cup. programa electoral, municipals 2011

Programa electoral 2011

1

CUP Manresa

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

1 EN DEFENSA DE LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA I LA

COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS, pàgina 5

Educació

Drets socials

Habitatge

Serveis socials

Drets socials i lluita contra el racisme

Treball

De la Sanitat a la Salut

2 ECONOMIA, FORMACIÓ I TURISME: UNA SORTIDA JUSTA

DE LA CRISI, UNA COMARCA AMB RECURSOS, pàgina 20

Sectors econòmics

Model econòmic prioritari: economia social i cooperativa

Formació ocupacional

Compromisos municipals

3 URBANISME, TERRITORI, MOBILITAT I ENERGIA: PEL

PRESENT I EL FUTUR, DEFENSEM LA TERRA, pàgina 32

Urbanisme i territori

Mobilitat

Energia

4 CULTURA I FESTES: EINES DE CONVIVÈNCIA I

LLIBERTAT, pàgina 46

5 PER UN ESPORT POPULAR I FORMATIU, pàgina 62

2


6 LA GENT GRAN, UN COL·LECTIU AMB MOLTES

NECESSITATS PERÒ TAMBÉ AMB MOLT POTENCIAL,

pàgina 65

7 UN JOVENT MANRESÀ PARTICIPATIU I AMB LES EINES I

RECURSOS PER UN FUTUR DIGNE, pàgina 69

8 DE LA DEMOCRÀCIA FORMAL A LA DEMOCRÀCIA

PARTICIPATIVA, pàgina 74

9 NOVES TECNOLOGIES: PER LA TRANSPARÈNCIA, LA

PARTICIPACIÓ I LA IGUALTAT, pàgina 80

10 SEGURETAT CIUTADANA: MÉS ENLLÀ DE LA

DEMAGÒGIA, pàgina 85

11 DES DELS MUNICIPIS, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS

CATALANS, pàgina 90

3

CUP Manresa

Volem fer més feina,i tu també ens pots ajudar

Després de 20 anys de treball municipal i municipalista, i amb

l’experiència adquirida durant els darrers 4 anys a l’Ajuntament, ha

arribat l’hora que la CUP es converteixi en una força molt més

determinant, amb prou pes com per incidir decisivament en les

polítiques que afecten la ciutat i la gent que hi vivim.

Com ha quedat clar en la darrera legislatura, només la CUP pot

garantir que plantarà cara a la dreta de les retallades, però també al

tripartit que ha convertit Manresa en una ciutat desdibuixada i de

futur incert. Des d’un independentisme irrenunciable, i des d’uns

valors socials inqüestionables, apostem per convertir Manresa en un

pol d’atracció, en una ciutat bonica i agradable, que aprofiti les

potencialitats de ser la primera ciutat fora del cinturó metropolità

amb uns límits urbans delimitats i un entorn natural accessible, i que

aposti per una bona comunicació pública amb la resta de pobles de la

comarca i amb Barcelona. Amb més zones verdes, amb una mobilitat

interna moderna i racional. Amb un govern de la ciutat capaç de

prendre decisions valentes. Manresa pot ser un referent en qualitat

de vida, i convertir això en un actiu que li permeti atreure i retenir

iniciatives, projectes i feina, per recuperar l’empenta que ha perdut

els darrers vint anys.

Fa quatre anys, 1600 manresans i manresanes varen confiar en

la CUP, i permeteren l’entrada d’un regidor a l’Ajuntament. Hem fet

molta feina, però en volem més. Ara, tu també pots canviar Manresa;

tu també pots construir el futur.

4


5

CUP Manresa

EN DEFENSA DE LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA I LA COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS

La CUP ha tingut i té, com a prioritat política, el desplegament

de mesures que afavoreixin la cohesió i el ple desenvolupament de

les classes populars. En aquests moments de crisi econòmica que

està comprometent seriosament l’accés als recursos més bàsics, cal

que les institucions facin polítiques destinades a garantir la lluita

contra les desigualtats i contra l’exclusió.

Davant de concepcions caritatives (tant de moda a les nostres

institucions i a certes entitats de la ciutat), el repte social és

incorporar la idea que la igualtat és una condició per a la llibertat i,

per tant, cal ser coherents, també, en el repartiment dels beneficis de

l’activitat humana per evitar els problemes de la desigualtat.

Cal tenir una visió àmplia del benestar social que inclogui, a

més de la salut, l'educació, l'habitatge i la protecció social, l'accés a

la cultura, a la natura, a l'espai públic de qualitat, a les activitats de

lleure i a l'exercici dels drets democràtics.

Els programes de polítiques socials han de figurar com a

elements prioritaris per a totes i tots aquells que ens oposem a la

dualització creixent de la societat i, al nostre entendre, estan

directament relacionats amb la promoció dels conceptes de solidaritat

i cooperació enfront dels d'egoisme i competència salvatge.

Abans de comentar algunes propostes en diferents àmbits,

convé destacar les característiques fonamentals que hauria de tenir la

política social:

- Ha de tendir a ser transversal, és a dir, a afrontar de manera

conjunta els diferents problemes socials de la vila, ciutat o barri. En

aquest sentit són fonamentals experiències com els Plans Comunitaris

o Plans Integrals que, no només plantegen qüestions urbanístiques,

6


sinó que comprenen el conjunt de mesures el el terreny de l’educació,

la sanitat, la cultura i el lleure, la seguretat, etc, necessàries per a la

millora de les condicions de vida dels ciutadans.

- Ha de ser pública i participativa. L’Estat, i en aquest cas els

Ajuntaments han d’assumir la seva responsabilitat política i

administrativa de dirigir i executar els diferents programes socials,

fugint de les tendències privatitzadores. En el disseny i posada en

marxa d’aquests programes hi ha de prendre part els seus

protagonistes: els ciutadans.

- Ha de ser de caire universal, és a dir, adreçada a garantir els

mateixos drets per a tota la població, fugint de la concepció habitual

que dóna les desigualtats per inevitables i basa l’acció en la caritat

vers determinats col·lectius.

Educació. Una eina per a la igualtat i l'aprenentatge col·lectiu

Tot i que en el disseny de les polítiques educatives l’Ajuntament

de Manresa hi té un paper limitat, això no pot servir d’excusa per a la

inacció. És per això que creiem que hem d’anar més enllà de les

competències que l’Ajuntament per intervenir en la política educativa,

implicant-se al costat dels equips professionals existents, les

associacions de mares i pares, potenciant programes escolars,

dinamitzant iniciatives...

A més a més, l'Ajuntament ha de vetllar per fomentar la

implicació de tots els centres en les dinàmiques i propostes de ciutat

en matèria d'ensenyament, tals com les organitzades pel CRP del

Bages com per d'altres organismes, tan les dirigides als mestres com

les dirigides als alumnes o, fins i tot, a les mares i pares. De la

mateixa manera, és necessari implicar-se més activament en el

reciclatge i modernització professional dels mestres i professors de la

nostra ciutat.

7

CUP Manresa

L'escola no és una entitat aïllada de la resta de la ciutat i

l'Ajuntament ha de poder liderar la connexió entre els diferents

agents que intervenen en tot el procés d'aprenentatge, per tal de

posar els fonaments de Comunitats d'Aprenentatge, on escoles,

pares, mares, mestres, associacions de veïns, gent gran, agents

professionals, etc. s'impliquin en un ensenyament-aprenentatge

global, reflex de la societat on vivim, on els coneixements i les

habilitats són compartides entre tothom.

L' educació i l'accés al coneixement és un dret al llarg de tota la

vida i, per tant, cal facilitar tots els mitjans possibles per facilitar

l'intercanvi educatiu tot aprofitant totes les oportunitats que es

puguin trobar.

D'altra banda, l'Ajuntament de Manresa, juntament amb tots els

agents necessaris, ha de posar totes les eines per tal que totes

aquelles persones que per qualsevol circumstància són exclosos del

sistema d'ensenyament actual, puguin trobar la manera de tenir uns

estudis que permetin una inserció a la vida laboral digna per

desenvolupar-se com a persones inserides dins la societat.

És per això que proposem:

• Recursos a les escoles en funció de les necessitats i no

dels resultats acadèmics. En aquest sentit, cal tenir en

compte dos aspectes fonamentals: en primer lloc, que

l’avaluació de la tasca educativa no es pot limitar, només, a les

qualificacions acadèmiques de l’alumnat. En segon lloc, no

podem caure en el parany que tothom accedeix a les escoles en

les mateixes condicions (culturals, socials...); precisament,

l’escola ha de ser un espai que tingui com a objectiu garantir la

igualtat d’oportunitats. A més necessitats, més recursos.

8


• Garantir uns costos d´escolarització menys desiguals.

• Llars d’infants, un servei públic: Fer de les escoles bressol

autèntics centres públics, on la gestió i la titularitat depenguin

de l'administració local. Adequar, de les millors maneres

possibles, la relació oferta-demanda de places 0-3, creant nous

centres o ampliant els ja existents.

• Aprofundir en les propostes de nova zonificació i

finestreta única. Cal consolidar el nou mapa escolar, amb

l’objectiu d’evitar que les escoles triïn el seu alumnat (i, per

tant, n'excloguin la resta). D’altra banda, la preinscripció directa

a les escoles s’està convertint en una font de conflictes i

trampes que s’evitarien (en bona part) centralitzant el procés

en una finestreta única depenent de l’Administració.

• Repensar els serveis poc operatius: Els darrers anys

l’Ajuntament de Manresa ha endegat nous serveis educatius:

projecte educatiu de ciutat, oficina d’informació i escolarització,

servei de suport i informació a les famílies… Sense posar en

dubte la bona intenció d’aquestes propostes, cal entendre que

els problemes van en una altra direcció. Cal esmerçar tots els

esforços en la creació de noves places escolars públiques.

• Ampliar el projecte de Patis Oberts i d’utilització

d’espais a horari complert: Cal ampliar la xarxa de centres

públics amb instal·lacions obertes a horari complert, és a dir,

molt més enllà de l'horari lectiu reglamentat pel departament

d'Ensenyament i les activitats extraescolars proposades per les

AMPAS. Tenim uns equipaments infrautilitzats dotats d'aules,

biblioteques, sales d'actes, gimnasos, aules d'informàtica, de

9

CUP Manresa

tecnologia... Són espais que cal obrir a la ciutat i coordinar

iniciatives per tal de facilitar comunitats d'aprenentatge globals.

• Escola inclusiva: Cal canviar la orientació de la política

d’educació especial. Tot i valorar la tasca feta per AMPANS, hi

ha d’haver un programa que fomenti l’escola inclusiva, és a dir,

l’escolarització ordinària (amb els recursos que calgui) de les

persones que actualment estan fora del circuit educatiu.

• Es fa evident la necessitat dún 6è institut a Manresa,i

potser un 7è. Continuem amb una política de poca previsió, i

això comporta la saturació constant del sistema escolar.

Aquesta situació es pot agreujar amb les polítiques de retallada

de places de professorat iniciada pel govern de la Generalitat.

• Més oferta de mòduls de secundària: S´hauria dájustar

l’oferta a les necessitats del territori i alhora incrementar-la.

• Mantenir lóferta de batxillerat nocturn: Cal pressionar per

evitar el tancament de les línies educatives del nocturn del Lluís

de Peguera, per la importància que té per a les persones que

combinen feina i estudis.

• Més universitat pública: Cal buscar fórmules perquè la

participació pública a la FUB sigui més gran, procurant que

aquesta no es regeixi amb uns criteris tant empresarials i de

mercat. Tenint en compte l’oportunitat que suposa tenir estudis

universitaris propers, cal potenciar la seva vocació de servei

públic.

10


• L´escola d´adults està saturada: L’ajuntament ha de

pressionar les altres administracions i explorar totes les vies de

finançament públic per ampliar l’oferta d’educació d’adults,

tenint en compte l’enorme tasca que desenvolupa (formació

contínua, inserció en el circuit educatiu de persones que

n‘havien sortit, i alfabetització de persones immigrades).

• Aprofitar els serveis territorials: L’Ajuntament ha de fer un

esforç per aprofitar els possibles avantatges de tenir els SSTT al

territori, sobretot pel que fa a la planificació i a la influència

política.

• El finançament del conservatori s’ha de replantejar: S

´hauria de trobar la manera que el Conservatori Professional de

Música no representés un cost tant elevat per a la ciutat

(diversificar-ne el finançament) o, com a mínim, garantir un

retorn més evident per Manresa, com per exemple

l'organització de concerts i audicions tant al Conservatori com

en els diferents barris de la ciutat.

Drets socials

L’actual situació de crisi econòmica i social està abocant a

situacions d’exclusió a sectors cada cop més nombrosos de la nostra

ciutat. L’Administració municipal és l’encarregada de rebre, en

primera instància, les conseqüències d’aquestes situacions, i creiem

que cal defensar una política pública que aposti per garantir els drets

socials de la ciutadania. En cap cas, no estem parlant d’una qüestió

de beneficència, sinó d’assegurar a tothom l’accés a una sèrie de

11

CUP Manresa

recursos bàsics pel sol fet de formar part de la nostra organització

social.

Seguidament exposem unes quantes propostes per a la millora

de l’accés als recursos socials més bàsics:

Habitatge

La CUP entenem que és un dels problemes més greus. Àmplies

bosses de població no poden assumir els preus actuals i futurs.

Aquesta situació és dramàtica per qui la pateix, i a més esdevindrà un

problema social a la llarga, que tindrà conseqüències en la nostra

vida comuna.

Mentre no es produeixi una millora significativa de la situació

pel que fa a l’accés a l’habitatge digne com a dret reconegut per a

tots els ciutadans/es, la CUP seguirà donant suport a les iniciatives

populars que denunciïn i posin en evidència la situació d’injustícia que

vivim a la nostra ciutat.

• Ampliació del servei de l’Oficina Local d’Habitatge: El

servei que en aquests moments ofereix FORUM està col·lapsat,

sobretot pel que fa a l’atenció al públic. Creiem que aquest

servei s’ha de dotar de més personal (especialment en èpoques

de convocatòries de promocions de lloguer social), i que cal fer

dos espais separats d’atenció. Un dedicat a la primera atenció

en matèria d’habitatge i l’altre dedicat a la gestió dels lloguers i

les ajudes (la burocràcia administrativa).

• No als habitatges buits: caldria promoure un reglament

d’habitatges buits amb la finalitat d’abaratir els preus del

mercat de lloguer i potenciar la borsa de pisos de

12


l’administració. Una bona mesura és carregar l’import de l’IBI

un 50% a pisos que portin un temps buits.

• Més control de l’estat dels habitatges: Hem d’evitar la

proliferació de contractes de lloguer de pisos que no tenen la

cèdula d’habitabilitat, perseguint les pràctiques fraudulentes

d’immobiliàries i particulars. Seguir amb les inspeccions d’ITV

dels edificis. L’Ajuntament ha d’assumir les funcions d’aval i

mediació per garantir l’accés a l’habitatge, així com la creació

de mecanismes de denúncia i control de les situacions d’abús o

indefensió.

• Borsa municipal d’habitatge: Cal crear una borsa de pisos

municipals per poder atendre situacions d’urgència i poder així

allotjar-hi persones que temporalment ho puguin necessitar.

• No als desnonaments: La CUP donem suport a l’ocupació i als

moviments socials contra els desnonaments, ja que posen en

evidència l’actual situació d’injustícia. Donem suport a la ILP per

la dació en pagament.

• Promoció de l’habitatge protegit.

Serveis socials

• Fons local per a la igualtat social: L’Ajuntament ha de crear

un fons amb aportacions de totes les regidories que financiï les

actuacions previstes en el Pla Local d’Inclusió Social.

• Accés als serveis públics: Garantir que totes les persones

puguin accedir als serveis públics municipals (piscina, escola

13

CUP Manresa

bressol, bus urbà, etc) independentment de la seva capacitat

econòmica, mitjançant ajuts o preus més baixos a les persones

que ho necessitin.

• Augment dels recursos socials destinats a fer front a les

noves dimensions de l’exclusió social a Manresa

• No a la privatització dels serveis socials: Cal lluitar contra

l’externalització dels serveis d’atenció a les persones

(assistència domiciliària, etc). Les empreses concessionàries no

sempre vetllen per l’interès social i per les condicions laborals

de les persones treballadores.

• Ampliació del servei d’assistència domiciliària; per poder

donar una bona atenció a les persones que ho requereixin. Cal

ampliar i flexibilitzar aquest servei i, sobretot, dotar-lo de

professionals formats en l’àmbit específic.

• Promoure cooperatives d’habitatges amb espais comuns

per la gent gran, com a alternativa a centres de dia i

residències.

Drets socials i lluita contra el racisme

Les polítiques en relació a la immigració no es poden desvincular de

la lluita per la solidaritat, la justícia social i la cohesió de les classes

populars.

La llei d’estrangeria promou el manteniment de l’economia

submergida, la segmentació laboral per orígens i la negació de drets

polítics. En molts casos, els municipis acaben sent els principals

gestors del fenomen migratori sense tenir prou recursos. La manca de

14


recursos facilita enormement la proliferació dels discursos xenòfobs,

ja que s’acaba veient l’immigrant com el principal culpable dels mals

del sistema, en comptes de veure’l com una víctima d’aquest.

Davant del discurs racista el que cal és:

• Garantir l’accés als serveis i prestacions públiques per evitar

l’exclusió

• Potenciar la participació dels col·lectius d’immigrants en les

dinàmiques associatives, polítiques i socials de la ciutat

• Promoure mecanismes de denúncia davant de situacions

d’abús i indefensió per la seva situació legal.

• Promoure altres models a l’hora de tramitar l’arrelament

social que no siguin el de discriminar en funció d’una oferta

laboral, ja que això promou un mercat negre de compra-venda

d’ofertes de treball i una visió molt economicista de la

immigració Basar-se, en canvi, en altres criteris per valorar la

integració social d’aquestes persones com el coneixement de la

llengua, l’associacionisme, etc..

• Fer un esforç per contraargumentar els rumors.

Treball

• Impulsar polítiques municipals d’inserció laboral i

formació que permetin la creació d’itineraris laborals

alternatius.

15

CUP Manresa

• Articular mecanismes per a la denúncia de l’economia

submergida i el frau fiscal.

• Promoure assemblees socials i d’aturats, cal que les

persones que s’han quedat sense feina s’organitzin per poder

defensar els seus drets davant empreses i institucions. Tenir-los

com a interlocutors a l’hora de dissenyar polítiques d’ocupació.

• Aplicació dels plans de “dinamització econòmica” amb

criteris socials: Tot i ser-ne molt crítics, creiem que si hi torna

a haver plans d’àmbit estatal o nacional (plan E, etc) cal un

control públic de la seva aplicació. Promoure l’ocupació

rotatòria de persones aturades i evitar les pràctiques antisocials

que algunes empreses han dut a terme aprofitant aquests plans

(fer fora treballadors just abans del pla per després tornar-los a

agafar).

• Defensa pública dels drets de les persones

treballadores: Donar suport a les plantilles afectades per

acomiadaments d’empreses amb beneficis, etc.

• Suport a l’economia social i solidària. Cal que l’Ajuntament

s’impliqui i doni suport a totes aquelles iniciatives d’economia

social i solidària que sorgeixin a la ciutat.

De la sanitat a la salut

La CUP pensem que cal evolucionar del concepte de “sanitat”

(molt lligat a l’atenció hospitalària) al concepte de “salut”, que inclou

les vessants de benestar no només físic, sinó també mental i social.

16


En primer lloc, la salut està molt lligada a la qualitat de l'espai

públic. Per això volem una ciutat més verda, amb menys

contaminació, amb més espai per caminar i fer esport, amb una bona

xarxa de zones verdes i de lleure repartits pels barris i ben

comunicats entre ells. De la mateixa manera, unes condicions

laborals i socials dignes són un element imprescindible per a tenir una

bona salut.

En segon lloc, la salut no és només un dret que cal defensar de

retallades i mala gestió, sinó, en el cas de Manresa, un sector

econòmic molt important al qual estan associats molts llocs de

treball. En aquest sentit, treballarem perquè Manresa sigui, cada cop

més, un referent en serveis sanitaris per la Catalunya central i tot el

país.

L’abast dels serveis de salut és amplíssim: des del servei que

ofereix l’assistència hospitalària i les urgències, fins als d’atenció

primària o els serveis especialitzats.

Cal manifestar públicament que a l’administració local no li

correspon corregir les deficiències del sistema sanitari. Malgrat això,

cal vetllar per suplir amb recursos propis aquelles necessitats que no

restin cobertes (transport adaptat, algunes de les especialitzacions

mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries...).

• La salut, un servei públic: És necessària la implicació dels

municipis en la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris.

Davant les tendències privatitzadores de l’administració,

l’Ajuntament ha d’apostar per uns serveis públics, universals i

de qualitat. Caldrà vetllar per un correcte ús dels recursos que

doni resposta a demandes creixents, sobretot pel que fa als

aspectes sociosanitaris (atenció a persones malaltes, gent gran,

persones amb mobilitat reduïda...). Finalment, cal potenciar la

17

CUP Manresa

participació dels usuaris dels serveis sanitaris per avaluar--ne i

millorar-ne la qualitat.

• Prioritat per a la medicina preventiva: És important la

promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de

vida saludables. Tot i que municipalment les competències

sobre salut són limitades, hi ha algunes propostes que són al

seu abast. En primer lloc, reconèixer la prevenció com a tasca

pròpia dels professionals de la salut, i recollir-ho en els

contractes de compra de serveis. En segon lloc, potenciar la

tasca comunitària dels serveis de salut. Apropar els serveis de

salut a la població a través de xerrades a sobre hàbits de vida

saludables, desplaçament de professionals als IES, als punts

d’informació juvenil, a casals d’avis, a professionals que

treballen amb col·lectius específics, etc.

• Reducció i control de la despesa farmacèutica: Cal revisar

totes les pràctiques en relació a la dispensació i prescripció de

fàrmacs. Evitar-ne la prescripció, si és possible, quan es puguin

recomanar altres mesures no farmacològiques (esport, teràpies

de grup, etc.); racionalitzar-ne l’ús en les hospitalitzacions.

També vetllar per un control de l’excessiu paper dels visitadors

mèdics als hospitals. Actualment, la despesa sanitària en

medicaments està molt per sobre del que seria raonable.

• Ajudar i potenciar les múltiples associacions de malalts

(d'Alzheimer, de càncer...) facilitant-los l’accés a llocs de reunió,

formació específica, i col·laboració de professionals

especialistes. És molt important que tant el malalt com els seus

familiars se sentin acompanyats durant la malaltia, i per això

18


cal potenciar les associacions que permeten posar en comú

problemàtiques similars.

19

CUP Manresa

20


ECONOMIA, FORMACIÓ I TURISME: UNA SORTIDA JUSTA DE LA CRISI, UNA COMARCA AMB RECURSOS

L’actual situació de crisi capitalista ha demostrat que el

sistema econòmic vigent no ha sigut capaç (ni té com a objectiu) de

garantir el benestar de la totalitat de la població. La naturalesa

capitalista, d’acumulació, explotació i creixement sense límits, ens ha

portat a l’atzucac actual. És per això que creiem que, humilment, cal

posar les bases d’una alternativa que posi per davant els interessos

populars als dels sectors dominants, del valor del treball davant del

capital i els valors de respecte al territori per sobre de la depredació

del medi a qualsevol preu.

Sabem que és una assignatura difícil però estem convençuts

que hi elements d’anàlisi compartits, alternatives ja plantejades i,

sobretot, una necessitat social i ecològica inexcusable que reclamen

posar els fonaments d’una societat lliure i igualitària. Caldrà insistir,

també, en la importància de fomentar la democràcia econòmica i la

participació dels treballadors i treballadores en el desenvolupament

d’aquesta proposta.

Considerem que l’anàlisi i les propostes s’han de fer, sobretot,

en termes bagencs, ja que la interacció econòmica de Manresa amb

la resta de pobles del Bages és absoluta. Des del comerç als serveis,

Manresa fa de capital real d’una comarca que pateix la crisi, i ha de

liderar-ne una sortida que redefineixi el nostre paper en els Països

Catalans del futur.

Sectors econòmics

a) Agricultura i ramaderia

21

CUP Manresa

Encara que minoritària, cal tenir present la importància econòmica,

social i ecològica de l’activitat agrícola i ramadera. La pagesia és

garant de l’equilibri territorial rural (sembra dels camps; arranjament

de camins, sotabosc i marges; manteniment de segones residències,

entre d’altres). Alhora, la pagesia actua com a salvaguarda dels

nostres boscos (biomassa, pastura extensiva ecològica, etcètera).

Per això cal:

• Especialització en els productes agrícoles i ramaders i

internacionalització del nostre mercat mitjançant noves

tecnologies. Millora dels lligams entre productors, intermediaris

i consumidors.

• Una ramaderia intensiva especialitzada i ecològica.

• Manresa: zona lliure de transgènics.

• Mercat de productes ecològics i de proximitat: estudiar la

proposta del mercat del Rebost del Bages, combinant-ho amb

l’impuls del mercat dels dissabtes a la Plaça Major. Fomentar

més mercats setmanals (a la Balconada-Escodines, per

exemple).

• Sectors estratègics: potenciar com a sector de futur la

transformació agroalimentària.

b) Indústria productiva

El sector industrial és un dels més afectats per la crisi econòmica, i el

que ha aportat més persones a les llistes d’aturats. Cal repensar-ne

l’estructura i l’objectiu de la producció industrial.

22


• Sectors estratègics a fomentar: El model basat en la

indústria auxiliar de l’automòbil està clarament esgotat i les

previsions no són pas gaire més optimistes (pujada del preu del

petroli, etc). És per això que creiem que fóra bo reconvertir

aquest sector cap a la producció d’elements destinats al

transport públic col·lectiu i a la producció d’energies

renovables (aerogeneradors, plaques solars...), i a la

investigació en aquests camps.

• Fomentar la constitució d’una xarxa de complicitats

comercials amb empreses d’arreu del món que treballin amb

criteris d’interès públic, social i ecològic.

• Millorar el transport públic cap als polígons industrials.

• Millora de les connexions als polígons: Accés a la banda

ampla i GSM als polígons industrials (en ple segle XXI encara hi

ha polígons industrials a la comarca del Bages amb greus

dèficits d’accés a la banda ampla o al servei de GSM; problemes

que són totalment inadmissibles); apostar pel desplegament de

la fibra òptica i, com a alternativa allà on sigui poc viable,

establir zones Wi-Fi o WiMAX per resoldre problemes puntuals.

• Planificar i gestionar mancomunadament el sòl industrial

del Bages.

• Potenciar el parc tecnològic del Bages (PTB) i blindar-lo en

l’ús exclusiu per empreses relacionades amb l’I+D.

c) Comerç i consum

23

CUP Manresa

La CUP creiem que una política que prioritzi un entorn amable,

endreçat, net i apte per als vianants és l’element que pot ajudar més

els comerços de la nostra ciutat. La defensa del petit comerç com a

element de cohesió social ha de ser una prioritat, en contraposició a

la política de foment de grans superfícies multinacionals i de centres

comercials allunyats de la trama urbana. És per això que proposem:

• Extensió de l’illa de vianants al centre i barri vell, amb

un model de pàrquings perimetrals i amb acords entre les

associacions de comerciants i els pàrquings.

• Millora de la neteja dels carrers

• Ajudes i assessorament municipal per a la modernització

del comerç manresà (venda per Internet, estratègies

comercials, etc)

• Fomentar la cooperació entre comerços (servei de

repartiment a domicili conjunt, etc)

• Treballar perquè tots els sectors del comerç estiguin

representats a les associacions de comerciants (inclòs el

de persones d’origen immigrant)

• Assegurar la col·laboració del comerç en els grans

esdeveniments culturals de la ciutat (marxandatge, menú

de l’Aixada, etc...)

• Foment prioritari de l’extensió del comerç a les

Escodines (bonificacions per instal·lació de comerços)

24


• Impulsar una bona xarxa de cultura i de comerç

gastronòmic, en què els restaurants, coordinadament amb les

institucions, impulsin jornades gastronòmiques basades en els

ingredients típics de la comarca. Fer una fira del Rebost del

Bages que vinculi productors petits amb l’escola.

• Nova cultura de consum: Implicar els agents socials

vinculats a les tasques educatives per fer pedagogia de nous

models de consum responsable. Interactuar amb els sectors de

la societat manresana conscienciats de la necessitat d’aquest

model econòmic.

• Compra pública ètica: L’ajuntament ha de procurar comprar

prioritàriament en empreses que treballen amb criteris socials,

ecològicament responsables i amb la participació democràtica

dels treballadors i treballadores.

d) Turisme

Incomprensiblement, l’aposta pel turisme al Bages encara és

molt incipient, malgrat la gran quantitat de recursos històrics,

culturals i naturals que té la comarca. Creiem fermament que la

identificació de la nostra comarca amb un patrimoni ric i variat, una

programació cultural i festiva molt rica i un entorn natural agradable i

proper és la carta que hem de jugar. És per això que cal:

• Potenciar l’eix Barcelona-Montserrat-Manresa: aprofitar la

proximitat d’aquests dos focus d’atracció turística i la

presència de la Seu i la Cova per potenciar aquest eix

estratègic. Desvincular aquest turisme de la qüestió

religiosa i potenciar-lo com a turisme cultural.

25

CUP Manresa

• Garantir la continuïtat del projecte de Parc Geològic i miner de

la Catalunya Central.

• Potenciar el turisme gastronòmic i vitivinícola.

• Promoure els béns naturals de la comarca. Montserrat, la

proximitat del Pirineu, la proximitat del mediterrani, la

proximitat de Barcelona.

• Millorar el portal de promoció turística del Bages: unificar en

un portal totes les rutes a peu i en bicicleta de la

comarca, itineraris turístics que contemplin l’eix

Barcelona-Montserrat-Bages, un espai per al calendari

festiu...

• Promoció de Manresa i el Bages com a focus cultural de

referència: només a Manresa es fan uns 500 concerts

l’any i hi ha dos equipaments que s’han convertit en una

referència (el Kursaal i l’Stroika), a més de la resta

d’oferta en festivals i fires (Fecinema, l’Aixada,

Mediterrània...). Cal crear una marca de promoció

cultural pròpia

• Crear una zona per a autocaravanes a Manresa: una possible

ubicació seria el Congost, a l’estil de les zones existents

a l’Estat francès.

e) Sectors financers

26


Davant de l’actitud especulativa de la banca, apostem per

l’extensió i el foment de la banca ètica i el control de l’activitat

financera convencional. Es per això que creiem que cal:

• Recolzar la constitució i extensió de projectes de banca ètica.

• Fiscalitzar l’activitat de la banca convencional:

- Usar els serveis jurídics municipals per denunciar

les conductes antisocials de la banca

- Regular la presència de la banca a l’espai públic

(gravar caixers automàtics, etc).

-Informar públicament dels comptes de la banca

privada.

• Crear un servei municipal d’atenció al ciutadà en matèria

d’assessorament econòmic i financer.

Model econòmic prioritari: economia social i cooperativa

Un Ajuntament és una eina de dinamització econòmica molt

important, tant per la pròpia activitat (la contractació de plantilla)

com per la capacitat de generar activitat econòmica (inversions,

concursos, serveis...). És per això que creiem que cal una política

activa del consistori manresà cap a models cooperatius, de

participació democràtica dels treballadors/es i d’economia social. Els

avantatges d’aquest tipus de models són els següents:

1. Generen una economia estable i arrelada al territori:

2. Es basen en la participació democràtica dels treballadors/es

27

CUP Manresa

3. La participació i implicació suposen més capacitat d’adaptació als

canvis

4. Fomenten l’economia en xarxa i la intercooperació

5. Fomenten la formació dels i les cooperativistes i una política

d’inversions racional

6. Faciliten l’entrada al mercat de treball de sectors tradicionalment

exclosos (aturats/des més grans de 45 anys, dones, persones amb

discapacitat)

7. Són empreses ciutadanes, implicades en el seu entorn social

No es tracta pas (com alguns insisteixen a presentar-ho) de

fomentar una estructura econòmica menys eficient, romàntica,

”poc empresarial” i que viu a base de subvencions. Creiem que és

una veritable opció de futur per a l’economia manresana i bagenca.

No debades, les cooperatives han aguantat un 15% més que les

empreses convencionals les conseqüències de la crisi.


• Formació cooperativa dels tècnics d’ocupació: Arribar a un

acord amb Aposta (escola del cooperativisme) per a formar els

tècnics del CIO.

• Incloure el cooperativisme en la formació ocupacional i/o

empresarial: Incloure assignatures sobre cooperativisme als

cursos de formació ocupacional (especialment els relacionats

amb gestió administrativa i empresarial). Ampliar la vinculació

d’Aposta amb la FUB a l’impuls d’estudis ordinaris de

cooperativisme i economia social a la branca de Gestió

d’Empreses.

28


• Facilitar la constitució i el finançament de les empreses

cooperatives: caldria una simplificació per a la constitució de

cooperatives (en el que depengui de l’Ajuntament) i una ajuda

en el finançament. Per exemple, fer de mitjancers amb les

entitats bancàries (sobretot pel que fa al diàleg en la negociació

dels deutes) i fomentar el coneixement d’iniciatives com

COOP57 (cooperativa de crèdit)

• Prioritat en concursos públics: Hi ha d’haver clàusules en

els concursos públics que convoca l’Ajuntament que donin

punts a les empreses cooperatives i d’economia social. Per

garantir la dimensió social i democràtica dels concursos, cal

reclamar una clàusula que asseguri el segell RSEcoop

(responsabilitat social empresarial cooperativa). També donar

punts extra per a les empreses que treballin amb productes i

serveis d’altres cooperatives existents a la zona (cooperativa

agràries, de consum...)

• Descomptes en impostos i taxes: Cal bonificar l’activitat

econòmica cooperativa i social amb rebaixes en impostos com

l’IAE, etc.

• Assessorament en recuperació d’empreses: L’Ajuntament

ha d'assessorar els treballadors/es de les empreses que

tanquen per estudiar la possibilitat de recuperar-les en forma

cooperativa.

• Fusió del MES i CEDEM: Unir en un sol organisme de

promoció econòmica els dos vivers actuals. Formar en la gestió

cooperativa els tècnics del CEDEM i difusió de la opció

cooperativa. Aquest viver d’empreses ha d’estar en contacte

29

CUP Manresa

permanent amb els responsables del CIO, dels mòduls formatius

i de les universitats per a ser una opció real.

• Concessions cooperatives: Caldria assegurar que hi ha una

previsió en el futur de la gestió de serveis en els quals

s’accedeix per concurs públic. Aprovar per ple municipal que,

abans que s’acabin els contractes amb les empreses

concessionàries (deixalles, neteja dels edificis etc), es buscaran

fórmules per a assegurar una alternativa amb fórmula

cooperativa que garanteixi l’extensió dels criteris de l’anomenat

quart sector (gestió d’economia social, sostenibilitat i

democràcia).

• Fomentar fórmules de participació a l’administració

municipal: Potenciar la participació dels treballadors i

treballadores en l’organització de l’Ajuntament. Reducció de

nivells de decisió i estructura més horitzontal.

Formació ocupacional

• Crear una taula en què intervinguin totes les entitats

dedicades a aquest àmbit, amb l’objectiu de coordinar-ne les

iniciatives i organitzar la millor fórmula de portar-les a la

pràctica.

• Garantir els resultats dels tallers ocupacionals i que se

n’avaluïn els resultats posteriorment. Orientar-los als sectors

estratègics esmentats al programa

• Analitzar periòdicament la qualitat i els resultats dels

tallers ocupacionals.

30


• Crear un edifici de simulació d’empreses: és una

experiència desenvolupada inicialment a Sant Pere de Ribes

amb uns resultats d’inserció laboral molt interessants. Es tracta

de crear una empresa real de pràctiques (dividida en

departaments, amb clients ficticis però sense facturació ni

producció efectiva).

Compromisos municipals

• Compromís per reduir els tràmits burocràtics en la creació de

noves empreses.

• Comprometre's efectivament a pagar en 50 dies els proveïdors

de béns i serveis de l'Ajuntament.

• Comprometre’s, en el cas de deutes amb els proveïdors,

d’assumir un paper de responsabilitat i dialogant per a negociar

les condicions de pagament del deute.

31

CUP Manresa

32


URBBANISME, TERRITORI, MOBILITAT I ENERGIA: PEL PRESENT I EL FUTUR, DEFENSEM LA TERRA

Urbanisme i territori

L'urbanisme és un instrument amb alta incidència en la política

social. És una àrea de caràcter global; la visió que es té de la ciutat, la

planificació del desenvolupament, les hipòtesis de creixement que

formula, etc. fan que tingui una transversalitat que possibilita una

millor integració dels diferents col·lectius.

La planificació urbanística cal fer-la tenint present les

necessitats de la població, sense desfigurar la identitat, l'arquitectura

i l'estructura dels pobles i garantint l'accés als serveis bàsics.

L'urbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania.

L'aposta ha de ser per un urbanisme que aglutini la densitat de

població en els espais urbans, és a dir, un urbanisme compacte, que

eviti la proliferació d'urbanitzacions disperses i zones especialitzades

que trenquen la cohesió social i que són contràries a la igualtat i la

justícia social. L'urbanisme ha de ser un element integrador en tots

els sentits; ha d’incloure un desenvolupament urbanístic sostenible i

adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés,

tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de

les persones a la mobilitat; per això ha de millorar les infraestructures

i eliminar els punts de risc de l’espai públic.

A més, cal afavorir la cohesió social, considerant la rehabilitació

i la renovació del sòl urbà, atenent a la preservació i la millora de les

edificacions antigues i/o històriques per tal de consolidar un model de

territori globalment eficient. D’aquesta manera s’ha d’evitar el

sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social.

L'equilibri dins el municipi ha d’incloure zones verdes, espais

públics, equipaments, habitatges, ja que són peces claus que

33

CUP Manresa

contribueixen a la cohesió social, és a dir, a la vinculació dels

membres d'una col·lectivitat entre ells i com a grup.

En les ciutats actuals, l'urbanisme modifica la percepció i

concepció que els ciutadans tenen de la seva pròpia ciutat, de

manera que s'influeix en diversos aspectes subjectius, entre ells la

percepció d'inseguretat o seguretat, un tema que actualment

s'aborda des dels ens municipals, principalment, mitjançant el control

i la retallada de drets. L'urbanisme hi pot jugar i hi ha de jugar un

paper fonamental.

La ciutat s'ha de concebre i construir per als ciutadans, amb

espais oberts i públics, ha de ser un espai integrador, generador de

col·lectivitats i complicitats, i ha de parar especial atenció a l'ambient

natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra

la degradació, i a la supressió de barreres que generen percepcions

d'aïllament, amb actuacions que fomentin el contacte entre les

persones.

Tots aquests aspectes influeixen directament no tan sols en

l'atenuació de la sensació de por i inseguretat que pot generar una

ciutat, sinó també a fer-la un espai realment segur. L'aposta ha de ser

d'espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat,

concentració vers dispersió, integració vers segregació.

La nostra proposta: un urbanisme que tingui com a objectiu

principal la cohesió social i la qualitat de vida

Després de l’eufòria urbanitzadora i especuladora que ens ha

precedit, amb una política municipal poc intervencionista en el

creixement i més preocupada per l’augment d’ingressos de les arques

municipals que no pas pels efectes a mig termini d’aquest

creixement, creiem que cal tornar a la planificació i a l’adopció de

34


mesures que assegurin la cohesió social i qualitat de vida com a

objectius principals.


• Creixement zero fora rondes: Tenint en compte que un de

cada cinc habitatges de Manresa és buit, que encara hi ha

reserves de sòl a l'Est i al Nord de la ciutat i que les

expectatives de creixement de la població els propers anys són

baixes, preveiem que la ciutat no hauria de créixer més enllà de

les rondes en els propers trenta anys. En aquest sentit,

descartem a curt-mitjà termini la construcció de nous

habitatges a l'entorn de la torre Santa Caterina. Pel què fa a

l'Est (la proposta d'ARE) s'instarà a la Generalitat a paralitzar la

urbanització prevista i a mantenir els terrenys previstos per la

nova urbanització com a sol de reserva per si en un futur més o

menys llunyà la ciutat necessita augmentar el seu parc

d'habitatges. A la zona Nord, entre la barriada Mion i la plaça

Catalunya, el creixement urbanístic s'hauria de condicionar a la

creació del parc del Puigberenguer i al manteniment de totes o

la majoria de les activitats agrícoles actuals.

• El Congost: Es presenta una proposta d'urbanització definitiva.

Arranjar definitivament aquest espai serà la nostra prioritat.

Desestimarem el projecte de l'any 2005 perquè no preveu el

baixador de ferrocarril ni el tramvia, perquè situa els

aparcaments allunyats dels equipaments més utilitzats i,

sobretot, perquè planteja una reforma innecessàriament

costosa. Mantindrem l'aparcament actual, farem el carrer que

travessa el Congost d'una sola direcció i enjardinarem la resta

d'espai lliure per tal de convertir la zona esportiva en un

veritable parc. També projectarem una passera que uneixi el

35

CUP Manresa

Congost amb la carretera de Cardona, a l'alçada de l'Avecrem,

per tal de facilitar els desplaçaments a peu i, alhora, apropar els

aparcaments del Congost al centre de la ciutat.

• Solar de davant del baixador dels Catalans: Ús lúdic i

esportiu i adequació immediata.

• Fàbrica Nova: El projecte aprovat en el seu moment ja no era

prou satisfactori (excessiu pes del centre comercial, poc espai

públic útil, excessiva destrucció del patrimoni arquitectònic i

insuficient equipaments per la ciutat). Per això ens oposarem a

les modificacions que empitjorin aquests paràmetres, sobretot

si no hi ha garanties que la inversió es produirà a curt termini.

• Pisos buits: Seguirem insistint en que cal identificar i gravar

fiscalment els pisos buits per tal d'incrementar el mercat de

lloguer i abaratir-ne els preus.

• Oficina Local d’habitatge: Caldrà ampliar la oficina local

d'habitatge, tant físicament com competencialment, per tal

d'oferir assessorament en matèria d'habitatge que inclogui

l'atenció a les persones amenaçades de desnonament.

• Parc Agrari. La història de Manresa va lligada a la de l’horta

que, encara avui, ocupa un espai molt significatiu del terme

municipal, repartit, sobretot, entre dues grans àrees, el Poal i

Viladordis.(tot i que també queden parcel·les conreades a la

llera del riu o de la riera de Rajadell, i a sota la Balconada -el

Torrent dels Llops- i Sant Pau). El Poal i Viladordis estan

catalogades com a zones agrícoles d’especial protecció, una

categoria que representa un reconeixement més simbòlic que

36


real, però que comporta un primer pas de cara al projecte de

parc agrari. Un primer pas, però, insuficient, ja que no ha pogut

evitar que diferents projectes urbanístics i de construcció

d’infraestructures (el desdoblament de l’eix Transversal, per

exemple) en redueixin progressivament l’extensió.

Entenem que aquesta activitat social i econòmica, el

regadiu, té encara, en el segle XXI i a la nostra ciutat, molt

sentit i que, per tant, cal aturar el procés d’eliminació de

superfície agrària al voltant de la ciutat per tornar-la a posar en

valor:

-Perquè són una font d’aliments de proximitat.

-Perquè ens identifiquen com a ciutat que no es pot entendre

sense tenir en compte el passat agrícola.

-Perquè són una font de riquesa i de treball per a moltes

persones i encara ho podrien ser més.

-Perquè són, o haurien de ser, un espai també per al lleure, per

passejar-hi o per cultivar-hi el propi hort.


1. La constitució d’un consorci del parc agrari de

Manresa, integrat per l’Ajuntament, la Junta de la Sèquia,

la Unió de Pagesos i l’Escola Agrària, que tindrà com a

objectiu potenciar i donar a conèixer l’activitat agrícola

del municipi i els productes que en resulten.

2. La potenciació, també des de l’Ajuntament, dels

productes de l’horta manresana, amb campanyes de

difusió i informació, així com la promoció dels

establiments i els mercats en els quals és possible trobar

aquests productes. En aquest sentit, entenem que

37

CUP Manresa

recuperar el mercat de les pageses de la plaça Major té

un potencial turístic, comercial i, fins tot, cultural.

3. L’adequació i la senyalització dels camins que creuen

aquests espais.

4. La divulgació dels valors paisatgístics i culturals de l’horta

de Manresa.

5. La creació d’una bossa de terres (semblant a la bossa de

pisos de lloguer gestionada per FORUM) que faciliti l’accés

a la terra a aquells que la volen conrear.

Mobilitat

La qüestió de la mobilitat omple gran part dels discursos polítics

i ciutadans a Manresa. Es tracta d’un aspecte polèmic, en el qual els

darrers anys s’ha dut a terme una línia política poc clara, més

preocupada d’intentar quedar bé amb tots els sectors afectats que no

pas d’assolir els objectius polítics que s’havien acordat. No cal dir que

aquesta manera de fer política (present també en altres àrees)

aconsegueix, finalment, l’efecte contrari que busca: acaba generant

frustració en tots els sectors perquè cap no es veu representat

totalment en la intervenció final i, en canvi, l’objectiu polític que es

perseguia amb aquesta intervenció s’aconsegueix només a mitges.

En una política d’afectació ciutadana tan evident com la

mobilitat cal tenir un discurs i una pràctica coherents, però sobretot

les idees molt clares per a convèncer amplis sectors ciutadans de la

necessitat de prendre certes mesures. Mesures que han d’anar

encarades a la racionalització de la presència del trànsit privat a la

ciutat, a la millora notable del transport públic i els trajectes a peu i

en bici i a una bona connexió amb la resta de pobles de l’entorn i amb

Barcelona. No es tracta pas de cap caprici, sinó que estem

convençuts que l’avenç en aquestes polítiques comportarà

38


conseqüències positives per als drets ciutadans, l’activitat econòmica

i el medi ambient.

La nostra proposta: una Manresa i una comarca amb una

mobilitat prioritàriament pública

• Pla de mobilitat del Pla de Bages: Si en un tema Manresa

necessita planificació supramunicipal, és sobretot en el del

transport públic. Cal crear una sola xarxa de transport públic

que abasti tot el pla de Bages, com a mínim. Seria molt

interessant, però, El Consorci del transport públic de la comarca

del Bages ha de posar-se en marxa de forma immediata amb

l’objectiu d'unificar el servei de transport urbà de Manresa amb

els línies de bus interurbanes que uneixen la ciutat amb els

municipis propers, per tal de crear una sola xarxa integrada, no

només tarifàriament sinó també funcionalment. Alhora, aquest

consorci també ha de proposar una zona supramunicipal pel

servei de taxi.

• Volem el Tren-tram: La implantació del tren-tram a Manresa i

la comarca ha de ser una prioritat i l’Ajuntament ha de

pressionar a la Generalitat perquè s’acompleixin els terminis

(2014).

• Manresa-Barcelona, 45 minuts: L’altra prioritat alhora de

reclamar a la Generalitat o a les administracions que

correspongui és la millora del servei de Rodalies que uneix

Manresa i l’Àrea metropolitana, amb l’objectiu d’assolir els 45

minuts de trajecte fins a Barcelona.

39

CUP Manresa

• Xarxa de nit-bus: Així mateix, es sol·licitarà que Manresa

s’inclogui en la xarxa de nit-bus que uneix Barcelona i alguns

municipis del seu entorn a les hores en que no hi ha servei de

ferrocarril.

• Volem anar més i més bé a peu: Per tal de facilitar els

desplaçaments a peu s’eixamplaran –i arbraran, si és possible-

voreres als carrers on les mides no siguin les adequades, entre

ells, el Cos, Esquilets (dalt), Viladordis (de Sardana a P.

Vilomara), Major, Joc de la Pilota, Passatge de la Ribera,

Circumval·lació, Pujada del Castell.

• Carril bus:. Es crearà un carril bus a la carretera de

Vic/Cardona i al tram superior del Passeig de Pere III.

• Ampliació de la zona blava: S’ampliarà la zona blava a

d’altres carrers del centre, com ara el carrer Súria.

• Zones verdes d’aparcament: Es crearan zones verdes

(espais d’aparcament exclusiu pels veïns) al Barri Antic, a la

Balconada i a d’altres espais a estudiar. Pel que fa al Barri Antic,

s’eliminaran totes els places lliures d’aparcament, convertint la

Plaça Milcentenari en un parc públic, tal i com assenyala el Pla

General, i reservant la resta de places en superfície pels veïns i

veïnes.

• Ampliació del carril bici: S’ampliarà el carril bici als carrers

on la convivència entre els automòbils i les bicicletes comportin

perill excessiu per als ciclistes

40


Energia

El sistema energètic català, està basat en centres de producció

controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas

Natural, etc.), que es troben allunyats dels principals focus de

consum. És per això que cal que la instauració de les energies

renovables sigui concebuda com a centres de producció d'energia

propers als centres de consum, en contra d'alguns projectes que

proposen macroinfraestructures que necessiten grans xarxes de

distribució posteriors, per les quals es perd un significatiu percentatge

de l’electricitat produïda (fins al 35%). Una bona opció per tal

d'apropar els centres de producció i de consum és la recuperació dels

centres municipals de producció d'energia.

A més a més, el principal problema del sistema energètic és

que la potència elèctrica generada es basa en fonts d’energia no

renovables i contaminants (centrals tèrmiques i nuclears) que són poc

eficients energèticament. Per tant, ara com ara, ens trobem amb un

model energètic ineficient i basat en fonts contaminants, en un

desequilibri territorial, i en una concentració econòmica empresarial

que és econòmicament injusta.

La nostra proposta: menys consum, més eficiència, energia

local

Creiem que els municipis tenim una responsabilitat important

en aquest canvi de sistema de producció i consum i energia. Manresa

(i el Pla de Bages en general) han de fer una aposta per l’estalvi

energètic, per la millora de l’eficiència en el consum d’energia i i per

l’impuls de la producció local d’energia.

41

CUP Manresa

• Elaboració d’un Mapa Manresà per al desenvolupament

d'energies renovables. Aquest mapa (en coordinació,també,

amb la resta de municipis del Pla de Bages) ha d’analitzar les

possibilitats d’obtenció d’energia amb fonts renovables amb

recursos del municipi, en col·laboració amb universitats,

entitats i institucions locals i supramunicipals. Un dels objectius

finals del mapa seria avançar cap a la màxima autosuficiència

de les zones que queden fora de la trama compacta de Manresa

(els Comtals, el Xup, Miralpeix i Viladordis).

• Cooperatives energètiques. La legislació vigent a l'estat

espanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui

esdevenir generadora d'energia a partir de fonts d'energia

renovables. A més a més, permet que l'energia generada es

pugui aportar a la xarxa i obliga l'empresa distribuïdora de la

zona a comprar l'energia produïda a un preu primat que fixa el

govern de l’estat. L’ajuntament ha de facilitar la instal·lació

d’aquestes iniciatives al municipi. Una de les primeres

propostes podria ser l’assessorament de Som Energia, la

primera cooperativa energètica existent als Països Catalans, en

aquest matèria.

• Utilització de la biomassa forestal com a font d'energia.

És imprescindible una implicació decidida del l’Ajuntament de

Manresa i del Consell Comarcal (amb la col·laboració, sobretot,

de municipis amb tradició i possibilitats forestals) en

l'aprofitament d'aquests recursos no pas escassos al nostre

país. En aquest sentit, i sent conscients que aquestes propostes

impliquen grans inversions que es rendibilitzen a llarg termini,

es proposen dues línies d'actuació:

42


1. Estudiar les possibilitats d'obtenció de matèria

primera (estella forestal) de la zona i, en funció de les

possibilitats, fer plans integrals per tal d'instal·lar calderes

d'estella forestal als equipaments municipals i altres

edificis.

2. Estudiar en cooperació entre diversos ajuntaments d'una

mateixa zona la possibilitat de construir una planta

de biomassa, que sí que permeti generar aigua calenta

per abastir la població.

• Instal·lació de panells solars (situats sobretot a les

teulades dels edificis públics) i petits aerogeneradors

(previ estudi sobre les condicions meteorològiques i idoneïtat

de la zona) per obtenir electricitat (edificis privats,

empreses, instal·lacions municipals i enllumenat públic), o

bé, aigua calenta i calefacció (en funció de l’opció

instal·lada). Aquests panells i aerogeneradors podrien

suposar un estalvi econòmic a llarg termini i fins tot un

benefici econòmic, en cas de venda de l’excedent energètic.

• Creació de jardins als terrats dels edificis.

• Substituir els semàfors de bombetes incandescents

per làmpades de LEDs que s'alimenten amb plaques

fotovoltaiques

• Instal·lació gradual de la tecnologia LED en

l’enllumenat municipal

43

CUP Manresa

• Aplicació i compliment de les normatives existents (codi

tècnic de l'edificació, decret d'ecoeficiència, etc.) en els

edificis de nova construcció.

• Potenciació de les auditories energètiques a l’abast

de tothom. Per oferir les solucions més adequades a cada

llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus

baixos i reduïts i, si cal, de manera gratuïta en el cas de

persones amb ingressos baixos i d’entitats sense ànim de

lucre. A partir d’aquí cal informar de les mesures a adoptar:

aïllaments tèrmics, augment de l’eficiència en il·luminació,

hàbits sostenibles de consum, optimització de calderes i

bombes de refrigeració, etc.

• Incentivació, concessió de crèdits tous i ajuts per a

famílies (sobretot aquelles amb menys recursos), per tal

de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder

posar-les en marxa. En aquest sentit cal combatre des del

municipi el fenomen dels “pobres energètics”, gent amb

pocs recursos que no pot disposar de calefacció ni aire

condicionat.

• Cal també facilitar la feixuga tramitació i el sistema de

primes vigent, ja que actualment dificulten la

implementació d’alternatives de generació distribuïda, en

favor de la centralitzada.

• Assessorament i conscienciació de la importància en la

reducció de les emissions per part d'indústries i

comerços, tot implementant millores en il·luminació i

consum energètic.

44


• Promoció de l'autosuficiència energètica a les

indústries, desenvolupant sistemes de

subministrament, principalment solar i tèrmic, però

també d'altres sistemes com ara la biomassa, l'ús de

gas metà mitjançant la cogeneració, etc. Aquesta és una de

les fórmules per reduir la dependència de combustibles

fòssils. Cal la col·laboració i coordinació amb d'altres

administracions.

45

CUP Manresa

46


CULTURA I FESTES: EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un

model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP

entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de

relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La

cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a

persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i com a vilatans

i vilatanes. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment

democràtic i de vertebració social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha

de ser el de fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la

revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota

la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,

protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per

assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu,

l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un

projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment

cultural col·lectiu. Per això, la política cultural ha de partir del principi

de fer a tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per

evitar la dualització de la societat i per promoure una producció

cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de

socialització del patrimoni comú.

La nostra proposta: Manresa, una referència nacional

La CUP creiem que, en els darrers 12 anys de tripartit, no hi ha

hagut una línia clara en política cultural, i que més aviat s’ha apostat

per anar trampejant les demandes de les entitats “de pes” de la

47

CUP Manresa

ciutat (no necessàriament ni les més representatives ni les que

programaven una oferta cultural més interessant). Hi ha un cert

cansament en el paper de l’administració municipal pel que fa a

l’excessiva burocratització i les poques facilitats per a la pràctica de

la cultura per part de l’Ajuntament.

És per això que, tot i ser conscients de la retallada

pressupostària que patirà l’Ajuntament, cal traçar les línies mestres

d’una política cultural que pretengui situar Manresa al mapa cultural

dels Països Catalans. És un bon moment per a fer aquesta proposta,

en el sentit que tindrà com a elements molt importants la

racionalització dels recursos, l’aprofitament màxim dels equipaments

existents i la il·lusió, l’originalitat i la participació com a contraposició

a la política d’improvisació, subvenció i despesa sense un objectiu

clar que ha guiat la política cultural manresana fins ara.

Finalment, volem deixar clar que hi ha una condició

indispensable per a arribar a aquesta referencialitat, que és la millora

de la connexió amb transport públic amb els pobles i ciutats de

l’entorn.

1. Per a fer cultura calen recursos

Un dels aspectes en què la tasca de l’Ajuntament té més sentit és el

de les infraestructures. Creiem que l’administració ha de fer petites

intervencions que poden suposar un salt qualitatiu important en la

pràctica cultural.

• Cal elaborar un cens d’espais aptes per a la pràctica i creació

cultural. Això hauria d’incloure no tan sols els espais

específicament culturals, sinó també escoles, locals d'AAVV... És

important conèixer les possibilitats de cada barri en aquest

sentit.

48


• Cal ampliar l’horari d’obertura de la biblioteca del Casino,

especialment en època d’exàmens, i augmentar-ne el fons. A

més, caldria potenciar les biblioteques veïnals i escolars.

• Cal (i no ens cansarem de repetir-ho) una sala polivalent

cèntrica i pública oberta a les entitats manresanes. Aquesta

Sala Polivalent hauria de funcionar com a lloc d’actuacions

(bàsicament musicals) però també de creació i d’assaig. Amb

un aforament mínim de 1000 persones caldria que complís dues

condicions indispensables: la possibilitat de usar-la per usos

molt diversos (concerts, xerrades, assajos, funcions teatrals,...)

però prioritàriament per a la creació i divulgació cultural i, a

més a més, que tingui una ubicació dins el nucli urbà i, per tant,

s’hi pugui accedir a peu.

• La gestió de la Sala polivalent hauria de defugir la dels centres

cívics, i estudiar la possibilitat de cedir-la a una entitat o

col·lectiu, que en facilités la dinamització i n'aprofités al màxim

les seves possibilitats, tot mantenint-la a disposició de les altres

entitats de la ciutat.

• Cal que hi hagi instal·lacions elèctriques fixes a diverses places,

prioritàriament on des de fa anys s’hi programa cultura (Plaça

Gispert, per exemple). Cal, també, que l’Ajuntament faciliti la

feina de les entitats elaborant el pla de prevenció i seguretat a

les places, i que serveixi per a tots els espais.

• Cal un escenari mòbil propietat de l’Ajuntament (que permeti

diverses mides i que eviti llogar-lo cada cop).

49

CUP Manresa

• Calen lavabos mòbils propietat de l’Ajuntament per evitar la

despesa excessiva en lloguers

• Calen escenaris a l’aire lliure: a Manresa no hi ha molt pocs

espais a l’aire lliure en condicions (tipus amfiteatre) habilitat

per a fer-hi cultura. Es podrien millorar el del Centre Cívic

Selves i Carner (alçar l’espai existent), o bé posar-n’hi al Pati

del Casino o a la Pista Castell (en cas d’enderroc, aprofitant el

pendent del parc). També caldria pensar en un espai de gran

format a l’aire lliure amb lavabos d’obra, tanques fixes i

escenari d’obra.

• Calen bucs d’assaig per als músics: hi ha un dèficit important en

espais d’assaig, se’n podrien ubicar en espais municipals en

desús i cedit a un preu baix a un futura associació de músics

(ben preparats però amb horaris més lliures).

• Cultura popular i tradicional: La feina de les entitats és

impagable, però cal l'impuls d'una política cultural. S'ha

d'acostar la imatgeria i les tradicions a tota la població, i no

limitar-se a treure-les per la Festa Major i la Llum. Una bona

idea seria la creació d'una mena de Museu de la Imatgeria, que

serviria per mostrar-la però que també en garantiria la

conservació i el manteniment, ara per ara molt precaris.

• Cal potenciar la creació, sobretot en Arts plàstiques. Les

possibilitats d'exposició es centren en les sales comercials, que

difícilment aposten per coses arriscades. L'Ajuntament ha de

possibilitar que els joves i els que surten dels camins més

comercials també puguin exposar. Proposem de fer alguna cosa

50


més, com la setmana de l'Art al carrer, on els artistes podrien

crear instal·lacions als espais públics.

• Finalment, estudiar la possibilitat que la Guàrdia Urbana faci la

tasca de controlar l’accés als recintes tancats on es facin

concerts o altres espectacles estalviant a les entitats la càrrega

de contractar seguretat privada, tal i com preveu la nova llei

d’espectacles de la Generalitat de Catalunya.

2. La cultura és corresponsabilitat

S’ha demostrat, amb el pas del temps, que els projectes i espais

culturals no es poden gestionar només des de les institucions; el

model únicament funcionarial no funciona (la Kampana, un bon

exemple). També tenim clar que un dels objectius bàsics de qualsevol

proposta cultural és arribar al públic.

És per això que apostem perquè les entitats i els creadors i

creadores puguin participar en el disseny, la programació i la gestió

dels espais culturals. Durant anys, el Galliner ha sigut l’única

referència en aquest aspecte, i no es pot negar pas el seu èxit.

Aquesta participació crea vinculació, responsabilitat i compromís.

L’ajuntament ha de tenir molt clar què demana a canvi

d’aquesta participació. Cal exigir que les propostes tinguin voluntat

d’arribar a la gent, que facin bullir l’olla de la cultura, que ajudin a

millorar esdeveniments culturals en decadència o en proposin de

nous.

És la lògica de l’intercanvi. La ciutat cedeix infraestructures i

recursos a les entitats, però aquestes tornen el “regal” amb cultura

per a la mateixa ciutat.

51

CUP Manresa

A Manresa existeix una xarxa d'entitats que desenvolupa

programes d'activitats en el camp artístic, de l'educació en el lleure,

en el cívico-social i en el de la cultura popular. L'Ajuntament

recolzarà aquestes programacions sempre que siguin obertes a la

participació dels ciutadans, aportin una certa qualitat i interès social i

fomentin valors de democràcia, solidaritat, autoorganització i sentit

crític. Aquest suport es basarà en una política de subvencions i/o de

recolzament logístic i infraestructural amb criteris clars i transparents.

Una forma de relació entre l'ajuntament i les entitats pot ser les

subvencions puntuals, per a projectes concrets amb interès especial i

de difícil finançament sense aquesta ajuda. Cal ser molt curós i no

convertir les subvencions en un substitutiu de l'esforç i la participació

de les entitats i els seus membres.

Un altre instrument útil alhora d’ajudar a les entitats és la

condonació d'impostos (IBI, llicències d'obres..). Tot i ser una pràctica

que topa amb obstacles legals, hi ha formules que ho fan possible.

En el camp de les arts plàstiques cal evitar plantejaments de

suposat elitisme i partir de la base que tot tipus d'art pot arribar a

gent de tota mena i que cal potenciar-ne l'excés de com més sectors

socials millor.

D’altra banda, o podem desaprofitar les iniciatives privades

existents (Propaganda, l'Stroika, Gramola, Vermell, La General, Siule, sales

d’exposició,...) i val la pena estudiar convenis estables amb aquests i

d’altres agents. L'Ajuntament hauria d'afavorir la música en directe, si cal,

ajudant els locals a ser legals.

3. La cultura és una eina de transformació i igualtat

La cultura ha d’ésser per als ciutadans un mitjà de participació

social, de diàleg i de reflexió comuna que ens ha de permetre

reconèixer-nos com a persones i col·lectivament com a catalans i com

52


a Manresans. La cultura és per tant una eina d'aprofundiment

democràtic i de vertebració social.

muA la nostra societat hi ha desigualtats econòmiques, socials i,

també, culturals. Hem d’assegurar-nos que totes les persones que

viuen a la ciutat tenen els mateixos drets en l’accés a la cultura.

L’escola, en aquest aspecte, hi té un aspecte fonamental. Si

considerem important la funció formativa de la cultura, l’hem de fer

entrar a l’escola. Cal que les entitats i creadors/es puguin mostrar el

que fan (amb programes que passin per totes les escoles). S’ha de

poder tenir una formació bàsica i variada en cultura,

independentment dels recursos que es tinguin. Qui vulgui una

formació molt especialitzada i amb possibilitats de titulació ja té els

seus espais d’aprenentatge. Cal que les escoles siguin la pedrera de

la cultura a Manresa.

En aquest aspecte, un dels projectes interessants que ajudarien

la ciutat a un paisatge una mica més amable seria el d’impulsar el

muralisme, és a dir, aprofitar espais públics/privats (sobretot grans

parets al descobert d’edificis enderrocats o de solars) per a

l’expressió dels artistes manresans. És una opció barata que té uns

efectes importants sobre el paisatge de la ciutat, a més d’un tret

diferencial que podria arribar a ser turístic). Només cal veure els

efectes sobre l’ambient al barri vell de Gasteiz o a Berlín.

Respecte a la població nouvinguda, cal tenir en compte que

l'accés a la cultura és molt difícil si les condicions quotidianes de vida

no tenen uns mínims assegurats. Calen, doncs, mesures i iniciatives

que facilitin l’accés a la cultura al conjunt de la població. Així mateix,

les entitats del municipi han de jugar un paper decisiu per aconseguir

un bon nivell d'integració.

Finalment, cal també garantir l’accés a les instal·lacions

culturals de les persones discapacitades. Cal habilitar una secció de la

biblioteca per a deficients visuals, amb personal, mitjans i material

53

CUP Manresa

adequat. Cal avançar molt més en la supressió de barreres

arquitectòniques en el patrimoni monumental i els equipaments

culturals.

4. Que els grans esdeveniments no passin de llarg

Els grans esdeveniments culturals que es fan a Manresa (Fira

Mediterrània, Festa Major i Fira de l’Aixada en menor grau) deixen

molt poc pòsit a la ciutat. No s’implica prou la gent en la preparació ni

en el tipus de programació i s’acaben fent coses en les quals els

manresans i manresanes som, bàsicament, espectadors passius.

Considerem important que hi hagi fórmules que assegurin la

participació de les entitats i creadors/es en aquestes fires i festes.

Una possibilitat serien els escenaris/espais Denominació d’Origen

(mostra de música/teatre/dansa/art de la comarca).

Una altra opció seria fer programes específics previs a aquestes

celebracions, un cop més, a les escoles.

Pel que fa a la Fira Mediterrània (segurament la inversió més

gran que es fa a la ciutat durant tot l’any, però que encara es viu com

una cosa estranya), es podria proposar un canvi de format: dos dies

entre setmana oberts al públic però orientats als programadors, i un

cap de setmana amb actuacions més populars i properes, que

inclogués tallers, etc. No cal subestimar la importància d’aquesta fira

perquè, a banda de l’activitat purament cultural, és un dels

esdeveniments culturals que mou més diners a nivell principatí.

5. Barri Vell, la cultura a peu de carrer

Històricament, el barri vell de Manresa ha estat un dels grans

oblidats de la política manresana. Malgrat la inversió que s’hi ha fet

els darrers anys, és paradoxal observar la quantitat d’espais i

equipaments municipals en desús o abandonats, sense una funció

concreta, i que contribueixen a la imatge de degradació que té el

barri.

54


És en aquests espais on veiem un gran potencial per a la

creació i exhibició de cultura. En la línia del que va aprovar el ple

municipal (a proposta nostra) de cedir al col·lectiu d’artistes els

baixos municipals del carrer Vallfonollosa, cal fer propostes en

d’altres equipaments perquè el barri Vell esdevingui un pol de

cultura. També coincideix amb la iniciativa “Obrim els baixos de les

Escodines”, impulsada per l’associació de veïns.

Seria important que, a més d’aquests petits espais de mostra i

creació, hi hagués un espai més gran que servís com a lloc de trobada

i posada en comú.

6. Els museus també hi són

Els museus manresans també han de fer la seva aportació a la

vida cultural de la ciutat però, com en altres àmbits, no hi ha hagut

una política museística coherent. Els museus existents (comarcal, de

geologia, de la tècnica) van per lliure i això desaprofita recursos i els

fa aparèixer com a realitats aïllades les unes de les altres.

El Museu comarcal necessita una reformulació en profunditat. El

que en aquests moments és una exposició de objectes antics més o

menys vinculats a la ciutat, hauria de convertir-se en un museu

didàctic que mostres de manera entenedora l'evolució de Manresa al

llarg dels segles.

S’hauria de definir i potenciar la relació amb el MNAC, sobretot

pel que fa a l’època barroca (que és majoritàriament el fons del

museu comarcal), malgrat ser conscients de les limitacions tècniques

que té el museu. També potenciar la relació dels altres dos museus

amb les seves respectives xarxes. A més a més, cal potenciar l’espai

memòries, encetat recentment, com un element diferenciador.

També caldria que la Cova i la Seu fessin una aportació a nivell

cultural a la ciutat, tenint en compte el patrimoni històric que

representen. Cal que aquests espais s’obrin al públic més enllà de les

55

CUP Manresa

xarxes de difusió religiosa, com un element cultural més. Vincular la

relació dels edificis propietat de l’església catòlica amb les

institucions públiques a un ús públic (d’acord amb les característiques

dels espais) de les instal·lacions (claustres al mig de la ciutat, etc.)

7.Una referència de la catalanitat arreu dels Països Catalans

Si entenem la cultura com un dels elements centrals de la

nostra identitat com a poble, hem de fer una aposta decidida perquè

Manresa sigui una referència en expressions populars i

contemporànies en català. I és especialment important que es

potenciï la cultura popular tradicional.

Per això cal insistir en aprofitar l’embranzida de la Fira

Mediterrània i la futura recuperació de l’edifici de l’Anònima com a

escola de cultura popular. I apostar, prioritàriament, per programació

d’espectacles d’arreu dels Països Catalans. Caldria, també, recuperar

i ampliar intercanvis culturals com els que s’havien començat amb

Alcoi, fent-ho extensiu a moltes altres poblacions. Amb 11 milions de

persones l'intercanvi dóna per molt.

Cal un calendari anual de festes tradicionals. A hores d’ara,

Manresa no és referència en cap de les celebracions tradicionals al

llarg de l’any. No es tracta de voler-ho fer tot (la referència també pot

ser comarcal, com el carnestoltes a Sallent), però sí de donar

l’oportunitat a tots els manresans i manresanes de gaudir de les

celebracions populars.

8 Foment de la memòria històrica

A la CUP creiem que no hi ha cap col·lectivitat humana capaç

d’afrontar el futur amb èxit com a tal si no se’n coneix el passat. Per

això considerem important recuperar la història del nostre municipi

per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la

història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el

56


futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per

a la població nouvinguda.

En aquest sentit, considerem imprescindible eradicar qualsevol

presència en l’espai públic de referències lligades a la negació dels

drets individuals i col·lectius de la ciutadania dels Països Catalans,

com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més,

també considerem totalment necessari adoptar mesures per al

reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones

que han lluitat per la defensa de les llibertats democràtiques i

nacionals, i per la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments

històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de

justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere. Per tot

això, cal:

• Recuperar la memòria local, tot i que el discurs dominant tan

sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala

nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per

prendre consciència del que es va viure realment i com es va

viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i

reivindicar, atès que en la majoria de municipis el poder i les

famílies dominants no han canviat massa.

• Afavorir la recuperació d’una part central de la història dels

catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista. La

memòria històrica sovint s’instrumentalitza per fer veure que

totes les lluites pretenien arribar on estem ara, a una

democràcia representativa; es construeix un passat que

justifica el present i s’oblida la tradició revolucionària dels

catalans i de les catalanes i la importància de l’obrerisme. S’ha

d’aprofundir a explicar el conflicte social i de classe de les

primeres dècades del segle XX.

57

CUP Manresa

• Donar suport al portal memòria.cat: promoure la recuperació

històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el

franquisme: tots els tipus de víctimes que va generar

(econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i

familiars).

• Fer un exercici constant d’explicar el present a partir del passat,

un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa.

Per exemple, cal explicar com es conformen les grans fortunes

actuals i el repartiment de poder actual.

Per tal d’aconseguir que l’espai públic esdevingui un espai de

commemoració i memòria s’ha de potenciar:

• La promoció d’itineraris temàtics i històrics, incidint en

l’explicació dels fets tal i com van ser, evitant visions

superficials i itineraris mediàtics. han d’esdevenir recursos

estables de l’oferta cultural del municipi i han de permetre

generar identitat a partir de redescobrir la història del municipi i

de recuperar-ne espais invisibles i moments històrics oblidats.

• La promoció del patrimoni industrial per explicar el paper de la

classe obrera i les seves condicions de vida i laborals. En aquest

sentit, cal assegurar que, en el nou plantejament de la Fàbrica

Nova s’hi inclogui elements que recordin la gran importància de

les vagues que s’hi van produir. També recordar la presència de

fàbriques actualment ocupades per altres usos (SAF, etc)

• La democratització dels criteris de catalogació, per tal que des

de la societat civil es pugui intervenir en la política de

58


catalogació del patrimoni. Això implica la difusió dels criteris de

catalogació patrimonial.

• L’eliminació de la presència en l’espai públic de símbols i noms

vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius. Cal

tenir en compte que quan la simbologia a eradicar té valor

patrimonial es complica la decisió; per això cal valorar cada cas

i ésser molt sensibles als debats que això pugui generar.

• La difusió de la feina feta pels arxivers i museïstes a la població

en general.

• La democratització dels sistemes de reconeixements públics a

les persones (medalles d’or, fills il·lustres, noms a carrers...). Els

manresans i manresanes ha de ser la protagonista a l’hora de

proposar i emprendre aquests reconeixements.

9. Polítiques de defensa de la llengua i la identitat nacionals.

Models integradors. Polítiques de defensa de la llengua

La llengua catalana és l’eina bàsica de cohesió social i

l’instrument més important per seguir aspirant a la construcció

nacional d’un únic poble. Liderar intervencions de normalització

lingüística per part de l’administració local és la garantia per donar

resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de

Catalunya. Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per tal de poder

donar resposta als importants reptes d’acollida lingüística i

construcció nacional.

Des de la CUP creiem que no existeixen excuses

pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per

tant, aquesta ha de ser una prioritat màxima en els pressupostos

59

CUP Manresa

municipals i un factor determinant en el funcionament habitual del

nostre ajuntament.

Tot i que la majoria de recursos destinats a l’ensenyament i

l’acolliment en català, gestionats bàsicament pel Consorci de

Normalització Lingüística (i l’escola d’adults en casos d’alfabetització)

no depenen directament de l’administració municipal, hi ha alguns

aspectes que poden millorar en aquest àmbit.

El panorama actual està marcat per la insuficiència de places,

que ja hi havia abans, però amb l’agreujant que la crisi ha portat

molta gent a interessar-se pels nivells C i D de català per a la recerca

de feina. A més a més, darrerament ha augmentat molt la demanda

d’alfabetització (coberta per l’escola d’adults, però amb uns recursos

massa escassos).

Les propostes serien:

• Millorar el finançament via ajuntament en matèria d’acolliment

(l’ajuntament només paga el 35% de 2 cursos, enguany –d’un

total de 19). Una possible proposta seria fomentar que les AVV

dediquin part del seu pressupost a cursos que cobreixin part

d’aquest dèficit d’oferta.

• En el camp de la dinamització, ajudar a possibles acords amb

els jutjats, el gremi d’hostaleria, etc

• Tallers de consciència lingüística per a treballadors/es que

atenen el públic (tant de l’Ajuntament com de fora).

• Millorar les infraestructures del consorci: oferir els centres

cívics, les seus de les AAVV que siguin municipals, accessibles a

tothom (no com ara, amb problemes per a la gent gran o amb

cadira de rodes).

• Reforçar el programa de Voluntariat per la Llengua. També

donar-li, paral·lelament, una mena d’orientació de “banc del

temps de les llengües”, per a fomentar l’intercanvi lingüístic.

60


• Crear un banc de recursos de materials d’aprenentatge,

assegurant-nos la reutilització del materials ja usats i donant la

possibilitat de persones sense recursos d’accedir a

l’aprenentatge.

• Incloure clàusules lingüístiques en els concursos públics, per tal

de garantir que les empreses adjudicatàries tenen una actitud

favorable a la llengua i la fan servir en l’etiquetatge i la

publicitat dels seus productes i serveis.

• Promoure la compra de material d’ús corrent de l’Ajuntament

en funció, també, de l’aspecte lingüístic.

• Crear comissions de seguiment o taules de participació que

vetllin per la normalització lingüística dins i fora de

l'administració i que coordinin les diferents campanyes i

accions de promoció de l'ús de la llengua catalana.

61

CUP Manresa

62


PER UN ESPORT POPULAR I FORMATIU

La CUP creiem que l’esport, més enllà de la millora de la

condició física, compleix una funció social i formativa molt important.

Garantir el dret a la pràctica de l’esport a tots els sectors socials i

donar-li una dimensió de superació col·lectiva i de cooperació és la

nostra prioritat.

D’una banda, cal remarcar la tasca fonamental de les entitats

esportives de base, que desenvolupen una tasca formativa

importantíssima. Hem de tenir en compte tota la diversitat d’entitats i

esports, sense fomentar el monopoli de cap en concret (com ha

passat amb el bàsquet els darrers anys). D’altra banda, cal tenir en

compte una tendència cada cop més estesa, que és la proliferació de

la pràctica esportiva lliure i espontània, sense necessitat d’associar-

se. Per tant, les polítiques i infraestructures dedicades a l’esport han

cobrir les necessitats d’aquests dos tipus de pràctica esportiva.


• Donarem suport a les entitats esportives de la ciutat i,

alhora, treballarem per adequar l'espai públic de la ciutat a la

pràctica esportiva lliure i espontània.

• Canvi en la política d'infraestructures; menys pavellons,

més pistes esportives a l’aire lliure: crear pistes esportives

a l'aire lliure a tot arreu on sigui possible. Són infraestructures

més barates, que necessiten menys manteniment i adequades

per un tipus de clima com el manresà.

• L’Anella Verda per l’esport: connectar tots els barris amb

l'Anella Verda a través d'itineraris segurs i pensats per a les

caminades, la bicicleta i el footing. Caldrà una senyalització

63

CUP Manresa

adequada i altres indicacions útils per als esportistes (marques

de quilometratge, etc)

• Piscina d’estiu: construir una piscina d'estiu a l'entorn del riu

Cardener, ben connectada amb la ciutat i amb l'anella verda.

D’altra banda, l’Ajuntament ha de complir els compromisos

adquirits amb la gestió de la piscina municipal.

• Un nou camp d’esports: construir un altre camp d'esports

que substitueixi el que es perdrà a la zona esportiva del

Congost amb la construcció del carrer paral·lel a la via. Alhora

augmentarem, en funció de les ajudes externes que pugui rebre

l'ajuntament, el nombre de camps de gespa artificial.

• Escoles obertes a l’esport: promoure un canvi de qualificació

que converteixi la majoria de pistes i camps esportius de les

escoles de la ciutat en espai públic utilitzat en exclusiva per

l'escola en horari lectiu, però obertes al barri la resta del temps.

Allà on calgui, aquest canvi de qualificació anirà acompanyat de

millores en les instal·lacions escolars.

64


65

CUP Manresa

LA GENT GRAN

Un col·lectiu amb moltes necessitats però també amb molt potencial

Cal tenir en compte que el ventall de situacions que es poden

trobar dins el col·lectiu que anomenem “gent gran” és molt ampli. Hi

ha condicionants de salut, de classe, de suport familiar i de capital

cultural i social que fan que es donin situacions absolutament

diferents. Per tant, a l’hora de dissenyar polítiques de gent gran cal

vetllar perquè aquestes cobreixin totes les necessitats d’aquest

col·lectiu i les seves potencialitats.

D’altra banda, cal tenir molt en compte aspectes especialment

relacionats amb la gent gran a l’hora de planificar polítiques d’altres

regidories que no siguin la de gent gran (la transversalitat).

• Consell de la gent gran: és un òrgan de participació i

representació que funciona molt bé i dóna capacitat política i

ciutadana a la gent gran. Cal impulsar-lo.

• Ciutat amiga amb la gent gran: fa ben poc, Manresa ha

tramitat la candidatura a l’OMS per entrar en el projecte “Ciutat

amiga amb la gent gran”. Tot i que de moment es tracta més

d’un gest de cara a la galeria, aquest projecte implica uns

compromisos, que de moment des de l’Ajuntament no s’han

treballat ni planificat prou. Caldria aprofitar aquest projecte per

a fer un bon procés participatiu a l’hora de dissenyar el

programa d’actuació.

• Punts d’informació per la gent gran: cal recuperar-los,

procurant donar-los un impuls per garantir que la informació

arribi a tothom.

66


• Millorar l’oferta d’activitats existent, amb una dotació

econòmica suficient Evitar retallades en el transport col·lectiu

per anar a fer activitats.

• Preus bonificats: estudiar la bonificació de preus en el

transport públic en tram integrat o en la programació teatral

per facilitar la millora de la qualitat de vida de la gent gran

(tenint en compte condicionants de renda, o franges d’edat

molt específiques –majors de 80 anys).

• Eliminar barreres arquitectòniques: planificar el disseny i

l’arranjament de places i carrers tenint en compte aquest

element (voreres amples, pendents no pronunciats, baranes,

etc)

• Replantejar les ràtios de places de residència: la

Generalitat considera que a Manresa hi ha massa places de

residència pública i privada pel nombre de persones grans. Cal

pressionar l’administració perquè es replantegin aquests

barems, ja que no es té en compte que aquestes places donen

servei a gent de tota la comarca i més enllà, i no només de

Manresa.

• Recuperar l’espai que deixarà lliure la Residència

Catalunya per a usos gerontològics. A hores d’ara no té cap

funció definida.

• Ampliar els recursos a domicili i potenciar espais no

alienants: cal vetllar perquè la gent gran gaudeixi dels

recursos necessaris per assegurar-li un màxim

d’autosuficiència, sempre que sigui possible. Això inclou ampliar

67

CUP Manresa

i abaratir el servei de menjar a domicili, i buscar alternatives

viables a l’ingrés en una residència (on no poden decidir què

mengen, quins horaris fan...). Fomentar el coneixement de les

cooperatives d’habitatge per a gent gran.

• Esport per la gent gran: cal publicitar més els espais

existents de gimnàstica per a la gent gran a l’aire lliure (sobre

els dipòsits vells) i plantejar-ne de nous amb una ubicació més

adequada.

• Fomentar el voluntariat: tenint en compte que és un

col·lectiu que disposa de molt temps, cal aprofitar la seva

experiència i ganes de participar. Una bona eina són els bancs

del temps, espais intergeneracionals d’intercanvi de

coneixements.

• Combatre la soledat: és una de les principals preocupacions

de la gent gran. Una bona manera seria el foment dels

programes de bon veïnatge, i el desplegament de mesures via

taula d’inclusió social.

• Desenvolupar projectes de reconeixement i recuperació

de l’experiència i els valors de la gent gran (memòria

històrica i popular)

68


69

CUP Manresa

UN JOVENT MANRESÀ PARTICIPATIU I AMB LES EINES I RECURSOS PER UN FUTUR DIGNE

Tot i compartir la gran majoria d’espais i situacions amb la resta

de grups de població, el jovent segueix conformant un sector social

diferenciat amb algunes característiques i problemàtiques

específiques. És una etapa fonamental de formació, de primera

inserció en el mercat laboral, d’accés al primer habitatge i de

construcció individual i col·lectiva de la identitat. És per això que fem

les següents propostes en matèria de jovent:

• Consell de Joves: Manresa ha de disposar d’un Consell de

Joves, un espai de representació del jovent de la ciutat, on

pugui decidir quina ciutat vol i alhora serveixi per cohesionar els

joves manresans.

• Més oferta pública universitària: Manresa ha de disposar

d’una oferta pública d’estudis universitaris més gran que

l’actual, ja que són molts els i les joves que cada dia s’han de

desplaçar molts quilòmetres per anar a la universitat.

• Escoles-taller: L’Ajuntament ha de fomentar les les escoles –

taller, per tal d’oferir als joves una sortida laboral digna i a la

vegada que es puguin formar en l’ofici que més els agradi.

• Més biblioteca: Que la biblioteca del Casino ofereixi un

servei adaptat a les necessitats del jovent, tan pel que fa a

l’ampliació d’horaris (no tancar als migdies, obrir més d’hora als

matins) com a la creació d’espais de treball i debat en grup.

70


• Sala polivalent: Manresa ha de disposar d’una vegada per

totes d’una sala polivalent, que permeti realitzar actes,

tallers, xerrades, concerts.. a les entitats i associacions de la

ciutat. La CUP sempre ha defensat la creació d’aquesta sala,

que ara caldria situar al lloc de l’actual pista castell.

• Autogestió juvenil: Manresa ha de disposar d’espais i

programes autogestionats pels joves. La Kampana no compleix

aquesta funció. Cal que s’adaptin a les necessitats reals de la

gran majoria del jovent manresà i que esdevinguin punts de

trobada per tota la joventut.

• Revista Jove: L’Ajuntament ha de promoure la creació d’una

revista jove a la ciutat. Una revista que respongui a les

necessitats informatives, culturals, d’oci i lleure o laborals de

tot el jovent. Aquesta revista podria ser en format digital, tenint

així un cost econòmic mínim i a la vegada sent així accessible a

tot el jovent de la ciutat.

• Millora dels espais esportius i de lleure: Cal millorar la

zona del Congost i el Puigberenguer i esdevinguin dos grans

espais per realitzar esport lliure, (sense necessitat de ser de cap

associació o entitat esportiva) amb pistes en condicions de

futbol, bàsquet i volei. També hauria d’incloure una zona

d’escalada ben equipada i una pista d’skate. Tot això dins d’una

gran zona verda i d’esbarjo equipada amb taules, bancs, fonts..

• Patis Oberts: Els instituts i escoles públiques haurien d’obrir

les seves portes fora de l’horari lectiu per tal de que es puguin

utilitzar les seves instal·lacions esportives.

71

CUP Manresa

• Zona de lleure al Pati del Casino: Una zona amb taules i

cadires on no necessàriament calgui consumir algun producte,

dedicada al lleure i a la cultura, i d’ús no exclusivament juvenil .

• Baixos per la cultura: L’ajuntament ha de promoure que es

posi a disposició dels joves manresans molts dels baixos en

desús que hi ha a la nostre ciutat i que es facin zones d’assaig

per a grups de música, corals, orquestres, grups de teatre o

d’altres similars.

• Ús de la bicicleta: Cal fomentar de forma activa l’ús de la

bicicleta, connectant el carril bici a les escoles i instituts, creat

espais segurs d’aparcament, adaptant el bus urbà i interurbà

per poder transportar-hi la bicicleta...

• Més i millor tren: L’Ajuntament ha d’apostar per la millora del

servei de rodalies de la RENFE, fent realitat el trajecte Manresa

– Barcelona amb 45 minuts i també perquè pressioni per

aconseguir una línia directa fins la Universitat Autònoma de

Barcelona.

• Borsa d’habitatge jove: Que l’ajuntament fomenti una borsa

de lloguer d’habitatges per a joves i que aquests estiguin

adaptats a les necessitats del jovent, (pisos individuals d’una

habitació, pisos grans per compartir amb habitacions de la

mateixa grandària...) a la vegada que doni facilitats al jovent

perquè pugui adquirir-los i pressionant a immobiliàries i

propietaris perquè lloguin els pisos que tenen en desús.

72


• Cooperativisme: Divulgar el cooperativisme entre la gent

jove, a escoles i instituts, amb la realització de cursos i tallers

sobre el treball cooperatiu, enlloc de limitar-se a potenciar la

figura del “jove emprenedor”.

• Borsa de terres de cultiu: Fer una borsa de terres de cultiu i

impulsar i facilitar al jovent l’accés als horts urbans.

• Facilitats per a fer activitats culturals i esportives: Cal

que es facilitin els espais públics per a la realització d’activitats

per a joves (cedint el punt de llum, escenari, o el material que

s’escaigui).

73

CUP Manresa

74


DE LA DEMOCRÀCIA FORMAL A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

Des del nostre punt de vista, actualment, el context social i

polític es caracteritza per un allunyament cada vegada més gran dels

centres de decisió dels ciutadans a qui van dirigides les actuacions

polítiques i socials.

Els centres de decisió reals (les instàncies econòmiques) es

troben fora de l’àmbit polític i el condicionen per tal que aquest darrer

només compleixi les seves atribucions formals i utilitzi els aparells de

l’estat per garantir-ne i afavorir-ne els interessos.

Així es consolida en el nostre entorn la cultura de la democràcia

delegada que basa la seva pràctica en reduir els nostres drets polítics

a la tria d’uns representants escollits en les diferents eleccions.

Aquests representants amb atribucions de govern es dediquen

a gestionar formalment la democràcia, a generar un corpus legislatiu

d’acord amb els interessos del poder econòmic dominant que és el

que s’aplica realment i un altre formalment més atractiu però que

només té una força simbòlica i que no s’aplica.

Sovint ens trobem que existeix un ordenament jurídic que, tot i

les seves limitacions, permet certs mecanismes de participació que

no es porten mai a la pràctica. És la manca de voluntat política la que

produeix aquest efecte.

A la CUP creiem que la democràcia és molt més que anar a

votar cada X anys un paquet d’opcions polítiques inalterables i sovint

poc representatives de la realitat social.

La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model

de societat que volem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a

institucions més properes als ciutadans i a les ciutadanes, tenen una

gran oportunitat i, sobretot, una gran responsabilitat en aquest sentit.

75

CUP Manresa

La CUP té com a objectiu retornar la política a la gent. Hem de

denunciar la mentida de la democràcia formal, potenciar

l’organització autònoma de les classes populars, aconseguir des de

les institucions la creació de canals de participació real efectius i

garantir que aquests canals s’utilitzin i serveixin perquè les classes

populars autoorganitzades executin polítiques per al poble.

En un context polític marcat per la desafecció ciutadana cap a

les institucions i cap als representants polítics del sistema, cal

aprofitar les eines que tenim a l’abast des dels nostres municipis i

presentar a la ciutadania una manera diferent d’entendre la política

als ajuntaments, que permeti recobrar la confiança en les institucions

i torni a despertar l’interès pels afers públics a partir de la implicació

de la ciutadania en la política local. També en les relacions socials i la

vida econòmica, la introducció d’elements democratitzadors i l’impuls

d’estructures de caràcter comunitari ha de ser una prioritat per a la

CUP.

Així, ens cal una forma de governar basada en el reconeixement

del paper inevitablement central de la població en la política, a través

de l’establiment dels mecanismes de participació adients; i en el

reforçament d’aquelles dinàmiques que facilitin l’activació i la

implicació ciutadana en els diferents àmbits d’acció. La innovació,

l’experimentació i l’aprofundiment d’experiències participatives i

d’autoorganització que condueixin la ciutadania i el teixit social a un

protagonisme real i un major poder en la presa de decisions i el

control de la gestió són, en aquest sentit, elements indispensables de

l’aposta democratitzadora de la CUP als ajuntaments catalans.

En aquest punt cal tenir en compte que la manca de voluntat

política per part dels representants municipals d’obrir espais de

participació i renunciar a l’exclusivitat en els diferents àmbits de

decisió i gestió pot ser un escull per a l’aplicació de les polítiques que

plantegem, com també ho poden ser les mancances i els límits de

76


l’actual legislació. Per això, l’impuls de la democràcia participativa

ens ha de servir per posar de manifest les limitacions i els dèficits de

l’actual marc legal, alhora que ens ha de permetre de fer aflorar les

contradiccions entre el discurs oficial a favor de la participació i les

reticències que genera en les elits polítiques i econòmiques, en la

pràctica, la conquesta i la consolidació d’autèntics espais de poder

popular als nostres municipis.

Igualment, és bàsic transmetre en la població la necessitat

d’exercir el dret de ciutadania, la conveniència d’implicar-se de

manera activa i crítica en la política municipal per la via de la

participació directa. Així, com ja s’ha dit, ens caldrà impulsar mesures

que fomentin l’adquisició d’aptituds i valors que permetin fer efectiva

la democràcia participativa, i que enforteixin i dinamitzin el teixit

associatiu i, en general, els moviments ciutadans. És per això que la

tasca de democratitzar i popularitzar àmbits bàsics de la vida social

de les nostres viles i ciutats, com ara l’oci o la cultura, hauran de ser,

també, elements bàsics de la nostra acció política.

Així doncs, una ciutadania activa, organitzada, i una

administració local oberta, accessible i disposada a escoltar, és el que

ha de permetre’ns obtenir la síntesi necessària per fer dels

ajuntaments autèntics espais comunitaris i participatius per a la presa

de decisions i l'organització de la vida social; tant pel que fa a la

definició de les polítiques i el control de la gestió, com en relació a la

pròpia prestació de serveis.

La nostra proposta: menys façana participativa, més

participació real

Tot plegat fa que se’ns plantegi la necessitat d’impulsar

l’elaboració de fulls de ruta de caràcter transversal i multidisciplinari,

que no redueixin la participació ciutadana en l’àmbit estrictament

polític i institucional: plans estratègics que posin les bases per a la

77

CUP Manresa

transició definitiva de les nostres viles i ciutats cap a models

autènticament democràtics i populars d’organització municipal.

És per això que proposem

• Engegar processos participatius en el disseny de

determinats projectes de la ciutat; aquests han d’incloure

els diferents agents socials i comissions ciutadanes àmplies i

representatives. A més de recollir les opinions i necessitats, en

última instància, també han de ser decisoris.

• Fer processos de participació més pausats, destinant-hi

el temps i els esforços que siguin adients.

• Diversificar els focus de participació ciutadana: no podem

limitar la participació a la convocatòria de consells, cal anar a

buscar la participació a molts altres llocs de trobada ciutadana

(festes, mercats...)

• Incorporar l’ús de les noves tecnologies en la

participació ciutadana. Sense perdre els mecanismes

presencials, les noves tecnologies s’han d’incorporar com a

vehicle de participació activa dels ciutadans, i no només com a

mitjà d’informació en que els ciutadà es limita a ser receptor. La

combinació de mecanismes virtuals i presencials, doncs, s’ha de

convertit en un valor afegit que permeti augmentar la

participació i cooperació en processos de participació.

• Fomentar la participació directa de les persones a nivell

individual – no només a través d’entitats – i vetllar perquè

78


les persones participants siguin representatives de tots els

grups i sectors socials de la ciutat.

• Utilitzar processos de participació ciutadana decisoris a

l’hora de:

o Decidir reformes urbanístiques de la ciutat, com la

remodelació de places i altres espais públics.

o Dissenyar les actuacions a fer al Parc de Puigterrà

per potenciar-lo i redefinir el seu paper dins de la ciutat.

o Realitzar projectes a mitjà o llarg termini que

requereixin grans inversions econòmiques.

o Fomentar aquells Consells municipals amb més

potencialitat de participació (infants, joves, etc.)

o Reformar el Reglament Orgànic Municipal (ROM)

per incloure l’obligació de l’ajuntament d’utilitzar

processos de participació a l’hora de realitzar

determinades actuacions municipals, com les ordenances

o la modificació de taxes. Aquests processos hauran

d’incloure la participació tant dels agents socials, com

d’una comissió ciutadana àmplia i representativa.

o Transparència. Publicar, a través de la web municipal,

tota la documentació que genera l’ajuntament

(documents, actes, dades, informes...), amb l’únic límit de

la protecció de dades personals i confidencials.

79

CUP Manresa

80


NOVES TECNOLOGIES: PER LA TRANSPARÈNCIA, LA PARTICIPACIÓ I LA IGUALTAT

Les noves tecnologies estan afavorint canvis profunds en les

formes de relació i comunicació socials i en facilitar l’accés al

coneixement. Cal, doncs, aprofitar aquestes oportunitats com a eina

d’aprofundiment democràtic i de reducció de les desigualtats socials.

Per fer-ho, cal garantir-ne l’accés senzill, lliure i a un preu assequible

a tota la població, així com garantir la possibilitat de que tothom

pugui adquirir els coneixements bàsics per emprar-les. En cas

contrari, hi ha el perill que no només reprodueixin certes desigualtats,

sinó que les acabin agreujant.

Considerem, doncs, que tot allò relacionat amb les noves

tecnologies i el municipi ha d’estar basat amb els següents criteris:

• Transparència: Volem unes institucions sense secrets pels

ciutadans, les decisions polítiques han de ser discutides i

difoses d’una manera entenedora.

• Democràcia directa: Tothom té el dret a implicar-se en

política i nous mitjans com Internet signifiquen noves

possibilitats per la democràcia. Les noves tecnologies també

s’han de convertir en una eina de participació ciutadana.

• Lliure accés a la informació: Cal garantir que tothom pugui

accedir en igualtat de condicions al coneixement i a la

informació.

La nostra proposta: la tecnologia amb finalitat social i

democràtica

• Programari lliure: defensem la utilització del programari lliure

als ordinadors del consistori. Comptar-ho com a valor afegit en

cas de concursos i licitacions.

81

CUP Manresa

• Protecció de dades: Incidir en la importància de la seguretat

de les dades personals dels ciutadans per part de

l'Administració. Garantir que el programari utilitzat pel

consistori sigui auditable. (Amb el programari privatiu no tenim

accés al codi font i per tant no saps el que està fent el

programa amb les dades).

• Administració oberta: Permetre l'accés lliure, simple i gratuït

a la transparència en els ajuntaments tant en la vessant

administrativa com de qualsevol informació i documentació

generada per projectes pagats amb diners públics, sempre

respectant la protecció de dades personals.

• Democràcia digital: Oferir a través del web municipal

informació actualitzada de les actuacions polítiques que es

realitzen i dels seus processos (estudis, reunions....)..

L'Ajuntament posarà en marxa una plataforma interactiva on

tots els veïns i veïnes tindran el dret d’exposar les seves idees i

propostes de millora de la ciutat. L'Ajuntament utilitzarà

aquesta plataforma per demanar l'opinió a tots els veïns, sigui

per mitjà d'enquestes o vots electrònics.

• Retransmissió de plens: Retransmetre les sessions plenàries

en streaming (en directe, sense descàrrega), per tal que tots els

veïns i veïnes puguin estar al corrent, en temps real, del que

s'està decidint al ple manresà. Hi com consultar-ho a posteriori.

• Internet, dret ciutadà: S’ha d’erradicar l’escletxa digital:

l’accés a Internet ha de ser un servei públic universal amb

reconeixement de servei bàsic. En aquest sentit, cal apostar

82


clarament per l’extensió de la xarxa wifi, amb una connexió

gratuïta i de qualitat a tota la ciutat. Caldria ampliar la

cobertura wifi en espais públics com places o parcs, aprofitant

l’assessorament i l’experiència de l’associació Guifibages, no

entorpint la seva tasca (facilitant-los l’accés als edificis

municipals on hi ha antenes). Caldria que l’Ajuntament tingués

voluntat política per a superar les limitacions imposades per la

CMT i estendre l'Internet ciutadà.

• Fibra òptica: Tot i que som conscients del cost econòmic

d’una infraestructura d’aquest tipus, creiem que cal planificar

alguns aspectes de la seva implantació perquè en un futur no

gaire llunyà sigui una realitat. La fibra òptica assegura una

connexió a la xarxa molt ràpida (sobretot pel que fa a la

càrrega) a baix preu; per tant, és una opció molt interessant per

als sectors amb menys capacitat econòmica, i un servei

important per a institucions i empreses.

Caldria tenir clar, també, que l’objectiu final és tenir una xarxa

de fibra òptica comunitària. És prioritari que el desplegament

tingui un interès públic i no sotmès a les grans operadores.

Caldria estudiar com s’organitza aquest desplegament (la

infraestructura propietat d’un titular únic –un ens- que lloga els

cables a les institucions, empreses i operadores, o bé alguna

altra forma de propietat).

Algunes idees que caldria concretar a curt termini:

- Un acord amb les principals empreses que

treballen a la via pública (especialment amb

Aigües de Manresa) perquè cada cop que

83

CUP Manresa

s’aixequi una vorera/carrer s’aprofiti per a

posar-hi conductes per al pas de la fibra

òptica.

- Revisar l’ordenança del paisatge per a la

possible instal·lació en superfície del cablejat).

- Bonificar els permisos d’obra per a la

instal·lació de la infraestructura

- Una taxa única per al desplegament de la

fibra òptica (un únic pagament a 25 anys, per

exemple)

- Aprofitar el clavegueram per a l’extensió de la

xarxa.

- Qualsevol obra pública ha de tenir un projecte

de previsió en relació a les telecomunicacions.

• Finestreta única: El ciutadà ha de poder posar-se en contacte

amb l'administració pública mitjançant un portal segur, que

faciliti qualsevol gestió entre el ciutadà i qualsevol

administració pública de manera centralitzada, proporcionant-li

tota la informació/documentació necessària per a dur-les a

terme, prioritzant els formats digitals per reduir les despeses.

• Retorn del cànon digital: Reclamar el cànon digital que es

cobra a qualsevol dels equipaments municipals tals com el

propi Ajuntament, ràdios i televisions i que s'ha de retornar

segons sentència del Tribunal Europeu de Justícia.

84


85

CUP Manresa

SEGURETAT CIUTADANA: MÉS ENLLÀ DE LA DEMAGÒGIA

Els darrers anys els discursos hegemònics sobre la seguretat

ciutadana s’han basat únicament en el recurs a la presència policial i

en l’enduriment del marc legal. Es focalitza el problema en petits

delictes relacionats amb la propietat i en canvi, es passen per alt les

greus conseqüències socials dels delictes d’alta volada (fiscals, contra

els drets laborals, mediambientals...) D’altra banda, s’ha normalitzat

el binomi inseguretat-immigració, i és al voltant d’aquest que giren

pràcticament totes les referències a la seguretat.

La resposta habitual per part dels polítics a la reclamació

genèrica de “més seguretat” ha derivat en la presència de més

policia al carrer i la instal·lació de càmeres de vigilància. Una resposta

sovint més motivada pels possibles rèdits electorals i el populisme

que no pas per la proporcionalitat i per l’anàlisi social de la situació.

La CUP creiem que no podem deixar monopolitzar aquest debat

per part dels sectors polítics i socials més reaccionaris i que, sense

tenir una actitud excessivament ingènua, cal socialitzar un discurs

sobre la seguretat basat en la prevenció, en la lluita per la igualtat i la

cohesió social, i la racionalització dels recursos policials. Cal deixar

clar que la desigualtat social segueix essent l’arrel del problema.

• Prevenció social: Cal unes polítiques públiques transversals

de prevenció, de reducció dels factors de risc, de potenciació de

la inclusió social, i de creació d’un serveis públics de qualitat

per reduir les causes delictives. S’ha de potenciar i fomentar la

resolució amistosa de conflictes, i promocionar les entitats i els

professionals que treballin en el camp de la prevenció i

86


l’educació social Aquesta ha de ser la nostra prioritat en

matèria de seguretat.

• Ordenança de Civisme: Posicionar-nos en contra de qualsevol

proposta d’enduriment de l’actual ordenança. Eliminar de

l'ordenança de civisme totes aquelles mesures que penalitzin la

pobresa (estendre la roba, jugar al carrer, situacions

relacionades amb persones que viuen al carrer, etc). Tot i no

ser una eina estrictament necessària, creiem que una

ordenança només hauria de regular aspectes que posin

clarament en perill l’ús compartit de l’espai públic.

• Policia Local: Creiem que la Policia Local s’hauria de dedicar,

gairebé únicament, a l’ordenació de l’espai públic. En aquests

moments això no s’està fent bé. Aquesta tasca implica:

-Assessorament a vianants i conductors quan es facin

obres que afectin el trànsit. Senyalitzar més bé els

itineraris alternatius de vianants i evitar la confusió dels

conductors, amb agents a peu de carrer durant tot el dia

(o com a mínim, les hores de més trànsit).

-Eliminar l’estacionament no autoritzat (és especialment

vergonyosa la situació del mercat de Puigmercadal).

Només amb una política continuada i exigent en aquest

sentit es pot aturar la invasió per part dels cotxes i motos

d’espais que no els pertoquen. Això voldrà dir,

inevitablement, posar més multes, si cal.

-Regular el trànsit i l’estacionament en situacions

quotidianes que afectin la mobilitat. Estem parlant, per

exemple, de la sortida de les criatures de les escoles, que

causen un daltabaix diari per cotxes mal aparcats, o la

87

CUP Manresa

ocupació sistemàtica del carril bici a l’alçada del Passeig

per part dels cotxes.

-Regular el trànsit en situacions extraordinàries (curses,

accidents, etc.).

• Guàrdia de barri: Creiem que la iniciativa és positiva, ha de

vetllar per garantir que es faci un bon ús de l’espai públic, i

s’ha de convertir en una persona de referència i confiança

per al conjunt de veïns.

Creiem que, amb l’actual plantilla, la Policia Local disposa de

prou efectius per a garantir aquestes funcions. Caldria revisar-ne el

funcionament i l’organització interna per evitar alguns vicis adquirits

amb el temps que dificulten una bona pràctica de seguretat.

Caldria, d’altra banda, caldria millorar molt la coordinació dels

diversos cossos policials que actuen a Manresa (amb una mena de

comandament únic sota control de l’alcalde). Així s’evitaria la

duplicitat d’efectius per la mateixa feina, la mobilització excessiva

d’agents per a situacions molt menors i hi hauria uns criteris únics

d’actuació que evitarien les arbitrarietats que sovint patim els

manresans i manresanes. Finalment, l'ajuntament ha de treballar per

la retirada dels cossos policials espanyols (Guardia Civil i Policía

Nacional) de la ciutat.

Pel que fa a operacions policials desproporcionades i gratuïtes,

orientades a donar una falsa sensació de seguretat (com les batudes

contra els sense papers al Barri Vell, en bars o cases okupades ) i que

vulneren els drets dels ciutadans i ciutadanes, cal que l’Ajuntament

s’hi posicioni en contra i que faci arribar el seu rebuig als cossos

policials que actuen a Manresa. Des de l'Ajuntament es vetllarà

perquè cap veí de la ciutat sigui assetjat policialment a causa del seu

88


aspecte o origen ètnic (o geogràfic). També, és clar, en els casos de

repressió política.

89

CUP Manresa

DES DELS MUNICIPIS, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS

90


Els Països Catalans conformem una nació que volem construir

políticament. Malgrat la idea romàntica que defineix la nació només

com un conjunt de territoris que comparteixen llengua i cultura,

història i geografia, la CUP i la resta de l’esquerra independentista

creiem que aquest model ha de ser superat des d’un punt de vista

democràtic. És a dir, que tot i compartir tots aquests elements, el que

finalment estructura políticament i social una nació és la voluntat de

formar-ne part dels seus membres i de reconèixer-s’hi.

Els darrers anys l’independentisme ha fet un pas de gegant en

aquesta concepció, adaptant-se a la realitat social del país i

aixoplugant sota la demanda d’autodeterminació i independència

cada cop més sectors de la nostra societat.

La CUP i la resta de l’esquerra independentista, a més a més,

hem introduït un element que ens sembla cabdal, com és que

l’alliberament nacional és una eina per a construir una societat

igualitària, sense classes, amb la política i l’economia al servei de la

majoria social d’aquest país. Cada cop més sectors s’hi han adherit,

també, per la constatació de la baixa qualitat de la democràcia

espanyola i les conseqüències de l’espoli fiscal.

Aquesta construcció ha de representar una política

d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s’ha de dur a

terme de manera transversal, des de camps com l’organització

administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels

regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i

solidària.

Per la reforma del marc institucional

L’actual marc juridicopolític, definit per la constitució

postfranquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts

d’autonomia, així com les lleis de base de règim local, presenten uns

91

CUP Manresa

dèficits democràtics inassumibles des d’una òptica de defensa de les

llibertats i de la sobirania popular. Per tot això, cal posar les nostres

viles i ciutats en marxa per aconseguir:

• El reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels

Països Catalans.

• El dret a la lliure federació dels nostres municipis i

administracions regionals en l’àmbit geogràfic del conjunt de la

nació catalana.

• El reconeixement jurídic i polític per a comarques o

mancomunitats de municipis que juguin un paper actiu en la

racionalització de despeses i l’equilibri territorial dels Països

Catalans.

• La supressió de les diputacions provincials i d’altres institucions

antidemocràtiques, nius d’amiguisme i corrupció, instruments

de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania

municipal. En aquesta línia, les administracions provincials

haurien d’anar cedint recursos i competències a les

mancomunitats de municipis.

• Un augment dels recursos i de les competències per als

municipis (o en el seu cas per a comarques o mancomunitats)

com a administracions més properes als ciutadans i a les

ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques

socials i més sotmeses al control democràtic del poble.

Per la mobilització municipal i el caràcter popular del procés

92


«Els municipis han de ser un dels principals motors en la

construcció nacional dels Països Catalans», tal com es recull en la

nostra Declaració de Principis. El full de ruta de la CUP en el camí cap

a la independència passa, per tant, per un primer estadi de treball en

l'àmbit municipal.

En aquest sentit, cal fer dels municipis i dels plens un espai de

debat, de desafiament i ruptura amb la legitimitat de l’estat espanyol

mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques.

També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal

promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la

llengua, un nomenclàtor autocentrat i amb referents nacionals, i un

tractament clar de la senyera com a única bandera nacional.

Des les assemblees locals de la CUP cal fomentar el moviment

popular per a l’autodeterminació. La nostra presència a l’Ajuntament

ha de servir per donar suport des de les institucions a aquest

moviment popular.

Tanmateix, la CUP projecta més enllà de l'àmbit municipal el

desplegament del moviment per l'autodeterminació, dins el qual els

organismes de sobirania i, especialment, l'Assemblea de Regidors

dels Països Catalans, són l'element clau.

Per constituir nous òrgans de sobirania

Tant per fer real l’avenç pel que fa a l’autonomia municipal com

per posar els nostres municipis al servei d’un projecte polític

emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la

definició d’organismes de representació política com els que a

continuació es detallen:

• Fomentar la creació de l’Assemblea de Regidors i

Regidores dels Països Catalans: òrgan representatiu i

93

CUP Manresa

consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió

d’un futur òrgan de poder popular: l’Assemblea Nacional de

Representants Populars dels Països Catalans. Per fer útil aquest

organisme, és essencial marcar uns eixos de mínims:

1. L’autodeterminació: Defensem el dret

d’autodeterminació dels Països Catalans i treballem

activament per aconseguir-lo mitjançant una ruptura

democràtica amb els marcs legals vigents que neguen

aquest dret o n’impedeixen l’exercici.

2. La territorialitat: Pretenem els Països Catalans com a

marc polític d’actuació.

3. La mobilització popular: Assumim la necessitat de la

mobilització i participació populars en el decurs del

procés.

La formació de l’Assemblea de Regidors i Regidores al voltant

d’aquests tres eixos pot desenvolupar-se a través de nous

organismes o de l’adaptació dels que ja existeixen. Les tasques

més rellevants de l’Assemblea de Regidors i Regidores serien:

Fomentar la col·laboració i solidaritat entre els diferents

territoris i comarques.

Fer avançar el moviment per l’autodeterminació en tot el

territori.

Contribuir a la constitució d’assemblees d’unitat popular

locals i comarcals a favor de l'autodeterminació.

94


Constituir-se en un interlocutor democràtic en les

relacions internacionals, com a alternativa a les

institucions estatals i autonòmiques.

En la tasca de promoure les relacions interterritorials,

l’Assemblea de Regidors i Regidores pot promoure la

federació o mancomunació de municipis catalans, forçant

la legalitat vigent dels estats i de la Unió Europea.

• Fomentar la creació de la Xarxa de Municipis dels Països

Catalans: Un òrgan municipalista que superi les actuals

agrupacions sectàries i partidistes i com a embrió, també, d’un

òrgan de poder popular català.

95

cup. programa electoral, municipals 2011

Documents