curs monitors 2011 vilada cal tatxero

28
Curs Monitors 2011 Vilada Cal Tatxero PRIMERS AUXILIS I FARMACIOLA Susanna Llorens

Upload: pete

Post on 24-Feb-2016

94 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Curs Monitors 2011 Vilada Cal Tatxero. PRIMERS AUXILIS I FARMACIOLA. Susanna Llorens. Primers Auxilis (1). Què són?. Quan i a on s’han de fer?. Qui els pot fer?. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Curs Monitors 2011Vilada

Cal TatxeroPRIMERS AUXILIS I

FARMACIOLASusanna Llorens

Primers Auxilis (1)

• Què són?

• Qui els pot fer?• Quan i a on s’han de fer?

Els primers auxilis són mesures i actuacions que es realitzen en el mateix lloc on ha ocorregut l’accident, per ajudar a la persona accidentada que presenta una alteració de salut sobtada, que cal realitzar immediatament després de que passi, fins a l’arribada de personal especialitzat i que qualsevol persona pot realitzar.

Primers Auxilis (2)

• Què cal fer davant d’un accident?

PROTEGIR/PREVENIR

Protegir i assegurar el lloc dels fets, per evitar que es

produeixin nous accidents o s’agreugi la situació. Per això es farà una valoració acurada

de l’entorn per assegurar o senyalitzar convenientment la zona i controlar o evitar el risc

d’incendis, electrocució, caiguda, etc., que podria

afectar a les víctimes o fins hi tot a les persones que donin la

primera assistència.

Primers Auxilis (3)

• Què cal fer davant d’un accident?

AVISAR

Avisar als equips de socors, autoritats,etc., pel mitjà mes ràpid possible (ambulàncies, bombers, número de telèfon d’urgències mèdiques, policia local, guàrdia civil,…), tot indicant:

- Lloc o localització de l’accident.- Tipus d’accident o emergència.- Número aproximat de ferits.- Estat o lesions dels ferits, si es

coneixen.- Circumstàncies o perills que poden

agreujar la situació.

L’avís el pot fer qualsevol persona (vianants, companys, familiars, etc.), no cal que ho faci la mateixa persona que dóna el suport sanitari.

112

Primers Auxilis (4)

• Què cal fer davant d’un accident?

SOCÓRRER

Socórrer l’accidentat o pacient en el lloc de l’accident, “in situ”, fent els primers auxilis fins a l’arribada del personal especialitzat que completi l’assistència, procurant no empitjorar l’estat de la víctima.

En cas que hi hagués diferents accidentats s’haurà de fer una valoració ràpida o composició del lloc per a poder establir les prioritats d’actuació. Cal tenir en compte que, moltes vegades, la víctima que més crida no és la més greu.

Primers Auxilis (5)

• Què cal fer davant d’un accident?

SOCÒRRER

AVISAR

PREVENIR

Primers Auxilis (6)

VALORACIÓ PRIMÀRIASignes vitals

Per saber si una persona accidentada o malalta està conscient cal agenollar-se al seu costat, a l’alçada del tòrax, i preguntar-li en veu alta i clara:

Què li passa?Que em sent?Es troba bé?

Si la víctima contesta, senyal inequívoc que manté les constants vitals de consciència, respiració i pols, es passa directament a fer l’exploració secundària.

Consciència

Es troba bé?

Primers Auxilis (7a)

VALORACIÓ PRIMÀRIASignes vitals

Per a comprovar la presència de la respiració en una víctima, la persona que dóna el suport immediat ha d’utilitzar la vista, l’oïda i el tacte. Per a això aproparà la seva pròpia galta a la boca i el nas de l’accidentat i mirarà el tòrax, Així podrà observar els moviments toràcics i abdominals, escoltar la sortida de l’aire i sentir a la seva galta l’escalfor de l’aire expirat. Això és fàcil si la persona es troba en decúbit supí (boca amunt), altrament utilitzarà només el dors de la mà sense bellugar la víctima.

Respiració

V: VistaO: OïdaS: Tacte

Primers Auxilis (7b)

VALORACIÓ PRIMÀRIASignes vitals

Es realitza col·locant els dits índex i mitjà d’una mà sota la barbeta, estirant cap amunt i aplicant l’altre mà sobre el front i fent força cap avall. Amb això aconseguirem un desplaçament de la base de la llengua pel moviment de la mandíbula cap a dalt i endavant; així es desenganxa la llengua de la seva base i es permet el pas de l’aire. En cas de sospita de lesió vertebral, la tècnica més recomanada és avançar la mandíbula sense mobilitzar el front ni la columna vertebral.

Maniobra front-mentó

Primers Auxilis (8)

VALORACIÓ PRIMÀRIASignes vitals

Per localitzar les artèries caròtides s’han d’utilitzar dos dits (índex i mitjà) de la mà (mai el dit polze, ja que amb aquest notem el seu propi pols) i es faran lliscar pel costat del socorrista fins al sot que fa la laringe amb el múscul esternocleidomastoïdal, i s’enfonsaran fermament en aquest espai. No s’han de palpar ambdues caròtides alhora, ja que si s’interromp o dificulta el pas de sang al cervell, pot posar-se en perill al ferit.

Pols

Primers Auxilis (9)

ORGANIGRAMA D’ACTUACIÓAVALUAR LA SITUACIÓ (Prevenir) AVALUAR LA VÍCTIMA

Consciència?

Trucar 112

Valoració secondària i si és necessari

DEMENAR AJUDA

no

Respiració?Posició lateral de seguretat

Iniciar compressions toràsiques i respiració artificial

Adult: 30/2 Nen o ofegat:5/30/2

no

CONTINUAR RCP 30/2Continuï fins que arribi l’ajuda, fins que la víctima recuperi la respiració normal o fins que vostè se senti massa cansat

per continuar.

Utilitzar el DEA si és possible!

Desfibril·lador extern automàtic

És un aparell que administra una descàrrega elèctrica controlada al cor per interrompre la fibril·lació ventricular i restablir la funció cardíaca.

DEA

Primers Auxilis (10)

POSICIONS D’ESPERA

El pacient està panxa enlaire, amb les mans el costat i horitzontal al pla. S’utilitza en accidentats amb probable fractura de columna, de les extremitats inferiors i per a donar suport vital bàsic.

Decúbit supí

Primers Auxilis (11)

POSICIONS D’ESPERA

El pacient està amb les cames aixecades. És indicada en víctimes amb xoc, hemorràgies internes i pèrdua de consciència.

Trendelemburg

Primers Auxilis (12)

POSICIONS D’ESPERA

El pacient està estirat al terra amb els genolls flexionats. Emprada en casos de ferides o lesions a l’abdomen.

Cames flexionades

Primers Auxilis (13)

POSICIONS D’ESPERA

El pacient està amb la part superior del cos aixecada i inclinada 45-90º. S’utilitza en accidentats amb problemes respiratoris o toràcics. També s’anomena posició semi-assegut.

Fowler

Primers Auxilis (14)

POSICIONS D’ESPERA

Aquesta posició, també anomenada posició de Sims, és la posició d’espera i transport adequada per a persones inconscients no traumàtiques que tinguin respiració i un pols estable. En aquesta posició podem controlar el vòmit i evitem la caiguda de la llengua cap endarrere. Un cop comprovada la inconsciència i la presència de respiració i pols, i feta l’exploració secundària del ferit, procedim a manipular-lo.

Posició lateral de seguretat

Primers Auxilis (15)

1.Estendre el braç i estirar les cames:

- Agenolli’s al costat de la víctima.- Elimini les ulleres i qualsevol objecte

voluminós de les butxaques (com telèfon mòbil o clauers).

- Estiri-li les cames.- Posi el braç de la víctima més proper a

vostè formant angle recte amb el cos, amb el colze doblegat i el palmell de la mà cap amunt.

Posició lateral de seguretat

Primers Auxilis (16)

2. Col·locar l’altre braç, la mà i el genoll:

-Dugui el braç més allunyat de vostè sobre el pit de la víctima i recolzi el dors d’aquesta mà contra la galta més propera a vostè.

- Usi la seva altra mà per agafar el genoll més llunyà i aixecar-lo fins que el peu quedi recolzat al terra.

Posició lateral de seguretat

Primers Auxilis (17)

3. Girar la víctima cap a vostè:

- Mantenint la mà de la víctima enganxada a la galta, estiri la cama més allunyada i faci’l roda cap a vostè sobre aquest costat.

- Acomodi la cama superior de forma que el maluc i el genoll quedin doblegats en angle recte.

- Inclini una mica el cap perquè quedi oberta la via aèria.

Posició lateral de seguretat

Primers Auxilis (18)

4. Controlar signes vitals:

- Controli i anoti els signes vitals: nivell de consciència, pols i respiració.

- Tapar la víctima i abrigar-la.

Posició lateral de seguretat

Primers Auxilis (19)

És una tècnica que, mitjançant la compressió de l’abdomen, crea una força expulsora que actua des dels pulmons fins a les vies superiors.

L’elevació del diafragma, equivalent a la que es fa quan tossim, provoca que els pulmons expulsin l’aire i es generi un corrent de 205l/min i una pressió de 31mmHg. La força de projectil així generada empeny qualsevol obstrucció de la via aèria.

Maniobra de Heimlich

Primers Auxilis (20)

1.Donar fins a cinc cops interescapulars:

- Primer de tot, animi la víctima a tossir per intentar eliminar l’obstrucció.

- Si la víctima s’embussa, inclini-la cap endavant.

- Doni-li fins a cinc cops secs entre els omòplats amb el palmell (taló) de la mà. Observi-li la boca.

- Si no es desobstrueix segueix amb el pas dos.

Maniobra de Heimlich

Primers Auxilis (21)

2. Subjectar la víctima per darrera: Maniobra de Hemlich.

- Situï’s darrere de la víctima.

- Envolti la víctima amb tots dos braços i posi-li un puny entre el melic i la base de l’estèrnum.

Maniobra de Heimlich

Primers Auxilis (22)

3. Donar fins a cinc compressions abdominals:

- Agafi’s el puny amb l’altre mà i faci fins a cinc contraccions seques, cap endins i cap amunt. Per augmentar la pressió intratoràcica a nivell de diafragma. Amb la persona lleugerament inclinada cap endavant.

- Si no s’aclareix l’obstrucció, torni a comprovar la boca per buscar algun objecte i elimini’l si és possible.

Maniobra de Heimlich

Primers Auxilis (23)

4. Repetir la sèrie completa: - Repeteix els passos un al tres fins a eliminar

l’obstrucció. Si tres cicles no són suficients, avisi al 112.

- Continuï la seqüència fins a l’arribada d’ajuda, fins a eliminar l’obstrucció, o fins que la víctima quedi inconscient.

Maniobra de Heimlich

Si la víctima perd la consciència, obri les vies aèries i comprovi la respiració. Estigui preparat per fer insuflacions i compressions toràciques.

Primers Auxilis (24)

• Donar fins a 5 cops interescapulars. Comprovar boca.

Maniobra de HeimlichResum

• Fer fins a 5 compressions abdominals. Comprovar boca.

• Repetir 3 vegades la seqüència i trucar 112.

• Repetir la seqüència fins que arribi ajuda o la víctima estigui inconscient.

MOLTES GRÀCIES