Custòdia del Territori i els Pagaments per Serveis … reunio...Custòdia del Territori i els Pagaments per Serveis Ambientals: punts de trobada VII Rº XCT L’ECONOMIA DE LA CUSTÒDIA
13
Custòdia del Territori i els Pagaments per Serveis Ambientals: punts de trobada VII Rº XCT L’ECONOMIA DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI Mollet del Vallès 09/06/2012 Elena Górriz
Custòdia del Territori i els Pagaments per Serveis
Ambientals: punts de trobada
VII Rº XCT L’ECONOMIA DE LA CUSTÒDIA DEL
TERRITORI Mollet del Vallès 09/06/2012
Elena Górriz
Presentació
• Qué és un PSA? • Elements clau dels PSA • Els acords de custòdia: un PSA? • Conclusions
Un Pagament per Serveis Ambientals és…
Una transacció voluntària, on …
… un servei ambiental (SA) ben definit - o un ús del sòl que ho asseguri - …
… és “comprat” per (min. 1) demandant de SA …
... de (min. 1) proveïdor de SA…
... només si el proveïdor assegura la provisió (condicionalitat).
Font: Wunder et al. 2005
Presenter
Presentation Notes
Elements: VOLUNTARI: com a mínim de part del proveïdor TRANSACCIÓ: fluxe de recursos, en espècie o monetari BEN-DEFINIT: indicadors, inventaris, control… conegut pel demandant! COMPRADOR: privat, public, semi-public, associacions PROVEÏDOR: gestor del terreny, qui pren les decisions CONTINUITAT, ASSEGURAR la PROVISIÓ Adicionalitat, eficiència i Equitat
PSA imiten al mercat
Proveïdor Acció Resultat Beneficiari
Cost Valor
“Preu”
<
Presenter
Presentation Notes
HI ha un proveïdor que és aquell agent que té uns recursos, com ara els recursos naturals, el treball i capital, i els processa executant certes accions produint uns bens i serveis que consumeix un beneficiari final. Com tots savem, aquestes activitats tenen un cost. El cost pot ser directe (d’execució), indirecte (més intangible, com ara la pèrdua de poder sobre el recurs), de transacció (burocràcia, controls, etc) o d’oportunitat (perquè el proveïdor podria preferir posar els diners en altra activitat més rendible). El beneficiari, per la seua banda, dona un valor a aquestos bens i serveis que consumeix. Aquest valor significa allò que estaria disposat a pagar com a màxim. Aleshores, quan el valor del beneficiari supera el cost de producció es pot realitzar l’intercambi. I mitjançant una negociació s’estableix un preu. Això, que tothom sap d’una o altra manera, ho conte perquè és la base, però la característica principal dels PSA és que actuen sobre externalitats que, generalment, no tenen mercat
PSA als BOSCOS
Proveïdor Acció Resultat Beneficiari
Gestor Serveis ambientals
Presenter
Presentation Notes
I com podem aplicar aquestes idees als boscos? Doncs primer hem d’identificar els diferents components d’abans. Per una banda tindrem que el proveïdor és aquell qui pre les decisions de com gestionar el bosc (generalment el propietari). Les accions les executem sobre les forests i com a resultat donen uns serveis ambientals.
PSA als BOSCOS
Quins Serveis ambientals (SA)?
CO2
Presenter
Presentation Notes
I quins sòn els serveis produeixen els boscos? Doncs no ho hem de mirar amb ulls de propietaris sinò des de la perspectiva de la demanda, és a dir: qué ens demana la societat dels nostres boscos? Perquè si volem emular el mercat hem de fer marketing, hem de buscar als nostres clients potencials, mirar que volen o poden necessitar aquells que posarien els diners… I remarque que és molt important lo del marketing perquè la gent es pensa que és gratuit, que no té cost, que no cal fer actuacions… Ningú vol pagar si no li troba un valor afegit.
PSA als BOSCOS Ús del sòl que asseguri el Servei Ambiental…
Proveïdor Acció Resultat Beneficiari
Gestor
Presenter
Presentation Notes
Aleshores tornant a l’esquema inicial. Ja tenim al proveïdor; una vegada elegim quins sòn els serveis que vull produïr (potser un o varios) podrem identificar les actuacions a executar per tal de produïr-lo. Per exemple, una disminució de la càrrega de combustible en certes àrees clau és clau per a disimuir el risc de grans incendis. O bé la instalació de caixes niu pot incrementar certes aus.
PSA als BOSCOS Qui és el nostre comprador potencial?
Proveïdor Acció Resultat Beneficiari
? Gestor
Presenter
Presentation Notes
Però qui és el nostre comprador? Doncs depenent del SA que seleccionem hem de buscar un perfil o altre. Podem pensar que tots beneficien a tota la societat, amb lo qual resulta molt complicat que un sol propietari o una agrupació xicoteta puga adreçar-se a tanta gent. Però generalment només es beneficien un determinat grup de gent (excursionistes, motoristes, boletaires, els que consumeixen aigua embotellada, els que els agrada veure els animals…) se’ls pot identificar i adreçar directament. S’ha de fer una estratègia de comunicació i “crear” d’una forma que pot semblar una mica “forçada” aquesta demanda.
PSA: racionalitat
Lucro cesante = Pagament mín
Beneficis per als proveïdors
Costos per als usuaris /
consumidors
Degradació del bosc
Conservació del bosc
Conservació & Pagament
Máxim pagament
Font: Pagiola et al. 2004. How much is an ecosystem worth?
Presenter
Presentation Notes
La racionalidad detrás de los PSA es la compensación de las pérdidas de los ingresos esperados, al dejar de hacer ciertas actividades generadoras de ingresos. Hay que tener en cuenta que los PSA nacieron en los países en desarrollo, y por ello principalmente tratan de conservar bosques tropicales de alto valor ecológico que las comunidades locales tienen interés en explotar para su desarrollo. Hemos de pensar en una situación en que el papel del Gobierno es inexistente, es decir, todo se basa en la ley del mercado y las normas sociales locales. Por una parte tenemos los beneficios (encima de la línea) y por otra los costes (debajo). Así, en la situación inicial tenemos que aquellos que están gestionando el recurso obtienen unos beneficios económicos de explotar el bosque, que producen una externalidad negativa, traducida a costes percibidos, para otros agentes. Estos agentes tienen una cierta disponibilidad a pagar que será, como máximo, el equivalente al coste que perciben. En una situación donde la conservación se impone, cambiando la forma de gestionar de los locales, significa para estos que percibirán menos ingresos que la situación inicial. Por eso, a ellos no les interesa esta opción. Sin embargo, si los afectados son capaces de pagar la diferencia que supone el cambio de gestión, los gestores no percibirán tales pérdidas. De esta forma, los consumidores del SA destinan parte de sus “pérdidas percibidas” a la compensación por cambiar el comportamiento del gestor, llegando a un resultado pareto-óptimo.
Línia base - Adicionalitat
Base estàtica
Font: Wunder 2007. The Efficiency of Payments for Environmental Services in Tropical Conservation
Base decreixent
Base creixent
INDICADORS!!!
Presenter
Presentation Notes
No tots els acords classificarien com PSA: només quan 1) el propietari o gestor de la terra abans de l’acord no estiga implementant les “bones pràctiques ambientals” o hi haja un risc real de que deixe de fer-les 2) per una raó d’escassetat de recursos (econòmica). És en aquestos casos quan es produeix un valor afegit en termes econòmics per part de la entitat, el que els economistes denominen “adicionalitat”. Aquells propietaris que ja es comporten d’una forma ambientalment desitjable, i l’acord el que fa és donar-li un reconeixement social de la seua tasca, no es podria entendre com un PSA; és més, hi ha el risc de que la introducció de la racionalitat de compensacions esdevinga fins i tot contrària i desalenar activitats positives que els propietaris abans feien per altres motius (com ara, prevenir els incendis a casa seua, conservar el patrimoni familiar o simplement perquè els agrada que el seu terreny tinga certa aparença).
Els Acords de Custòdia
• “contractes” entre – propietaris de terrenys amb elements naturals i – entitats que tenen una preocupació singular en conservar o millorar
aquestos elements.
• compromisos dels propietaris: – actitud passiva (entitat compra o executa els treballs) – actitud proactiva (entitat controla els nivells ambientals)
• “remuneració” al propietaris: fons propis/externs, espècie/monetari
• rol de les entitats – demanda de certs nivells ambientals per sobre del status quo – Òrgan de gestió del PSA
Presenter
Presentation Notes
Contractes més o menys formals Conservar o millorar pels beneficis que generen
Conclusions
• Problemàtica ambiental amb arrel econòmic + Acord de custòdia amb transferències al propietari = PSA
• Els PSA no són una panacea que resolen qualsevol tipus de conflicte ambiental
• Els PSA poden ser interessants i adequats en alguns contexts.
• Terme “de moda” → fundraising
Presenter
Presentation Notes
probable que puga considerar-se com un PSA Terme de “moda” -> consecució de fons i poden aprendre de iniciatives implementades en altres llocs per millorar les seues
