2 DAMUNT  LATaulaEl renaixementde la Serena6

FUTUR ESPAI CULTURAL INTEGRATAL TERRITORI A UN PALAU RURALD’ALFARA DEL PATRIARCA

Encreuament de camins16UN RECORREGUT PER L’HORTA NORDA TRAVÉS DE LES CREUS DE TERMEQUE LIMITEN ELS NOSTRES POBLESDES DE L’EDAT MITJANA

Albalat guanya aire net20EL MUNICIPI GUANYA UN PREMI A LAMILLOR INICIATIVA ESTATAL CONTRALES EMISSIONS CONTAMINANTS AMBEL PROJECTE ‘ALBALAT 0,0’

TAMbÉ DESTAQUEM...

EVOLUCIONS QUE ENS FANMEMÒRIANaix la ‘Moncadapèdia’, arxiulocal que recull contingutsartístics, històrics i etnològicsamb interés per la memòria oral

10

ACTIVAR LES CURIOSITATSVinalesa consolida laSetmana Inquieta al voltantde la ciència i el medi ambient

18

L’HORTA CAP PER  AVALLNitrato de Chile i laMancomunitat del Carraixetcelebren el II  Certamen deComposició ‘Horta Sonora’

22

MOLT MÉS QUE SOL I PLATJADel boom del turisme familiara la diversificació de l’oferta ala Pobla de Farnals

28

LA TIRA

ESTIU 2019

de Toni Cabo

www.espaicarraixet.es@espaicarraixet

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET4

L’amfitriona

Fa pocs dies que els regidors i les re-gidores electes han pres possessióde les seues actes en la conformacióde les noves corporacions municipals.Moltes de les persones que des d’araens representen seguixen la tascaque han desenvolupat els darrersquatre anys, siga formant govern ooposició, i la seua continuïtat resultafonamental perquè la presa de deci-sions als ajuntaments siga el més àgilpossible en funció del coneixementprevi de les necessitats del poble. Al-tres entren de noves, i també es con-figuren imprescindibles per la il·lusióamb què emprenen els projectes, per-què aporten una visió renovada delsassumptes locals i per personificarl’evolució que els consistoris hand’assumir per a poder caminar juntamb la societat. Això significa, alhora, que un bon

grapat de veïns i veïnes que s’handeixat la pell durant la passada le-gislatura per a defendre els seusideals i els interessos que millor pen-sen per a la ciutadania deixen d’estaren el camp de batalla de la políticamunicipal. Alguns d’ells s’han retiratper voluntat pròpia, però altres ho hanfet per la porta xicoteta i decebuts perla falta de recolzament de l’electorat.A ningú li agrada perdre, menys en-cara quan la feina als ajuntamentsestà motivada per la devoció de mi-llorar un poble o, fins i tot, per un sen-timent purament altruista amb la de-dicació d’hores i hores que no sempreestan remunerades.

Els veïns i veïnes sovint oblidemque la política municipal és molt pocagraïda i que els qui han estat al da-vant dels ajuntaments són, per da-munt de tot, persones valentes i com-promeses amb el poble. Ningú hauriad’ajocar el cap mentre recull el seudespatx i, en este sentit, hi ha unamancança de reconeixement socialcap als regidors i regidores eixints.Des d’Espai Carraixet volem retre

un xicotet homenatge mitjançantaquest editorial a tots aquells que du-rant estos quatre anys han exposatuna part de les seues vides per millo-rar el benestar de la ciutadania, i moltespecialment a dues persones quedes del germen d’aquest mitjà de co-municació confiaren en el projecte icol·laboraren amb l’aportació d’ideesi continguts per a dotar-lo de vida. Un d’ells és Emili Gómez, de la

Pobla de Farnals, que ens va suggerirque la revista no es limitara a l’àmbitde la Mancomunitat del Carraixet, talcom era el concepte inicial del pro-jecte. El segon és Eduard Ramírez,de Rocafort, que ens ha esbufegatpassió en tots i cadascun dels núme-ros que hem publicat i que ens ha fetentendre que Espai Carraixet, tot ique va nàixer allunyat de qualsevolpretensió, és vertaderament un ele-ment vertebrador de la comarca. AmbEmili seguirem esmorzant de tant entant, i a Eduard el continuarem tenintben a prop de la revista. Per fi, des-prés de la seua desvinculació política,ha acceptat el càrrec de subdirector.

Acomiadar-seNÚRIA GARCIADIRECTORA D’ESPAI CARRAIXET

ESPAI CARRAIXETRevista cultural de l’Horta Nord

Núm. 6 ESTIU 2019

DirectoraNúria GarciaSubdirector

Eduard RamírezRedacció

Mireia CorachánManuel Regidor

Remei PérezJorge Pérez

Direcció de fotografiaPunt de LlumIl·lustracions

González PirisToni Cabo

Col·laboracions en este número Alfons Navarret

Toni MollàEnric Palanca

Disseny i maquetacióAlamida

ImpressióMarí Montañana

Dipòsit legal: V-490-2018www.espaicarraixet.es

5

ESTIU 2019

ESPAI CARRAIXET

Plou. Al carrer, l’aigua forma camins que a penes enspermeten distingir allò que, ahir, era una superfíciedura i inert. L’aigua crea el seu camí, fa un ritme quesembla jugar, a colps d’atzar, fins a arribar a un indretamagat, desconegut, potser inexistent. Aquesta pluja,que sembla impredictible, però que ha vingut caientdes de sempre. Diuen, a l’horta, que a la primaveratoca ploure, i a la tardor. Però sempre ens sorprén. Ino és que el canvi climàtic ens haja predisposat mésfavorablement a la seua vinguda, és que només enspreocupem de Santa Bàrbara quan trona. Envoltats,com estem, de camp assedegat, d’un verd que es tre-balla a pams de figures variables i sempre mínimes,combinat amb un marró que ens ve a recordar d’onhem vingut però no cap on hauríem d’endinsar-nos,envoltats d’aquesta natura domesticada i tan fràgil,ens passem temps i temps al seu voltant i ens entestema negar-la, com si fos veritablement invisible. Regaldels avantpassats, alguns dels quals hagueren de mar-xar a la força per l’única culpa d’haver nascut sotauna religió que, altres, vanconsiderar equivocada... peròells ens haurien pogut ense-nyar moltes coses: l’estima perla terra que ens nodreix, per exemple, o pel paisatge quehem interioritzat i, potser peraixò, hem volgut aprendre aser-hi indiferents. És horta,terra, pastura, tarongers...poca cosa, dirien aquells quecerquen només el lucre fàcil, isi cal es venen fins i tot els pa-res que el van engendrar. Bu-siness, diuen, veritat? I quèmés trist que pensar aquestpaisatge si tots els depreda-dors aconseguiren l’objectiu:

molts més carrers, i molts més edificis, pervertint allòque és únic en un entramat més, sense ànima, còpiauniforme de tantes ciutats que a penes han aportatres a la humanitat. Ja ho sabem. Ho experimentemquan acudim a les grans ciutats, còpies exactes unesd’altres, botigues que estan per tot, i que ja no signifi-

quen res. Consum a l’engròs.Però si ens preguntem per allòque ens fa únics, no només tro-barem la Mediterrània, el climao el llenguatge, trobarem, indis-cutiblement, aquest paisatgeque van fer que tants poblesdecidiren establir-s’hi. Ibers, ro-mans o berbers... hem rebut al-gunes paraules, però potserens estem perdent el més pre-uat, l’indispensable, allò queforma part del nostre ADN.Quan l’haurem destruït, serà,llavors, tasca dels poetes fer laseua evocació, l’enyorança osaudade valenciana. Llavors,però, tot serà massa tard.

El convidat

«QUÈ MÉS TRIST QUEPENSAR AQUEST

PAISATGE SI TOTS ELSDEPREDADORS ACONSEGUIREN

L’OBJECTIU: MOLTSMÉS CARRERS, I

MOLTS MÉS EDIFICIS,PERVERTINT ALLÒQUE ÉS ÚNIC EN UNENTRAMAT MÉS»

PlouALFONS NAVARRET

POETA

D’aparença impertorbable, laCasa de la Serena camina amb

el batec del silenci del temps, es-perant que algú òbriga els finestralsi sacsege la pols acumulada durantels últims cinc segles a les rajolesdels salons més nobles, a les biguesde fusta de les andanes, a les teulesde la torre que corona l’horta de Va-lència.

Caminar a les fosques per l’in-terior de l’edifici evoca l’aire del re-

naixement, un ambient carregat desecrets que ens convida a pensaren les famílies de cortesans ques’endinsaven en l’entorn rural a fi-nals del segle XVI. No fa tant, però,que la Casa de la Serena està des-habitada. La família propietària en-cara estiuejava a l’immoble fa qua-tre dècades i es conreaven lesterres de la propietat fins fa pocsanys. Però mantindre un palau en-mig de l’horta no és tasca fàcil, i

l’abandonament progressiu va do-nar pas a l’espoli, el salvatgisme iquasi l’oblit d’una mostra única del’arquitectura valenciana rural.

La Casa de la Serena, declaradaBé d’Interés Cultural l’any 2004,s’insereix en el nucli urbà de Beni-faraig, però recau a l’extrem sud-oest del terme municipal d’Alfaradel Patriarca. Des de l’ajuntamentdel poble sempre ha hagut interésper mantindre i recuperar l’edifici,però la privacitat de la propietat ila inexistència de fons per a des-envolupar un projecte de tanta en-vergadura ha fet impossible qual-sevol acció al respecte.

Ara, però, una gran oportunitatha picat la porta de l’antic palau re-naixentista. Qui trau el cap és San-tiago Máñez, codirector d’una com-panyia de desenvolupament deprojectes i Doctor en arqueologiaper la UPV, expert en edificis his-tòrics, que confessa que està “en-

ESPAI6 Patrimoni

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Alamida

El renaixement de

ESTIU 2019

LA SERENA

LA CASA DE LA SERENA D’ALFARA, CONJUNT ARQUITECTÒNIC DEL SEGLE XVIQUE DES DE FA DÈCADES ES TROBA ENESTAT D’ABANDONAMENT, SERÀ RECUPE-RADA PER UNA EMPRESA DE DESENVOLU-PAMENT DE PROJECTES AMB UN CONCEPTEECLÈCTIC QUE COMBINARÀ LA CULTURA ILA GASTRONOMIA A L’ENTORN RURAL

amorat de l’espai des de fa més de20 anys” i que es tracta d’una “ini-ciativa que supera en expectativesqualssevol de les empreses que hedesenvolupat fins ara”. Dir això noés poca broma, atenent l’èxit de laresta de projectes encapçalats perMáñez. Parlem del Caro Hotel, unpalau que originàriament va manarconstruir Jaume I quan va conque-rir València sobre altres petjadeshistòriques de fa més de 2.000anys, o del Convent Carmen, uncentre cultural i gastronòmic erigital voltant de l’antic convent de SantJosep i Santa Teresa, ubicat al cos-tat de la plaça on es planta la fallaNa Jordana.

La concepció que es planteja pera la Casa de la Serena no s’allunyamassa d’aquest esquema eclèctic irevolucionari; es tracta de recupe-rar un espai públic de propietat pri-vada, un lloc de mestissatge sociali cultural teixit a partir de les par-ticularitats de l’enclavament rural.Mentre ens mostra els racons delpalau, els detalls arquitectònics iels possibles usos de cadascuna deles sales, Máñez ens explica la seuaintenció de “convertir el conjunt ar-quitectònic, tant l’edifici com elsdiferents espais exteriors, en unaproposta transversal que va moltmés enllà del tradicional restau-rant per a grans esdeveniments.Per a nosaltres és fonamental elsentit de plataforma cultural del'espai i l’encaix amb el territori queocupa, per la qual cosa pensem ins-tal·lar un mercat per a productorslocals amb periodicitat mensual,un laboratori gastronòmic, un au-lari d’ensenyament i una zona re-creativa molt potent on el veïnatde la comarca i de la capital pugavindre a prendre alguna cosa o,simplement, a gaudir del paratge”.

L’arqueòleg transmet una verta-dera passió per la recuperació dela Casa de la Serena, tot i els mésde dos anys que han passat des queva començar a treballar en el pro-

La singularitat de palau rural conegut popularment com la Casa dela Serena respon a un moment de transició en l’arquitectura valen-ciana dels segles XVI i XVII. Es tracta d’un edifici sòlid de tresaltures construït a partir d’una antiga alqueria medieval, sobre elqual s’han anat realitzant intervencions fins al segle XIX. Es constatala complementarietat de l’aspecte rural amb l’urbà, no només dinsl’edificació, sinó als espais externs del conjunt, integrats amb l’hortai amb un ampli jardí.La planta baixa dona accés al pati i als dos cossos principals de

l’edificació. En la primera altura trobem els salons nobles i les de-pendències de l’habitatge, mentre que l’andana servia de magatzemdels productes agrícoles i, més tardanament, d’assecador de tabac.Una estreta escala de caragol permet pujar a la torre, ubicada en undels extrems de la construcció, rematada per una coberta amb in-fluència flamenca.El nom del palau té relació amb l’escut de pedra que s’ubicava a

la façana, dalt de la porta principal, i a la rèplica en marbre instal·ladaen una de les parets de l’interior. Aquesta última va ser retirada a ladècada dels anys 80 per l’Ajuntament d’Alfara, on encara es custo-dia, per les nombroses intromissions vandàliques que s’estaven pro-duint a l’edifici. Representa les famílies de Ferragud, Pallarés, Ale-gret i Perelló, envoltades per una serp amb cap de dona i rematadesamb el lema ‘Omnia tempus havent’ (cada cosa al seu moment). Éscuriosa la data inscrita al peu de l’escut, de 1553, donat que els Pe-relló i els Pallarés varen ser propietaris de la Casa de la Serena apartir del segle XVII i els Ferragud a partir del XVIII.

ESTIU 2019

Escut d’armes dela Casa de la Serena, actualment custodiata l’Ajuntament d’Alfara

ESPAI CARRAIXET8

jecte junt ambJuan María Sán-chez, el seu soci al’empresa. “La tra-mitació per acon-seguir els permi-sos i podercomençar les re-formes és lenta,però l’espera hapagat la pena per-què ens ha servitper a enriquir elconcepte final dela nostra pro-posta”, exposaMáñez, que re-marca que comp-ten amb el suportde la família Bur-deos Andreu i queestan envoltats d’un equip de professionals de prestigiper a cadascuna de les àrees de desenvolupament dela iniciativa (Francisco Jurado, arquitecte expert enrestauració; Francesc Rifé, interiorista; Héctor Molina,director del projecte de recuperació de l’horta; SindyCharry Gónima, arquitecta d’espais recreatius; MartaGiménez, directora d’esdeveniments; o Miguel ÁngelMayor, director gastronòmic amb una estrela Miche-lín). Ara per ara es troben esmenant algunes qüestions

al voltant del pro-jecte d’execució, iesperen que elstreballs comencena desenvolupar-sedurant aquest any2019.

Santiago Máñezes delecta amb lavolta de canó deles galeries de laplanta baixa, en-cara d’influènciamedieval; ens con-vida a mirar mésamunt de les fines-tres per admirarl’acabat de la teu-lada volada; i ensdesvela que les ra-joles de l’edificació

procedien de les fàbriques que hi havia en aquellaèpoca al mateix poble d’Alfara del Patriarca. “La Casade la Serena és una joia en el seu conjunt, però de totsels elements sent una especial predilecció per l’escalade caragol que puja a la torre i que es manté quasi enperfecte estat des de la seua construcció”, admet l’ar-queòleg. Una vegada dalt, en el punt més elevat de l’e-difici, les impressionants vistes cap a l’horta ens dei-xen quasi sense respiració.

ESTIU 2019

g

Juan María Sanchez i Santiago Máñezamb membres del seu equip de treballen una visita a la Casa de la Serena

Finestra i festejador,

element constructiu habitual a

l’arquitecturaàulica

Torre de la Casade la Serena

Finestra del’andana

amb vistesa l’hortad’Alfara

10

NAIX LA ‘MONCADAPÈDIA’, UN ARXIU LOCAL ACCESSIBLE A TRAVÉSD’INTERNET QUE RECULL CONTINGUTS HISTÒRICS, ARTÍSTICS I ETNOLÒGICS AMB INTERÉS ESPECIAL PER LA MEMÒRIA ORAL

REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Ajuntament de Moncada

Els espais que recorrem gua-nyen textura i profunditat amb

el pas del temps i de totes les per-sones que els travessen, impreg-nats de les experiències viscudes.Tots participem i ens barregem enla memòria lligada a la història, lallengua, les rutes i la toponímia. Enla nostra comarca acaba de germi-nar esta idea amb el projecte “Mon-cadapèdia”, un repositori divers ide divulgació per a tots, un museuviu que afavoreix la participació.

El 28 de març l’alcaldessa Am-paro Orts anunciava en Facebookla seua creació i el mitjà no resultacasual. Es tracta d’un arxiu localque es troba íntegrament en Inter-net, permanentment accessible (adiferència de l’Arxiviu de l’Horta,posem per cas). És innovador per-què sols n’existeixen tres o quatrede semblants creats els darrersanys, i Moncadapèdia és el primerdel nostre entorn directe. Esta in-novació digital va acompanyadad’una gestió participada, dialogadaamb el veïnat. Resulta rellevant laseua vocació local, que el distingeixdel Museu de la Paraula (que per-

tany al Museu d’Etnologia de Va-lència, d’àmbit autonòmic), peròtambé d’altres arxius digitals diri-gits a usuaris “lletrats”, general-ment especialistes universitaris imilitants. En el cas present l’arxiues construeix amb la gent del poblei va dirigit a la gent del poble.

Abasta tot tipus de continguts:històrics, artístics, etnològics i ar-quitectònics, amb interés especial

per la memòria oral, amb entrevis-tes a persones majors, treballadorsde tots els sectors i membres d’as-sociacions. Bàrbara Sales, tècnicade promoció lingüística de l’Ajun-tament, es mostra “molt contenta,es veuen resultats ràpids i les visi-tes creixen. Moncadapèdia no té uneix únic, en té molts que confluei-xen en un imaginari col·lectiu, enuna memòria compartida”.

ESTIU 2019

que ens fan memòriaEVOLUCIONS

ESPAI CARRAIXET

“Per a molta gent és la primera vegada que les seuesvivències, les seues activitats, es tenen en compte ies consideren cultura pròpia. Este tipus d’arxius localssón contribucions a la dignitat de les vides particularsi també a la comunitat que és el poble. De fet, la me-mòria oral autobiogràfica va ser declarada per laUNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat en2003”, completa la valoració Nelo Vila, gestor del pro-jecte amb l’equip de treball Etnograma, que han im-pulsat projectes semblants en Nules i Artana (La PlanaBaixa). “Som pioners, venim del treball en participacióciutadana i això és important, perquè ens ajuda a creardinàmiques per arribar a la gent més enllà de totaaquella que ja està activa en entitats cíviques. Qual-sevol espai on s’ajunten un grup de persones és sus-ceptible que hi acudim. Hem començat entrevistant adones treballadores, estem en contacte amb les asso-ciacions culturals i preparem el treball des de les es-coles i l’institut”, afig.

Moncadapèdia té l’objectiu de reivindicar i arxivarla memòria popular per tal de contribuir a la dignitati a la qualitat de vida de les persones. És importantreconéixer les activitats, les formes de vida i les iden-titats col·lectives. Amb un arxiu accessible amb unaconnexió a Internet, s’assegura una presència perma-nent en xarxes a cost molt baix, per la qual cosa téuna alta rendibilitat pública quantitativa i qualitativa.També recupera treballs, publicacions, activitats detot tipus produïts per l’Ajuntament i desapareguts del’accés públic des de fa temps, ara de nou disponibles,com les efemèrides de la carta pobla i del reconeixe-ment com a ciutat.

“La nostra experiència en altres pobles és que l’in-terés augmenta i estos arxius digitals es converteixenen molt valorats. A Nules (13.000 habitants), tenim en-tre 500 i 600 consultes diàries, i a Moncada les prime-res entrevistes han arribat a les 3.000 consultes en

una setmana. No hi ha altra institució pública quereba tanta atenció o tants usuaris”, explica Vila. Lagestió del seu equip consisteix a trobar “fonts” d’in-formació (textos, publicacions, informants individualso col·lectius a qui entrevistar...), crear publicacions dela forma més rigorosa possible i oferir-los amb unaperiodicitat aproximadament setmanal. Cada incor-poració s’anuncia en xarxes socials, de manera quees crea una comunitat creixent d’usuaris que vol arri-bar a tots els públics, és a dir, a tots els barris, a totsels sectors de població.

Nelo Vila destaca que les actuals tecnologies de lacomunicació permeten una participació i una difusióveritablement democràtica de la informació. “Tambéuna democràcia cultural, feta horitzontalment entretotes i tots, i molt diferent de la tradicional ‘culturademocràtica’, que ve donada des de dalt per institu-cions especialitzades”, explica. Recorda la forma comes produeix empatia amb la gent entrevistada, la con-fiança i les amistats que es creen... La dignitat i la con-vivència renaixen des del patrimoni viscut: “És unprojecte que enriqueix la memòria popular de les po-blacions, però també ens enriqueix a nosaltres perso-nalment. És un treball apassionant”.

11ESPAI CARRAIXET

g

ESTIU 2019

L’ANY 1933, UN GRUP D'ARQUEÒLEGS VA ARRIBAR A ROCAFORTPER A INVESTIGAR LA TROBALLA D'UNA COVA DAVANT LA MIRADA

CURIOSA DE VEÏNS QUE ESPERAVEN TROBAR UN TRESOR ENAQUELL FORAT DE 70 CENTÍMETRES. EL GARBELLAT VA DETERMI-NAR QUE EL SUBSOL ALBERGAVA UN ENTERRAMENT FAMILIAR DE

L'ENEOLÍTIC, COLLARS DE PERLES I UTENSILIS DE COURE

“El 2 de juliol de 1933 ens assa-bentàvem, pel diari valencià

Las Provincias, del descobrimentd'una sepultura prehistòrica en elpròxim poble de Rocafort, i que es re-queria al Servei perquè s'encarregarade la seua exploració. Després, vamsaber també que l'alcalde de Rocafort

s'havia dirigit al Sr. President de laDiputació amb el mateix objecte,conducta que estimem digna d'a-plaudiment per poc freqüent. Al matíde l'endemà es trobava ja a Rocafortuna comissió del Servei (…). El secre-tari i l'alguatzil de l'Ajuntament vantindre l'amabilitat d'acompanyar-nos

al lloc de l'enterrament”. Amb aques-tes paraules explicava Isidro Balles-ter Tormo, degà de l'arqueologia espanyola i reconegut internacional-ment com un dels més destacats es-tudiosos de la Prehistòria peninsular,com va conéixer l'existència d'unesrestes arqueològiques en una covade Rocafort, que un veí havia trobatper accident.

Ballester va publicar un estudi el1944, L'enterrament en cova de Ro-cafort, dedicat a aquesta troballa.L'arqueòleg havia fundat el 1927 elServei d'Investigació Prehistòrica(SIP) de la Diputació de València i elMuseu de Prehistòria de València,del qual va ser el seu primer director.En aquesta obra explica, tal comtambé recull l’estudiós de la històriade Rocafort Manel Marco en un but-lletí municipal, com “primer els des-cobridors de la cova, després els con-veïns més pròxims i més tard fins ales persones que pels seus càrrecshaurien d'evitar-ho, es van dedicar aeixamplar l'entrada, a destruir la pa-

ESTIU 2019

ESPAI12 Historics

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Museu de Prehistòria de València

ROCAFORTLES TROBALLES DE

Obertura de la cova trobada a Rocafort l’any 1933

ret i a regirar l'estrat a la recerca delsempre esperat tresor, extraient i de-positant en ple carrer, per a la majorcomoditat de les seues indagacions,la totalitat del depòsit de la cova; iquan la cerca va resultar infructuosa,o siga als 10 o 12 dies del descobri-ment, va ser quan es va acudir a sol·li-citar la intervenció del servei”.

La troballa es va produir al carrerAusiàs March, quan, un veí, FranciscoSanchis, va decidir iniciar uns treballsper a millorar l'ample del carrer. Lla-vors, es va trobar amb una gruixudallosa d'uns 70 centímetres de diàme-tre que cobria un forat de dimensionsjustes per a permetre passar a un buit.L'única cosa que va meréixer l'atenciódels arqueòlegs va ser la troballa su-perficial, en el lloc més profund de lacova, d'un crani humà. La famíliaSanchis, per la seua banda, van donarals investigadors bastants ossos ifragments d'un bol de ceràmica quehavien guardat a la seua casa els diesanteriors i que posteriorment va po-der reconstruir-se.

“Així les coses, res calia fer si noera la presa de les dades necessàries(...) amb la urgència que imposava tro-bar-se aquesta a la disposició dels cu-riosos, i amb la prudència necessàriaper a evitar que es despertara de nouen les gents l'afany de rebusques”,

deia Ballester sobre el seu treball decamp durant aquells dies a Rocafort.

Després de recollir totes les dadesi analitzar el material, l'informe delservei sobre les restes humanes tro-bades va determinar que probable-ment es tractava d'una sepultura fa-miliar de l'Eneolític formada per dosadults, un xiquet i una jove.

Quasi tot el material es va obtindredel garbellat de terres ja remogudes,existents a l'interior de la cova iamuntegades al carrer. “És obligat ferconstar ací -ressaltava Ballester-, eltacte amb el qual el Servei va realitzarel garbellat i la recollida del material,envoltat de curiosos”.

El garbellat de les terres amunte-gades al carrer va permetre donaramb un xicotet punyal de 108 mil·lí-metres de llarg de material semblantal coure. Ballester destacava la sin-gularitat d'aquest exemplar per serl'únic de les seues característiquestrobat fins llavors en l'antic Regne deValència. També es van trobar cincpuntes de fletxa i un raspador de sí-lex, així com un fragment de làmina,també de sílex. Així mateix, en el gar-bellat de les terres es van trobar propde tres mil perles de collaret fetes dematèries blanques, un penjoll de pet-xina, un ullal de senglar i restes delàmina d'os. g

13ESPAI CARRAIXET

ESTIU 2019

Carraixet, en l’Horta Nord, evocainevitablement al barranc, es-

pina dorsal que travessa i connectabona part dels municipis de la co-marca. Però aquesta identificació,quasi natural entre la població dela zona avui en dia, no sempre haexistit. Segons explica l’historiadorVicent Baydal, “Carraixet prové decaricetum, que fa referència a unazona amb càrritx, planta Marxa-lenca pareguda a la canya”.

A diferents documents medie-vals es troben referències a un po-blat amb eixe mateix nom, un nuclique, a partir de 1438, es comença a

conéixer com a Bonrepòs. Aquestaés una de les conclusions a lesquals ha arribat l’estudi De Carrai-xet a Bonrepòs i Mirambell. Els orí-gens medievals d’un poble valen-cià, conduït per Baydal, encarregatde la investigació documental, iFerran Esquilache, qui s’ha centraten les anàlisis arqueològiques i ur-banístiques. Els resultats es publi-caran abans que finalitze l’any enun llibre editat per la Institució Al-fons el Magnànim.

“Des de l’Associació CulturalMacarella vàrem convidar fa dosanys a Ferran Esquilache i VicentBaydal per a comentar al Club deLectura ‘Fer Harca’, un llibre delqual són coautors”, narra RosellaAntolí, exalcaldessa de Bonrepòs iMirambell. “Des de xicoteta haviasentit que Mirambell era, en elsseus orígens, una moreria, i vaigaprofitar l’ocasió per a proposar aEsquilache elaborar un informe so-bre el nucli”, continua. Resultavaestrany que les referències mésprimerenques sobre la localitat esremuntaren a 1472, una data proutardana si es compara amb les pri-meres mencions a altres municipisde la contornada. “Una vegada fi-nalitzat el primer informe, com que

s’havien produït troballes molt in-teressants, em proposaren conti-nuar amb la recerca per a ampliarel coneixement que tenim sobre elsorígens del poble”, detalla Baydal.

Amb la investigació ja finalit-zada, el passat 12 de maig es va or-ganitzar una passejada popularconduïda pels responsables de l’es-tudi per a donar a conéixer sobreel terreny alguns dels resultats. Laprimera parada es va realitzar alnucli de Mirambell. Una església,l’Ermita de Sant Joan, orientadacap a la Meca, o un traçat urbà ambconstruccions que, amb finalitatdefensiva, tancarien per completaquest raval amb les seues façanesconduïxen a concloure que es trac-tava d’una moreria. La seua funda-ció s’establix al voltant de 1450 isembla que el seu promotor, Fran-cesc de Menaguerra, volia tindre al’abast un punt on hi estiguereninstal·lats musulmans als quals po-der explotar amb més duresa queals cristians.

A continuació es va visitar l’an-tic nucli de Bonrepòs, al voltant del’església de la Mare de Déu del Pi-lar. Durant la recerca s’ha trobatuna referència a Carraixet, poste-riorment Bonrepòs, en el Llibre de

14 ESPAI CARRAIXET

L’antic nom de Bonrepòs i Mirambell

REDACCIÓ Manuel Regidor GonzálezFOTOGRAFIA Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell / Vicent Baydal

CARRAIXETUNA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA REALITZADAPER VICENT BAYDAL I FERRAN ESQUILACHE

HA PERMÉS RETROCEDIR A L’ORIGEN MEDIEVAL D’AQUEST POBLE DE LA COMARCA

ESTIU 2019

Document en quèes parla del “locide Carraxet aliasde Bellrepòs”,de l’any 1438

Repartiment de 1238. En aquest do-cument es recull com es va distri-buir el sòl entre les persones queacompanyaven a Jaume I durant laconquesta de València. Compararla morfologia de les zones cristia-nes i musulmanes, separades pertot just 500 metres, és endinsar-seen una diversitat que forma part del’ADN. S’observa, per exemple, quementre que les cases cristianes te-nien unes dimensions més redu-ïdes, les musulmanes eren mésamples, un fet que respon a la tra-

dició de conformar famílies mésextenses.

Finalment, es varen examinarles formes d’una zona de l’horta, enl’actualitat part de Cases de Bàr-cena, que permet identificar l’espaicom un camp d’origen andalusí,possiblement establert al segle XI,amb formes irregulars i sense rec-tes. La tradició agrària de la regióes manifesta també en informacióprocedent de fonts escrites. Així, elprimer camp extens de tarongersdocumentat, datat de 1411, se si-tuava en aquell nucli conegut coma Carraixet. Els nous descobri-ments permeten, per tant, afirmarque es troba en el que avui és Bon-repòs i Mirambell.

“Destacaria dos troballes”, co-menta Vicent Baydal. “La primera,encara que no certificada al centper cent, és la probable vinculacióentre el nom Bonrepòs i la devociódels Civera, senyors que varen pro-moure el canvi de denominació enla dècada de 1430, per la Mare deDéu de la Llet, també conegudacom la Mare de Déu del Bon Repòs”,explica. Altres dos raons semblenestar, però, darrere del canvi. D’unabanda, a l’època semblava existiruna tendència a utilitzar noms queevocaven benestar; de l’altra, es va

instal·lar un patíbul en les proxi-mitats conegut com les Forques delCarraixet i sembla que no es desit-java que es relacionara el municipiamb aquest lloc. “El segon resultatque ressalte és la manera en quètant Ferran Esquilache com jo ar-ribàrem a una mateixa conclusióseguint camins molt diferents”,continua. Si el primer, després d’a-nalitzar urbanísticament Miram-bell, va considerar que hi habitaven14 famílies, el segon, en una llistafiscal del segle XV, va descobrir queeixe mateix número és el que apa-reixia al document.

Haver trobat que l’establimentde Mirambell va ser més tardà delque es pensava, sumat al canvi denom per a referir-se a Bonrepòs,són les raons per les quals, abansde la investigació, les referènciesmés antigues al poble es remunta-ven a 1472, ja que en l’època ante-rior la localitat rebia el nom de Car-raixet. La investigació ha permésretrocedir uns quants segles i am-pliar el coneixement que els habi-tants del municipi tenen sobre laseua història. No es pot entendreel present sense conéixer el passati ara, fills i filles de Bonrepòs i Mi-rambell, tenen un poc més clarquin és el seu origen.

15ESPAI CARRAIXET

g

ESTIU 2019

Ruta amb Vicent Baydali Ferran Esquilacheper l’antiga moreria

de Bonrepòs i Mirambell

Peirons, creus de terme, creus pa-irals, monuments històrics mal

compresos o oblidats esguiten lageografia de la nostra comarca.

Totes estes paraules per a deno-minar “creus de pedra” es conside-ren sinònimes encara que la seuatipologia suggereix diferències. Enefecte, la creu de terme delimita oidentifica un territori. El cas mésidentificatiu el trobem a la Creu Co-berta d’Almàssera, un dels monu-ments gòtics millor conservats delnostre territori. Junt amb la Creu Co-berta del carrer Sant Vicent de Va-lència i la Creu de Mislata, conformales tres creus cobertes que delimi-taven a l’Edat Mitjana el terme delCap i Casal. No obstant això, els lí-mits de la ciutat estaven més defi-nits si observem amb atenció creuscom les de Borbotó, Massarrojos, elGrau, Pinedo... Tot un conjunt decreus majors i menors demarcavenel terme, identificaven al seu pro-pietari, afirmaven la seua confessio-nalitat i exhibien, amb la seua ri-

quesa constructiva, el poder de lacomunitat que les manava erigir.

Dins la tipologia de les creus tro-bem els peirons o creus pairals, pa-raula que etimològicament significa“fet en pedra”. Igual que la creu determe, també és un símbol de la co-munitat al seu territori. Això no obs-tant, si parem atenció a les creus determe de la nostra comarca, no sem-pre indiquen límit o frontera. Méscomú del que sembla, els peironsmarquen l’encreuament de dos ca-

mins, que a l’Edat Mitjana tenienuna significació simbòlica molt im-portant: saber elegir entre dos o mésopcions pot determinar l’èxit o fra-càs d’una empresa vital. El món es-piritual tenia una correspondènciaal món terrenal, i una cruïlla de ca-mins era un senyal de fe que haviade protegir-se amb la presència delsigne cristià per antonomàsia: lacreu.

De sud a nord, explicada la cèle-bre creu d’Almàssera i de les peda-nies del nord, ens trobem la creu deles Sitges a Burjassot, peiró renai-xentista d’excel·lent factura i estatde conservació. En realitat no estracta sinó d’una creu de terme dela ciutat de València, puix el pati deLes Sitges era propietat de la ciutati es feia servir com a magatzem degra. A continuació tenim la creu deGodella, situada a la Plaça de SantaMagdalena Sofia. Esta creu protegixel Camí Vell de Godella, actualmentun camí rural. Com a molts casos estracta d’una creu restaurada. El pas

A L’EDAT MITJANA,UNA CRUÏLLA DECAMINS ERA UN

SENYAL DE FE QUEHAVIA DE PROTE-GIR-SE AMB LAPRESÈNCIA DEL

SIGNE DE LA CREU

ENCREUAMENTDE CAMINSEls peirons del’Horta NordREDACCIÓ Enric PalancaFOTOGRAFIA Maria Arbiol

Creu coberta d’Almàssera

ESTIU 2019

17ESPAI CARRAIXET

del temps i sobretot la Guerra Civil varen esborrar bonapart del patrimoni artístic. Els intents de restauracióno sempre han comptat amb fonts històriques acuradeso simplement s’ignoraren amb un esforç per esborrarràpidament les conseqüències de la guerra.

Ens traslladem a Foios, a la Plaça de la Creu on so-breviu una magnífica creu gòtica que assenyalava elCamí Vell de Foios. El centre del poble no coincideixamb el de la creu ni tampoc el seu terme, altre exempledel sentit oblidat de la ubicació de cada creu pairal.

A Museros també podem contemplar una creu quemarca l’encreuament de l’antic Camí Reial de Saguntamb l’actual Avinguda de la Creu. La creu és tota de fac-tura moderna, de pedra i orientada cap al centre del po-ble. A La Pobla de Farnals, enfront de l’església de SantJosep tenim altre exemple de creu restituïda que mar-cava el Camí Vell del Puig i el mateix camí Reial conegutcom la carretera de Barcelona, originàriament la ViaAugusta romana. La creu original del 1729 donava nomal poble, conegut encara com La Creu. La seua restitucióés aproximada, inspirant-se en la creu que guarda laporta del Reial Monestir de Santa Maria del Puig.

Seguint el camí vell ens detindrem a l’Ermita de SantJordi, monument que data del 1926 i que vol fer referèn-cia als caiguts durant la Batalla del Puig o d´Enesa alstemps de la conquesta de Jaume I. El seu sentit res té avore, per tant, amb el dels antics peirons.

En sentit contrari ens trobem a Rafelbunyol una creubarroca que marca l’encreuament de la Vereda Reial deSogorb i el Camí Vell de Llíria. Està datada a l’any 1608.Com quasi totes les creus originals conservades, pre-senta per una part la figura del Crist i per l’altra la Marede Déu. Esta creu, a més, té inscrites les indicacions deRafelbunyol i El Puig en ortografia antiga. Seguint a Ra-

felbunyol, altra creu guarda la cruïlla del Camí Fondo ila Senda de les Deu. Esta creu ha patit més d’una inter-venció sent la més recent aquella que ha desfet total-ment el que quedava de l’antiga i l’ha substituïda peruna nova d’inspiració gòtica sense relació amb la tradi-ció valenciana.

Tenim a la nostra comarca testimonis d’un tempspassat que revelen un món de relacions diferent de l’ac-tual. Els habitants hortencs de hui fa molt que hem ob-lidat el seu valor i els hem equiparat a mobiliari urbà.En el pitjor dels casos, els peirons comarcals han sigutmés una molèstia que monuments. Curiosament, enstrobem en eixa cruïlla on podem decidir si seguir elcamí de la desmemòria o el camí del retrobament. g

Creu de la Pobla de Farnals

ESTIU 2019

ESPAI18

Activar les

Cada dia som més conscients dela necessitat d’actuar per a con-

servar el planeta i contribuir-hi ambla nostra manera de viure. Com mésva més, “pensar globalment i actuarlocalment” és un adagi que ens calpracticar. “No podem limitar-nos aparlar de sostenibilitat només unsdies a l’any, ens n’oblidem i a l’anyque ve més. Ha de ser un treballconstant, el medi ambient ensafecta tots els dies. Cal traslladar lacrisi climàtica que ja estem vivintal dia a dia de les persones, és a dir,la sostenibilitat ha d’impregnar-hotot a l’hora de comprar, menjar omoure’s. Eixe és el repte, no hi ha

alternativa”, afirma Xesco Martínez,tècnic de medi ambient i responsa-ble de programar des de fa cincanys la Setmana Inquieta de Vina-lesa.

Aquesta iniciativa va nàixer en2015 per a tractar temes de caràctercientífic i ambiental. L’ajuntamentpretenia concentrar en pocs diesactivitats molt diverses, i segons elDiccionari Normatiu Valencià, la in-quietud està relacionada amb lapreocupació per problemes ètics,morals i intel·lectuals, amb la dis-posició a conéixer o mamprendrecoses noves. “És una setmana fre-nètica. De fet, al llarg d’aquests cinc

anys hem organitzat des d’observa-cions astronòmiques, xarrades dis-teses sobre neurociència o etique-tatge alimentari a presentacions dellibres i tallers infantils. Així ma-teix, han tingut cabuda rutes orni-tològiques, un geocaching perl’horta o projeccions de documen-tals a la fresca. Activitats per a pú-blic de totes les edats”, detalla Mar-tínez.

Víctor Martínez Puchol, regidorde Sostenibilitat, destaca haveraconseguit que siga una cita con-solidada en el calendari local, grà-cies en part a la gran capacitat decomunicació de les persones con-vidades. “Enguany la Dra. AnnaLluch va encoratjar més de 200 per-sones en l’acte més multitudinarique hem tingut”, diu, però per Vi-nalesa han desfilat altres divulga-dors de primer nivell com Joan Car-les Fortea (meteoròleg), Lola Raigón(enginyera agrònoma), Antonio Tor-res (exentrenador d’astronautes),Juan Antonio Raga (zoòleg), i Fer-ran Latorre (alpinista). Xesco Mar-tínez rebla que han comptat amb“persones apassionades de la seua

REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Ajuntament de Vinalesa

Sostenible

CURIOSITATSLa Setmana Inquieta de Vinalesa

Presentació del prokecte‘Mussols’ de la SocietatValenciana d’Ornitologia

feina que comparteixen els seus co-neixements amb molt d’entu-siasme. Any rere any la resposta delpúblic va a més. El poble ja sap queal mes de maig o juny és la setmanade la ciència i del medi ambient.Ens agrada que les associacionsformen part de la Setmana Inquieta,bé siga organitzant alguna activitatamb nosaltres o participant moltactivament en les activitats plan-tejades”.

L’organització de l’oferta anualparteix d’un treball de pluja d’ideesque a poc a poc pren forma en eldepartament municipal de mediambient. Martínez comenta coml’experiència els ha ajudat a millorarla tasca tècnica, doncs “amb elsanys hem detectat quins són els as-sumptes que interessen més als vi-nalesins i vinalesines, de forma quehem anat adaptant els continguts.Busquem temàtiques que sobretotdesperten la curiositat de la gent idonen respostes, però com diu Al-bert Einstein, ‘el més important ésno deixar de fer-se preguntes’”. Amés de les conferències i les acti-vitats pràctiques dirigides a les es-coles, han oferit tallers d’agrocom-postatge, han tingut la nit de lesrates penades, han acollit en Vina-lesa pollets d’òliba, han conscien-ciat sobre el valor de mantindrel’horta i sobre el control natural deplagues... De la diversitat que esti-mula les curiositats n’han fet ban-dera. “La Setmana Inquieta és unafinestra fantàstica per a apropar alpoble la biodiversitat que ens en-volta o què fan els científics. És im-

portant que la societat sàpiga quehi ha gent que es dedica a investi-gar els efectes sobre la salut de lacontaminació lumínica o que tre-balla perquè els ninots de les fallessiguen d’uns materials menys tò-xics. Estem parlant de gent que desde diversos àmbits ens ajuda a mi-llorar la nostra qualitat de vida”,completa Martínez.

Altres propostes a l’Horta NordEn la mateixa línia de Vinalesa hansorgit els darrers anys convocatò-ries semblants, com ara “Rocaforten Verd”, “Dinàmica” en Albalat delsSorells, “Setciències” de Meliana oles activitats de l’Oficina de Soste-nibilitat Local de Burjassot, que re-centment ha publicat la revista“Medi ambient i sostenibilitat”. Sónalguns exemples de la consciènciaque guanyem sobre la nostra res-ponsabilitat cap a un planeta queno té recanvi, i que ens marca lescondicions de vida equilibrada. Lesiniciatives locals faciliten l’extensióde la consciència ambiental, quecontribueix a fer saó del canvi dementalitat imprescindible.

ESTIU 2019

19ESPAI CARRAIXET

g

«BUSQUEM TEMÀTIQUES QUEDESPERTEN LA CU-RIOSITAT DE LA

GENT I QUE DONENRESPOSTES, PERÒCOM DIU ALBERTEINSTEIN, EL MÉSIMPORTANT ÉS NODEIXAR DE FER-SE

PREGUNTES»

Ruta ornitològica perl’horta de Vinalesa

20

Pensa global, actua local. D'a-questa manera, des d'Albalat

del Sorells es treballa per a realit-zar accions concretes al poble quecontribuïsquen a frenar el canviclimàtic. Una sèrie d'iniciativesque poden servir d'exemple per aaltres municipis de la comarca ique, de moment, ha estat motiuperquè Albalat haja sigut reconegutamb el Premi X Aire Net per ser lalocalitat d'Espanya de menys de100.000 habitants amb un projectemés compromés per millorar l'aireque respiren els seus veïns, espe-cialment gràcies a la seua estratè-gia 'Albalat 0,0'.

El guardó, que entrega la Plata-forma X Aire Net formada per em-preses, organitzacions professio-nals i científiques de l'entornmediambiental, suposa un reconei-xement als ajuntaments pioners adesenvolupar accions de millora de

la qualitat d'aire, plans de mobilitatsostenibles i iniciatives que reduïs-quen la contaminació atmosfèrica.Així, en la categoria de ciutats demés de 100.000 habitants, la selec-cionada ha estat Bilbao.

El jurat, format per investiga-dors de prestigi i associacions pro-fessionals vinculades al medi am-bient, ha valorat que Albalat,malgrat la seua menor població encomparació amb la resta de candi-

datures, ha desenvolupat accionsque demostren que ser una locali-tat xicoteta “és perfectament com-patible amb la protecció de la salutdels seus veïns i veïnes mitjançantla millora de la qualitat de l'aire”,expliquen des de l'organització. Lacerimònia de lliurament tindrà lloca Albalat després de l'estiu.

Xesco Martínez, tècnic de mediambient d'Albalat, afirma queaquest reconeixement “reforça el

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Ajuntament d’Albalat

ESTIU 2019

ESPAI CARRAIXET

ALBALATDELS SORELLS

GUANYA

EL MUNICIPI REP UN PREMI A LA

MILLOR INICIATIVAESTATAL CONTRALES EMISSIONS

CONTAMINANTS AMBL’ESTRATÈGIA 'ALBALAT 0,0'

AIRE NET

Vehicle elèctric del’Ajuntament d’Albalat

i punt de càrrega

projecte del poble amb l'entorn iamb els veïns”. “Ens ajuda a conti-nuar desenvolupant accions per areduir emissions contaminants irecuperar l'espai públic per a la ciu-tadania. La nostra prioritat són lespersones”, comenta.

Una estratègia transversal'Albalat 0,0' és una estratègia im-pulsada a la fi de 2017 per la regi-doria de medi ambient amb la in-tenció de reduir les emissionscontaminants en el municipi. Elprojecte es basa en generar mesu-res de transició energètica cap alsrecursos renovables, impulsar lamobilitat sostenible i segura, a mésde desenvolupar accions per a mi-llorar la salut i fomentar la partici-pació i la conscienciació ciutadanaen el projecte.

En aquest sentit, el ple munici-pal va aprovar recentment licitarun contracte perquè els equipa-ments municipals i l'enllumenatpúblic funcione amb energia 100%renovable, “la qual cosa suposaràdeixar d'emetre a l'atmosfera 297tones de CO2 cada any”, expliquendes del Consistori. A més a més, elshabitatges amb plaques fotovoltai-ques poden obtindre bonificacionsde fins al 50% en l'IBI i els vehicles

elèctrics i menys contaminants be-neficiar-se de reduccions en l'im-post de circulació.

Dins del projecte, una altra deles iniciatives més importants perafavorir la convivència veïnal hasigut la recuperació d'espais pú-blics com la reurbanització i l’am-pliació de voreres del carrer Major,juntament amb la limitació de ve-locitat de circulació de 30km/h entot el poble.

Punts de mesura de NO2'Albalat 0,0' ha suposat també lainstal·lació de 14 punts de mesurade NO2 (diòxid de nitrogen) repar-tits per tot el municipi. El tècnic demedi ambient explica que “és unaeina molt útil per a conéixer elspunts crítics i on hem d'actuar”. Noobstant això, segons les dades re-gistrades durant els últims mesos,la presència de NO2 al poble, el gasque principalment emeten els au-tomòbils i que més afecta a la salutpública, està en nivells al voltantdels 25 μg/m³, lluny dels 70 μg/m³que poden respirar-se en diverseszones de València ciutat amb altadensitat de trànsit de cotxes.

Les mesures assenyalen di-ferències importants entre les zo-nes peatonals i la resta del nucli

urbà que suposen arguments per-què Albalat fomente els desplaça-ments a peu o en bici. “Disposemtambé de mesures anteriors a lapacificació del trànsit del carrerMajor, la qual cosa ens permetràcomparar la qualitat de l'aire des-prés de la intervenció”, apuntaMartínez.

Energies renovablesCada any s’instal·laran 5 kW de pla-ques fotovoltaiques o aerogenera-dors per a fomentar l’autoconsumi el balanç net als equipaments pú-blics. També s’impulsaran activi-tats per a lluitar contra la pobresaenergètica. Mentrestant, continua-ran les iniciatives de divulgaciócom ara ‘Dinàmica’, fira sobre mediambient i comerç de proximitat,que el passat octubre van visitar4.000 persones per a participar entallers i xarrades entorn les ener-gies netes, la mobilitat elèctrica iel consum responsable. g

ESTIU 2019

Mesurador de diòxidde nitrògen (NO2)

Arribar a casa de l’institut, berenari marxar al conservatori. Tornar

més tard i fer els deures aprofitantles dos hores lliures abans de sopar:a la nit hi ha assaig de la banda i calplanificar bé el temps. Aquesta po-dria ser la rutina de qualsevol joved’un poble de l’Horta. És terra de mú-sics i músiques i les agrupacions d’a-quest tipus són presents a tot arreu.Infants i persones adultes; intèrpretsprofessionals i amateurs; tots i totes,per amor a l’art, es reunixen per a fermúsica amb un compromís que trobaverbalment la seua màxima expres-sió en la frase “no puc, tinc assaig”.

Així, l’horta sona a l’aigua de la sé-quia però també a les bandes i collesde música. Per segon any, el col·lectiude dinamització cultural Nitrato deChile, amb la col·laboració de la Man-comunitat del Carraixet i dels ajun-taments que constituïxen l’entitat(Alfara, Bonrepòs i Mirambell, Foiosi Vinalesa), ha promogut l’exploracióde les capacitats inspiradores de lacomarca a través d’Horta Sonora.

Amb aquesta iniciativa, s’han atorgat4 beques per a la producció de pecessonores d’avantguarda que utilitzenl’horta com a element de creació i es-tiguen interpretades per agrupacionsdels pobles de la Mancomunitat.

Els concerts de les obres selec-cionades se celebraren els dies 11 i18 de maig. Malgrat que estava pre-vist que ambdues cites es realitzarena les proximitats de l’Alqueria del Pi,edifici emblemàtic de l’horta empla-çat entre Vinalesa i Bonrepòs i Mi-rambell, la pluja va obligar a traslla-dar l’acte a un espai interior.

Quatre visionsPere Vicalet és l'autor de "L'esclatdels Söroells", una de les peces be-cades. El títol, una referència al mu-nicipi d'Albalat dels Sorells, juga ambaquest nom. L'alba és l'explosió deldia, l'inici; el soroll es definix com elso no harmònic. Aquesta lecturadona una pista sobre allò que pre-senta l'obra, dividida en quatre partsque modulen, tal com resumix el

compositor de l’obra, "del ritme a lafreqüència i de la consonància a ladissonància".

L'autor la definix com una "acciósonora pedagògica". Per un costat,perquè la va interpretar la Banda Ju-venil de la Societat Renaixement Mu-sical de Vinalesa; per l’altre, perquèfomenta experimentar amb sonori-tats diferents de les habituals. “Alsassajos vaig impartir classe perquèels joves entengueren què havien defer i després exploràvem com acon-seguir-ho", relata el músic, qui asse-gura que, malgrat haver treballat ambuna banda prèviament, la iniciativali ha permés fer servir noves meto-dologies.

“L’horta, la nostra terra”, de JoanGómez Alemany, va ser una altra deles obres seleccionades. Com l’ante-rior, inclou elements electrònics, unatendència general de totes quatre. Undels seus intèrprets és també unabanda juvenil, la de Bonrepòs i Mi-rambell en aquest cas. “El coneixe-ment musical augmenta amb l’expe-riència, però el treball pot ser sempreinteressant” explica Joan en referèn-cia als joves instrumentistes. “En li-mitar el llenguatge, l’enriquim, ja queamb poc has d’intentar fer el màximperquè la peça no siga avorrida”.

NITRATO DE CHILE I LA MANCOMUNITAT DELCARRAIXET ORGANITZEN EL II CERTAMEN

DE COMPOSICIÓ ‘HORTA SONORA’

ESTIU 2019

L’HORTACAP PER AVALL

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Nitrato de Chile

“Volia descontextualitzar a lesbandes”, conta el compositor. “Colpe-jar la flauta amb la palma de la màen la part on es posa l’embocadura”o “introduir la canya de la dolçainaen les trompetes” són algunes de lesindicacions que apareixien a la par-titura. A més de la banda, l’obra es-tava interpretada per la colla de dol-çaines i tabals “La Brama”, establidaal mateix municipi. La dolçaina és,de fet, l’actor principal i l’autor definixla seua producció com una “reflexióde la sonoritat d’aquest instrument”,

que extrapola a la resta.“Roig és l’esforç del llaurador, de

les seues mans, de l’animal que moro del cel de l’hivern”, comenta DavidSallers, un altre dels compositorsparticipants. “Roig” és, també, el nomde la peça composta per ell i DanielMolina junt amb l’enginyer de so Ra-mir Martínez. La idea era “portar lamúsica electrònica a una banda tra-dicional”, exposa. La integració d’a-questos dos elements representa aeixe home de camp —encarnat en unelement molt tradicional com és labanda— que fa música al poble. Eixapersona rural podria semblar menysintel·lectual, però la pràctica d’unaactivitat mental com la música de-mostra que aquesta és una falsa con-cepció, que queda expressada amb laperfecta fusió de la banda i l’electrò-nica, un tàndem que il·lustra aquestadualitat.

La quarta de les obres becades vaser “Jericó per a 150db”, d’Agnès Pe.La peça, que pren el nom de la Batallade Jericó, un passatge bíblic en quès’utilitza el so com a arma, estàcreada per a interpretar-se a 150db,un volum que supera el límit de120db, a partir del qual el soroll pro-duïx dolor.

La composició va estar interpre-tada per la colla de dolçaines i tabals

Pepe Palau de Foios i incloïa tambéelements pirotècnics o el so d’unabotzina. “No hi ha cap jerarquia”, ex-posa l’autora. “Es dona la mateixa im-portància, per exemple, a la dolçainaque a la pirotècnia”. La parella for-mada pels petards i el tabal i la dol-çaina encarna a la perfecció l’esperitd’Horta Sonora: dos elements arrelatsal folklore es combinen, es descon-textualitzen i junts produïxen unapeça musical d’avantguarda que cla-rament es nodrix de la tradició.

Invertint maneresAgnès va donar-li la volta a la maneraen què generalment treballa. “Nor-malment partisc de sons que modi-fique digitalment, però aquesta ve-gada comencí de zero i vaig crear unapartitura, igual que ho faria una com-positora a l’ús”, concreta. Com als ví-deos amb què Nitrato de Chile va pro-mocionar Horta Sonora, en què sesucceïxen imatges de l’espai agrícolaposades cap per avall, l’artista va in-vertir la manera de fer la seua feina.D’això es tracta precisament: HortaSonora va convidar un any més a pú-blic, intèrprets, compositors i com-positores a mirar des d’una perspec-tiva diferent de l’habitual i per segonavegada el certamen va aconseguirpegar-li la volta a l’horta.

23ESPAI CARRAIXET

g

ESTIU 2019

24

REDACCIÓ Remei PérezFOTOGRAFIA Remei Pérez, Centre ArtísticMusical de Foios

A FoiosBUFEM

Vicent Murgui va nàixer a Casi-nos. Des que recorda ha estat

vinculat a la música. Als 7 anys jatocava a la banda del seu poble, ides d'aleshores, la música ha sigutuna bona companya de viatge. Laseua vida professional ha estat vin-culada a l'empresa de materialelèctric "Gardy". Vicent feia tornsde matí o de vesprada a la fàbrica,i quan acabava la jornada, es dedi-cava la seua passió: "la música”."Als 13 anys va morir el meu pare, ila vida ens va canviar. Teníem fa-mília a Foios, i ens vam traslladarfins ací. Un cosí del poble em vaanimar a entrar en la banda delCentre Artístic Musical, "La CAM".Em van oferir tocar el saxo tenor, i

fins ara. Sóc el més major, i esticmolt feliç dins d’esta colla”. A mésara els foiers estan d'enhorabona.Acaben de guanyar el Certamen deBandes de la Diputació de Valènciaen la secció especial sota la direc-ció del mestre José Martínez Colo-mina. Interpretaren l'obra obligatò-ria "1889 la Filharmònica", de JoséSalvador González, "El jardí de lesHespèrides" de José Súñer i el pas-doble "Maria Teresa Medina" de Ja-vier Artés.

"Som un equip molt faener. Desdels més joves que tenen al voltantde 14 anys, als més majors com jo,que en tinc 81. Els xiquets estan es-tudiant, però busquen temps per atocar. A la banda som gent de pa-

raula. Vull dir que qui falta a un as-saig, o a un concert, és per un motiuimportant, no perquè no li abellíseixir de casa. Ens ho prenem dedebò, encara que per a la majoriaés una afició”, detalla Murgui.

Afició i professió. El duet perfecteVicent Lacruz és el cap de cordadels saxos tenors. Es dedica pro-fessionalment a la música. Com laresta de companys, està molt sa-tisfet pel premi que acaben d'acon-seguir.

"Les obres eren complicades,perquè participàvem en especial.Hi havia molt de nivell entre els ar-tistes. Hem assajat molt, però hapagat la pena. Encara que nosaltrestoquem per devoció, i som com unafamília, a la que li agrada reunir-se. Les nostres agendes personalssempre estan organitzades al vol-tant de la banda. És a dir, que si jotinc assaig els dimarts i divendres,açò és sagrat, si no és que sorgeixalguna cosa molt important, però“molt, molt” important ha de ser",riu Vicent. Rafael Àngel és un altresaxo tenor, i mou el cap en sentitafirmatiu quan escolta les paraulesde Lacruz: "És veritat. Estem en-ganxats! Jo vaig començar a estu-diar música a l'escola, però no pen-sava mai que acabaria en unabanda. Fa uns 10 anys que m'apuntí

ESPAI CARRAIXET

tots junts

La banda del Centre ArtísticMusical de Foios en el certamen

Vicent Murgui i Lupe Marco

a l'escola d'adults i comencí a tocarel saxo. A poc a poc li vaig trobar elgust, i des de fa 3 que estic a laCAM. Una gran decisió! És una partmolt important de la meua vida.Hem guanyat ja uns quants premis,i el de la Diputació ens ha fet moltail•lusió. Ara, a continuar treballant.D'ací a dos anys és el centenari dela nostra entitat, i ja estem pensanta presentar-nos al “Concurs Inter-nacional de Bandes”, que se cele-brarà a València, però ja vorem. En-cara ha de ploure molt..."

L'alegria es respira a l'ambientde la sala del Centre Musical, onfem l'entrevista. La presidenta LupeMarco somriu mentre sent parlarels músics. "És que jo estic molt pa-gada amb la banda. Els veig coms'esforcen, i premis com aquestssón una gran recompensa. L'altredia em va tocar a mi arreplegar el

guardó, i no podia deixar de plorar.Les llàgrimes em van caure des quevaig escoltar les primeres notes delpasdoble que van interpretar. Dirque estava emocionada, és poc", ex-pressa Lupe.

És la primera presidenta de labanda des que es va fundar l'any1921. "El meu pare era soci, però ales dones, fins a quasi els anys 80,no ens deixaven fer. Quan vam po-der, la meua mare, les meues ger-manes i jo, ens vam associar. A poca poc, les dones anàrem fent camí,

fins ara, que hi ha una dona presi-denta."

El Musical, com se'l coneix po-pularment, ha sigut testimoni demoltes històries. Ha sobreviscut ales diferents èpoques i situacionssocials, fins hui que és un referenta Foios i al món de la música va-lenciana. Actualment té més de800 socis i sòcies i una escola ambmés de 160 alumnes. Sense dubteels queden moltes partitures pertocar i molts premis per guanyar.Endavant, bufadors!

25ESPAI CARRAIXET

g

ESTIU 2019

La banda al complet al Palau de la Música de València

La música, com qualsevol mani-festació cultural, beu de la di-

versitat, de tradicions que, com elsacrílics, es mesclen per a donar lloca noves tonalitats. Els carrers deNova Orleans ja sonaven a jazz aprincipis del segle XX, quan els ne-gres procedents de diferents in-drets d’Àfrica, un dia portats aAmèrica com a esclaus, havien co-mençat a combinar els seus ritmespropis amb els de les estructuresharmòniques europees. Eren novesmelodies i, com moltes altres cre-acions d’eixa terra, varen creuar l’o-ceà amb el pas dels anys, igual queun dia ho feren en direcció oposadaels colors que serviren de base. Eljazz, desenvolupat a través dements i folklores originàriamentforans al lloc on va nàixer, es troba,avui dia, també als nostres carrers.

Malgrat la distància cultural en-tre el context en el qual es va de-senvolupar aquest gènere i el del’actualitat en l’Horta, Gothejazz, unfestival centrat en aquest estil,tindrà lloc per seté any entre els

dies 27 i 30 de juny a Godella. “Ce-lebrem l’esdeveniment a Vila Eugè-nia, un edifici clau culturalment enla localitat que acull actes habitual-ment i que, per això, resulta prò-xim”, explica Tatiana Prades, regi-dora de Cultura de l’Ajuntament delmunicipi, entitat organitzadora. Sil’elitisme és un tret que molta gentrelaciona amb aquest gènere, alGothejazz l’ambient és relaxat itant veïns i veïnes com personesde fora del municipi han omplitl’espai edició rere edició fins a ha-ver consolidat la proposta.

Un poble on sona jazzLa Big Band de la localitat va nàixeren 2012, un any abans que arran-cara el Gothejazz, i és un dels con-junts que constituïxen el CasinoMusical de Godella. L'agrupació ac-tua al festival des de la primera edi-ció i ho tornarà a fer en la d'en-guany amb un monogràfic formatper temes de José Luis Granell, elsaxo alt principal.

Amb un caràcter essencialment

amateur, però amb un nivell pro-fessional, la banda realitza, coml’esdeveniment, una tasca de difu-sió d’un estil amb el qual moltesvegades el públic general no estàfamiliaritzat. Des del punt de vistade Manolo Valls, director de la for-mació, “el jazz, com la música clàs-sica, no és tan senzill d’escoltarperquè potser cal parar més aten-ció i molta gent ho vol tot fàcil”.Creu que és una música prou des-coneguda “perquè no és la que estàde moda, la que sona als mitjans”.“La indústria musical no li donatants diners com al reggaeton, iaixò mateix passa amb la majoriad’expressions artístiques que nosón extremadament simples”, afe-gix el mestre.

En té, però, particularitats queatrauen, agraden i fidelitzen. “Ésmúsica més moderna que la clàs-sica”, explica Manolo. “Si pensemen els grans creadors de jazz, sal-vant les distàncies, veiem que te-nen una manera de pensar més si-milar a la nostra, perquè són

REDACCIÓ Manolo RegidorFOTOGRAFIA Ajuntament de Godella

VADE

JAZZ

ESTIU 2019

26 ESPAI CARRAIXET

Godella

persones del segle XX i no del segleXVIII”, conta. “Les grans obres dela música clàssica estan compos-tes per persones d’una altra època,d’una societat molt distinta, un fetque no els resta gens de valor, peròque fa que tal volta no resulten tanproperes”, especifica Valls. Més en-cara, inherent al jazz es troba la im-provisació, màxima expressió de lallibertat musical. “És com la socie-tat, que ara és més lliure que en elpassat”, opina. Sense oblidar, a mésa més, que “sense el jazz no existi-ria, per exemple, el rock”

En clau femeninaEn l’edició del 2018 varen ser NinaDinamita & The Swing Milician iRachel Therrien; en la d’enguany,Les Femmes. “Intentem posar envalor la figura femenina i busquemartistes i grups que tinguen donesal capdavant”, conta Tatiana Pra-des. Laura Navarro, veïna d’Alfara,és la flautista de Les Femmes, ungrup format per 4 dones que ac-tuarà en la jornada inaugural. “A lagent li sorprendrà com un instru-ment com el meu, molt lligat a lamúsica clàssica, té un ús importanttambé en el jazz”, conta. Malgrat lamancança d’instrumentistes feme-nines de referència en aquest estil,

Laura observa que creix la inclina-ció per tocar música d’arrel jazzís-tica. Tanmateix opina que l’empo-derament, més present avui en dia,pot marcar un punt a favor. “Saberque el grup està format per quatredones que fan jazz potser atraga elpúblic”, expressa.

Laura explica que el seu “no ésun jazz pur difícil d’entendre”. Així,la formació interpreta durant lesactuacions peces de Claude Bolling,que uneixen l’estil clàssic amb eljazz. D’igual manera que una sèriede confluències donàren com a re-sultat un nou gènere musical alsEstats Units, els sons continuenconvivint amb altres, contagiant-

se. La cultura és viva i muta, de ve-gades es tanca, i d’altres s’obri.També viatja. Gothejazz és un exemple de tots eixos processos.

A més de la “Big Band” del Ca-sino Musical de Godella, que ac-tuarà el 30 de juny, i les “Femmes”,que ho faran el dia 27, la programa-ció inclou a “Le Dancing PepaSwing Band” en la segona jornada,a David Pastor en la tercera i escompleta amb l’activitat “Jazz forchildren”, una funció gratuïta adre-çada als més joves que se celebraràdurant el matí de l’últim dia i a laqual podran escoltar-se melodiesamb què xiquets i xiquetes estanben familiaritzats. g

22:30 h JARDINS DE VILLA EUGENIAC/ PATERNA · 1DIJOUS 27 · JUNY · 2019

LES FEMME

Ada

pta

ció

de

l’ob

ra d

’And

reu

Alfa

ro“H

ELLH

OU

ND

ON

MY

TR

AIL

- R

OB

ERT

JO

HN

SO

N”,

199

4

22:30 h JARDINS DE VILLA EUGENIAC/ PATERNA · 1DIVENDRES 28 · JUNY · 2019

LE DANCING PEPA SWING BAND

Ada

pta

ció

de

l’ob

ra d

’And

reu

Alfa

ro“M

OR

TAG

E S

TRO

MP

- B

AS

IE, L

ES

TER

YO

UN

G”,

199

4

22:30 h JARDINS DE VILLA EUGENIAC/ PATERNA · 1DISSABTE 29 · JUNY · 2019

DAVID PASTOR

Ada

pta

ció

de

l’ob

ra d

’And

reu

Alfa

ro“L

ON

ES

OM

E B

LUE

S -

LO

UIS

AR

MS

TRO

NG

”, 19

94

12:00 h JARDINS DE VILLA EUGENIAC/ PATERNA · 1DIUMENGE 30 · JUNY · 2019

JAZZ FOR CHILDREN

Ada

pta

ció

de

l’ob

ra d

’And

reu

Alfa

ro“B

LAC

K A

ND

BLU

ES

- L

OU

IS A

RM

STR

ON

G”,

199

4

20:30 h JARDINS DE VILLA EUGENIAC/ PATERNA · 1DIUMENGE 30 · JUNY · 2019

BIG BAND CASINO MUSICAL GODELLA

Ada

pta

ció

de

l’ob

ra d

’And

reu

Alfa

ro“P

EN

NIE

S F

RO

M H

EAV

EN

- J

OH

NS

TON

, LE

STE

R Y

OU

NG

”, 19

94

ESTIU 2019

Les Femmes Big Band del CasinoMusical de Godella

ESTIU 2019

28

Fa ja més de mig segle que esdesenvoluparen els primers

projectes d'urbanització al litoralde La Pobla de Farnals. La proxi-mitat de les platges del municipiamb València i l'auge del turismede sol i platja van ser dos factorsdecisius a l'hora de projectar el nu-cli principal d'aquesta zona costa-nera que encara conserva el sabord'eixa època. L'augment dels sala-ris i la reducció de la jornada labo-ral van fer possible eixe miracleque abans estava vetat per a laclasse treballadora: passar unes va-cances familiars al costat de lamar. Els primers estiuejants de laplatja de La Pobla de Farnals ve-nien principalment de València,just quan l'arribada dels 600 i altresutilitaris feien realitat per a algu-nes famílies prescindir d'aquellnostàlgic tramvia a la Malva-rosa,que era fins aleshores la forma enquè els valencians podien gaudirde la seua platja, tan pròpia comllunyana.

Arrancava el boom turístic tar-dofranquista. Famílies senceres esdesplaçaven des del cap i casal perdisfrutar dels seus llargs estius,que coincidien amb les vacancesescolars. La Pobla de Farnals no hasigut mai el típic poble turístic, ho-teler i superpoblat. Durant dècades,aquest municipi ha encarnat elmodel clàssic de turisme familiar,un estil d'estiueig vinculat a l'ús i

goig dels residencials d'aparta-ments, amb una forma de vida ca-racterística: veïnes i veïns jugantun dominó a la fresca, tovalloles detota mena penjades als balcons, jo-guets acolorits oblidats a la piscina,joves tombats sota l'herba dels jar-dins en les llargues vesprades d'es-tiu o estridents disco-mòbils so-nant fins a la matinada.

Però enfront d'aquesta imatgeestereotipada, l'Ajuntament de LaPobla de Farnals ha apostat peroferir una alternativa que enriqueixel popular model de sol i platja. Elfestival d'arts escèniques Artala-mar, que ha celebrat aquest mes dejuny la quarta edició, reflecteix a laperfecció aquest nou esperit de di-versificació de l'oferta tradicional.

En aquesta línia, dins el parai-gua de la Fira d'Estiu, el consistoridefineix una programació cultural

i d'oci amb propostes atractives pera un públic de totes les edats. Con-certs, cinema a la platja, animacióteatral, espectacles de circ, clown,òpera, humor o acrobàcies, músicaen directe, ball, activitats infantilsi esportives, fires comercials o mer-cats temàtics són algunes de lesopcions. Totes aquestes activitatstenen lloc als tres focus més actiusde la zona: la platja Nord, la plaçade les Corts Valencianes i la platjaPobla Marina (antiga Platja Sud).

La platja Nord ha tornat a acon-seguir aquest any 2019 la BanderaBlava, que certifica la qualitat del’espai quant a l'estat de l'aigua, lainformació i educació ambiental,la seguretat, els serveis, l'accessi-bilitat i les instal·lacions. A més,segons es desprén de les analíti-ques realitzades periòdicament, laqualitat de l'aigua ha sigutexcel·lent, no sols a la Platja Nord,sinó també a la Platja Pobla Marina,recentment reconeguda i desafec-tada del port esportiu, un fet quepermetrà sol·licitar certificacionscom la Bandera Blava i altres reco-neixements d'accessibilitat i qua-litat mediambiental, com ara laMarca Q. La platja Sud no estavadefinida com a zona de platja, mal-grat que el consistori presta els ma-

REDACCIÓ Mireia CorachánFOTOGRAFIA Alamida

ESPAI Turisme

MOLT MÉS QUE SOL I PLATJAA LA POBLA DE FARNALS

Del boom del turisme familiar a la diversificació de l’oferta

LA POBLA DE FARNALS HA

EVOLUCIONAT DESDELS TEMPS DELS

BEATLES I LA MINIFALDA

ADAPTANT-SE A LADEMANDA D’UNOCI DIFERENT

ESTIU 2019

29ESPAI CARRAIXET

teixos serveis que en la platja Nordi, a més, és especialment adequadaper a famílies amb xiquets, en estarannexa a Pobla Marina, segon portesportiu de la província. També Po-bla Marina ofereix una àmpliagamma de serveis molt prop de lazona d'amarres: farmàcia, centremèdic, oficina de correus, co-merços, accés directe a la platja,restaurants, taxi, autobús, vigilàn-cia nocturna, piscina chill out du-rant l'estiu, escoles de submari-nisme, surf i anglès o els clubs depesca, regates i kayaks.

Però si després de tantíssimaactivitat, les persones visitants iresidents necessiten un merescutdescans, es poden relaxar mirantel cel en l’sky bar de l'Hotel Meraki,premi a la innovació turística de laComunitat Valenciana. De cara aaquest estiu, Meraki ha organitzatles ‘Nits a la lluna de La Pobla’, unmenú-experiència gastronòmicaamb maridatge de vins, còctels imúsica.

Respecte de l'oferta privada, laregidoria de Turisme ha volgut des-centralitzar el nucli d'activitat co-

mercial, agrupat al voltant de lesplatges Nord i Sud, la plaça de lesCorts Valencianes i el port. Una deles principals accions per ampliarl'àrea comercial ha sigut la peato-nalització d'una de les avingudesmés transitades de la localitat, elcarrer Caravel·les, transformant-loen un espai atractiu per al comerç,el turisme i l'oci, sectors que es po-den anar obrint a altres barris.

És evident que el paisatge, elsescenaris i la foto fixa d'aquestapostal, canvien amb el pas delsanys, una transformació que al li-toral es fa encara més palpable. LaPobla de Farnals ha evolucionatdes dels temps dels Beatles i la mi-nifalda, adaptant-se a la demandad'un oci diferent, a les noves ne-cessitats socials i formes de con-sum, sense renunciar a la projeccióinternacional d'uns efectes que re-vertiran en la imatge positiva delpoble a mitjà i llarg termini. Peròmalgrat això, La Pobla no ha perdutl'essència i el sabor de sempre: par-lar hui d'aquesta platja encara ésper a molts de nosaltres recordarels estius de la infantesa a l'apar-tament dels iaios, i serà per a lesnoves generacions el lloc on retro-bar la felicitat, la joventut i la di-versió compartida. g

Plaza de las Cortes Valencianas, s/n - Playa Pobla de Farnals - T. 961 46 32 23 - www.poblamarina.es

30 Colp d’ull

La cerveseria Antull de Montcada va acollir en abrilla presentació de “Manouche Manouche”, el disc delguitarrista de Benifaraig Enric Giralt. El músic és unapassionat del jazz manouche o gypsy jazz, estil po-pularitzat a Europa als anys 30 pel mestre gitanoDjango Reinhardt. Després d’haver estudiat els se-crets i tècniques d’aquest gènere, Giralt presenta laseua primera gravació basada en aquesta música.Al directe va estar acompanyat per Paul Candau a laguitarra i Carlos Rubio al contrabaix, banda amb laqual realitza els concerts de presentació.

EL GUITARRISTA ENRIC GIRALT PRESENTA “MANOUCHE MANOUCHE”

La presentació del Bicentenari de la Banda delCasino Musical de Godella es va celebrar el passat14 de juny als jardins del Centre d’Art Vila Eugè-nia. L’esdeveniment, que va comptar amb la par-ticipació de l’agrupació musical, va servir per ainaugurar l’exposició “Més que música”, una mos-tra col·lectiva formada per peces d’artistes delmunicipi que es pot visitar fins al 28 de juliol. El25 de juliol a les 19.30 hores, la banda oferirà unconcert al Palau de la Música de València.

LA BANDA DEL CASINO MUSICAL DEGODELLA COMPLIX 200 ANYS

La Cultural és un nou espai de participació ciutadana itransformació social ubicat a Montcada. Sorgit de l’As-sociació A.MUN Montcada, es va inaugurar el passat 31de maig amb una presentació en què es va parlar delsprincipis que regiran les seues accions, entre els qualses troben la defensa de l’aplicació de la Declaració Uni-versal dels Drets Humans o la protecció del medi am-bient. La instal·lació de l’exposició "Una altra escola:mestres, republicanes i valencianistes", que es pot visi-tar fins al 31 de juny, és la primera activitat programada.

LA CULTURAL OBRI LES SEUES PORTES

ESTIU 2019

31ESPAI CARRAIXET

El catedràtic de la Universitat de València Vi-cent Josep Escartí va visitar Montcada el 30 demaig on va oferir la conferència “Sant VicentFerrer: de la realitat al mite”. L’acte va estar or-ganitzat per l’Agència de Promoció LingüísticaAviva Montcada amb motiu de la celebració del’any de Sant Vicent, promogut per l’AcadèmiaValenciana de la Llengua, iniciativa en què esvol promocionar la seua tasca de literat. Així,durant la sessió es va fer un repàs de la vidadel personatge i es varen tractar les diferentsfacetes d’escriptor, sant, predicador o polític.

SANT VICENT FERRER: DE LA REALITAT AL MITE

La Platja de la Pobla de Farnals va ser l’escenari de laquarta edició del festival d’arts escèniques Artalamarentre els dies 14 i 16 de juny. La iniciativa, organitzadaper la companyia de teatre local Impronenas i la re-gidoria de Cultura de l’Ajuntament de la localitat,està dissenyada per a apropar a veïns, veïnes ivisitants noves propostes artístiques de teatre decarrer. Així, diferents companyies visitaren el municipiper a mostrar els seus espectacles de teatre, circ, ti-telles, improvisació o música en un cap de setmanaen què es varen oferir activitats molt variades a per-sones de qualsevol edat.

LA POBLA DE FARNALS CELEBRA LA QUARTA EDICIÓ D’ARTALAMAR

La quarta edició del Bencuit, la fira gas-tronòmica de Foios, es va celebrar entreels dies 7 i 9 de juny. Tapes, tasts de vinsi cerveses, tallers, teatre i música en di-recte varen formar part de la programa-ció d’una iniciativa que no ha deixat decréixer en aquestos quatre anys. L’esde-veniment, al qual participaren un bongrapat de negocis locals, és un bon ex-emple de la qualitat dels productes i elslocals de restauració de la comarca.

FOIOS CELEBRA LA FIRA GASTRONÒMICA ‘BENCUIT’

ESTIU 2019

32www.espaicarraixet.es/agendaConsulteu al web la programació actualitzada de tots els pobles de l’Horta Nord

Agenda

ESTIU 2019

» MÚSICA » MÉS  PROPOSTES

“THE WATERBOYS”

27 de juny21 horesCasa de la Cultura

BURJASSOT HORTA NORD

CICLE DE CINEFÒRUM ANTIFEIXISTA31 de juny, 20 de juliol, 31 d’agost i 7 de setembre

» TEATRE

FOIOS

“ESCÈNIA”

3-13 de juliolFestival de teatre novell

ALFARA

“JULIOL A LA FRESCA”

Tots els divendres de juliolPlaça de l’Església

ALBALAT DELS SORELLS5 de juliol22.30 horesParc de l’hort“MUT”Barana Teatre

ALBORAIA

“FESTIVAL CLAP CLAP”

6-20 de juliol19.30 horesDiferents ubicacions

Teatre de carrer, circ,música, balls i titelles

Concert de Swingin Affaig,Gent del Desert, Ministrils Valencians i Amazonians

Organitzat per l'Ateneu de Montcada, Socarrel, Ca Bassot i l'Horta Nord Antifeixista

GOTHEJAZZ

27-30 de juny21 horesVila Eugènia

GODELLA

Festival de Jazz de Godella

“PÚRPURA PANSA”

12 de juliol22.30 horesPlaça Rosa dels Vents

PUÇOL

Concert de jazz

JULIOL MUSICAL

17-21 de juliol22.30 horesDiferents ubicacions

EL PUIG

Amb concerts de MariolaMembrives, El Diluvi i l’espectacle ‘Botifarra a Banda’

PUÇOL14 de juliol20.00 horesPlaça Rosa dels Vents“MÜLLIER”Maduixa Teatre

LA POBLA DE FARNALS4 de juliol12.00 i 18.00 horesPlatja Nord“ESCAFANDRES”Ameba Teatre

LA POBLA DE FARNALS11 de juliol20.00 horesPlaça de les Corts“EL GRAN ZAMPANO”La Troupe Malabó

LA POBLA DE FARNALS18 de juliol20.00 horesPlaça de les Corts“EL CHOU”La Finestra Nou Circ

34amb la col·laboració de

Hi ha qui aprofita les oportunitatsi qui no. En aquests relats tro-

bem a l’home que gira com un mitjóla seua vida després d’una trobadaimpensada baix dels ponts del Túria.Trobem la jubilada en crisi que de-cidix prendre les regnes per a fer el

camí que li resta.El vell que perd elcap, penedit perno haver-les presquan encara po-dia. El xiquet apunt de deixar deser-ho i descobriralguns secrets.

RELATSDarreres oportunitatsAnna LisBALANDRA

Gat vell és un text que parla dedites, frases i refranys de la

gent de mar. Un treball de recol·lec-ció oral al llarg de més de vint anys,que no hauria aplegat a bon portsense la pacient i sàvia col·labora-ció coral de persones que van viure,

estimar i patir lavida en la rat-lleta blava. Vidadura i patimentsque feren dir alspensadors clàs-sics que hi hatres classesd’hòmens.

CULTURA POPULARGat vellFracesc Xavier Llorca IbiEDICIONS DEL BULLENT

Et convidem a fer un viatge pelscinc continents, a través de les

diferents èpoques de la humanitat,per descobrir les biografies de do-nes que van marcar la història. Enaquest viatge coneixeràs moltsnoms propis que no haurien d’ha-

ver caigut maien oblit. A mésa més, gràciesals mapes i lescronologies queinclou l’obra,podràs ubicarf à c i l m e n taquestes dones.

INFANTILUn món de dones extraordinàriesEva PradaTÀNDEM EDITORIAL

Una cançó sempreés molt més que

una cançó. Però, d’onprové el poder de mar-car-nos tan profunda-ment? Com és capaçd’infiltrar-se en elsnostres sentiments més íntims? Com aconsegu-eix formar part de nosaltres per sempre més? Elsprotagonistes d’aquestes històries estan marcatsper les flamerades d’aquests interrogants. Un co-llage de vides que, de vegades, troben en la mú-sica raons per a tirar endavant i abordar els con-flictes i les crisis dels nostres dies.

A I tu, sols tu, l’escriptora Isabel Canet Ferrerens emociona amb narracions basades en can-çons de Zoo, Obrint Pas, El Diluvi, Gener, Pupil·les,Feliu Ventura, Tardor, Liuard, Pau Alabajos, CarlesPastor i Novembre Elèctric. Històries que ens par-len d’absències, soledats, amors, maltractaments,esperances. Amb pròleg de Flora Sempere, can-tant d’El Diluvi, aquest conjunt de relats és unmosaic de sentiments teixits per una banda so-nora que ens fa bategar a cada paraula.

RELATSI tu, sols tuIsabel Canet FerrerSEMBRA LLIBRES

Orestes és filld’Agamèm-

non i assassí deClitemnestra, laseua mare, se-gons conta la mi-tologia i la litera-tura. Newtown ésun poble dels Es-tats Units a l’es-tat de Connecti-cut, tristament recordat perquè un jove de nom AdamLanza cometé una massacre en una escola on sa marefeia de mestra i contra la qual també va disparar.

De la «Nota preliminar» de l’autor: «Adam Lanzano és Orestes. Orestes és la fi de l’estirp dels assassinsi Lanza n’és la continuació. Orestes és un transfor-mador i Lanza és un covard. Orestes és una ficció iLanza és un carreró sense sortida. Orestes mereix elperdó d’Atenea i Lanza el nostre menyspreu i la nostrapena infinites».

POESIAOrestesa NewtownElies BarberàEDICIONS 96

Llegim

ESTIU 2019

35ESPAI CARRAIXET

He viscut tota ma vida al cor de l'Horta, un paisatgecartesià, dissenyat d'acord amb les possibilitats eco-nòmiques dels seus habitants —dels propietaris de laterra, en primer lloc. “El paisatge, el fan els notaris”,assegurava Josep Pla referint-se a l'Empordà. L'a-xioma té tota l'exactitud a la nostra comarca. Sóc d'ací per atzar genètic. Sense haver-me demanat

permís ningú, ací vaig nàixer i ací estic sense cap orgullinflamat ni autoodi malaltís. Viatge sovint tan llunycom puc perquè necessite el batec de la vida urbana.Però la major part de l'any visc a Massalfassar, l'únicpoble de l'Horta sense semàfors dins del nucli. Vaig alforn, a la verduleria o al cafè sense preocupacions peltrànsit. Salude i em saluda tothom d'acord amb unhàbit social educat. Solc passejar amb certa regularitatfins a Meliana, el meu poble natal, i tornar. Algun diam'allargue al Carraixet vora el qual, per cert, algun apà-trida sentimental ha tallat una fi-guera. Sempre m'hi trobe algú, bondia i adéu, poc més, que és molt.Un contacte banal que m'alegra iem distrau. A voltes, pregunte oem pregunten sobre l'oratge, la sa-lut d'un conegut comú, el resultatdel partit de futbol. Darrerament, m'hi topete urba-

nites que s'endinsen a la comarcaa la recerca d'una imatge potseridíl·lica o només d'una orxata. Avuin'he topetat una colla que veniende València i pensaven esmorzaral Cafè Gurugú de Meliana. “Féubona cosa de gasto”, els he reco-

manat. No sé si m'han entès. Parlaven del paisatgeamb paraules pirotècniques, com si es referiren a unjardí francès de senders romàntics i llocs d'esplai onparar a festejar. Mentre caminàvem junts, he comptatmés de trenta horts abandonats a vora i vora del carrilbici —per cert, ple d'excrements de gos. Fins i tot el ta-rongerar, que fa temps va substituir les hortalisses, fafallida i s'ompli de misèria. Els ho faig notar i, com unressort paulovià, acusen la Unió Europea i els tractatsd'importació amb l'Àfrica. És només una part minús-cula del problema, els apunte com qui no diu res. Elpropietari no pot mantenir els costos de les explotacionsi, entre perdre i més perdre, opta pel mal menor, penseentre mi. Els distribuïdors importen producte barat i laclientela el compra amb alegria de butxaca. Què hi po-dem fer? “Però és bonic”, em retruquen, com qui diuuna paraula incontestable. Sóc el primer a donar-los la

raó i a plànyer-me de la degradaciód'un paisatge sota el qual hi ha col-gada la meua infància. Però la me-mòria —ai!— no té cap valor eco-nòmic, que és el que determina laviabilitat dels territoris.Acabem d'estrenar ajuntaments.

Potser és hora de deixar-nos d'ele-gies consoladores i de dissenyarpolítiques públiques que aportenvalor econòmic a les collites. D'i-maginar una comarca on la gentpuga guanyar-se el jornal. La restaés només literatura. I en això tambéestic més a prop de Blasco Ibáñezque de Teodor Llorente.

Contracorrent

El valor de l’horta

ESCRIPTOR

«POTSER ÉS HORADE DEIXAR-NOS

D’ELEGIESCONSOLADORES IDE DISSENYAR POLÍTIQUES

PÚBLIQUES QUEAPORTEN VALORECONÒMIC A LES

COLLITES»

TONI MOLLÀ

ESTIU 2019