curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents · 2009-10-13 · presentaciÓ...
TRANSCRIPT
Curs de Prevenció dels
Trastorns de la Veu en els
Docents
Laura Gonzalez: [email protected]
Ledicia Iglesias: [email protected]
Marina Pintanel: [email protected]
Ariadna Planas: [email protected]
PRESENTACIÓ
L’objectiu d’aquest curs és oferir al professorat diferents estratègies per millorar les habilitats
vocals i prevenir els trastorns de la veu. Amb aquest objecte es realitzaran diferents propostes
per prevenir la fatiga vocal, conèixer els hàbits d’higiene i ergonomia vocal i millorar el gest
postural per facilitar un gest vocal més eficaç i confortable. Igualment s’intentarà detectar i fer
una adequada orientació terapèutica en cas d’observar-se possibles patologies laríngies, donat
que l’objectiu i característiques del curs no permeten oferir reeducació logopèdica.
OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURS
Objectiu 1: Conèixer les bases anatomofisiològiques de la fonació i els principals hàbits
d'higiene i ergonomia vocal per iniciar la interiorització de nous hàbits i millorar el confort
vocal.
Continguts:
� Bases anatomofisiològiques de la fonació.
� Patologies més freqüents en els docents.
� Hàbits d’higiene i ergonomia.
� Professionals a qui dirigir-se.
Objectiu 2: Conèixer la relació que s’estableix entre el cos i la veu vivenciant diferents recursos
vocals, respiratoris i corporals.
Continguts:
� Parts del cos que intervenen en la fonació.
� Verticalitat i joc d’equilibris.
� El cos com a caixa de ressonància.
� Coordinació fonorespiratòria.
Objectiu 3: Millorar la capacitat d’autorregulació de la veu per evitar possibles patologies
vocals.
Continguts:
� Sensacions propioceptives, sensitives i sensorials que ens informen sobre un
correcte gest fonador.
Objectiu 4: Conèixer la importància de gaudir d’una bona salut vocal per millorar l’eficàcia
comunicativa.
Continguts:
� Veu i comunicació.
� Semiòtica de la veu.
� Veu i emoció.
Objectiu 5: Generalitzar els aprenentatges adquirits a la vida diària i a la pràctica laboral.
PROGRAMACIÓ DE LES SESSIONS
Sessió 1: Com sona la nostra veu?
Per començar a treballar les nostres habilitats vocals és important que coneguem la nostra veu
i determinem quins seran els aspectes clau a treballar. En aquesta primera sessió a més de
presentar el curs i els seus participants, intentarem descobrir com és la veu de cada un.
Sessió 2: Què és la veu?
La importància de la veu va molt més enllà de ser el suport bàsic de la comunicació humana.
Destinarem aquest dia a conèixer la veu des de diferents òptiques per tal de comprendre’n tot
el seu potencial.
Sessió 3: Com es fa la veu?
Resulta difícil treballar la veu sense saber com es produeix. La sessió 3 es destinarà a conèixer
l’anatomia i fisiologia de la fonació per tal de facilitar el camí cap a una correcta emissió de la
veu.
Sessió 4: Quina relació hi ha entre el cos i la veu?
La veu no depèn únicament de l’aparell fonador, hi ha molts altres elements que hi juguen un
paper destacable, especialment el cos. Dedicarem les dues hores de treball a millorar el nostre
gest corporal centrant-nos especialment en la disposició de la part inferior del cos.
Sessió 5: Què podem fer per modificar la nostra veu a través del cos?
Continuant amb el treball realitzat a la sessió anterior, treballarem el gest corporal de la part
superior del cos i a més realitzarem exercicis corporals globals que ens permetin trobar
ràpidament un correcte gest corporal.
Tots els exercicis que es realitzin durant aquestes dues sessions es combinaran amb exercicis
de veu que permetin evidenciar la relació que s’estableix entre el cos i la veu.
Sessió 6: Com podem sentir la veu?
Per tenir cura de la veu és important aprendre a regular-la. En aquesta sessió de treball
descobrirem els diferents elements acústics i propioceptius que ens informen d’un mal ús i un
correcte ús de la veu.
Sessió 7: Quins altres elements intervenen en la correcta emissió de la veu?
A més del propi aparell fonador i de la participació del cos en la producció de la veu, la
respiració també hi té un paper destacable. Conèixer i experimentar els diferents tipus de
respiració fent veu ens permetrà conèixer els avantatges i inconvenients de cada un d’ells.
Sessió 8: Com fer-nos sentir?
Una de les demandes més habituals dels docents és com cridar correctament. Destinarem la
sessió en conèixer algunes estratègies per captar l’atenció del públic i regular el volum de
l’emissió de la veu.
Sessió 9: Quines habilitats vocals puc millorar?
Després d’haver repassat els diferents elements que tenen una relació directa en l’emissió de
la veu i d’haver realitzat diversos exercicis per tal de modificar-los, en aquesta jornada de
treball es pretén fer atenció a les necessitats específiques de cada un dels participants del curs,
per tal d’orientar-lo i donar consells individualitzats que l’ajudin a millorar la seva veu.
Sessió 10: Com és ara la meva veu?
Després d’haver superat les sessions anteriors sols ens resta prendre consciència dels canvis
que s’han produït en el transcurs del curs per veure’n la seva eficàcia i destacar aquells
aspectes que ens permetin fer perdurar les millores obtingudes i apuntar les estratègies
necessàries per continuar millorant.
PERQUÈ ÉS IMPORTANT TENIR CURA DE LA VEU?
La veu és el principal vehicle de la comunicació humana. Però més enllà del missatge lingüístic
que conté la veu ens dóna identitat, ens permet expressar i percebre’ns, i els nostres
interlocutors són capaços de llegir tots aquests significats ja sigui de manera conscient o
inconscient.
La veu és única i personal, com cada un de nosaltres, i és
que l’ús de la veu no es pot desvincular de la resta del ser:
el cos, la psique, les circumstàncies, ...
Cada persona posseeix un timbre de veu únic que li és
propi, i que el fa diferent als altres. En el cas dels
membres d’una mateixa família poden donar-se similituds
en el timbre de les veus, però les característiques de cada individu les faran
inconfusibles. El timbre d’una veu sempre ve donat per les característiques
personals de l’aparell fonador i la forma particular de cada individu de fer-
ne ús.
Amb la veu, entre altres coses, tenim la capacitat d’expressar emocions. Així, per les diferents
qualitats acústiques de la veu, podem saber si una persona està trista, enfadada, contenta...
Per altra banda, i a la inversa, el nostre estat d’ànim determina la nostra veu. Si estem
enfadats, tristos.. i volem dissimular-ho, segurament la veu ens delatarà, perquè és un pur
reflex del nostre estat d’ànim.
Podem assegurar doncs, que en funció de les nostres emocions la musculatura laríngia actua
d’una manera o d’una altra.
COM ES FA LA VEU?
La funció principal de la laringe no és precisament la fonació, s
sortida de l’aire evitant el pas de cossos estranys a l’aparell respiratori i la fixació de la caixa
toràcica. La producció de la veu, per tant, és un acte secundari que hem après a desenvolupar
per produir la parla i el cant.
Els òrgans de la fonació tradicionalment es descriuen en tres grans blocs: la manxa, el vibrador
i els ressonadors. A continuació en fem una breu descripció.
EL VIBRADOR
La laringe és una estructura situada per sobre de la tràquea formada
per diversos cartílags, músculs i lligaments que li proporcionen una
gran mobilitat. Una part fonamental de la laringe per a la fonació són
els plecs vocals, dos replecs que al acostar
entre ells posen en vibració la seva mucosa originant un so.
ELS RESSONADORS
Els ressonadors són aquelles cavitats que es troben
so originat en els plecs vocals. La mida i forma dels ressonadors pot variar ja que les seves
parets depenen d’òrgans mòbils: maxil·lars, llengua, músculs de la faringe, la laringe, vel del
paladar i llavis. És important aprendre a utilitzar els diferents espais de ressonància per
amplificar el volum de la nostra veu.
funció principal de la laringe no és precisament la fonació, sinó el control de l’entrada i
sortida de l’aire evitant el pas de cossos estranys a l’aparell respiratori i la fixació de la caixa
La producció de la veu, per tant, és un acte secundari que hem après a desenvolupar
Els òrgans de la fonació tradicionalment es descriuen en tres grans blocs: la manxa, el vibrador
i els ressonadors. A continuació en fem una breu descripció.
LA MANXA
L’aparell respiratori està directament implicat en la fonació, ja
que és el responsable de fer arribar el flux d’aire que
posteriorment els plecs vocals posaran en vibració originant
el so. Formen part d’aquest aparell: pulmons, paret
abdominal, diafragma, musculatura intercostal i diversos
músculs lumbars. Cal recordar, però, que
disposar de molt o poc aire, sinó de saber
correctament.
La laringe és una estructura situada per sobre de la tràquea formada
per diversos cartílags, músculs i lligaments que li proporcionen una
Una part fonamental de la laringe per a la fonació són
els plecs vocals, dos replecs que al acostar-se i deixar passar l’aire
entre ells posen en vibració la seva mucosa originant un so.
Els ressonadors són aquelles cavitats que es troben per sobre de la glotis i que amplifiquen el
so originat en els plecs vocals. La mida i forma dels ressonadors pot variar ja que les seves
parets depenen d’òrgans mòbils: maxil·lars, llengua, músculs de la faringe, la laringe, vel del
important aprendre a utilitzar els diferents espais de ressonància per
amplificar el volum de la nostra veu.
inó el control de l’entrada i
sortida de l’aire evitant el pas de cossos estranys a l’aparell respiratori i la fixació de la caixa
La producció de la veu, per tant, és un acte secundari que hem après a desenvolupar
Els òrgans de la fonació tradicionalment es descriuen en tres grans blocs: la manxa, el vibrador
L’aparell respiratori està directament implicat en la fonació, ja
responsable de fer arribar el flux d’aire que
posteriorment els plecs vocals posaran en vibració originant
el so. Formen part d’aquest aparell: pulmons, paret
abdominal, diafragma, musculatura intercostal i diversos
no es tracta de
disposar de molt o poc aire, sinó de saber-lo gestionar
per sobre de la glotis i que amplifiquen el
so originat en els plecs vocals. La mida i forma dels ressonadors pot variar ja que les seves
parets depenen d’òrgans mòbils: maxil·lars, llengua, músculs de la faringe, la laringe, vel del
important aprendre a utilitzar els diferents espais de ressonància per
EL COS I LA VEU
No es pot entendre la fonació sense entendre el cos com un tot: tot el cos és l’instrument. [...]
És difícil de delimitar cada part del cos, cada funció corporal, perquè hi ha una estreta
interrelació i l’equilibri global és l’equilibri de cada una de les parts. Una bona veu és el resultat
d’un ús adequat de tot el cos.
Gassull, Godall i Martorell (2004).
Tota la musculatura del cos ens pot ajudar o impedir a una bona emissió de la veu. Si
observem la postura i el moviment del nostre cos podrem percebre que la nostra veu canvia si
actuem d’una o altra manera.
Per trobar una bona postura alhora de fonar hem de tenir en compte diferents punts del
nostre cos. Una bona manera de treballar és pensar en un eix vertical que ens predisposa a
una millor fonació del qual en destaca l’equilibri de les següents parts: peus, genolls, pelvis,
lumbars, cintura escapular, coll i cap. D’aquesta manera podrem accedir a una verticalitat no
tensa.
Verticalitat no tensa: aquella postura
que es fruit d’una distensió, a base d’un
to muscular adequat, que permet que
la columna vertebral no s’aguanti de les
tensions musculars sinó per suspensió
(pel seu propi descans).
Heuillet, Garson i Legré, 1995
LA RESPIRACIÓ I LA VEU
Com ja hem dit és important mantenir una bona postura alhora de fonar, però no hem
d’oblidar que una mala postura pot condicionar una mala respiració. Per tant, sovint haurem
de treballar sobre la respiració, tot i que poques vegades les disfonies venen donades per un
únic problema respiratori. Existeixen dos tipus principals de respiració:
Respiració superficial (o toràcica superior): aquest tipus de respiració es caracteritza per un
moviment d’elevació d’espatlles i d’altres músculs perilaringis que condueixen a la inspiració
forçada. Aquest fet provoca la constricció de la laringe dificultant la seva capacitat vibratòria ja
que centra els seus esforços a evitar la sortida de l’aire.
Respiració abdominal diafragmàtica: en aquest tipus de respiració el diafragma es contrau i
empeny les visceres cap avall, produint un avançament de la paret anterior abdominal així com
un eixamplament de la caixa toràcica. És la respiració fisiològica natural que es troba en l’adult
durant el son o la relaxació. És aquest tipus de respiració la que permet un millor control
voluntari (gestió) de l’aire.
Una de les dificultats respiratòries més habituals és l’ anomenat bloqueig diafragmàtic. Aquest
consisteix en el manteniment d’un cert to muscular que impedeix la contracció - relaxació
correcte del diafragma i que conseqüentment altera la respiració.
LA COORDINACIÓ FONORESPIRATÒRIA
La coordinació fonorespiratòria és la capacitat de gestionar la producció del so en funció de la
respiració. Un dels elements d’anàlisi i de treball més destacables en relació a la coordinació
fonorespiratòria són els atacs vocals. Entenem per atacs els inicis de la fonació. Aquests inicis
estan condicionats per l’obertura i tancament de la musculatura laríngia i perilaríngia en
coordinació amb la sortida de l’aire. Distingim principalment 3 tipus d’atacs:
- Atac glòtic o dur: els plecs vocals es troben tancats amb molta força i es requereix d’una
gran pressió d’aire perquè es produeixi l’obertura.
- Atac sospirat: els plecs vocals es troben oberts i es comencen a ajuntar amb el pas de
l’aire, desaprofitant-ne molt per a la fonació.
- Atacs simultanis: la força de tancament dels plecs vocals i la pressió de l’aire estan
equilibrats.
Un altre moment interessant per valorar i treballar la coordinació fonorespiratòria és el final
de frase. En aquest moment de la fonació és important evitar la constricció que, normalment,
esdevé la tendència natural. Per fer-ho caldrà fer especial atenció en el manteniment de les
obertures inspiratòries permetent una millor gestió de l’aire per part del diafragma.
L’AUTOREGULACIÓ DE LA VEU
Aprendre a regular la veu significa aprendre a sentir-la i a
escoltar-la. Som conscients de que fem veu no únicament
per que ens sentim, sinó també per les sensacions
propioceptives que rebem al fonar. Si tenim en compte
totes aquestes sensacions ens serà més fàcil regular l’ús
que fem de la nostra veu i per tant tenir-ne una millor
cura.
La veu, igual que el so, és caracteritza per quatre elements acústics: el to (agut o greu), la
intensitat (fort o fluix), la durada i sobretot el timbre.
El to és resultat de la vibració de la mucosa dels plecs vocals. És el responsable de les corbes
melòdiques: de l’ entonació. Els seus atributs són l’agut i el greu i la seva mesura els Hertz (Hz).
La intensitat o volum està relacionada amb la quantitat d’energia de l’ona sonora. Els seus
atributs són el fluix i el fort i la seva mesura el decibel (dB).Així com més fort parlem més aire
necessitem.
La durada és la qualitat referida al temps i els seus atributs són el curt i el llarg. Només hi ha so
mentre es manté la sortida d’aire i la vibració.
El timbre proporciona informació sobre la naturalesa del so que sentim. Ens permet distingir
dos sons amb la mateixa intensitat, to i durada. És la característica física que fa única la nostra
veu, depèn tan de les nostres característiques morfològiques com de l’ús que fem dels
diferents espais de ressonància.
Aprendre a escoltar i diferenciar diferents característiques tímbriques ens pot ajudar a realitzar
un millor autocontrol de la nostra veu.
Però intentar regular la pròpia veu únicament escoltant-nos pot ser perillós. Les
característiques del lloc on estem (reverberació, soroll ambiental, ...) poden influir
notablement en el resultat acústic de la nostra veu, és per això que resulta molt important
aprendre a sentir, a notar.
Les sensacions propioceptives són aquelles sensacions que ens informen de la posició i grau de
tensió dels músculs del nostre cos. És important treballar sobre aquest tipus de sensacions, ja
que ens poden aportar molta informació sobre la manera com fem veu sense veure’s
interferides per factors externs.
PERQUÈ S’ESPATLLA LA VEU.
La veu té unes limitacions que cal respectar; hem de saber que quan les sobrepassem
sorgeixen problemes vocals. Mitjançant un bona educació vocal es poden adquirir els recursos
necessaris per tenir un bon control de la veu.
Les causes dels problemes vocals es poden agrupar en dos grans blocs, segons es relacionin
amb la naturalesa de cada persona (causes internes) o bé segons l’entorn natural i social
(causes externes).
- Causes internes.
� la naturalesa individual
� l’abús fonatori (alta intensitat, poc descans…)
� l’estat corporal i les malalties (refredats)
� els factors psíquics (stress)
- Causes externes.
� pols ambiental (guix)
� tabac
� alcohol
� soroll ambiental
� temperatura (calefacció, aires condicionats)
� poca hidratació
És freqüent que una disfonia no es desencadeni per una sola causa. Sovint són diversos factors
els que desencadenen la disfonia.
A part de les disfonies funcionals (és a dir les disfonies determinades pel mal ús o abús vocal)
existeixen disfonies causades per altres factors interns com:
� La patologia congènita
� Les alteracions hormonals
� El reflux gastroesofàgic
� Els problemes emocionals
COM DIAGNOSTICAR ELS PROBLEMES DE VEU.
Nosaltres som els responsables de la nostra salut. Cal que tinguem coneixement de què ens
perjudica o ens pot arribar a perjudicar. Si tenim uns coneixements sobre salut vocal i activem
mecanismes de prevenció, podem estalviar-nos alguns dels problemes vocals habituals o
minimitzar-los.
Però quan això no és possible o quan els nostres recursos no són suficients… què hem de fer?
A qui hem de dirigir-nos? Dins el sistema sanitari hi ha tres tipus de professionals que ens
poden ajudar: el foniatra, l’otorinolaringòleg i el logopeda.
- El foniatra és un metge especialitzat en els trastorns de la comunicació i la deglució.
S'encarrega de realitzar el diagnòstic i determinar les principals pautes terapèutiques. Les
seves directrius poden anar des d'una intervenció quirúrgica fins a la senzilla recomanació
de descans, passant per la reeducació vocal. En cas que sigui necessària, la reeducació
vocal s'acostuma a derivar a un logopeda.
- L’otorinolaringòleg (ORL) és un metge especialitzat en el diagnòstic de patologies de
l'oïda, el nas, la faringe i la laringe, i és possiblement la figura més habitual en l'àmbit
sanitari del nostre país. Si el nostre problema de veu requereix d'una intervenció
quirúrgica acostumen a ser ells qui la duen a terme. Generalment l'ORL prescriu unes
sessions de reeducació logopèdica prèvia i posteriorment a la intervenció quirúrgica.
- EL logopeda és l'especialista en les alteracions de la comunicació, el llenguatge, la parla i la
veu. Com a especialistes en els trastorns de la veu s'encarreguen de realitzar la reeducació
de les alteracions diagnosticades pel foniatra o l'ORL. Així mateix, s'encarrega de dur a
terme les teràpies preventives necessàries per evitar l'aparició dels problemes de veu.
És important acudir a un Otorrinolaringòleg (ORL) o foniatra per tal de descartar o determinar
l’existència de patologia.
TENIR CURA DE LA VEU
Hi ha diferents activitats de la vida quotidiana que poden tenir
repercussions negatives sobre la nostra veu: el tipus d'alimentació,
determinades condicions de salut, els agents de l'entorn, etc... A
continuació presentem un llistat que recull algunes d'aquestes
activitats, però cal tenir present que no a totes les persones els hi
afecten les mateixes activitats ni ho fan de la mateixa manera. És per
això que resultarà imprescindible que cada un de nosaltres identifiqui
quins d'aquests aspectes poden estar interferint en la seva qualitat
vocal per poder evitar-los.
CAL FER ATENCIÓ A: PQ EN CANVI, PODEM…
Hàbits
El tabac pot ser perjudicial per la teva veu
El tabac és una substància irritant per a les cordes vocals que irrita la seva mucosa.
Procurar evitar-los Evitar els excessos d'alcohol L'alcohol i la cafeïna augmenta la irrigació sanguínia de les cordes vocals poden provocar alteracions en la seva mucosa
Evitar els excessos de cafeïna
Evitar cridar Provoca un sobreesforç a les cordes vocals
Utilitzar sons no vocals per cridar l'atenció: picar de mans, utilitzar un xiulet, xiular, colpejar una taula, ...
Evitar “carrespejar” i escurar el coll.
Irrita la mucosa badallar, empassar lentament, beure aigua o emetre un so de brugit fent ressonància vocal.
Evitar el xiuxiueig (com quan es parla a cau d'orella)
Provoca un sobreesforç a les CV Parlar fluix en fonació
Buscar moments de repòs vocal
Moderar la velocitat verbal
Mantenir una bona postura, d'amplitud i no pas de tancament
Una mala postura pot generar deficiències en la gestió de l'aire I en la fonació
Escolta el teu cos i vetlla per la seva salut
Evitar la tensió corporal: especialment al coll, espatlles i tòrax Afecta a la musculatura implicada
en la fonació Procura no fer força amb les dents ni amb la mandíbula
Evitar les robes ajustades a la part mitja del cos, especialment cinturons i faixes
Afavoreixen el reflux gastroesofàgic
L’alimentació: cal ...
Beure aigua Permet la correcta humidificació de les CV
Beu-ne poca però sovint.
Evitar àpats massa abundants
Afavoreixen el reflux gastroesofàgic
Controlar la dieta: evitar menjar aliments com el 1. pebre (i altres aliments
picants), la mostassa, o els fruits secs o fruits secs)
2. l'excés de greixos 3. gelatina, xocolata
Aquests tenen efectes sobre la veu són irritants de la mucosa afavoreix el RGE són espessants de la saliva
Tingues una dieta equilibrada
Mastegar lentament els aliments
Per tal que la salivació sigui la correcta
L’entorn: cal ...
Evitar les calefaccions i els aires condicionats
Resseca l'aire
Hidratar-nos i humidificar l’ambient. Si cal protegir-nos amb una peça de roba. També podem fer “gargares” i bafs.
Evitar parlar per sobre del soroll ambiental
És poc efectiu
Buscar estratègies per no competir vocalment amb ells: picar de mans, xiular, un xiulet, …
Estar atents al parlar en locals amb molta reverberació (per exemple els gimnasos)
És poc efectiu Posar elements a les parets que absorbeixin el so
No intentar dirigir-se a una gran audiència sense l'amplificació adequada
Provoca un sobreesforç a les CV Utilitza micròfon o altres formes d'amplificació.
Evita parlar de forma prolongada a llarga distancia.
És poc efectiu i afavoreix el sobreesforç de les CV
Fes cridar als alumnes per un altre alumne. Apropa’t pq puguin sentir-te sense cridar. Utilitzar tècniques de projecció vocal.
Intentar no parlar de cara a un obstacle físic (pissarra, mostrador, parets, ...)
És poc efectiu
No parlar mentre es realitza un exercici físic
Provoca un sobreesforç a les CV
Anar amb compte al parlar per telèfon
Reduir el temps de fonació en els medis de locomoció, sobretot amb les finestres obertes
Evitar la fonació mentre s'utilitzen auriculars
Efecte Lombard
Evitar inhalar productes que tòxics: lleixiu, salfumant, ..
Provoquen la irritació de la mucosa Utilitzar mascaretes.
Evitar la pols I el guix Resseca la mucosa de les CV
No parlar mentre s’esborra I mantenir l’esborrador net. Els guixos rodons generen menys pols que els quadrats
Cal evitar quedar-se sense aire al final de frase
Provoca un sobreesforç a les CV fes frases més curtes, d'acord amb el teu cicle respiratori
Cal evitar les formes de parlar monòtones i utilitzant un to de veu baix
Provoquen un sobreesforç a les CV Fes entonacions variades que cridin l'atenció dels teus interlocutors
No cantar més enllà de l'àmbit vocal que ens resulti còmode
Provoca un sobreesforç a les cordes vocals
Escull un repertori adequat a la teva veu o transporta la partitura
La salut: és interessant tenir activitats d'oci silencioses i practicar activitats que ens ajudin a la relaxació (tai-txi, yoga, natació combinant estils, dansa...).
No forçar la veu patint laringitis, refredats o altres malalties que afectin la veu
Empitjorarem l'estat de les cordes vocals
Parlar poc i suau (sense xiuxiuejar), el més efectiu és el silenci.
Cuidar la salut psicològica: evitar l'estrès, l'ansietat, les tensions o la inestabilitat emocional. No reprimir emocions.
poden afectar a la nostra veu i sovint es troben com a factors immediatament antecedents a les disfonies
Vetllar per tenir una bona salut mental
Evitar utilitzar la veu en estats d'esgotament
Provoca un sobreesforç a les cordes vocals
En cas que sigui necessari parlar ajudar-se de tot el cos
Les inflamacions cròniques de les vies àrees superiors
poden debilitar la funcionalitat de les cordes vocals
Respectar les hores de son afavoreix el repòs vocal Dormir aproximadament 8 hores i fer “el mandra” al llevar-nos del llit.
Els processos al·lèrgics tb poden debilitar la funcionalitat de les cordes vocals
Extirpar les vegetacions adenoides en els casos que alterin la respiració o els ressonadors
Atenció amb els anticonceptius orals o altres medicaments que continguin hormones masculines
Poden provocar canvis en la nostra veu
La regla tb pot provocar canvis en la nostra veu
Curs de Prevenció dels Trastorns de
la Veu en els Docents
EXERCICIS
Laura Gonzalez
Ledicia Iglesias
Marina Pintanel
Ariadna Planas
EXERCICI 1: Escoltem diferents veus
Intenta definir cada una d’aquestes veus, de manera que sols amb la definició puguem
determinar de quina veu estàs parlant. A continuació intenta dir com deu ser aquesta persona
físicament, quina deu ser la seva personalitat i quin devia ser el seu estat anímic en el moment
de la gravació. Et desperta alguna emoció en concret?
Posa-ho en comú amb els teus companys (grup de 3-4 persones) .
EXERCICI 2: Adjectivem les nostres veus
En grups de 4 o 5 intenta descriure la veu de cada un dels teus companys.
EXERCICI 3: Constricció / Retracció
Descriu les teves sensacions al dir els dies de la setmana amb constricció i amb retracció.
EXERCICI 4: EL GEST CORPORAL
Intenta correlacionar les següents imatges amb les fotos extretes de diferents revistes.
Mac Callion, M. (1998).
Ormezzano, Y. (2000).
IMATGE A quines d’aquestes figures et recorda?
Quines part del cos creus que dificulten l’emissió de la veu?
Perquè? Comentaris
EXERCICI 5: RELACIÓ DELS EXERCICIS CORPORALS REALITZATS A LES SESSIONS 4 I 5
A continuació trobaràs el nom dels diferents exercicis que hem estat treballant durant les
sessions 4 i 5. Es tracta d’anotar allò que et sembli rellevant de cada un d’ells (sensacions,
procediments, recomanacions...).
PEUS BISAGRA ALS PEUS: ESTIMULACIÓ DELS PEUS: ARRELS: ROTACIÓ DE TURMELLS: GENOLLS FLEXIÓ DE GENOLLS: HISTORIETA DE LA BICI: PELVIS RELLOTGE PÈLVIC: HULA-HOP: PLOM A LA PELVIS: CREMALLERA:
BRAÇOS IMANS ALS BRAÇOS: ROTACIÓ DE CANELLS: ROTACIÓ D’ESPATLLES: ALETES D’ANGELET: BRAÇOS TONTOS: PORTICONS: PILOTA DE PLATJA: CAP ROTACIÓ CERVICAL: VUIT ESTIRAT: CLENTXA: SECTA: PRÀXIES:
EXERCICI 6: FEM SERVIR ELS DIFERENTS ATACS
Descriu les sensacions que tens al realitzar un atac glòtic, simultani i sospirat.
EXERCICI 7: EXERCICIS GLOBALS
Tal i com vas fer en les sessions 4 i 5, aquí tens el nom dels diferents exercicis globals realitzats
durant la sessió 6 per tal d’anotar allò que creguis oportú (sensacions, procediments,
recomanacions...).
GLOBALS GATZONETA: PERKI-PERLLÀ: CAMÍ RESSEGUINT ESQUENA: GOMES: EQUILIBRI MANS PARELLES: TITELLA VERTICALITAT NO TENSA:
EXERCICI 8: ANÀLISI VEU DE FAMOSOS
Intenta definir la veu dels personatges que sentiràs fent referència a aquests paràmetres. Marca amb una creu les caselles que et semblin pertinents.
PERSONATGE
TIM
BR
E
BUFAT
RASPÓS
CONTRET
ASTÈNIC
NASAL
TO
GREU
AGUT
INTE
NSI
TAT
INTENSITAT ADEQUADA
VEU CRIDADA
CO
OR
DIN
AC
IÓ
FON
OR
ESP
.
ATACS DURS
FINALS DE FRASE SENSE AIRE
INSPIRACIONS AUDIBLES
RIT
ME
RITME RÀPID
RITME NORMAL
EXERCICI 9: EXERCICIS DE RESSONÀNCIA I RESPIRACIÓ.
Aquí tens el nom dels diferents exercicis que hem estat treballant durant la sessió 7 per tal
d’anotar allò que et sembli rellevant de cada un d’ells (sensacions, procediments,
recomanacions...).
RESSONÀNCIA
EXPERIMENTA LES VIBRACIONS
DIGUEU MAM
TEXT DEL MIM
ENVIAR EL SO
RESPIRACIÓ
PROPIOCEPCIÓ RESPIRACIÓ
Anota com respires,
• Localització:
• Amplitud de moviment:
• Ritme:
Anota les sensacions un cop has fet,
• Inspiracions pel nas:
• Inspiracions per la boca:
LECTURA TEXT ELEFANT
MANS COSTELLES SPLAT
GATZONETA I ESTIRAR
GOMA DE POLLASTRE
EXERCICI NO PRESENCIAL
Observa la teva pròpia respiració en tres situacions diferents:
RESPIRACIÓ LOCALITZACIÓ AMPLITUD DE MOVIMENT
RITME ALTRES
OBSERVACIONS
FENT ACTIVITAT FÍSICA
EN REPÒS
EN FONACIÓ
EXERCICI 10: ESTRATÈGIES PER FER-SE SENTIR
A continuació trobaràs el nom dels diferents exercicis que hem estat treballant durant la
sessió 8 per tal d’anotar allò que et sembli rellevant de cada un d’ells (sensacions,
procediments, recomanacions...).
ANCORATGES
SUC DE COCOS
DIVA
XOCOLATA A LA LLEIXA
AL METRO
GORRO DE PISCINA
TWANG
GOS AL CARRER
ÀNEC DONALD
BRUIXA “NYI NYI”
PROJECCIÓ
DING-I
ENCISTELLEM EL SO
CAP A TERRA
EXERCICI 11: LLEGIR EN VEU ALTA
En grups de 3 o 4 persones intenteu definir els diferents aspectes relatius a la lectura del
vostre company. Marca amb una creu allò que et sembli que presenta cada una de les veus i
anota a la darrera casella què creus que està interferint en l’emissió de la veu.
PERSONA
TIM
BR
E
BUFAT
RASPÓS
CONTRET
ASTÈNIC
NASAL
BRILLANT
NET
TO
GREU
AGUT
ADEQUAT
CO
RB
ES
MEL
ÒD
IQU
ES MONÒTONES
ADEQUADES
EXAGERADES
INTE
NSI
TAT
INTENSITAT ADEQUADA
VEU CRIDADA
CO
OR
DIN
AC
IÓ
FON
OR
ESP
.
ATACS DURS
FINALS DE FRASE SENSE AIRE
INSPIRACIONS AUDIBLES
RIT
ME
RITME RÀPID
RITME NORMAL
PAUSES ADEQUADES
PAUSES INADEQUADES
DIC
CIÓ
PRECISA
INPRECISA
PO
STU
RA
ADEQUADA
INADEQUADA
QUÈ INTERFEREIX EN L’EMISSIÓ DE LA VEU
BIBLIOGRAFIA Bustos, I (coord.). (2003). La voz: La técnica y la expresión. Barcelona: Editorial Peidotribo.
Cornut, G. (1983). La voz. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Gassull, C., Godall, P. I Martorell, M. (2004). La veu: orientacions pràctiques. Barcelona:
L’Abadia de Montserrat.
Heuillet-Martin, G; Garson-Bavard, H i Legré, A. (2003). Una voz para todos. Marseille: Solal.
Mc.Callion, M. (1989). El libro de la voz. Barcelona: Ediciones Urano.
Ormezzano, Y. (2000). Le Guide de la voix. Paris: Odile Jacob.