El Llenguatge visual

Característiques de la imatge

Les imatges actuen com a signes de quelcom aliè.

La relació entre imatge esta mecanitzada i tan assimilada que sovint ens sentim davant de la realitat.

Les propietats de les imatges depenen del grau de concreció.

Iconicitat

• Iconicitat: es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat, per produir un efecte visual realista.

Abstracció

• Abstracció: la imatge no manté semblança amb la realitat, pot ser un producte de la fantasia.

Senzillesa i Complexitat

• Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements que conté, la manera en què es plantegen les relacions entre ells i la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes.

Denotació

• La denotació és el significat objectiu d’un mot o expressió. És allò que literalment ens mostra d'imatge.

Connotació

• La connotació és l’associació de la imatge amb determinats sentiments. Lligada estrictament amb un nivell subjectiu de lectura.

Monosèmia i Polisèmia

• Les imatges polisèmiques són les que fan possibles diferents interpretacions, neix de les connotacions entre diferents elements de la imatge.

• Les imatges monosèmiques són les que no fan possibles diferents interpretacions.

Originalitat

• Les imatges que son originals ens sorprenen perquè tenen un toc diferent es a dir alguna innovació.

Estereotip

• La massificació de la comunicació per imatges produeix la propagació de l’estereotip.

La imatge gràfica i la seva estructura

• La imatge gràfica es pot definir com una informació elaborada per un emissor amb un material, una estructura i un punt de vista fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius, per a dirigir-se a un receptor.

Composició

• Consisteix en l’organització dels seus elements en un espai determinat.

• La seva composició pot transmetre diferents significats:

Els plans

• El pla és l’espai o camp que presenta una imatge. Cada pla té una significació:

• Plans llargs: mostren mes espai que objectes.

- Gran pla General - Pla General - Pla de Conjunt

Els plans

• Plans mitjos : mostren un equilibri entre espai i objectes.

- Pla Mig - Pla Americà

Els plans

• Plans Curts: mostren més objectes que espais. - Primer Pla - Pla de detall - Primeríssim primer pla

Recursos expressius de la imatge

Es poden adoptar els recursos expressius de la llengua en la composició de la imatge per cridar més l’atenció en els receptors.

• La comparació: exposar dos elements per establir-se semblances i diferencies entre les seves qualitats.

Recursos expressius de la imatge

• La personificació: Consisteix en donar als objectius qualitats humanes.

Recursos expressius de la imatge

• La Metàfora: substituir allò que es vol mostrar per alguna altra cosa amb la que guarda alguna relació.

Recursos expressius de la imatge

• La Hipèrbole: utilitzar una exageració per destacar l’expressió.

Recursos expressius de la imatge

• La sinècdoque: es tracta de mostrar la part amb més valor iconogràfic.

Funcions de la imatge

• Funció informativa: Està en la base de tota la comunicació té especial rellevància en la fotografia periodística.

• Orientada al context.

Funcions de la imatge

• Funció emotiva: Es la funció orientada a l’autor de la imatge.

• Permet afegir la subjectivitat de qui mira.

• L’ús del gran angular pot generar missatges emotius dependent també de l’angle escollit.

Funcions de la imatge

• Funció poètica: Està centrada en la fotografia mateixa orientada al missatge.

• Atrau l’atenció sobre la seva forma.

• Aquesta funció es basa en el missatge.

Funcions de la imatge

• Funció suggestiva: Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador i la que domina les imatges publicitàries.

• Les imatges subliminals són aquelles que s’hi registren de forma innocent, i intenten influir en les dedicions dels consumidors

Codificació visual

• Les imatges incorporen codis comunicatius: un de generals, altres específics.

• Són necessaris per a llegir de forma crítica.

• Les imatges incorporen codis, que existeixen en la nostra interacció directa amb l’entorn.

Codi especial

• El fotògraf transmet la seva visió des d’un enquadrament.

• Com més petit sigui l’espai seleccionat més probabilitats hi haurà de transmetre una idea diferent a la realitat que es pretén.

Codi gestual

• Analitzar la gestualitat de les figures. Els gestos tenen significació clara i directa en la comunicació dels humans.

• Poden expressar estats d’ànim.

Codi escenogràfic

• El vestuari, el maquillatge, l’ambient…

• A l’hora de construir missatges, l'escenografia és un instrument per a la creació de matisos significatius.

Codi lumínic

• Llum repercuteix en el significat i la bellesa.

• La llum directa produeix mes ombres que la indirecta.

• Es pot jugar amb la posició des de la que s'il·lumina. Cada opció repercuteix d’una manera diferent:

Tipus d'il·luminació

• Llum frontal: dóna un aspecte irreal.

Tipus d'il·luminació

• Llum posterior: Afegeix tridimensionalitat.

Tipus d'il·luminació

• Llum zenital: S’accentuen volums i relleus.

Tipus d'il·luminació

• Llum de baix a dalt : produei deformacions inquietants.

Codi simbòlic

• Quan la representació de la persona: entesa com la representació de quelcom més ampli que la cosa , és un procés comunicatiu de caràcter simbòlic.

• La comunicació simbòlica implica un procés d’abstracció.

Codis gràfics

• Aquest tipus de codificació esta vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.

• Atorga al missatge un valor artístic i els objectius augmenten la sensació de profunditat.

Codis gràfics

• Els teleobjectius provoquen sensació d’aixafament.

• L’enfocament pot modificar el significat de la imatge.

• La part enfocada de la imatge tendeix a destacar.

Codi de relació

• La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge.

• El respecte de les lleis de la perspectiva donarà harmonia a la totalitat.

Codi de relació

• Les relacions entre els personatges i les coses donarà dinamisme i establirà l’itinerari que ha e seguir la mirada de la persona.

• L’espai que determina la imatge pot convertir-se en un factor de jerarquització

Lectura d’imatges

• L’exploració analítica de les imatges té com a principal virtut obligar-nos a considerar els paràmetres reflexius de la imatge.

• La imatge presenta una lectura objectiva.

Dos criteris de lectura

• Lectura tipogràfica: mètode similar a la lectura de text, resulta poc lògic.

Dos criteris de lectura

• Lectura gelstàtica: implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció.

• El procés d’interpretació ha de fonamentar-se en descobrir els diferents codis.

Factors d'anàlisi

• Caldrà fer la lectura per parts i identificar cadascun dels elements que apareixen a la imatge, caldrà analitzar:

• Elements, Estructures i significats. ( Walking dead)

Interacció verboicònica

• Reforçar la imatge amb arguments verbals (text + imatge)

Interacció verboicònica

• Es poden produir diferents situacions: la imatge serveix com a il·lustració, que expressi una idea bàsica, que existeixi complementarietat.

Interacció verboicònica

• Relació de recolzament: El texts serveix per recolzar la imatge.

Interacció verboicònica

• Relació de parasitisme o oposició: El text aporta un significat diferent al que expressa la imatge.

Interacció verboicònica

• Relació de simbiosi: El text i la imatge s’aporten mútuament.

Interpretació d’imatges

• Observar una imatge, vol dir explorar els seus significats, i l’exercici de lectura depèn de diferents factors:

• Reconeixement, i identificació d’elements, també ens ajuda a trobar elements interessants.

• Cal pensar també en els significats.