curs d’estiu energies baixes en carboni: economia i … · 2016-08-01 · la situació de sequera...
TRANSCRIPT
Curs d’estiuENERGIES BAIXES EN CARBONI:
ECONOMIA I TERRITORI
Política Energètica renovable: la visiócatalana
David Villar
Divisió de Planificació Energètica
Institut Català d’Energia (ICAEN)
Tortosa, 3 de juliol de 2012
RDL 1/2012, de 27 de gener
SUPRESSIÓ DELS INCENTIUS ECONÒMICS PER A NOVES INSTAL·LACIONS DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA
ELÈCTRICA A PARTIR DE COGENERACIÓ, FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I RESIDUS
SALDO IMPORTACIÓ-EXPORTACIÓ
PÈRDUES EN TRANSFORMACIÓ
CONSUMS PROPIS DEL
SECTOR ENERGÈTIC
TRANSFORMACIÓ(centrals elèctriques,
refineries,...)
PÈRDUES EN TRANSPORT I DISTRIBUCIÓ
ENERGIA DISPONIBLE
PER AL CONSUM FINAL
CONSUM D’ENERGIA
FINAL
USOS NO ENERGÈTICS
CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA ’
PRODUCCIÓD’ENERGIA PRIMÀRIA
TRANSPORTS
INDÚSTRIA
PRIMARI
DOMÈSTIC
SERVEISTRANSFORMACIÓ
ENER
GIA
PR
IMÀ
RIA
ENERGIA FINAL
ESQUEMA CONCEPTUAL DEL BALANÇ ENERGÈTIC
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Unitat: milers de tep
Balanç energètic any 2009
Moderació en el període 2004-2007 i reducció en el període 2007-2009.El consum energètic de 2009 es troba al nivell de l’any 2002.
EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER FONTS D’ENERGIA A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL
Consum d’energia final any 2009:
14,5 milions tep
Transport5.959,3 ktep
41,0%
Indústria3.915,5 ktep
26,9%
Domèstic2.370,6 ktep
16,3%
Serveis1.792,9 ktep
12,3%
Primari509,4 ktep
3,5%
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Productes petrolífers7.176,9 ktep
49,3%
Gas natural 3.074,7 ktep
21,1%
Renovables331,3 ktep
2,3%
Energia elèctrica3.886,7 ktep
26,7%
Altres78,1 ktep0,5%
Reducció mitjana interanual de més del 4% en el període 2007-2009.Reducció del consum de combustibles superior a l’energia elèctrica.
EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER FONTS D’ENERGIA A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
El consum d’energia del sector industrial s’ha reduït dràsticament com a conseqüència de la crisi econòmica.
EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA FINAL PER FONTS D’ENERGIA EN EL SECTOR INDUSTRIAL
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
A partir d’abril de l’any 2009, el consum de carburants d’automocióinicia un període d'estabilització, després d'una important davallada, que es manté durant un any. Durant els anys 2010, 2011 i el mes de febrer de 2012 s'observa una reducció progressiva del consum.
EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA DE CARBURANTS D’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
4.000
4.200
4.400
4.600
4.800
5.000
5.200
5.400
ene‐07
feb‐07
mar‐07
abr‐07
may‐07
jun‐07
jul‐07
ago‐07
sep‐07
oct‐07
nov‐07
dic‐07
ene‐08
feb‐08
mar‐08
abr‐08
may‐08
jun‐08
jul‐08
ago‐08
sep‐08
oct‐08
nov‐08
dic‐08
ene‐09
feb‐09
mar‐09
abr‐09
may‐09
jun‐09
jul‐09
ago‐09
sep‐09
oct‐09
nov‐09
dic‐09
ene‐10
feb‐10
mar‐10
abr‐10
may‐10
jun‐10
jul‐10
ago‐10
sep‐10
oct‐10
nov‐10
dic‐10
ene‐11
feb‐11
mar‐11
abr‐11
may‐11
jun‐11
jul‐11
ago‐11
sep‐11
oct‐11
nov‐11
dic‐11
ene‐12
feb‐12
mar‐12
Evolució del consum de carburants d'automoció acumulat dels darrers dotze mesos (ktep)
DIAGRAMA DE BLOCS DEL BALANÇ D’ENERGIA ELÈCTRICA DE CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
La demanda d’energia elèctrica en barres de central (EBC) acumulada dels darrers dotze mesos va presentar una molt important davallada des del segon semestre de l’any 2008 fins a final de l’any 2009, en consonància amb l’agreujament de la situacióeconòmica i financera i de les seves conseqüències.
Posteriorment, des de l’inici de l’any 2010 s’observa un increment de l’EBC i una nova reducció durant l’any 2011 i 2012.
EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
46.000
46.500
47.000
47.500
48.000
48.500
49.000
49.500
50.000
ene‐07
feb‐07
mar‐07
abr‐07
may‐07
jun‐07
jul‐0
7ago‐07
sep‐07
oct‐07
nov‐07
dic‐07
ene‐08
feb‐08
mar‐08
abr‐08
may‐08
jun‐08
jul‐0
8ago‐08
sep‐08
oct‐08
nov‐08
dic‐08
ene‐09
feb‐09
mar‐09
abr‐09
may‐09
jun‐09
jul‐0
9ago‐09
sep‐09
oct‐09
nov‐09
dic‐09
ene‐10
feb‐10
mar‐10
abr‐10
may‐10
jun‐10
jul‐1
0ago‐10
sep‐10
oct‐10
nov‐10
dic‐10
ene‐11
feb‐11
mar‐11
abr‐11
may‐11
jun‐11
jul‐1
1ago‐11
sep‐11
oct‐11
nov‐11
dic‐11
ene‐12
feb‐12
mar‐12
abr‐12
Evolució de la demanda d'energia elèctrica en barres de central acumulada dels darrers dotze mesos (GWh)
És especialment important la reducció del consum d’energia elèctrica en el sector industrial des de juny de l’any 2008. A partir de gener de l’any 2010 es produeix un increment del consum d'energia elèctrica, associat a un augment de l’activitat en aquests mesos. Posteriorment la demanda d’energia elèctrica industrial disminueix fins a taxes negatives durant l’any 2012.La reducció de la demanda elèctrica és més suau en el sector serveis, tot i que també s’observen taxes de variació negatives durant 2009 i en el darrer semestre.
EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
10.000,0
11.000,0
12.000,0
13.000,0
14.000,0
15.000,0
16.000,0
17.000,0
18.000,0
ene‐06
mar‐06
may‐06
jul‐0
6sep‐06
nov‐06
ene‐07
mar‐07
may‐07
jul‐0
7sep‐07
nov‐07
ene‐08
mar‐08
may‐08
jul‐0
8sep‐08
nov‐08
ene‐09
mar‐09
may‐09
jul‐0
9sep‐09
nov‐09
ene‐10
mar‐10
may‐10
jul‐1
0sep‐10
nov‐10
ene‐11
mar‐11
may‐11
jul‐ 1
1sep‐11
nov‐11
ene‐12
mar‐12
Consum d’energia elèctrica sectorial Valors acumulats dels darrers dotze mesos (GWh)
Industria Terciari Domèstic
‐15%
‐10%
‐5%
0%
5%
10%
ene‐07
mar‐07
may‐07
jul‐0
7sep‐07
nov‐07
ene‐08
mar‐08
may‐08
jul‐0
8sep‐08
nov‐08
ene‐09
mar‐09
may‐09
jul‐0
9sep‐09
nov‐09
ene‐10
mar‐10
may‐10
jul‐1
0sep‐10
nov‐10
ene‐11
mar‐11
may‐11
jul‐1
1sep‐11
nov‐11
ene‐12
mar‐12
Evolució de l'increment interanual del consum d'energia elèctrica acumulat els darrers dotze mesos per sectors
Industria Terciari Domèstic
POTÈNCIA INSTAL·LADA EN GENERACIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
PRODUCCIÓ BRUTA D’ENERGIA ELÈCTRICA. ANY 2009
Hidràulica RO3.483,9 GWh
8,2%
Cicles combinats9.547,9 GWh
22,6%
Nuclear19.315,8 GWh
45,6%
Altres tecnologies RO
646,4 GWh1,5%
Cogeneració5.613,2 GWh
13,3%
Hidràulica RE 975,8 GWh
2,3%
Eòlica912,7 GWh
2,2%
Altres tecnologies RE
1.828,1 GWh4,3%
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Producció bruta d’energia elèctrica any 2009:
42,3 milions GWh
Les principals tecnologies de producció d’energia elèctrica a Catalunya són les centrals nuclears i els cicles combinats de gas natural.
L’energia hidràulica és la primera font de producció d’energia elèctrica.
La situació de sequera que ha viscut Catalunya durant aquest període ha reduït molt l’aportació de l’energia hidroelèctrica. Aquesta reducció no s’ha vist compensada per l’increment en la producció elèctrica de la resta d’energies renovables, que només ha crescut lleugerament en termes absoluts.
Les energies renovables van contribuir en un 14,6% en la producció bruta d’energia elèctrica a Catalunya a l’any 2009.
Disminució produccióhidroelèctrica
PRODUCCIÓ BRUTA D’ENERGIA ELÈCTRICA D’ORIGEN RENOVABLE
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Cal destacar l’important increment de la producció elèctrica amb energies renovables en el període 2005-2009 degut, en primer terme, a la millora de la situacióde sequera que ha viscut Catalunya durant el període 2005-2007. En segon terme, l’augment de la producció d’energia eòlica i, en menor importància, fotovoltaica han contribuït a augmentar la producció bruta d’energia elèctrica d’origen renovable fins al 14,6% l’any 2009, en contrast amb el 9,83% de l’any 2005.
Baixa disponibilitat de les CCNNDisminució produccióhidroelèctrica
PRODUCCIÓ BRUTA D’ENERGIA ELÈCTRICA PER FONTS ENERGÈTIQUES
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Moderació en el període 2004-2007 i reducció en el període 2007-2009.El consum energètic de 2009 es troba al nivell de l’any 2001.
EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA A CATALUNYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Nota: percentatge de petroli per a usos no energètics de 25,3%.
DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA
Consum d’energia primària any 2009:
24,3 milions tep
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
La contribució del petroli al consum d’energia primària ha disminuït lleugerament, tot i que l’important augment del consum de gas natural, especialment per a generacióelèctrica, ha comportat un augment de la contribució dels combustibles fòssils i de la dependència energètica.
INDICADORS RELACIONATS AMB EL CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Evolució de la contribució del petroli, combustibles fòssils i dependència de les importacions en el consum d'energia primària
Dependència petroli Dependència combustibles fòssils Grau autoabastament
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Aquest increment ha compensat parcialment la reducció molt significativa de la producciód’energia elèctrica d’origen hidràulic dels anys 2006 i 2007, atesa la situació de sequera que ha patit el país en aquest període. El resultat d’aquests dos factors ha comportat una lleugera reducciódel pes de les energies renovables en el balanç energètic català en l’any 2006 i un lleuger increment de la seva contribució en l’any 2007.
El consum total de les energies renovables diferents de la hidràulica s'ha incrementatprogressivament en un 18,6% anual durant el període 2005-2009. En termes absoluts, el consum d’energia primària renovable no hidroelèctrica ha augmentat en tot el període des de308,4 ktep l’any 2005 fins a 610 ktep l’any 2009.
PRODUCCIÓ D’ENERGIA PRIMÀRIA PER FONTS D’ENERGIES RENOVABLES
0,0
200,0
400,0
600,0
800,0
1.000,0
1.200,0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Consum d'energia primària per font d'energia renovable (ktep)
Solar tèrmica Solar fotovoltaica
Eòlica Biomassa agrària, animal i forestal
Residus renovables Biogàs
Biocarburants Hidràulica
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
En els darrers anys s’observa l’inici d’un “desacoblament”entre el consum energètic i el creixement econòmic a Catalunya.
INTENSITAT ENERGÈTICA PRIMÀRIA I INTENSITAT ENERGÈTICA FINAL
És molt rellevant aquesta reduccióen la intensitat energètica final, que es pot atribuir en bona part a una contenció real en el consum d’energia.
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Transport: Consum d'energia final del sector transport / PIBIndústria: Consum d'energia final del sector industrial / VAB del sector industrialDomèstic: Consum d'energia final del sector domèstic amb correcció per climatologia / nombre d'habitatges principalsServeis: Consum d'energia final del sector serveis amb correcció per climatologia / VAB del sector serveis
L’evolució d’aquests indicadors mostra el canvi de tendència en els darrers anys cap una reducció de les seves intensitats en cadascun d’aquests sectors.
EVOLUCIÓ DE LA INTENSITAT ENERGÈTICA FINAL PER SECTORSSITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
A l’abril de 2012, la potència instal·lada en energies renovables a Catalunya és de 3.722,9 MW.
EVOLUCIÓ DE LA INTENSITAT ENERGÈTICA FINAL PER SECTORSSITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Fuel‐gas i gasoil‐gas
Cicles combinats
Cogeneració
Altres no renovables
Nuclear
Hidràulica
RSU
Biogàs
Biomassa forestal i agrícola
Eòlica
Fotovoltaica
Potència instal·lada a abril de 2012 a Catalunya (MW)
El Decret té com a finalitat impulsar la implantació de l'energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya i assolir els objectius del Pla de l’Energia en aquest àmbit.
Aprovació del Decret 147/2009
El Decret 147/2009, regulador de la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va ser aprovat el setembre de 2009.
L'aprovació del Decret 146/2009 ha permès la posterior convocatòria del concurs per a l’adjudicació de 769 MW eòlics.
Aprovació de la delimitació de las zones de desenvolupament prioritari d’energia eòlica.
El juny del 2010 es va aprovar per Acord de Govern la delimitació de las Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a l'energia eòlica.
La convocatòria del concurs es va publicar en el DOGC el 14 de juny de 2010.
El termini per a la presentació d’ofertes va finalitzar el 26 de juliol de 2010.
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
A finals de 2010 es van adjudicar definitivament les 7 Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP).
25
Empreses adjudicatàries Característiques
ZDP I Gas Natural Renovables SLU-Alstom Wind SLU 180 MW(6 parcs)
ZDP II Gas Natural Renovables SLU-Alstom Wind SLU 186 MW(4 parcs)
ZDP III Fersa Energías Renovables SA – Aventalia Energies Renovables SL
33 MW(1 parc)
ZDP V Fersa Energías Renovables SA – Aventalia Energies Renovables SL
120 MW(3 parcs)
ZDP VI Comsa Emte Energías Renovables SL – GERR Grupo Energético XXI SA
60 MW(2 parcs)
ZDP VII Gas Natural Renovables SLU-Alstom Wind SLU 90 MW(3 parcs)
ZDP VIII FCC Energía CATALUNYA SL 99 MW(3 parcs)
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Font d’informació:
•Balanç energètic de Catalunya disponible al web de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN):
www.gencat.cat/icaen Estadístiques i dades de l’energia Estadístiques energètiques anuals de Catalunya Balanços energètics de Catalunya
•Butlletí de conjuntura energètica•Full mensual dels principals indicadors de l’energia de Catalunya
www.gencat.cat/icaen Estadístiques i dades de l’energia Estadístiques energètiques de conjuntura de Catalunya
SITUACIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA
Font: IDAE
CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA A ESPANYA
SITUACIÓ ENERGÈTICA A ESPANYA
POTÈNCIA INSTAL·LADA A ESPANYA A 31 DE DESEMBRE DE 2011
SITUACIÓ ENERGÈTICA A ESPANYA
La producció d’energia elèctrica es desagrega en dos grans grups: règim ordinari i règim especial.
El règim especial inclou les instal·lacions de producció d’energia elèctrica amb un potència instal·lada inferior o igual a 50 MW que són incentivades per motius d’eficiència energètica, utilització d’energies renovables o residus. Reconeix un sistema de tarifes o primes mínimes Renewable Energy Feed-in Tariffs (REFIT) com a sistema de suport a la producció d’energia elèctrica d’origen renovable.
Aquest sistema es troba actualment regulat pel RD 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial. En cas de les instal·lacions fotovoltaiques es troba regulat pel RD 1578/2008, de 26 de setembre, de retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica.
PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA EM RÈGIM ESPECIAL
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
L’RDL 1/2012 elimina els incentius a la producció d’energia elèctrica d’origen renovable.
Aquest suposa un gran fre al desenvolupament de les energies renovables en el nostre país. Malgrat això, algunes iniciatives regulatòries poden conduir a la viabilitat econòmica d’aquestes fonts energètiques:
-Autoconsum amb balanç net.-Sistema de incentius al calor renovable (ICAREN).
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
AUTOCONSUM AMB BALANÇ NET
Pool amb prima o tarifa reguladaPool sense prima
Autoconsum-Total-Parcial (amb balanç net)
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
AUTOCONSUM AMB BALANÇ NET
Al 2011, el govern central aprova l’RD 1699/2011, de connexió d’instal·lacions de generació de petita potència (fins a 100 kW).
A la disposició transitòria segona de l’RD 1699/2011, s’habilita al Ministeri a desenvolupar el mecanisme de consum d’energia elèctrica mitjançant l’autoconsum amb balanç net.
El Ministeri va presentar al gener de 2012 un esborrany de RD de modalitat de subministrament d’autoconsum amb balanç net.
Aquesta proposta d’RD estableix una base regulatòria específica per a l’autoconsum.
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
AUTOCONSUM AMB BALANÇ NET
Característiques de la proposta:
•Instal·lacions amb potència inferior o igual a 100 kW.•La potència de la instal·lació ha de ser inferior a la potència contactada (si només fos permès l’autoconsum instantani, el dimensionament de la instal·lacions hauria de ser inferior).•Inscripció en el registre administratiu, però sense retribució econòmica (prioritat en la evacuació d’energia elèctrica).•L’energia elèctrica evacuada a la xarxa dóna dret a l’autoconsum diferit en un termini màxim d’un any.•L’energia evacuada es valorarà en termes energètics o econòmics?•És necessari comptador horari i bidireccional.•Es permet traspassar el drets d’autoconsum diferit entre comercialitzadores.•Es pagarà el peatge de generació (0,5 €/MWh) i els peatges de subministrament en forma neta.
AUTOCONSUM AMB BALANÇ NET
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
Beneficis per al productor
L’autoconsum amb balanç net suposa un estalvi econòmic de:•Peatge de generació (0,5 €/MWh)•Peatge d’accés variable de consum net.•Adquisició d’energia en el mercat.
Beneficis per al sistema
•Estalvia energia per reducció de pèrdues a la xarxa elèctrica de transport i distribució.•Facilita que hi pugui haver generació distribuïda.•Pel que al sistema elèctric, el sistema recaptaria menys en peatges, però s’estalviaria pagar les primes per al foment de les energies renovables.
AUTOCONSUM AMB BALANÇ NET
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
INCREMENT DE LA GENERACIÓ DISTRIBUÏDA A ESPANYA
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
Font: CNE
L’evolució cap a la generació distribuïda de les energies renovables permetràavançar en l’eficiència del sistema elèctric (disminuir pèrdues, estalviar energia, reduir la importació de combustibles fòssils, reduir les missions de GEH, menors inversions en xarxes, millorar la garantia de subministrament, etc.)
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
EVOLUCIÓ DELS COSTOS “LEVELITZATS” PER A LES PRINCIPALS TECNOLOGIES DE GENERACIÓ ELÈCTRICA AMB ENERGIES RENOVABLES
PREUS CONSTANTS DE L’ANY 2010
Roadmap 2050 de la UE
Objectiu: reduir les emissions de GEH un 80% l’any 2050.
Les energies renovables són vitals per assolir aquest objectiu.
És necessari invertir ara en energies renovables per a reduir l’impacte de les crisis energètiques futures.
Per assolir aquest objectiu, el sistema elèctric haurà de ser majoritàriament renovable. L’energia elèctrica permet un major nivell de penetració de les energies renovables. Els objectius en energies renovables obliguen a un major percentatge d’energia elèctrica renovable en el sistema elèctric.
REPTES A LLARG TERMINI
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
GESTIONABILITAT DE LES ENERGIES RENOVABLES
Tot i que algunes tecnologies renovables són gestionables (biomassa, geotèrmica, solar termoelèctrica amb emmagatzematge...), la gestionabilitat d’aquestes energies pot representar un problema.
Alguns aspectes que cal impulsar per a millorar la gestionabilitat de les energies renovables són:-Interconnexions elèctriques.-Centrals hidroelèctriques de bombament-Peakers-Gestió de la demanda-Vehicle elèctric-Autoconsum
Aquests mecanismes han de conduir a una millor i més eficient gestió del sistema, prioritzant el benefici del sistema sobre el particular de les empreses.
REPTES A LLARG TERMINI
REGULACIÓ PER AL FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES
La Generalitat ha elaborat el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, pendent d’aprovació per part del Govern.Reptes•El progressiu esgotament dels recursos energètics fòssils, fonamentalment del petroli, que comporta previsions de preus a futur cada vegada més elevats dels combustibles fòssils.
•Impactes creixents de l'energia sobre el medi ambient.
•Catalunya no disposa de recursos fòssils significatius. S'ha d’actuar fonamentalment sobre la demanda energètica i alhora assegurar-ne la cobertura amb un mix d'oferta d'energia més coherent amb la seva aposta per un futur sostenible.
Missió: Assolir una economia/societat de baixa intensitat energètica i baixa emissióde carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mig-llarg termini.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
EL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
• El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic detalla les estratègies de la política energètica catalana a l’horitzó de l’any 2020 en coherència amb la missió establerta.
• També contempla la mitigació dels gasos d’efecte hivernacle (GEH -bàsicament CO2) vinculada al Cicle Energètic.
– No inclou les emissions de GEH no vinculades a l’energia.– No inclou l‘anomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...).– No inclou l’adaptació als impactes del canvi climàtic.– No inclou el desenvolupament de models climàtics regionals.
• Des d’una perspectiva clima és una part (molt significativa) de la planificacióen matèria de política climàtica.
• Marc de referència: Objectius europeus del 20-20-20 per l’any 2020.– Dotar a Catalunya de capacitat de reacció si la UE acorda establir un nou
objectiu més ambiciós de reducció d’emissions i d’un nou repartiment d’esforços.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
EL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
Catalunya compleix els objectius derivats del paquet “Energia i Canvi Climàtic” de la Unió Europea:
•Reduir en un 20% el consum d’energia l’any 2020 respecte un escenari tendencial.•Assolir la participació de les energies renovables en el consum brut d’energia final en un 20% l’any 2020.•Augmentar la participació de les energies renovables en el consum energètic del sector transport fins al 10% l’any 2020.•Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels sectors difusos en un 10% per l’any 2020 en relació a l’any 2005.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
OBJECTIUS DE LA UNIÓ EUROPEA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020
43
Maximitzar l’aprofitament de les energies renovables a Catalunya és la màxima prioritat de la política energètica catalana.
La utilització creixent de fons d’energia renovables, ha de contribuir a:-la necessària diversificació de fonts d’energia,-la reducció de la elevada dependència energètica exterior,-la reducció dels impactes mediambientals associat al consum d’energies fòssils,-l’augment i consolidació de les activitats d’R+D+i en l’àmbit energètic,-la creació d’ocupació,-la millora del reequilibrament territorial i-el desenvolupament d’un modern teixit industrial.
És imprescindible disposar d’una àmplia penetració de les tecnologies d’ús de les energies renovables en un període màxim de 10/15 anys, per a fer front a les previsibles crisis energètiques associades a les energies fòssils que es desenvoluparan en aquest període.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
LES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR PER A CATALUNYA
44
És necessari disposar d’un marc retributiu que garanteixi la viabilitat econòmica de les energies renovables, especialment en un entorn previsible d’alta volatilitat a futur dels preus dels combustibles fòssils i de no internalització completa de les externalitats associades a aquest tipus de combustibles. Per a definir aquest marc retributiu, no només cal analitzar els condicionants actuals, sinó que també s’ha de considerar la situacióprevista en l’horitzó de l’any 2020.
Aquest suport econòmic no ha de minvar la competitivitat de l’economia catalana i, per tant, l'evolució de les diferents tecnologies d'energies renovables marcarà l'impacte d'aquest suport sobre l'economia i, en definitiva, els objectius que seran assumibles per a cadascuna d'elles.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
LES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR PER A CATALUNYA
45
Les principals línies estratègiques d’actuació en aquest àmbit són:
• Fort desenvolupament de l’energia eòlica terrestre a Catalunya. Implantació de l’aprofitament de l’energia eòlica marina a Catalunya.
• Necessitat d’una nova política forestal a Catalunya que tingui com a uns dels seus eixos vertebradors l’aprofitament energètic dels boscos, i que ha de quedar reflectida en el nou Pla Territorial Forestal de Catalunya.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
LES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR PER A CATALUNYA
46
Utilització de biocarburants:
- Ús estricte de biocarburants i biolíquids que compleixin els criteris de sostenibilitat establerts en la normativa europea i espanyola.
- Impuls important de les noves generacions de biocombustibles elaborats a partir de matèries primeres no alimentàries, superant els problemes de sostenibilitat —per motius mediambientals i de competència amb usos alimentaris— que s’han plantejat en determinades ocasions amb els biocombustibles de primera generació. Aquestes noves generacions són les conegudes com a biocombustibles de segona generació (a partir de materials lignocel·lulòsics, jatrofa, camelina, etc.). S’ha d’impulsar necessàriament el desenvolupament de les tecnologies associades en aquesta dècada, amb l’objectiu de fer possible un aprofitament important dels biocombustibles de segona generació més enllà de l’any 2020.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
LES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR PER A CATALUNYA
47
Maximització de la valorització energètica del biogàs en granges de cicle tancat, indústria agroalimentària, EDAR’s, Ecoparcs i abocadors.
Utilització significativa de Combustibles Derivats de Residus (CDR), fonamentalment en les fàbriques de ciment artificial.
Solar tèrmica. Desplegament important dels sistemes de producció d’aigua calenta solar per a ACS i calefacció al sector domèstic i el sector serveis i aplicacions a mitjana i alta temperatura en el sector industrial.
Solar fotovoltaica. Desplegament associat a la implantació d’edificis amb consum energètic extern quasi-zero i al subministrament d’energia elèctrica amb balanç net.
Instal·lació de diverses centrals solars termoelèctriques a Catalunya amb hibridació amb biomassa forestal i agrícola i amb emmagatzematge amb sals foses, atenent al potencial tècnic i econòmic de la utilització d’aquesta tecnologia a Catalunya.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
LES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR PER A CATALUNYA
48
Creació d’un marc favorable per a la generació local d’energia amb renovables en els edificis per tal d’aconseguir edificis amb consum energètic extern quasi-zero.
Recolzament ferm i decidit per part de la Generalitat de Catalunya a:-El sistema d’Incentius al Calor Renovable (ICAREN), establert en l’actual Plan de Energías Renovables 2011-2020, aprovat recentment pel Govern Espanyol. Aquest sistema, que té com a objectiu fomentar la utilització d’energies renovables per a usos tèrmics, s’implementarà a través de les Empreses de Serveis Energètics.-La modalitat de subministrament d’energia elèctrica amb balanç net. Es defineix el balançnet com aquell sistema de compensació de saldos d’energia que permet a un consumidor que autoprodueix part del seu consum utilitzar el sistema elèctric per a “emmagatzemar” els excedents puntuals de la seva producció i recuperar-los posteriorment en un període determinat (un any).
Aquest escenari facilita l’arribada de la paritat de xarxa per a l’energia elèctrica produïda amb fonts energètiques renovables. S’entén la paritat de xarxa com aquell punt d’indiferència entre la compra d’energia elèctrica al sistema i l’autoproducció.
Així, aquest sistema permet potenciar l’autoconsum de l’energia elèctrica generada localment (particularment en instal·lacions de petita potència −fins a 100kW−).
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYALES ENERGIES RENOVABLES COM A OPCIÓ ESTRATÈGICA DE PRESENT I FUTUR
PER A CATALUNYA
Objectius quantitatius:
• Compliment de l’objectiu de la UE en matèria d’energies renovables a l'horitzó de l’any 2020 (Directriu Europea 2009/28/CE): percentatge de participació del 20,1% de les fonts d’energia renovable sobre el consum brut d’energia final.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
2016
2018
2020
Percentatge renovables sobre consum "brut" d'energia final (criteri Directiva)
Dades en ktep 2007 2009 2015 2020
Producció bruta renovables 379,0 516,7 962,9 1.932,8
Consum bombament 43,7 31,9 68,8 68,8
Electricitat renovable 348,5 494,3 914,7 1.884,6
Combustibles renovables 172,8 331,3 773,7 1.124,8
Total renovables 521,3 825,6 1.688,4 3.009,4Total renovables corregit (Directiva) 523,0 827,9 1.693,0 3.017,0Combustibles consum final 11.864,2 10.661,1 10.438,8 10.183,9
Electricitat consum final 4.065,4 3.886,7 4.039,2 4.468,1
Consums de bloc de les centrals elèctriques 149,5 134,8 139,7 144,0
Pèrdues transport i distribució d'energia elèctrica 317,7 291,3 294,7 294,9
Consum "brut" energia final 16.396,8 14.973,9 14.912,4 15.090,9Consum "brut" energia final corregit (Directiva) 16.396,8 14.951,2 14.887,4 15.018,6Pes renovables sobre consum "brut" final 3,2% 5,5% 11,4% 20,1%
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
OBJECTIUS PREVISTOS EN ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020
(*) L’objectiu eòlic inclou 50 MW de minieòlica i 570 MW d’eòlica marina (500 MW comercials i 70 MW instal.lacions experimentals)
Potència (MW)
Consum primària (ktep)
En consum final
Producció d'energia elèctrica
TOTALEn consum
final
Producció d'energia elèctrica
TOTAL
Solar tèrmica 178,2 178,2 644,0 644,0 27,7% - 27,7%
Solar fotovoltaica 0,0 1.007,5 121,8 121,8 1.062,6 1.062,6 - 11,5% 11,5%
Solar termoelèctrica 0,0 252,5 290,3 290,3 5.646,5 5.646,5 - 5,1% 5,1%
Eòlica 0,0 5.153,6 1.074,7 1.074,7 6.319,7 6.319,7 - 17,0% 17,0%
Hidràulica 0,0 2.438,8 496,1 496,1 2.850,0 2.850,0 - 17,4% 17,4%
Biomassa forestal i agrícola 224,3 160,8 407,6 631,9 4.203,0 2.395,6 6.598,6 5,3% 17,0% 9,6%
Biogàs 67,9 142,1 135,3 203,2 100,0 496,9 596,9 67,9% 27,2% 34,0%
Bioetanol 67,2 67,2 400,0 400,0 16,8% - 16,8%
Biodièsel 391,0 391,0 2.313,0 2.313,0 16,9% - 16,9%
Bioquerosè 70,3 70,3 0,0 0,0 - - -
Residus renovables 125,9 44,4 146,7 272,6 350,0 645,0 995,0 36,0% 22,7% 27,4%
Energies del mar 0,0 0,0 18,9 18,9 - 0,0% 0,0%
Geotèrmia 0,0 0,0 9,5 51,6 61,1 0,0% 0,0% 0,0%
Bombes de calor 7,6 7,6 50,8 15,0% - -
TOTAL renovables 1.132,4 9.199,7 2.672,5 3.804,9 8.070,3 19.486,9 27.506,4 14,0% 13,7% 13,8%
Objectiu PER 2020 (ktep)Percentatge sobre objectiu PER
2020
Consum d'energia primària amb fonts d'energia renovable any 2020
En consum final (ktep)
TOTAL (ktep)
Producció d'energia elèctrica
Font d'energia renovable
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
OBJECTIUS SECTORIALS PREVISTOS EN ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020
Solar tèrmica4,7%
Solar fotovoltaica
3,2%
Solar termoelèctrica
7,6%
Eòlica28,3%
Hidràulica13,1%
Biomassa forestal i agrícola16,6%
Biogàs5,4%
Bioetanol1,8%
Biodièsel10,3%
Bioquerosè1,9%
Residus renovables
7,2%
Consum d'energia primària amb renovables any 2020
Solar tèrmica5,7%
Solar fotovoltaica
3,5%Solar
termoelèctrica10,4%
Eòlica35,5%
Hidràulica4,0%
Biomassa forestal i agrícola18,9%
Biogàs5,6%Bioetanol
1,3%
Biodièsel8,1%
Bioquerosè2,5%
Residus renovables
4,5%
Increment previst any 2020
Consum total energies renovables any 2020:
3.797,3 ktep
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
OBJECTIUS SECTORIALS PREVISTOS EN ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020
GEH totals UE
Reducció al 2020, d’un 20% les emissions de GEH respecte 1990
S
T
Sectorial. Creació l’any 2005 del Mercat de Drets d’Emissió. El conjunt d’activitats incloses han de reduir les seves emissions un 21% l’any 2020, respecte el 2005. Cada activitat se li assigna una quota.
Territorial. La resta d’activitats han de reduir les seves emissions (difuses) un 10% l’any 2020, respecte el 2005. Cada país té assignat un objectiu. A Espanya li correspon el mateix valor que la mitjana europea: un 10%.
Repartiment esforç
Probablement li correspondria al voltant d’un 12%.
Finançament. Territorialització fons de carboni.
Any de referència1990
Any de referència2005
Paquet Energia i Clima de la UE
No es preveu que Espanya territorialitzi objectius de reducció per CCAA.
Objectiu per Catalunya: Reducció 10% emissions difuses en el 2020 vs 2005
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
OBJECTIUS ESPANYOLS EN L’ÀMBIT DEL CANVI CLIMÀTIC
53
Objectius quantitatius:• Contribució de Catalunya al compromís espanyol integrat en l’objectiu de la UE en
matèria d’emissions de gasos precursors de l’efecte hivernacle a l'horitzó de l’any 2020: reducció d’un 25,3% de les emissions totals de gasos precursors de l’efecte hivernacle degut a l’energia en relació a les emissions de l’any 2005 i reducció de 22,6% pel que fa a les emissions dels sectors difusos.
reducció del TOTAL d’emissions de C02 eq25,3%
reducció d’emissions de C02 eq dels sectors DIFUSOS
22,6%
reducció d’emissions de C02 eq subjectes al COMERÇ DE DRETS D’EMISSIÓ28,5%
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
45,0
50,0
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
mili
ons
de to
nes
equi
vale
nts
de C
O2
eq
í l d l
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020
ESCENARI IER
Reducció del 18,7% del consum de combustibles fòssils (3.740,7 ktep) entre
l’any 2007 i l’any 2020i reducció del 22,4% del
consum de combustibles fòssils sense comptar els no energètics en el mateix
període
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
ktep
any
Evolució prevista del consum d'energia primària de combustibles fòssils
Consum fòssils Consum fòssils (sense no energètics)
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
REDUCCIÓ DEL CONSUM DE COMBUSTIBLES FÒSSILS A CATALUNYA EN L’HORITZÓ DE L’ANY 2020
El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic requereix d’estratègies singulars que són necessàries per a assolir els objectius establerts. Aquestes estratègies són:
1. Energia eòlica.2. Vehicle elèctric.3. Sostenibilitat energètica en el sector dels edificis.4. Infraestructures elèctriques.5. Aprofitament energètic de la biomassa forestal.6. Valorització energètica de residus.7. Implantació d’un sector empresarial en sectors emergents en l’àmbit
energètic.8. Nou enfocament de l’actuació de l’Administració energètica catalana.9. Directrius per al Pla d’Emergència Energètica de Catalunya.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
ESTRATÈGIES SINGULARS DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
Energia eòlica
• Eòlica terrestre– Elaboració d’un nou Mapa d’Implantació de l’Energia Eòlica Terrestre a Catalunya
que permeti un alt grau d’utilització dels recurs eòlic terrestre a Catalunya atenent al desenvolupament tecnològic actual i previsible de futur i compatibilitzant-lo amb una adequada protecció dels espais d’alt interès mediambiental i paisatgístic.
– Repotenciació de parcs eòlics terrestres que arribin als 15 anys de vida útil.– Elaboració d’una estratègia catalana d’implantació de l’energia minieòlica a Catalunya.
• Eòlica marina– Catalunya ha d’apostar decididament pel desenvolupament inicial de la tecnologia
d’aprofitament de l’energia eòlica marina, amb l’objectiu de que el teixit empresarial d’aquest nou sector es trobi al 2020 en òptimes condicions per competir en el previsible desenvolupament de l’enorme potencial que té a nivell mundial.
– L’aspecte crític del seu desenvolupament a Catalunya és el necessari impuls i recolzament als projectes experimentals que actualment es troben en fase de desenvolupament (Zèfir), per a que serveixin de laboratori i poder-la comercialitzar. L’èxit d’aquests projectes resulta fonamental per a que Catalunya pugui ser líder en la tecnologia específica per a parcs eòlics en aigües profundes.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYAESTRATÈGIES SINGULARS DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE
CATALUNYA 2012-2020
Estratègia per a la implantació del vehicle elèctricLes previsions de penetració a Catalunya del VE (híbrids, híbrids endollables i elèctrics purs), segons el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic, són en l’horitzó de l’any 2020:
Any 2020
Tipus de vehicle Nombre de VE% respecte el parc total
% penetracióhíbrids (inclosos els endollables)
% penetracióelèctrics purs
Turismes 360.000 10,0% 7,0% 3,0%
Motocicletes i ciclomotors
124.000 12,0% 0% 12,0%
Furgonetes 54.500 7,0% 4,5% 2,5%
Camions 50 0,1% 0,1% 0%
Autocars i autobusos
540 5,0% 4,0% 1,0%
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
ESTRATÈGIES SINGULARS DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
Biomassa forestal Necessitat d’una nova política forestal a Catalunya que tingui com a uns dels seus
eixos vertebradors l’aprofitament energètic dels boscos, i que ha de quedar reflectida en el nou Pla Territorial Forestal de Catalunya.
– Assessorament per a l’avaluació del recurs d’aprofitament de biomassa a aquelles iniciatives emergents, valorar els jaciments disponibles (llenyes, suro, plàtan, pollancre, etc.).
– Potenciació d’ajuts específics a la biomassa.– Línies d’R+D+I, tant en las fases de producció del recurs com de transformació energètica.– Divulgació, seminaris i formació als diferents agents del sector.– Fórmules de garantia de subministrament de biomassa forestal per a producció d’energia.
Col·laboració en estudiar la millor logística per a cada projecte, i pel conjunt de tots, en el territori català
– Fomentar les instal·lacions de calefacció i elèctriques alimentades amb biomassa forestal– Manteniment de línies d’ajudes destinades a rebaixar els costos de l'extracció de la biomassa
residual dels aprofitaments forestals del bosc.– Coordinació de les administracions competents en l’aprofitament energètic de biomassa.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
ESTRATÈGIES SINGULARS DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
Inversions associades• L’aplicació del Pla generarà inversions per valor de 24.600 milions d’euros• L’aportació pública ascendirà a 1.790 milions d’euros, dels quals 1.130 aniran a càrrec de
la Generalitat de Catalunya
Generació de llocs de treball• Aquestes polítiques energètiques implicaran la creació de 70.000 llocs de treball en
l’horitzó 2020 (38.000 en l’àmbit d’estalvi i eficiència energètica i 32.000 en el de les energies renovables)
Estalvis induïts• El Pla permetrà estalviar 33.850 milions d’euros per als consumidors finals, i 20.410 en la
importació de combustibles fòssils, en el període 2012-2020
Ingressos derivats de la subhasta de drets d’emissió• Del volum total d’ingressos previstos per l’Estat Espanyol, es considera que a Catalunya li
correspon gestionar al voltant de 150 M€ anuals per accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
IMPACTE SOCIOECONÒMIC DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
INVERSIÓ ECONÒMICA ASSOCIADA AL PLA DE
L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC 2012‐2020
(M€ CONSTANTS DE L’ANY 2012)
2012‐2015 2016‐2020 2012‐2020
Valor% respecte
PIBValor
% respecte PIB
Valor% respecte
PIB
Inversió total 8.917,3 1,1% 15.691,1 1,4% 24.608,4 1,2%
Recursos econòmics públics 448,1 0,05% 1.347,4 0,12% 1.795,5 0,09%
Recursos econòmics de la Generalitat de Catalunya
259,8 0,03% 870,8 0,08% 1.130,6 0,06%
ESTALVI ECONÒMIC (M€ CORRENTS)
2020 2012‐2020
Valor% respecte
PIBValor
% respecte PIB
Estalvi econòmic consumidors finals 6.078,1 2,2% 33.850,5 1,6%
Estalvi econòmic país en importació de combustibles fòssils
3.895,7 1,4% 20.415,8 0,9%
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
IMPACTE SOCIOECONÒMIC DEL PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
• L’aplicació del Pla generarà inversions per valor de 24.600 milions d’euros.• El 42,4% correspon al desenvolupament del Pla d’Energies Renovables, el
34,3% al Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica, el 23,2% al desenvolupament d’infraestructures energètiques i el 0,1% restant a la producció d’energia elèctrica en règim ordinari.
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
Xarxes d'energia elèctrica
Xarxes de gas natural Producció d'energia elèctrica en règim
ordinari
Energies renovables Estalvi i eficiencia energètica
Període 2012‐2014 Període 2015‐2020
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYAINVERSIONS ASSOCIADES
Les polítiques energètiques implicaran la creació de 70.000 llocs de treball en l’horitzó 2020, incloent directes i indirectes (38.000 en l’àmbit d’estalvi i eficiència energètica i 32.000 en el de les energies renovables).
POLÍTICA D’ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
CREACIÓ D’OCUPACIÓ