2 DAMUNT  LATaulaEls ajusticiatsdel Carraixet6

a tavernes blanques descansenels presos condemnats a laforca o al garrot de valència

Un camí per arribar a la mar10massalfassar impulsa la creaciód’un carril bici que enllace elpoble amb la cv-300 i la futurapassarel·la sobre la v-21

El llegat de l’aigua a l’Horta Nord14visitem el molí de capa de lapobla de farnals, un dels darrers vestigis dels molinshidràulics de la comarca

TAMBé DESTAqUEM...

LES IMATGES ANIMADESUn documental mostra lesvides dels Poblats Nord en untreball de memòria col·lectivaque projecta la identitat local

8

EL  PULMÓ  VERD  DE  ROCAFORTLa Bonaigua, un parc singularde bosc mediterrani quemereix especial protecció

12

LA  LLAR  DEL  POBLEEs posa en valor l’edifici deBonrepòs i Mirambell que elveïnat va construir als anys 50com a centre cultural i social

18

PARAULES  AL  VENTVinalesa celebrarà el 17 d’abrilel Certamen Escolar de Lecturaen Veu Alta ‘De Viva Veu’

22

LA TIRA

PRIMAVERA 2019

de Toni Cabo

www.espaicarraixet.es@espaicarraixet

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET4

L’amfitriona

Escric aquest article amb ressaca.No us penseu, anit quasi no vaigbeure, però el cap em fa voltes pertots els pensaments que em rondi-nen després del Dia de la Dona.D’una banda, vaig viure amb emo-ció el fet que milers de persones detotes les edats i condicions se su-maren a la festa del 8M. Prengué-rem els carrers per a exigir Igualtaten una manifestació històrica quedemostra que el moviment femi-nista ja no es pot aturar. Dins d’a-quest frenesí, però, hi trobe un fortcontrapés; l’obvietat de la nostra de-manda em provoca una sensaciósemblant a la de l’endemà d’unaborratxera, amb eixe solatge amargque roman a la sang i que ens faqüestionar-nos els excessos. Sobrevolant els grans debats al

voltant del masclisme, la violènciade gènere, el sistema patriarcal i lesdesigualtats socials i econòmiquesque patim moltes dones en diferentscontextos, pose en dubte la cons-ciència col·lectiva de la societat alllarg de la història i, més profunda-ment, l’essència de l’èsser humà so-bre una anàlisi que va més enllà dequalsevol etiquetatge genèric.Aquest sentiment barreja la decep-ció i la ràbia pel que considere queés el major fracàs de la humanitat. Sovint em pregunte en quin mo-

ment començàrem a permetre la su-premacia masclista i per què, tantdones com homes, no la barràremdes de l’inici. Així, el feminisme

se’m presenta recobert pel tel del’absurditat de la situació. Mai ha-guera hagut de ser necessari.Però ho és. No només necessari,

sinó també imparable, incloent i es-perançador, perquè és un reflex dela capacitat transformadora que hitenim, tot i els segles i segles d’im-movilitat que hem suportat al voltantd’aquesta qüestió i a la qual hemcontribuït de manera individual icol·lectiva.S’acosten moments crucials en

les pròximes setmanes. Triarem lespersones que ens representaran po-líticament en l’àmbit estatal, auto-nòmic, local i europeu per als prò-xims 4 anys i de nosaltres depén,en gran mesura, que no ens tornena esclafar la veu amb l’endarreri-ment dels drets que hem anat as-solint durant els últims 85 anys. Ésfàcil veure qui encara utilitza les do-nes com a ornamentació i qui estàmés a prop de la Igualtat, tot i quel’aprofitament polític també és evi-dent al voltant del feminisme. Als candidats i les candidates

que tinguen l’oportunitat de gover-nar-nos i que senten una vertaderaconvicció per la Igualtat de totes lespersones els caldrà donar un fortcolp damunt la taula i desenvoluparpolítiques socials, culturals i econò-miques que erradiquen definitiva-ment l’ostracisme de gènere que jano estem disposades a assumir.Hem de ser valentes i valents,

també, davant les urnes.

Sense gènerenúria garciadirectora d’espai carraixet

ESPAI CARRAIXETRevista cultural de l’Horta Nord

Núm. 5 PRIMAVERA 2019

DirectoraNúria Garcia

RedaccióEduard RamírezMireia CorachánManuel Regidor

Ivan BrullRemei PérezJorge Pérez

Direcció de fotografiaAlamida

Il·lustracionsMar AsuaraToni Cabo

Col·laboracions en este número Rubén Aparisi

Estel Navarro MartínezJuan Bautista Tormos Capilla

Disseny i maquetacióAlamida

ImpressióMarí Montañana

Dipòsit legal: V-490-2018www.espaicarraixet.es

i l’artista la gallina(o viceversa, igual té)

5

PRIMAVERA 2019

ESPAI CARRAIXET

Bobby McFerrin és un cantant es-pecialitzat en l’estil conegut comacapella; utilitza sols la seua veu (icos) per a crear tot tipus de sonsd’un registre amplíssim. Una pas-sada. Però no vull posar el focussobre ell, sinó sobre el seu públic.En una de les peces, Bobby pro-posa un joc: ell canta un acom-panyament de Bach mentre el pú-blic canta la veu solista de l’AveMaria de Gounod. Bobby començaa cantar, dóna l’entrada i... el públiccomença a cantar l’Ave Maria !Però a més d’una manera aborro-nadora, sonen com un cor operísticprofessional. Recomane que bus-queu el vídeo a youtube.Quin tipus de públic va a veure

a Bobby McFerrin? Jo ni tan solsconeixia com feia la melodia, peròel públic de Bobby McFerrin va cla-var fins a l’última cadència de l’o-bra de Gounod.Hi ha diferents tipus de públic. I

el tipus de públic que va a veure aun virtuós del cant com BobbyMcFerrin és un públic interessatpel cant i per les obres clàssiques,pareix ser. Clar que hi hauria algúal concert que no coneixeria l’obra,segur, fent-se xicotet a la seua bu-taca de vergonya i al·lucinant al

mateix temps que l’espectacle el ro-dejara ara en 360˚.El públic d’un entretenidor diu

molt d’eixe algú. Paregut a allò queva dir Churchill de “el poble sempreté el govern que mereix” i diferentdel que va dir Houdini en altra oca-sió: “glup, glup”. Però també passa al revés, és a

dir, que un artista vaja agafantforma i matisos en funció del públicper al qual actua. Per exemple,quan actues molt a festes de carrero pubs, és bo començar amb unprincipi que cride l’interés de totsels presents, ja que estos llocs esdonen a atencions molt disperses.

Aleshores podem dir que hi hauna adaptació recíproca del pública l’artista i també de l’artista al pú-blic. Hi ha diferents tipus de públici hem de saber jugar amb això, ésper eixe motiu que puc escriure ací“Tots els taurins són imbècils” i es-tar segur de no ofendre a ningú,perquè cap taurí no va arribar maia mitat article d’un article d’una re-vista cultural.Ara bé, quan és l’entretenidor el

que s’adapta a cert públic o context,ha de tindre clar que és una adap-tació específica o seria un perillóserror: crear-se la creença que aixíés com es fan les coses, que així éscom s’estructura un espectacle per-què així ho ha aprés a les placesdels pobles. I no, és una simpleadaptació a un context concret. To-talment lloable, per cert.El camí d’evitar aquest error és

difícil, has de fer molta prova i error,i tragar a ofendiditos i enteradets.En canvi, caure en este error ensduu a caducar en el temps com aartista, que no passa res. Però siho trasllades a l’exponent de la te-levisió, ens duu a idiotitzar el cercleviciós d’entretenidor i públic, queen realitat i, pensant-ho bé, tampocpassa res.

El convidatrubén aparisi

mag

«quan és l’entretenidorel que s’adaptaa cert públic ocontext, ha de

tindre clar queés una adaptació

específicao seria un

perillós error»

El públic és l’ou

Durant segles la plaça del Mer-cat de València era el lloc al

qual la multitud s'acostava per as-sistir a les execucions públiquesque es feien a la ciutat. Els maca-bres espectadors volien veure mo-rir els presos condemnats a la forcao al garrot.

La Real Archicofradía de Nues-tra Señora de los Santos Inocentes,Mártires y Desamparados era l'en-carregada d'assistir-los religiosa-ment en els seus últims moments.A l'alba, i després d'una missa,acompanyaven els reus al patíbul.El botxí els esperava en la forca.Allí es quedarien penjats desprésde l'execució, bressolats pel vent,sota la pluja, fins que el procés dedescomposició cadavèrica acabarapràcticament amb ells. Era la tè-trica manera que tenia la justíciaper a mostrar la seua cara més exemplaritzant. Un escarment pú-blic per a sembrar la por i el terrorentre els ciutadans. Una imatge es-garrifosa acompanyada d'una pu-dor insuportable.

Segons recull el sacerdot Anto-nio Romero al seu llibre TavernesBlanques y su parroquia de la San-tísima Trinidad, les queixes demercaders i clients allà per l'any1400, obligaren al Consell de la Ciu-tat a legislar al voltant d'aquest as-sumpte. Mitjançant una normativa,es va informar la població que elscossos dels ajusticiats només es-

REDACCIÓ I FOTOGRAFIARemei Pérez

ESPAI6 Territori

a tavernes blanques roman el cementeri dels ajusticiats, al costat del barranc del carraixet, on se soterraven els presos condemnats a la forca o al garrot del cap i casal

AJUSTICIATSELS DEL CARRAIXET

Cementeri dels Ajusticiatsde Tavernes Blanques

tarien uns dies penjats a la Plaça.Posteriorment, un seguici fúnebreels traslladaria a "una hora de Va-lència", fins al municipi de Taver-nes Blanques.

Allà, en un dels màrgens del bar-ranc de Carraixet, els esperavenuns pilars amb fortes bigues, rema-tades amb ganxos de ferro, per asubjectar els cossos. Haurien d'es-tar penjats fins que l'oratge i les ali-manyes acabaren amb ells, i l’es-quelet caiguera a terra. Hi haviatants, que va haver de construir-seuna tanca al voltant de les forquesper a delimitar la muntanya delsossos que queien.

Havia de passar un any d'exhi-bició pública, perquè els veïns po-

gueren arreplegar els ossos i tras-lladar-los en processó a València.Als municipis que reclamaven elsseus condemnats se’ls feia l'en-trega. Als que ningú demanavase'ls sepultava al cementeri delsajusticiats, a Tavernes, construïtamb eixa finalitat a prop de les for-ques i al costat d’un altre cemen-teri, el dels desemparats. Amb elpas dels anys, es va exhumar alsque jeien en aquest últim, i se'lsvan traslladar al dels ajusticiats. En1447, per tal d’acompanyar a totsestos difunts, es va erigir una er-mita dedicada a la Mare de Déu.

personatges soterrats"Diga Vosté al seu general que Ro-meu és un espanyol, i un espanyolque va nàixer a Sagunt". Són les or-gulloses paraules del guerrillerJosé Romeu, que es va negar a ser-vir a l'exèrcit de Napoleó. Això li vaconduir a la forca el 1812, igual queal coronel Joaquim Vidal o el ge-neral Elío. Descansaren al cemen-teri dels ajusticiats de Tavernes,encara que alguns, com Elío, de ma-nera temporal. Les seues restes vanser exhumades i van patir un peri-ple motivat per causes polítiques.

Ells són alguns dels personatgesconeguts que van reposar en

aquest cementeri del Carraixet,però va haver-hi més, molts d'ellsanònims. La societat els va llevarla vida cruelment i els va exposara l'escarni públic.

Fa quasi 200 anys que ja no sesoterra a ningú al cementeri, peròl'empremta de la barbàrie no s'o-blida. Els actes per a la memòriadels condemnats no han deixat deproduir-se. Des de fa dècades, eldarrer diumenge d'octubre es re-alitza l'Aplec del Puig. Una cami-nada cívica que comença a les Tor-res de Serrans i acaba al Monestirde Santa Maria del Puig. A la tor-nada, conta l'editor Rafael Arnal, esfa una parada al cementeri delsajusticiats. Els caminants lligen unparlament i recorden el destí delsavantpassats que tan sàdicamentvan morir. També el dia de TotsSants se celebra una missa pel re-cord d’estos difunts.

Des d'una visió històrica, reli-giosa, cultural o política, tothom re-corda els ajusticiats. Els anys nohan aconseguit acabar amb les se-ues llegendes. Hui en dia moltagent al poble assegura que quanbufa el vent s'escolta el soroll me-tàl·lic dels ganxos de les forques,com si encara penjaren d’elles elscossos dels ajusticiats.

7ESPAI CARRAIXET

PRIMAVERA 2019

g

Il·lustració de Pepe Torres, membre del'Associació Àgora de Tavernes

“València és una ciutat de po-bles, de barris i de persones.

L’horta no sols és paisatge, sinóuna realitat social i cultural, unamanera de viure. Per això són tanimportants els projectes de preser-vació i recuperació de la memòriacol·lectiva. Resulta necessària laprojecció de la identitat del poble,i sols hem començat a caminar”.Ofereix aquesta reflexió TamaraMartínez, alcaldessa (pedània) deBenifaraig. L’Ajuntament de Valèn-cia, a través de la Universitat Po-pular, està promovent la gravació iedició del documental “Recordantel poble” en aquest nucli de l’HortaNord i en els de Carpesa i Cases deBàrcena.

“En un món actual en què tot ésimmediat i individual en les xar-xes, la memòria col·lectiva es perd.Abans era comuna la presènciad’àlbums familiars en les cases, arano, les imatges es guarden en dis-positius no físics que prompte es-devenen obsolets. Cal recuperar

eixe tresor que desapareix”, co-menta Eva Máñez, la directora deldocumental que, junt amb EstrellaJover, recull els vídeo-testimonisque posen en valor records relacio-nats amb fotografies del segle XX,importants per a la vida personalde qui les porta. El conjunt ajuda ateixir un imaginari col·lectiu, la in-trahistòria d’un poble. “La memòriacol·lectiva és una història valuosa,és la vida real de persones menu-des en actes quotidians”, manifestaMáñez. D’alguna forma, reviuen elsversos del poeta del poble VicentAndrés Estellés: “Els amors fan l’a-mor, les històries la història”.

Per a Máñez caldria completar

la identificació popular portant eldocumental als instituts, on elsmajors podrien explicar als jovesla història viscuda. Destaca que enels pobles es nota que corre el bocaa boca: “Participen primer entreells, meneges alguna cosa que ge-nera debat de carrer, revifa la me-mòria i és compartida. Des de la re-flexió personal naix un enyor i unaesperança, un exercici positiu depensar i imaginar el poble que vo-lem”. I conclou amb tendresa: “Hemconegut històries personals moltboniques, no sempre a partir de fo-tos, com el jove que mostra el tatu-atge d’un poema que sa iaia guar-dava en un calaix de casa, perquè

REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Paula Felipe

LES IMATGES ANIMADES

PRIMAVERA 2019

un documental impulsat per la universitat popular de valència

mostra les vides dels poblats nord en un treball de memòria col·lectivaamb què projectar la identitat local

9ESPAI CARRAIXET

per a ell Carpesa és eixa estima ieixa llibertat”.

La directora de la UniversitatPopular, Gemma Flors, exposa quementre altres entitats se centrenen les activitats, “nosaltres volemque la formació siga la manera desocialitzar, de generar ciutadaniaactiva, d’oferir una integració cò-moda. Propiciem espais d’encontrei des de la participació social aju-dem a crear hàbits que alimentenel teixit social”. Eixe desig de serun espai obert de trobada i de con-vivència passa per la implicació enel barri. I és clar que també per es-coltar el veïnat i preservar la me-mòria mitjançant iniciatives coml’elaboració del documental.

Però els pobles del nord no sóncom els barris, tenen una persona-litat específica. Com a indici menor,la UP ofereix els seus locals a lesassociacions dels barris, mentreque són els pobles els que cedeixenespais municipals. Siga com sigatots consideren que la col·laboraciómútua funciona bé. “En el 2015 laUP no tenia oferta programada enBenifaraig, ara mantenen cursos deformació i accions dins del projecte‘Coordenades’, i fem una valoraciómolt positiva”, diu Tamara Martí-nez, l’alcaldessa de Benifaraig.

Per la seua banda, Joan Fran-cesc Estellés, alcalde de Carpesa,

exposa: “Hem començat a ser con-sultats i volem que se’ns escolte.Ara tenim accés a subvencions dela Diputació com la resta de poblesi trobe que ha sigut una bona tascade la regidora Consol Castillo”. Aixòno obstant, Estellés recorda que elsalcaldes i alcaldesses dels poblats“som intermediaris, el poble no ensha votat per al càrrec sinó que enstrien des de València i no disposemd’autonomia de gestió. Tenim certasensació de desànim a causa de nocontrolar el pressupost”. Malgrataixò recorda l’impuls cívic d’enti-tats com “Carpesa tria” per a tindreels requisits per a ser consideratsentitat local menor. “Carpesa esconsidera poble en les seues ex-pressions socials. Quaranta anysarrere el poble tenia vida de pobleagrícola, la societat evoluciona i enpart hem passat a ser poble dormi-tori... No podem avançar, mentreque els pobles veïns amb ajunta-ment han pogut desenvolupar-se itreballar alternatives”, manifestaEstellés.

L’alcalde recorda altres iniciati-ves de reflexió sobre què és el pobleen l’actualitat, algunes “passen i noqueden” com En peu d’Art i altres,com els vídeos testimoni de l’Arxi-viu de la Universitat de València,“poden quedar. Si la UP té la capa-citat de crear arxius organitzats iaccessibles a tots, investigadors iparticulars, si queda romanent, fan-tàstic, perquè la iniciativa ha reme-nat la gent més major”.

En este sentit, la responsable decomunicació de la Universitat Po-pular, Anna Gimeno, confirma queel projecte no és cap anècdota i res-pon a un valor ciutadà i institucio-nal: “Amb els documentals som co-herents amb l’objectiu de donarprotagonisme a les persones. Vo-lem mirar d’una altra manera i con-tar com ha viscut la gent del carreri com evolucionem. Com la històriapassa a través de les persones i elsmodifica la vida”. g

«volem mirard’una altra

manera i contarcom ha viscut lagent del carreri com evolucio-

nem. com lahistòria passa a

través de lespersones»

PRIMAVERA 2019

ESPAI10 Sostenible

massalfassar impulsa la creació d’un carril bici que enllace el poble amb la cv-300 i amb la passarel·la sobre la

v-21 que la gva construirà durant els pròxims mesos

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Alamida

Que saboroses estaven les caragolades d’avellanencsa la vora de la mar. Grans perols de tomaca amb to-

nyina o el cuinat de paelles a pocs metres de l’aiguan’eren un dels majors delits que recorden les personesmajors de Massalfassar, quan fa més de 50 anys anavenels diumenges a la platja en carro. Famílies sencerespujades a una tartana, amb caixons de taronges que fe-ien servir de cadires damunt l’arena i amb els conills iels pollastres encara vius, a punt de ser despellotats isofregits. En aquell moment ja havien de creuar l’antigapista per a vehicles a motor que havien construït ungrapat de presos polítics després de la Guerra Civil,però res a veure amb la impossibilitat d’accedir a lamar des del poble a partir de la construcció als anys 70de la carretera V-21.

Han sigut moltes les veus que han reivindicat, desde fa molt de temps, la millora de les infraestructuresper a revertir aquesta situació i apropar la platja deMassalfassar al veïnat. Ara, durant aquesta legislatura,els projectes han començat a quallar i sembla queprompte es podrà traspassar la frontera d’asfalt quebarra l’est del terme municipal. La Generalitat disposade 571.600 euros per a construir una passarel·la per avianants per damunt de la V-21. L’any 2018 es va realit-zar la redacció del projecte i està previst que les obrescomencen a executar-se en els pròxims mesos. Quanhagen finalitzat, abans que acabe l’any 2020, les perso-nes que vulguen gaudir de la platja de Massalfassarpodran aparcar el seu vehicle al polígon industrial i

creuar pel pas elevat, però la solució a l’accessibilitatdirecta des del poble fins a la platja passa per una altraactuació complementària i imprescindible que l’Ajun-tament ha treballat a fons durant els últims quatre anys.Es tracta de la creació d’un carril ciclo-peatonal quediscórrega per la via de servei de la carretera de la Gom-balda (CV-32); un recorregut de 3.345 metres que enlla-çaria la coneguda com a Via Xurra (CV-300) i la futurapassarel·la de la V-21.

Una empresa contractada per l’Ajuntament de Mas-salfassar, coordinada amb l’equip tècnic municipal iamb els redactors del projecte de la passarel·la, ha con-feccionat l’estudi previ del carril on es valoren les afec-

PRIMAVERA 2019

per arribarCAMÍUn

a la marFotografia ced

ida pe

r El

Mer

idia

no d

e l’H

orta

Fotografiaantiga de veïns iveïnes de Massalfassara la platja del terme

11ESPAI CARRAIXET

cions de terreny, la inversió esti-mada i una aproximació a les ac-tuacions concretes per a desenvo-lupar la iniciativa. Paral·lelament,s’ha treballat en la redacció del PlaEspecial de reserva de sòl dotacio-nal per tal que el futur carril ciclo-peatonal tinga un ús compatibleamb el planejament. Aquest docu-ment ha rebut fa poques setmanesl’informe ambiental favorable perpart de la Generalitat i està a poquespasses de ser aprovat definitiva-ment.

Quedaria, llavors, l’expropiaciód’uns pocs metres de sòl al llarg delrecorregut i la posterior materialit-

zació del projecte, taxat en prop d’unmilió d’euros. La tasca per al pròximgovern municipal s’haurà de cen-trar, per tant, en buscar finançamenta través de subvencions per poderdur a terme la inversió que requerixun projecte d’estes característiques.

camins a la marLa concreció del camí ciclo-peato-nal per la carretera de la Gombaldas’emmarca en el projecte anomenatCamins a la Mar que ha coordinatl’àrea de Medi Ambient de la Dipu-tació de València, amb l’objecte d’in-terconnectar les diferents localitatsde la comarca entre si i crear unaxarxa segura de connexió amb laplatja que done servei al conjunt del’Horta Nord. A més de Massalfassar,hi estan implicades les localitats deMuseros, Emperador, Albuixech,Massamagrell, Rafelbunyol, la Poblade Farnals, Albalat dels Sorells, Fo-ios i Meliana, que tracten de cons-truir o millorar les infraestructurespreexistents per a confeccionar unavertadera xarxa de rutes per a ci-clistes i vianants. Va ser a finals del2016 quan es va presentar l’estudiprevi del projecte Camins a la Mar,després que la Diputació analitzarales propostes realitzades pels repre-sentants municipals dels pobles

amb afecció directa. Sobre les alter-natives presentades de connexió ala costa, l’estudi va concloure que laruta més beneficiosa i, alhora, demés fàcil execució, era justament laque connecta la CV-300 i la platjade Massalfassar.

Això no ha estat incompatibleamb què cada poble haja anat avan-çant amb els seus propis itinerarisde connexió amb la costa, quetambé es recullen en el documentmarc dels Camins a la Mar. A la Po-bla de Farnals, per exemple, estan apunt d’iniciar-se les obres de cons-trucció del carril bici que enllaçaràel nucli del poble amb el de la platja.Massamagrell, per la seua part, hadut a terme recentment un procésde participació perquè la ciutadaniatrie entre cinc alternatives quinapreferixen materialitzar per a laconstrucció d’un futur carril bici capa la platja del seu terme.

Per descomptat, hi queda molt afer per a vertebrar l’Horta Nord ambuna xarxa completa de camins queens puguen dur d’una punta a l’altrade la comarca sense necessitat d’u-tilitzar el cotxe, i aquestos últimsquatre anys s’han quedat curts pera executar un projecte de tanta en-vergadura. Esperem que no siga no-més una declaració d’intencions. g

Imatge aèria de la platja de Massalfassar,barrada per la carretera V-21

PRIMAVERA 2019

dós espais suposen, després de laDevesa de El Saler, la pinada méspropera a València, tenint per aixòun alt valor ambiental.

A més a més, a l'espai estan pre-sents espècies botàniques de boscmediterrani que mereixen especialprotecció i confereixen a la Bonai-gua una singularitat única. Peraixò, Rocafort ha demanat a la Con-selleria de Medi Ambient que reco-nega el conjunt format pel Parc dela Bonaigua i el Pinar de les Pedre-res com a Paratge Natural Munici-pal. Aquests paratges són llocs pro-tegits que posseeixen valorsd'interés local per a usos naturals irecreatius.

En aquest sentit, amb la intencióque el veïnat participe de la Bonai-gua, l'Ajuntament de Rocafort im-pulsa diferents activitats ciutada-nes a la zona per recuperar el seuprotagonisme social i ressaltar elprivilegi que suposa per a Rocafort

La Bonaigua és el gran pulmóverd del nord de Rocafort. El

parc suposa un important corredormediambiental pròxim a Valènciadel qual gaudeix el veïnat en elsseus moments d'oci, convivència iesplai. També té un valor històricde restes arqueològiques, com araun aqüeducte romà que va proveirla capital del Túria durant l'època idiverses pedreres medievals de les

quals es va obtindre la pedra per alsprincipals monuments de València,com ara els ponts històrics, el Mi-calet o el monestir renaixentista deSant Miquel dels Reis.

El naturalista Cavanilles ja vadescriure la Bonaigua, junt amb elPinar de les Pedreres (en el termemunicipal de Massarrojos), com apart d’un paratge forestal més am-pli anomenat ‘Les Llometes’. Amb-

12

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Miguel Aguado

LA BONAIGUAEl pulmó verd de Rocafort

PRIMAVERA 2019

ESPAI CARRAIXET

el parc és un singular corredor debosc mediterrani pròxim a valència

que mereix especial protecció. a partir d'abril, l'ajuntament impulsa

activitats per recuperar el seu protagonisme i ressaltar el

privilegi que suposa tindre un espaid'aquestes característiques

comptar amb un espai d'aquestescaracterístiques. “Enguany conju-guem la promoció del parc naturalde la Bonaigua amb les activitatsde consciència i convivència. Alsseus valors naturals, botànics i pa-trimonials cal afegir el seu poten-cial com a lloc de pau i d'esplai”, ex-plica el regidor de Medi Ambient,Eduard Comeig.

El Consistori presenta a partird'abril la tercera edició de 'Rocaforten verd', un programa d'activitatsde conscienciació sobre medi am-bient, sostenibilitat i naturalesa,que es desenvolupa fins al juliol.Durant aquest primer mes, s'orga-nitzen, entre d'altres, excursions es-colars a la Bonaigua amb visites guiades. A més a més, el dilluns dePasqua, dia 22 d’abril, hi haurà dinsdel programa una jornada familiaral Parc amb teatre, concert infantil,jocs de xiquets i esmorzar. “Les fa-mílies podran menjar la tradicionalmona d'una manera diferent i di-vertida”, comenta Comeig.

rocafort en verdPer tercer any consecutiu, 'Rocaforten verd' promou una relació amablei uns hàbits respectuosos de la ciu-tadania amb l'entorn natural a tra-vés de trobades, tallers i activitats

formatives i cíviques, per conscien-ciar i implicar les famílies en la pro-tecció del medi ambient i sensibi-litzar sobre l'ús responsable del'espai natural.

La iniciativa aprofita també quedurant molts dies de primavera escommemoren múltiples dates quepromouen el respecte al medi am-bient, com ara el Dia internacionaldel reciclatge (17 de maig); el Dia dela fascinació per les plantes (18 demaig); el Dia europeu dels Parcs Na-turals (24 de maig); o el Dia mundialdel medi ambient (5 de juny).

patrimoni cultural valenciàRocafort ha obert recentment elprocés d'exposició pública i de par-ticipació ciutadana del Catàleg deBéns del municipi, que preveu pre-servar el patrimoni cultural, naturali paisatgístic que identifica i dotade personalitat al poble, a mésd'augmentar les proteccions de l'ac-tual PGOU. Aquest catàleg serà undels primers de la Comunitat Va-lenciana que incloga, a més delsbéns de patrimoni cultural, els depatrimoni natural i de paisatge.

Això suposa que elements coml'horta o el terreny forestal de la Bo-naigua puguen incloure's per a laseua preservació. L'elaboració del

catàleg també permet seleccionarbéns del poble, edificis, construc-cions, jardins, etc., amb unes carac-terístiques que els fan més relle-vants i singulars perquè formenpart dels béns del Patrimoni Cultu-ral Valencià. El catàleg proposanous béns com, per exemple, elForn de la Bonaigua, un punt de vi-sita necessari durant els passejosper la zona. “Des de novembre de2016 treballem en la redacció delcatàleg, que ajudarà a millorar laconfiança, la convivència i el pres-tigi de Rocafort”, diu el regidor.

El projecte, coordinat per la re-gidoria d'Urbanisme, està dirigit perun grup interdisciplinari d'arqui-tectes, enginyers agrònoms i histo-riadors especialistes en patrimonicultural i medi ambient. g

PRIMAVERA 2019

13ESPAI CARRAIXET

el dilluns depasqua hi haurà

una jornada familiar al parcde la bonaiguaamb teatre, unconcert i jocs

infantils

ESPAI14

El paisatge de l'Horta està teixitamb corda vella, mitjançant tra-

dicions, jocs i antigues històries, al-gunes ja oblidades i altres que ensarriben com testimoni oral heretatdels nostres majors. La forma deviure dels qui han conreat la terra ila relació amb els espais que han tre-ballat conformen la nostra memòriacol·lectiva.

Els molins hidràulics que s'es-campaven pel territori de la nostracomarca facilitaren el treball als nos-tres avantpassats i van marcar elritme de la quotidianitat durant se-gles. Són uns dels últims vestigis del’activitat agrícola i industrial del'Horta des de l'època islàmica. Entreels segles XVIII i XX hi ha constànciade l'existència d'una trentena de mo-lins d'aigua als nostres pobles, sor-gits vora els arrossars d’aquellaèpoca.

Ara, la majoria de molins hidràu-lics estan assolats, com el Molí Pri-mer de Puçol, sepultat baix l'actualnucli urbà. Mentrestant, els ben con-servats constaten l'esplendor d'unaetapa històrica de cultius. És el cas

del Molí de Rufes o Molí de Capa, si-tuat a la partida de Rufes de La Poblade Farnals, localització que explicael seu nom tradicional -Molí de Ru-fes-, probablement en referència almalnom de la família propietària aprincipis del segle XX.

El seu origen es remunta a finalsdel segle XVIII o principis del XIX,quan s'anomenava molí de La Poblade Farnals, segons una cita docu-mental de l'any 1828. Per contra, nohi ha cap referència al voltant delsseus propietaris durant els segles XIXi principis del XX, però alguns histo-riadors, com ara l'alcalde de La Pobla

de Farnals, Enric Palanca, atribuei-xen la propietat a la família Exarch,Marquesos de Benavites. Com era ha-bitual, els senyorets, amb residènciaa Madrid, arrendaren l'explotació ala família treballadora que amb eltemps va adquirir la propietat.

La documentació de la Reial Sé-quia de Montcada data l'activitat delMolí de Capa fins a l'any 1929, peròels veïns de La Pobla de Farnals do-nen testimoni del seu ús com a molífariner fins a mitjans del segle XX.

El Molí de Capa és de rajola lluïdad'argamassa -actualment recobertaamb calç- i consta de dues alturesamb una planta formada per tresnaus rectangulars. Els dos cossos la-terals es dedicaven a habitatge i ma-gatzem, i al central hi eren dues mo-les, encara introduïdes en el pis, unad'ús fariner i l'altra adaptada com ar-rossera. Les cobertes de la fàbricasón de dues aigües i conserven la tí-pica teula moruna de l'horta.

La porta principal s’obri baix ungran arc de rajola, que permetia elpas dels carros i cavalleries, i la restade les obertures són xicotetes i en-

REDACCIÓ Mireia CorachánFOTOGRAFIA Alamida

Patrimoni

PRIMAVERA 2019

L’AIGUAEL LLEGAT DE

a l’Horta Nord

visitem el molí de capa de la pobla de farnals, un dels darrers vestigis dels molins hidràulics de la comarca

el molí de capaestà bastit sobre

el roll de lacreu, depenent

del conjunthidràulic de lareial séquia de

montcada

Aquest temps d'oblit va agreujar-se a principis delsanys 90, quan el molí va deixar d'allotjar un petit super-mercat amb el nom comercial de "Molí de Capa". Segonsens explica el propietari, Benjamín Ferrer Garcés, aquestaala hui manté el seu ús com a magatzem particular.

El Molí de Capa està bastit sobre el roll Major o roll deLa Creu, depenent de l’importantíssim conjunt hidràulicde la Reial Séquia de Montcada, que data de l'època islà-mica.

Aquesta infraestructura proveïa a una vintena de po-bles dins d'un radi de 25 km. Cadascuna de les poblacionsde l'Horta Nord comptava com a mínim amb un molí hi-dràulic. El conjunt d'aquests molins històrics conviviaamb altres elements primordials dins del sistema de con-ducció de l'aigua, com el gran sifó subterrani dels barrancsdel Carraixet i la Calderona, o el partidor d'aigües de lesllengües del Puig-Puçol, de meitat del segle XIII.

Encara que la majoria dels molins de la Séquia deMontcada han sigut fariners, la necessitat de maximitzarl'energia hidràulica entre els segles XVIII i principis delXX, va impulsar la construcció de molins arrossers, mixtesamb moles farineres; martinets per a treballar el ferro i elcoure; fàbriques de pólvora i de borra; o tallers de marbre.Algunes d'aquestes instal·lacions tradicionals, ara recon-vertides en fàbriques industrials, són el Molí d'Alfara delPatriarca, el Molí de Dalt de Massamagrell i el Molí deMontcada.

Malgrat aquests exemples, entre els anys 40 i 60 delsegle XX la majoria dels nostres molins van quedar orfes.El temps, la nova indústria i el creixement urbà es vanaliar per a destruir bona part d'aquesta memòria històrica.Potser ara tenim l'última oportunitat per recuperar allòque ens queda d'un dels trets més característics de l’Hortade València: el llegat de l'aigua.

15ESPAI CARRAIXET

g

reixades. Un dels finestrals superiors és de majors di-mensions i té un carretó de càrrega.

Malauradament, de la maquinària del molí només po-dem veure el llit de desviament de l'aigua, la comportade la canal i el distribuïdor d'arribada de la séquia, totstres visibles a l'exterior.

L'interior del cos del molí on estan soterrats els anticscarcabans s'ha restaurat com a habitatge. A hores d'araes realitzen labors de manteniment, després de quasi 10anys amb poca activitat, quan el vandalisme i l'espolivan deteriorar el conjunt (inclòs el trencament d’una deles dues moles amb una inscripció de l'any 1866). Ara,l'Ajuntament de La Pobla de Farnals ha augmentat lapresència i control policial a la rodalia del molí per aevitar majors desfetes.

Benjamín Ferrer, un dels propietarisdel Molí de Capa, junt amb una de les antigues moles amb què

es treballava la farina

PRIMAVERA 2019

16

Si pregunteu a les persones mésmajors de Foios pel seu passat,

us parlaran d'horta i de camp, dels'senyorets' propietaris de la terra i del'esplendor d'un poble que va assa-borir el suc més dolç de la taronja.Una etapa marcada per l'auge comer-cial de l'agricultura i el desenvolu-pament d'activitats industrials quel'abastien. L'exemple més destacableva ser la posada en marxa de la Ju-tera, l'any 1927, ara en procés de re-cuperació. A més, Foios tenia quatrefàbriques de rajoles i diversos mo-lins. Es produïa dacsa, blat, seda, oli,vi i melons.

Els signes de la revolució indus-trial valenciana de la primera meitat

del segle passat van tindre impacteal poble, que amb dos mil habitantses va convertir en un gran centre in-dustrial, canviant el seu paisatgeurbà. Però si preguntem als més jo-ves per eixe llegat històric i culturalpotser ens miraran sorpresos.

Per a endreçar la situació i recu-perar aquest valuosíssim patrimoni,l'Ajuntament ha encarregat l'elabo-ració del nou Catàleg de Béns Prote-gits (l'inventari existent data del 1989i conté informació escassa i desfa-sada). “El patrimoni cultural que te-nim dins dels nostres municipis ésimmens, però l'hem de conéixer perpoder-lo valorar i protegir", remarcal'alcalde, Sergi Ruiz.

L'equip redactor del nou catàlegestà format per dos arquitectes i dosarqueòlegs i compta amb la supervi-sió de la Diputació, que ha finançatuna part del cost. Els treballs, ambuna durada estimada d'un any, in-corporaran la nova realitat física i le-gal del municipi. Inclouran una fitxaen profunditat de cada element pro-tegit per a definir quines parts podenrehabilitar-se conservant els aspec-tes rellevants i quines poden modi-ficar-se respectant el valor dels edi-ficis. Les conclusions de l'estudis'integraran en la documentació delnou Pla General d'Ordenació Urbana,que comptarà també amb assistèn-cia de la Diputació.

La proposta actual fa referència ala definició de l’àrea concreta del po-ble vell. L'anterior catàleg només de-finia béns, però amb la delimitaciódel nucli antic es fixaran criteris con-crets d'actuació en l’entorn. Es con-sideraran els elements d'especial re-llevància, entre els quals destaquenprop d'una quarantena de cases se-nyorials de la primera meitat del se-gle XX, com la Casa de Segura, CaGermán o les cases bessones delsArtillers. Totes amb característiquescomunes, com la construcció en tresplantes o els taulells de caravista.

Un pas endavant contra l’oblit

Antigues escoles, construïdes en 1917,on actualment s’ubica la Casa de Cultura

REDACCIÓ Mireia CorachánFOTOGRAFIA Maria Arbiol

ESPAI CARRAIXET

LA RECUPERACIÓ DEL

PATRIMONIfoios elabora un nou catàleg de béns

protegits que inclou els refugis antiaeris i preveu la declaració de

l’església com a bé d’interés cultural

17

L'execució del catàleg suposa laprospecció arqueològica d'aquestazona, que podria descobrir noves tro-balles, donat l'origen romà de la lo-calitat i la constitució d'un rahal an-dalusí, integrat segles després alcinturó defensiu de la capital Balan-siya al segle XI.

A més, es preveu la proposta decatalogació de l'Església de l'As-sumpció de la Mare de Déu com a Béd'Interés Cultural. Data de 1730 i esva construir sota la direcció de JoanBaptista Mingues. És un edifici amb

una torre campanar, tres naus i cre-uer, que allotja al seu interior retaulesbarrocs, pintures neoclàssiques i laimatge de la patrona de Foios.

Altres béns de rellevància localsón les Antigues Escoles Municipalsdel 1917, obra modernista de RamónLucini Callejo, que ara alberga la Casade la Cultura. Un altre dels elementspatrimonials és l'Ermita del Crist dela Sang, situada enmig de camps decultiu. És una construcció del segleXVIII que va ser enderrocada l'any1936 i reconstruïda en 1942. Tambétrobem a Foios una de les quatrecreus del segle XVI de la comarca,que va restaurar-se després de la Guerra Civil.

Justament en aquesta època, en-tre 1936 i 1939, es van construir alPaís Valencià 258 refugis antiaeris.No hi ha un catàleg complet de la co-marca, però sabem que Montcada téquatre localitzats, i Massarrojos i Rocafort altres dos. Ara hem pogutsaber que a Foios hi ha constànciad'almenys dues construccions sub-terrànies. Des del municipi confienque amb les exploracions arqueolò-giques es puguen reobrir i restauraramb criteris de conservació i segu-retat. La inclusió al catàleg dels an-tics refugis és una de les novetatsdel projecte.

Dins del sòl rural de Foios tambéhi trobem alguns elements d'interésarqueològic i etnològic, com l'alque-ria del Xarco, l'alqueria del Sagrat Corde Cúper (on trobem el pi de l'Arau-cària), el Molí de Frígola, el Molí deCorell, les xemeneies dels Rajolars oles malauradament desaparegudesalqueries de Cabota i la Macana, con-siderada com l'immoble més anticde Foios (del segle XVIII). Malgrat elbon estat de l’exterior, va ser ender-rocada el 2014 i constitueix un ex-emple a evitar: sense protecció, elnostre patrimoni pateix una situaciód'abandó a la que encara podem po-sar remei si no volem perdre la iden-titat mil·lenària de l'horta. g

PRIMAVERA 2019

ESPAI CARRAIXET Església de l’Assumpció de Nostra Senyora,que podria ser declarada Bé d’Interés Cultural

Carrer de la Sarieta, al nucli antic de Foios

18

“Nosaltres parírem la Llar”, co-menta amb orgull Domingo

Hurtado, veí de Bonrepòs i Miram-bell. Ell va ser una de les personesimplicades en la construcció d’a-quest edifici a finals dels anys 50.Com a membre rondalla La Pilaricaque es va formar en aquells temps,recorda el moment en què José Car-retero, el seu director, va llançar elsuggeriment de crear un espai quepoguera acollir esdeveniments decaràcter cultural. Ho fa fer a un con-cert que la formació realitzava en un

magatzem de creïlles, una imatgeque deixava clara la importància dedotar al municipi d’un espai d’espec-tacles i reunió.

L’alcalde del poble, el senyor Ho-norat, va entendre la demanda delveïnat i va comprar una parcel·latriada pels joves. La va cedir a l’Es-glésia —que ha sigut la propietàriade l’immoble fins fa poques setma-nes— i començaren els treballs deconstrucció de la Llar. La mà d’obral’aportaren els veïns i veïnes volun-tàriament. Joaquin Raga, altre dels

membres de la rondalla, recorda coms’hagué de demanar permís a l’Ar-quebisbat per a treballar els diumen-ges. També els viatges al barranc delCarraixet amb carros i carretons pera arreplegar arena, grava i altres ma-terials de construcció, dipositats perles aigües de les pluges que provo-caren la riuada del 57. “Es varenajuntar moltes persones que abansno tenien relació entre elles”, reme-mora Joaquim. “No era un grupaïllat, va col·laborar tot el poble”,narra. Tan prompte com s’instal·la-ren quatre parets, encara sense sos-tre, començaren les activitats. “Unavegada estava alçat el local, vàremdir: ara a fer teatre”, comenta Do-mingo.

“Féiem un esforç enorme”, contaJoaquim. “Assajàvem totes les nitsper a representar una obra i un sai-net diferents cada setmana, i els di-ners que aconseguíem amb les en-trades els invertíem per a seguirconstruint l’auditori”, explica. Aquesttreball el desenvolupaven una qua-rantena de veïns i veïnes i, malgratfer-ho per afició, el nivell d’autoexi-gència era alt. “Totes les sessions

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Domènec Hurtado

LLARdel poblel’ajuntament de bonrepòs i mirambell

ha adquirit la llar parroquial, un edifici d’ús social i cultural que el

veÏnat va construir a finals dels ‘50 ique roman tancat des del 2016 per no

estar correctament insonoritZat

ESPAI CARRAIXET

PRIMAVERA 2019

La

Domingo Hurtado i JoaquinRaga a la gravació delreportatge sobre la Llar

s’omplien”, afirma Domingo.L’edifici també s’aprofità per a re-

alitzar altres esdeveniments. La Llarcompta amb l’orgull d’haver albergatla fundació de la Unió de Llauradorsi Ramaders. Al llarg dels anys s’hanprojectat pel·lícules, han actuat ar-tistes de la talla de Raimon i les associacions locals n’han fet ús d’a-questes instal·lacions per a esdeve-niments de tota mena. Fins i tot

s’han celebrat banquets de boda. Afinals dels 90 es varen construir duesaltures addicionals perquè la Socie-tat Musical de Bonrepòs i Mirambelldisposara d’un espai propi.

Però un seguit de denúncies acausa del soroll produït per les acti-vitats de la Llar, que no complix ambles lleis d’insonorització exigides aespais com aquest, va forçar el tan-cament en 2016. Després de moltes

negociacions, fa poques setmanesl’Ajuntament ha passat a ser l’entitatpropietària de l’immoble, en signaruna permuta amb l’Església a canvid’un solar municipal. Així, serà elConsistori qui haja de fer front a lareforma imprescindible de la Llarper a assegurar la bona salut del tei-xit cultural i associatiu de Bonrepòsi Mirambell.

Com exposa Domingo, “la Llar vaunir al poble”, i ho va fer forjant vin-cles a través de la cultura. El seu fill,Doménec Hurtado, actualment estàcoordinant la gravació d’un docu-mental audiovisual sobre l’immobleproduït per Estudi Sorells. Aquest veíevoca que va actuar sobre l’escenaride la Llar per primera vegada ambla banda de Tavernes Blanques.Aquell concert va servir per a im-pulsar la creació de la societat mu-sical de Bonrepòs i Mirambell.

També, algunes de les personesque en el passat formaven part de larondalla ‘La Pilarica’ fundaren anysdesprés la rondalla ‘La Tornada’; unretorn que mostra l’existència d’unesinquietuds culturals que no es podenentendre sense la Llar. Ara tots es-peren que retorne també eixe espaique veïnes i veïns erigiren amb lesseues mans, perquè continue sent laLlar de tot el poble.

19ESPAI CARRAIXETDia en quèes va posarla primera

pedra, a finalsdels anys 50,

de l’edificide la Llar

g

PRIMAVERA 2019

20

Arròs amb fesols i naps, calderade bou, putxero, caragols amb

tomaca, arròs al forn i, per des-comptat, paella valenciana. Aques-tos són alguns dels plats típics del’Horta Nord, un territori amb granriquesa culinària que, a més, s’a-doba amb la possibilitat de confec-cionar els menús amb productes deproximitat, conreats pels nostresllauradors i llauradores als terrenysque envolten els nostres pobles.

Això, afegit al veïnatge de la co-marca amb la ciutat de València—un focus d'atracció de mercat decategoria nacional i internacionalde primera magnitud—, fa del nos-tre territori un espai amb un granpotencial turístic que la Mancomu-nitat del Carraixet està decidida aaprofitar amb un enfocament de de-senvolupament sostenible i respec-tuós amb el medi agrícola.

La idea ja ha començat a mate-rialitzar-se mitjançant el Pla de Go-vernança Turística que l’entitat im-pulsa a Alfara del Patriarca,Bonrepòs i Mirambell, Foios i Vina-lesa, que conformen la Mancomu-

nitat del Carraixet, i a Meliana,Almàssera i Albalat dels Sorells, quetambé s’han adherit al programa.

L’eix central de la proposta s’em-marca, doncs, al voltant de la gas-tronomia, i es concreta en l’impulsd’aquells establiments de restaura-ció que oferisquen un producteautòcton de qualitat amb un tipusde cuina tradicional. En aquesta lí-nia, es treballarà per a conscienciarl’empresariat hostaler al voltant dela introducció de productes locals ide plats típics en la seua oferta, al-

hora que es buscarà la col·laboraciódel col·lectiu d’agricultors per a lapromoció dels productes agroali-mentaris del territori.

Açò es veurà reforçat amb la cre-ació de paquets turístics que facili-ten la compra del producte gas-tronòmic a l’Horta Nord, combinatamb activitats complementàries detipus cultural, com la música locali la pilota valenciana; i de tipus me-diambiental, amb la revaloritzaciódel paisatge de l’horta i de les xar-xes d’interconnexió viària per a ci-clistes i vianants.

Açò es durà a terme amb la con-solidació del projecte ‘Camins delCarraixet’ i amb l’ampliació d’a-questa infraestructura als munici-pis adherits al Pla de Governançaque no pertanyen a la Mancomuni-tat. A més de millorar l’estat delscamins, s’augmentarà el nombre desenyals i panells informatius i escrearan els ‘Miradors de l’Horta’: zo-nes d’esbarjo on s’adequarà el te-rreny i s’instal·larà mobiliari soste-nible integrat amb el paisatge.

Les accions previstes per a en-

ESPAI Turisme

PRIMAVERA 2019

DESTINACIÓ TURÍSTICAL’HORTA COM A

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Turisme Carraixet

es crearà unfestival que

promocione lasingularitat de

l’horta amb la música i les

arts escèniquescom a reclam

turístic

21ESPAI CARRAIXET

guany inclouen també la creaciód’un festival distintiu i original quemostre el producte turístic en unlloc emblemàtic de la comarca ambel paisatge de l’horta com a esce-nari, on es promocione la singula-ritat de l’espai amb la música i lesarts escèniques com a reclam per ales persones potencialment visi-tants del nostre entorn.

El Pla de Governança Turísticaté una durada inicial de 3 anys iestà cofinançat per l’Agència Valen-ciana de Turisme, el Patronat de Tu-risme de la Diputació de València ila Mancomunitat del Carraixet, quecompta amb l’aportació econòmicadels tres pobles adherits al pro-grama que no formen part de l’enti-tat. A llarg termini, l’objectiu és

crear un òrgan gestor on estiguenrepresentats els diferents agents tu-rístics dels sectors públic i privat, ique tots ells unisquen esforços pera consolidar la marca i difondre lariquesa gastronòmica de l’horta. Latasca no és fàcil i queda molta feinaper davant, però el ben cert és ques’està explorant un sector encaraverge amb moltes possibilitats. g

PRIMAVERA 2019

Palauet de Nolla de Meliana

Casa de la Serena d’AlfaraCastell d’Albalat

ESPAI22

Paraules

Les antigues històries, les vellesparaules que han anat confor-

mant-nos a la vora del foc o en elsbraços exultants de les nostres ma-res són el mapa sonor de l’espècie.L’ésser humà no ha deixat mai devoler xifrar el temps, les vides, elsfets i els imaginaris, i els llibres són

una memòria externa i silenciosaque ens recull generació rere ge-neració. Dir-los de viva veu éstambé convocar-nos a ser de nouel que fórem, el que som encara, iel que serem demà amb l’horitzóque s’eixampla i que ens transportamentre llegim un llibre.

Des de fa quatre anys, la Funda-ció pel Llibre i la Lectura (FULL),mitjançant el projecte ‘De VivaVeu’, organitza el Certamen Escolarde Lectura en Veu Alta, una inicia-tiva lloable pels seus propòsits queestà destinada a créixer tal com de-mostren les dades de participació.Enguany hi formen part vint-i-unajuntaments de tot el País Valencià(gairebé el doble dels pobles parti-cipants en la tercera edició) i seràla primera vegada que Vinalesa s’hisume. A més, el certamen tambése celebrarà o ja s’ha celebrat enaltres pobles de la comarca del’Horta Nord: Rafelbunyol (1 demarç), Foios (22 de març) i Museros(3 de maig). Tanmateix, des de laFundació FULL també es recolzenencontres lectors en altres locali-tats de la comarca, com ara Roca-fort. Són trobades que tenen elsmateixos propòsits de difusió de lacultura i de promoció dels hàbitslectors tot i que no formen part del’estructura del certamen.

REDACCIÓ Ivan BrullFOTOGRAFIA Fundació Full

L iterari

PRIMAVERA 2019

AL VENT

vinalesa celebrarà el pròxim 17 d’abril el certamen escolar de lectura en veu alta, organitZat per la

fundació full mitjanÇant el programa ‘de viva veu’

Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta desenvolupat a Rafelbunyol el passat 1 de març

23ESPAI CARRAIXET

A Vinalesa, la trobada tindrà lloca l’Espai Cultural La Nau ‘JulioMartínez Blat’ el dia 17 d’abril, ambel suport de la Regidoria d’Educaciói Cultura del municipi. Tal com ensconta el regidor del departament,Ferran Pardo, hi participarà l’alum-nat de primària i secundària delsdos col·legis de la localitat: el SantaJoaquina de Vedruna i el CEIP JoséBlat Gimeno.

El certamen es desenvolupa entres fases ben diferenciades. Abansde la trobada, ja s’ha triat en cadacentre escolar quins són els repre-sentants que intervindran. Desprésde la celebració de l’esdevenimenta Vinalesa, les persones guanyado-res tindran una nova cita amb laresta de finalistes dels pobles detota la geografia valenciana. Aquestacte tindrà lloc a València, a lesdarreries de maig, i serà obert alpúblic. Estaran presents diferentsescriptors i escriptores, així comrepresentants del sector del llibre,i un jurat especialitzat decidirà elspremiats de cada categoria en fun-ció de l’edat dels lectors.

Amb aquestes trobades, l’alum-nat i el públic es retroben amb tex-tos de la nostra narrativa. La lec-tura en veu alta, tot sovint relegadainjustament com una espècie d’a-nacronisme educatiu, es configuracom una nova oportunitat per a po-sar la literatura en el primer pladels nostres pobles i a peu de car-rer. Una ocasió que no ha de passardesapercebuda per als ajuntamentsde la nostra comarca, el suport delsquals és fonamental perquè les es-coles puguen participar en aquestacita anual.

Més enllà dels beneficis evi-dents que proporciona la lectura enveu alta i que podem trobar ací iallà, l’oportunitat que tenim ara al’abast és del tot prometedora.L’acte comunicatiu, actualitzat enla veu dels nostres fills, dels nostresalumnes, del futur compartit, sem-pre serà un element bàsic en la

construcció d’una societat més ha-bitable i lúcida. I més encara avuidia, amb la tecnologia hipnòtica iobsessiva pidolant més i méstemps impersonal per tal de gene-rar beneficis empresarials.

Segles enrere, els vells joglarsrecitaven els versos dels trobadors.La paraula, els poemes, les histò-ries i les projeccions d’aquella cul-tura, que ja començava a ser la nos-tra, convocaven un públic desitjósd’un art que va arribar a conformartota la poesia occidental posterior.

El proper mes d’abril, el jove veïnatde Vinalesa farà reviure l’oralitatessencial de l’art de la literatura.Una perspectiva sense dubte se-ductora que ens aproparà a l’uni-vers dels llibres, destinats a fer-seveu ara i adés per sempre, però quetambé ens deixarà les veus jovesdel poble bategant entre els assis-tents, com una sort de confiançaon s’inverteixen els estereotips an-tics de l’avi i el net vora la llar. Araparlen els joves. Ara parla el futur.I el futur és això: tenir paraula. g

PRIMAVERA 2019

24 ESPAISonor

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Ajuntament de Godella

Festival familiara Godella

SONA BAIXETvila eugenia acull el pròxim 31 de marÇ el festival

‘sona baixet’, una jornada familiar de música en directe i arts escèniques on menuts i grans poden gaudir

d'una proposta de qualitat i en valencià

El pròxim diumenge 31 de març, el centre d'art VilaEugenia de Godella acull la segona edició del ‘Sona

Baixet Fest(a)’, un festival singular de música, teatre iart per a tota la família. És una iniciativa amb un mar-cat caràcter contemporani, de música, teatre i altres

disciplines artístiques, pensada per a tots els públics.Una experiència per a compartir i gaudir entre xiquetsi majors.

“La trobada té una filosofia de festival de proximitat,en un ambient amable i proper entre artistes i públic”,explica Francesc Burgos, director de l’esdeveniment icoordinador de ‘La Casa Calba’, el projecte cultural queorganitza aquesta jornada juntament amb l'Ajunta-ment de Godella. “Promovem una alternativa modernai sostenible per a l'oci cultural i familiar des d'unaperspectiva de qualitat en les propostes pel seu interéscultural. Volem que el públic participe i conega pro-jectes diferents”, afig Burgos.

Durant el dia, hi haurà actuacions en directe, jocspopulars, tallers, minidisco i gastroespai. Entre els ar-tistes, destaca la presència del músic Pau Riba, undels autors més importants de folk en català dels úl-tims 50 anys. Serà una oportunitat única que els me-nuts gaudisquen de prop d'un músic genial, un artistaque ha marcat generacions de músics d'aquesta partdel Mediterrani.

Juntament amb Riba, estarà l'original proposta dePepino Pascual, un multiintrumentista que fa ressonarobjectes quotidians per a crear harmonies sonores, amés d'utilitzar instruments tradicionals de les músi-ques del món com xeremíes, panderos o kalimbes.

Tallers infantils a l’ediciódel festival de l’any passat

Actuació de ‘Rodamons’ al

Sona Baixet 2018

En l'apartat de les arts escèni-ques, Mag Wendo despertarà la cu-riositat i la sorpresa dels xicotetsamb el seu espectacle de màgia, ila companyia d'Elisa M. Matallínoferirà una actuació de teatre i con-tes. Com a mestre de cerimònies,l'artista sonor El Triangulista ame-nitzarà els intermedis i guiarà lajornada.

“És una activitat molt importantper a iniciar els menuts en la mú-sica, el teatre i l'art en directe. Per-què quan els xiquets es facen ma-jors tinguen interés i curiositat per

la cultura”, explica Tatiana Prades,regidora de Cultura de Godella. “Iuna aposta ferma per la música envalencià”, afig.

Les actuacions seran dins deVila Eugenia. Als jardins exteriorss'habilitarà una zona en la quals'instal·laran jocs tradicions i edu-catius, a més d'una minidisco en laqual un Dj farà sonar clàssics delrock, la música negra, el funk, elsoul o les músiques del món i me-diterrànies. També es delimitarà unespai gastronòmic perquè el públicagafe forces durant la jornada.

Sona Baixet és una iniciativa delprojecte cultural ‘La Casa Calba’ queva nàixer en format de cicles de te-atre i música per a tota la famíliaen diferents espais de València. El2015 ‘Sona Baixet’ adopta la formade festival per a celebrar-se durantdos dies a Gandia i, més tard,va sor-gir Sona Baixet Fest(a), que es de-senvolupa al llarg d’una jornada endiferents punts del territori, comara Godella, Tavernes de la Vall-digna o Benicarló.

entrada lliureLa trobada reuneix distintes disci-plines d’arts escèniques i plàsti-ques al voltant de la música en unentorn familiar on puguen gaudirmenuts i grans, tot i que el públicobjectiu del festival són els xiquetsper als quals s’ofereix una propostade qualitat.

A Godella, el festival és d'entradalliure, obert a qualsevol personaamb interés per acostar-se a unconcepte cultural mitjançant unoci diferent, amable i proper, llunyde la massificació d’altres ofertesper a les famílies i amb una pro-gramació artística amb paràmetresde gran qualitat perquè tots els pú-blics senten l'art com una formad'expressió pròpia.

25ESPAI CARRAIXET

g

PRIMAVERA 2019

Ningú haguera sospitat fa propde 25 anys que Alfara compta-

ria amb un trinquet de pilota valen-ciana. Una colla d’amics, encaraadolescents, va començar en aque-lla època a jugar a galotxa arran lainiciativa del regidor d’esports, Ra-fael Marqués Brisa, de crear una es-cola de pilota.

Alfara no era aliena al joc tradi-cional valencià, donat que des del’any 1964 el poble acollia el presti-giós campionat de llargues i ratllesde festes —amb la participació defigures esportives de la talla de Ge-novés, Sarasol, Puchol, Fredi, Grauo Solaz, entre molts altres—, però hihavia una gran distància entre seraficionat i ser jugador.

Alguns veïns implicats en la vidaassociativa del poble recolzaren elsjoves i fomentaren la creació d’unclub, i les pilotes de badana co-mençaren a rodar pel carrer MestrePalau. “No teníem cap infraestruc-tura per a les partides i estiguéremmolts anys jugant al carrer”, explicaEmilio Berga, un dels membres d’a-quell primer equip de pilota. “Des-prés de les partides, agafàvem unaescala extensible de l’Ajuntament ipujàvem a les teulades de les casesper a recuperar les pilotes encala-des”, relata l’alfarer.

La incomoditat que açò supo-sava i la manca de seguretat delsjoves passejant pels sostres d’aque-lles cases de poble va fer que els

entrenaments i les partides es tras-lladaren al carrer de pilota artificialde Vinalesa, que mai va posar capimpediment per acollir els jugadorsdel poble veí.

La reivindicació d’un espai propia Alfara sempre va subjaure entreels membres del Club d’Alfara, peròels anys passaven i ningú no aga-fava el guant. Aquells adolescentscreixeren i, tot i que molts d’ells hancontinuat jugant fins fa poc detemps, prengueren aire quan unanova fornada de joves s’interessàper l’esport, fa menys de cinc anys.Paral·lelament, l’Ajuntament va fo-mentar la creació de les Escoles Es-portives Municipals, amb una va-riada oferta entre la qual s’incloïala pilota valenciana amb una apro-ximació des de l’educació de base.

Això va fer que el teixit de l’aficiócresquera amb la implicació demoltes més famílies del poble, i lanecessitat de comptar amb un equi-pament adequat per a jugar a pilotas’ha fet palés en els últims temps.

26 CARRAIXETPilota

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Blanca Sanfèlix

Alfara estrenaTRINQUET

s’inaugura el trinquet municipald’alfara amb partides de l’escola

esportiva, el club de pilota, l’escola detecnificació i jugadors professionals

PRIMAVERA 2019

L’alumnat de l’Escola de Pilotarealitza un corredor al campió

individual, Puchol II, i al jugadordel poble, Pepet d’Alfara, abansde la partida entre professionals

PRIMAVERA 2019

L’impuls a l’esport ha estat ma-terialitzat per l’Ajuntament amb laconstrucció del Trinquet Municipal,amb la idea d’augmentar encaramés la projecció de la pilota a Al-fara. La infraestructura va ser inau-gurada el 17 de febrer, una jornadamarcada per la il·lusió compartidade molts veïns i veïnes que han vistcomplida la seua reivindicació. 

Al llarg del dia es desenvolupa-ren partides entre els xiquets i lesxiquetes de l’Escola Municipal, elsmembres del Club de Pilota i elsalumnes de l’Escola de Tecnificacióde la Mancomunitat del Carraixet.De vesprada, després dels parla-ments inaugurals de l’alcalde d’Al-fara, Llorenç Rodado, i del DirectorGeneral d’Esports, Josep MiquelMoya, tingué lloc el moment mésemotiu, amb la realització d’un re-coneixement a Honorat Navarro, und’aquells veïns que va promoure lacreació del Club fa més de dues dè-cades. “Per a mi ha sigut un delsmoments més especials de la meuavida. Hem somniat molt de tempsamb un espai al poble per a la pilotavalenciana. De l’homenatge nom’esperava res; estava tan emocio-nat que no vaig poder ni parlar”, ex-plica Navarro, qui ha ostentat la pre-sidència del Club fins a l’any passat.

La inauguració va concloure ambuna partida entre professionals. Elcampió individual de pilota, PucholII, va jugar de parella amb Pepetd’Alfara —esportista del poble queha despuntat en la categoria ama-teur— contra Bueno i Marc. Els tresprofessionals tenen una forta vin-culació amb la localitat, donat queformen part del grup d’entrenamentPilota 3.0, que prepara els pilotarisal gimnàs d’Alfara i, des d’ara, tambéen el Trinquet Municipal.

La prioritat en l’ús de la instal·la-ció, això no obstant, “la té el Club dePilota i l’escola municipal, però somconscients que hem de donar-li vi-sibilitat al trinquet amb la progra-mació de trofeus importants, fins i

tot a nivell professional”, ha explicatl’alcalde. En este sentit, les gestionsestan quallant a bon ritme. El passat10 de març la nova infraestructuraacollia la final del Campionat Au-tonòmic d’Escala i Corda, que va serretransmesa en directe per À Punt.

“Hem d’aprofitar este momentper a engrandir la pilota valencianaa Alfara. Nosaltres no tinguéremtantes facilitats, i és una satisfaccióveure que els nostres fills i filles te-nen una gran oportunitat per a créi-xer estimant l’esport valencià”, ex-plica Emilio Berga, aquell jugadoradolescent que, com els seus amics,va sentir la pilota com a pròpia i vasaber apreciar la bellesa de la tra-dició i la cultura popular. g

Homenatge aHonorat Navarro,un dels fundadors del Club de Pilota ipresident de l’entitatfins a l’any passat

28 Colp d’ull

Naix ‘Tarab Hispànica’, una associació culturalcentrada en la música de cambra que té com aobjectius la promoció de joves músics i el treballpedagògic amb diferents estrats socials mitjan-çant tallers participatius. L’entitat sorgix com areacció a l’excessiva competència, mercantilit-zació i industrialització del sector cultural i di-versos municipis de l’Horta Nord ja recolzen lainiciativa. Així, per al pròxim estiu han organit-zat algunes activitats a Rafelbunyol, El Puig iMassamagrell.

NOVA ASSOCIACIÓ COMARCAL CENTRADA EN LA MÚSICA DE CAMBRA

L’alumnat del ‘Conservatori Ciutat de Montcada’va tindre l’honor de comptar amb la presència delprofessor de la Universitat de Drexel (Filadelfia,Estats Units) Wesley J. Broadnax entre els dies 11i 13 de febrer. Els músics varen aprendre de la màdel mestre sobre noves metodologies de treball idescobriren quina és la realitat bandística nord-americana. El colofó de les sessions de treball vatindre lloc l’últim dia amb el concert que va oferirl’orquestra sota la batuta de Broadnax.

MASTERCLASS A MONTCADA AMBEL MESTRE WESLEY J. BROADNAX

La segona Fireta de Burjassot es va celebrar els dies 9i 10 de febrer en l’Antic Mercat Municipal, una inicia-tiva programada per l’Associació d’Artesans de la lo-calitat. Si la primera edició es va organitzar durant elperíode nadalenc, aquesta segona es va desenvoluparamb motiu de Sant Valentí. Els visitants pogueren tro-bar una gran varietat de productes artesans perfectesper a regalar i també es va oferir un servei gastronòmici tallers gratuïts per a les persones assistents.

II FIRA D’ARTESANIA A BURJASSOT

PRIMAVERA 2019

29ESPAI CARRAIXET

Al voltant de 70 persones de diferents munici-pis de la comarca participaren en la V Trobadade Joves de l’Horta Nord, que va tindre lloc el23 de febrer a l’Antic Escorxador de Godella.Durant la jornada es varen realitzar tallers dexapes, de graffiti i de soft combat així com uncampionat de futbolí. Les persones assistentsparticiparen també en un trivial gegant, una"batalla de galls" i una activitat de dansa. Des-prés de sopar, un DJ es va encarregar d’amenit-zar una festa en la qual es varen servir còctelssense alcohol.

V TROBADA DE JOVES DE L’HORTA NORD A GODELLA

Villa Amparo, el xalet on va viure Antonio Machadoa Rocafort entre novembre de 1936 i abril de 1938, jaés de titularitat pública. La Generalitat ha adquiritl’immoble per 1’4 milions d’euros, gràcies a les intensesgestions realitzades al llarg de la legislatura per partde l’equip de govern local i al compromís de l’admi-nistració autonòmica per potenciar el patrimoni i lacultura valenciana. Els veïns i veïnes de la poblaciója poden gaudir de l’immoble, que s’ha convertit enla Casa de Poetes. Catalogada com a Bé de RellevànciaLocal, Villa Amparo forma part de l'Inventari Generaldel Patrimoni Cultural Valencià i consta de xalet,pati enllosat i jardí.

LA GENERALITAT COMPRA EL XALET ON VA VIURE MACHADO A ROCAFORT IL’AJUNTAMENT CONVERTIX L’ESPAI PÚBLIC EN LA ‘CASA DE POETES’

Massamagrell acollirà l’edició comarcalde les Trobades de les Escoles en Valen-cià el pròxim 7 d’abril. La iniciativa, or-ganitzada per Escola Valenciana, preténreivindicar la nostra llengua com a ve-hicle d’aprenentatge en els centres edu-catius a través d’una jornada festiva enla qual no hi falten els jocs, la música iles tradicions que configuren la nostraidentitat comarcal.

TROBADA DE LES ESCOLES ENVALENCIÀ A MASSAMAGRELL

PRIMAVERA 2019

30

El distingit i admirat artesà reli-giós Francisco López Pardo va

morir el passat dissabte 2 de marça l’edat de 94 anys al municipi va-lencià de Bétera. Qui va ser coneguten el gremi com a Paco LópezPardo va nàixer el dia 17 de setem-bre de 1924 al carrer Antonio Suá-rez, número 4, de la ciutat de Valèn-cia, en el si d’una família humil isense antecedents artístics. Aixòno obstant, va ser un dels protago-nistes d’excepció d’aquella genuïnai irrepetible generació d’artistes va-lencians que s’encarregaren de re-cuperar l’esplendor perduda del pa-trimoni històric i artístic religiósque va ser destruït i espoliat al llargdel fatídic trienni bèl·lic de la Gue-rra Civil (1936-1939).

Els seus inicis en l’art sacre esremuntaven a les albors de la dè-cada dels anys quaranta del segleXX. En aquell temps de la postgue-rra, Paco López Pardo va entrarcom a aprenent en el taller de Sal-vador Gil Camarena, emplaçat alcarrer de la Llibertat, número 8, deValència. En aquell obrador, a mésd’aprendre diverses tècniques deles arts decoratives, va tenir l’oca-sió de preparar, pintar, daurar, re-tocar i restaurar infinitat d’imatgesi conjunts escultòrics dels gransmestres valencians de l’escultura ila imatgeria religiosa del moment.Tot un elenc de reconeguts artistesde la plàstica figurativa de temàticareligiosa com José María PonsodaBravo, Josep Maria Bayarri Hur-tado, Carmelo Vicent Suria, EnriquePariente Sanchis, Antonio Ballester

Vilaseca, Octavio Vicent Cortina,Vicente Rodilla Zanón, FranciscoTeruel Francés, Enrique GalarzaMoreno, Ramón Granell Pascual,José Dies López, els binomis Rau-sell-Lloréns i Royo-Rabasa, JoséEsteve Edo, Arturo Bayarri Ferriol,Efraín Gómez Montón, Rafael Gra-fiá Jornet, Josep Maria RausellSanchis, Francisco Martínez Apa-ricio, José Ángel Dies Caballero,Manuel Rodríguez Vázquez i Ri-cardo Rico Tormo, entre altres; vansol·licitar l’experiència, solvència i,sobretot, les mans traçudes de PacoLópez Pardo perquè els decorara ipolicromara les seues talles. Du-rant aquell fecund i prolífic períodeper a la imatgeria religiosa, PacoLópez Pardo també va poder assis-tir —en qualitat d’alumne oient pertenir molta feina en el taller—, a lesclasses magistrals del llavors apre-ciat catedràtic de Procediments Es-cultòrics en l’Escola Superior deBelles Arts de Sant Carles, CarmeloVicent Suria, encara que sempre esva sentir més atret pel Dibuix i laPintura decorativa.

Fou en l’any 1956 quan Fran-cisco López Pardo es va indepen-ditzar del seu mestre. Primera-ment, va treballar al seu domiciliparticular, fins que va obrir el seupropi obrador en el carrer En Llopisde la ciutat del Túria. En aquell baixva estar un total de trenta-un anys,ja que per motius d’enderrocamentes va haver de traslladar al carrerZapateros. En aquests anys vacomptar amb diversos ajudants en-tre els quals cal anomenar a Salva-dor Miquel i José Salcedo. Des del’any 1992 fins a finals de 2017, PacoLópez Pardo va regentar un reco-negut taller d’artesania religiosa enla plaça dels Cecs de València. Unobrador en el qual va compartirmolts treballs amb la seua esposa,Josefina Vizcaíno Puche, i on tot-hom tenia cabuda i era ben rebut.

Paco, a més d’encarnar, estofar idaurar per a tan destacada plèiaded’artistes valencians de la gúbia,també es va especialitzar al llargde la seua dilatada carrera artísticaen la construcció d’altars i andesprocessionals per a un bon nombred’esglésies, seminaris, convents,confraries i particulars, no tan solsde la nostra demarcació geogràfica,sinó també per a moltes poblacionsespanyoles.

En una de les entrevistes quevam tenir ocasió de fer-li a aquestentranyable artesà ens va comen-tar el següent: «A mi sempre m’haagradat destacar el treball de l’es-cultor imatger. Tractar i acaronarel color, realçar l’expressió de lamascarilla i l’anatomia implícita en

professor i investigadorper juan bautista tormos capilla

FRANCISCO LÓPEZ PARDO

El personatge

Llegenda de l’artesania religiosa valentina

«a mi semprem’ha agradatdestacar el treball de l’escultor imaginer, acaronar el color»

PRIMAVERA 2019

PRIMAVERA 2019

la talla. Dotar a les imatges de realisme i naturalitat.Jugar amb les ombres i relleus, enriquir l’estofat enels grups de teles i brodats, és a dir, que s’observe unestudi en la decoració, no un treball monocolor mancatd’un mínim sentit estètic».

Entre l’ampli catàleg d’imatges i grups escultòricsdecorats per Paco López Pardo cal anomenar els por-tats a terme en la imatge “pelegrina” de la Mare deDéu dels Desemparats de València —policromia queva estar retocant fins a l’any 2017—, un sant Josep pera Yecla (Múrcia), Santíssim Ecce-Homo de la SetmanaSanta Marinera, el monumental pas processional delDavallament de la Creu de Requena, Crist jacent i Im-maculada Concepció d’Alzira, Crist crucificat i jacentper al convent de les Carmelites Descalces de SantCliment (Conca), Mare de Déu del Carme per a les Car-melites Descalces de Caudiel (Castelló), Verge dePorta-Coeli de la cartoixa de Serra —un dels treballsdel qual se sentia més orgullós—, el pas processionalde La Pietat per a la Setmana Santa de Castelló, NostraSenyora de l’Esperança en la Resurrecció de Gandia,Crist jacent i Sant Sepulcre d’Elda (Alacant), el pasprocessional de la Germanor del Diví Costat de Cristde Torrent, el pas processional de l’Ecce Homo de Sa-gunt, Puríssima Concepció i santa Eulàlia (Eivissa),entre moltes més, a banda d’un bon grapat d’imatgesde col·leccions privades i de diverses missions es-campades per arreu de tot el món.

Pel que respecta a altre tipus d’obres i treballs rea-litzats dintre del denominat mobiliari i ornament li-túrgic, retaulística i processional, són dignes d’esmen-tar els dels altars majors de localitats com Moixent,els del Convent de Sant Josep de la Muntanya (Valèn-cia), el nou retaule major de l’Església Parroquial dela Font de la Figuera que va ser daurat amb pa d’or, lesandes processionals de la Mare de Déu de Gràcia d’Al-tura (Castelló). Així mateix, citar la seua participacióen la decoració d’alguns monuments fallers plantatsper l’imatger Miguel Torregrosa Alonso, encara quede manera especial anomenarem l’accidentada falladel Coloso de Rodas de l’any 1970, gràcies a la bonaamistat que Paco López Pardo va mantenir amb elguardonat escultor Octavio Vicent.

treballs a l’horta nordPer altra banda, destaquen també els treballs que l’ar-tista va portar a terme en poblacions de l’Horta Nord.Un bon nombre d’encàrrecs destinats a la nova deco-ració i també a la restauració d’obres com la Immacu-lada Concepció processional, l’anda processional dela Mare de Déu dels Desemparats i la imatge i andaprocessional del Santíssim Crist de les Ànimes d’Al-balat dels Sorells.

El pas processional de La Pietat i algunes imatgesdel pas de l’Oració en l’Hort d’Alboraia, l’anda proces-sional de la Verge d’Alborser d’Albuixec, l’anda pro-cessional de la Mare de Déu del Patrocini de Foios,l’altar dels Màrtirs Amigonians de les escoles EPLA(Godella), les imatges de la Mare de Déu del Carme, LaPuríssima, santa Bàrbara i Santiago Apòstol pelegríde Montcada, en l’Ermita de Santa Bàrbara d’eixa ma-teixa ciutat santa Bàrbara i santa Rita, Nostra Senyorade la Misericòrdia de la pedania de Roca-Cúiper, Marede Déu dels Desemparats i La Pietat de Vinalesa, amés d’altres llocs d’aquesta demarcació geogràficacom Massalfassar, Massamagrell, Meliana i Museros,entre altres.

Amb la mort de Francisco López Pardo culmina ies tanca una pàgina extraordinària i irrepetible del’artesania religiosa valenciana, atés que artistes d’a-questa índole i categoria ja no queden hui dia. Un ex-cepcional artesà religiós que va recollir tota una ex-periència transmesa generació rere generació des detemps pretèrits. No debades, Paco López Pardo foubastant més que un artista avesat. Un vertader pro-fessional dedicat a l’art sacre que atresorava una formade treballar meticulosa, reposada, però mai pausada, isempre amb el gust per la bellesa i per l’estètica. Perla recerca de la perfecció en l’execució, més que perla dignitat d’aquesta, i amb la màxima de què la feinaquedara ben feta i el client content. Un mestre de lesArts decoratives que posseïa una tècnica i habilitatdepurada i envejable. D’aquelles que no es podien nies poden aprendre en cap escola o universitat, sinómitjançant les pràctiques diàries de taller. Afortuna-dament, tot el seu llegat i magisteri ha sigut heretatpel seu fill Francisco López Vizcaíno que, al marge dela seua dilatada trajectòria docent, és un gran conei-xedor de l’ofici del seu estimat pare. Així doncs i, desd’aquestes línies, el nostre record més sincer i emotiucap a un artista valencià amb majúscules que, sensecap mena de dubte, ens ha deixat uns treballs que jaenriqueixen i formen part important i destacada delnostre patrimoni històric i artístic religiós. g

Paco i Josefina aplicant fullesde pa i d’or italià de 22 quirats en

l’anda de la Verge d’Alborserd’Albuixec l’any 2009

32www.espaicarraixet.es/agenda

GODELLA

SONA BAIXET

31 de marçVilla Eugenia

Pau RibaPepino PascualMag WendoCia. Elisa M. Matallín

Consulteu al web la programació actualitzada de tots els pobles de l’Horta Nord

» INFANTESA

ALBORAIA

“ROB”

6 i 7 d’abrilTeatre l’Agrícola

Teatre de l’Abast

Agenda

PRIMAVERA 2019

MASSAMAGRELLMENUDES PROPOSTES

29 de marçCentre Cultural“Tulipas”Cia. Decopivolta Teatre

5 d’abrilCentre Cultural“Carinyo”Cia. Pérez&Disla

12 d’abrilPasseig Rei En Jaume“Flotados”David Moreno i Cia.

26 d’abrilCentre Cultural“Educador Social enAlaska”Factoría Los Sánchez

MELIANA

“DIUMENGES AL RAUSELL”

14 d’abril12 horesCentre Cultural Rausell

Taller infantil i familiarPlaces limitades

PUÇOL

“EL REINO DEL LEÓN”

14 d’abril18 horesCasa de CulturaTeatre musical

Companyia Altereven

VINALESA

CERTAMEN ESCOLARDE LECTURA EN VEU ALTA

17 d’abril18 horesEspai Cultural La Nau

CEIP José Blat GimenoSta. Joaquina de Vedruna

ALFARA

“CONTES AFRICANS”

24 d’abril18 horesBiblioteca

MASSALFASSAR

“VISCA LA IMAGINACIÓ

5 de maig12 horesPlaça del PobleEspectacle de titelles

Empar Claramunt(Teatre Buffo)

33ESPAI CARRAIXET

» MÚSICA » MéS  PROPOSTES

“THE PRIMITALS”

30 de març20 horesCentre Cultural

MASSAMAGRELL EL PUIG

PREESTRENA DE “GRISELDA I ABRIL”

31 de marçCasa de la CulturaDansa

ALBORAIA12 d’abril22.30 horesTeatre l’Agrícola“CHUCHO”

MONTCADA6 d’abril18.00 horesEspai Multiusos

» TEATREGODELLA

“LA TELARAÑA”

31 de març19 horesTeatre Capitoli

ALBORAIA

“YO, PÚB(L)ICA”

11 de maig20.30 horesTeatre l’Agrícola

PUÇOL

PUÇOL

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES GUANYADORSDELS PREMIS VILA DE PUÇOL 2018

20 d’abril22.30 horesCafeteria de la Casa de la Cultura

Hithcock al sofà, de Pep CaleroClaror dels marges, de Manuel Bellver

“VI CONCERT SOLIDARI”Organitza l’Ateneu

MASSALFASSAR

“CANT AL RAS”

18 de maigPlaça de l’Església

Club Waterpolo de GodellaGrupo Nosotros Cultural

La Zafirina

ALFARA3 de maig22.30 horesTeatret“FENÓMENOS”Grup de Teatre Lo Nostre

Arritmados

“BESARSE DE RISA”

17 de maig22.30 horesCasa de Cultura

Paco Enlaluna

ALFARA

“MARIA JUAN I PEPA CASES”

31 de maig22.30 horesTeatret

Monòleg

EL PUIG

INAUGURACIÓ DEL PASSEIG POÈTICDE PRIMAVERA

31 de marçMuntanya de Santa Bàrbera

TAVERNES BLANQUES

FIRA D’INTERCANVI DE LLIBRES

13 d’abrilPlaça Germanies

Amb contacontes i espectacles de carrer

PRIMAVERA 2019

Organitzen els Dimonis deMassalfassar i l'AssociacióCultural Tradició i Música

PUÇOL10 de maig22.30 horesCasa de Cultura“CON POQUITO ME CONFORMO”Óscar Tramoyeres

Companyia Fil d’Aram

Amb poemes i murgues recopilades per lagent gran del poble

23.00 horesCONCERT D’EVA DÉNIA I MERCHE MARTÍNEZ

34amb la col·laboració de

Escoltem la veu de diferents per-sones refugiades, com ara un

músic, un fill i la mare, l’intel·lectual,la xiqueta que perd la seua família…Damnificats d’aquesta societat in-justa, deshumanitzada i desigual.

L’obra està originàriament es-crita per al GrupArtístic de l’IESBlasco Ibáñez deCullera. Ara apa-reix en paper ambl’esperança queunes altres mira-des puguen apro-fitar-la.

TEATRELes veus de la fronteraManuel MolinsPRUNA LLIBRES

Aquesta novel·la ens acosta a larealitat de discriminació i vio-

lència que encara hui pateixenmoltes dones a tot arreu. Situada al’Índia, ens conta la història d’In-dira, una dona jove que, després dela mort del seu home, es repudiada

per la famíliad’aquest. Indira ila seua filla, Ki-rana, s’haurand’enfrontar a ungran nombre dedificultats pertal de poder so-breviure.

NARRATIVA JUVENILLes dones invisiblesMercé VianaPERIFÈRIC EDICIONS

Dietari iniciat el dia que l’autorfa cinquanta anys i s’allarga

una dècada exacta. Ordenat sensedates, com un flux ininterromput,Toni Mollà hi descriu els canvis vis-cuts en el seu entorn personal, peròtambé cultural, cívic o polític. A

prop de la literaturamemorialística, re-cupera la seua in-fància a Meliana, i ladescoberta de laciutat, dels viatges idels llibres com lesseues connexionsamb el món global.

DIETARITot entra en el pesToni MollàVINCLE EDITORIAL

En un solar abandonatapareix una maleta amb

tretze coloms decapitats. Alcap d’una setmana, n’apa-reix una altra amb dotzegats morts. La premsa atribueix els crims al Ma-jordom, una figura enigmàtica que crida l’atencióde Blanca, una dona tímida i solitària que seguiràel cas a través dels mitjans de comunicació. Al-hora, ella ens narra un passat complicat que pro-jecta llargues ombres cap al seu futur. Unes om-bres poblades de clarobscurs, on brillen ambpersonalitat pròpia personatges tan impenetra-bles com son pare, un home que estimava la vidaperò que odiava el café sense sucre, que estimavales pel·lícules de detectius però que odiava elscomunistes. Joanjo Garcia fa un salt en la seuatrajectòria com a escriptor amb aquesta novel·la,guanyadora del Premi València Alfons el Mag-nànim de Narrativa. Es tracta d’una obra plenad’intriga, ironia i tendresa, un relat que ens con-vida a reflexionar sobre les ciutats inacabades,la fragilitat dels sentiments i la necessitat d’a-fecte que tenim totes les persones.

NARRATIVAHeidi, Lenin i altres amicsJoanjo GarciaBROMERA

Aquesta és la his-toria d’en Ramir.

Fill del Tigre de Cla-tellot de la Plana, netde la Busca-raons Es-canyolida, besnetd’en Puny Veloç i rebesnet dels millors boxejadors iboxejadores de tots els temps. Entrena molt duramentper poder penjar el seu retrat al Mur dels Campions iveure que la família se sent orgullosa d’ell. Però hi haun petit problema: en Ramir no vol pegar a ningú. Ra-mir el boxejador és el primer àlbum il·lustrat creatper Lirios Bou. Un relat que convida als lectors a des-cobrir noves alternatives per resoldre conflictes, dei-xant de banda l’ús de la força. El protagonista és totun exemple d’enginy i constància, amb aquestes vir-tuts en Ramir prepararà un pla brillant per aconseguirel seu objectiu. A més, el pare i la mare del protago-nista acceptaran que el seu fill ha escollit un camíque tal vegada no és el que ells esperaven. Totsaquests elements fan d’aquest llibre una lectura di-vertida i profitosa per gaudir en família.

ÀLBUM IL·LUSTRATRamir el boxejadorLirios JordàANDANA EDITORIAL

Llegim

PRIMAVERA 2019

35ESPAI CARRAIXET

No es p ot negar, és el temps de les dones. Quin goig iquina responsabilitat saber que, en una situació tantcomplexa com la que estem vivint, les dones tenimtant a dir, tant a aportar. Ja fa alguns anys que honote, que ho notem. Som l’energia necessària per alcanvi, la mirada renovada, l’experiència de tantes ge-neracions silenciades. Però aquesta revolució que esva gestant, necessita temps. Hi ha moltes coses a re-visar, a reprogramar: no serà fàcil. I mentre, xiquets ixiquetes van creixent amb noves imatges, més iguali-tàries, que projectem. Ho veig a l’escola. Sóc mestra.Noves formes de ser dona, de ser home i noves formesde relacionar-se.A l’àmbit de la música, l’escenari només és un reflex

més de la societat i, tal vegada, el seu testimoni és es-pecialment dur i cru. La presència de les dones ésanecdòtica i els arguments de la falta de talent o dequalitat continuen vigents. A més, la majoria de donesque hi trobem, són cantants i encaixen en una visió he-teronormativa de la dona. Després, està el cinisme deles programacions al voltant deldia de la dona. Aixó revela que elsprogramadors si que tenen accésa les formacions que incorporendones a les seues files. No, ja fatemps que ho vam decidir, volemtocar tot l’any. Pense que el mis-satge va calant, que les nostres re-ivindicacions col•lectives van ar-ribant a la gent. I és que, s’ha fetmolta faena i anem tenint cadacop, les coses més clares. Quedamolt per fer.

M’agradaria dedicar unes línies a l’escena valen-ciana per que pense que l’escena local hauria de tindreun paper central a l’hora de compensar les diferènciesque estem comentant. Hem vist com creixien i es mul-tiplicaven els festivals al nostre territori però no així lapresència de les dones als seus cartells. És cert quegrups com Pupil·les, Tesa, El Diluvi o Mafalda s’hanfet un lloc en aquests i pense, que puc parlar en plural,per afirmar que les dones n’estem ben orgulloses. Peròmalhauradament, no és suficient. Hi ha moltes altresformacions amb dones a les seues files que continuensense tindre oportunitats. Ajuntaments, entitats i pro-gramadors no poden eludir la responsabilitat de tin-dre-les presents i programar-les. Sobretot amb la quan-titat de bases de dades que tenen al seu abast. Sí, lesque fan servir per buscar-nos per al 8 de març.Per il·lustrar-ho, permeteu-me que cite la meua for-

mació, Candela Roots. La integrem quatre homes i qua-tre dones (Karla Palacios- baix, Clara Calvo- Teclats,Vero Forment- veu i jo mateixa). En la nostra curta tra-

jectòria hem rebut un premi al Sonala Dipu (millor cançó en valencià-2015), a més d’haver sigut finalistesdel mateix concurs; i, un altre, alsPremis Ovidi Montllor (millor discde mestissatge- 2017). Com és que,en eixes condicions i, en una es-cena menudeta on ens coneguemtots i totes, i que a més, és mani-festament feminista, no ens progra-men? Aquesta és la situació en laque es troben moltes altres forma-cions amb dones. Què està fallant?

Contracorrent

El temps deles dones

cantant de candela roots

«ajuntaments,entitats i

programadorsno poden eludir la

responsabilitatde tindre les

dones presents»

estel navarro martíneZ

PRIMAVERA 2019