratori,els Drs. Calniette i Roux. El riuier, des-cobridor del R. C. G. contra la tuberculosi,i el segon del sèrum antidiftèric, per ano-rhenar el niés sensacional de ¡luir vida senseesclat exterior.

I?oux éra la modèstia uzaleixa.—Et que sóc, Izo dec a. la casualitat

—deia, i explicava que si, en arribar a París,Id hagués hagut a la .Sorbona un labord-tori lliure del qual hagués pogatt disQosar,no hauria estat recomanat a Paste v perDuclaux i per consegii,ent no hauria esde-vingut el collaborador i després el suc ces-sor de l'aminent bÇileg.

Aquesta explicació feia dir a anatole deMonzié

—ja és un fenomen ben estrany que unimbècil no hagi arribat mai a. gran homeper casualitat.

Resign acióA Berlín ha estat re,narcat que el pre-

sident Hindenburg volgués anar 'personal-ment a visitar von Papen a casa seva enocasió de complir cinquanta -quatre anvs.Es que el veli mariscal ha tingut sempreun feble per l'ex-capità' de cavalleria, que,malgrat això, fa un fiajer cada día niéssecundari dintre el ,,ou règim. Euti les elec-rions de diu.naenge, el seu no;ri era el pen-tiltim de la llista. Per a un vise-canceller,és realment /toc brillant. ; Però van Papenho aecefifa lot sense rondinar anib tal depoder assistir als consells del govern. ,D'al-tra. banda, el taecessiten per a agent d'enllaçanrb el Vaticà. De tant en tant, hom uti-lttza el seu coneixeanenf ^d'idionies per adonar-li vagues missions a l'estranger (elgabinet hitlerià no és ;aire poliglota).1 mentre ven Papen caça anal, Gomboes, laSeheime Staats'solizei (la G. P. (i.. nazi)escorcolla a casa. seva. Però von ¡'apeo norrotesta.

La voluntat popular

—Sincerament, eritz, qué penses d'aquesthome?

(Le Rire, París)

Historietes berlineses

El ministre GoerinX està treballani al seudespatx. Enira precip itadantenl el seu se-cretari, eunociouat

—Excellència : acaben d'anunciar ara ma-teix que dos-cents avions roigs volen sobreBerlín,

--Donnerwetter ! — fa el miuist re —. S'inomés rr'hpvia encarrega! cinc'

xxx

Oavant el ,nirall de la seva habitació par-ticular, Goering considera la patxoca quefa anib el prou uniforme que s'ha empescatper al seu ús personal i amb el qual compa-regué a declarar al procés per l'incendi delReichstag. Entra un criat a avisar-li

—Excel.lència, s'ha rebentat la conduccióde la sala de bany.

--De. /pressa, que en, portin l'tnrifornied'a.lmirall.

N. R. A.Hi ha una,brometa que oir aquests oao-

me9rts fa furor als Eslats Units i que de-mostra que l'entusiasme ingenu que acollíl'experiència de Roosevelt, con ença a re-baixar-se una mica.

—4aheu qué volear dir les Ires lletres N.R. A.? — pregunta iui.

—Nstional Recoverv Act — diu l'altre,de bona fe.

—No, home : 'Neven Roosevelt again (mainiés Roosevelt).

many. Tothom t massa bon sentit per apondre's seriosament aquests «,plebiscits for-çats», els quals d'altra 'banda demostren queels mateixos denigradors de les idees demo-cràtiques volen revestir amb una autoritatfictícia bla seva estada al govern, simulantuna delegació popular. Han mort definitiva-ment els temps del poder per dret diví o perdret hereditari, i ni els mateixos dictadorshan intentat ressuscitar-los,. encara que elshagin substituït pel dret de la .violència,En tota la intensa i colossal propaganda

descabdellada durant el període preparatori,no s'ha exposat ca,pprograma polític i eco-nómi^ fue• pgdue,s..,c Qpdr b) tt9IY PCi: 132+1l,tianacional. Quant a ]les relacions exteriors apart les frases estereotipades sobre d'honoralemanya, s'ha accentuat tot el que fa refe-rència á la revisió dels 'tractats. Nahrral-ment, en forma pacífica, segons les decla-racions hitlerianes, cosa que constitueix unaobra mestra d'hipocresia. Parlant clarament,la revisió de tractats significaria la restituciósi no completa parcial, de l'extensió terri -

tonal d'Aiemaya a les condicions d'abans dela guerra, amb un ,procediment inicial d'i-gualtat en els drets. De quins drets? Nosón, a tot arreu del món considerats igual-ment els ciutadans del Reich que eh> d'altrespaïsos? IEl comerç alemany no troba mercaten tot els països? Alemanya no tenia a Gine-bra up lloc no inferior al de qualsevol altranació? Quin dret, doncs? Senzillament, elde rearmarse.

Lloyd George, en un dels curiosos arti-cles que escriu per a la Uinited. Press i queaquesta agència serveix a una colla de diariseuropeus, ha de reconèixer, malgrat les se-

ves simpaties envers Hitler, que Alemanaestà a hores d'ara prou armada per a sos-tenir una defensiva inexpugnable. Però limanca l'artilleria pesada, indispensable pera una guerra ofensiva, és a dir d'invasió.L'ex-primer ministre anglès 'brasa aquestaafirmació seva en el fet que 'la fabricació degrans peces d'artiileria no pot ésser dissimu-lada, i per tant els alemanys no l'han pogu-da efectuar. Com si enlloc del món es fabri-quessin aquestes ,peces a la vista del públic.Qui sap qué es fa en els colossals establi-ments sider5rgics alemanys? Però, àdhuc ad-metent que Llord George afirmi una cosaexacta, això és, que Alemanya — violant eltractat de Versailles — hagi construït totsels armaments que li calen ;per a una seguradefensa de les seves fronteres, quines armesdemana de més? Les dels altres països que lavolten són necessàries per a defensar les prò-pies fronteres. Qui demostra ganes irresis-tibles d'agredir, i ha agredit sempre, tot

-hom ho sap prou 'bé perquè calgui recor-dar-ho.

xrx

Però vegem els resultats de la diada dediumenge.

No .menys que uns 44 milions de votants.No sabem amb precisió el nombre d'inscritsall cens, .però, tenint en compte les ejeccionsprecedents, la xifra donada ge] govern hitle-rrà hauria d'ésser lleument alterada. De to-tes maneres, no hi ha hagut mai una votaciótan enorme. I s'explica. Els nazis ano sols nohan permès que es gosés presentar una altrallista, sinó que han recorregut a amenaçaramb a presó, el camp de concentració o lapèrdua de feina, l'atreviment de votar contrael govern. Donades les condicions actualsdAlemanya, on tothom està esporuguit, lavotació ha estat conforme als desigs4e Hit-ler, que ha exclamat Deo gratias en saber elresultat. Pot estar content : ha superat al seumestre Mussolini, que en matèries plebisci-tàries i electorals pot em•anir-se d'ésser elmés gran truquista del món.

Sigui com sigui , Hitler es proclama triom-

mereix massa crèdit. I lesraons en són cenegudés. Paul-Boncóur, detotes maneres, respondré molt clarament ales proposicions alemanyes, tant més queconeix moltes coses que el públic ignora.I després d'aquest important discurs es po-drà deduir "sobre quines directives s'orientaràla nova situació europea, la qual, si no ésgravíssima, almenys és poc tranquillitzadora.

TIGGIS

A les GALERIES SYRA. P<r,nsir; ts_subhasta d'obres catalanes

conf éccionat, sempre

a la

sastreriaMODELORambla Canaletes, 11

Exit en la midaCorbeta inarrugable.

' pijsmee a bon prea

JAUME I, 11

Telèfon 11655

ON VA EUROPA?

UN BON ABRIC

• [,) L

HISTORIA CONTEMPORANIA

El llibre del esparlaC'est icy uu livre de borzne foy, lecteur.

Quatre-cents anys després de Montaigne,igualment podien, els senyors J. Casals iFreixes i R. Arrufat i Arrufat, encapçalaramb aquella frase el seu llibre; Catalunya,poble dissortat, del qual s'ha parlat mésquan cromés en circulaven uns quants exem-plars per algunes redaccions, que no pasara que esth penjat en tots els quioscos iexposat en tots els aparadors de llibreria:

IEs tan de bona fe aquest 'llibre, que noata tingut I'éxit d'escàndol que li hauria pro-

Tres dies abans .(i d'abril de t93t) de la gran decepció del Sr. Casals

curat. un composició i una redacció més diversos grups .que han pres aquest nmm.)malicioses, Per una estranya contradicció, Naturalment; un home que ha sentit sem-el llibret% Casals i Arrufat, que podia ésser pme el catalanisme més abrandat, i la vidauna arca electoral, ha estàt ofegat precisa- del qual, durant éls set anys tràgics, 'nW hament per la sobreexcitació pròpia dels peno- estat altra cosa que un sacrifici constant,des immediatamente preelectorals. Ni el que sense aspirar mai a cap compensació Sinoha eorregut a .propòsit de certes maniobres moral, havia de sentir la decepció profundai determinades gestions per a impedir .que del que s'adona que ha estat venerant unel llibre fos .posat a la venda, ha estat prou ídol de peus de fang. I a més a més, d'unaper a fer-lo surar. I no obstant, aquest llibre banda, per als idealistes d'aquesta menaser, amb el temps; ini més ni menys que transigir és, per definició, trair ; d'altra han-un document per al futur historiador mino- da, el capteniment del partit governant noriós que vutgui reconstituir l'embolicada bis- podia sinó refermar-li la desillusió illa sen-tòria d'aquests darrers anys. Però a aquest sació de fàstic. No és pas ell ]'únic decebut,possible historiador se, lli girarà feina, amb però com que no té res d'escèptic i haviael llibre tan mal girbat .com am.arat de bo- estat el més illusionat i sacrificat, la sevanes intencions que porta .per títol Catalunya, reacció ha estat niés intensa.fiable dissortat Però; ;posat a reaccionar, qui no el feia

tSi s'ha pogut dir que amb bons senti- limitar-se a explicar el que sabia, el que e11ments, només, no es tan :bones novelles, havia viscut, sense embrancar^se en consi-igualment s'acut de pensar, davant aquest deracions històriques i generalitzacions psi-llibre, que la bona fe, .per ella mateixa, no cològiques? .basta per a fer un .11ibre amb aquell míni- Tot ,plegat enfarfega el (libre, li treu viva-m,um de cara i ulls indispensable per a po- citat, i no hi fa cap falta ; però és una provader córrer Ímjprès pel món mr's rte 1'adhr,hh h...... C„ , •-

De totes .maneres, com hem dit, Catalu- i francmaçó, tan modest que es posa a es-nya, poble dissortat, quedara com un docu- criure un llibre sense saber escriure i s'ad-ment. A través del llibre es veu ben 'bé que junta tm collaborador de. les mateixes con-tota l'agitació .més o tnenys eficaç d'Estat dicions. Tan fàcil que rés procedir com acon-Català i de 1a Conferència d'Esquerres no sella La Fontaine : «Jo hi era, cm va pas-té més que una mínima part en la gestació sar tal cosa>'... Els autors d'aquest llibre jade la República, a la qual han contribuït ho fan, ja, de vegades, però amb una con-molts elements que escapen a la visió res- fusió que ni tan sols respecta l'ordre crono-tringida de tots els que .apareixen en el Illi'bre lògic, i una confusió encara més enorme eni dels mateixos autors d'aquest. l'ús de la primera persona. Perquè, el lee-

Q 'uan temps a venir s'estudiï tot aquest tor, tot de cop, s'adona que ha passat a lle-periode i les causes que determinaren la gir la part escrita .per R. Arrutat, i aixòimplantació de gla República a Catalunya, perquè s'hi parla de Casals com •d'una per-es veurlt que fou por atzar que al davant sona externa á la redacció del llibre.del moviment es vau trobar els dirigents de Bona fe, insistim, que es oposa més de re-l'^Esquerra. I a través del llibre de Casals lleu quan, per exem-ple, ens reprodueix aque-i Arrufat, es veuré, que la princïpal equivo- lla semblança de Pau 'Claris. 1 no genscatió del partit governant fou de creure que menys, amb la .mateixa bona fe explica a'nèc-tota la seva autoritat política, que tan sal- dotes saboroses i reprodueix documents com-parada queda en. ]'esmentat llibre, fou la prometedors per a molts personatges de laque porta la República, i això els féu creu- situació.re's els amos del país. i es veura també Contra aquest llibre, molts hauran retretquina, poca proporció hi ha entre els homes que desacredita ]'.autonomia davant els uni-que eomplotaven coiitra la mpnarquia'i la taris i els catalanòfobs. (Es clar que es potgrandesa dels ideals de tot 'un poble. 'Els argüir que desacredita, en tot cas, els ho-esdeveniments eintairaren sins homes, però mes en les mans dels quals l'atzar ha posataquests no han sabut estar a l'altura que la sort de Il'autonomia. Però aquest argu-ealia, ni es mereixien — prou s'ha vist des- ment no farà callar mai un Royo Villanova,prés. — l'enorme crèdit de confiança •que per exemple.) Els que no hem •cregut maiels atorga l'entusiasme popular dels primers massa—fora de certes avinenteses exoepcio-temps de la República: nats--en el mite de lla unió sagrada, no

El collaborador de Casals, que a la ve- podem assentir a aquest argument, i èncaragada és ai. or del pròleg del llibre, surt a que dintre 'Catalunya i entre catalans, si-defensár-se de la possible objecció : e¡ nos- guem capaços de portar l'atac a l'extrematre llibre no és obra de despit, diu. No ca- f duresa, cus ha de molestar que un forasterha. Tap imputació només pot fer-la, en tbt es permeti ficar-se en les disputes de famí-cas, alguna de les persones que el llibre ,fia. Però, sota aquest aspecte, per ara, ladeixa malparades ;.però el lector objectiu sort sembla afavorir-nos, 'Entre les virulèn-no podrà sinó reconèixer que és obra del cíes de la lluita electoral, els enemics dedesencant i la desillusió més grams, i per l'autonomia encara no semblen haver-seaixò més temible, adonat del llibre de Casals i Arrufat.

Josep 'Casals és un sastre del carrer de Jusr CABO"I'

Viatges Marsans, $. ARambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Viatge d'exploració donant la volta al mónHemisferi Austral amb el cèlebre escriptor

HENDRIK WILIEM VAN LOON

75.000 kilòmetres -142 diesSortida 12 gener 1934fib el súper paquebot

s¡s F R A N C O N I A de la Cunard Line

DEMANI OPUSCLES EXPLICATIUS

Agents Generals per Espanya de CUNARD UNE, NIPPON YUSEN KAISHA LINE

l'Hospital, catalanista de tota la vida, queno sols vestia conspiradors en l'època de lessaques magres, sinó que posava diners enalguna butxaca dels vestits que feia. Sensela seva abnegació, els presos polítics no hau-rien menjat sempre, ni haurien escapat dela policia tants i tants perseguits en tempsde la monarquia, ni s'hauria collocat tantpaper de l'emprèstit Pau Claris. Molts mo-ments, Josep Casals, com un altre. Lluís XIV,podia dir : •cL'Estat 'Català sóc jo.» (Des.prés, ja hem ríst qui eren i què eren els

La pellícula Anna und Elisabeth que shapresentat a Barcelona amb el títol equívocde illiracle?, creiem que ha de retenir avui

ió No és uenostra atene .' i anos aamb preferència I 9sigui, intrínsecament parlant, l'estrena mésnotable d'aquests darrers dies, .però sí queés Q'obra que s'ofereix indubtablement, ambcaràcters i virtuts mís originals, més al mar-ge del que acostumem a aplaudir en el cinemaque hem convingut d'anomenar bon cinema.

Anna únd Elisabeth es refereix a un ti-pus de producció que sols s'acostuma a rea-litzar lluny de les grans orga-nitzacions cinematogràfiques.Revela abans que tot un pen-sament original i una voluntatd'independència. 'Es una expe-riència llançada així un xic al'aventura per un director quecap antecedent no hp consa-grat, Frank Wysbar. Es unaexperiència arriscada, si mésno perquè 1 espectador comúes plau, abans que tot, demoure's en un món que Ii si-

. gui habitual, intelligible. Siuna experiència d'aquest ordreve animada d'una inspiracióexcepcional i •és realitzada ambun tacte que sembla ungitd'una gràcia imponderable,aleshores, .precisament per lanovetat en el tema i en l'estil,l'èxit és esclatant. ExempleNoies d'uniforme. Però cstracta en aquest cas d'un aplecde circumstàncies que rara-ment es realitza, i així veiemavui que, a desgrat de tantesexceliències visibles, de virtutslatents, d'encerts tangibles,Miracle? no és l'obra mestraque per un moment, en coimençar la projecció, vàrem ,go-sar esperar.

L'acció del film transcorreen un poblet alemany. Uin in, .vident fortuit ha posat damuntd'Anna l'atenció de la gentrústega i fàcilment suggestio-nable del poble. S'escampa laidea que lamóieta ha fet iuimiracle. 'Es um cas de contagicollectiu en el qual la ,creençaen qüestió s'apodera de les imaginacionsamb una rapidesa que exclou la possibilitatd'una reflexió prèvia, I heus aquí la tragèdisr.La noia, espaordida es defensa en va contraaquesta absurda història. D'ací pera a la.en o-tora un estat de sobreexcitació constant, unapoble i la dissortada Annh.' Ii.s enaeitauesque el capellà tracti• de convèncer els seusfeligrèsñs' que'res, absolutantènt.ites t ;.no jus-tifica semblant creeriça ; la multitud'<és.sordaa la prudència i fa inr'plsstble vexi Fèncianormal d'Anna." -

Una segona ètapa del film ens condueixa uf nou episodi més be encara. -lspbdl, unajove aristòcrata .paralítica; ha suplicat quiAnna vingui °a pregar upen ella i,guarir-la.Menada quasi per força davant d'Isabel, An-na, en el paroxisme de ht tensió nèrVioSa enveure 'la lamentable confiança qué la malaltaha posat- enella, fuig esverada sense poderacabar la pregària; al mateix temps que lamalalta, en veure que la inoia fuig i l'aban-dona; tracta d'aixecar-se i es troba haverrecobrat Il 'ús dels seus membres. Aleshoresentra en acció un nou element, complexís-

_!IIIII IIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111IIIIIIIIIIIitilli!=

Pròximament

Una superacio

del film nacional

= per

Maria F. Ladrón de Guevara

= Direcció:

RICHARD HARLAND

E Llibre:W. FERNÁNDEZ-FLÓREZ

Producció:

STAR -ORPHEA

e

Exclusives CINNAMOND FILM

._I I I I I I I I I t I I 1111111111111111111111111111111111111111111111

Les secciims de cinema de l'Ateneu Poly-technicum i de ]'Ateneu Ençiclopédic Popu-

lar, han organitzat comjuntament,un concurspel qual inviten els aficionat, al cinema aredactar una crítica cinematogràfica del filmde Pabst Don Quixot. Les millors , crítiquesguanvaran un -premi. Els' interessats enaquest concurs podran cercar en la premsadiària lesbases i premis, que nosaltres nopodem detallar.

Precaucions

Un film d'actualitats sobre la darrera crisifrancesa, que ha mostrat dls ministrables sor-ti nt de '1'iElisi intervivats, pes periodistes, ésun fïdm... mut !

Es que el cinema ha canviat alguna cosa;ara les paraules no volen, sinó que resten.

El que publica un periodista pot ésser des-mentit i refutat, amb l'excusa d'errors d'in-terpretació. Però les•,paraules pronunciadesdavant del micròfon i que es poden confron-tar amb el rtiovirnent dels 11'avis, són: compro-metedores.

Amb esfrelles o sense2 '

Aquesta és la preocupació de molts cineas-tes. L'èxit d'alguns films sense estrelles,però, ha anat acompanyat de l'èxit de filmsque acumulaven mitja dotzena- de vedettes.)ité4va f f gdçiirSá ¿slTefi Ja`$o^i l á$e) r^ ie'r Pá-per, oval pel seu'ar^guthent i'1'a' seva postaen escena? Es 'impossible decantar se'ober-tament per un o l'altre d'áqu sfs dos dar-rers extrems, tots dos podent i-esultar bé, ipodent-ho també resultar una`; combinaciód'e!lls dos. -

El conegut productor Jesse L. Lasky' esdecanta més aviat pel segon extrem i per aprovar la seva raó,. diu

—He perdut dues grans fortúües fent deproductor. I 1'úniéá vegada qué Vaig fer 'unacosa què' tothom "se'n recorda, era yuanmenys d iners' tenia. IEs que quan els negocisprosperen hi ha pór' de millorar-'1ós, i quanvan malament és .més fàcii arriscar-ho tot.E sistema de les' estrelles està fortament•arrelat,perquè és la manerá més segura "deguanyar diners. Però crec que una'bona bis-tòria, amb actors excel.lents però desconeguts,també q)ot atreure el Públic, i .potser mésque l'altre. Ho provaré aquest hivern.

La moda dala bis4òria

Es que el sex ap,peal ja no atreu prou?L'activitat de les cases americanes es decantaostensiblement cap als films històrics, 'Seguintaquell costum que vol que tothom toqui alho-ra els mateixos temes. Així, hom anuncieEls amors de Cristina de Suècia, amb GretaGarbo ; L"alerina 11 de Rússia, amb M,arleneDietrieh ; La vida. de Maria Antonieta, ambNorma Shearer ; La vida íntima de Na•poleói Josefina, amb EcLward G. Robinson ; Elcansí de Roma, film sobre Aníbal, amb JeanHarlow; Tudor lüench; sabre Isabel d'Angla-terra i el comte d'Essex, amb IçatherineHepburn...

Sobretot es parla d'una altra obra de CecilB. de Mulle, que es vol superár encara enois films de gran espectacle per a espaterrarpagesos : Cleopatra i Manc Antoni.

1 més a prop dels nostres temps, Laskyvol radar ï.if e o f the Swan (La vida del cig -ne), sobre la vida de la Pavlova; 'GloriaSwanson està destinada a fer una" SarahBernhardt, i George Arlin un Rothschild.

Urquinaona

Clamorós èxit de

Et11Et.II

o ^'

eY P

B INA

UTIN

Es despatxen localitats amb tres dies d'an-ticipació cense recàrrec.

UN FILM ALEMANY

«M ' Ie?" de F. Wysbariracsim, massa i tot; per a un director que nosigui capaç d'usar d'aquelles subtileses queconsagraren 'L4 ntine Sagan. El film noés prou precís aquí. Barboteja, però no arro-doneix el que pretén d'expressar, perquè l'ac-titud d°fsabel envers Anna esdevé, comdèiem, de diffci!I exposició i comprensió.Amor, agraïment, veneració fanàtica? La po-bra Isabel ha recobrat l'ús deis seus. mús-culs, però el sentiment que experimenta da-vant aquella que ella veu que fa miraclesés un "sentiment morbós que ha de conduir-

Les nosfres sessions.—Se4 direc=Pors per a un film

Com ja saben els nostres lectors, set di-rectors han intervingut en la confecció deSi jo tingués xtn ntiliú. Vegeu quins sónE. Lubitsch, Norman Taurog, Stephen Ro-berts, -Norman Mc Leod, James 'Cruze, Wil-liam A. Seiter, H. Bruce Humberstane.Sembla que E. Lubitsch, a més a més delseu treball personal, ha exercit funcions desupervisor, a fi d'assegurar la qualitat detots els capítols de la película, sense excep-ció.

En él repartiment d'aquesta curiosa pro-clucció figuren una pila de stars que es pas

-sen de presentació. Vegeu també uns quantsnoms : Garv Cooper, George Raft, WynnaGibson, Francis Dee, Jack Ockie, 'CharlesRuggles i (Charles Laughtom, que tan famóss'està fent ara amb motiu de la projecció enalgunes capitals d'Europa de La vida pri-vada d'Enric VIII.

Avui podem anunciar ja que Si jo tinguésno milió serà presentat al Coliseum, el mesvinent, en sessió MIRADOR.

Un concurs de crítiques

Fleriha Tlúele

la a. un acte que revela fins , a quin punt elsseus nervis han sofert : el. Suïcidi.

Aquí, en acabar, tots experimentem unadecepció. Sens dubte, Frank Wysbar ha am-mat els seus personatges i és lliure de feramb culs el que bo lI^sembli, amb tal de res-p4ssÏb^e.'.ül^LQ UO7TCS° l^t''efl0 GJ -ÉI SL71lr^Cilen si el que ens decep, per tal com ja aca-bem de veure que està dins la línia delsfets, sinó que el suïcidi en qüestió ens siguiofert com a conclusió, i eh dir condlusió,emprem aquest mat en el seu sentit més vi-gorós. Una obra pot passar-se de conclusió;perb si hi rés., i és visible .que Wysbar envol una per al sets filin, que sigui tina con-clusió. I la veritat; el final dèfVliracle? fatot l'efecte d'un home que perla violènciaes desempallega d'un assumpte que senseadonar-se'n ha anat prenent unes propor-cions perilloses per a tothom que no siguiun director excepcional, i Wysbar no ho és.1 en dir perills no ens referim a cap trenca-colls teològic, per tal com ens sembla evi=dent que Miracle? no és gens ni mica 'unfilm de tesi. Els esdeveniments tenen ,unanotació simplement objectiva , que 'no prejut-ja res.

Hi ha una uniformitat tonal, per parlarCola els músics, que afeixuga el movimentdel film, ja de per si le t. 1)enmrs el director,amb aquell amor a la veritat física que ca-racteritza c1; paductors alemanys quan nos'han ames rt rmtzat, acunmula els primersplans cosa que sempre és un obstacle peraconseguir un estil fet de mesura i soupfesse,i si Montesquieu té rab quan diu que perescriure bé i1 fairt sauter les idées inter-medtaires, Wysbar no escriu cl léxit cinema-togràfic massa 'bé.

Altrament, trobem uns intèrprets exal-lents, més excel•lents que cap, Hertha Thiele,que fa una tasca digna del sea prestigi, iuna atmosfera de remarcable justesa que

: consona perfectament amb el to fonam ntaldel film.

Josrsr P.4L\i'

VOTEU...

AQUESTA CANDIDATURA

ERNEST UDET

Avionesy Fieras

JAQUELINE FRANCELL

ROGER TREVILLE

pRá teme Vd!

CADA DIA AL

Saló Catalunya

SELECCIONS FILMÓFONO

EL CINEMAUna programacio i^'^ògica

No tenim encara a la nostra disposició el mateix, obliguen totes les cascs distribuido--

do d'ubicuïlat... I no cal coniptar-hi massa! res a abocar al mercat el bo i millor de les-

Així encapçala él senyor J. P. Coutisson un seves produccions. Films extraordinaris que,:article seu publicat a Comcedia, en el qual després de mantenir-se mesos i mesos' ens'adreça ais productors, i els prega de no els cartells de les sales estrangeres, són es-

fer les presentacions privades dels seus film, perats amb expectació pel nostre públic, són

a la mateixa hora d'un mateix dia i als qua- presentats ací en bloc. Després de vuit diestre cantons de París. Allà, pel que es veu, .de. projécció amb el local ple, quan la gent

les proves de films simultànies sovintegen. comença a pallar-ne i crea una atmosfera

I aquesta anomalia, com observa justament favorable, aquest films extraordinaris 'són

Coutisson, no fa a'tra cosa que perjudicar trets del programa i reemplaçats per Ima

el:; més directament interessats els produc- altra gran producció. I així, setmana dar-

tors. En efecte: el crític, en veure's privat rera setmana. Torero Qer força; Cavalcada,

d'assistir a totes les proves que tenen lloc La dame de chez Maxinr, El s Sigue de la

«I,'Estrellà de Vatèncià^,

al niateiv temps — tia té encara :a ta seva ' Creu, Dou Ouixot,.Miracle, El carrer ¢z,dv póstció el da d'ubicuítat!'—,només pot 20 000 anys a Sing Sing... Molt aviat, -Se-ocupar=se d'una. Però més perjudicial per eréts, el film d'e Borzage interpretat -perals productors que aquest, es el tet que els . Mary ,Pickford, Kina -Kong, Jo t l'.empero-seus clients directes, els empresaris, en rebre driu... El millor de cada casa: Tot això en:el comunicat de la Cambra Sindical que els tres mesos escasses . I després d'això, .què?invita a veure diversos films al mateix A primers d'any, què? Després d'això, atemps, no saben quin escollir i decideixen, primer, d'any, res ! Totes les cases hauranla-.nrajoria de les vegades, no arar-ne a veu- estrenat les seves pellfcules millors. Hauranre cap: de donar sortida a les obres de segon ren -

Aquesta sétmana, .tres' proves a la ma- gle. I aquestes també ens seran present,ldesteixa hora!» exclama, desesperat, Cocitis- en bloc. Setmana darrera setmana. I unason. Anomalia lamentable.' Però ací en pa- temporada que ha començat tan bé, lían-_tim una de molt més gruix: Què dina el guisà miserahlement fins a 1"'cstiu. EI públic,r;r; , m r;canc cansa :aus a Barcelona no,d eslotát:oer tres mesos de:produecians extra-e

son les proves que .tenen lloc a la mateixa ordinàries; acostumat als - plats forts; s'ès-hora d'un mateix dia, sinó les estrenes? camarà paulatinament fins desertar els .-lo-Evidontment, les presectacions privades si- cols que ara està omplint. 'Durant la primera'multdnies són absurdes. Però al fons, ja ho meitat del Ic9g}, el negoci cinematogrkfichem dit, són els productors aquells que era coneixerà l'època de les vaques • magres: lsofreixen més. I això no interessa el públic. l'afició al cinema minvarà considerablement.Allò que l'afecta seriosament, allò que con- Quina ma;inca de lògica !Decididament, el e .tribueix a augmentar la seva desorientació, programadors dels cinemes barcelonins ni)ja prou gran, és la simultaneïtat d'estrenes. mereixen opas gaires elogis.Com que hem sentit molta gent queixar-se ;r^srrl G.15(,FPd'aquesta absurditat, creiem que val la .pena - ,de parlar-ne: De moment, heus ací algunsexemples. El dilluns u d'octubre, a Barre-lona, s'estrenaren tres films : Melodia de

Un present que us rara quedar be.Coliseum, La de lanaval al fira vida al Ca-talunya i Cantes de perfil a 'l'Urquinaoma.

^7isiteu les GALETES sY(ZAEl 'dilluns I( del mateix mes les empresesanaren encara més enllà. Quatre estrenes,quatre! El gran domador al Catalunya,Corn tu esa desitges a l'Urquinaona, L'ho- - -n;e lleó al Coliseum i Perer focs i La líiiiageneral (reestrena) al iK^ursaal. Tres altres AVUI ESTRENA AL C A P 1 T O Lestrenes, i importantíesimes, tingueren lloc

_

el dilluns dia 30. El Signe de la Creu alColiseum, La dame de chez Maxint al 1'í- i ('+ Ivoli i Estrella de València al Catalunya. No yinsistim. Cada dilluns, a Barcelona, s'estre- e" .'nen tres ò quatre films. I ino comptem el ' 1 cinema Actualidades que cada dilluns, tam-hé, canvia el seu programa. Si a aquestestres o quatre estrenes, afegim les altres ques'efectuen durant la semana, tenim que, aBarcelona, s6n ,presentats vuit o aiou filmsetmanailmemt

La majoria de crítics ja tenen referènciesdels films que són estrenats un mateix odia.Ja saben el que han d'anar a veure. Elmillor, naturalment. I •molt sovint s'equi-coquen. Però què ha de fer l'espectador quenomés pot anar al cinema una o dues ve-gades cada vuit dies, i que veu anunciats ssimultàniament tres o quatre films delsquals no sap altra cosa que els seus títols?Què ha de fer aquest pobre espectador? Se- (Fseee s d 'emoci6 intensa!)gurament, clesprés de reflexionar una es-tona, abstenir-se. I no anar enlloc. I quedar- ¡ (L a vida atzarosaDinero Maldito d'un famós luganos!)se a casa a escoltar la ràdio...

Es programadors dels cinemes barcelo- Doble programa UNIVERSAL xaprrial

nins no mereixen pas gaires elogis. Ara ---

;

ItITLF ►.•

y

;:::m::

I.:::::

Lt.,

04LISE»

',. a/ala/a/a/ala/./a/ala/ala/lli/mala/a/a/afili/a/i a alai/ala^l^/a/a/a/a/a^lalala/ala/a/i/a/all./i/i/ala/a/a/al./i a

9 O 2

TEATRE

L'actual programa de l'Olvmpia, tercer dela temporada, no és gaire acceptable; perno dir gens. Ni els números són de moltaqualitat, ni l'espectacle té, en conjunt,aquella continuïtat; aquell moviment, aque-Ha diversitat i aquella emoció que el circha d'oferir sempre al públic. No es di,-treuen els ulls, ni l'esperit.

La pista que la setmana passada inunda-ven d'aflegria i de ritme els malabaristesD'L golys i els ciclistes Klein, fa avui tris-tesa. S'hi troben a • faltar, a més; les en-tremaliadures d'un simi al tia.pezi, . figura grotesca d'unos cathinant damunt una bola,el, salts a Cavall dels fills Grr-main.:S als N-inoi Albano nose'ls hagués acudit .presentar,.en aquest programa, la tradi-cional cursa còmica de b.causque la iflajória.de clowñs por, .ten de .repertori (i), més d'unespectador hauria mort, aaquestes hores d'ensopiment.

Cal; : pero, fer de seguidauna excepció, la dels acrübatesAdriana i Charlot. )i1 trebaïld'aquests dos art stes és re-mareable per la seva farcltasiai perla seva precisió. A scm-blançà dels Holl Bross. (Prin-cipal!Palace;, octubre de 1930),dels famosos barristes FlvingBanwards, que veiérem ací, a1'Olympia, aviat fart tresainys, ,arnb el nom de Mari-posa and iCo, i. de les germanesSalvatory, que actuaren, tam-bé a'1.'0ym,pia, I'hivern pas-sat, Adriana i Charlot utilitzenun trampolí eiàstic Ell hi sal- .ta, sol,. amb wi estil perfecte .i abundant bon humor; des-prés, els dos, convertida Adria-na en an portador admirable,executen, sense cap estore apa

-rent, diversos exercicis acrobà-tics. Vull insistir, en parlard'Adriaa i Charlot, -a asseuya-lar aquests tres punts impor-tants : la perfecció i la comi-citat-dels salts de Charlot, la .netedat dels mà-a md i, sobre- •.tot, la seguretat d'Adriana,que té en el númeroq n ro la part mes ditíeil imenys lluïda. Fills de l'italià Pepino Borla,d'una vedla familia de viro, i d'una de lesacròbates germanes Daineff, que a l'Alegriaforen l'admiració dels nostres pares, Adrianai Chadlot; nascuts .on terres ibèriques, sónartistes.de temperament i d-e sang (2),.;.^ „

Pot fer-se també una excepció a favordels trapezistes volants Leotaris, que •ensvisiten •per tercera vegada (a). Els Leotaritreballen, com els cèlebres Rainats, ambquatre trapezis, :en creu. En sentit traves

-ser, practiquen els exercicis de barra a bar-ra, amb un pas de pirueta i mitja, o siguien barrina, com a cosa culminant. Perpe n-dicularment, en sentit de l'escenari al pú-blic, .practiquen, en canvi, els de barra aun portador, detall en el qual .es diferencie;dels Rainats ; en aquests exert:icis, un del,voladors executa el doble salt mortal. Sem-pre fan bonic de • veure fins trapezistes n-laints, i els Leotaris produeixen gran efecte.Pers} no aneu a cercar en ells ni les magní-fkjues com bi nacions que tracen a l'espai elscossos dels Rainats, ni- llur impecable •estilels Leotaris obliden en molts moments elconsell del creador del gènere, • -el tploseneLeotard, ci qual deia que lla posició ho és totï el moviment no significa res. Tampoc aneu

sacercar-ht 1(1 fre llaci 1 vivacitat 1.trepidació r a c ac at denordamericans Fearless Fhcrs (Olvmpia,

al` A

pPaaaeiq de G:Aoia, 57. — TalèLon 79681

De les 1 tarda e la t matinada

Fabricació de Rails(Documental)

NOTICIARI FOX SONORNotícies d'Eepanya

Amaratge de Linbeegb a Santoña. Declaracions politi-yues del senyor Rica Abello, Ministre de la Governa-ció. Homenatge de Sevilla als aviadors Barberan i

Callar, i altres

NOTICIARI FOX SONOR(Internacional)

Ità lia celebra l'aniversari de l'Armistici amb un bome-natge als mariners morts en la guerra. au.00u catòlicsassisteixen a una processó de Ics candeles a Bélgica,

i altres

En el país dels ElefantsCATIFA MAGICA DE MOYIETONE

EL.

gener del 1932). Els Leotaris, com -a bonsalemanys, són seriosos, i an.b les excentri-citats d'tin component de la troupe — gim-nasta excellent -- en tenen prou.

Emn havent esmentat els números d'Adria-na i Charloti dels deu Leotaris, l'elogi es-devé difícil. Nb molt difícil, eneara, per a.les quatre anellistes aleman yes :Sisters As-tony's ; res de nou, res de l'altre món, peròun • treball fet molt curosament i ben pre-sentat. Ja més difícil per als ombramaüistesJohanny's (4), .número de fi de segle tant

Les anelli.ctes Asionv's

pel iú nero tu si com per aqu llis jaquetesp,mtaluns curts de vellut, i aqu^ lls colls

blancs, i aquelles mitges negres que vestei-xsr e1 mateix di .senyor que la senyora Mésdificil, tantbé, per a l'equilibrista t la. bi-cicleta Olga Malowa, número d'una grisoresfereydorac: L més,.: nloli, més. oer..al. rx verW11(y Schwarts, que , - xiulant anlb es ditsno arriba a competir- amb un ciutadé que re-corre; fent ;el mateix, els hars del districtecinquè...

1)el Professor Aris i. de la mèdium missFakara no en rull dir rea. Números (l'aques-ta naturalesa—el mèrit i gla vtllua científicadels quals no- discuteixo—m'agrada veure'lsen Ulla barraca de fira amb un home a laporta que cridi: Pasen, señores, pasen, o béen trn music-hall i amb tot l`aparell de pseu-do-metges amb bates blanques, infermeres,individu, de la Creu Roja, fortor d'ncid té-fin, espectadors.desmavats, etc., etc., a quèse'ns ha acostumat. Pero, em una pista elle(are? E'n una pista de circ, doneu-m'hi ciclis-tes, clowns, tigres, saltadors a la bàscula,barristes, cavalls, malabaristes i, de tan t

en tiult, algun -noi de casa , ban.JOAN TOMAS

i Aquest ue e. tia eta V ii 1 veure una eleÍ t smolt moguda t molt divertida, com anada pelclown Waltoy al Circo Puerto-Rara

(z) Les germanes DainefPes feren tan po-pulars a Barcelona, que adquiriren u baral carrer (1'Fscudellers i testaren ací llargtemps. Qilant als Borza, un altre del, ge-

-mans, Umberto, regenta actualment per.4'ndalusia tm circ ambulant que porta elseu nom. -

(3) Vingueren a 1'Olyntpia el mes de de-sembre de 1925, i més tard, en novembre de1928, amb el Circ Krone. El cap dala trou-pe, germi del dels Otaris, un altre númeroa!emany semblant de trapezis volants, portasempre tres lills seus com elements diríempermanents; un d'ells és el que actua de cé-tn i c.

{) Els Johanny's, encara que belgues,ja són gent de casa. Actuen d'ombramanistesa hores perdudes. Viuen dei de fa anys aSardanyola, on telem instafada una tendade queviures.

GALERIES SYRA. actualment, exposi-

ció d'artistes catalans contemporanis, les

obres dels quals seran adjudicades al

més dient.

des estrenes«El Commendatore Campanelli » (Romea)Qui vulgui veure no aquesta obra estre-

nada diumenge darrer al vell teatre del car-rer de ]'Hospital alguna cosa més enllàd'una aventura policíaca d'acord, completa-ment d'acord, amb totes les característiquesdel seu gènere, certament, en quedare bas-tan defraudat.

El Conzmendatore Campaneui, adaptaciócatalana diana traducció francesa de l'a-daptació anglesa d'una novella d'intriga imisteri, no és res més que això. Per aques-ta raó no ens hi haurem d'encaparrar pasmassa a recercar-hi altres virtuts que aques-tes, puix que no les hi. trobaríem. Distreu,interessa r fa passar l'estona agradosament.Ara, que com a adquisició a tenir en compte]ter a la nostra literatura teatral, no és resabsolutament. 'EI mateix tenim que tenïem.No és opas amb entreteniments policíacs fetsmostres de tercera o quarta mà — ni quefossin originals, tempri ---que s'ha de to

-nificar i enrobustir aquesta criatura anè-mica i depauperada que és el teatre oatalit,a l'agonia del qual, sigui per la causa quesigui, estem assistint.

- Quant a .!Vadaptaciál de Salvador Vila-regut, és en un català corrent i planer; en

el paper del Commendatore potser s'ha dei-xat anar massa a fer servir l'italià, collo

-can t-hi llargs parlaments exclusivament enaquest idioma que resulten inirotelligibles pergran part del .públic. La companyia es súrtbé de la seva comesa amb la bona voluntatque li reconeixem.

Per persones dignes de crèdit cas ha estatdit que aquesta setmana la companyia Vila

-Daví dóna per recabada la seva terliporadaactual, que; hem de .pensar qué per faltad'obres — i per manca de l'assistència delpúblic —, no es veu amb cor d'alkirgar finsa Nadal. Poques temporades com requestaens oferiran un -balanç tan lnagre i des-coratjador. No donguem la culpa a ningúpensin mo.nés, aquells que en són •més afec-ta'ts, en el camí que ha estat seguint finsara i, si nq creuen 'qué és una cosa fatali inevitable (''estat actual de la üostra es-cena, procurin de posar-hi rèmei. I aquestremei seria - potser — una rectificaeió delcamí que ens hi ha portat

J. C. I V.

L IRTERNA

Quinze anys de 4eah'e eovièFícI a Vetxerniaia Uoskva : de ^,¡ cú n 1-cc ce9 nss -f, s Jc ,ry Le..unf nsj'S nLta C\-

cepcional, i que eanfirma tot l'interès queels dirigents soviètics atorguen al teatre

<I„'interès sentit a l'estranger envers el tea-lre soviètic has 4ncitat el departament deEches Arts de~..la U. R. S. S. a trametre ales principals ciutais d'Europa i d'Amèricauna exposició, ;titudlada Quinze anys de tea-¡re sovietic, ,la qual mostrari[ el dèsenrotlla-ment, les .tendències, l'organització i les .mi;Ilors obres del teatre de la U. R. S. S.

»'I'o•t-guardant la perspectiva històrica,, escome car, t mostrant els èxits t)el :nostre tea,.tre en. el transcurs dels caic„darrers anys.

n•B! teatre ,de les diverses nacionalitats dela LLR b $, ocuparà uns 'lloc :molt impol-tant en aquesta exposició. Per primera ve-gada es podré veure„a l'estranger, el teatrede les regions polars, dels Italmucs, delsmongols deis.'batrkirs, dels txetxens, -delstartare, dels tureom:ms, etc. igualment espodran examinar els projectes de nous tea-Ires en cnrtslrucuo Entr ,e els teatres rus-SOS, al costat dels de Moscú i de Lenin-grad, hi haurà ;l'òpera de S eidlosk, els tea-tres dramàtics de Saratoff, de Samara,d'Arkàngel, etc.

»El joc.dels artistes sera, és clar, més di-fícil d'evocar que no pas la decoració. i laposta en escena. A aquest fi valdré recórreral disc i al film sonor amb enregistramentsd'espectacles.

»El comitè per a ]'organització de 1'ex-1)0sició compta, entre els seus membres,Meyerhold, Tairoff, Markoff i Michaels,així com nombrosos crítics i altres personescompetents. La part decorativa ha estat con-fiada als pintors Rabinovitx, Akimoff i Txes-takoff.

nL'exposició es traslladaré primerament aParís, ou restarà oberta uns quants mesos,fins a maig o juny de 193 4 ; després, aniràa Londres, i després a Nova York, on hade tenir lloc una exposició internacional del'art escènic.»

SABEU COM ÉS EL NOVEL'LISTAS. JOAN ARBÓ?

LLEGIU EL NÚMERO 4 DE

CLARISME

JULIETA

digué a

ROMEU

"No dejes la puerta abierta”

FOX

E:it en le mideCorbates inarrugable

' Pijnmee a bon pren

JAUME I, 11' Telèfon 11655

Un conegut escriptor amic nostre acos-tuma a classificar la humanitat en dos únicssectors :.primer, els que s'esperen ; segori,els que fan esperar. Passar de la primeraa la segona categoria representa, en defi-nitiva, conquistar aquélla cosa a vegadestèrbola i trista que: Smiles i altres Mardenhan batejat d'aèxit en la rida». Aquest dar-rer clan, el de la gent aque ha arribat» , atot arreu del món estableix una mena defront únic instintiu, misteriós i subterrani,quan es tracta de defensar les posicions m-

La Soreí en aVive Paris! ii

quirides i de barrar el ,pas als assalts dels;cltres, els que s'esperen, més o menys des-esperats. No creiem, perd, que enlloc aquestfenomen tingui una tradició tan llarga niestigui tan ben .arrelat com a París. Finsel món fugisser dels eshectades gaudeix delsavantatges d'aquesta organització model.Poincaré, -Gide, Matisse o Chevalier podendormir tranquils. Baldlament visquin centun s u np Se515 óu>rt ú t> estar pel ,ç ç)t delsmarcescibles.

Si és veritat, com ha estat dit, -que Ca-talunya devora els seus prestigis, França•

seria la seva antítesi posant-los en conserva.I)e vegades, fins potser en fa un gra massa.Qui nó recorda lla darrera Sarah Bernhardt,lamentablement exhibida quan ja no eramés que la carcassa derrotada d'en geni1)eriditat2 I ara aquesta pobra Cécile Sorel...

En totes les grans capitals, si ajuntemels llocs que sol concórrer un mateix indi

-vidu; veurem que cada habitant es fa, pelseu ús personal, una .mena de vila, poble ollogarret dintre el formiguer cosmopolita.Fn aquest altre fenomen, París també car

-rega la nota. Són molts els turistes gire essorprenen quan topen parisencs que de ve-gades passen mesos sencers sense travessarcl Sena. 5i demaneu la situ.rt{io d'un carrera un vianant, és freqüent sentir-li fer aques-ta resposta : «l'erdom ; no sóc del país, jo.»L'home ha vdlgut dir-vos, simplement, queno viu en aquell barri. I es compten segu-rament a centenars els que ignoren on ésChez Maxim's i a milers els que mai de lavida no han posat ni posaran els peus enel museu del Louvre.

Les tanques ,professionals sú»i, també, su-máment hermètiques, llevat, com pertot, deles de la política i el periodisme. E1 closdels advocats, per exemple, sol tenir unaidea molt vaga del que succeeix en el campartístic i aquest del que s'esdevé entre elsliterats. Això origina un mosaic virolat depetits mons estranys i convivents alhora .Però l'encís de París és, precisament, aquestde la seva diversitat deliciosa. Aquí podenfer rotllo al mateix temps l'Argentina t Ra-quel Meller, Picasso i Beltran Masés. Men-tre el teatre popular de barriada estrena ambgran èxit perversos melodrames que a Gua-dalajara fracassarien en deu minuts, les es-cenes selectes poden representar durant mésd'un anv seguit Les Vestes d'Aristófanes,,santa Jocosa de Shaw o Màrius de Pagnol.I, entre l'un i l'altre extrem, hi ha encarala gamma dels valors intermedis. Cada gè-nere, cada tipus de cosa, té la seva clientelaparticular.

Parlem, és clar, d'una manera general ideixant de banda les excepcions. Una d'a-questes excepcions és constituïda pel grupde la gent esnob i subesnob, manefla, vani-tosa i mundana tan ben retratada perProust. Els trobareu treient el nas pertotarreu on la seva presència .pugui pescar-losun reclam més. Representen un pes quecompta molt dintre aquella massa indeter-minada que els cronistes de societat ano-menen el «lot París». Aquest grup té, cortqualsevol altre, les seves figures de ple re-l leu. Ahir cs deien Arthur Meyer, conste Ro-

bert ,'fontesquioú o Le-Barggv. Avui podendir-se baró de Rothschild, Maurice de -Wal-leffe, Van Dongen. Ahir i avui, Cécile Sorel.

.se.*

Cécile Sorel coneix el seu Paris con{ elpeix 1a seva peixera. En els temps — un xicllunyans, Senyor! — de la primerájoventut,qua no era sinó una obscura ingènua deteatre, la seva germana va casar-se amb elque llavors era el fotògraf de moda a París.Aquest va fer servir Cécile de model, popu-laritzant . la seva imatge en mil diverses ac-titwds. 1El- seu tom anís corrent pel bulevardi já. no`se n'ha mogut mai més. En casar-se, no fa ;molts anys, amb un noble de lavella :aristocràcia .francesa — el comté deSégur — atenué el cinuil de la ressonància.Els periitdks l'anomenen la grande Cécile

—de vegades no pas sense una punta d'iro-rola -- o:bé, antonomasicament; Céli,nène,per bé - que ' ens fa l'efecte que Molière hosubscriuria arnb un entusiasme molt mo..derat. N'o hi fa res. L''art dramittic a - part,Sorel representa ara una mena d'instituciótradicional vivent, íntimamentlligada al Pa-ríe anécdòtico.pintoresc d'aquests darrersçimquauta anys. - La seva desaparició seriatan sorprenent t i m la del Trocadéro queella ha vist néixer.

A l'estranger el seu nom no és gairemenys popular per l'extraordinari nombrede quilòmetres que ha esmerçat en tournéesteatrals. 1 a Barcelona és ben coneguda di-rectamm tper les vegades que h'i ha treballatdurant la seva llarga vida.

^Aquestés immortalitat, efectives imposen,però, durs sacrificis. Cal sostenir una lluitahomèrica contra la devastació fisiològicasaber-se , objecte predilecte dels xiu-xiu de lessenyores especialitzades a esbombar edatsconcretes; decantar-se pels grans barrets demosqueter,. propicis als rostres amants del'ombra'; sofrir 1'an.ilisi de mirades que dis-

peseccionen ; desenfocar fotografies; vigilar

riodistes içidiscrets... Cal, a- mes, ;conrearla; uetita.,llegenda i, 1'antbielrt adequat. Lacasa de CG7imene és famosa i ha estat des-crita infinites vegades ,amb el seu 'bigarratpintoresc on els criats ..negres, els: marbresgrecs, les espimgardes i els incunables al-ternen fraternalment amb ampolles de ràfia,seients d'alabastre • o ;dol s ,. del llahomey.Qualsevol, dia s ht, afegn it una carpeta fol-rada amb la pell d'ErAstrot...

A•tal:RT JUNYENT

(Acaba a la pàgina 8)

'_IIIIIIIIlIIII!llillllllElllRlilgllllllllllfllllllllllllllL

Exit al

IFEMINAIdel film =

C ® _

y® kY =-{ dek dia

'E

WIL 9' FR TSCH U

1 —

KATE DE NAGv A POR

1p^ RPO cp^pEC

pEQ^

La vida no és com en el= cinema. Un film pel dia,

per la nit, per sempre.iII111IIIIIIIII!Illll 1 lllllllllllllllllllfl!IIIIIIIIIIIIIII^

LA PROVA DEL MUSIC-HALL

Cécile Sorel al CasinoCIRC A L'OLYMPIA

Un programa ensopit

Societat Espanyola de Carburs Metal'Iícs

Correus: Apartat 190 BARCELONATeleg., "Carburor" Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN qg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT deLIS i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

-,,tII111111111111111111111111111111111IIIliIIIIIIIIIIIIIII11111111iIII1111111111111111111i111I1111111111111111111111111111111:`

= PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

-_ ` t = ANTONI MARTI'•r+^^. Màxlma rapidesa ® MàxlmC Qualitat

—AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA^mnuunmumuunnummuuumuuunnlrnnlnnnunmulnmumuluuuulnlununuunnml^

Un dels apatxes va ,per tirar-se'm al coll.Jo, sense perdre la serenitat, agafo el pa-raigua a ]'inrevés, amb la crossa li estirouna cama, i el lladregot cau a terra commort. L'altre apatxe es posa a córrer; peròel tercer, obrint un ganivet enorme, sem-blant a una faca d'aquelles dels pinxos ma

-drilenvs que en diuen Santa Teresa, va perempendre-les contra mi. Aturo el cop, i re-cordant-me d'una estocada del temps deFelip IV, em tiro a fons amb el paraigua i1"afilo pel coll. Va caure per no adçar-se

Peius Gener, fer Ramon Casas

VARIETATS éhan RictuEl oetaUn plet ^^ '

dels versos eren altres tantes gràcies que es

hitlerià, els era impassi^M de tirar endavant

jemenfoufisnie fins a I'aarquisme del pau-

'Cori és sf r han presentat lla demanda ra i illumina; talment com en la mística de

als trunáirancesos. 1, r;fir,eit, wls excessos arriben a desvet-

5

Els editors e t i Stedee, laque han avien multiplicaven, s'amplificaven I s'elevaven a

cat el i' re au reroprodue

ec oa, havien categoria d'art pur ..El chansonnier tot solcedit i dret er l t. la novella omplia d'engrescament la sala, ni més nide

Aquest al liner Ta cà rec menys que la copiosa orquestra i el compli-

A uest diari els comunicà recentment que, cat aparat escènic del drama líric warnerrlt

a causa d'haver-hi .a 1 le de tir el govern omplen d'encís la sala del teatre d'òpera

el seu projecte.Eran,

Entre els dos gèneres transcendentals 'rEls editors han jutjat que el triomf 'del humorístics hi havia un entremig de 4rans-

deixar incocialisme no nt prou xafí pera cendentalisme humorístic que anava des deldeixar incamplert un contracte i s'han que- mrellat. ,re bongre que d'excés de misèria transfigu-

A 'd'edat de seixanta-sis anys acaba demorir a París un aristòcrata transfugat al'anarquisme més actiu, a l'anarquisme ideo-lògic i líric i. tot. Aquest ,personatge fouGabriel Ramdon de +Saint-Amand, nat aBoulogne-sur-Mer. .Als disset anys, el senyorGabriel Randon ja es manifestà com a poetalíric important i, aviat després, com a em-pleat municipal. de la Pille de Paris. Enaquests primers anvs poètics la musa delsenyor Randon de Saint-Amand s'encarnàmés moderna que clàssica -- moderna de lafi de segle. La gran moda literària d'ales-

FIGURINSMODES D'HIVERN 1933.34

Revistes Franceses, Americanes, etc.

Grans salons amb taules d'exposició

Entrada lliure

Llibreria FrancesaRAMBLA DEL CENTRE, 8 i io

Sucursal: PASSEIG DE GRÀCIA, 87

BARCÉLONA

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

Gf AGEES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurastènia Impofencia (en £ofes lee seves manifestacions,

mal de cap, ce .emenf mental, perdaa dememòria, verOijens, fadiga corporal, fremolors, dispépsía nervio•sa, palpitacions, óiferisme i frasforns nerviosos en general de leedones i toó els frasfons orgànics que finquin per causa o on en esanfa.

/ ment nervue.

v Lee Gragees potenclals del Dr. Solvré,

més que un medicament eón un element eseendsl del cervell, medul'la i tot el sistema nerviós, regene•ran£ el vigor aerual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment ele cago.Lata en la seva jovenfu£ per tofa mena d'excessos, als que verifique frebalis eaceasius, fanf física com moralso intel'lectuals, espordsfea, bornes de ciéncies, financiera, artistes, comerciante. industrial,, pensador., etc,scunseguint sempre, amb lee Gragees pofeaciale del Dr. Soivré, tota els eetorcoa o escrotos fàcilment1 disposant l'organisme per rependre Is sovint i amb el màain resulfs i, arribant a l'extrema vellesa i senseviolentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.

Basfa pendre un flascó per convèncer se'n

Venda a 6'60 pies, flascó, ea toles les principals farmàcies fEspacra, Portugal 1 Amì dcaNOTA.—Dirigleo-re r tramrfeet O 25 pta. m ugellr da eones per al paagaeig a Ofminrr Laboratorio Sdka•

farp, carrer del Ter, 16, Barcelona, »bree gra tis as llibre nylkaav ,obre (origine. des<nrofllamrot ! tracta.ment a"agoesfer mala/un

Els EvangelisEncara no els hem superat.

En aquests Evangelis veíem Crisfanant, en fofs seníifs, al davant de

la raça humana.

Per obtenir aquests llibres immor•fals, amb el seu arfísfic estoig, enviïel seu nom i adreça, més 65 cènfims

en Timbres de correus, a la

Casa de la BíbliaCorts Catalanes, 532. - Barcelona

Es poden també demanar en casEellà

6 MI 4D»R

LE/ LLETREð

1ü48- I ,919. Això sol dir que aquest mesde novembre fa tretze anys que va morirPompeius (Gener i Babot. tEls de la mevapromoció prou recorrien aquell magnífic Peiusd'aire de mosqueter i esguard bon enfant,intelaectual al qual va. estar privada qa veri-tat, perquè les smes fantasies i engegadesde «bola van no tenien fi ni compte.

Són innombrables els seus contemporanisque han tingut a les mans unes targetes devisita que l'escriptor català repartia per Pa-rís, i en les quals es llegia

POML'EYUS GENI :RSavant catalan

Boulevard Petritxol Barceloae

Si això, a' fi del segie xlx, no era fer re-clam de la nostra ciutat, pleguetn.

En Peius era la quintaessència de l'arbi-trarietat. Del cientificisme més arrelat sal-tava a 'la facècia .amb agilitat acrobàtica.Segons explicava ell mateix, quan estudiavageografia a l'Institut, haviaposat en verstot el llibre de text. Segurament era unamentida més ; :però el cert és que En Peiusera autor d'una americana la lletra de laqual deia :

A las cincuenta grados de datitvd,1'u-ru-tu-tut, -

h.ay u+ur isla- Noroeste- y Sud,su-su-su-sud,

hay de habitantes medio millóny es la católica su religión,y sot comercio de exportación

es i ay !' - go1na, cacao y ron.

i Pon !

Gràcies a la seva mtxhaultble t mtasia,podia tractar 'tota mena de temes Quan es-crivia, no tenia manies, com es diu ara. Sino recordava una dada, prou que se la in-ventava. I en matèria d'afusellar pensa

-ments i .articles d'altres, no li sobraven es-crúpols. Albert Llanas, quan sentia parlarde la ciència de Pompeius Gener, -deja, ambla més piadosa intenció :

—En Peius, quan fa una conferència, no,pot acabar mai amb el sagramental he dit.Ha de substituir-lo amb un han dit.

Així i tot, aquest borne' va lcr molt desoroll en el seu temps. Littré li prdloga un]libre, Menéndez y Pelayo se n'ocupa en elsheterodoxos españoles ; va tenir una polè-mica amb Clarín. ..

Però el Peius que ha passat a la llegendai ra;4xa5Th'tr""' .:..-.,-.,,i,,- z ' 1 Paria_divertit

^Eq el des^iparegut cafè. IContinèntal va ha-ver-hi, ,per espai de molts anus, una .penyaa l'hora de l'aperitiu, a lá qual concorrienMiquell dels ]Sants Oliver, Santiago Rossi-nyol, Oleguer Junyent, Miquel Utrillo, PereGrau Maristany, Paco Serrat, -Pep Sojo, Ma-nolo Planas (que ha estat un dels enginysmés aguts -d"una generació), Jar,dro Soler-Rovirosa... '

Davant el marbre d'aquella taula, En Peiushavia engegat les-seves fantasies sense con-templacions. ''Allí va explicar aquell fred me-morable que passà a Amsterdam, tm hiverntan rigorós que es van glaçar uns 'bocoisd'aiguardent de Valls, el qual hagué d'és-ser venut a llesques 1 I per a donar mésvolada a aquesta bola, la va publicar en unextraordinari del PPl dr ¡'toma que dirigiaMiquel Utrillo.

x * ir

Tot Barcelona d'aquell temps havia par-lat dels amors d'En Peius i la Sarah Bern-hardt. I si en parlava, era perquf havia co-inençat parlant-ne oil. Així, una matinada,amb Jandro Soler, el poeta Ramon VivesPastor, Josep Antoni Peipoc i Mainolo Pla

-nas, travessàvem la plaça de Catalunya ambEn Peius que cus explicava que la SarahBernhardt estava a .punt d'estrenar-li a Mel

-bourne el seu drama Els senyors de ¢a¢er,que ell mateix havia traduït al francès ambel títol de Les monsieurs de pahier. De par-lar d'això, 'En Peius, amb la seva volubi-litat característica, va passar a improvisarun episodi que, com tots .els productes de laseva imaginació, ell mateix creia autèntic.

—Una vegada—explicà En Peius—, sor-tint de la casa de París de 9a Sarah, me'nva passar una qué si bado no es canta maimés gall ni gallina de mi. Havia d'anar alCercle de la IPresse, i per fer drecera vaigenfilar-les per un carreró fosc com una golade llop. Tot d'una, d'un recó em surten tresapatxes. Jo no duiaaltra arma que un pa-raigua amb puny de crossa, comprat teiatres mesos a Londres, al Burl'rngton Arcade.

fesso autor de la mort, illegant la legítimadefensa, i cap a la comissaria, on, desprésdels tràmits de rigor, em deixen en llibertatdient-me que ja m'avisaran.

iyPodeu imaginar-vos quina anit vaig ipas-sar. Vaig somiar jutges, botxins, editors,cucurulles i cadenes perpètues. L'endemàmatí, a quarts de nou, en entrar-me el criatla xocolata i el Journal des Débats, cm vadur també un plec que ja abans d'obrir-locm vaig ennuegar. Allò podia ésser altratusa que la meva sentència de mort. L'obro,i, oh sorpresa ! Era una comunicació delministre de la Guerra que en nom del go-vern de la República em concedia la Legiód'Honor, amb la condició d'ensenyar l'esto-cada del temps de Felip IV a tot l'exèrcitfrancès.

I mentre explicava això, En Peius esgri-mia el paraigua de crossa que duia.

x**

Era tm ernblfslero de primera força: Però,això sí, un home excellent que no va fermai mal a ningú, ni va saber aprofitar-se.Una vegada li oferiren una càtedra en unauniversitat sudame r icana. No arce-ptà, do-nant, com a raó del seu refús, que temia quecl fessin explicar ficat en puna universitat decanya. Tot menys anar a Chuquisaca, I esva quedar per Barcelona. Millor dit, pelscafés barcelonins.

Vell i pobre, una -bona ànima li va donar0'l empleo a PAjruntament. I ara fa catorzean ys va morir a la Clínica de l'Aliança, onel va portar Manuel Ribé, l'actual cap decerimonial de l'Ajuntament, perquè no mo-rís sol i sense cap mena d'assistència. Pocsdies abans de morir, Alfons Darrer visitàla clínica. IEn ésser-li mostrat el vell escrip-tor, s'acostà a preguntar-li com es trobavai si se li oferia alguna cosa. En Peius, enagraïment a qui li havia evitat de morirabandonat, va dir al Borbó:

—Si ; que faci comte a Manuel Ribé.

Rnrnrl, MORADAS

L'est^1AI costat del tigws de setmanari literari i

d'actualitat que representaven Candide iGringoire• n'ha sorgit un altre els expoinentsdel qual són Marianne i 1933 (aquest darrer,com és natural, d'ací poe es titularà r934,i així successivament). En un dels darrersnúmeros d'aquest setmanari, que dirigeixHenri Massis, trobem una pàgina inèditade Barrès parlant de l'estil :

-oEs traçar una línia d'una certa maneraque la fa recognoscibl-a. Un pintor, un ar-quitecte, tenen un -estil quan es pot rec,)

-nèixer llur manera. Es fals que Balzac iStendhal no tenen un estil. 'En tenen un.11Tfau^passant, .per exemple, no en té. Peròes 'pot tenir un estil i que sigui dent.Goncourt té estil, una certa vida nerviosa,un estil execrable; Balzac té estil i sovintdolent.

»L'estil no és pas les paraules. 'Gautieramb tots els seús mats, Richepin d'unaaltra manera, no són pas grans escriptors.Pascal té pocs mots. L'estil es el gir , elmoviment de l'ànima, els seus estremintents,els seus atreviments, la seva embranzida fetasensible. Un gran escriptor ens ho, deixacopsar en l'acte íntim de .pensar, i a més amés, si pensa fort, just ii bell, ens deixa veurela seva energia, la seva flama

))Hi subsisteix alguna cosa del cant o dela dansa. Vull dir que viu de 1'instimt rít-mio. Es un encantament. Ningú no pot ana-litzar el seu encís.>,

Perles

En un article de la Revea beige, AndréRavey s'ha entretingut a recollir algunesperles — bestieses o ingenuïtat- — de la no-veila fulletonesca. Arrepleguem-ne algunes.

«Màrius es quadrava, amb un 'puny a Pan-ea, tocant amb la mà esquerra el mànec delseu ganivet de cacera i, allisant amb la màdreta la seva 'barba de banús.» (Aenigma,)

«-El hrau mancot esreguntava amb angú-711A St n<I'%t t JVI 1L liVll J,, Lut1C la-vant la noia. -

-Oooh! Ooh!... -- cridà posant-se lesmans a la 'boca, a tall de portaveu...;, tElsecret del submarí.)

«Quatre punys vigorosos li caigúeren sobreles espatlles, torçant-li els canells.» (El Pop.)

iíLa veu de Jim sonava com un frunci-ment de nenes.» (La castellana de 'hens-toné.)

«Jean Loup -no era gaire lluny : d'un copd'ull ràpid, trencà una 'branca, i armat així,es -precipita...» (Jean Loup.)

«Aquesta corona reial que cenyeix-dI meufront, l'aparto amb el peu.» (La reina Isa-bel.)

André Ravrv recorda tam-bé .aquesta fraseatribuïda al célebre Ponson du Terrail

«Aque'lla 'bella testa de vell es, passejavapel seu jardí, les mans a ('esquena, lleg in tel diari.»

SABEU COM ÉS EL NOVEL LISTAS. JOAN ARBÓ?

LLEGIU EL NÚMERO 4 DE

CLARISME

EASTEVERJEJ-?ÁConfiter i Pastisser l

R r

Pa de tuwceRAMBLA DE CANALETES 010.

CARRERDE h1ALLORCA .3 07i 509:PORTAL DEL AMCEL, 18

BARCELONA

Jehan Rialus, Qev Fèlix T'alloton

hores era l'anarquia, el llihertarisme. Bar-celona adoptà immediatament aquella mpda.Ja se sap que totes les innovacions artís-tiques i ideològiques de l'Europa vuitcentistaentraven a Espanya per la vila de Portbou.-

-Alhora que. els senyors Randon, (Charles-Louis Philippa i Ravacbol etzi-baven 'llursbombes explosives entre cap i call de totamena de presidents, els Brossa, Alomar iPallàs n'etzibaven d'altres no menys expan-sives entre cap i coll dels bizarros generais,dels Liceus i de les processons.

Randon era pessimista. Il rl'y a pas d'ni-iiocent, havia dit, lapidàriament. De segui

-dà de dir això canvià el moro aristocràti cpel de Jeha:n Rictus. Jehan, així, a la ma-m^ra ckçtica. —. Per al iA. Tehan? — Oh, ioer-qué aleshores goticisme i anarquia eren dosideals que, potser per raó de llur antago-nisme, esqueia d'acoblar: Gaspard de laNuit, Huysmans, Steinlen, Félicien Rops,James IEnsor , France i d'altres literats, 'pin-tors i dibuixants anarquitzaven tan gòtica

-ment com sabien, que, llevat del cas Ana-tole France, no era molt : .les idees esté-tiques eren tan confuses com ho són avui.Però aquesta confusió d'idees heterogèniesi contrdries sembla que p£xlirïa el peli)fri.sson tan reeercat al París blasé de la Ii(le segle.

En aquell temps es produ ]'apoteosi delcabaret oriistique, èmul del- teatre i del cafècantant ..Ací els chariteurs i les chanten-ses i diseuses sentimentals i picarescos ; allí,rd cabaret artfstique, a les boites, gairebéexclusivament els chansonniers transeen-dentals o francament humoristes : Le CliatNcir, Les puat'z' Arts, La BoBte d'Arísti-tideBruant i d'altres, fins a La. I'ie quiChante, que clogué el període esplendorósdel gènere. Mai no es parlarà prou bé delschansonniers del iParís de 1a fi dia segle idel eomenç de l'actual centúria. Els chau-sonuiers humoristes sobretot, feren mera-velles en aquest petit gènere líric ; com clsgravado-rs-originals de la fi del setcentsfrancès feren meravelles en l'estampa i enil.lustració de llibres. Els chalrsonniers, bendiferentment dels chanteurs i con ietistes,treu també originals, ço és, que no es limi-taven a reproduir sobre les talles g es can-çons escrites per altri, sinó que eren cantai-res de les cançons rimades i soviint musi-cades per ells mateixos. Vestits com tu ijo, de carrer, sense maquillatge ni esceni-ficació, apareixien en dl ,petit escenari nu,tots solets, acompanyats d'un simple pia

-nista i, l'un darrera l'altre, anaven desgra-nant llurs cançons amb una gran senzillesa,amb un magnífic art de ben dir, art d'in-tensa expressió ; amb fines inflexions deveu, am'b una mímica i un ganyotejar tanjustos, tan oportuns i tan graciosos, en lamés amplia accepció del concepte de gràcia,que la finor, la finesa, la intenció, l'humor

FA CATORZE ANYS

Pompeîus Gener

Joax SAC

illlliBIIU1111111111111111111lIIII1111111IUllllllliljUl_

l IlllllllilllllllllllllllllllllflllillllllllllllllllllllII

/

Cuairan — Nu femení

Albert Marquet — Boulogne s. Mer (t9do)

I,J .LES ARTS I ELS ARTISTESLe eXpO^flCöO rl` PROJECTOR

AMICS DE CATALUNYA.

Florenci CuairanTot de sobte, amb la fúria d'un dels seus

lleons, s'han presentat en ]'apacible atmos-fera artística de Barcelona les obres de l'es-cultor Cuairan.

Aquestes escultures, realment, han sac-sejat l'aparell cardíac del nostre públic afi-cionat, a causa de l'efecte er •ormement rea-lístic de les talles directes sobre basalts, gra-nits i marbres, una mica al servei del deco-rativisme, de l'estilització i de la capturade 1'expressi tS_de la sensibilitats -

L'enumeració de les, matèries definitivesacabades d'esmentar serveix per a establiren imatge, perd amb una certesa al)soluta,l'obra general de Florenci Cuairan.

Es això, lluita titánica contra aquests 'ele-ments inexorables, superació de tota difi-cultat material, geni de constructor artísticque es debat contra l'imponderable de lacreació davant tot un món zoològic i hum<';organitzat en rnodel i •que és dominat ,perla força de la lògica •escultòrica.

L'expositor de la Sala Barcino ve enaquests moments á representar una conso-lidació a Catalunya del gènere eonstituit desdels primers moments de la història, en quiel principi intrínsecament de reproducció do-

Cuairau -- Foca

mina sobre tots els altres allicionts, que,mentre la terra ha anat donant voltes, s'hanadherit a la capa genèrica de l'escultura, ique s'han denominat avui fa poc amb ci títolinherent a les darreres variants del tema de]'art com a reflex de l'instant, perdurable ono, de la humanitat. Aquesta persecució tannoble, tan ideal, tan inassolible i tan neces-sària, degut a la transcendència que portalligada íntimament, té un grapat de caresamables, de cares de meduses temptadoresque .petrifiquen l'esperit de la gent que ambelspinzells o les escarpes tenen lla illusió debastir-se una torre de vori amb una totalindependòncia que radica en la personalitato en una idea de continuïtat establerta sobreuna data endarrerida, pròxima o senzilla-ment contemporània. Hi ha l'home quel'únic nord que veu en la seva brúixola és unnord que posposa tots els accidents del camía la sensibilitat erigida com a máxima recIa-mació de l'esperit de l'artista, que creu enla traducció directa d'un estat hiperestèsicper una forma, com a expressió obligadad'uns fets eterns i universals, fets antropolò-gics, zoològics, vegetals.., Conjunt animatexclusivament per tot el que d'immaterial,però de tangible, hi ha en ]'home abocat al'exercici de l'art.

Per l'al tra part, existeix l'ideal que accep-tant l'accesori sensible, té per norma atorgarun primer pla a la consecució fidel de il'ana-tomia sota els aspectes més secundàriament

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

rambla catalunya, 40

expressats, del bell i de la composició estè-tica, de la tradició secular i de la línia deconducta racional, exdlusivament encaradaal lirisme més o menys admissible del mús-cul com a suprema raó justificadora de laperduració de l'escultura en tots els temps.

Darrerament, viu el personatge, molt li-mitat de nombre, que en elpunt just sap

establir l'equilibri i en totes les ocasions dela seva vida sap creuar la pista sobre el fil

-ferro tivant, mentre estableix una cátedraque per causa del nombre, ja qualificat delimitat, és de persona privilegiada.

Sense 'posseir aquest equilibri, propi degeni immareescible, Florenci Cuairan parti-cipa de les dues seccions exposades, 'si bémanifesta una especial simpatia i adaptacióde l'apartat segon.

La sensiibi.itat (le Cuairan és advertible.No s'amaga en cap subterfugi ni amb capmentida de les corrents. iEs demostra .ambla puixança que fa la força de n les 'sevesobres.

Però ve rm moment que cau vençuda per1'empáñía sensacional de ;a composició, del'anatomia, del múscul, de l'escalf de la llui-ta material, de la queixalada desesperada dela procreació artística. . .

Això s'esdevé en el detall, com si fos' unproducte que aparegués amb una pinta detraïdoria en la superfície treballada amb uninstint de depuració estilístic rellevant.

Generalment l'exposició és una glassamolt fina, .molt acurada de personalitat, quetapa les protuberàncies' ehdèmigtres de l'aca-dcémia i que posa en clar, molt sense dubtes,aquella ponderació dels valors • d'escultorsmoderns sotmesos per ancestralismes a leslínies de conducció deis voltatges més im-pressionants de la història de l'escuitura.

Sintèticament, és geni, és esforç materiali esforç d'oncarrilame.nt sensible.

E] graó que ha d'explicar la diferència,és • 'observació de l'obra número i r, on alcostat d'una força global, hi ha, la traçacompatible amb la gracia niés efectiva.

El cap de nen, iniThnero 12, .junt amb larepetició dels dos grans arguments; ostentaaquella misteriosa abstracció que prenen gesobres produïdes amb una intensitat total-ment antológica.

El nu de dona, eàtalogat anib el núme-ro 2, té portat a' la .punta de l'espasa totesles excellencies .dCuairan i tots els punts'que, si servissin com u irrefutables els es-tatuts de l'escola . de la sensibilitat, seriendefectes.

Exposa també un bïsont, número 14, quepot servir de segell particular i de diapasó.Tràgic de cap a cap, en pose d'envestida,demostra un irresistible dibuix, un crit depoder salvatge exercit per una biologia moltprofunditzada a des ordres d'una visió origi-nal que permet a aquest escultor de ferlleons sense caure en el tòpic, ximpanzéssense acostar-se al bibelot únicamet bibe-iot, gaseles que no són en cáp moment fa-miliars de les que óm^plcn els pisos del vuil-cents, panteres i foques filles dels seus llocsrespectius amb' els additaments necessarisde la gràcia de comentan de l'home amhaptituds per a fer-lo.

Florenci Guairan entén aquest seu universamb un cop d'ull molt franc i adrrnirable.Davant les peces de la seva exposició, em fa]'efecte que des presenta als visitants amb lafamiliaritat i .bon tracte del gran domador.Després, quan ales ha presentat, els dóna unterrós de sucre i s'hi gira d'esquena.

Això no és anècdota. Més :aviat és unaimpressió personal que m'he permès d'ex-terioritzar i que he relacionat amb una ínti-ma coneixença del model assolida per lesimplacables virtuts d'estudi de l'escultorCuairan.

Galeries SyraHi ha recollida en aquestes galeries una

extensa collecció de dibuixos i pintures, obrageneralment de noms prestigiosos signantpeces de real importancia.

Nonell, Canals, Daura, Rossinyol, Serra,Camps-Ribera, entre altres, estan molt benrepresentats.

Cal també esmentar uns olis de Serrano iJacint Olivé i un cap de nen molt viu deMiró.

Entre els dibuixos sobresurten uns apuntsde Casas, Gausachs, Oms, M. Fargas i unsinteressantíssims gravats de Flores que de-noten el seu formidable temperament.

Exetc F. GUAL

Una sala manresana

.avui ací, demà allà ; sense una pressa ex-cessiva però també sense interrupcions gai-re dilatades, la vida espiritual catalana es vaenriquint annb nous nuclis d'irradiació quehan d'acabar per donar al panorama gene-ral de la nostra terra sota l'aspecte espiri

-nial, una visió de conjunt veritablement con-fortadora i estimulant.

Suara ha estat inaugurada a Manresa lallibreria Ciutat , regida ;pcl senyor RamonTorra, que ja amb el títol de Ciutat haviaeditat temps enrera una bella revista. Aques-ta llibreria que, potser, seria una llibreriacon qúálsevpi altra, té però alguna cosa quelá hi posa gpolt perdamunt. Cercle dé re-unió i de tertúlia de totes aquelles personesque a la ciutat del Cardoner s'interessenper aquelles coses espirituals i intefdectualsque són la vida swperior de les collectivitats,aquesta llibreria te un petit saó d'exposi-cions, inaugurat al mateix temps que l'es-tabliment.

El propòsit que hit mogut la gerència dela llibreria a la instal•leció d'aquest Saló haestat eld'incrennentac la vida artística man-rèsana i densificar el seu ambient culturalamb l'exhibició costant i permanent de laproducció dels artistes locals i de la comar-ca, alternada amb la dels millors dels ar-tistes catalans.

EI Saló ha estat obert amb una exposicióde. dotze teles del ,pintor Alfred Figueres,aquest català rodamón, pintor ben raçat, queha plasmat successivament en, les seves telesels assuunpt s de la nostra vida ciutadana,del Marroc francès—on residí llarg temps—,de Provença, i, darrerament, de la comarcadel Bages, situat ultra vegada a casa nos-tra aquest inquiet artista.

1. 1:igueres. -- Moresca

Actualment, Figueres esté installat a SantFruitós on, en la pau i ila tranquillitat, vasedimentant les experiències passades i ré-ferma les seves qualitats de colorista vibranti contingut albura i d'enèrgic dibuix:mt 'Enaquesta seva exposició a la llibreria Ciutatliguen diversos terres marroquins, bodo-gons, composicions i paisatges catalans.

Molt ben encertada ha estat aquesta inau-gural. Al matei x. temps que la nostra fcli-citació, hem d'adreçar a la nova llibreriai sala d'exposicions, els nostres vots de llargavida per r prosperitat de la vida espiritualcatalana i estímul de tots plegats per alprosperitat.

J. (. i V.

AlbertSón comptats els francesos que havent-se

distingit en qualsevol de les activitats hu-manes no puguin ostentar, en el seu pit,la condecoració de la Legió d'Honor.

Pel contrari, que l'hagin refusada per mo-dès tia, s'ha esdevingut rares vegades ; nos-altres solament ho sabem del pintor AlfonsMarquet

Parisenc de Borde.us, Albert Marquet foucl més representatiu de la colla de pintors

anomenats fauves els quals 'foren dls suc-cessors i here.ls deis impressionistes.

Coneix Barcelona, per haver-hi estat diver-ses vegades i estima els catalans.

La seva pintura es conegué aquí a travésde les revistes d'art, i el primer d'assenyalar_10 entre nosaltres fou Joan Sacs.

Emn l'exposició d'art francés, celebradal'any 1917 al Palau de Bolles Arts, els catx-ians pogueren admirar dues teles d'aquestmestre.

Lapintura d'aquest artista, en els seusprimers temps, era realitzada en plena pasta,sucosa, sensual, fugada i resseguida ,per unaratlla negra, la qual cosa constituïa una deles seves característiques.

En totes les èpoques ha estat •una pinturasintètica i aguda, i ha sobresortit en els pai-satges emboirats i grisos són celebrades lesseves obres en les quals es representa elSena.

Marquet és dels mestres que ha vist i hasabut expressar més finament els grisós de-licats, produïts per la llum, els reflexos i laprofunditat de l'atmosfera.

Es el poeta dels gnais, i les aigües dels riusi dels mars 10 tenen secrets, per a cll.

Pintor de figura, és fort i sensual, i eldibuix personalíssim d'aquestes teles .fa méscomprensible la manera com són pintats eisseus paisatges.

Als grisos antics, els qunls no ha abando-nat mai, hi ha afegit ales coloracions del matíi dels cap-al -tard.

Als quadros dels països del Nord, i de

V I arquetl'Illa de França, hi ha afegit el migdia d'Es-panya i I'Africa — la seva paleta s'ha enri-quit de coloracions, la força sha tornat mes-tria, i les fineses subtils de què la Ilmn delsmúltiples ,països que ha visitat li ha fet ofre-na, són en la seva obra com una recompen-sa a tota una vida d'estudi i de treball.

Aquestes transmutacions en l'obra d'aquestartista a través del temps, s'han fet insensi-blement ; els traspassos no han estat mai

brutals. Albert Marquet ha produït una obranormal i amb la intensitat que . mo, 4nés ésprivativa deis mestres.

L1ïçó de continuïtat, de perseverança en

Albert llfargn eI

I';íxpressié d'una realitat inten.,n, Pobrn delmestre Marques honora" la pintura francesai amb ella la pintura de tot el món.

Format com cts mestres del seu temps enels assaigs i les temptatives de renovació' dela nostra pintura moderna, ens li1au re-

cordar el seu nem'amb u;ta evocació afee-fhosa.

)ost,.r LLORENS Í ARTIGAS

A. BadrinasVeges els seus

` darrers modelsde mobiliari

Eapesíçió i venda: DIAGONAL, 460

w 1 ^:x rt

Igor StravinskyLa passada primavera, després de trenta

anys d'actuació constant, la gran Céciles'acomiadà delí Théàtre Français amb unasessió memorable, concorreguda per tots elsvells abonats i .per la mundanitat més alam-biñada. Hom podia creure que començavenels seus anys . de repòs ben guanyat. (Error,senyors. Célimène no és de la fusta delsque atoren al llit. Immediatament les ga-setilles anunciaren el seu ingrés al music-hall, actuant de vedette en una revista de

•gran espectacle. Ecos i gasetilles es multi-plicaren prodigiosament a partir de les pri-

meries d octubre, combinades amb les refe-rències "confidencials que, horresco referen,us donava cada repòrter que aconseguia fil-trar-Se subreptíciament als assaigs.

Res d'estrany, doncs, que el dia de l'es-trena de Vive Paris! al Casino hi haguésuna expectació enorme. Els millors seientsvalien 300 francs i la localitat més modes-ta 6o. L'ingrés a càïxà va batre un rècordrecaptant 240,000 francs. L'espectacle co-mençà com no importa quin altre. Quadrodarrera quadro, la impaciència •pel greatevent de veure la venerable comtessa deSégur saltironant amb dl cap emplomallatanava saturant-se de neguit. Aquest neguit,suntat a un incident produït a darrera hora'entre els boys del jazz Ventura — un delspuntals de la revista — pel Sindicat de Mú-sics, estigué a punt de provocar un dalta-baix. Afortunadament, el temporal es reduía una amenaça. Tot seguit, la cortina s'obríper mostrar el quadro L'Iuapromptu de Pa-ris, decorat per Drian amb una traça i unbon gust dignes de totes les admiracions.Cécile aparegué dalt de tot de la famosaescala del Casino; amb un vestit ben es-cotat i fantasiós, cobricellada pel .parasolque li aguantava un nggriito. Maquilladaper Colette, ondulant, ripolinada, descendía .poc a poc els graons d'acord amb el com

-pàs gimnàstic penosament après durant ho-res i niés hores d'assaig.

Sorel coneix bé el seu .públic, i sap el quereporten els mots que fan fortuna als bu-levards.ICo•nvenia encertar una anècdota fe-liç, curta d'explicar, apta per ésser impresaper tota la 'premsa, d'ésser mastegada .pelsclubs i pels cafès, de botar com una pilotaentre la gent que va per carrers i places.I la va trobar o varen tróbar-l'hi, pel casés igual. !En arribar a baix de l'escala, men-tre li besava la nià un cavaller de fantasiaque escombrava el sòl amb la ploma delxamberg, ella, de cara al públic, t dirigint

-se especialment a Mistinguett que seia en'el segon rengle de l'orquestra, va deixaranar la piula devinguda famosa. Entre unsilenci expectamt, hom va sentir-li demanar,amb una dicció ben Comédie Française

—L'ai-je bien descendir?**x

Fa temps que el music-hall francès estàmalalt. En cessar l'Empire d'explotar aquestgènere l'hivern passat, indicà ben clar laseva davallada. 1 no són pas la crisi i laconsegüent escassetat de turistes els solsculpables de la malura. La rutina que en-trebanca la renovació necessòria a tota cosaviva és el seu core.

Pel que £a a la revista, fa temps que esparla de la necessitat urgent de rejovenir

-la. Sota títols diferents ens ha donat sempreel mateix plat de la guerra ençà: `El millarque, de moment, ham trobat per agilitzar-Jlaés contractar corn a vedette Cécile Sorel iMistinguett, que un dia d'aquests debutaal Folies Bergóre. Estrany remei; El doctorVóronoff es deu segurament haver admiraten conèixer aquest mètode, antítesi del seu,de rejovenirnènt am'b empelts de senectut.

Sorel fa tot el que bonament pot, treuheroiques forces de flaquesa; :però la bonavoluntat no basta. El seu aire és historiat,la seva veu lamentable. 'Està amanerada perl'escola teatral acadèmica i a certes edatsno és canvia de ruta així com així. Oireuque les cames de Mistinguett han fet moltd'enrenou i han aconseguit fer tolerable unaveu aigrelette, però Mistinguett compta ambuna Ilarguíssima experiència de cafè-concerti amb aquell ,polsim canallesc i gavroche quefeia tan ,picant el seu treball del bon temps.Així i tot, ella és ara una altra demostracióque el music-hall ano guanya res exhibintestrelles sexagenàries de cara a la setan-tena.

La revista Vive Paris ! delCasino comptaamb coses de molt bona qualitat. Ofereixbons decorats i figurins, com el de Drianja esmentat i algun altre de Paul Colinté .les delicioses caricatures musicals que in-terpreten els collegials de Ray Ventura, lesextraordinàries .acrobàcies (le Bàrbara LaMay, un escamot de giris angleses bo deveres ; artistes meritòries joves, àgils i bo-niques. Llevat d'un sol quadro, han estatbandejades aquelles monumentals paradesde carn de dona nua. Però, a fi de comptes,amb .bons elements s'ha obtingut un con-junt vulgarot. Els sketches són de la cordade sempre. Els diàlegs teatrals escrits ex-pressament per Sacha Guitry i que Sorelrepresenta en el número final, dividit endotze parts i titulat iVlaïtvesses de rois, noafegiran cap prestigi al seu autor. Són llargs,inespontanis i maculen el music-hall d'hi-bridisme. Els diners 'han anat a dojo, peròsovint per obtenir aquell llampant desaforatcapaç de satisfer el somni més exigent delsenyor Sugranyes. Tot plegat una mica Ihmyd'aquella gràcia flexible, riallera i trepidantque, a través del cinema, ens mostra sovintel music-hall americà.

*ux

potser, al contrari, indulgent" Bels actors?No en dubteu pas. La seva reputació decrueltat és completament usurpada i els ar-tistes, i encara més les artistes i els .postorsen escena, han trobat la manera d'obtenirla seva complicitat Un rostre passable peròhàbilment caracteritzat, adquireix de pressales qualitats que s'anomenen fotogèniques.Respecte al micròfon, els tècnics coneixenbé la manera de fer-li maquillar els sons,vocals o no. Existeixen les veus avui ditesde cinema i de disc, sovint modulades ambun gran mestratge, però d'una feblesa in-contestable si no s'aconsolen de restar allloc que els pertoca. Exceptuant les dels quehan fet un . profitós aprenentatge en el con-cert i en el music-hall — com els Revellers,com els Layton i Johnston, com Sofia Luc-ker i força més — la majoria d'elles risquenele perdre-ho tot en evadir-se del micròfon.1 hem parlat, fins ara, solament deis donspurament físics, dels simples elements sobreels quals s'edifica l'art lleuger del music-hall.No parlem ja d'aquest art en ell mateix.

Amb dificultats semblants topen els actorsde teatre que es senten atretspels sketchde revista i per les cançons del cafè-concert.Per aquest motiu, el darrer infeliç aficionata representar comèdies ens fa sempre menyspena que el fadrí fuster que aprofita lestardes efe diumenge per anar a fer un lwlocl'illusionisme a Matadepera o a Llinàs en-gavanvat per un frac impossible.

Si voleu saber per què són tan rars iestimats els bons artistes de music-hall, usdirem que és perquè tots ells abans d'ésserartistes són artesans. I res no és més llunyde Partesà que l'amateur. L'artesà .posseeixen primer lloc un ofici al qual es consagrai en el qual s'entrena obstinadament cadadia. Qui diu ofici diu amor i pena, esforçingrat i constant, pera mai improvisació.L'amateur es creu poder inventar repenti-nament quan no sols l'experiència sinó elselements més essencials li fallen. Al music-hall res no triomfa per atzar, mi una can-çoneta picaresca. Seria massa fàcil competiren cls aloes on els Fratellini, Rastelli, Little-Tich, Grock, Marie Dubas i tants d'altresadmirables artesans ham collitat llurs, èxits.En el music-hall, els trucs i les habilitatsde mà esquerra no passen. Cochran, JoanTomas i Sebastià Gasch em saben algunacosa i poden, si convé, servir de testimoni.

oL'he 'baixada bé ?» Sí, Célimène, 1a và-reu baixar bé, molt bé, massa bé i tot, lavostra escala. Majestuosa, rígida, seductora,a cada graó deixàveu un ròssec d'afectaciói ele fatuïtat impertinent, insuportable. L'ú-nica cosa que mereixia admiració era la vo-luntat, l'esforç terrible aplicat a camuflar elsestralls del temps. "Però si, com ha dit algúaquests dies parlant d'aquest debut, la re-vista tingués de mostrar rècords de longe-vitat o donar lliçons de tossuderia inútil,més valdria :plegar-la d'un cop. Tanmateix,la joventut i la frescor de les dones encaracompten com tm sòlid valor quan són única-ment els ulls els que tonen de jutjar-les. QueDéu ens lliuri de fer mai cap retret a ningúpel sol fet de no posseir aquests clons pre-ciosos. La naturalesa imposa càrregues in-eludibles i, si no trobem cap entrebanc de-finitiu pel camí, sospito que d'aquí migsegle nosaltres mateixos estarem ben atro-tinats. Pera esperem guardar prou seny iP°u bon gust per estarnos de disfressar lesmostres misèries físiques sabre l'empostissatd'un escenari.

A part d'aixà, ja hem dit com és de durala prova del music-hall pels aficionats. Elsque l'envesteixen confiant en les improvisa=.dons, es veuren tot d'una sorpresos en tro

-bar-se trepitjant un terreny sembrat de pchsdebanana.

ALaERT J GNYENTParís, novembre.

NOTES DE RADIO

EI millor és enemic del boGràcies a la propaganda que organitza

la Socïetaraustríaca de radiodifusió, el nom-bre d'oients creix sense parar. .L'últim cens

era de 495.404, i l'estació de Ravag, per tald'arribar a una quantitat rodona — el migmilió —, ha decidit que 1'bient inscrit ambel número 500.0oo seria gratificat amb undiploma honorífic , i un rellotge d'or. El di-plorna 110 té valor mercant, .però un rellotged'or, en aquests temps de crisi, fa de bonarreplegar, i la seva oferta semblava un bonesquer per a atreure dls que encara vacil1es-sin a instalar la ràdio.

Semblava, ,perquè es veu que molts sense-filistes han fet un altre càlcul. Córrer noserveix de res • deuen haver .pensat — ; elque cal és arribar a :punt. De 495.404 a500.000 en van 4.596. Que els que tinguinpressa s'afanyin. Nosaltres estarem a 1'a-guait.

I,en efecte, des de d'anunci de la recom-pensa no s'ha inscrit cap nou aficionat.

La Iluifa confra els paràsitsa Alemanya

Fa més d'un any, la Reichpost s'encar-regà del treball dels. Funkhilfe, és a dir, laImita eontra les pertorbacions, i d'aleshoresençà han estat examinats i resolts més de148.000 casos de sorolls parasitaris.

S'ha trobat que el zb per cent són cau-sats per motors •petits i aparells elèctrics uti-litzats en petites empreses, o d'ús casolómotors, commutadors, instal•Iacions de se-nvalització, serres mecàniques, ,planxes elèc-triques, aspiradors ele pols, calefacció, mà-quines de cosir, ventiladors, neveres, aseen-sors, freses de dentista, etc.

IEis aparells' terapèutics : alta freqüència,irradiacions, etc., que fan impossubie totarecepció amb llur espetec continu, consti-tueixen un 14'5 ,her cent del total;

!Els tramvies ocasionen el 4 :per cent' delsparàsits, i les fàbriques d'electricitat un 8per cent.

La quarta part de les pertorbacions had'ésser atribuïda als aparells 'receptors delsoients. Els defectes principals que generentrastorns són : contactes dolents, fils tren-cats en els cordons utilitzats, altaveus de-

afectuosos, nàmpares velles, bateries cuc a l

estat, mala installació de l'antena.(Gairebé tots els paràsits indicats (poden

ésser combatuts en Ilur origen mateix.S'ha constatats també; que el nombre

de casos de pertorbacions ha augmentat ambel temps, degut a ]'augment del nombred'oients i al de l'ús d'aparells pertorbadors.

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tlptrs, i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agulles, 1 1 Via Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

Són rars els casos en la història que lamúsica contemporània hagi trobat de segui-a la gràcia del seu públic. La Passió segonsSant Mateu de Bach restava gairebé desa

-percebuda abans de la seva resurrecció glo

riosa Pany memorable de 1829 pel jove blen-delssohn ; els darrers quatuors de Beethovenforen mirats en llur temps com una aber-ració del mestre: • 1 Wagner? Molts d'entrenosaltres recordaran encara les tempestats

Styavinshi. (Foto

d'odi i d'abnegació qpe suscitaven les seves

aperes misteris."En efecte, cada púbÍïc, afaiçonant neces-

sàriament la seva cultura i el seu gust ":mu-sicals dins la bella :tradició de la seva època,OS troba aleshores en una situació precària.La producció contemporània ]i presenta tan-

tes personalitats i obres noves, aspirant Onesi altres a la i'mm`ortálitát; que la "tria se il'ifa difícil. Iv10 hi ha lleis mi normes per afacilitar-li el judui. (onsiderats només elsexemples més amuint citats, qui es fiaria alsol :gust musical, • aquest `élemernt, poc sòlid .dc; la ; nostra-consciènciá;arhstica?

En el seu meravellós estudi ; sobre IgorStravinsky que acaba de pub iiçár L'editorHug & Co., dé Zurich, el doctor JacquesHandscüin; notable musicòleg de la Uni'er-sitat de Zurich, prova de donar-hi una res-posta que no fa sinó afirmar la nostra pró-

pia inquietud en aquesta matèria delicada.Qui tindrà raó un dia en el litigi de les opi-nions? iQuina mena de gent tindran la verl-table flaire per a les coses del nostre temps?Hm 'de limitar-nos a confessar : hauranestat aquells als quals la història voldràatorgar aquest títol d'honor!

Discutint la vàlua i la importància d'unaobrà contemporània, només podem referir-nos a la creença, esperant que un dia la

història ens darà la raó. «Es doncs, en dar-rer terme, una qüestió de fe, si designemStravinsky com la personificació de l'espe itcontemporani en la música.»

Lipnitzhi, 1929)

hi era baix-baríton a Topera de la eurorepresentava si fa no fa els njateixtx papersque Xaliapin canta en els nostres temps.Des de la seva infantesa, Stravinsky donavasenyals d'una musicalitat extraordinària, iàdhuc quan seguia els seus estudis de dretla música no cessava de restar el centre delseu interès. Rimsky-horsakov fou durant,dos anys el seu mestre,

!Ep una sèrie d'obres d'aprenentatge, entreelles artificial, que, entre altres, serálesetFca f ,q e Y .,seexécutada aquesta nit en el concert de l'As-sociacïó de Música «da 'Camera» . alr Palaude la Música Catalana, Stravinsky ressenti . posa a provà la influència deis seas ante-cedents. i càntemporanis que han modelat e]seu estil : la del :ceréle' dels' con positorsrussos, sobretot de Rim,sky 1 de Mussorgsky,de l'obra teatral de Wlagner, 'dels joves fran-cesos, tals com Paul 1Ducas amb el seascherzo L'Ah'renent de bruixot, qué justa-ment aquest diumenge ha trobat una execu-ció brillant de la Banda Municipal.

Lea troballa amb Diaguilev, l'empresaridels famosos -ballets russos, esdevé de pri-mera icn,portància ,per al' nostre jove com

-positor. iLa coilaboració amb els russos elposa en relació amb totes les noves forcesartístiques que es feien sentir a París, sobre-lot amb el famós escriptor Jean Cocteau,que és més tard el seu collaborador per al'òpera-oratori (Edipus Iiex.

1)iaguilev ]i dóna la idea de L'ocell de foc,que el nostrepúblic deu conèixer bé per di-rcrses execucions. L'obra fou representadapels russos en 1910 ; un any després, Stra-cinsky era una celebritat gracies a l'èxit delseu ballet Pelruixka.

#**

El camí prosseguit per Stravinsky en lesabres següents i, abans que, res, les pro-fundes transformacions estilístiques que hasofert, només es poden compendre per l'at-_m:osfera artística que regnava al Paris d'a-leshores, aquoll París dels Nijinsky i delsCocteau, dels Picasso i dels Stravinsky.

Hom reclama «pa musicals, una «música(le cada dia», hom s'aparta del teatre de lespassions falses que «actuen sobré els nos-tres nervis» i dels violins «compromesos» •perllur llangorosa sentimentalitat . 'Hom . cercaen el music-hall i en el cafè concert sensa-cions Inés pures, més. veritables, niés repre-sentatives per a la e<vida» mateixa. Es enaquesta recerca de veracitat; en aquesta oc-cessitat: extremada de «retorn a la simpli-citat«, que la pantomima i el ballet adqui-reixen un .atractiu excessiu per aquell grup.

D'aquí prové una part essencial del s ele-ments de l'estil de Stravinsky que oris hanestat admirablement revelats en detall perl'estudi científié del doctor Handschin. D'a-quí el ,predomini del ritme i la prèfe'tènciadels' únstrutnents de •vent: D'aquí lá-"r duccióde l'aparell orquestral i la renúneià tu cro-matisme wagnerià. D'aquí l'activisnè delsdiferents instruments que sovint semblentenir un rol personal en el conjunt de l'obraescènica. D'aquí, en fi, l'emacipació de lestendències de ]'època passada, de't©t aquelllirisme teatral'i — malgrat tot el seu encís--- una mica decadent, personificat avui diaper un Richard 'Strauss

Les obres més característiques de Stra-vinsky -- llevat d'una execució de La his-tòria del soldat, que ha restat gairebé desa-percebuda — no san a penes conegudes aBarcelona. La representació de l'OdipusRex de Stravinsky, anunciada pel Liceu,serà d'una importància cultural de la qualhaurem de parlar al seu temps.

Les peces de Stravinsky, interpretadesaquesta nit al (Palau de la Música Catalana,són gairebé totes de data recent (igo8, 1923-24, 193o-3c)• S'hi troben totes les traces delStravinsky revolucionari i innovador. Peròla fuga barbaresca de Petruixka (1910-n) ide les Noces (1914-17), ala intensitat i la se-riosa energia de La història del soldat(c9i8), han passat...

Remarquem en el Stravinsky dels darrersanys un predomini de l'element burlesc, sar-càstic i tot = seria una reminiscència delsideals d'altre temps, dels cafès-concert imusic-hall? —, una tendència a la barrejade "tots els estils, com en aqueix pot,pourrigenial del Concert J er a violí ( 193o-3 1 ), jon-gleria admirable que evoca el record de JoanSebastià Bach i de Johann Strauss, el areidels valsos», ensems que el del veritableStravinsky d'altres temps

Orco MAYER

MUSICACécileoreiS al Casino(Ve de la pàgina 5)

La tasca del music-hall és molt anés di-ficil ddl que creu la majoria dels especta-clors i de la gent optimista que intentaabordar-lo sense preparació ni facultats.A part de la prova massissa que ara ensen dóna Cécile LSorel, l'hivern darrer a Parísja n'havíem tingut algunes altres de nomenys contundents. Unes quantes estrellesdel cinema francès es sentiren temptades perles seves taules. La f dlida, ai las !, va ésserdefinitiva, sense que les .paneres de flors en-carregades per endavant t portades intem-pestivament a l'escena aconseguissin salvarles aparences. Poc després, les actuacionsde Ramon Novarro i de Jeanette Mac Do-nald des de l'escenari, ens produïren una im-pressió mo menys decebedora.

Dues coses sorprenen quan les stars delcinema s'enfilen a la rampa : d'antuvi, quesón menys belles que a la pantalla, i, se-gonament, que llur veu és del tot insuficient.La camera i el micròfon ens menten, doncs?L'objectiu, que té fama d'implacable, és

!'b2

^^, 4^M a{,^rr rry_\l . td

I / ^ '^, ', I'i^' „ ^'^^ ': ,::. r ! Mrt:• lid;. 1^/ + ' 'fió-° W^

r ^ l:,r• c; 1. ^'^ ,,¡¡

t ^ 11^i

Adoptem del tot la bella fe del professorsuís, designant Stravinsky — al costat d'Ar-nold Schünberg i de Paul Hindemith —com una de les personalitats més marcantsen ]'ordre de la música de la nostra època.

x**

Igor Stravinkv, nat el . c8 de juny de t882,prové d'una familia po!ono-russa 1 surt delmedi artístic de Petersburg. El seus pare

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla, 45

BARCELONA