1.Llegeix les frases següents i subratlla les que continguin la paraula força amb el significat que li donem en física. • La força del vent era tan gran que va fer caure molts arbres. • Hi havia força ambient al concert. • En Joan va fer molta força per aixecar el televisor. • El jugador va xutar amb molta força la pilota, que va entrar per l’escaire de la porteria. • La Núria estava força contenta. Quins efectes pot produir una força en actuar sobre un objecte? 2. Classifica les accions següents amb el tipus de força que actua en cada cas.

a) La força dels imants de la porta d’una nevera. b) La força que fa l’arquer en tensar la corda d’un arc. c) La força que fa un jugador de futbol en xutar una pilota. d) La força que actua sobre la pilota de futbol quan està

suspesa en l’aire. e) La força que fa que s’aixequin els cabells secs quan ens pentinem.

• Força a distància

Força de contacte

_ Ara, classifica les forces a distància apuntant la lletra on correspongui. Forces magnètiques: Forces gravitatòries: Forces electrostàtiques: A B C

Cognoms: Nom: Data: Grup: Curs: 2n ESO

D Pesem igual a la Terra que a la Lluna? 3. Segurament hauràs vist fotografies o pel·lícules dels astronautes que van caminar per la Lluna amb vestits espacials. Un astronauta vestit d’aquesta manera a la Terra pesaria uns 1800 N. A la Lluna tindria un pes de 300 N. A la Lluna els objectes pesen menys perquè la força d’atracció és més petita que a la Terra. Aquestes diferències en el pes d’un mateix objecte a la Terra i a la Lluna les trobem també en els altres planetes del sistema solar, tal com es pot veure en les dades de la taula següent. Astres Massa de l’astre respecte

de la massa de la Terra, el valor de la qual s’ha agafat com a 100

Força gravitatòria sobre un objecte d’1 Kg de massa (N)

Mercuri 6 4 Venus 80 9 Terra 100 10 Mart 10 4 Júpiter 31 700 26 Saturn 9500 11 LLuna 1 1,6 a) Quin és el planeta de massa més gran? I el planeta de massa més petita? . b) Quin és el pes d’un paquet de sal d’1 kg a la Terra? c) I a la Lluna? d) I a Mart e) En quin planeta pesaria més? I en quin pesaria menys? _ En Daniel es pesa en una bàscula i comprova que la seva massa és de 50 kg.

a) Quant pesa?

b) Quant pesaria a la Lluna? Diries que s’ha aprimat? Quan val la seva massa?

c) I a Júpiter?

C

c) I tu, quant pesaries a Mercuri?

d) En quin astre podries fer salts amb més facilitat?

4. Dibuixa sobre les il·lustracions les forces que s’indiquen a continuació. a) La força gravitatòria i la força que fa la mà sobre la poma. b) La força que fa la mà sobre la paret.

_ Fixa’t en les fletxes, que representen forces diferents, i respon les preguntes que s’indiquen. 1 cm = 2 N

a) Quina és la intensitat de cada força? Escriu al costat de cada fletxa el valor de la intensitat de la força.

b) Quines forces tenen la mateixa direcció?

c) Quines forces tenen la mateixa direcció i el mateix sentit? I la mateixa direcció i el sentit

contrari?

d) ) Quines tenen el mateix punt d’aplicació?

_ Dibuixa, mitjançant una fletxa, les forces que actuen sobre aquest objecte en cada moment. Fes servir l’escala 1 cm = 5 N.

a) Una força de 10 N amb sentit sud.

b) Una força de 5 N amb sentit nord-oest.

f) Una força de 15 N amb sentit est. 5. Fixa't en les forces representades en els casos següents. Dibuixa la força que en resulta. i determina’n la intensitat. Escala 1 cm = 100 N Escala 1 cm = 1.000 N

1.Observa les figures següents i les forces que hi actuen:

c) d)

e)

6. Observa la taula següent. Recull els desplaçaments fets per tres mòbils, els temps que han tardat i les velocitats mitjanes corresponents. Després, omple els buits. Mòbil Distància Temps Velocitat mitjana A 100 m 25 s B 4 min 25 m/s C 2 Km 10 m/s 7. La pressió atmosfèrica: l’experiència de Torricelli Si omplim un got amb aigua i el submergim parcialment cap per avall dins d’un recipient amb aigua, la de dins del got no surt. Com és que passa això? Aristòtil, filòsof grec que va viure fa més de 2.000 anys, ho va explicar dient que la naturalesa tenia horror al buit: l’aigua no sortia del got perquè, si en sortís, com que no hi podria entrar aire, l’espai que hi quedaria seria buit i això no era possible. Tanmateix, al segle XVII un italià anomenat Evangelista Torricelli va trobar una manera de fer el buit. Torricelli va omplir amb mercuri un tub de vidre d’un metre de llarg tancat per un extrem. Va submergir una mica el tub invertit en una cubeta que també contenia mercuri. El mercuri va baixar fins a una altura d’uns 76 cm per sobre del mercuri de la cubeta. Com que no hi havia res per sobre del mercuri del tub, Torricelli havia fet el buit. Torricelli va explicar aquell fet dient que l’aire de l’atmosfera exercia una pressió sobre la superfície del mercuri de la cubeta. Així doncs, segons ell, el mercuri del tub havia baixat fins que la pressió del seu pes havia estat igual que la pressió atmosfèrica. Molta gent no va acceptar l’explicació de Torricelli. Un científic francès, Blaise Pascal, va ajudar a convèncer la gent que l’explicació de Torricelli era correcta. Va pensar que si la pressió de l’atmosfera suportava la columna de mercuri, aquesta columna seria més petita dalt d’una muntanya. Allà, la pressió de l’atmosfera és més baixa. Així doncs, Pascal va escriure a la seva germana, que vivia prop del Puy du Dôme, una muntanya de 1.500 m d’altitud, perquè fes l’experiment de Torricelli al cim. Quan ho va fer, l’altura de la columna de mercuri va ser només de 70 cm. D’aquesta manera, Pascal va obtenir la prova per confirmar la teoria de la pressió atmosfèrica.

a) Qui va dir que la natura té horror al buit?

b) Com explica Aristòtil el fet que l’aigua del got no surti?

c) Qui va aconseguir fer el buit? Com ho va fer?

d) Com explica Torricelli el fet que l’aigua del got no surti?

e) Quin científic estava d’acord amb la interpretació de Torricelli?

f) Per què la columna de mercuri de l’experiència de Torricelli és més petita dalt d’una muntanya que a nivell del mar?

8. Imagina que viatges en un cotxe i respon les preguntes. a) Quins fets poden indicar que el cotxe accelera? b) Què s’ha de fer per augmentar l’acceleració del cotxe? c) Si el cotxe està carregat, pot accelerar igual que si no ho estigués? Raona la resposta.

9.Uneix cada expressió de la columna de l’esquerra amb l’expressió corresponent de la columna de la dreta.

a) L’energia eòlica és... 1) l’energia de l’aigua. b) L’energia hidràulica és... 2) L’energia de les piles, del petroli, etc c) La biomassa és... 3) L’energia que es pot obtener de les lantes d) L’energia nuclear és... 4) L’energia que s’obté en trencar el nucli de

substancies com l’urani e) L’energia potencial •elàstica és. 5) L’energia del vent. f) L’energia química és... 6) L’energia d’una molla comprimida o estirada

a b c d e f g 10.Llegeix els enunciats següents i digues, de manera justificada, en quins casos es fa treball i en quins no.

a) Un cotxe remolca un altre cotxe.

b) Una grua puja una càrrega de maons des del terra i fins a un segon pis.

c) Dues persones empenyen un cotxe sense aconseguir moure’l. 11.Volem aixecar un pes de 600 N a 1 m del terra amb una politja doble. Respon les preguntes.

a) Quin tipus de màquina és la politja doble? b) Quin esforç s’haurà de fer? c) Quina longitud de corda s’haurà d’estirar? 12. Escriu els noms corresponents:

__________________________ ___________________________ __________________________

_________________________

13.. Quins dos punts assenyalen les fletxes del dibuix? Explica què indica cadascun dels punts.

14. Completa els buits següents:

TIPUS D’ERUPCIÓ CARACTERÍSTIQUES DE L’ERUPCIÓ

L’activitat és pacífica, ja que la fluïdesa de la lava permet que el gasos s’escapin sense que es produexin explosions.

Es produeixen petites explosions.

Es produeixen explosions més intenses.

Es produeixen grans explosions. La lava es solidifica amb facilitat i tapa el cràter.

15. Uneix els següents conceptes amb la seua definició:

Volcà Sortida més o menys violenta, a través d’un volcà, de materials

sòlids, líquids o gasosos procedents de la més interna de l’escorça.

Erupció Zona allargada i estreta, molt profunda, associada a vores

convergents.

Terratrèmol Full en què es recull l’enregistrament de les ones sísmiques.

Sismograma Esquerda o fissura de l’escorça terrestre que comunica una

cambra profunda de magma amb la superfície.

Fossa oceànica

Llargues serralades que s’estenen en la profunditat marina.

Dorsal oceànica

Conjunt de sotragades ocasionades per la fractura de les roques i el seu moviment sobtat.

16. Relaciona les següents columnes: Escala de Mercalli.

Escala de Richter.

Mesura l’energia alliberada per un terratrèmol. Mesura els efectes destructius dels terratrèmols.

Escala de magnitud.

Escala d’intensitat.

17. En què es diferencien la magnitud i la intensitat d’un terratrèmol? 18. Digues tres indicis o signes indicadors d’una possible erupció volcànica.

1. _________________________________________________________________________________________________________

2. _________________________________________________________________________________________________________

3. _________________________________________________________________________________________________________

19. Què entens per plaques tectòniques? 20. Explica amb les teues paraules a què ens referim quan parlem de processos magmàtics. 21. Quantes plaques tectòniques pots identificar en la superfície terrestre? Quines són les més grans?

22. Encercla la resposta correcta:

• La mescla de roca fosa i gasos es coneix com: a) Lava b) Escorça terrestre c) Magma

• A què es deuen els terratrèmols?

a) A les onades gegants conegudes com “tsunamis”. b) A la vibració produïda per moviments bruscos o ruptures de l'escorça terrestre. c) A explosions del Sol i a les col·lisions de la Terra amb els meteorits.

• Els recursos que ens ajuden a evitar les situacions de perill per l’activitat d’un volcà són:

a) Previsió, prevenció i predicció. b) Satèl·lits, metges i geòlegs. c) Professionals de la meteorologia i informació. • Un sismògraf és:

a) La persona encarregada de vigilar i avisar si comença una erupció volcànica. b) L’instrument que detecta i enregistra les ones sísmiques d’un terratrèmol. c) El full en què es recull l’enregistrament de les ones sísmiques.

• Les roques plutòniques pertanyen al grup:

a) Roques magmàtiques. b) Roques metamórfiques. c) Roques volcániques.

• El metamorfisme es defineix com:

a) Tècnica per la qual s'anticipen els volcans. b) Adhesió de les roques a l'escorça terrestre. c) Canvis que experimenta una roca al ser sotmesa a altes temperatures i

pressions.

23. En la imatge següent es mostren els diferents tipus de vores entre plaques:

1. 2. 3

a) Escriu el nom del tipus de vora corresponent a cada dibuix.

1.___________________________ 2.___________________________ 3.___________________________

b) Què dibuix representa una zona de subducció? c) Indica quins dibuixos representen zones de construcció i zones de destrucció. d) Digues en quines vores es poden trobar fosses oceàniques i en quines dorsals oceàniques?

24.En algunes pel·lícules és freqüent veure com els indis posen l’orella a terra per escoltar. Per Per que ho fan

25.Ordena de major a menor en quin medi es propagàra millor el so:

Aire, aigua, ferro, gelatina, paper, coure.

26.Què és el sonar? Per a què s’utilitza Ajuda’t d’un dibuix per explicar- ho 27. Dibuixa una ona de propagació del so i indica’n la freqüència i l’amplitud. 28. Digues si els següents enunciats són vertaders o falsos. Corregeix aquells que siguen falsos

a) L’oscil.loscopi és un aparell que representa les ones de la llum.

b) El so es propaga en el buit.

c) El nombre de vibracions per segon s’anomena freqüència d) La freqüència de vibració determina el timbre del so. e) Si augmenta l’amplitud del so disminueix la intensitat del so. f) Un contrabaix té una freqüencia de vibració major que un violí.

g) En una tormenta primer escoltem el tro i després veiem el raig perquè el so es propaga més ràpidament que la llum.

29. Dues persones volen saber a quina distància es troben d’un edifici. Emeten un so i senten l’eco després de 0,5 s. A quina distància es troba l’edifici? Recorda que la velocitat del so en l’aire és de 300 m/s. 30.Indica quina propietat de cada un d’aquests metalls els fa ser els més adequats per a la construcció dels objectes que s’indiquen: • L’alumini s’utilitza per construir avions.

• Els cables conductors de I’electricitat són de coure.

• El ferro s’utilitza per construir armadures d’edificis.

• El llast dels bussejadors està fet de plom.

31. a)Per què és important reciclar metalls? b) Què cal fer per evitar la desaparició de materials tan útils com alguns metalls? - - - - 32. Contesta

a)Què són els metalls?

b)Que es un aliatge c) Nomena 3 aliatges

Aliatge Composició Propietats

33.a) Què és la corrosió b)Quins metalls nobles coneixes c) Enumera diferents maneres d’evitar la corrosió d) Com s’obtenen els metalls

34.Que es un àcid. Propietats

b)Propietats

- - -

35.a)Que es una base b)Propietats - -

-

36.Indica què representen els símbols següents quan es troben en els recipients de productes químics: 37. Que es un indicador 38. Explica que es i que mesura l’escala de pH 39. Que es la Neutralització

40.Completra els espais buits de les frases següents: Els àcids són substàncies que tenen sabor.......................... Reaccionen amb els .............................com el zinc i el magnesi, amb els quals formen una..................................desprenen................................... També reaccionen amb els.............................................i, llavors desprenen diòxid de carboni. Les bases tenen propietats oposades a les dels................................ Les bases solubles s’anomenen......................................... El nom químic de la sal comuna és........................................................... La sal comuna és la materia.....................................de productes químics com el..........................................., l’............................................................

i l’....................................de sodi La calç viva reacciona amb l’aigua per formar calç………………………….. ( Hidròxid de …………………………) La pedra calcària quan s’escalfa en forns, es descompon i es forma …………………………………….viva (òxid de……………………) La pedra calcaría esta formada principalment per…………………………… 41. Fes un mapa conceptual amb els termes següents: clorur de sodi, hidòxid de sodi, sodi, clor, condiment, conservant, PVC, vidre, dissolvents, sabo, polpa de paper, i fibres

42. Fica tres àcids i tres bases que han aparegut en aquest temes

Àcids Bases

43. Defineix .Salmorra .Salina .Electrolisi .Matèria primera.

44. Omple el mapa conceptual amb les paraules següents:

Con volcànic, magma, sòlids, l’erupció, gasosos, efectes catastròfics

45.Fes el mapa conceptual sobre els terratremols

46.Quina diferència hi ha entre la nutrició autòtrofa i l’heteròtrofa? Posa exemples i’organismes que s’alimentin de cadascuna de les maneres. 47.Quines són les diferents fases de la digestió interna? Quina és la funció de cadascuna d’elles? Quina relació tenen amb les diferents parts del tub digestiu?

48.Omple la taula següent:

TIPUS DE NUTRIENT IMPORTANCIA EXEMPLES D’ALIMENTS

49.Dibuixa la piràmide d’aliments. Indica’n els diversos nivells, així com els compartiments que hi ha en cada cas.• Quina és la utilitat de la piràmide? 50.Algunes persones opinen que la respiració es fa de nit, mentre que la fotosíntesi es fa de dia. Explica la validesa d’aquesta opinió. 51.Què és un nutrient? Quins tipus se’n diferencien? Quina és la funció de cada tipus?

52. Que es un nivel tròfic. Quins nivells tròfics distingim a la naturalesa

53. Les figures mostren tres muntatges; a cadascun hi ha diferents transformacions d’energia. En el primer, només has d’acabar les frases que indiquen la transformació d’energia que té lloc en cada dispositiu. En els altres dos muntatges has d’afegir, per a cada dispositiu, la frase completa que indiqui la transformació d’energia.

Pila: l’energia química es transforma en energia _________________ Motor: l’energia elèctrica es transforma en energia _______________ Pes: l’energia cinètica es transforma en energia potencial _________________

Làmpara:____________________________________________ Cèl·lula fotovoltaica__________________________________

Ventilador: _________________________________________________

Pes_________________________________________________ Dinamo: ____________________________________________

Bombetes.___________________________________________

54. Indica en quina de les figures s’està fent treball. Justifica la resposta. A B

55. La figura mostra màquines diferents. Seguint l’exemple de la primera màquina, assenyala l’esforç amb fletxes blaves i la càrrega amb fletxes vermelles i amb mides relatives (si la màquina multiplica la força, la càrrega serà més gran que l’esforç; i si, en canvi, és multiplicadora del desplaçament, la càrrega serà més petita que l’esforç).

Una màquina meravellosa: la bicicleta 56. La bicicleta es fa servir com a mitjà de transport a tot el món. És una de les maneres més eficients de desplaçar-se d’un lloc a un altre i consumeix molta menys energia que qualsevol vehicle motoritzat. El seu consum energètic només és comparable al vol dels ocells. Si passeges en bicicleta per un pla consumiràs la mateixa energia que si ho fas a peu, però ho faràs tres vegades més ràpid. Això vol dir que la bicicleta només gasta la tercera part de l’energia necessària per fer el trajecte. A més, et canses menys perquè et desplaces assegut i els teus músculs no han d’aguantar-te el pes del cos. Un altre avantatge de la bicicleta és que no contamina, perquè no fa servir combustibles fòssils. La bicicleta és una màquina estranya perquè no augmenta la força. Està dissenyada per multiplicar la distància. La bicicleta es mou

progressivament més lluny que els peus damunt del pedal, però hem d’empènyer amb molta més força amb els peus perquè les rodes funcionin. La bicicleta és una màquina multiplicadora de la distància. Quin d’aquests models triaries? Justifica la resposta. 57. Experiments amb la bicicleta Inventa un experiment que posi de manifest que la bicicleta és una màquina multiplicadora del desplaçament. A continuació et fem una proposta per fer l’experiment. Material necessari: • bicicleta • cinta mètrica

• pesos

• cordill

Procediment: 1. Col·loca una bicicleta amb les rodes cap amunt, com indica la figura, amb els engranatges

que vulguis.

a) Atura una volta dels pedals; fixa’t quantes vegades gira la roda de darrere. b) Situant dos dinamòmetres a la roda de darrere i al pedal, podràs comprovar la relació entre l’esforç i la càrrega.

2. Repeteix l’experiment amb altres engranatges per comprovar en quina circumstància un engranatge minva l’esforç.

Conclusió: Escriu un informe sobre els avantatges de la bicicleta. Inclou els resultats de la investigació.

58. Investigació Quines superfícies absorbeixen millor la radiació tèrmica? Totes les superfícies absorbeixen la radiació igual? Farem una investigació per esbrinar-ho. Investigarem tres superfícies: una de negra, una de reflectora i una de blanca o clara. Pensa com podries investigar aquesta qüestió i escriu a la llibreta el mètode que seguiries. La figura adjunta et mostra el muntatge que podries fer.

• Fes la investigació. • Recull les dades obtingudes temperatura-temps i fes les grafiques corresponents.

• Ordena les superfícies de les que absorbeixen més bé la radiació a les que ho fan pitjor.

• Fes un informe del conjunt de la investigació i del resultat obtingut.

Contrasta el teu mètode amb el que descriu el text següent: a) Agafem tres llaunes: una de negra, una de recoberta amb paper d’alumini i una altra de color clar (també es pot recobrir de paper blanc). b) Omplim totes tres llaunes amb la mateixa quantitat d’aigua. c) Posem un termòmetre a cada llauna per mesurar la temperatura. d) Posem les tres llaunes en un lloc on rebin radiació solar directa o bé les escalfem mitjançant un focus de llum potent o una estufa elèctrica parabòlica. e) Mesurem la temperatura ambient i la temperatura de l’aigua de cada llauna a intervals de temps regulars. f) Enregistrem aquestes dades en una taula temperatura-temps i representem gràficament les dades obtingudes per a cada superfície. Informe de la investigació Objectiu Resultats Superfície negra Superfície platejada Superfície blanca

Temperatura/ºC

Temps/min

Temperatura/ºC

Temps/min

Temperatura/ºC

Temps/min

Conclusió: 59.Eficiència energética _ El text següent explica què és l’eficiència energètica i algunes estratègies per aconseguir-la en un habitatge. Llegeix el text i consulta la pàgina web de la «Vikipèdia» sobre eficiència energètica http://www.editorialteide/?8669 per saber quines recomanacions ens poden ajudar a l’hora de construir una casa i de fer funcionar els electrodomèstics per tal de millorar l’eficiència energètica. Omple el quadre del final amb aquesta informació. Un edifici energèticament eficient és aquell que minimitza l’ús de les energies convencionals (en particular de l’energia no renovable), a fi d’estalviar i fer un ús racional de l’energia. L’eficiència energética es pot definir com el quocient entre l’energia útil utilitzada per un sistema i l’energia total entregada. També es denomina rendiment energètic. En la mesura que el consum d’energia per unitat de producte produït o de servei prestat sigui cada vegada més baix, l’eficiència energètica augmenta. Tant la tecnología disponible com els hàbits responsables fan possible un

consum d’energia més petit, fet que millora la competitivitat de les empreses i la qualitat de vida personal. El disseny i la construcció d’una casa amb paràmetres d’eficiència energètica és molt important per estalviar energia. Les operacions diàries habituals que es fan en l’habitatge poden comportar un estalvi considerable d’energia si es canvien les actituds. En la majoria dels casos n’hi ha prou si es tria un electrodomèstic de baix consum, o si es racionalitza el consum de la calefacció, de l’aire condicionat, de la il·luminació i de l’aigua calenta. Millora de l’eficiència energètica d’una casa Elements Breu explicació de les accions recomanades

Murs, sostres i parets

Orientació de l’edifici

Proteccions solars

Calefacció

Aire condicionat

Il·luminació

Cuina

Nevera

Aigua calenta

Rentadora i assecadora

Rentaplats