cs 2n eso nivell baix

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO - “El rei Jaume I” - 08/09

1

ÍNDEX

MATERIAL...................................................................................................................................... 3

1. Material que cal portar cada dia ........................................................................................... 3

• Totes les matèries ............................................................................................................ 3

2. Material específic que cal portar el dilluns ............................................................................ 3

• Ciències Socials ............................................................................................................... 3

• Tecnologia ........................................................................................................................ 3

3. Material específic que cal portar el dimarts .......................................................................... 4

• Ciències de la Naturalesa / Matemàtiques....................................................................... 4

Calculadora ............................................................................................................................. 4

• Educació Física ................................................................................................................ 4

Equip ....................................................................................................................................... 4

METODOLOGIA DE TREBALL ...................................................................................................... 4

AUTOAVALUACIÓ ......................................................................................................................... 5

1. Dilluns .................................................................................................................................. 5

2. Dimarts................................................................................................................................. 6

3. Dimecres.............................................................................................................................. 7

4. Nota final de la teva autoavaluació del c. síntesi .................................................................. 7

PRESENTACIÓ DEL CS DAVANT DEL TRIBUNAL....................................................................... 8

1. Quan? .................................................................................................................................. 8

2. On? ...................................................................................................................................... 8

3. Com? ................................................................................................................................... 8

INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 9

EXPOSICIÓ: la conquesta de Mallorca des de Salou. .................................................................. 10

• Introducció...................................................................................................................... 10

• Preliminars...................................................................................................................... 12

• El desembarcament........................................................................................................ 15

HISTÒRIA: Jaume I, el rei i el seu temps...................................................................................... 16

1. El marc històric................................................................................................................... 16

• Activitat........................................................................................................................... 16

• La Península Ibèrica abans de la conquesta de Jaume I ................................................ 16

• El món conegut al segle XIII ........................................................................................... 17

• Situació: Croades ........................................................................................................... 21

6. La figura de Jaume I (biografia).......................................................................................... 22

• Activitat........................................................................................................................... 22

• Biografia de Jaume I El Conqueridor, Rei d'Aragó .......................................................... 22

TECNOLOGIA: Els vestits de l’època de Jaume I (s XIII) ............................................................. 25


2

• Activitat........................................................................................................................... 25

• La feina, pas a pas ......................................................................................................... 25

• Colors ............................................................................................................................. 26

• La roba interior ............................................................................................................... 26

• Els vestits ....................................................................................................................... 26

• Calçat ............................................................................................................................. 27

• Lligadures....................................................................................................................... 27

• Complements ................................................................................................................. 28

• Abrics ............................................................................................................................. 28

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: el viatge.................................................................................. 30

• Activitat........................................................................................................................... 30

MATEMÀTIQUES: el vaixell.......................................................................................................... 33

• Activitat........................................................................................................................... 33

EDUCACIÓ FÍSICA: l’esport ......................................................................................................... 36

• Activitat........................................................................................................................... 36

LLENGUA CATALANA I LITERATURA: la llegenda ..................................................................... 38

• Activitats ......................................................................................................................... 38

LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA: la leyenda................................................................... 43

• Actividades ..................................................................................................................... 43

PEOPLE IN THE PAST ................................................................................................................ 51

• Activity 1: The King´s Biographical Account .................................................................... 51

• Activity 2: An Incredible Journey ..................................................................................... 53

• Activity 3: My Incredible Journey..................................................................................... 55

GENS DU PASSÉ ........................................................................................................................ 56

• Activité 1: Biographie du roi ............................................................................................ 56

• Activité 2: Une journée Incroyable .................................................................................. 58

• Activité 3: Mon Incroyable Voyage.................................................................................. 59


3

MATERIAL

Hi ha un material que cal que portis cada dia i un material que és propi de cada matèria. El de

cada dia l’heu de portar tots els membres del grup; però els propis de cada matèria no cal que els

portis cada dia, només aquell dia en què es treballa aquella matèria. Hi ha altres materials que no

cal que els porteu tots els membres del grup. Us heu de posar d’acord en qui porta què. Per

exemple, de tecnologia el grup ha de portar quatre cartolines: dues han de ser de color rosa fluix i

les altres dues poden ser d’altres colors, també clars. Cal que ho parlis amb els teus companys i

companyes i que us poseu d’acord. Per tant, feu un estudi del material que es necessita a cada

matèria i decidiu qui porta què i quan i apunteu-vos-ho a l’agenda.

IMPORTANT!! Aquesta preparació l’heu de fer abans del dia en que el necessiteu.

1. Material que cal portar cada dia

• Totes les matèries

Llapis, goma, bolígrafs, retoladors, regle, llapis de colors, tisores, pegament, regle...; fulls en blanc.

2. Material específic que cal portar el dilluns

• Ciències Socials

o cartolines de colors clars, una o dues per grup.

o llibre de text.

o un mapa d’Espanya en blanc, un per grup. Aquest mapa el tens penjat al bloc del grup, a la

categoria “General”. Te’l pots imprimir i portar-lo

o un mapa del món en blanc, un per grup. També està al bloc per imprimir-lo.

• Tecnologia

o una cartolina rosa pàl·lid i una altra del color que es vulgui (però també de color clar) per

cada dos alumnes. A la cartolina rosa hi dibuixaràs les siluetes de l’home i de la dona que hauràs

de vestir. La segona cartolina pot ser d’un altre color, però que simuli la pell humana (carbassa,

marró fluix...)

o retalls de roba dels colors que estan indicats al vostre bloc d’aula (categoria “General”) i

aquí mateix. Tots els membres del grup heu de portar retalls perquè serviran per fer els vestits de

la parella que tots heu de fer.

o grapadora o pega forta (líquida) per enganxar les peces dels vestits entre elles i amb la

cartolina.


4

o colors dels retalls que has de portar de casa:

Colors correctes Colors incorrectes

Colors torrats o terra.

Predomini de les tonalitats marronoses.

Colors primaris: vermell, groc llimona, blau cel,

verd maragda, magenta...

Ocre, beix, o color teula. Taronja o color butà

Verd caqui i verd ampolla. Rosa o fúcsia.

Blau marí. Verd poma.

Colors grisos. Blanc nuclear

Color granat (vermell fosc).

3. Material específic que cal portar el dimarts

• Ciències de la Naturalesa / Matemàtiques

Calculadora

• Educació Física

Equip

METODOLOGIA DE TREBALL

Prèviament a l’inici del Crèdit de síntesi, hi ha diverses informacions que els teus professors i

professores t’hauran explicat a classe sobre les activitats que aniràs desenvolupant al llarg

d’aquests dies:

- el grup de companys i companyes de què formes part

- l’aula on estaràs la major part del temps

- el material que necessitaràs per fer les activitats

- quina mena d’activitats hauràs de fer

- què és el Crèdit de Síntesi: activitats, dossier, exposició oral, tribunals, avaluació...

A continuació tens una taula on se t’indica, pas a pas, les activitats que hauràs de fer, quan i on.

Dilluns Dimarts Dimecres

8:30 Introducció: Aula Ciències: Aula Català: Aula

10:00 Història: Aula - Informàtica Matemàtiques: Aula Castellà: Aula

11:30 Esbarjo

12:00 Tecnologia: Aula Ed. Física: Aula - Pati Anglès / Francès: Aula


5

AUTOAVALUACIÓ

1. Dilluns

Aquesta taula l’has de fer 10 minuts abans que soni el timbre per anar-te’n cap a casa. Reflexiona

individualment una estona sobre el que has fet avui i omple aquest full d’autoavaluació.

Malament Regular Bé Molt bé Punts

MATERIAL No he portat el

material. (0)

No he portat quasi

res. (0,3)

He portat algunes

coses. (0,6)

He portat tot el

material. (1)

TREBALL No he fet res. (0) He treballat una

mica. (0,3)

He treballat bastant,

però no he acabat.

(0,6)

He treballat molt i

he acabat. (1)

ESFORÇ No m’he esforçat

gens. (0)

M’he esforçat una

mica. (0,3)

M’he esforçat

bastant. (0,6)

M’he esforçat

molt. (1)

TREBALL

EN GRUP

No he col·laborat.

No he aportat

idees. (0)

He col·laborat una

mica i he suggerit

algunes idees. (0,3)

He col·laborat i

ajudat bastant, però

ho hagués pogut fer

millor. (0,6)

He col·laborat i

ajudat molt. (1)

ACTITUD

He molestat els

companys/es i/o

professors/res.(0)

Algunes vegades he

molestat. (0,3)

He tingut una bona

actitud, però no

perfecta. (0,6)

La meva actitud

ha estat

excel·lent. (1)

RESPECTE

PER

L’AULA

He deixat la

classe bruta. (0)

He embrutat una

mica. (0,3)

He endreçat bastant

però no ha quedat

perfecte. (0,6)

Ho he recollit tot i

ho he deixat

endreçat. (1)

APORTA-

CIONS

No he entès res

del que calia fer.

(0)

He tingut dificultat a

crear les preguntes i

saber les respostes.

(0,7)

He tingut força

habilitat en crear les

preguntes i saber

les respostes. (1,4)

No he tingut cap

dificultat en crear

les preguntes i

saber les

respostes. (2)

PRESEN-

TACIÓ

DEL

RESULTAT

El treball ha

quedat molt mal

presentat (0)

El treball no ha

quedat ben

presentat. (0,7)

El treball ha quedat

ben presentat, però

no perfecte. (1,4)

El treball i ha

quedat molt bé.

(2)

PUNTUACIÓ TOTAL:


6

2. Dimarts





material. (0)

No he portat quasi

res. (0,3)

He portat algunes

coses. (0,6)

He portat tot el

material. (1)


mica. (0,3)


però no he acabat.

(0,6)

He treballat molt i

he acabat. (1)


gens. (0)


mica. (0,3)

M’he esforçat

bastant. (0,6)

M’he esforçat

molt. (1)

TREBALL

EN GRUP

No he col·laborat.

No he aportat

idees. (0)

He col·laborat una

mica i he suggerit


He col·laborat i



millor. (0,6)

He col·laborat i

ajudat molt. (1)

ACTITUD

He molestat els

companys/es i/o

professors/res.(0)

Algunes vegades he

molestat. (0,3)

He tingut una bona

actitud, però no

perfecta. (0,6)

La meva actitud

ha estat

excel·lent. (1)

RESPECTE

PER

L’AULA

He deixat la

classe bruta. (0)

He embrutat una

mica. (0,3)


però no ha quedat

perfecte. (0,6)


ho he deixat

endreçat. (1)

APORTA-

CIONS

No he entès res

del que calia fer.

(0)




(0,7)

He tingut força


preguntes i saber


No he tingut cap

dificultat en crear

les preguntes i

saber les

respostes. (2)

PRESEN-

TACIÓ

DEL

RESULTAT

El treball ha

quedat molt mal

presentat (0)

El treball no ha

quedat ben

presentat. (0,7)



no perfecte. (1,4)

El treball i ha

quedat molt bé.

(2)

PUNTUACIÓ TOTAL:


7

3. Dimecres





material. (0)

No he portat quasi

res. (0,3)

He portat algunes

coses. (0,6)

He portat tot el

material. (1)


mica. (0,3)


però no he acabat.

(0,6)

He treballat molt i

he acabat. (1)


gens. (0)


mica. (0,3)

M’he esforçat

bastant. (0,6)

M’he esforçat

molt. (1)

TREBALL

EN GRUP

No he col·laborat.

No he aportat

idees. (0)

He col·laborat una

mica i he suggerit


He col·laborat i



millor. (0,6)

He col·laborat i

ajudat molt. (1)

ACTITUD

He molestat els

companys/es i/o

professors/res.(0)

Algunes vegades he

molestat. (0,3)

He tingut una bona

actitud, però no

perfecta. (0,6)

La meva actitud

ha estat

excel·lent. (1)

RESPECTE

PER

L’AULA

He deixat la

classe bruta. (0)

He embrutat una

mica. (0,3)


però no ha quedat

perfecte. (0,6)


ho he deixat

endreçat. (1)

APORTA-

CIONS

No he entès res

del que calia fer.

(0)




(0,7)

He tingut força


preguntes i saber


No he tingut cap

dificultat en crear

les preguntes i

saber les

respostes. (2)

PRESEN-

TACIÓ

DEL

RESULTAT

El treball ha

quedat molt mal

presentat (0)

El treball no ha

quedat ben

presentat. (0,7)



no perfecte. (1,4)

El treball i ha

quedat molt bé.

(2)

PUNTUACIÓ TOTAL:

4. Nota final de la teva autoavaluació del c. síntesi

DILLUNS DIMARTS DIMECRES TOTAL SUMA LES 3 NOTES

I DIVIDEIX ENTRE 3


8

PRESENTACIÓ DEL CS DAVANT DEL TRIBUNAL

1. Quan?

El lliurament del dossier serà el dia ............................... a les ...................................................

L’exposició oral serà el dia .................................... a les ................... davant un tribunal format per

professors i professores vostres.

2. On?

El teu grup farà la presentació del vostre CS a l’aula ..........................

3. Com?

Tots els membres del grups haureu d’explicar per torn què heu fet en el Crèdit de Síntesi i també

haureu de respondre les preguntes que us facin els vostres professors i professores presents al

tribunal. De cadascú de vosaltres valoraran:

- l’expressió oral

- la presentació de tot el material elaborat

- que estigui tot fet

- l’actitud de treball en grup durant els tres dies del crèdit

- els fulls d’autoavaluació


9

INTRODUCCIÓ

Saps qui va ser el rei Jaume I? El teu institut es diu així, però... per què porta aquest nom aquest

institut de Salou? Té alguna relació Salou amb el rei Jaume I?

Per tal d’esbrinar-ho primer veurem un capítol de la sèrie “Història de Catalunya”, emesa per TV3

ja fa temps. En aquest capítol del programa "Història de Catalunya"1, en Dragui, el narrador, ens

explica per què el rei Jaume I va rebre el sobrenom de “Conqueridor", per les conquestes que va

fer de les terres que estaven sota el poder dels musulmans i perquè va iniciar l'expansió de

Catalunya cap a la Mediterrània. D'ell se'n saben moltes coses gràcies al Llibre dels feyts del rei

en Jaume, escrit per ell mateix o sota les seves directrius.

Després en el següent vídeo tret del youtube2 podrem veure de quina manera Salou3 recorda el

rei que va posar aquesta població a la història de Catalunya.

Poc a poc i a través d’activitats ben diverses de les diferents matèries que has estudiat al llarg

d’aquest 2n curs de l’ESO aniràs coneixent no tan sols la figura del rei Jaume I sinó també el seu

entorn, les seves llegendes, la seva societat i costums...

1 http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_793201.rm: animació sobre Jaume I 2 http://www.youtube.com/watch?v=zaaX4a4jJaw&feature=player_embedded: vídeo de la desfilada 3 http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2551-cat-festa_del_rei_jaume_i_a_salou.htm: bloc amb la

festa de la desfilada del seguici de Jaume I


10

EXPOSICIÓ: la conquesta de Mallorca des de Salou.

Per fer aquesta part del Crèdit de síntesi, necessitaràs consultar el material complementari,

concretament l’apartat que es titula “Exposició”. Aquest text és el que hi ha als plafons que formen

l’exposició que hi ha al vestíbul del centre.

Com que hi hauria massa enrenou si tots haguéssiu d’anar a veure l’exposició al vestíbul, al

material complementari hi ha el text de l’exposició. També al bloc del vostre curs que veuràs

projectat a la pantalla de l’aula on faràs el Crèdit de Síntesi, podràs veure les imatges de

l’exposició que et cal contemplar per resoldre algunes qüestions, les que en aquest dossier porten

les peces del trencaclosques de la portada vostra agenda al costat del número de la pregunta.

• Introducció

1. En l’exposició apareix repetidament la figura del rei Jaume. A la introducció, quina de les

tres figures del rei Jaume I apareix? Encercla la lletra corresponent a la imatge correcta:

A B C

2. A la introducció hi ha tot un seguit de paraules de les quals potser desconeixes el significat:

valiat, insular, ardit, ruta litoral, ruta marítima, oriental, culminar. Digues a quines paraules

corresponen les següents definicions:

- situat a l’est: _______________

- camí que voreja la costa: _______________

- acabar: _______________

- camí a través del mar: _______________

- territori, en aquest cas una illa, governat per un valí, un càrrec administratiu musulmà:

_______________

- valent, coratjós, agosarat, atrevit: _______________


11

3. Encercla la lletra de la imatge de la tomba de Jaume I que hi ha a l’exposició.

A

B

Qui la va fer i quan?

4. En aquest plafó tenim la imatge de la Mediterrània occidental. Numera les diferents parts

per ordre i a la primera línia de la taula escriu de quin segle és i quin personatge mallorquí

el va fer? Encercla les illes Balears en vermell i fes una línia que hi arribi des de Salou.


12

• Preliminars

1. En l’apartat anomenat “Preliminars” es comença a explicar l’expedició a Mallorca i esmenta

dos fets que van possibilitar aquest projecte. Quins dos fets són aquests?

- Fets:

2. Per què era un inconvenient per a la Corona catalanoaragonesa que les Illes estiguessin

en mans dels musulmans?

3. Aquí també hi ha tot un seguit de paraules de els quals potser desconeixes el significat:

Navas de Tolosa, Bugia, escull, sagetia, corsària, tarida, casus belli, còmit, galera, magnat,

prelat, concili, legat apostòlic, cardenal, rang, croada, infidel. Digues a quines paraules

corresponen les següents definicions:

- Expressió llatina que designa l'esdeveniment que dóna motiu o pretext a una declaració de

guerra: _______________

- Categoria, valor: _______________

- Títol de cadascun dels alts dignataris eclesiàstics assistents del papa: _______________

- Reunió legítima de pastors de l'Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics

generals: _______________

- Mestre i patró de vaixell mercant: _______________


13

- Per als cristians qualsevol persona que professi una religió que no sigui la cristiana:

_______________

- Problema o dificultat que és un obstacle per a un procés o una activitat: _______________

- Representant del Papa de Roma en un concili: _______________

- Persona de rang social elevat, poderós: _______________

- Home que té algun càrrec superior dins de l'Església catòlica: _______________

- Ciutat d’Algèria, vora el golf de Bugia: _______________

- Que es dedicava a assaltar i a destruir naus pirates i enemigues amb l'autorització del govern

de la seva nació: _______________

- Acció bèl·lica (1212) ocorreguda a l'altiplà de Las Navas de Tolosa (La Carolina, Jaén). S’hi

enfrontaren l'exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nāsir, que resultà derrotat, i una

coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de

Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs: _______________

- Qualsevol expedició de cristians contra musulmans, per reconquerir la Península Ibèrica,

Terra Santa, etc.: _______________

4. En el text es parla de quatre tipus de vaixells: nau, galera, sagetia o galiota i tàrida. Els

quatre vaixells estan definits en un dels plafons i també als materials complementaris.

Escriu la definició.

Nau:

Tàrida:

Galiota o sagetia

Galera


14

5. Quin va ser el motiu concret, el casus belli, que va provocar l’inici dels preparatius de

l’expedició a Mallorca?

6. Abans de començar els preparatius de la guerra, el rei Jaume

I (desembre 1228) va proclamar un important discurs per a

defensar la invasió de Mallorca. El projecte fou acollit amb

entusiasme, per qui i on? Busca la imatge i trobaràs la

resposta.

7. Quina relació té aquesta imatge amb el relat de la conquesta de Mallorca? Per a respondre

busca la imatge i llegeix.

8. L’expedició va ser pública perquè rebia el suport i hi participaven molts tipus de gent, qui

hi donava suport?

- -

- -

9. Què va fer l’Església al concili de Lleida per tal de donar suport a la campanya militar?

10. Fins al 1229 qui va estar preparant l’expedició naval?


15

• El desembarcament

1. El desembarcament va ser molt accidentat. Aquí tens un mapa amb els indrets més

importants i també amb unes fletxes que indiquen els moviments de les tropes i la flota del

rei Jaume I. A l’exposició hi ha un mapa semblant, on s’indica amb fletxes els moviments

de les embarcacions: “naus i lenys” d’una banda i “tarides i galeres” d’una altra. Escriu al

mapa el nom dels indrets on hi va haver batalles.

2. Aquest personatge és Guillem de Montcada. Quina intervenció va

fer a la conquesta de Mallorca? Quins altres nobles estaven amb

ell?


16

HISTÒRIA: Jaume I, el rei i el seu temps

1. El marc històric

• Activitat

o A la primera part del treball heu de fer un mural que expliqui el context històric en el qual va

viure el rei Jaume I. Per això, amb l’ajut de mapes1 que heu de portar de casa vostra (un per

grup) i d’un text explicatiu relacionat, heu de parlar de:

- com era la Península Ibèrica abans del regnat de Jaume I:

- com era el món per als europeus al segle XIII.

- què van ser les Croades, de les quals també heu de fer un eix cronològic.

• La Península Ibèrica abans de la conquesta de Jaume I

1 Els pots trobar al bloc del vostre grup


17

• El món conegut al segle XIII

Món cristià d’Occident

Món cristià d’Orient

Món musulmà

Imperi mongol

regions explorades pels

vikings

altres regions conegudes

zona de transició entre

musulmans i mongols

zona de transició entre

cristians orientals i mongols

o Al material complementari trobaràs definides les següents paraules: Islam, musulmà,

esplendor, reconquerir i soldà. Escriu la paraula i el seu significat en una extensió màxima de

quatre línies. Recorda que has de resumir, és a dir, escriure el més important de tot el text. El que

no has de fer és copiar, sinó suprimir totes aquelles dades que siguin menys importants. Aquestes

paraules les has d’entendre i saber-te-les.


18

o Busca al material complementari i després amb un bolígraf vermell situa en el mapa els

números que indiquen els següents indrets relacionats amb les Creuades:

1. Terra Santa 2. Anatòlia 3. Edessa 4. Antioquia

5. Jerusalem 6. Constantinoble 7. Mont Tabor 8. Tunis.


19

o En el material complementari tens explicat qui eren: Salah al-Din (Saladí), Frederic I Barba-

Roja d’Alemanya, Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra, Lluís IX de França. Fes-ne un resum de mitja

pàgina com a màxim per a cada personatge.


20


21

• Situació: Croades

Les Croades van ser unes guerres dels cristians contra els musulmans, per intentar

reconquerir Terra Santa, que des de l’expansió de l’Islam, havia passat a mans dels

àrabs musulmans.

L’Europa cristiana, entre els segles XI i XIII, va viure una època d’esplendor i

creixement provocada per una millora de les condicions climàtiques, unes collites

abundoses i un augment de la població.

El 1095, el Sant Pare Urbà II va convidar els cristians conquerir Terra Santa.

Hi va haver vuit croades.

o La primera croada (1096-1099) la va convocar el Papa Urbà II. S’hi distingeixen

dues fases: la croada popular, que va ser guanyada pels turcs a Anatòlia, i la croada

dels barons, en la qual els cristians van conquerir Edessa, Antioquia (1098) i

Jerusalem (1099).

o A la segona croada (1147-1149), la ciutat d’Edessa va ser reconquerida pels

musulmans i els croats van intentar recuperar-la, però no ho van aconseguir.

o La conquesta de Jerusalem (1187) per part de Salah al-Din (Saladí) va ser la

causa de la tercera croada (1189-1192), dirigida per Frederic I Barba-Roja

d’Alemanya, Felip August de França i Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra.

L’enemistat entre els monarques cristians va fer que aquesta croada també fos un

fracàs.

o La quarta croada (1202-1204) va ser dirigida per Bonifaci de Montferrat. En

aquesta croada els cristians van ocupar Constantinoble.

o La cinquena croada (1217-1219) tingué el seu origen en la construcció d’una

fortalesa musulmana al cim del Mont Tabor.

o La sisena croada (1228-1229) va ser dirigida per Frederic II, que conquerí Acre

(1228) i firmà el Tractat de Jaffa amb el soldà Al-Kamil, mitjançant el qual aquest

lliurava Jerusalem amb garanties per als pelegrins cristians.

o La setena croada (1248-1250), comandada per Lluís IX de França va ser un

fracàs, com també la vuitena croada, on el mateix Lluís IX va trobar la mort en el

setge de Tunis (1270).

Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6 (Sant Vicenç dels Horts)


22

6. La figura de Jaume I (biografia)

• Activitat

Sobre la vida del rei Jaume I heu de fer un mural on hi ha d’haver:

- un eix cronològic de la vida de Jaume I.

- un esquema de les conquestes de Jaume I i el mapa de les conquestes.

- un esquema dels beneficis que van aportar aquestes conquestes a la Corona d’Aragó.

Tot seguit teniu el material que us pot ajudar a fer el mural.

• Biografia de Jaume I El Conqueridor, Rei d'Aragó

Jaume I d'Aragó va néixer a Montpeller (França) el 1208, fill de Pere II el Catòlic, rei d'Aragó i Comte

de Barcelona, i de Maria de Montpeller. Va ser Rei d'Aragó i Comte de Barcelona (1213), senyor de

Montpeller (1219), rei de Mallorca (1229) i de València (1239). Va morir el 1276.

El seu pare lluitava contra Simó de Monfort perquè volia estendre el seus dominis per Occitània,

però va morir a la batalla de Muret (1213). Prèviament, havia deixat el petit Jaume sota la custòdia

de Simó de Monfort, que el va retenir com a ostatge fins que per ordre del Papa Innocenci III va ser

lliurat als Templaris el 1214. La derrota a Muret va marcar el final de la política d'expansió catalana a

l'Occitània, que seria francesa. A partir de llavors, els interessos catalano-aragonesos es van dirigir

cap a la Mediterrània.

Els primers anys del regnat de Jaume I van ser difícils. La guerra civil es va apoderar tant d'Aragó

com de Catalunya, mentre el rei-nen romania al castell de Monsó a càrrec dels Templaris. Seguint

les disposicions de la reina Maria, morta el 1214 a Roma, la regència era exercida pel seu oncle

Sancho Raimúndez, comte de Rosselló. Jaume I va contreure matrimoni amb Leonor de Castella,

filla d'Alfons VIII, el 1221. Aquest casament va ser anul·lat per raó de parentiu, contraient segones

núpcies (1235) amb la princesa Violant, filla d'Andreu II, rei d’Hongria. Al 1225 ja assumí la direcció

dels seus estats.

Jaume I dedicarà els primers anys del seu regnat a sotmetre els nobles rebels, a reorganitzar les

finances del regne, i a afrontar els problemes derivats de la successió al comtat d’Urgell.

Resolts els problemes en política interior, el debilitament del poder musulmà després de la derrota a

les Navas de Tolosa (1212), permet al rei emprendre l’expansió del regne per la Mediterrània.

Aquesta expansió es va convertir en part fonamental del projecte del monarca per reafirmar el seu

poder i recuperar el prestigi i l’autoritat.

El 1229 va emprendre la conquesta de Mallorca. Després de la presa de la ciutat de Mallorca

(desembre de 1229), es va apoderar de l’illa en pocs mesos, llevat d’un petit nucli de resistència


23

musulmana, que va aconseguir mantenir-se a la serra de Tramuntana fins el 1232.

Dominades les Balears, Jaume I va assumir en 1232 la direcció de la conquesta de València,

ocupant Burriana i Peníscola, el regne de València (1238) i incorporant entre 1244-45 Xàtiva i Biar.

Va conquerir també Múrcia el 1266, encara que la va cedir a Alfons X de Castella pel tractat

d'Almizra (1244) El seu interès principal s’assentà en l’expansió comercial i política a la Mediterrània.

Així, la conquesta de Mallorca, aconseguida gràcies a la potència naval catalana, li permet establir i

controlar les rutes comercials de l’occident mediterrani. Va acabar amb la pirateria islàmica i les

Balears es van constituir en pont per al comerç entre Catalunya i el nord de l'Àfrica.

Tant a Mallorca com a València, Jaume I va decidir crear regnes autònoms, però integrats a la

Corona d'Aragó. Així aquesta quedarà convertida en una sèrie de peces que, seguint una concepció

patrimonial, Jaume I repartirà entre els seus fills: va llegar a Pere (III), Aragó, Catalunya i València, i

a Jaume (II de Mallorca), les Balears, el Rosselló, la Cerdanya, Cotlliure i Conflent.

Jaume I el Conqueridor va ser un home culte i intel·ligent, que en la seva pugna amb la noblesa va

utilitzar el suport de la doctrina jurídica romana, que afirmava la supremacia del Príncep. També va


24

afavorir els municipis i la burgesia. Va organitzar el Consell de Cent o govern municipal de Barcelona

i va promoure la redacció del Llibre del Consolat de Mar, un compendi de dret marítim.

Va ser en el seu regnat quan es va produir el naixement de la consciència territorial a la Corona

d'Aragó, sobretot en els Estats fundacionals d'Aragó i el principat de Catalunya, amb l’actuació de

dues forces: la normalització del Dret, i la conversió de les Corts en una institució reivindicativa i

cohesionadora de la consciència de la comunitat.

En els últims anys de la seva vida va promoure dues croades a Terra Santa (1269 i 1274),

fracassant ambdós intents. Malalt, va abdicar en els seus fills, Pere i Jaume, i va morir a València el

1276. Enterrat a Poblet, les seves restes van ser traslladades el 1835 a Tarragona i van ser

reintegrades a Poblet el 1952.


25

TECNOLOGIA: Els vestits de l’època de Jaume I (s XIII)

• Activitat

A partir dels dibuixos que hi ha al material complementari (i al bloc) que us han de servir de model,

cada membre del grup ha de dissenyar un vestit per a un home i una dona de l’època de Jaume I.

Aquest vestit estarà fet amb roba que heu de portar de casa vostra. Penseu que la roba no pot ser

de qualsevol color. Al material que heu de portar de casa per a poder treballar aquesta àrea, ja se

us va dir de quins colors havia de ser la roba. També al bloc de la vostra aula ja fa dies que teniu

aquests dibuixos perquè sapigueu com ha de ser i, si us cal acabar la feina a casa, els continueu

tenint com a model.

• La feina, pas a pas

- Heu de tenir la silueta d’un home i la d’una dona, tan grans com un full cadascuna. Aquestes

siluetes humanes les podeu dibuixar vosaltres mateixos o les podeu portar de casa imprimint-les

des del bloc de la vostra aula o les podeu calcar del material complementari.

- Aquestes siluetes les heu de retallar i han de ser de cartolina rosa simulant el color de la pell.

- Heu de retallar els vestits i complements que haureu dissenyat per a les vostres siluetes amb

els colors adequats.

- Després heu d’enganxar aquests vestits i complements entre ells (per exemple, el cinturó

l’enganxareu damunt la camisa...) o enganxar-los directament sobre la silueta. Ho enganxareu

amb una grapadora o amb pegament fort, líquid.

- Cal que indiqueu el nom de les peces de roba que els haureu dissenyat.

- Heu d’especificar el nom de les fibres es fabricava cada peça.

- Les siluetes acabades, ben vestides, calçades i cobertes, les heu d’enganxar a una

cartolina. A cada cartolina només hi ha d’haver quatre siluetes enganxades. Igual que abans, les

siluetes les enganxareu a la cartolina amb grapadora o amb pega forta.

Entenem per vestit totes aquelles peces que es posava un home o una dona per poder anar pel

carrer. Així doncs, el guarda-roba dels nostres avantpassats medievals tenia, com l’actual:

1. Roba interior.

2. Vestits.

3. Calçat.

4. Lligadures o barrets..., per al cap.

5. Complements.

6. Abrics.

Tingues present que els vestits d’aquesta època no tenien butxaques i que cada peça tenia un

color o colors determinats. Recorda, no pots assignar als vestits un color a l’atzar només perquè


26

t’agradi. A continuació tens algunes recomanacions perquè confeccionis correctament el mural.

Llegeix-les atentament.

• Colors

Colors correctes Colors incorrectes

Colors torrats o terra.

Predomini de les tonalitats marronoses.

Colors primaris: vermell, groc llimona, blau cel,

verd maragda, magenta...

Ocre, beix, o color teula. Taronja o color butà

Verd caqui i verd ampolla. Rosa o fúcsia.

Blau marí. Verd poma.

Colors grisos. Blanc nuclear

Color granat (vermell fosc).

• La roba interior

Les peces de roba interior emprades durant l’època medieval eren les següents:

o Les bragues. Mena de pantalons amb els camals arrapats i llargs fins a mitja cuixa.

o Les calces. Semblants a les mitges actuals. Cobrien tota la cama fins a l’engonal i es

cordaven amb un botó a l’alçada dels malucs a les bragues. Les utilitzaven homes i dones.

o La camisa. Peça amb mànigues que cobria el cos fins als malucs a la modalitat masculina,

mentre que la femenina arribava fins a mitja cama. El coll i els punys rebien una atenció especial,

ja que sobresortien per fora del vestit; s’ornamentaven amb brodats.

o El “drap de pits”. Peça femenina emprada per a subjectar els pits.

o El “mixons”. Possibles predecessors dels mitjons actuals.

Els materials més emprats en la confecció d’aquestes peces eren els draps de lli, llana i fustany

(teixit amb ordit de lli i trama de llana o cotó).

El color de la roba interior era blanc menys les calces, habitualment vermelles o negres. Se’n

podia dur amb una meitat de cada color.

• Els vestits

Hi havia set tipus de peces diferents, un dels quals era femení, un masculí i els cinc restants

emprats indistintament per ambdós sexes:

o El brial o guardapeu. Vestit llarg fins als peus, el cos i les mànigues dels quals solien ser

postissos. Ambdós sexes el duien sobre la camisa.

o La cota o aljuba. Vestit amb mànigues llarg fins als peus emprat per homes i dones. Es

duia sobre el brial o la gonella.

o El curtapeu. Vestit llarg amb mànigues o sense, emprat també per ambdós sexes.


27

o Les faldetes o gonella. Vestit llarg fins als peus, cordat per davant, el cos i les mànigues

del qual solien ser postissos. Homes i dones el duien sobre la camisa.

o El gipó. Peça masculina amb mànigues, botonada al davant, que servia per cobrir el tors.

Anava folrat amb un gruix considerable de cotó, disposat estratègicament pel pit i les espatlles per

augmentar-ne el volum.

o El pellís. Vestit amb mànigues llarg fins als peus emprat per ambdós sexes.

S’utilitzaven els teixits de vellut amb llana. L’aspecte d’aquests vestits tendia, dins les possibilitats

de cadascú, al recarregament i la sumptuositat, utilitzant per això materials i tècniques diversos.

Les mànigues rebien una atenció especial, motiu pel qual solien ser postisses, i es confeccionaven

en teixits més valuosos que la resta de la peça.

L’or i l’argent s’empraven en la confecció de sanefes a les embocadures, a les vores i als brodats.

A l’hivern aquestes peces es folraven amb pells.

• Calçat

A l’època medieval hi havia sis tipus de calçat:

o Les botines. Espècie de sabata alta sense taló amb elàstics als costats, confeccionada en

drap i emprada per tots dos sexes.

o Els escarpins. Sabata lleugera, també de drap i sense taló, muntada al voltant d’una sola i

amb la part superior girada al revés.

o Els estivals. Botes altes masculines confeccionades en cuir.

o Les galotxes. Més conegudes actualment com esclops. Eren de fusta i s’empraven per

protegir les sabates de la pluja i del fang.

o Les sabates. Terme emprat més aviat per designar les sabates en general.

o Els tapins. Sandàlia preferentment femenina que deixava el taló al descobert. Es

confeccionava en tela fina i duia una sola de suro muntada entre altres dues de cuir.

• Lligadures

En aquell moment existien onze tipus de peces per cobrir el cap, dos dels quals eren masculins,

cinc femenins i els quatre restants emprats indistintament per ambdós sexes:

o El barret. Per a home, sense ventalla1 confeccionat amb materials flexibles com el vellut o

el punt.

o El bonet. Per a home sense ventalla de forma cilíndrica o troncocònica.

o El capell. Per a ambdós sexes amb ventalla. Es confeccionava preferentment en drap de

lli o bé en palma, palla o cuir. Anava folrat de tela de color i ornamentat amb randes o puntes1 i

brodats de fil d’or.

1 Forat per a la ventilació


28

o El capiró. Era la tipologia més popular entre homes, dones i nens. Consistia en una mena

de caputxa, amb llarga punta i un faldó2 botonat, que cobria el cap i les espatlles deixant veure el

rostre únicament.

o El caputxó o caputxa. Semblant a l’anterior a excepció dels casos en que anava cosida a

l’abric.

o El cobricap. Terme que designava genèricament qualsevol tipus de barret o capell.

o La cua. Lligat femení consistent en l’enrotllament dels cabells longitudinalment amb

cordons o cintes, fets de seda o d’or filat i ornats amb brodats i botons dels mateixos materials.

o La gandalla. Peça femenina emprada per recollir els cabells, confeccionada en malla3 de

seda o fil d’or.

o La tovallola o drap de cap. Per ambdós sexes era un drap, habitualment de lli, ornat amb

randes i flocs4 de seda de colors o amb brodats que s’enrotllava al cap de diferents maneres.

o El trescoll o tovallola de coll. Lligadura femenina semblant a l’anterior que es cenyia al

coll amb un cordó.

o El vel o beata. Era lla lligadura femenina més habitual i consistia en un vel transparent i

subtil de seda, lli o cotó ornamentat amb randa i brodats d’or filat.

El color més habitual era el negre, morat, el verd, el vermell, el blau i el blanc..

• Complements

Els complements més emprats a la Catalunya medieval eren els següents:

o La bossa. Emprada per homes, dones i nens. Anava tancada amb fermalls i botons,

habitualment d’or filat o de seda. Se subjectava amb uns cordons fets dels mateixos materials. Era

de cuir, seda i fil d’or o bé d’argent. S’ornamentaven amb brodats o flocs de seda de colors.

o El cinyell. Sense cap5 ni sivella6, fet en seda habitualment morada, vermella o blanca.

o La corretja. Formada per un cap i sivella tenia un nombre indeterminat de peces

metàl·liques, habitualment rodones, anomenades platons. Era cuir, seda o argent.

o Els guants. Fets de pell o de cuir.

• Abrics

Existien dotze peces d’abric de les quals només una era específicament femenina, dues

masculines i les nou restants eren emprades indistintament per homes i dones.

1 Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. 2 Part d'una peça de vestir, especialment de l'armadura antiga, de la camisa, que cau solta de la cintura, en avall. 3 Teixit tipus xarxa. 4 Porció de fils, etc., que poden ésser engrapats amb una mà. 5 Part per on comença el cinturó o cinyell. 6 Peça de metall o d'altres materials que serveix per a unir els dos caps d'un cinturó.


29

o L’alberi o perdomàs. Emprat indistintament per ambdós sexes.

o L’albèrnia. Capot1 femení sense mànigues.

o L’almexia. Túnica d’origen morisc2 amb mànigues amples que es duia sobre el vestit.

o La capa. Sense mànigues, oberta per davant i més o menys llarga. Era emprada per

homes i dones, però habitualment elles duien la capa i ells la gramalla.

o La clotxa o gramalla. Túnica sense mànigues, llarga fins als peus, que era emprada

preferentment per les classes dirigents.

o La fopa o hopalanda. Túnica llarga i ampla, sense mànigues, que era emprada per

ambdós sexes. Solia ajustar-se al cos amb un cenyidor.

o La garnatxa. Abric folrat de pells amb obertures laterals que deixaven veure la cota.

o La huca. Peça amb mànigues i de vegades amb caputxa emprada per ambdós sexes.

o El mant. Terme utilitzat per designar genèricament qualsevol tipus d’abric.

o La samarra. Per ambdós sexes i de forma semblant a la gramalla. Era de pell o de drap.

o El sobrepellís. Peça masculina llarga fins a la cintura i amb mànigues molt curtes i

amples.

o El tabard. Emprat per homes i dones i llarg fins als malucs.

Les peces més freqüents eren la gramalla, l’alberio i la fopa. El seu aspecte era similar al dels

vestits, molt ornamentats amb els mateixos materials i tècniques que aquells.

1 Peça d'abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. 2 Adjectiu que s’aplicava al que procedia dels musulmans andalusís després de la conquesta cristiana


30

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: el viatge

• Activitat

1. Llegeix el text del viatge. Identifica i subratlla en vermell les unitats de desplaçament, temps i

velocitat.

EL VIATGE

Durant la matinada del dimecres 5 de setembre de 1229, l’estol es feia a la mar aprofitant el vent

terral (NW). Mentre va durar aquest vent, tot va anar bé, però quan es trobaven a unes vint milles

de la costa, va rolar a llebeig (SW), fet que impossibilitava el desembarcament a l’illa. L’endemà

s’intensificà el vent i s’aixecà mar grossa, la qual cosa dificultà l’avenç enormement. Al capvespre

d’aquell dia va desaparèixer el vent i, des de la galera capitana, ja es podia veure a la llunyania

l’illa de Mallorca, de la qual es reconeixia la Palomera, Sóller i Almeruig. En vistes de la costa i

durant el vespre l’estol es va aplegar lentament, atesa la diversitat tipològica de les embarcacions.

La velocitat era dispar. La nau capitana va cobrir la distància en unes trenta-sis hores, amb una

velocitat mitjana de dos nusos i mig. Altres vaixells ràpids van anar a una velocitat mitjana de dos

nusos i van trigar sis hores més. La resta d’embarcacions de transport encara van anar més

lentes. A la mitja nit, el vent va girar a garbí (W) i es decidí anar cap a Pollença, tal com s’havia

plantejat inicialment. L’estol es va tornar a posar en moviment rumb a l’est, amb un vent suau de

popa. Sobtadament, el vent va girar novament a nord-est i el mar va tornar a créixer, obligant les

naus a navegar a pal sec i fent impossible arrumbar cap a Pollença. D’aquesta manera es van

veure obligats a dirigir-se cap a la Dragonera (rumb SW), navegant amb un llarg. Aquest canvi va

fer que l’expedició hagués de desembarcar relativament a prop de la ciutat de Mallorca, cosa que

comportava més problemes i impossibilitava la sorpresa. No obstant això, la navegació ja no va

generar més problemes ni inconvenients i el divendres, 7 de setembre, els primers vaixells

catalans van arribar al port de la Palomera. La resta arribaren lentament i la nit del dissabte ja

s’havien reunit tots, sense cap pèrdua.

2. Tenint en compte que 1 milla marina equival a 1852 metres (1 milla anglesa equival a 1609`34

metres) i un nus equival a 1 milla marina/h, contesta:

a. Passa els desplaçaments, els temps i les velocitats que has trobat al text a unitats del

Sistema Internacional


31

b. Calcula el desplaçament que va fer la nau capitana en milles marines i quilòmetres.

c. Si actualment la velocitat mitjana d’un vaixell ràpid és de 43 nusos, calcula el temps que

trigaria a fer el mateix recorregut amb aquest vaixell

3. Identifica i dibuixa les forces que surten al text

4. Quan van partir de Salou el 5 de setembre de 1229 aprofitaven el vent terral (NW) de força 4

(4 newton).

a. Si la massa de l’embarcació era de 10.000 tones i només actuava la força del vent,

calcula l’acceleració que portaven.


32

b. Si a més de la força del vent de 4N, hi havia una força de fricció amb l’aigua de 3N,

calcula l’acceleració que portaven en aquest cas.

c. Si quan l’embarcació anava direcció sud-est amb una força de 4N, va començar a girar

llebeig (vent amb direcció nord-oest) de força 1N, calcula la força resultant que actuava

a l’embarcació.


33

MATEMÀTIQUES: el vaixell

• Activitat

1. Tenim una reproducció d’un vaixell de l’època

medieval. Cal envernissar-lo. La superfície a

envernissar és de 360 m2. Amb cada pot de vernís

envernissem 8 m2.

- Quants pots necessitarem?

- Si cada pot ens costa 4,25 €, a quant pujarà tot el

cost del vernís emprat?

- Un mariner en una hora envernissa 3 m2.

Quantes hores tardarà en envernissar el vaixell?

- Si aquest mariner demana ajuda a 3 companys de feina. Quant de temps tardaran a envernissar

el vaixell?.


34

2. El vaixell té dues veles i una senyera amb les dimensions adjuntes:

Tipus de veles: FOQUE SPYNAKER ESCANDALOSA

Calcula:

- la superfície de cada figura

- el preu del teixit necessari per a la confecció total si cada m2 ens costa 8,60 €.

2 m

5 m

Triangle rectangle

Trapezi isòsceles

4 m

7 m

9 m

2 m 1 m

Triangle isòsceles


35

3. El pal major del vaixell és cilíndric i té per mesures: 5 m de llargada i 2 m de diàmetre.

Calcula:

- la superfície del pal en m2, per pintar-lo (la base no es pinta).

- el volum del pal major

4. Dibuixa les veles a escala 1: 100. 1cm al plànol representa 100 cm = 1m a la realitat.

Decora les veles amb formes geomètriques.


36

EDUCACIÓ FÍSICA: l’esport

• Activitat

Es realitzaran tres jocs típics de l’època de Rei Jaume I

1. L'estira i afluixa, també conegut com estirar la corda, és un esport que posa dos equips un

contra l'altre en una prova de força. Els dos equips s’alineen, un davant de l’altre. La corda és

marcada amb una línia central (generalment s’hi lliga un mocador) i dues marques a tres o quatre

metres a cada costat de la línia central. Els equips comencen amb la línia central exactament a

sobre d'una línia marcada sobre el terra i una vegada començat el concurs (l"estrebada") intenten

estirar l'altre equip fins que la marca més propera a l'equip

contrari hagi creuat la línia central o cometi una falta (quan

un membre de l'equip contrari s'assegui o caigui a terra).

Existeixen clubs d'estira i afluixa en molts països, i hi

participen tant homes com dones.

Aquest esport va formar part dels Jocs Olímpics des de 1900 fins a 1920, però no n'ha format part

des de llavors. L'esport forma part dels jocs mundials. La Federació Internacional d'Estira i Afluixa

(TWIF) organitza campionats mundials per equips nacionals casa dos anys, per a competicions de

sala i d'exterior i una competició similar per equips.

2. A l’edat Mitjana hi havia un esport molt cèlebre que eren les justes. Les més famoses

enfrontaven nobles en certàmens on dos cavallers ben armats i dalt del seu cavall recorrien certa

distància fins que es trobaven i amb les seves llances intentaven descavalcar el seu adversari.

Una variant d’aquest esport o competició era el de fer passar la llança per una anella situada a

l’alçada del cavaller. Era una competició on es premiava la punteria, la precisió a l’hora de fer

entrar la llança per una anella més aviat petita i aconseguir emportar-se aquesta anella.

Nosaltres farem un joc semblant en el nostre espai d’Educació física, però al revés. Els alumnes

disposaran de certes anelles (els ringos) i a certa distància tindran una pica a terra reforçada per

Foto de l’esport als Jocs Olímpics de 1904. Va guanyar Estats Units


37

un con (podria haver estat una llança si l’haguéssim

tingut). La competició consistirà a tirar els ringos a la pica i

intentar fer punteria aconseguint que els ringos entrin a la

pica. Hi haurà tres distàncies de llançament; a cada tres

ringos encertats es passarà al següent nivell. Tenen en

total 10 ringos per fer els dos nivells.

3. Circuit al gimnàs d’habilitats motrius. Es realitzarà un

circuit on es faran, salts, girs, reptacions, i equilibris,

habilitats que havien de tenir els soldats i cavallers

medievals a l’hora d’assaltar els castells i aconseguir

entrar-hi. Es tindran en compte les errades fetes en la

realització dels exercicis.


38

LLENGUA CATALANA I LITERATURA: la llegenda

• Activitats

1. Llegeix en silenci i de forma individual la llegenda sobre la vida del rei JAUME I.

Els pares de Jaume I, que vivien a Montpeller, estaven separats, puix que, al rei, no li agradava

prou la seva esposa. Sentia certa simpatia per totes les dones menys per la seva. I per aquesta

manera tan especial de viure no tenia fills; el poble es dolia d’aquest fet, car temia que a la seva

mort es quedaria el regne sense successió i que el cas donaria lloc a un gran conflicte. Els

cavallers i la noble gent de la cort del rei van tractar un dia de veure si podien fer de manera que el

matrimoni reial tingués un fill.

Van anar a veure la reina i li van preguntar si voldria dormir una nit amb el seu marit. Ella

respongué que sí. El cas difícil era que el rei hi vingués bé. El van anar a veure amb cert misteri i li

contaren que una gran dama, casada, tindria gran goig de poder passar una estona amb ell; però

que devia ser sota la rigorosa condició que l’entrevista havia de tenir lloc a les fosques, car la

dama volia de totes passades guardar secret qui era. El rei, amic d’aventures amoroses, acceptà

la proposta i donà la seva reial paraula que no faria res per esbrinar qui era la seva companya

d’aventura.

Una nit, i a l’hora convinguda, els conjurats van fer que es trobés el matrimoni en una casa dels

afores de Montpeller. En una cambra a les fosques tingué lloc el florit idil·li. A mitjanit, el rei sentí

com una remor que s’acostava, i aviat veié com per sota la porta de la cambra entrava una

resplendor. Cregué que li havien parat un engany, i al moment prengué les seves armes per

defensar-se. De sobte, la porta s’obrí i aparegué al seu davant tota una gran gentada, proveït

tothom d’una torxa encesa que deixà plena de llum tota la cambra. En el grup hi havia gent de tota

mena: nobles, cavallers, soldats, dames, donzelles, plebeus, menestrals, jutges, notaris, pagesos i

tota altra gent que formaven la societat d’aquells temps. El rei, parat, no endevinava què

significava tot allò. El més vell dels del grup li parlà així:

Senyor, perdoneu si hem vingut a interrompre en un moment tan íntim. Nosaltres som el vostre

poble, que es dol que vós i la vostra esposa no tingueu un fill que pugui heretar el vostre regne

després de la vostra mort, i, desitjosos d’evitar els conflictes que podrien succeir-se si, en morir,

cap fill vostre no us pogués heretar, hem volgut fer que vós dormíssiu una nit amb la vostra muller,

per tal de veure si podíeu obtenir fruit, i, per si d’aquesta estada resulta un fill, hem volgut venir a

fer-vos veure com la dama que us crèieu no conèixer, i amb la qual heu passat una estona, és la

vostra esposa. Sapigueu també que si teniu un fill serà vostre i que nosaltres, persones de tots els

estaments, hem vingut ací per donar fe que el fill que pugui néixer de la vostra esposa és fill vostre

i hereu de la corona de Catalunya. Si us hem ofès, perdoneu-nos, que ho hem fet pel bé del vostre

regne.


39

El rei, que de primer no sabia què li passava, veié com, en efecte, estava en companyia de la seva

esposa. Ho donà tot per ben fet i perdonà el seus súbdits, que animats de bon intent, li havien

preparat aquella aventura. D’aquella entrevista nasqué el rei Jaume.

Fins fa pocs dies, de la ciutat de Montpeller sortia encara, la nit que feia anys de la facècia, una

cavalcada o joc de cavallers que figurava la comitiva que anà a sorprendre el rei i aquest quan,

dalt del cavall, s’emportava la seva esposa cap al seu palau.

2. Posa el nom a la llegenda que has llegit:

3. Ara, explica què és una llegenda.

4. Com ja saps, una llegenda té elements reals i elements imaginaris. Escriu dos elements reals i

dos d’imaginaris d’aquesta llegenda en la seva columna corresponent:

5. Entre tot el grup heu d’escriure resumida la llegenda en forma de guió per poder

representar-la posteriorment. Com cal fer-ho:

o Cal repartir els personatges i el narrador o narradora de l’obra. Penseu que la llegenda

s’ha de representar en estil directe; per tant, caldrà que us inventeu diàlegs per a cada

personatge, respectant el contingut de la llegenda.

o Primer ho heu d’escriure en brut i, ja enllestit, caldrà tornar-lo a escriure en el full següent.

o El dia de l’exposició oral haureu de representar la llegenda. Podreu tenir el full escrit.

o No us oblideu de revisar l’ortografia, utilitzar els signes de puntuació, guions i signes

d’admiració i exclamació.

o Recordeu que les frases del diàleg han de ser breus.

o No us oblideu d’escriure el títol de la llegenda.

Elements reals Elements imaginaris


40


41

6. Descripció del bust1 del gegant de Salou que representa la figura del rei Jaume I. Per al

bust tens la imatge. Recordeu com es fa una descripció:

o En un retrat s’utilitzen noms i adjectius.

o Cal començar per una visió general i seguir a poc a poc de forma ordenada per tal que

quedi descrit tot, per cada part del cos, de dalt (cara, cabells, ulls, nas, boca...) a baix (braços,

manera de vestir, colors, altres detalls...).

o S’ha de redactar un esborrany, comprovant que les frases s’ajustin al que volies dir, mirant

bé el significat de les paraules.

o Per últim, una vegada has repassat el que has escrit, ho escrius definitivament.

1 Una imatge del gegant més gran i en color la teniu als materials complementaris.


42

o El segon pas serà intentar dibuixar el rei, seguint la teva descripció. Utilitza els colors.


43

LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA: la leyenda

• Actividades

1. Ahora que has descrito al rey Jaume I según la representación que hacen de él en el gigante

de Salou, inventa la manera de que iría vestido el resto de su cuerpo. La descripción puede

seguir una lógica adaptada a lo visto en el gigante o puedes inventar algo totalmente

extravagante, pudiendo vestir como en la Edad Media, o como en el presente, o como en el

futuro, según tu imaginación. Utiliza cinco nombres de colores diferentes y, por lo menos, tres

palabras referidas a formas. También nombres de telas, tamaños, etc, para formar una

descripción completa desde el pecho a los pies:


44

2. Utilizando la descripción hecha en la actividad de lengua catalana y la descripción inventada

en lengua castellana, elabora un dibujo del rey tal como quedaría uniendo las dos partes, de

cuerpo entero:


45

3. El rey Jaume I entró en Valencia en 1238. En 1094 la había conquistado el Cid Campeador.

Explica la vida de este personaje en unas cinco líneas. Puedes consultar el material

complementario.

4. El rey Jaume I fue suegro de Alfonso X el Sabio. Explica qué importancia tiene el rey Alfonso X

en la lengua y literatura castellanas en unas cinco líneas. Puedes consultar enciclopedias o

Internet.

5. Escribe una versión resumida en castellano de la leyenda sobre Jaume I que hayas

dramatizado.


46

6. Comprensión de texto: une con flechas las palabras de la izquierda con la definición que le

corresponda. Usa el dibujo para identificar las partes.

1.

Sobrevesta

Casco

Quijote

Guardabrazos

Guantelete

Cota de malla

Greba

Codal

� Pieza del arnés destinada a cubrir el muslo.

� Pieza de la armadura que protegía la mano.

� Pieza de la armadura que cubre el pie.

� Pieza de la armadura que protege la pierna desde

la rodilla hasta el pie.

� Pieza de la armadura antigua que cubría y defendía

el codo.

� Pieza de la armadura para cubrir y defender la parte

inferior del brazo.

� Arma blanca, larga, recta, aguda y cortante, con

empuñadura.

� Prenda de vestir, especie de túnica que se usaba

sobre la armadura.

� Pieza de la armadura para cubrir y defender la parte

superior del brazo.


47

7. Señala en el dibujo del barco del estilo de los que fueron a Mallorca en la flota del rey Jaume I

las partes que se indican en los idiomas castellano, inglés, francés y catalán:

(1) cofa – crow’s nest – hune - gàbia

(2) mástil, palo – mast – mât - masteler, pal

(3) casco – hull - coque – casc

(4) vela – sail – voile - vela

(5) proa – bow, prow - prove - proa

(6) popa – poop, stern - poupe - popa

(7) cubierta- deck - pont – coberta

(8) babor – port – babord – babord

(9) estribor – starboard – tribord – estribord

(10) ancla – anchor – ancre - àncora

(11) timón – helm – gouvernail - timó

(12) cuerda – cordage – cordage - corda


48

8. Identifica las partes del castillo medieval en los diferentes idiomas adjuntando el número a la

flecha:

1.- Foso, Pit, Douve, Fossa

2.- Pasarela, Gangplank, Passerelle, Passarel.la

3.- Almena, Battlement, Créneau, Merlet

4.- Torre del Homenaje, Tower of the honoring, Donjon, Torre de l’homenatge

5.- Torre esquinera, Corner tower, Tour d’angle, Torre cantonera.

6.- Patio de armas, Court of weapon, Cour, Plaça d’armes.

7.- Muro, Wall, Mur, Mur.


49

9. Completa las palabras en los idiomas inglés, catalán y castellano:

12 13 14 1 k n i g h t 2 y e l m o

i o l 15 16 17 g 3 m a r 4 u n i c o r n h r n f n u t 5 e s t o y l e 18 19 y v f e 20 21 22 6 o r f e s h b m 23 i 7 c r o n i s t a s 24 t u m s s a 8 a r m e s t e b t i l n e 9 I s l a m a l e 25 j n 10 s e a 11 v e l a h i p

English:

1.- A medieval warrior with horse, it is a noble, near the king. 4.- A mythical horse with a long horn in their front. 10.- A lot of water like the Mediterranean... 12.- When the day ends, begins the... 15.- Particle for conditional sentences. 16.- We can translate it as “només”. 23.- The old ships needed it, a piece of fabric to convert the force of wind in speed. 25.- It is a way of transport by sea, river...

Català:

3.- Massa d’aigua salada entre Salou i Mallorca, p.e. 4.- Cavall mític amb un corn al cap. 6.- Molt aviat Jaume I va perdre els seus pares, es va quedar… 7.- Home que escrivia els fets remarcables dels reis medievals. 8.- Instruments que porten els soldats per fer mal. 9.- La fe dels musulmans que vivien a Mallorca i València. 11.- Peça de tela que fan servir els vaixells per aprofitar la força del vent. 13.- Als castells, construcció defensiva més alta que ampla. 14.- Mallorca no està prop de Salou, està… 18.- Així s’anomena la crònica del rei Jaume I, Llibre dels... 19.- Arma defensiva que un cavaller porta al braç. 21.- Berenguer de Palou, que va acompanyar Jaume I a Mallorca era el de Barcelona.

Castellano:

2.- Parte de la armadura que protegía totalmente la cabeza. 3.- Masa bastante grandota de agua salada. 5.- Primera persona del presente de indicativo de Estar. 7.- Persona que escribe las crónicas. 9.- La fe de los musulmanes. 11.- pieza de tela que utilizan los barcos para aprovechar el viento. 13.- Construcción alta que podemos ver en los castillos medievales. 17.- Lo contrario de viejo, Jaume I consiguió un... reino al conquistar Mallorca. 20.- La torre principal de un castillo. 22.- Palo vertical de los barcos. 24.- Piedra en la parte superior de los muros del castillo para protegerse.


50

10. Sopas de letras. Busca en el recuadro palabras en inglés, catalán y castellano (3).

En uno de ellos llegó Era la máxima autoridad en la Jaume I a Mallorca: sociedad medieval, el monarca:

Era el medio de transporte habitual Lugar donde se refugian los de los caballeros. barcos.

En estas edificaciones se refugiaban 1) Nombre del rey homenajeado los señores, sus vasallos y los ejércitos 2) Arma de mano que usaban en la Edad Media. los soldados de la época del rey (en tres idiomas) 3) Ciudades que conquistó 4) Nombre de la esposa del rey (9 palabras en total)

e y y u j h e e r d c v n u g v f f t c c d e r h j l l o k g n v d w e e r i i y i e f s m m a z n s r e y t g g y u g a k j r y u u o c p ñ m n g f d d w o a t u i a j h h e s h e v t r e i i f l

h e y u m j u g r d c v n u y g v f f d c d e r t h j i o ñ k g n v f d w e r l t y s h i p s m a l x s e s d o t g y e i o c r a b y u o x p ñ m n g g f d w i a t u i o a j h e a c i v t k r e d f v

l h y u i j h g r t c v n u y g v f f y c d e r t h j i o ñ k g n v f d w e r i t y i e j f s m a o x s e x p o r t y t h a r b o u r u o r p ñ m n g g f d w e a t u i o a j h e u s r t t i r e d f p

e r c s i j h g r d c v a u y g v f f d c d v r t h j i o ñ k g a v f d w e r i t y l e j f s m a z x s l s d o t g y u i a k o l l a b a c p ñ m n g g f d w o a t u i o a j h e s c e v t h o r s e i

t o y u l j y g k c c v n u y g v f f a c d e r t h j i o s k g n v f d w e r t l l e t s a c m a i x s e s d o t g y l c a s t l e y u o l p ñ m n g g f d w o a t u i o a j h e s g e v t i r e d f s

j e s w o r d g r d a v n u y a v f f d m d a i c n e l a v e g n v f s w e r i s y i e m u a j a o x s e s p a d a y l i a k d u r y i o a a c r o l l a m w n r a u i o a j e e t m e s p a s a d f b


51

PEOPLE IN THE PAST

James I, King of Aragon Surnamed The Conqueror

• Activity 1: The King´s Biographical Account

The King’s chronist has just sent us some basic biographical aspects of James I ‘s life but

unfortunately not as a completed text, since the sentences are split up. Your task is to write it again

as a whole biography.

Paragraph 1

James I the Conqueror was the King of Aragon, Count of Barcelona,

sides: into Valencia to the south, Languedoc to

to 1276. His long reign saw the expansion of the Crown of Aragon on all

and Lord of Montpellier from 1213

sides: into Valencia to the south, Languedoc to

the north, and the Balearic Islands to the east.

Paragraph 2

By a treaty with Louis IX of France, he wrested the county of Barcelona from nominal French

sovereignity and

Ferdinand III of Castile in Andalusia.

integrated it into

his crown. His part in the Reconquest was

similar in Mediterranean Spain to that of his contemporary

Paragraph 3

As a legislator and organiser, he occupies a high place among

the Libre del Consulat de Mar, which governed maritime

the western Mediterranean.

He was an important figure

the Spanish kings. James compiled

and writing a quasi-autobiographical chronicle of his reign: the Llibre dels fets.

trade and helped establish Aragonese supremacy in

in the development of Catalan, sponsoring Catalan literature and

Write the King´s biography here:


52

James I, King of Aragon

Surnamed The Conqueror

Biographical account:


53

• Activity 2: An Incredible Journey

Transport

Vocabulary

o Complete the words related to transport.

Key words

Types of ships

galley (ship) = galera; tarida = merchant vessel

1. b __ __ __

2. b __ __ __

3. b __ __

4. t __ __ __ __

5. s __ __ __

6. g __ __ ___ ___ ___

7. p __ __ __ __

8. m __ __ __ __ __ __ __ __

v __ __ __ __ __

9. c __ __

o If you remember the information related to the description of the King´s journey to

Majorca, you will have realiced that the wind not always helped the expedition reach their

goal.


54

“It´s true that that Wednesday morning on September 5, 1229 when the

galleys and merchant vessels started their journey to Majorca taking

advantage of the favourable north-west winds but when the expedition was

at twenty miles from the coast leveche made it impossible for the King´s

ships to reach the island and tramuntana was also present. Fortunately, on Friday 7 the first

Catalan ships successfully reach Port de la Palomera and on Saturday evening the whole

expedition could successfully reach the place. They had then reached their destination!”

Look for the following wind names in the following wordsearch.

Key words

Wind names

tramontana = tramuntana; gregale = gregal; Levanter = llevant; leveche = garbí o llebeig;

mistral = mestral o cerç.

L E V E C H E P T T

A E E G R E G A L E

A W M I S T R A L S

L E V A N T E R S D

A N A T N O M A R T

o Wind names in Catalan and the direction they blow from. Look in an Catalan encyclopedia

or the internet for the direction of the different winds in Catalan and write the names on the correct

position in the wind rose.

tramuntana; gregal; llevant; xaloc; migjorn; garbí o llebeig; ponent; mestral o cerç


55

• Activity 3: My Incredible Journey

Think of an imaginary journey to Majorca you recently did and write the postcard to one of your

friends. You have to mention the means of transports you used to get to the island, the people you

travelled with, the places you visited and the souvenirs you bought. You may also use connectors

showing sequence such as: first, when, then, after that, finally.

My incredible journey

This is my incredible journey!

First,

Majorca, what a beautiful place to visit!!!!!!!!

MALLORCA


56

GENS DU PASSÉ

James I, Roi d’Aragon Surnommé Le Conquérant

• Activité 1: Biographie du roi

Le chroniqueur royal a écrit la biographie du roi Jaume I, mais malheureusement le texte nous est

arrivé à petits morceaux. Ton travail consiste à ordonner les phrases de chaque paragraphe et

écrire correctement sa biographie.

Paragraphe 1

Jaume I le Conquérante a été le roi d’Aragon, Compte

Seigneur de Montpellier de 1213 à 1276

de Barcelona, et

Sous son long règne a été possible l’expansion de la Couronne d’Aragon jusqu’à

Valencia

au nord, et les îles Baléares

au sud, Languedoc

à l’est.

Paragraphe 2

Comme législateur et organisateur, il a une

Rois d’Espagne.

place importante entre les

Jaume I écrit le Llibre del Consulat de Mar, qui

une quasi-autobiographie de son règne: le Llibre dels fets.

nous parle des lois de la mer. Lui, il a écrit aussi


57

Escriu la biografia del rei en aquest espai:

Jaume I, Roi d’Aragon

Surnommé Le Conquerant

Biographie:


58

• Activité 2: Une journée Incroyable

Transport

Vocabulaire

o Busca paraules relacionades amb els viatges

V R U S B T B A T R A

O R V O U V A O N E L

I E A D S O T D B V S

T J O U R N E E A E H

U T R A I N A A R L I

R Y E S P L U K Q O E

E O T T R A I N U B A

U N M E T R O O E N D

o Complète les mots relatifs au transport.

Types de bateaux

galère (bateau) = galera; tarida = navire marchand

10. b __ __ __ __ __

11. v __ __ __

12. b __ __

13. t __ __ __ __

14. b __ __ __ __ __

15. g __ __ __ __ __

16. a __ __ __ __ __

17. n __ __ __ __ __

m __ __ __ __ __ __ __ __

18. v __ __ __ __ __ __


59

o Si recordes bé la informació que has llegit en el plafó que descriu el viatge de l’expedició

reial cap a Mallorca, recordaràs que el vent no sempre va jugar a

favor dels viatgers:

“La matinada del dimecres 5 de setembre de 1229 l’estol es va fer a

la mar aprofitant el vent terral del nord-est, però quan es trobaven a

vint milles de la costa el llebeig va fer totalment impossible que el rei

Jaume i els seus homes poguessin desembarcar a l’illa. El garbí

també hi va ser present, però malgrat tot, el divendres 7 de setembre

els primers vaixells catalans van aconseguir arribar al port de la Palomera i la nit del dissabte ja

s’havien reunits tots sense cap pèrdua. Les naus catalanes, doncs havien aconseguit la seva fita!.”

Busca el nom dels vents d’aquesta graella a la sopa de lletres.

Noms dels vents

tramontane = tramuntana; gregale = gregal; Levanter = llevant; levêche = garbí o llebeig;

mistral = mestral ; cers = cerç.

L E V E C H E P T C

A E E G R E G A L E

A W M I S T R A L R

L E V A N T E R S S

A N A T N O M A R T

• Activité 3: Mon Incroyable Voyage

o Observa aquesta informació sobre el teu viatge imaginari a Mallorca. Després completa la

postal de manera que en resulti una petita redacció del que has pogut fer a l’illa i com hi has anat i

retornat.

MALLORCA


60

Train à la gare de Sants à, Barcelona.

Train à l’aéroport de El Prat .

Taxi de l’aéroport de Son Sant Joan, à l’hôtel

de Majorque.

Visite de la cathédrale.

Prendre le soleil à la plage.

Acheter une délicieuse ensaïmada.

Je retourne à Salou

D’abord, après, puis, finalement

Mon incroyable voyage !

Ça c’est mon incroyable journée! J’avais onze ans et j’ai pris un train à la Gare de Sants ,

Barcelona.

D’abord, Je prends le train à (1) _________________________.

(2) ___________________, Je prends le train à _______________.

(3) ____________, je prends un taxi de ________________ à l’ _______________.

L’ hôtel est fantastique, les gens sont très aimables et le temps est très bon, il y a du soleil tous

les jours. L’après-midi je visite la __________. ,je prends le soleil __________ et j’achète une

délicieuse _______________.

(4) ________________, je retourne à _________________.

Majorque, quel beau endroit pour visiter !!!!!!!!

cs 2n eso nivell baix

Documents