LLENGUA CATALANA I LITERATURA

2n ESO

DEURES D'ESTIU

CURS 2016 – 2017

NOM:

DIFTONGS. SEPARACIÓ DE SÍL·LABES.

1. Separa les síl·labes dels mots següents i assenyala’n els diftongs (si n’hi ha).

Exemples: Persiana: per-si-a-na Aula: Au-la

- Llengua: - Dialectes:

- Conseqüència: - Territori:

- Atlàntic: - Antiguitat:

- Causa: - Oasi:

- Fenícies: - Noia:

- Iogurt: - Separació:

- Realitat: - Aigua:

- Eina: - Història:

- Pasqua: - Grups:

- Ou: - Finestra:

2. Classifica les paraules següents segons si tenen un diftong, un triftong o un hiat.

Reüll – qüestió – Itàlia – moure – rierol – diürn – paraigua – excursió – societat – crèieu – iogurt – odiar – maionesa –

ràbia – dúieu – postgrau – hiena – veí – Mariona – guapo.

DIFTONG TRIFTONG HIAT

ACCENTUACIÓ

3. Fixa't en l'exemple i completa l'exercici amb el mot adequat.

Exemple: Quantitatiu: més 2.Part de l'any: mes

Terra: Astre, estrella: Polit, sense brutícia Parent, fill d'un fill o d'una filla: Correcte: Xai, corder: Part de l'esquelet: Animal (família dels úrsids): Divinitat: Nombre (10):

4. Accentua (clarament sobre la lletra que correspon), quan calgui, aquests mots i classifica’ls a la

taula de sota.

publica, consciencia, colonia, gelos (castellà: celoso), unio, desmai, angles, gener, fotografia, tambe, avui, radio,

lingüistica, incomode, fossil, permis, llapis, tobogan, correu, bioleg, segon, unica, algun, fenomen, examens.

ESDRÚIXOLS PLANS AGUTS

5. Posa accent en aquestes paraules quan calgui. Justifica, després, la presència o absència d’accent. Fixa't en

l'exemple.

Gàbia S'accentua perquè és una paraula esdrúixola.

Remei No s'accentua perquè és una paraula aguda acabada en diftong decreixent.

Espantos

viatjaveu

Fidel

Conduccio

Finlandes

Vuite

pinyol

caixa

menjavem

Vindran

6. Trieu l’opció correcta Dóna / dona 1. Aquesta ______________ sempre _______________ propina.

És / es 2. ________________________ millor que ___________ pentini sol.

Sé / se 3. No ______________ si ja ________________ sap que s´ha casat.

Ús / us 4. __________ ho vull explicar perquè en feu un bon __________ .

Fóra / fora 5. ___________ millor que anéssiu _____________ .

7. Escriu un adverbi acabat en –ment a partir dels adjectius següents.

a) plàcid b) generós c) ampli d) estúpid

8. Posa accent en aquells mots que n’hagin de dur.

Treballeu - babau - fessiu - dinou - miraveu - venieu - guineu - llegieu - herois – aprenieu.

9. Accentua les paraules següents.

cafe excursio gairebe berlin arros

pesols tinguessim proxim neixer neixer

solida perdua conseqüencia esglesia semola

polvora ciencia formula historia tombola

VOCAL ÀTONA – A/E

10. Conjuga el present d'indicatiu dels verbs següents. Compte amb les vocals neutres.

Esperar Estimar

11. Conjuga el pretèrit d'imperfet dels verbs següents. Compte amb els accents i amb les

vocals neutres.

Sopar Ballar

12. Omple amb A o E.

En Roger obr__ la porta del garatge i es trob__ un elefant volador.

Paula! Vin__ ara mateix. I el teu germà també ha de venir. Neteg__u l'habitació!

En Manel no corr__ gaire per la carretera. Li agrad__ mirar el paisatge.

Si vas a l’hort de Santa Eulàlia, ompl__ el càntir d’aigua. Ahir no n'hi havi__ .

Venim a veur__ el doctor Planes.

Ahir va plour__ molt. Er__ un dia gris i fred. Estàv__m tots a casa a la vora de la llar de foc.

No don__s mai les gràcies. La teva germana sempre les donav__ quan teni__ la teva edat.

Vam perdr__ el tren. Jo estav__ molt enfadada perquè els altres no voli__n córrer per arribar

a temps.

Sempre tancav__ els llibres abans d'hora. La professora s'enfadav__ molt.

GRAMÀTICA

13. Assenyala els verbs, els subjectes i els CD, CI i Atributs de les oracions següents.

a) Hem demanat les claus al conserge.

b) Cada matí menjo llet amb galetes per esmorzar.

c) Recorda al Josep el sopar d’aquesta nit.

d) Mai més serà director de l’empresa.

e) Cada dia veia la Maria passejar pel carrer.

f)Va demanar perdó als seus companys de classe.

g) Els alumnes de 2n d'ESO semblen enamorats.

h) Els llogaters demanen als propietaris una pròrroga del contracte.

i) El jutge va absoldre els acusats.

j) La meva germana estava massa cansada per anar d'excursió.

14.Assenyala els els CD, CI , Atributs , CR i CC de les oracions següents. [Escriu clarament, a

sota de cada sintagma subratllat, el tipus de complement verbal que és. 10 p]

a) Hem demanat les claus a la professora.

b) Cada matí em llevo a les 7.

c) Recorda a la Maria el sopar d’aquesta nit.

d) Mai més serà director de l’empresa.

e) No estic d'acord amb el que dius.

f)Els de segon han anat de viatge a Cantàbria.

g) Els alumnes de 2n d'ESO semblen enamorats.

h) Sempre es queixen de la professora de català.

i) La meva germana estava massa cansada per anar d'excursió.

15. Corregeix els errors de concordança de les oracions següents: [3 punts]

a) A mi, m'encanta aquests quadres abstractes.

b) El metge van recomanar a l'Andreu que s'operés.

c) Nosaltres comprareu les verdures.

16. Escriu tres oracions que tinguin subjecte el·líptic. [3 punts]

a)

b)

c)

17. Marca els SN Subjecte i els SV Predicat d'aquestes oracions i indica'n els nuclis. [10 punts]

Exemple: La meva germana ha marxat a Madagascar. SN Subj SV Pred

a) M'encanta aquesta sèrie

b) El suplement del diumenge és molt interessant.

c) El llibre de Sant Jordi és molt interessant.

d) Ell porta una motxilla nova.

e) En Marcel no volia treure el llibre del calaix.

18. Digues quines d'aquestes oracions són impersonals (IMP) i quines tenen subjecte el·líptic

(SE). [5 punts]

a) Surt de casa a les set en punt.

b) Aquest cap de setmana farà fred als Pirineus.

c) En aquest càmping no hi ha piscina.

d) Vull una truita de pernil dolç

e) L'hivern passat va nevar a Amposta.

19. Completa l'ESQUEMA sobre els diferents tipus de complements verbals.

Els complements verbals

1. - S'identifica transformant l'oració a passiva. - Va unit al verb sense ............................................................. .

2. - Indica el ................................................................. que rep el benefici o

perjudici de l'acció verbal. - S'introdueix amb la preposició A o ....................................... .

3. - Acompanya els verbs ser, estar i ............................................. .

4. - Va introduït per una preposició que exigeix el ..........................

5. - Expressa les ................................ en què té lloc l'acció, que poden ser de

lloc,..........................................................................................................................

........ .

20. Subratlla el CD d'aquestes oracions.

a) El Marc explica el tema 9 als alumnes.

b) Els metges han descobert una nova prova.

c) La Mercè ha escrit aquest poema.

d) La policia persegueix un lladre.

e) La Natàlia veia la seva veïna des de la finestra.

21. Ara, transforma les oracions de l'exercici 7 en passives. [10p]

a)

b)

c)

d)

e)

ORTOGRAFIA: M/N

22. Completa amb M, MP o N les següents paraules.

i___mensitat xa___frà tra___via ta___mateix circu____ferència

ca___vi assu____te e____bolic e____fonsar e___negrir

23. Escriu tres oracions amb compte, una amb conte i una amb comte.

Compte

Compte

Compte

Conte

Comte

ORTOGRAFIA: B, D, G, P, T, C.

24. Completa amb B o P.

cam___ cu___ ser___ Llam___ xaro___

Tu___ estri___ destor___ tom___ baoba___

25. Completa amb C o G.

Llar___ blan___ présse___ càsti___ alber___

fan___ espàrre___ nàufra___ pedago___ Ma___ (màgia)

EXPRESSIÓ ESCRITA

26. Contesta.

a) Què vol dir argumentar? Quin és l'objectiu d'un text argumentatiu?

b) Quins recursos es fan servir en un text argumentatiu per intentar convèncer el receptor?

c) En quines parts s'estructura un text argumentatiu? Quina és la finalitat de cada una

de les parts?

27. Completa aquesta informació sobre el text instructiu. [10p]

DEFINICIÓ:

OBJECTIU:

EXEMPLES:

28. Digues si les afirmacions següents sobre els textos instructius són certes (C) o falses (F). Si

són falses, esmena-les.

a) El lèxic ha de ser precís, sense ambigüitats.

b) Es fa servir la 1ª persona del singular o del plural.

c) Es fan servir verbs en mode indicatiu (posàvem, bullen, hem fet...)

d) Es fan servir les perífrasis d'obligació (tenir que+infinitiu, caldre+infinitiu...).

e) En el text només hi han d'aparèixer numerals per indicar l'ordre.

INTERFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES (ARANÈS – CATALÀ – CASTELLÀ)

29. Corregeix els errors que apareguin a les frases següents.

Ahir ens van explicar que tindrem que ensenhar als més petits les capes de la Tèrra.

Eth vull diure qu'encara que i a llet a la nevera, n'hauràs d'anar a comprar.

Aquell hòme tan alt va pescar un peish de 2 kg.

Esperàbem qu'arribessin tots els convidats.

Tinc que col·locar be els accents.

Ahir em va explicar eth compte del Patufet.

No cal que surtis a comprar. Ja i a prou lhet.

Has vist aquell òme que porta bigoti.

ORTOGRAFIA CONSONANTS

30. Completa amb s, ss, c, ç, sc i z.

en__iam ca__ament diagno__i e__ència na__isme

ca__ualitat a__assí organit__ació Gla__ gla__ial

gla__era vampire__a belle__a a__ociació amena__a

lloan__a coneixen__a ca__ola bro__a pi__ina

31. Completa amb M, N.

a__bigu te__ptació o__ni reca__vi a__nistia

e__filar reco__pte co__firmar co__moure e__mig

e__pastar i__mediat i__validar co__nectar e__nuvolar

tra__via è__fasi co__ferència te__ps a__nèsia

32. Escriu una frase amb cadascun dels mots de les parelles en què quedi clara la diferència de

significat. beure / veure

bol / vol

ball / vall

bot / vot

buit / vuit

33. Completa amb B, V.

setem__re aca__ar ne__ada in__asió circum__alació

mò__il cere__ral __erruga apro__ar tro__ar

ha__ia estudia__a ca__ell a__ans o__ligació

llo__a ga__ardina go__ern a__et ta__erna

LITERATURA

34. Relaciona.

1.Comparació Utilització d’un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té

una certa semblança amb aquella

2.Metàfora Presentació de manera ràpida i successiva d’una sèrie d’idees referides sempre a la

mateixa cosa o persona.

3.Enumeració Presentació d’un fet o un concepte real semblant a un altre d’imaginari.

4. Hipèrbole Repetició de l’últim mot d’un vers o d’una frase al començament de la següent:

5. Al·literació Figura que consisteix a posar de relleu una idea mitjançant l’exageració, que pot arribar a

deformar-la

3.5 .- Analitza a partir de les preguntes que tens a sota:

CORRANDES DE L'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans d'enyorança viuré.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Joan Oliver

(versió reduïda)

1.- Comprensió de la poesia: (1) a) Quina acció està fent el poeta en la primera estrofa?

b) Quina situació personal i traumàtica ha viscut?

c) Què vol dir passar la ratlla?

d) Perquè el poeta s’ajeu i besa la terra?

e) Què deixa endarrere el poeta?

f) Cap a on es dirigeix el poeta?

g) Qui és el tema del poema? (0,2)

h) Quins sentiments apareixen en el poema? Qui els podria tenir avui en dia? (0,2)

1.2.- Forma del poema (2) a) Quantes estrofes té el poema ? (0,2)

b) Quants versos té cada estrofa? (0,2)

c) Escriu el primer vers i compta’n les síl·labes(0,2)

d.- Escriu dos mots que rimin amb rima femenina (0,2)

e.- Escriu dos mots que rimin amb rima masculina (0,2)

f.- Escriu dos mots de rima consonant (0,2)

g.- Escriu dos mots de rima assonant (0.2)

h.- Els versos són d’Art Major o Menor? Per què? (0,2)

i.- Posa al costat de la primera estrofa les lletres que conformen la rima (0,2)

j- La frase té l’àvia els cabells de plata: Quina figura retòrica és? Explica què vol dir la frase.(0,2)

VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

a) Quantes síl·labes té el vers número 4? És d'Art Major o Menor? Per què? 0,2

b.- Posa dues paraules de rima masculina (0,2)

c.- Posa dues paraules de rima femenina (0,2)

d.- Posa dues paraules de rima consonant (0,2

e.- Quina figura retòrica és el vent no remuga. Per què?(0,2)

COMPRENSIÓ LECTORA

Posa tu el títol:___________________________________________________

Allà lluny i fa temps, existí a la Val d’Aran un home enorme, d’uns tres metres d’alçada, que

comandava les antigues tribus de la vall en la seva lluita contra els romans.

Es caracteritzava per la seva força extraordinària i el seu caràcter incorruptible. Però també era

conegut per la seva bondat.

Vivia en una cova de Betlan i s’havia enamorat d’una aranesa amb qui tenia una filla.

Aquest home “gegant” era l’estendard fonamental de la defensa del territori contra els seus atacants.

I els romans no sabien com fer-li front. Per aquesta raó, decidiren prendre d’ostatges la seva dona i

la seva filla, sabent que elles eren el punt feble d’aquell implacable defensor d’aquestes terres. Tot i

això, mai s’imaginaren quina seria la seva sort…

Mandronius embogí tant amb el segrest de la seva família, que arrasà el campament romà i rescatà

les seves dones. Com que tenia bon cor va perdonar la vida als seus enemics però ordenà escapçar

una orella a cada presoner per enviar-la a Roma en senyal d’advertiment.

A mitjans del segle XX un home que sembrava patates, trobà un enorme esquelet. I diuen que la

seva calavera es guardà a l’església de Garòs durant anys. Es creia que la relíquia era capaç de curar

i enfortir els nens.

Però com morí aquest home que era tan difícil de derrotar pels romans? Alguns conten que passà els

seus últims dies junt a la seva família. Altres, una trista història de traïció. Diuen que alguns veïns li

tenien tanta por pel seu poder que el trobaren una amenaça i s’uniren per matar-lo. Després d’una

lluita cruel el derrotaren i l’immobilitzaren, i el gegant ordenà al seu fidel servent que el matés

clavant-li un clau al clatell per mantenir el seu honor.

http://www.valdaran.com/mandronius-un-gegant-de-llegenda

1.- Contesta a les següents preguntes en forma de test. Les preguntes mal contestades

descompten:

1- El gegant va ser traït per:

a.- Els romans

b.- Veïns temororos

c.- El seu servent, que el va matar

d.- Les dues anteriors són certes

2.- Quantes versions hi ha de la mort del gegant:

a.- Una

b.- Dues

c.- Tres

d.- Cap

3.- Les orelles d’alguns romans van ser enviades a Roma a.- Per revenja de Mandronius contra els romans

b.- Per mostrar la violència dels aranesos

c.- Per alliçonar els romans

d.- Totes les respostes són certes

4.-Quin era el punt feble del gegant?

a.- No tenia punts febles

b.- L’estendard

c.- Els presoners que van fer els romans

d.- Cap resposta és certa

5.- Les restes del gegant es van trobar presumptament: a.- A Garòs, en el cementiri

b.- En un camp on treballava un pagès

c.- A l’església de Garòs

d.- Al poble de Betlan, quan un home sembrava patates

6.- El Gegant Mandronius:

a.- Estava casat i tenia una filla

b.- Convivia amb una dona sense fills

c.- Estava enamorat d’una noia de Betlan

d.- Cap resposta és certa

7.- El gegant Mandronius va viure: a.- En una població propera a la Val d’Aran

b.- Durant la invasió dels bàrbars

c.- A mitjans del segle XX

d.- Cap resposta és certa

8.- El gegant va morir, segons la segona versió: a.- Assassinat pels veïns

b.- Mort de forma natural

c.- Assassinat per un servent d’un cop al clatell

d.- Cap resposta és certa

9.- Quines característiques es corresponen amb el caràcter del gegant: a.- Era ambiciós

b.- No es podia corrompre

c.- a i b són certes

d- Era terrible

10.- Era capaç d’enfortir i curar nens:

a.- La relíquia en forma de cos del gegant

b.- L’esperit del gegant

c.- La calavera del gegant

d.- Totes són certes

1B.- Posa un sinònim dels mots següents que has de trobar en el text (0,5) Dirigia

Guarir

Paralitzar

Captiu

Dèbil

1C.- Quin tipus de text és? Raona la resposta concretant algun element del text (0)

COMPRENSIÓ 2

Posa el títol______________________________________________________

Sempre tenim tendència a pensar que la humanitat progressa constantment. Però

aquesta idea és la herència del segle de la il.lustració i realment necessita uns quants

matisos. Si ens fixem en la comprensió científica que tenim del món, efectivament hi

ha un progrés innegable. Però hem avançat pel que fa als valors i a la conducta

moral? Hem millorat la manera de tractar la natura? Durant els últims decennis hem

maltractat el planeta i hem posat en perill el més essencial: la supervivència de

l’espècie humana. Volem dominar la natura, però en realitat l’esclafem... De vegades

penso que, segons com, la filosofia dels indis d’Amèrica, dels boiximans del sud de

l’Àfrica o dels aborígens australians era superior a la nostra... Quan els primers

colons europeus van arribar a Austràlia, van preguntar als aborígens: “A qui pertany

aquesta terra?” Els aborígens no van trobar cap resposta. No coneixien aquest

concepte: per ells, la terra no tenia propietari. En aquella cultura, els homes pertanyen

a la terra i en són una part integrant, igual que els animals i els arbres. Ni més ni

menys. És un concepte magnífic, individual que impregna sempre el nostre

comportament. Em sembla que, si ens poséssim a aprendre d’aquestes cultures

tradicionals i a extreure lliçons de la memòria dels nostres avantpassats, hi

guanyaríem.

André Langaney i d’altres, La història més bella de l’home

1.- Posa V o F segons les afirmacions vertaderes o falses(Les preguntes mal contestades resten

de forma que dues mal contestades en resten una de ben contestada). (1) a.- Segons el text, la humanitat progressa de forma constant en tots els àmbits

b.- Hi ha hagut un important avenç en tant els valors com en la comprensió científica

c.- Durant les darreres dècades hem tingut poc respecte pel planeta

d.- L’home vol dominar la natura i això implica la seva destrucció

e.- La forma d’entendre que tenien determinats pobles d’Àsia i Àfrica estava per sobre dels

europeus

f.- Els aborigens austríacs mantenien una idea clara de la possessió de la terra.

g.- Per als aborigens australians els homes són una part més de la natura

h.- L’autor pensa que els aborigens viuen una situació de retard respecte dels europeus

i.- Podem extraure del passat bons consells i aprenentatges

1.2.- Resumeix en tres línies màxim la idea principal del text (0,5)

COMPRENSIÓ LECTORA

Posa el títol____________________________________________________________

Començava a ploure i la broma estenia la panxa pausadament damunt els turons del voltant. L'aigua

es removia sota els meus peus i sentia com la humitat freda em pujava per les cames. Aquella tarda

sense estels era la primera que no tenia por. Em sentia forta i segura, amb ganes de cridar els meus

desitjos al món. Ara et sé dir amb tota seguretat que estava enamorada. De fet, deu anys després

segueixo estant-ho. Amb el meu somriure tímid i radiant il·luminava el carrer i les meves passes

segures obrien pas entre els badocs. De sobte, et vaig veure i em vaig dirigir decididament cap a tu.

Concretament cap als teus llavis, molsuts i humits. Vaig tancar els ulls i vaig tornar a sentir aquella

escalfor màgica que recorre tot el cos i que tant m'agrada. Vaig reconèixer el teu gust, el teu tacte.

Aquell petó de cine es va trencar quan tu, enfadat, em vas empènyer, lluny del teu costat. La gent

ens mirava amb la boca oberta i jo, espantada, vaig marxar corrents. Només pensava: què he fet?.

Havia trencat el pacte d'estimar-nos en silenci. Vosaltres no estareu pensant que estic boja perquè no

vau veure la reacció de la seva dona i dels seus fills, allà presents.

Jo tenia divuit anys, ell quaranta-sis.

1.- Comprensió lectora. Contesta només una de les respostes proposades: 1.- La protagonista: a.- Tenia fred de peus

b.- Tenia calfreds

c.- Tenia una sensació d’humitat

d.- Totes són certes

2.- Aquella tarda: a.- Plovisquejava

b.- Lluïen els estels

c- Hi havia boira intensa

d.- Plovia intensament

3.- La protagonista:

a.- Era decidida

b.- Se sentía amb forces

c.- Estava trista i amb ganes de cridar

d.- Se sentía decebuda

4.- La protagonista :

a.- Es porta molts anys amb el seu enamorat

b.- Es va enamorar però fa deu anys, ara ja no n’està

c.- Està enamorada de la mateixa persona que fa deu anys

d.- Cap no és certa

5.- La protagonista: a.- Anava corrent

b.- Estava asseguda en un banc

c.- Estava al cine

d.- Cap resposta és certa

6.- Per què s'enfada el noi petonejat?

a.- No li agrada el petó

b.- No vol un petó en mig del carrer

c.- No li agraden els petons

d.- Cap resposta és certa

7.- La población on passa l’escena:

a.- Està envoltada de grans muntanyes

b.- Es una gran esplanada

c.- Està envoltada de petites muntanyes

d.- Cap resposta és certa

8.- Qui s’escapa corrents? Per què?

9.- Per què reacciona malament la persona que rep el petó?

10- Què creus què vol dir estimar-se en silenci?

1.1.- Busca en el text una paraula sinónima:

Carnós

Estrelles

Encantat

Caloreta

Esplendorós

1.2.- Quin tipus de tex és

1.3.- Què vol dir- - La broma estenia la panxa sobre els turons

- Petó de cine