CURSO ACADÉMICO: 2003-2004

LICENCIATURA: Comunicació Audiovisual

Codigo: 20786

Asignatura: Cultura de mas ses i societat Tipo de asignatura: Obligatoria

N° de créditos: 5 Quatrimestre: 7 e

Profesorado: Albert Chillón

OBJECTIVOS DE LA ASIGNATURA:

CURSO: 4art

Situada a l'últim revolt de la carrera de Comunicació Audiovisual, l'assignatura es proposa suscitar la reflexió crítica sobre els principal s trets que caracteritzen la cultura mediatica contemporarua, tot examinant els seus estrets pero sovint conflictius vincles amb la tradició cultural heretada i, sobretot, les maneres en que es configura l'imaginari cultural de l'hora present, anomenada postmoderna. L'assignatura vol, així mateix, aprofitar i aprofundir els coneixements i les nocions critiques que els estudiants hagin pogut adquirir durant els cursos anteriors. El professor creu que un tal enfocament ha de servir a la formació integral deIs futurs comunicadors audiovisuals, ciutadans d'un món com més va més complex i intrincat.

TEMARI:

l. Una cultura polemica

o. Abast i problematicitat de la noció de 'cultura' Cultura d'elit, cultures populars L'adveniment de la cultura de masses La polemica apocalíptics versus integrats i els posteriors intents de superar-la. EIs termes de la discussió. La teoría deIs nivells de cultura Tradició, tradicions i cultura mediatica Cultura mediatica i imaginari col.lectiu

11. La cultura mediatica contemporania: una caracterització

1. De la cultura de mas ses a la cultura mediatica 2. Cultura mediatica i postmodemitat 2.1. Caracter expansiu de la cultura mediatica 2.2. Els nivells de cultura i la seva vigencia

0000140

f 2.3. L'insoluble conflicte entre art aunitic i desacralització 2.4. L'estetització general de la vida 2.5. Cultura mediatica i memoria: tecnificació del record i de l'anticipació 2.6. La cultura mediatica com a estructura d'acollida 2.7. Puixan~a del kitsch 2.8. Hibridació de generes, intertextualitat i dialogisme. 2.9. La logica del palimpsest i l'adaptació: citació, parodia, collage,patch-work, etcetera. 2.10. La nova oralitat mediatica 2.11. L'eclosió de lapost-ficció 2.12. L' esquerdament de la canonicitat: vers la general indistinció? 2.13. La presa de consciencia lingüística o 'gir lingüistic' .

El paradigma narratiu i la seva influencia L'emergencia de la cultura digital

111. El patrimoni tematic de la cultura mediatica

1. Condició essencialment narrativa de la cultura mediatica 2. La 'inventio' o 'heuresis' de la cultura mediatica: temes, motius, figures, personatges, 'loci', alegories, símbols, etcetera. 3. Presencia del mite en la cultura mediatica 3.1. Estudi d'alguns mites central s de la nostra epoca: FaustlMacbeth, Antígona, Narcís, Hamlet, Don Juan, etcetera. 4. Els grans generes de l'imaginari i les seves hibridacions: epica, tragedia,

comedia, lírica, drama, melodrama, tragicomedia. 5. Les fonts tradicional s de la nova cultura digital.

BmLIOGRAFIA BÁSICA:

- Josep Picó (1999): Cultw'a y modernidad, Madrid, Alianza. - Rollo May (1992): La necesidad del mito, Barcelona, Paidós. - George Steiner (1991): Presencias reales, Barcelona, Destino.

- (1995): Lenguaje y silencio, Barcelona, Gedisa. - (1991): En el castillo de Barba Azul, Barcelona, Gedisa.

- Ornar Calabrese (1987): La era neobarroca, Madrid, Cátedra. - Gilbert Durand (1981): Las estructw·as antropológicas de lo imaginaria,

Madrid, Taurus. - Fredric Jameson (1996): Teoría de la postmodernidad, Madrid, Trotta. - Jean Fran~ois Lyotard (1996): La postmodernldad (explicada a los niños), Barcelona, Gedisa. - Lluís Duch (1995): Mite i cultura, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de

Montserrat. - (1996): Mite i interpretació, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de

Montserrat. - Roman Gubem (1996): Del bisonte a la realidad virtual, Barcelona, Anagrama.

- (1987): El simio informatizado, Madrid, Fundesco.

0000141

- Umberto Eco (1980): Apocalípticos e integrados ante la cultura de masas, Barcelona, Lumen.

- Emilio Lledó (1992): El surco del tiempo, Barcelona, Crítica. - Daniel Bell et al. (1974): Industria cultural y sociedad de masas, Caracas,

Monte A vila. - Marshall Berman (1993): Todo lo gue es sólido se desvanece en el aire,

México, Siglo XXI. - Theodor W. Adorno i Max Horkheimer (1996): Dialéctica de la ilustración,

Madrid, Trotta. - José Ortega y Oasset (1976): La rebeli6n de las masas, Madrid, Austral.

- (1993): La deshumanización del arte, Madrid, Austral. - Neil Postman (1988): Divertim-nos fms a morir, Barcelona, Llibres de l'Index. - Jordi Berrio (1999): Estudis sobre cultura contemporania, Bellaterra, UAB. - Albert Chillón (1999): "La urdimbre mitopoética de la cultura mediática", dins DD.AA., Mite i cultura mediatica, monografic d'Analisi. Quaderns de comunicació i cultura, nO 24, Bellaterra, Dept. de Periodisme i CC.C., UAB, 2000. - DD.AA. Narrativitat i comunicació,_monognmc de la revista Analisi. Quaderns de comunicació i cultura, nO 25, Bellaterra, Dept. de Periodisme i CC.C., UAB, tardor 2000.

COMPLEMENTARIA:

- Walter Benjamin (1999): lluminacienes 1, n , TII y IV, Madrid, Taurus, - Edgar Morin (1966): El espíritu del tiempo, Madrid, Taurus. - Raymond Williams, ed. (1992): Historia de la comunicación, 2 vols.,

Barcelona, Bosch. - Marshall McLuhan (1995): Para comprender los medios de comunicación, Barcelona, Paidós. - Oilles Lipovetsky (1990): La era del vacio, Barcelona, Anagrama.

- (1992): El imperio de lo efimero, Barcelona, Anagrama. - Umberto Eco (1995): El superhombre de masas, Barcelona, Lumen. - Erich Fromm (1966): El Lenguaje olvidado, Buenos Aires, Hachette. - Roland Barthes (1957): Mvthologies, Paris, Seuil. - Mircea Eliade (1991): Mito y realidad, Barcelona, Labor. - M. Eliade (1988): Lo sagrado y lo profano, Barcelona, Labor. - Xavier Pérez i Jordi BaIló (1994): La llavor inmortal, Barcelona, Empúries. - Román Oubem (1993): Espejo defantasrnas. De John Travolta a Indiana

Jones, Madrid, Espasa Calpe. - Joseph Campbell (1959): El héroe de las mil caras. Psicoanálisis del mito,

México, FCE. - Joseph Campbell (1991): El poder del mito, Barcelona, Emecé Editores. - Roger Caillois (1993): El mito y el hambre, México, FCE. - Leszek Kolakowski (1994): La presencia del mito, Barcelona, Círculo de Lectores. - Claude Levi-Strauss (1994): Mito y signilic.ado, Madrid, Alianza. - O.S. Kirk (1985): El mito. Su significado y funciones en la Antigüedad y otras culturas, Barcelona, Paidós. - Bruno Bettelheim (1994): Psicoanálisis de los cuentos de hadas, Barcelona,

Crítica. - Northrop Frye (1977): Anatomía de la crítica, Caracas, Monte Avila.

0000142

- Román Gubem (1989): La mirada opulenta. Exploración de la iconosfera contemporánea, Barcelona, Gustavo Gili. (1978): Mensajes icónicos en la cultura de masas, Barcelona, Lumen. (2000): El eres electrónico, Madrid, Taurus.

- Albert Chillón (1999): Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas, Barcelona, UABIUV IUJ.

METODOLOGÍA DOCENTE: TEORÍA

El caracter teoric de l'assignatura aconsella fer-la descansar en tres tipus d'activitats didactiques: de primer, les explicacions quotidianes del professor; en segon lloc, les discussions a classe sobre diferents aspectes del temari; per últim, la visió compartida de pel.lícules i narracions audiovisuals.

SISTEMA DE EVALUACIÓN:

Els estudiants que assisteixin regularment a classe seran avaluats per mitja d'un treball de curs, les característiques del qual seran explicades oportunament a classe.

EIs estudiants que no assisteixin regularment a classe seran avaluats mitjan9ant el preceptiu examen final.

OTRAS CUESTIONES:

Fecha Firma del Cap del Departament

0000143