dades biogràfiques i documentals de les cinc primeres … · 2017. 9. 8. · foren els seus...

8. La cinquena generació: el doctorJoan Tur i Ferrer (= Joan Tur deMiquel, Joan Tur «Cossari»)

Joan Tur i Ferrer fou la tercera iúltima generació de l’estirp de Turs«Cossari» en la qual trobam el so-brenom «Cossari» i el llinatge Turunits de forma documentada.

Joan Tur i Ferrer va néixer a laMarina el dia 5 de desembre de1767 i fou batejat el dia 7 del mateixmes a l’església parroquial de SantaMaria. rebé els noms de Joan,Francesc, Josep i Silvestre. Fill deMiquel Tur de Joan (= Miquel Tur ipineda) i d’Esperança Ferrer de Mi-quel (= Esperança Ferrer i Torres).El patró gabriel Sorà i Josepa Arabíforen els seus padrins.1

oficià la cerimònia baptismal iregistrà el nounat al Llibre de bap-tismes de la parròquia el Dr. MateuAqüenza i Llaneres. El full del llibrede baptismes que recull la inscripcióde Joan Tur i Ferrer presenta almarge esquerre i sota el nom del ba-tejat el sobrenom Cossari, una par-ticularitat que no s’observa en lesinscripcions dels altres batejats. Ve-geu la imatge de la inscripció bap-tismal i la transcripció corresponent

(365) 33

Dades biogràfiques i documentals de les cinc primeres generacions de l’estirpdels Turs «Cossari» (segles xVII-xIx) (i II)per C. Guerau d’Arellano i Tur

publicam ací la segona part de l’article «Dades biogràfiques i documentals de les cinc primeres generacions del’estirp dels Turs “Cossari” (segles xVII-xIx)», la primera part del qual va aparèixer al número anterior de la revistaEivissa. L’extensió de l’article ens va obligar ja aleshores a dividir-lo en dues parts. Afrofitam aquesta segonapart, a més, per a corregir dos errors que ens passaren per alt en la publicació de la primera: la repetició d’unaimatge tres vegades, on havia d’haver-n’hi tres de diferents. Les dues imatges omeses són les que apareixen enaquesta pàgina i que corresponien, respectivament, a la segona imatge de la pàgina 16, i a la de la pàgina 17 delnúmero 52 de la revista. Demanam excuses als nostres lectors per aquest error que volem subsanar ara.

A dalt, document 9.

Llibre d’Entre-

veniments de1758 on figurael nom de LlucTur (i Pineda)associat ambel sobrenom

«Cossari».Lluc Tur, àlies,

«Cossari»,paga les

despeses ocasionades

–viàtic imissa– ambmotiu de lamort de sa

mare, Margarida

Pineda. Lluco Lluquí Tur iPineda era el

germà gran de Miquel Tur i

Pineda. Abaix: MiquelTur i Pineda«... lo patró

Miquel Cosari...»,

testimoni dela boda entre

Josep Pavias iMargarida

Ferragut, el 29d’octubre de1758. Llibre

d’Entreveni-

ments. Matrimonis.Arxiu de la

Pabordia d’Eivissa

(2.211).

1. gabriel Sorà, padrí de Joan Tur i Ferrer,era patró del vaixell corsari Virgen del ro-sario.

Eivissa_53_BO_Maquetación 1 01/04/13 10:49 Página 33

al document 10, en aquesta mateixapàgina.

Abans de continuar volem asse-nyalar que la segona meitat del seglexVIII es correspon amb un períodemolt dinàmic del raval de la Marinad’Eivissa. El 1747 hi vivien mil set-centes persones, dedicades principal-ment a la construcció naval, la ma-rineria i la pesca.2 Joan planells, al’article «Mariners i corsaris de lespitiüses», escrivia el següent en re-ferència a la Marina d’Eivissa: «Lesautoritats que entre 1784 i 1787 pro-jectaren el pla de Millores destinata promoure la riquesa a Eivissa iFormentera, a l’hora d’inventariarels mitjans amb què comptaven, po-gueren confeccionar una llista de se-tanta-dos embarcacions: trenta-tresxabecs, catorze barques de transporti vint-i-cinc llaüts de pesca. Aquestaquantitat de vaixells segurament re-presentava la cota més elevada asso-lida aleshores per la matrícula delport d’Eivissa d’ençà que els seusmariners parlaven català».3

Joan Tur va créixer dins l’esce-nari suara esmentat. Els protago-nistes eren patrons, mariners, mer-caders, mestres d’aixa, pescadors...La vitalitat comercial del barri i laprosperitat d’algunes famílies delraval de la Marina estava vinculadaprincipalment a l’activitat corsària.La presència d’alguns esclaus –pro-pietat especialment de patrons devaixells– no era estranya al barri dela Marina. però la situació gene-ral en què vivia la població de l’i-lla d’Eivissa era d’estancament eco-nòmic i de pobresa, amb una agri-cultura autàrquica, manca d’ofi-cis artesans i endarreriment cultu-ral.

Entre 1782 i 1798, és a dir, en-tre els 14 i els 31 anys de Joan Turi Ferrer, tenen lloc a les pitiüses es-deveniments importants en dife-rents àmbits. Cal esmentar:

1. El 1782 la vila d’Eivissa rebéel títol de ciutat per ordre del reiCarles III.

2. El mateix any de 1782 té llocla instauració del bisbat d’Eivissa.El seu primer bisbe, Manuel Abady Lasierra (prengué possessió el1783), fou un monjo benedictí queparticipava de les idees de la Il·lus-tració. Malgrat que marxà d’Eivissael 1787, deixà l’empremta de la seua

estada a les pitiüses amb la creacióde les demarcacions parroquialsque han sobreviscut fins al segle xx

i l’elaboració d’un informe (1785)respecte a la situació en què es tro-baven les pitiüses (breve noticia delestado natural, civil, militar y polí-tico que hoy tienen las islas de Ibizay Formentera). L’esmentat informefou l’origen d’un pla de Millores quepretenia incrementar la produccióeconòmica de les dues illes i el ben-estar dels seus habitants. Tambécal esmentar reformes de caràctercastellanitzador, com la substituciódel català pel castellà en els regis-tres eclesiàstics (llibres de bateigs,matrimonis, defuncions, matrículesparroquials, etc.) a partir de 1785.4

El fet és observable en docu-ments eclesiàstics del segle xVIII queacompanyen aquest escrit.

3. El 1785 es creà a Eivissa laJunta d’Autoritats que elaboraria elpla de Millores (polític i econòmic). Elredactor i protagonista principal enfou el mallorquí Miquel gaietà Soler.Com a president de la Junta d’Auto-ritats, hi figurava el bisbe Abad y La-sierra. L’aprovació definitiva de les

34 (366)

Document 10. Inscripció baptismal de Joan Tur de Miquel (= Joan Tur i Ferrer), la cinquena generació de l’estirp. Any 1767. Fill de MiquelTur de Joan i d’Esperança Ferrer de Miquel. Data 7 de desembre de 1767. Nasqué eldia 5 de desembre de 1767.Observau al marge esquerre isota el nom del batejat, en lletramés petita, el sobrenom «Cusari». Llibre de Baptismes dela parròquia de Santa Maria.AHPE (2.120). Transcripció: Als

set de Desembre de Mil setcents

Seixanta y Set Bategi yo lo infra

escrit C habita Licentia Parraqui

(amb llicència parroquial) y en la

Yga. Parroquial de Sta. Maria

Mayor de la Ysla y real Força de

Iviza juxta situm Ste Matris

Eclesie, a Juan, Franco.,

Joseph, Silvestre fill llegitim y

Natural de Miquel Tur de Juan, y

de Esperanza Ferrer de Miquel

conjuges. Foren padrins Gabriel

Sora, y Josepha Arabi. Nasque

lo dia sinc dels dits. Sit ad

Lauden Dei. Dr. Matheu

Aquenza pre. y Dr.

2. Joan Carles CIrEr. L’economia d’Eivissai Formentera en el segle xIx.

3. Joan pLAnELLS rIpoLL (2002). «Marinersi corsaris de les pitiüses», revista Eivissa,núm. 39. Eivissa: Institut d’Estudis Eivis-sencs.

4. Isidor MArí (2001). La cultura a Eivissa iFormentera (segles xIx i xx). palma de Ma-llorca: Edit. Documenta balear, núm. 31.


actuacions que comprenia el pla deMillores tengué lloc el setembre de1789. Miquel gaietà Soler fou el res-ponsable de l’execució del pla.

4. D’acord amb el pla polític ieconòmic proposat per la Juntad’Autoritats, fou canviada l’estruc-tura de l’Ajuntament d’Eivissa deFelip V. La modificació principal foul’entrada al consistori dels anome-nats regidors perpetus. per la reialordre de 27 de març de 1798, quedàdissolt el consistori d’Eivissa i es no-menaren els nous regidors perpetuspel temps de la sobirana voluntatdel rei.5

Fou per aquesta reial ordre de1798 que el Dr. Joan Tur i Ferrer fou

nomenat regidor perpetu de l’Ajunta-ment d’Eivissa per l’estat noble, d’a-cord amb el privilegi de què per lleigaudien els graduats en facultat ma-jor, especialment els doctors en lleis.

Infància i estudisno sabem com va transcórrer la

infància de Joan Tur i Ferrer. Aviatdegué destacar en els estudis, ja queel 1784, als 16 anys, el bisbe ManuelAbad y Lasierra li conferí la tonsura,una cerimònia prèvia a l’ordre sacer-dotal. Això prova que realitzà estudissacerdotals, que no va arribar a con-cloure. La tonsura li fou conferida eldia 19 de setembre de 1784 a la cape-lla del palau Episcopal, setze diesdesprés de la mort del seu pare. Ambell, aquell mateix dia, també reberenla tonsura bartomeu riquer i palau,

de la ciutat d’Eivissa, i Josep ribes iribes, del poble de Sant Josep. Amb-dós finalitzaren els estudis sacerdo-tals. Josep ribes fou diputat a lescorts de Cadis el 1812. Vegeu el docu-ment 11, on figuren els noms i lesdates dels tonsurats de l’any 1784.

no tenim cap pista d’on realitzàels estudis de lleis i obtengué el graude doctor en lleis. Aleshores, les fa-cultats de lleis més properes a l’illad’Eivissa eren València, gandia i laCiutat de Mallorca. Fetes les recer-ques oportunes a l’Arxiu històric dela universitat de València no s’hantrobat dades de la seua presència enaquella universitat.6 Ens inclinam a

(367) 35

Document 11. Tonsura de Joan Tur i Ferrer –el segon de la llista– el 19 de setembre de 1784 a la capella episcopal. El fragment del documentés una anotació moderna del Bisbat d’Eivissa. Les creus en vermell indiquen els tonsurats que acabaren sent preveres.

5. Aleshores regnava a Espanya Carles IV.6. recerca realitzada pel llicenciat en histò-ria Faustino Selva Ferrándiz.


pensar que realitzà els estudis iexàmens a la universitat de Ma-llorca, però no disposam de dadesfefaents.

Sabem, per la matrícula de laparròquia de Sant Salvador de laMarina de 1785, que un any desprésde rebre la tonsura era absent d’Ei-vissa, la qual cosa sembla indicarque, abandonats els estudis sacer-dotals, havia iniciat els de lleis.Sens dubte que els estudis eclesiàs-tics realitzats a Eivissa li facilitarenen gran mesura l’accés al títol debatxiller en lleis i els posteriors exà-mens de llicenciatura i doctorat.

El cert és que l’any 1789 ja fi-gura com a doctor, tal com indica lamatrícula de Sant Salvador de laMarina, on apareix amb l’esmentattractament. En aquella data residiaal carrer de Mar, amb sa mare i sagermana Josepa. Vegeu el docu-ment 12.

Matrimoni i domicilis a la Marinad’Eivissa i la Mola de Formentera

Joan Tur contragué matrimoniel 15 d’abril de 1790 a la parròquia

de Sant pere Apòstol (Dalt Vila)amb Maria Josepa gota-redona iplanells. Joan tenia vint-i-dos anysi Maria Josepa, divuit. Celebrà lacerimònia el vicari general del bis-bat d’Eivissa pau Sichar i Azara.7

Actuaren com a testimonis el Dr.Vicent gota-redona, racioner de lacatedral, i Josep orrit, prevere. Esdóna la circumstància que la bodatengué lloc cinc dies abans de lamort de la mare de Joan.

Maria Josepa era filla de Josepgota-redona, advocat, regidor perl’estament de mà major de l’Ajunta-ment d’Eivissa, i d’Antònia planells.un germà de Maria Josepa, Josepgota-redona i planells «Corbatí»,fou notari. El matrimoni de JoanTur es troba en la línia de la novaposició social assolida amb el títolde doctor.

Amb el seu matrimoni, Joan Turno renuncià –almenys inicialment–a continuar residint al barri de la

Marina, el domicili consuetudinaridels Turs «Cossari». Els llibrets decompliment pasqual de la parròquiade Sant Salvador indiquen que desde 1790 fins a 1798 continuà a laMarina. El 1790 vivia amb la seuaesposa a la mateixa casa que haviaestat dels seus pares, al carrer deMar. però des de 1791 a 1798 elspadrons de l’esmentada parròquiano indiquen els noms dels carrerson es troben els habitatges dels fe-ligresos, es limiten a enumerar unsblocs urbans on resideixen les famí-lies, seguint el criteri particular delprevere que regenta la parròquia.8

Així tenim que la família de JoanTur, des de 1791 a 1798, té el domi-cili a l’illa urbana 4, casa número110 del raval de la Marina. Consi-deram molt probable que la casa fossempre la del carrer de Mar. Delsllibrets de matrícules de Sant Sal-vador dels anys indicats falta el cor-responent al de l’any 1795. Alspadrons de la parròquia de SantSalvador figuren els tres fills deJoan i de Maria Josepa nascuts alraval: Esperança (* 1791), Josep (*1794) i Miquel (* 1797).

El darrer any que Joan Tur esti-gué domiciliat a la Marina fou el1798. Amb ell trobam Maria Josepagota-redona, la muller; Josep i Mi-quel Tur, fills; Josepa Tur, germanade Joan, i Elisabet pardo, la criada.La primera filla del matrimoni, Es-perança, no apareix a la dita matrí-cula.

un any després, el 1799, JoanTur es troba censat al llibret decompliment pasqual de la parròquiadel pilar de la Mola de l’illa de For-mentera. Com veurem més enda-vant, el motiu de trobar-se registrata Formentera és a causa del seu no-menament com a capità de les milí-cies urbanes de l’illa (1798). Vegeu,a l’apartat Capità de les milícies del’illa de Formentera, el document

36 (368)

Document 12.Fragment de lamatrícula parroquial deSant Salvador de la Marina de1789.Casa d’Esperança Ferrer, al carrerde Mar. Amb ella,hi viuen dos fills:el Dr. Joan Tur iJosepa Tur.

7. Aleshores era bisbe d’Eivissa Eustaquid’Azara i de perera (1727-1796), germà deldestacat naturalista Fèlix d’Azara.

8. El prevere nicolau planells, l’any 1785,elaborà el cens d’acord amb els noms delscarrers. El prevere bernat Mariner, els anys1786, 1789 i 1790 (manquen els censos de1787 i 1788), elaborà els censos d’acord ambels noms dels carrers. El prevere Joan Cal-bet, des de 1791 a 1798 (falta la matrículade 1799), realitzà els censos sense indicar elsnoms dels carrers.


19, la imatge de la matrícula parro-quial del pilar de la Mola de l’any1799. La muller i els fills restaren aEivissa, probablement a la mateixacasa de la Marina, si bé la mancadel padró de la parròquia de SantSalvador corresponent a l’any 1799no permet confirmar-ho.

no és fins a l’any 1800 que tor-nam a trobar tota la família re-unida i empadronada a Dalt Vila, ala parròquia de Sant pere Apòstol,al carrer de Santa Llúcia (casa pla-nells).

Familiar del Sant oficiEl 24 de gener de 1797, Joan Tur

i Ferrer fou nomenat familiar delSant ofici per a l’illa d’Eivissa. Fouuna designació important de cara alprestigi social. A la fi del segle xVIII

els familiars del Sant ofici havienperdut gran part dels privilegis delsquals havien gaudit en segles ante-riors, però continuaven mantenintalgunes prerrogatives i algunsavantatges socials, com ara la pre-sència destacada en actes públics il’ús d’armes. La cèdula de nomena-ment, atorgada per la Inquisició deMallorca, és signada pels doctorsJosep Amarillas i huertas i JosepAlbert i gil; pel llicenciat Juan ? ipel secretari bartomeu Serra i ben-nàssar.9 Vegeu el document 13.

L’esclau Josep ramonL’any 1797 tengué lloc a l’illa

d’Eivissa l’assassinat d’una nena de9 anys a mans d’un esclau propietatdel Dr. Joan Tur i Ferrer. A laimatge de la matrícula de Sant Sal-vador de la Marina de l’any 1796,document 14, es pot veure com l’es-mentat esclau, de nom Josep ra-mon, vivia al domicili del Dr. JoanTur. Josep ramon era originari delnord d’àfrica i fou comprat sent uninfant a la plaça militar d’orà, el1781, pel tinent d’infanteria eivis-senc ramon balansat. onze anysdesprés, el 1792, ramon balansat elva vendre a Joan Tur i Ferrer per170 pesos.10

Josep ramon, el dia 13 de junyde 1797, fugí de la casa de Joan Turi tres dies després va escanyar a Ca-talina Torres i Marí, una nena denou anys, de can Cama, a la con-trada del rafal Trobat. Detengut eldia 23 de juny i acusat d’haver mortCatalina així com d’estupre i sodo-mia, es va declarar culpable de laprimera de les tres acusacions. Elfiscal demanà la pena de mort per aJosep ramon, però la seua minoria

d’edat determinà finalment que foscondemnat a deportació perpètuade l’illa d’Eivissa i a deu anys de tre-balls forçats en un penal de les IllesFilipines.11

(369) 37

Document 13.Cèdula de

notificació com a familiar del Sant Ofici

de la Inquisició del regne de

Mallorca a favordel Dr. Joan Tur i

Ferrer, de data 24de gener de 1797.

De l’arxiu particular

de Joan Palaui Tur.

9. Còpia facilitada per Joan palau i Tur.

10. José CLApÉS (1915). «notas Sueltas». A:Los Archivos de Ibiza, año IV, mes de julio.

11. Vegeu la història completa d’aquest suc-cés a l’article de Joan planells ripoll, «Deudies de llibertat en la vida d’un esclau», pu-blicat a l’almanac El pitiús, 1999, editat perl’Institut d’Estudis Eivissencs, Eivissa.


En relació amb aquest cas, JoanTur féu dos escrits a la Cúria que estroben incorporats a l’expedient cri-minal de l’esclau Josep ramon. Enel primer d’ells, de data 24 de junyde 1797, l’endemà de la captura deJosep ramon, Joan Tur manifestaque fa cessió de Josep ramon afavor de la Justícia reial ordinària.En el segon, del 16 de desembre de1797, comunica a la Cort que deixade subministrar aliments al referitJosep ramon –la qual cosa estavafent a títol d’almoina des que fouempresonat– per no disposar deningú que li pugui portar les provi-sions a la presó, així com per la len-titud de la causa. Vegeu el docu-ment 15.

Capità de les milícies de l’illa deFormentera

un any més tard, el 28 de febrerde 1798, Joan Tur i Ferrer fou no-menat capità de les milícies de For-mentera pel capità general de lesbalears. Aquest càrrec li portà al-guns problemes. Fins aleshores el

38 (370)

A dalt, document 14. Casa del Dr. Joan Tur i Ferrer a la matrícula parroquial de Sant Salvador de la Marina d’Eivissa de1796. Illa urbana 4, casa 110, del raval de laMarina. Observau que al nom i cognom deldoctor Joan Tur s’hi afegeix el sobrenom«Cossari», com si fos un segon cognom. El fill de dos anys, Josep Tur i Gota-redona,fou l’hereu de Joan Tur i Ferrer. Observau,també, la presència a la casa de l’esclauJosep Ramon.A baix, document 15. Escrit del Dr. Joan Tur i Ferrer, del 16 de desembre de 1797, referent a l’esclau Josep Ramon. Arxiu Històric de l’Ajuntament d’Eivissa. SeccióCúria. «... luego de haverse puesto preso en

estas Reales Carceles a mi esclavo Jph.

Ramon lo sedi a la Justicia para que hiciese

cuanto procediese en Justicia por el delito

que se le imputa desde cuio instante quedo

yo sin obligación de suministrarle cosa

alguna; no obstante de limosma y usando de

conmiseración le he franqueado asta á hora

los precisos alimentos los que no puedo

continuar por falta de quien los condusca á la

carcel mayormente notandose grande lentitud

en la definición de la causa despues de estar

conclusa mucho tiempo hases...»


(371) 39

capità de les milícies de Formenterahavia residit a Eivissa, però l’Ajun-tament de la Mola de Formentera,amb data 5 de març del 1798, pren-gué l’acord que el capità de la milí-cia havia de residir a l’illa deFormentera. Joan Tur pledejà con-tra l’esmentat acord, però perdé ellitigi i un any després, el 1799, notengué altre remei que desplaçar-sea viure a Formentera.

De l’estada de Joan Tur a For-mentera l’any 1799 dóna testimonila matrícula de la parròquia delpilar de la Mola. El padró indicaque Joan Tur s’allotjà a la casa delcapellà que regentava la parròquia,el prevere eivissenc Josep AntoniLlaneres i Llaneres, de 26 anys, elqual vivia a la casa parroquial ambsa mare, Maria Francesca Llaneresi Arabí, de 53 anys. També figura alcens parroquial un criat, gasparoms, de 13 anys. La bona relacióexistent entre Joan Tur i Ferrer i lafamília Llaneres es manifestaràanys més tard amb la boda de JosepTur i gota-redona, l’hereu de JoanTur i Ferrer, amb Maria FrancescaLlaneres i Cúndaro, neboda del ca-pellà i néta de Francesca Llaneres iArabí.

Les aliances matrimonials enca-minades a la formació de grans pa-trimonis eren molt freqüents enaquella època. Maria Francesca Lla-neres i Cúndaro contragué matri-moni als 12 anys, i era l’hereva desdels 10 anys de quatre hisendes delpla de Vila: es raspallar, cas Domin-guets de Dalt, cas Dominguets debaix i ca n’Espanyol.12 I Josep Tur igota-redona es casà amb 18 anys ifou propietari, que coneguem, de canLlàtzer, ses Moreres, can Misses,tanca de sa Vinya de Can Mateu Ca-bellera, hort des Viver, vinya de can’Espanyol i la meitat de la finca decan bonafè gros. Del matrimoni en-tre Josep Tur i gota-redona i MariaFrancesca Llaneres i Cúndaro nas-qué Joan Tur i Llaneres d’Espanyol,l’hereu, hisendat que arribà a pos-seir més d’una vintena de finquesrurals a l’illa d’Eivissa.

Com hem dit, l’estada de JoanTur a Formentera no fou plàcida. Elmes d’abril de 1799 els pobles deSant Ferran de ses roques i deSant Francesc xavier li demanarenmanco exigència en el complimentdels serveis de vigilància de l’illa idel temps d’instrucció d’armes.Joan Tur havia fet augmentar dedos a quatre hòmens la vigilànciade cadascuna de les quatre talaieso guaites de l’illa, així com el tempsd’instrucció d’armes després de lesrevistes que passava. En no accedirJoan Tur a les demandes dels mili-cians formenterers, aquests reque-riren la intervenció del governador.Elaborat un informe, que redactà elmateix Joan Tur, el governadordesestimà les reclamacions dels for-menterers i mantengué l’autoritatdel capità de les milícies. Segonsexplica Joan Tur a l’informe, dar-rere les reclamacions hi havia lamà de Marià ramon d’Arabí amb el

deliberat propòsit de crear discòr-dia.

La incomoditat de Joan Tur percontinuar a Formentera es fa palesaen sol·licitar un substitut. La peticiósembla que no li fou concedida, jaque un any després demanà el retir.Aquest li fou concedit el 16 de marçde 1800, amb dret a l’ús d’uniforme,fur i altres prerrogatives.13

Tal vegada la causa principal delseu disgust de residir a Formenteras’hauria de buscar en el fet d’haverestat nomenat regidor de l’Ajunta-ment d’Eivissa el 27 de març de1798, data que quasi coincideix ambla de nomenament com a capità deles milícies formentereres.

per la tasca desenvolupada coma capità de les milícies de Formen-tera rebé una recompensa econò-

Document 16. Fragment del primer full de la matrícula de la parròquia del Pilar de la Mola deFormentera de l’any 1799. A la casa núm. 1, la casa del regent de la parròquia, hi viu Joan Turi Ferrer, el capità de les milícies de l’illa de Formentera. Observau també la presència del prevereeivissenc Josep Antoni Llaneres i Llaneres i de sa mare Francesca Llaneres i Arabí, amb elsquals Joan Tur i Ferrer establí parentiu anys més tard (1813) mitjançant el matrimoni del seuhereu, Josep Tur i Gota-redona, amb Maria Francesca Llaneres i Cúndaro, neboda del capellài néta de Francesca Llaneres i Arabí. L’estada de Josep Antoni Llaneres a la parròquia del Pilarde la Mola fou molt curta, ja que el 1801 ja era rector de la parròquia de Sant Mateu d’Albarca(Eivissa).

12. «Els plets dels Llaneres», de Joan pla-nells ripoll; Diario de Ibiza, 15 de desembrede 2006.

13. «Milicias urbanas de Formentera». A:Los Archivos de Ibiza (1904), Ciutadella, p.72-73.


mica i una comunicació d’agraïmentdel governador de les balears. L’es-crit, dirigit al batle d’Eivissa ambdata 12 de gener de 1802, diu així:«Con esta fecha me es grato comu-nicaros que le ha sido concedido poresta real gobernación al Magníficoy muy noble Don Juan Tur y Fer-rer, Capitán de las Milicias de For-mentera al que tantas pruebas decelo e interes ha demostrado para laorganización de las mismas, portoda causa justa, como para el bien-estar y tranquilidad de estas yslasy teniendo ademas muy presentelas continuas recomendaciones queen este gobierno se reciben de laconducta y energico comportamien-to de las milicias que bajo el mandode dicho Muy noble Caballero, llevaprestadas contra las acometidas delos barcos corsarios, este real go-bierno en premio de sus altos mere-cimientos se complace en concederlela recompensa de quinientos pesosen moneda corriente del pais paraque sirviendole de estímulo y aci-cate continue su noble comporta-miento en pro y del bienestar ytranquilidad de estas yslas. Lo quepongo en vuestro conocimiento paraque se le comunique al interesado ysurta los efectos oportunos. Dios

guarde muchos años. palma 12Enero de 1802».14

regidor de l’Ajuntament d’Eivissai confinament a Formentera

Fou per la reial ordre de 27 demarç de 1798 que el Dr. Joan Tur iFerrer fou nomenat regidor per l’es-tat general, amb opció per la seua«qualitat» a la segona plaça vacantde l’estat noble o de mà major del’Ajuntament d’Eivissa.

El Llibre de regidoria de l’Ajun-tament d’Eivissa de 1798 recull al’acta del 20 d’abril la reial ordreper la qual quedava dissolt l’Ajun-tament anterior interí i se’n consti-tuïa el nou. A la sala capitular del’Ajuntament eren presents: el go-vernador militar i polític d’Eivissa iFormentera, Francesc Ignasi rà-fols; els senyors Antoni de bardaxí,Marià Montero, Marià ramon d’A-rabí, pere palau i gegant, Joan Turi Ferrer i Miquel garcía; els dipu-tats Domingo Ferrer i Josep riera,i el síndic Miquel hernández.15 Ve-geu el document 17.

El nou Ajuntament quedà cons-tituït en la forma següent:

regidors perpetus per l’estatnoble o de mà major.

Antoni navarro, capità d’Infan-teria i de les milícies urbanes delquartó de Santa Eulària, com adegà.

Antoni Ignasi de bardaxí, capitàde les milícies urbanes del pla deVila, com a segon.

Marià Montero, capità de les mi-lícies urbanes del quartó de port-many, com a tercer.

Marià ramon d’Arabí, capità deles milícies urbanes del quartó debalansat, com a quart.

per l’estat general:Dr. pere palau i gegant, amb

opció per la seua qualitat a la pri-mera vacant de les quatre de l’estatnoble o mà major.

Dr. Joan Tur i Ferrer, amb igualopció per la seua qualitat a la se-gona vacant de les quatre places deregidor de l’estat noble o mà major.

Miquel garcía, com a regidor su-pernumerari de l’estat general ambopció a la primera vacant existentd’aquest estat.

Joan Tur i Ferrer mantengué elcàrrec de regidor perpetu per l’esta-ment de mà major de l’Ajuntament

40 (372)

Document 17. Fragment de l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Eivissa de 20d’abril de 1798, que recull íntegrament el decret de 27 demarç de 1798 pel qual es nomena el Dr. Joan Tur i Ferrerregidor per l’estat general ambopció a la plaça de regidor perl’estat noble o de mà major.Llibre de Regidoria de 1798.Arxiu Històric de l’Ajuntamentd’Eivissa.

14. Còpia del document de l’arxiu particularde Joan palau i Tur.

15. Llibre de regidoria de 1798. AhAE.


d’Eivissa fins al mes de març del’any 1812.

D’aquest període de regidorsabem que el 1802 presentà propos-tes de construcció de camins vesi-nals, construcció i sanejament d’o-bres i repoblació de terrenys no con-reats (acta de l’Ajuntament del 12de gener de 1802).

El dia 28 de febrer de 1812 ten-gué lloc la darrera sessió del consis-tori, ja que el 6 de març següent totsels regidors reberen un ofici del jut-ge d’Eivissa pel qual s’ordenava elseu confinament a l’illa de Formen-tera. L’ordre venia del Consell Su-prem de regència. Els regidors con-finats foren: Marià Montero, Mariàramon d’Arabí, pere palau i ge-gant i Joan Tur i Ferrer, per l’estatnoble o de mà major; Simó planellsi bartomeu Ferrer per l’estament demà mitjana; pere gutiérrez i JosepArabí d’Antoni, com a diputats delcomú, i Lluís herrera com a síndic.presidia l’Ajuntament el governa-dor polític i militar de l’illa, Miquelde Llamas.

Fou l’ambient ideològic i políticde caràcter liberal, que culminà el19 de març de 1812 amb l’aprovacióde la Constitució de Cadis, el quepropicià el cessament i confinamentdels regidors de l’Ajuntament del’Antic règim i la seua substitucióper un nou Ajuntament provisionalde caire constitucional.

L’absència de Joan Tur i Ferrerdel seu domicili a Eivissa és reco-llida a la matrícula parroquial deSant pere Apòstol de l’any 1812. Elmotiu de l’absència és, sens dubte,el confinament a Formentera. Ve-geu el document 18.

A la imatge de l’esmentada ma-trícula es pot veure que Joan Tur ila seua família vivien a la casariambau, del carrer de Sant Mi-quel, avui carrer de ponent. Amb eltemps aquesta casa prengué el nomde cas Cossari i fou el domicili defi-nitiu de Joan Tur «Cossari» a DaltVila fins a la seua mort el 1855.

Des de 1800 Joan Tur i Ferrer jaestava domiciliat a Dalt Vila, en un

habitatge del carrer de Santa Llúciaque rebia el nom de casa planellsper haver estat el domicili del notariJoan planells i gota-redona. JoanTur visqué en aquesta casa fins al’any 1811, si bé la matrícula parro-quial de l’esmentat any la situa a laplaça dels Desemparats. Es dóna lacircumstància que una filla del re-ferit notari, Maria Antònia planellsi Tur, es casà amb Joan Tur i gota-redona, fill de Dr. Joan Tur i Ferrer.Aquest últim, a la imatge del censparroquial de 1812, té 13 anys d’e-dat.

El confinament de Joan Tur aFormentera es perllongà fins al dia6 d’octubre de 1812, data en què re-tornà a Eivissa juntament ambpere palau, Marià Montero, Simóplanells i bartomeu Ferrer. oficial-ment el confinament s’havia aixecatde forma provisional tres diesabans. De forma definitiva s’aixecàper una ordre del Consell de regèn-cia del 14 de gener de 1813.

L’historiador Josep Clapés espregunta els motius que moguerenel Consell Suprem de regència a

prendre la determinació d’extradirels regidors de l’Ajuntament d’Ei-vissa. I el mateix Clapés respon queel Consell actuà a instància de lesacusacions del gremio de Marean-tes de la Marina i dels diputats defora Vila. L’esmentat gremi acusavaels regidors de prestar malament elservei de quarantena que s’impo-sava a determinats vaixells que ar-ribaven a port, així com de cobrardrets més alts dels estipulats. Tam-bé se’ls acusava de deixadesa en laprovisió de blat, pa i carn a la pobla-ció i en la gestió de la policia. Fina-litza Josep Clapés dient: «En todoello algo de fundamento pudierahaber, repetimos, pero repetimostambién que en nuestro conceptoaquellos cargos fueron más que otracosa el pretexto que un partido re-cien coronado con el poder buscapara arrojar de sus puestos, que elnecesita, a otros hasta entonces tanpoderosos que vencidos y todo, ne-cesitan para definitivamente caerdel empuje de la arbitrariedad».16

Joan Tur i Ferrer tornà a l’Ajun-tament d’Eivissa com a regidor per-

(373) 41

Document 18. Matrícula de la

parròquia de Sant Pere

de l’any 1812. Domicili del

Dr. Joan Tur «Cossari» i Ferrer

al carrer de Sant Miquel, avui

de Ponent, a Dalt Vila.

Joan Tur, absent a la matrícula,

es trobava confinata l’illa de

Formentera.

16. «Confinamiento y proceso del Ayunta-miento de Ibiza». A: Los Archivos de Ibiza(1902), año I, núm. 3, mes de junio.


petu el 1814 com a conseqüència delreial decret de Ferran VII de 5 demaig de 1814 que derogava la Cons-titució. Aquesta situació –períodeabsolutista de Ferran VII– es man-tengué fins al març de 1820, data derestitució de la Constitució i de l’A-juntament liberal.17 El nou períodeconstitucional tengué una duradade tres anys –trienni liberal–, finsal 1823.

L’octubre de 1823 tornà el règimabsolutista a Espanya i, per terceravegada, la corporació de regidors

perpetus s’incorporà a l’Ajuntamentd’Eivissa. Entre ells es troba el Dr.Joan Tur i Ferrer. L’última corpora-ció de regidors perpetus finalitzà el1833 amb la mort de Ferran VII.

D’aquest últim període, de l’any1830, és l’escrit que com a regidorde l’Ajuntament d’Eivissa, junta-ment amb altres regidors, dirigí alvicari capitular de la diòcesi sol·lici-tant un professor per a la càtedra deretòrica. Vegeu el document 19, enaquesta mateixa pàgina.

El 20 d’agost de 1828 fou nome-nat per Ferran VII capità de la pri-mera companyia del batalló devoluntaris realistes organitzada al’illa d’Eivissa.

Els últims anys i les propietats deJoan Tur i Ferrer

Deixant de banda les propietatsque heretà a la mort del seu parel’any 1785, especificades anterior-ment, i les que heretà el 1787 acausa de la mort del seu germà Mi-quel sense descendents, les qualsdesconeixem, sabem que posseïa «enempeño» una tanca de la hisendaanomenada can Lleó, al quartó delpla de Vila.18 També, a partir dedades del capbreu efectuat per Mi-quel gaietà Soler el 1797, sabem

42 (374)

Document 19. Escrit de l’Ajuntament d’Eivissa dirigit al vicari capitular, en què se sol·licita unprofessor de retòrica. Any 1830. Firma, entre altres regidors, Joan Tur i Ferrer. Arxiu Històric dela Pabordia d’Eivissa.

17. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.Vegeu l’entrada regidor, escrita per AnnaColomar Marí.

18. Capbreu de Miquel gaietà Soler de l’any1797, p. 32v.

Joan Tur i la seua família vivien a la casa

Riambau, del carrer

de Sant Miquel, avui carrer de Ponent.

Amb el tempsaquesta casa

prengué el nom decas Cossari

i fou el domicili definitiu de Joan Tur

«Cossari»a Dalt Vila


d’una finca propietat de Joan Mo-ranta i Tur, situada al pla de Vila,que feia partió pel costat de ponentamb terres de Joan Tur «Cossari».Els límits restants de la finca deJoan Moranta eren: per tramuntanaamb terres de Joan A. Cerecio, perllevant amb les d’Antoni puiggròs iper migjorn amb les d’Antoni balan-sat. Joan Moranta i Tur (1738-1805)havia heretat la finca del seu pare,el qual l’havia comprat a pere Salal’any 1732. probablement la terra dela qual era propietari Joan Tur «Cos-sari» estava situada en les proximi-tats de l’actual confluència del camíVell de Sant Mateu amb el camí deCan Savi.19

L’any 1800 era propietari dedues hisendes contigües anomena-des es poc Foc i Vinya des poc Foc,situades a la vénda de Santa Maria,terme municipal de Santa Eulàriades riu. Al registre de la propietathi ha el llistat dels seus successiuspropietaris. Les dues hisendes es-mentades foren heretades pel seufill Joan Tur i gota-redona, que lesvengué a rafael oliver i ribes i alfarmacèutic bernat Calbet i Joanrespectivament.20 En diferents ma-trícules de la parròquia de Jesús fi-gura l’habitatge de la finca del pocFoc amb el nom de casa del Dr. Cos-sari. A la imatge de la matrícula dela parròquia de Jesús de l’any 1800,

(vegeu, a dalt, en aquesta mateixapàgina, el document 20), on figuraamb l’esmentada denominació, tam-bé apareixen les persones que l’ha-bitaven, sens dubte el majoral de lahisenda, la muller i els fills. La ma-trícula de l’any 1813 recull el nompropi de la hisenda, es poc Foc, ambels mateixos residents a la casa. I ala matrícula de l’any 1832 torna afigurar com a casa del Dr. Cossari.Aquest habitatge, a la matrícula dela parròquia de Jesús de 1786, rebiael nom de casa des pujolet des pocFoc.

El 16 d’agost de 1819 Joan Turi Ferrer comprometé en escripturapública les seues propietats (queno s’especifiquen) amb la finalitatd’assegurar l’assistència i manu-tenció del seu fill Joan Tur i gota-

(375) 43

Document 20. Matrícula de la parròquia de Jesús

de l’any 1800. Casa núm.46. «Casa del Dr. Corsari».

Es tracta del casament de la finca anomenada es Poc Foc,

situada a la vénda de Santa Maria, de la parròquia de Jesús,

municipi de Santa Eulària des Riu. Habiten a la casa

Jaume Bonet de Joan, la seua dona

Esperança Escandell i fills.

19. Informacions facilitades per Joan pla-nells i ripoll.

20.registre de la propietat (Santa Eulària,Tom I, p. 211, núm. 52).


redona com a cadet de sa majestat.Joan Tur i gota-redona havia in-gressat com a cadet de «granade-ros» del regiment d’infanteria d’As-túries el 19 de febrer de 1820 i d’a-cord amb les reials ordres alesho-res vigents havia de pagar peraquest concepte vuit reals de billódiaris.21

Es dóna la circumstància queJoan Tur i gota-redona, en la con-dició de cadet, participà contra elsaixecaments absolutistes que esproduïren a Catalunya el 1822, és adir, combaté els partidaris de la ide-ologia del seu pare. El full de ser-veis de Joan Tur i gota-redona ensassabenta que entre els mesos demaig i juliol de 1822 participà en ac-cions de guerra contra els «faccio-sos» (absolutistes) a Tàrrega, Cer-vera, ponts, Solsona, Torà, Cardonai Lleida. També a Fraga (l’Aragó); ique actuà en tot moment «con biza-rría y entusiasmo».

Joan Tur i Ferrer no oblidà lavinculació dels seus avantpassatsamb la mar. El 24 d’agost de 1831el prevere Josep Antoni Llaneresrebé llicència per a beneir el vaixellVirgen de las nieves y el realista,de Joan Tur i Ferrer.22

I el dia 7 de juny de1834 tenguélloc la benedicció d’una altra embar-cació de la seua propietat, nuestraSra. de las nieves, que fou beneïdapel seu fill, el prevere Marià Tur igota-redona.23

El Dr. Joan Tur i Ferrer morí eldia 10 de desembre de 1855 a l’edatde 88 anys. La inscripció, que figuraal Llibre de Defuncions de la parrò-quia de Sant pere Apòstol i que éssignada pel prevere Ignasi Severoriera, indica que rebé l’absolució i launció de difunts. Ens assabenta quel’enterrament tengué lloc l’endemà,dia 11, amb assistència i acompa-nyament dels beneficiats de la cate-dral d’Eivissa, i que fou sepultat al

cementeri rural de la ciutat. Tambédiu que féu testament tancat. Alfinal del full figura una nota, sig-nada pel prevere abans esmentat,que diu: «publicado el testamento deD. Juan Tur y Ferrer, ha resultadoser nulo por no tener todas las for-malidades de ley requeridas».

Els fills de Joan Tur i Ferrer i deMaria Josepa gota-redona i planells

El matrimoni tengué nou fills:Esperança Tur i gota-redona (*

1791?).Josep Tur i gota-redona (1794-

1850), advocat i tinent de les milí-cies d’Eivissa. L’hereu de Joan Turi Ferrer. Es casà amb Maria Fran-cesca Llaneres i Cúndaro.

Miquel Tur i gota-redona (*1797), advocat, subtinent de les mi-lícies d’Eivissa. Casat amb LluïsaSastre.

Joan Tur i gota-redona (1799-1877), hisendat. Casat amb MariaAntònia planells i Tur.

Antònia Tur i gota-redona (*1802), casada amb Joan Morante iTur.

Marià Tur i gota-redona (1804-1879), prevere.

Domingo Tur i gota-redona(1806-1889), hisendat. Casat ambMaria àngela riera i rosselló.

Maria Felipa Tur i gota-redona(* 1811?), casada amb Joan Loaisai Cárdenas.

Manuela Tur i gota-redona (*1817), casada amb Josep Cobos i Ar-jona.

C. guErAu D’ArELLAno I Tur <

44 (376)

ESQUEMA DE LES CINC PRIMERES GENERACIONS DELS TURS «COSSARI»

En lletra negreta, la línia masculina dels Turs «Cossari» que porta fins a Joan Tur «Cossari» i Ferrer. El sobrenom«Cossari» en negreta correspon només a les persones que tenen documentat l’esmentat motiu a partir de JoanTur «Cossari» i Tur.

1a generació:Lluquí Tur de Joan ( ? - 1658)= Elisabet Clapers

Fills: Joan Tur i Clapers (1639-1726?). batejat a la vicaria de Santa Eulària.Antoni Tur i Clapers (1642-1722?). batejat a la vicaria de Santa Eulària.Lluquí Tur i Clapers (1644-1716). batejat a la parròquia de Santa Maria (Eivissa).

Es dóna la circumstància que Joan Tur iGota-redona, en la condició de cadet,

participà contra els aixecaments absolutistes que es produïren a Catalunya

el 1822, és a dir, combaté els partidarisde la ideologia del seu pare

21. Full de Servei de Joan Tur i gota-redona. Archivo Militar de Segovia.

22. Expedient del prevere Josep Antoni Llaneres. Arxiu Faustino Selva Ferrándiz.

23. Expedient del prevere Marià Tur i gota-redona. AhpE.


creo

(377) 45

ESQUEMA DE LES CINC PRIMERES GENERACIONS DELS TURS «COSSARI» (continuació)

2a generació:Joan Tur i Clapers Antoni Tur i Clapers Lluquí Tur «perdut» i Clapers=1665 Antònia Serra = 1666 Caterina Castelló (patró)

= Elisabet Tur de pereFills: Lluquí Tur i Serra (* 1665) Lluquí Tur i Castelló (* 1669) Lluquí Tur i Tur (1669-1696)Elisabet (* 1668) Elisabet (* 1672) Elisabet (* 1677)Caterina (* 1670) Antoni (* 1674) (batejats a Santa Eulària)Margarida (* 1675) (tots batejats a Santa Eulària) Margarida (* 1678)Joan (* 1679) Elisabet (* 1681)Antònia (* 1683) Caterina (* 1682)(tots batejats a Santa Eulària) pere (* 1685)

Francesca (*1687)Esperança (* 1688)Joan (1692-1729)(batejats a Santa Maria d’Eivissa)

_____________________________________________3a generació:Joan Tur «Cossari» i Tur (mariner)= 1713 Margarida pineda i Tur

Fills:Elisabet Tur i pineda (* 1713)Lluquí (1718-1761)Miquel (1720-1785)Caterina (* 1725)Margarida (* 1728)(batejats a Santa Maria d’Eivissa)_____________________________________________4a generació:Lluquí Tur «Cossari» i pineda (patró) Miquel Tur «Cossari» i pineda= 1747 Caterina Venrell i Sala (patró)

= 1750 Esperança Ferrer i TorresFills:Joan Tur i Venrell (* 1748) Margarida Tur i Ferrer (* 1752)Margarida (* 1749) Elisabet (* 1754)Mateu (* 1754) Esperança (* 1755)Joana (* 1757) Joan (* 1757). Sense descendència.

Miquel (1761-1787). íd.Maria (* 1763)Josepa (* 1766)Joan (1767-1855)

_____________________________________________5a generació:Joan Tur i Venrell (mariner) Mateu Tur i Venrell (mariner) Joan Tur «Cossari» i Ferrer= 1772 Elisabet pineda i prats = 1774 Elisabet Mariner i Costa (Dr. en lleis)

= 1790 Josepa gota-redona i planells

Filla:Lluc Tur i pineda Lluc Tur i Mariner (* 1775) Josep Tur i gota-redona (* 1794)Caterina Miquel Tur i gota-redona (* 1797)bartomeu Joan Tur i gota-redona (* 1799)Joan Antònia Tur i gota-redona (* 1802)Vicent (* 1789) Marià Tur i gota-redona (* 1804)

Domingo Tur i gota-redona (* 1806)M. Felipa Tur i gota-redona (* 1811?)Manuela Tur i gota-redona (* 1817)

Nota: Les dues línies genealògiques formades pels germans Joan i Mateu Tur i Venrell (cinquena generació), malgrat no haver-hi trobat el seu nom unit al so-

brenom «Cossari» en la documentació examinada, són de l’estirp «Cossari», atès que són néts i fills per línia masculina de Joan Tur «Cossari» i Tur i de

Lluquí Tur «Cossari» i Pineda respectivament.


creo

dades biogràfiques i documentals de les cinc primeres … · 2017. 9. 8. · foren els seus...

Documents