cronica gener 2017

gener 2017 | erA II | número 50

ConsultoriaSelecció i Avaluació de personalEstudis d’Opinió Interna

Accions Formatives & CompanyCoaching Executiu i d’EquipsAssessorament i Gestió Laboral

Busques una sortida professional? Contacta amb nosaltres!

Pàg. 3

La Cambra constata un creixement “moderat” en l’hoteleria i pessimisme al sector comercialEl clima que reflecteixen les enquestes de conjuntura és el més positiu de la dècada actual

Pàg. 8

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha impulsat un projecte que té per objectiu redefinir la marca Andorra. Aquest treball arrencarà amb una enquesta adreçada a tota la població, ja siguin empre-saris o no, que ha de permetre verificar quina és la percep-ció que es té del país “des de dins” constatant quines són les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats. Es tancarà el 22 de gener. Els re-sultats que se n’extreguin per-metran dissenyar una segona enquesta, que a diferència de la primera serà més quantitativa, adreçada a l’exterior.

Pàg. 4

Les tarifes de l’electricitat s’incrementen de mitjana un 0,5 per cent aquest anyL’executiu va acordar en el darrer consell de ministres de l’any passat les noves tarifes elèctriques per a l’any vinent, que preveuen únicament un augment mitjà del 0,5% per

al consumidor final, tot i que en l’avantprojecte de pres-supost per a l’exercici 2017 Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) preveia una pujada global de l’1,9%.

La CEA impulsa una enquesta per definir la marca Andorra

Pàg. 5

La manca de feina ja només preocupa un 8,2 per cent de la població,

segons l’ObservatoriPàg. 12

Andorra Telecom redueix la tarifa en itinerància amb un

forfet diari

Pàg. 6

El nombre d’assalariats se situa en 35.268, un 1,6 per cent més que ara fa un anyEl nombre total d’assalariats del setembre passat va ser de 35.268 persones, xifra que suposa un augment de l’1,6% respecte al mateix mes de l’any passat, en què n’hi ha-

via 34.722, segons les dades facilitades per Estadística. Es tracta del nombre més im-portant d’assalariats registrat els darrers quatre anys en un mes de setembre.

jonathan gil

2 CRÒNICA GENER 2017Publicitat

GENER 2017 CRÒNICA 3

Els resultats de les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) del primer semestre d’aquest any mostren el clima més positiu de la dècada actual, tot i que dins de la moderació. Així ho va explicar el president de la CCIS, Marc Pantebre, que va assenyalar que tant la indús-tria com la construcció i sobre-tot l’hoteleria han registrat un creixement “moderat” i el co-merç minorista és el sector al qual més li costa recuperar-se. Pantebre també va destacar les previsions fetes per Estadística, que apunten a un creixement nominal del producte interi-or brut (PIB) de l’1,6% per al conjunt del 2016, que quadru-plica el creixement nominal del 2015, situat en el 0,4%. Per a l’any vinent, però, s’espera una reducció de tres dècimes del ritme de creixement del PIB, que el situaria en l’1,3%. Aquesta millora de la confian-ça mostrada per les empreses durant el primer semestre del 2016 es tradueix “en un menor pessimisme, però sense ser en-cara optimisme”, va puntualit-zar Pantebre.

El sector hoteler és el que presenta una situació més posi-tiva. De fet, les valoracions so-bre la marxa dels negocis han estat les més optimistes dels darrers quinze anys. La CCIS també recorda que el sector partia d’uns nivells d’activitat molt baixos.

En contrast, el comerç és el sector més pessimista. Segons el president de la Cambra, “és el consum el que falla”. Tot i això, l’esperança està posada en el Pla estratègic del comerç, que segons Pantebre “segur que l’ajudarà a recuperar-se”.

Pel que fa a la construcció “està a prop d’abandonar la re-cessió i començar a remuntar molt lentament”. Les empreses

preveuen un increment mo-dest de l’obra executada, sobre-tot en reforma i rehabilitació, amb una gran dependència de l’obra pública. Finalment, el sector de la indústria mostra el clima més positiu de la dècada actual, amb un creixement mo-derat de la producció.

Les perspectives de tots els sectors indiquen que acabaran l’any amb un to moderada-ment millor que la resta d’anys. L’hoteler, en canvi, apunta a un alentiment en aquesta segona meitat de l’any. Tot i que la xi-fra de vendes global continua disminuint, els subsectors d’hi-

giene i sanitat o, dit d’una altra manera, farmàcies i perfumeri-es, són, a diferència de la resta, els comerços que han facturat més. Els més negatius continu-en sent electrònica i les grans superfícies. Pantebre va reco-nèixer que les farmàcies tenen un aspecte i més productes que conviden a comprar. “Hem de competir en experiència i no tant pel diferencial de preu.” La CCIS espera que el Pla estratè-gic faci millorar aquesta situa-ció en dos o tres anys.

HoteleRIA El sector hoteler ha presentat les valoracions més optimistes dels darrers quinze anys. Inclús millors de les que s’esperaven, i gràcies a la bona temporada d’hivern i a la Setmana San-ta del març, que han pogut contrarestar els pitjors mesos, maig i juny. Per parròquies, les més positives han estat la Mas-sana, Escaldes-Engordany i la capital. Els resultats menys sa-tisfactoris han estat per a Sant Julià de Lòria. El 63% dels ho-telers han apuntat a la manca de personal qualificat com una dificultat per a la millora de la marxa dels negocis.

Per la seva banda, el 31% dels constructors considera bona l’evolució de la marxa dels negocis i només el 21% la valora negativament. El vo-

lum d’obra executada (en re-forma i rehabilitació) segueix millorant, com en els últims semestres, tot i que el sector produeix per sota de la seva capacitat. L’obra contractada ha millorat en la branca d’edifica-ció no residencial, i la contrac-tació pública en el segment de l’habitatge continua molt de-primida. Per al segon semestre esperen estar a prop d’abando-nar la recessió i remuntar molt lentament.

Finalment, el 36% de les in-dústries han valorat que la situ-ació dels negocis ha estat bona i només el 10% l’ha qualificada de negativa (xifra que supo-sa el percentatge més baix des del 2005). La producció ha es-tat una mica més positiva. Els estocs de productes elaborats han estat una mica més elevats i la cartera de comandes s’ha mantingut en nivells baixos. L’indicador del clima industrial és menys pessimista. S’ha man-tingut negatiu, en -4,0 punts, però ha millorat 1,7 punts res-pecte al semestre passat.

Per al 2017 la Cambra té previst, amb el departament d’Estadística, desenvolupar un indicador de confiança empre-sarial, a l’estil de l’IFO alemany, perquè serveixi com a referèn-cia del pols econòmic del país i sigui comparable internacio-nalment.

enquestesRedacció Andorra la Vella

Tema del mesCreixement “moderat” del sector hoteler i pessimisme del comerçLa Cambra constata el clima més positiu de la dècada actual en el primer semestre del 2016

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Debilitat de lademanda

Augment de lacompetència

Manca depersonalqualificat

Pèrduad'atractiu de la

zona

Dificultats definançament o

tresoreria

Augment delscostos

d´explotació

Comp. alegal,deslleial iintrusisme

Mancaaparcaments

Mancacomplements

turístics

Infraestructuresviàries

insuficients

Altres causesCap factor

(% d'empreses)

Juliol - desembre 2015Gener - juny 2016

Factors que dificulten la millora de la marxa dels negocis

Pilar Escaler i Marc Pantebre en una roda de premsa. j. gil

La construcció està a prop d’abandonar la recessió

L’hoteleria fa la valoració més optimista dels últims 15 anys

4 CRÒNICA gener 2017

L’executiu va acordar en el darrer consell de ministres de l’any passat les noves tarifes elèctriques per a l’any vinent, que preveuen únicament un augment mitjà del 0,5% per al consumidor final tot i que en l’avantprojecte de pres-supost per a l’exercici 2017 Forces elèctriques d’Andorra (FeDA) preveia una pujada global de l’1,9%.

Així ho va explicar la mi-nistra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va destacar que amb les noves tarifes, que mantenen l’estructura actual amb tres tipologies en funció de la potència contractada i de l’ús de l’energia elèctrica, es “continua dotant FeDA dels recursos suficients per promoure la diversificació energètica”. Amb les noves ta-rifes es busca també potenciar l’estalvi energètic i fomentar el consum responsable. Per aquest motiu, segons va expli-car la ministra, les tarifes que experimenten un augment més important són les de dis-criminació horària amb la vo-luntat de “fomentar el traspàs del consum” a la nit, que és per quan estan pensades.

I és que, segons va precisar Calvó, s’ha constatat que fins al 70% dels consumidors in-dustrials que havien optat per la discriminació horària no han fet el trasllat del consum del dia a la nit, una situació que també es dóna en el cas de clients domèstics si bé no de forma tan generalitzada.

D’aquesta manera, la tarifa discriminada blava domèstica puja un 2% amb la voluntat que serveixi per fer trasllat del consum i per evitar que els consumidors es passin a la calefacció elèctrica però sen-se fer servir els acumuladors, mentre que la verda discri-

minada augmenta un 4,46% però més de dia, un 5,70%, que a la nit, un 1%. La verme-lla –industrials i consumidors mitjans– no es toca i la verda plana –grans industrials– va a la baixa.

Finalment, i tot i la signi-ficativa penalització en les tarifes amb discriminació

horària, la titular de Medi Ambient, Agricultura i Soste-nibilitat va incidir en la “com-petitivitat” dels preus respecte als països veïns i va recordar que a Andorra, pel que fa al client domèstic, són un 33% inferiors a la mitjana de la Unió europea, així com força més econòmics que als països veïns. Així, i a títol d’exemple, mentre que a Andorra, amb dades del primer trimestre del 2016, el consumidor domèstic assumeix un preu de compra d’11,22 cèntims d’euro/kWh, a espanya i França el mateix quilowatt hora és adquirit a 21,85 i 16,85 cèntims d’euro, respectivament.

el consum elèctric ha aug-mentat un 1,5% en els darrers dos anys i en els últims deu, l’increment ha estat del 2%. el mes de novembre passat, l’augment del consum se situa en el 8%. Davant d’aquesta de-manda creixent, FeDA consi-dera que és necessari que es busquin projectes com el de Soldeu, per poder diversificar les fonts i poder donar respos-ta a aquestes necessitats ga-rantint un servei de qualitat.

Les tarifes a Andorra “són realment competitives”, ja que es troben per sota de les que hi ha en molts països eu-ropeus, va destacar també FeDA.

Energiaredacció Andorra la Vella

El preu de l’electricitat augmenta un 0,5% de mitjana aquest anyLa ministra de Medi Ambient destaca la “competitivitat” dels preus en relació als països veïns

Actualitat

El Renova tanca l’any amb 230

sol·licituds La ministra de Medi Am-bient, Agricultura i Sos-tenibilitat, Sílvia Calvó, va informar en la darrera re-unió del consell de minis-tres de l’any passat sobre les millores introduïdes en el marc normatiu del programa renova en la convocatòria per al 2016, que s’han traduït en un total de 230 sol·licituds rebudes al llarg de la con-vocatòria del present any i s’ha registrat un augment d’un 17% de demandes en relació al 2015. La ministra va apuntar que en els dos darrers dies de convocatòria s’han re-but 37 peticions (16%). Una tercera part dels sol·licitants (el 33%) han formalitzat les seves de-mandes durant l’últim mes de convocatòria. L’import sol·licitat aquest 2016 supera, per primera vegada, el milió d’euros disponible per a subven-cions directes de la con-vocatòria del programa renova. Així, l’import demanat en concepte de subvencions puja a 1.350.000 euros aproxi-madament, xifra que suposa un increment de prop del 50% respecte al 2015. Pel que fa als avals per a préstecs preferents, la demanda ha estat d’un total d’1.060.000 euros, un augment de més del 92% respecte del 2015. el govern ha acordat que les sol·licituds re-budes que no han pogut ser resoltes el 2016 po-dran ser reconduïdes a la propera convocatòria sempre que s’ajustin els requisits necessaris.

Tipus de tarifa % Augment

Tarifa Blava Domèstica plana i social (BDP, BDS) 0,50%

Tarifa Blava Domèstica discriminada (BDH) 2,00%

Tarifa Blava professional 0,00%

Tarifa enllumenat Públic 0,50%

Tarifa Vermella 0,00%

Tarifa Verda plana (VDC, VDM, VDL) – terme energia -3,00%

Tarifa Verda discriminada (VDHH, VDHr) 0,00%

Tarifa Verda discriminada (VDH) – terme energia 4,46%

Terme dia 5,70%

Terme nit 1,00%

Terme punta 5,70%

Increment de les tarifes - consumidor final 0,50%

Increment de les tarifes - entitats distribuïdores 0,50%

Dinamarca

Alemanya

Bèlgica

Itàlia

Portugal

Irlanda

Espanya

UE 28

Anglaterra

França

Holanda

Andorra

0 50 100 150 200 250 300

275

265

227

215

209

206

195

183

174

150

144

100

Preus domèstics DC 1r trimestre, 2016 TTC (base 100 AND)

PaísPreu DC 1r sem. 2016 (€/kWh)*

Andorra 0,1122

Holanda 0,1620

França 0,1685

Anglaterra 0,1951

Ue 28 0,2058

espanya 0,2185

Irlanda 0,2306

Portugal 0,2350

Itàlia 0,2413

Bèlgica 0,2544

Alemanya 0,2969

Dinamarca 0,3088(*) DC 2.500 kWh < consum < 5.000 kWh

La tarifa discriminada blava domèstica puja un 2%

Sílvia Calvó. J. g.


La manca de feina ja preocupa només un 8,2% de la població

El país disposa actualment de 34 instal·lacions fotovoltaiques

La preocupació de la població per la falta de feina i l’atur ha disminuït 8,5 punts, segons assenyala l’Observatori del segon semestre del 2016 ela-borat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). Així, un 8,2% dels enquestats conside-ra que aquest és un dels prin-cipals aspectes que caldria millorar, mentre que en el semestre anterior ho va asse-nyalar un 17%, de manera que ha passat de la segona posició a la vuitena. Els ciutadans, però, segueixen indicant com a principal problema les polí-tiques socials, les prestacions i les pensions, tot i que també es registra una tendència a la baixa. Ara ho diu el 20,8% de la població, mentre que el se-mestre passat era un 25%.

Cal destacar que entre aquest 20,8% que es mostra preocupat per les polítiques

socials, un 7,8% fa referència a la Caixa Andorrana de Segu-retat Social, mentre que un 6% a les pensions, és a dir que gai-rebé dos terços tem per les ju-bilacions i el futur de la Segu-retat Social, un dels debats que avui són sobre la taula i que fan més respecte, tal com va destacar el director del CRES, Joan Micó. La resta d’aspectes que caldria millorar, segons els enquestats, són el trànsit (14,5%), les infraestructures

i equipaments (10,7%), i els salaris (10,8%). El director del CRES va exposar que tot això sembla indicar que hi ha un “canvi d’escenari”.

En aquest sentit va recordar que abans de la crisi les prin-cipals preocupacions eren el trànsit i el nivell de vida car, mentre que quan el context econòmic va empitjorar van passar a ser la feina –el 2012 va ser el punt àlgid– i les polí-tiques socials. Micó va indicar que ara sembla que la gent no té tanta por de perdre la fei-na i en canvi tot indica que torna el neguit pels salaris, el preu de l’habitatge i el nivell de vida car, tot i que cal veure com evolucionen.

L’estudi també reflecteix que són les persones que te-nen una pitjor situació labo-ral, les dones i la gent gran els que estan més preocupats per les polítiques socials, els sala-ris baixos o l’atur, mentre que el trànsit i les infraestructu-res són esmentats pels homes amb millors condicions de feina.

Actualment un total de 34 instal·lacions de produc-ció d’energia elèctrica d’origen fotovoltaic estan en funcio-nament, amb una potència nominal que supera els 560 kW i un potencial de pro-ducció anual d’energia que supera els 600 MWh, la qual cosa és l’equivalent al con-sum d’unes 160 llars, segons les dades facilitades per l’exe-cutiu. Aquestes instal·lacions estan per tot el país i, segons les dades facilitades, la potèn-cia de les instal·lacions va dels 2,4 kW de la més petita als 171,5 kW de l’Estació Naci-onal d’Au tobusos, que dis-posa de 1.200 m2 de panells solars, una instal·lació que pretén mostrar la implicació de l’administració en aquesta energia. Cal recordar que la llei aprovada el novembre del 2010 de mesures provisionals en relació amb el règim de

l’energia elèctrica eliminava l’exclusivitat de l’administra-ció en matèria de producció d’energia elèctrica i permetia la instal·lació de panells solars fotovoltaics per a potències in-feriors a 500 kW, amb possibi-litat de cedir a la xarxa la seva producció. Segons el Govern, des del 2013 l’augment de les instal·lacions donades d’al-ta ha estat constant, arran de l’aposta feta des de l’adminis-tració per aquesta font d’ener-gia, que s’ha materialitzat a través de convocatòries anuals que permeten als titulars be-neficiar-se de tarifes de com-pra superiors a les de mercat.

L’energia elèctrica produïda per aquestes instal·lacions és venuda a la xarxa i adquirida per l’entitat distribuïdora que opera en el punt de connexió. Quan la instal·lació es benefi-cia d’una tarifa de retribució complementària aportada pel Govern, el titular de la instal-lació ingressa, en funció de la potència de la instal·lació, un import de 0,20 o 0,24 euros per kWh venut, durant vint anys.

Joan Micó.

ObservatoriRedacció Andorra la Vella

EnergiaAgències Andorra la Vella

Actualitat

6 CRÒNICA GENER 2017

Tots els carburants presenten un creixement al mes de novembre

Les importacions pugen un 11,3% i les exportacions baixen un 13,6%

Els 15,13 milions de litres de carburant importats durant el mes de novembre suposen un increment de l’11,8% respecte al mateix mes de l’any passat, segons mostren les dades fe-tes públiques pel departament d’Estadística. Aquest mes to-tes les partides –gasolina sen-se plom, gasoli de locomoció i fuel domèstic– presenten un creixement.

Entre gener i novembre d’enguany la importació de carburants ha estat de 159,44 milions de litres, amb un aug-ment de l’1,5%, en contrapo-sició amb el mateix període de l’any 2015. Pel que fa a les dades acumulades dels darrers dotze mesos, la importació de carburants ha estat de 177,89

milions de litres, xifra que su-posa també un creixement de l’1,3% respecte als 175,54 mili-ons de litres importats durant el període anterior. Quant a la importació de carburants amb les dades ajustades, un cop eli-minades les variacions causa-

des pels efectes del calendari i del període de l’any en què ens trobem, presenta una evolució a la baixa al llarg dels últims cinc mesos, tot i mantenir-se estable en aquest últim mes, i se situa al novembre en un va-lor negatiu del 0,1%.

Les dades del comerç exte-rior del novembre mostren un increment de les impor-tacions –que han estat per valor de 127,52 milions d’eu-ros– de l’11,3% respecte al mateix mes del 2015, mentre que les exportacions (7,13 milions d’euros) han baixat un 13,6%. Cal destacar els in-crements dels grups de joieria i farmàcia-perfumeria, i els descensos dels grups d’ener-gia i construcció. Pel que fa a l’acumulat dels darrers dotze mesos, les importacions han tingut un valor de 1.218,60 milions d’euros, xifra que su-posa un increment del 3,9% respecte al període anteri-or, en què les importacions en valor van ser de 1.172,73 milions d’euros. Cal dir que

sense el capítol d’energia les importacions augmenten un 6,6% en comparació amb el període anterior. La causa és que totes les partides, excep-te energia, presenten creixe-ments, i destaquen les joies i el transport.

De gener a novembre d’en-guany el total d’importacions és de 1.109,93 milions d’euros, amb un creixement del 4,7% respecte al mateix període del 2015, amb pujades de les joies i el transport i una bai-xada significativa de l’energia. Pel que fa a les exportacions, durant el mes de novembre han representat un valor de 7,13 milions d’euros, xifra que suposa un descens del 13,6% respecte al període anterior. Les partides exportades que destaquen pel seu creixement són les d’industrial, construc-ció i el capítol diversos. En canvi, els grups de begudes i tabac, combustibles i joieria han davallat.

Els assalariats se situen en 35.268 al setembre, un 1,6% més que fa un any

El nombre total d’assalariats del setembre passat va ser de 35.268 persones, xifra que suposa un augment de l’1,6% respecte al mateix mes de l’any passat, en què n’hi havia 34.722, segons les dades facili-tades per Estadística. Es tracta de la xifra més important d’as-salariats registrada els darrers quatre anys en un mes de se-tembre.

La mitjana d’assalariats du-rant els últims dotze mesos és de 36.342, amb un augment de l’1,6% respecte de les da-des del mateix període ante-rior. Per sectors d’activitat, el mes de setembre d’enguany ha presentat un augment remar-cable del nombre d’assalari-ats, comparat amb el mateix mes del 2015, en els sectors agricultura, ramaderia, caça i silvicultura (6,6%), activitats sanitàries i veterinàries, ser-veis socials (6,3%), activitats immobiliàries i serveis em-presarials i transports i co-

municacions, tots dos amb un 5% d’augment. En canvi, han presentat variacions negatives dels assalariats els sectors llars que ocupen personal domès-tic, amb un descens del 2,8%; sistema financer, amb un -2,3%, i altres activitats soci-

als i serveis personals, amb un descens de l’1,4% en compara-ció amb el setembre del 2015.

D’altra banda, el nombre global de demandants de fei-na al Servei d’Ocupació a final de novembre s’ha situat en 393 persones, xifra que suposa una

variació important a la baixa del 22,5% respecte a l’octubre (507 persones). Els deman-dants en millora a final de mes són 145 (142 el mes anterior), amb una variació mensual del +2,1% i una variació del -14,2% respecte al novembre de l’any 2015 (169 persones). El nom-bre de llocs de treball oferts a final de mes és de 1.377 (882 el mes anterior), amb una varia-ció mensual del +56,1% i una variació del +73,0% respec-te al novembre de l’any 2015 (796 ofertes).

Les persones beneficiàries de la prestació econòmica per des-ocupació involuntària decre-tada pel Govern són 47, xifra que representa un -9,6% res-pecte a les dades del novembre del 2015. Aquest mes s’ha fet 37 contrac tacions mitjançant Ocupació, 18 contractacions via el Programa de treball tem-poral i cap a través dels progra-mes PFCI i PFOF. Aquest mes 63 persones segueixen treba-llant pel programa del Govern, 10 pel programa de treball tem-poral de les parapúbliques i dels comuns, 9 segueixen treballant pels programes de foment i 2 al Programa de zones allunyades.

Els treballadors comunitaris no hauran de tenir experiència

El Govern i la Confedera-ció Empresarial Andorra-na (CEA) es van reunir per abordar els problemes dels empresaris per poder con-tractar mà d’obra fixa. Un dels acords a què es va arri-bar té per objectiu flexibilit-zar la contractació, i passa per eliminar el requisit de l’experiència per a les perso-nes de països comunitaris, mentre que per als extraco-munitaris es mantindrà. Se-gons la directora de la CEA, Sílvia Gabarre, això serà pos-sible sempre que l’empresa es responsabilitzi de la formació del personal que contracta i que es passi pel Servei d’Ocu-pació. Altres mesures són l’obertura d’una quota per a marmitons i peons d’obra, unes professions que no fi-guraven en les autoritzacions aprovades darrerament per l’executiu. A més, en relació amb l’ofici de vigilant, l’objec-tiu és fer una formació espe-cífica des d’Ocupació per ofe-rir una via a través de la qual els aturats es puguin reciclar.

EstadísticaRedacció Andorra la Vella

IndicadorsRedacció Andorra la Vella


TreballRedacció Andorra la Vella

La importació de carburants puja un 11,8% al novembre. j. g.

Actualitat

Els assalariats mostren una evolució positiva. jonathan gil


El nombre d’abonats a internet de banda ampla i a la telefonia mòbil ha crescut en el darrer any. Les dades del novembre facilitades pel departament d’Estadística mostren una dis-

minució percentual del 6,9% en la telefonia fixa respecte al no-vembre de l’any passat, mentre que la telefonia mòbil i els abo-naments a internet de banda ampla registren un creixement del 6,5% i del 5,7%, respectiva-ment. La telefonia fixa se situa ara en 41.755 abonats, mentre que 74.908 persones estan abo-nades als serveis de telefonia mòbil i 32.075 a internet de

banda ampla. Pel que fa als abo-nats a la telefonia fixa, destaca la variació percentual negativa en abonaments a canals XDSI, d’un 46,5% respecte al novem-bre de l’any passat, mentre que pel que fa a la telefonia mòbil cal remarcar un increment del 7,8% en els contractes. A més, aquest novembre s’ha incre-mentat el trànsit per internet mòbil un 46,1% respecte del

mateix mes de l’any passat. Pel que fa al trànsit telefònic sense internet, els darrers dotze me-sos s’ha registrat un volum de 203,60 milions, un 6,7% menys respecte al període anterior.

Quant als abonaments per servei, les dades mitjanes dels darrers onze mesos situen en 42.867 els abonats a la telefo-nia fixa, un 6,6% menys que el període anterior. Pel que fa a la telefonia mòbil, disposa de 72.537 abonats, amb un creixe-ment del 6,2%, i per internet de banda ampla els abonats se si-tuen en 31.062, és a dir un 5,9% més.

Actualitat

ET DEMANAEXERCICI

EL TEU COS

No el facis esperar més

La xifra de visitants excursionistes s’incrementa un 17% al novembre

El consum d’energia puja un 9,6%

El mes de novembre van en-trar al país fins a 516.375 vi-sitants, un 14,2% més que el mateix mes de l’any passat, se-gons les dades fetes públiques pel departament d’Estadística. Del total de visitants, 361.353 són excursionistes (70%), que creixen un 17% respecte del 2015, mentre que els restants 155.022 són turistes (30%), un increment del 6,3% res-pecte del mateix període de l’any passat. Des de principis d’any el nombre de visitants ha crescut un 2%. Estadística va remarcar que el 33% dels visi-tants van manifestar que venia al país en parella, mentre que un 30% ho feia en família, i un altre 12% va viatjar amb amics. El motiu general dels visitants per venir al Principat són les compres (52%), seguit per la visita al país en general (24%) i, com a tercera opció, l’oci cul-

tural (9%). El motiu principal de visita difereix dels turistes als excursionistes. Mentre que per als excursionistes el prin-cipal motiu són les compres (64%, un 12% superior a la mitjana) i com a segona mo-tivació visitar el país (20%), els turistes tenen com a prin-cipal motiu visitar el Principat (42%), seguit de l’oci cultural (21%). Les compres represen-ten només el 6%.

La pernoctació mitjana per a aquest mes de novembre s’ha situat en dos nits, la qual cosa suposa un increment, també, respecte del mateix mes de l’any anterior, quan era d’1,8. Un 83% dels turistes han per-noctat en un hotel, aparthotel o apartament turístic, mentre que un altre 15% ho ha fet a casa d’amics, familiars o a la pròpia i un 3% ha escollit altres modalitats com el càmping.

Les dades fetes públiques pel departament d’Estadís-tica mostren que el consum d’energia en tones equiva-lents de petroli (TEP) al no-vembre ha estat de 23.752 TEP, amb un augment del 9,6% respecte al novem-bre de l’any passat. Tots els grups amb dades repre-sentatives presenten incre-ments al novembre, respec-te al mateix mes del 2015: propà, gasolina, gasoli de locomoció, electricitat i fuel domèstic. Des de gener, hi ha hagut un consum d’ener-gia en TEP de 250.646, és a dir un 0,8% més respecte al mateix període del 2015.

Els grups amb dades re-presentatives que presenten pujades són gasolina, gasoli de locomoció, electricitat i propà. En canvi, el fuel do-mèstic ha experimentat una lleugera baixada. Pel que fa a les dades acumulades al llarg dels darrers dotze me-

sos, el consum d’energia ha estat de 279.073 TEP, fet que suposa un increment del 0,5%. Destaquen els aug-ments de la gasolina i del gasoli de locomoció.

Així mateix, el consum d’energia elèctrica al novem-bre ha estat de 46.680 MWh, amb un creixement del 6,6% respecte al mes de novembre de l’any passat. Els segments amb creixements significa-tius han estat el d’estacions esquí, hoteleria i restauració i altres distribuïdores. D’al-tra banda, presenten des-censos remarcables els seg-ments d’enllumenat públic i indústries.

De gener a novembre, hi ha hagut un consum d’ener-gia en MWh de 497.093, és a dir, un 0,1% més que el mateix període del 2015. En valors positius destaquen estacions d’esquí, adminis-tracions i hoteleria i res-tauració. Per contra, enllu-menat públic i construcció i annexos presenten valors negatius remarcables res-pecte al mateix període de l’any passat, segons el depar-tament d’Estadística.

Des de principis d’any els visitants han crescut un 2%. c.a.v.

EL trànsit per internet mòbil creix un 46,1% al mes de novembre



EstadísticaAgències Andorra la Vella

Els abonats a internet creixen.


Un carril bici que genera energia guanya el concurs d’idees d’Actua

La CEA impulsa una enquesta per redefinir la imatge d’Andorra

L’UdA engegarà un postgrau en turisme de muntanya el 2017

Canvis al Servei d’Ocupació per oferir facilitats als usuaris

L’informàtic Jordi Fernán-dez va ser el guanyador del concurs d’idees innovadores d’Actua. La seva proposta Un carril bici que generi electrici-tat va ser la més votada entre les 33 que es van presentar. El jurat, format pels respon-sables dels clústers d’Actua, va valorar que el projecte té

possibilitats de ser aplicat al país, té cabuda en àmbits mul-tisectorials, com la mobilitat, l’esport, la salut i el respecte pel medi ambient, i a més, presenta un alt component innovador. A part de la pro-posta de Fernández, el jurat també va decidir considerar la possibilitat de treballar una dotzena d’idees més de les que es van presentar al concurs, que podrien ser tractades en els diferents clústers d’Actua (Salut i Benestar, Educació i Esports), i també en el clúster

privat d’innovació, ACTInn. La directora d’Actua, Imma Jiménez, va entregar el premi, un iPad Pro, en presència de diversos representants del ju-rat. Jiménez va avançar que properament “organitzarem una sessió de treball inter-clústers en què convidarem el guanyador a presentar el seu projecte”, i va assenyalar que “a petició del jurat també con-vidarem els altres participants amb les idees més ben valo-rades, perquè també hi pren-guin part”.

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha impulsat un projecte que té per objectiu redefinir la marca Andorra. Aquest treball arrencarà amb una enquesta adreçada a tota la població, ja siguin empresaris o no, que ha de permetre verifi-car quina és la percepció que es té del país “des de dins” cons-tatant quines són les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats. Es tancarà el 22 de gener. Els resultats que se n’extreguin permetran dis-senyar una segona enquesta, que a diferència de la primera serà més quantitativa, adre-çada a l’exterior. El que es farà és preguntar sobretot al món empresarial d’altres països amb els quals la CEA i altres orga-nismes mantenen contactes quina és la visió que tenen del Principat. A l’estiu es farà la re-collida i l’anàlisi de les dades per disposar ja, el segon semes-tre del 2017, d’un projecte de marca Andorra. Aquest treball es lliurarà a l’executiu i estarà a disposició de tots els sectors.

El president de la comissió que impulsa el projecte, Pere Augé, va recordar que aques-ta és una antiga aspiració dels empresaris, al mateix temps que va posar en relleu que la transformació que ha expe-rimentat el país en els darrers anys fa necessari aquest tre-ball. Tot plegat ha de perme-tre afavorir el posicionament internacional del país buscant

mecanismes per ser visibles al món, el principal problema del Principat, segons la CEA. Això també passa per aparèixer als rànquings internacionals, un fet que avui no succeeix, i recu-perar la reputació perduda, així com els valors identitaris de la població, va remarcar Augé. Aquesta feina ha de tenir com a resultat l’atracció de talent, que ajudarà a reforçar el talent del país, reforçar el turisme i atraure inversió estrangera, se-gons s’indica des de la patronal.

Montserrat Ronchera, tam-bé integrant de la comissió que treballa per la marca Andorra, va recordar que el darrer estudi sobre la matèria es va realitzar els anys 2010 i 2011 i estava molt enfocat a l’àmbit turístic. Ronchera va posar en relleu que “han passat moltes coses des d’aleshores” i per això és necessari fer un treball actu-alitzat. Precisament, el presi-dent de la CEA, Xavier Altimir, va lamentar que no hagi estat el Govern qui hagi impulsat aquesta iniciativa. “Si no ho fa

ningú ho farà la CEA amb re-cursos propis”, va dir, al mateix temps que va destacar que el projecte es durà a terme amb empreses del país que hi par-ticipen de forma gratuïta. “No anirem a buscar a fora com ha de ser la nostra marca”, va sen-tenciar. Amb tot ja es compta amb la participació d’Actua. Augé va afegir que es tracta d’una iniciativa pionera ja que no s’ha demanat mai als ciuta-dans com projectarien el país cap al futur.

L’enquesta sobre la marca Andorra ja es pot fer a través del web www.cea.ad. Es dema-na per les fortaleses del país, les debilitats, les oportunitats i les amenaces, adjectius que descriguin Andorra, en quins països es creu que cal emmi-rallar-se i els agents o canals de comunicació que ofereixen una imatge del Principat. La CEA va animar tota la població a participar en l’enquesta ja que només es triga entre cinc i set minuts a contestar-la i es pot signar o fer de forma anònima.

La Universitat d’Andorra (UdA) posarà en marxa el postgrau en turisme de mun-tanya l’octubre del 2017 i la previsió és arribar a quinze estudiants en aquesta pri-mera promoció. El rector, Miquel Nicolau, va recordar que perquè la formació con-tinuada sigui sostenible en el temps cal buscar públic inter-nacional. Això es pot fer en les àrees en què el Principat té coneixement, com és el tu-risme, que a banda és un sec-tor en creixement, va dir. Per aquest motiu la intenció és cobrir entre un 80% i un 90% d’aquests cursos amb alum-nes de fora. El postgrau s’im-pulsarà de la mà de l’OMT-Themis, que disposa d’una gran xarxa de contactes, i de la Colorado State University, una “institució d’elit en el tu-

risme de muntanya i l’esquí”, va exposar. La formació s’im-partirà en anglès i es faran estades a Andorra i Colora-do. L’objectiu és convertir-lo en un màster, si té accepta-ció. Nicolau va recordar que aquesta és una de les accions que s’han dissenyat per avan-çar en la internacionalització de l’UdA. Així, a banda de treballar per atraure estudi-ants per cursar carreres com-pletes, també es vol impulsar la mobilitat semestral. Nico-lau va avançar que s’estan tan-cant acords amb centres pro-pers i llunyans. Una novetat seran les beques per a l’Insti-tut Tecnològic de Pequín, que es preveu que apareguin pu-blicades abans de final d’any i que es concediran per al curs 2017-2018. S’oferirà vuit llocs per a estudiants de l’UdA. D’aquests, tres seran per fer el segon cicle o el doctorat. Les cobreix el centre xinès i inclo-uen la manutenció i l’estada a més d’uns 100 euros per a despeses addicionals.

El consell de ministres va aprovar el decret de modi-ficació del decret de creació del Servei d’Ocupació. En concret es modifica l’apartat 1 de l’article 4 amb l’objectiu d’oferir als usuaris del servei la possibilitat de benefici-ar-se d’un termini d’inscrip-ció més llarg, i evitar així que hagin de fer massa renova-

cions successives. D’aques-ta manera el termini d’ins-cripció es duplica i passa de 90 dies a 180.

Darrerament s’han im-pulsat diverses millores en el funcionament del servei, amb l’objectiu de garantir un servei públic de quali-tat i, en concret, simplificar els tràmits administratius i millorar l’eficàcia de la tasca d’intermediació que té enco-manada, mitjançant la pres-tació d’un servei més indivi-dualitzat i personalitzat als usuaris.

Un moment de la presentació de la iniciativa de la CEA. j. g.

EntitatsRedacció Andorra la Vella

InnovacióRedacció Andorra la Vella

EducacióRedacció Andorra la Vella

TreballRedacció Andorra la Vella

Miquel Nicolau va comparèixer davant la comissió d’Educació. j. g.

Actualitat


EDITORIALEl problema de l’estancament del sector comercialDiferents indicadors ja fa mesos que dibuixen una millora de l’economia andorrana, encara que sigui moderada. Puja la xifra d’assalariats, baixa el nombre de desocupats, s’incrementa la xifra de visitants, la construcció revifa després d’estar anys sota zero, etcètera. No obstant això, si volem ser més competitius com a país cal centrar els esforços a solucionar allò que no funciona. I, malauradament, hi ha un sector clau per a l’economia del país com és el comerç, especialment el minorista, que no acaba de recuperar-se. El principal maldecap del sector és que, per dir-ho planerament, vénen més turistes però cada vegada consumeixen o compren menys. Aquesta situació es va posar de manifest en la presentació dels resultats de les enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) corresponents al primer

semestre del 2016. Dels mateixos se’n desprèn un clima empresarial moderadament positiu a la indústria, la construcció i sobretot a l’hoteleria, però pessimista en el comerç per la manca de consum intern. Sembla que el reflotament del sector es confia tot en el desenvolupament del famós i etern Pla estratègic del comerç. Però d’ençà que es va presentar no s’ha avançat gaire, per no dir gens, en les múltiples accions que s’hi proposen. Així mateix, el futur del sector també passa inexorablement per una aposta decidida pel comerç electrònic. La legislació actual no és suficient per desplegar-lo de forma eficient i hi ha molts impediments i barreres per desenvolupar plataformes de venda online o comissions molt elevades per transferències internacionals, que impedeixen que fructifiquin aquest tipus de negocis. Cal posar-hi remei.

¿T’has preguntat alguna vegada per què has de calibrar els teus equips de mesura, que utilitzes a la feina, si ja funcionen bé?

¿Què em pot passar si no realitzo el calibratge del meu equip? ¿Quins be-neficis obtinc de fer el calibratge del meu equip?

Doncs bé, si no realitzo el calibratge del meu equip/instrument de mesura, no puc establir amb exactitud els re-sultats que dóna el meu equip de me-sura. Si no calibro el meu equip mai sabré amb certesa que funciona bé.

Calibrar un equip és important per tenir la plena certesa que l’equip/l’instrument mesura de forma correc-ta. L’única manera de saber o conèixer la desviació d’un instrument és realit-zant el calibratge per poder saber fins a quin punt són exactes les mesures.

El fet de calibrar qualsevol instru-ment ens permet d’obtenir seguretat i fiabilitat en els processos de producció.

A més a més, una vegada realit-zat el calibratge de l’equip, s’emet un informe de calibratge. En aquest document s’hi inclouen els resultats obtinguts en el calibratge del meu instrument.

Una de les coses que hem de tenir en consideració és que quan realitzem

el calibratge no és per donar evidèn-cia del compliment de la norma ISO 9001 i que temps després quedi arxi-vat. Ens recordem de fer el calibrat-ge de l’equip una setmana abans de l’auditoria, greu error. Els valors de l’informe de calibratge van més en-llà d’una evidència per demostrar el compliment d’un requisit. Els certifi-cats de calibratge contenen els errors de mesura i la incertesa de la mesura, paràmetre associat al resultat d’una mesura que caracteritza la dispersió dels valors.

Hi ha diferents tipus de certificats de calibratge; nosaltres parlarem

de tres en concret: el del fabricant, l’acreditat per ENAC (Entitat Nacio-nal d’Acreditació) i amb traçabilitat a l’ENAC.

El certificat de calibratge del fabri-cant: tot i no ser obligatori, el fabri-cant emet un certificat de calibratge de l’equip. Hem de tenir en conside-ració que no és el mateix que un certi-ficat de fàbrica. El certificat de fàbrica solament assegura que l’equip s’ha fabricat en base a unes normes. No és el càlcul de mesura. Quan el fabricant emet un certificat de calibratge ha d’aparèixer la incertesa de mesura de l’equip, així com els patrons utilitzats.

Els certificats acreditats per l’ENAC: és un certificat emès pels la-boratoris acreditats per l’ENAC.

El certificat amb traçabilitat a l’ENAC: és el certificat més conven-cional i el que la majoria de les em-preses utilitzen. Quan parlem de traçabilitat a l’ENAC significa que el calibratge realitzat als equips s’ha fet amb patrons de mesura calibrats pels laboratoris acreditats per l’ENAC. En aquest certificat hem de tenir l’error de mesura així com una còpia del cer-tificat de calibratge ENAC de cada un dels patrons o equips utilitzats pel ca-libratge.

¿Cada quant he de realitzar el cali-bratge del meu equip? Aquest és un dels principals dubtes quan tenim instruments de mesura. La resposta l’ha de tenir l’usuari final. Per definir les freqüències de calibratge hi ha di-ferents factors a tenir en consideració. Un és la recomanació del fabricant de l’instrument de mesura, un altre és el temps d’utilització de l’equip. En qualsevol cas el responsable de l’em-presa és qui ha de marcar els temps de calibratge per cada un dels equips.

Doncs bé, si teniu algun equip de mesura al qual s’hagi de fer el cali-bratge, a Pirineu Inspecció i Control us podem ajudar a realitzar-lo.

LA XIFRA

¿Per què hem de fer calibratges?Núria Ruana Cabús, tècnica de Metrologia de Massa

de Pirineu Inspecció i Control

Índex de preus de consumLa variació anyal de l’IPC del mes d’octubre del 2016 se situa en el -0,3% (setembre 2016: -0,6%). La inflació subjacent presenta una variació anyal del +0,1%. A l’octubre la diferència entre l’IPC i la inflació subjacent va ser de -0,4 punts.

LA VEU DEL POBLE SAPRESIDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Ricard Vallès DIRECTOR Enric Guinart Mauri

CRÒNICA econòmica d’andorraREDACCIÓ Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta i Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa DistribucióDISSENY ORIGINAL Marc RoviraBaixada del Molí, 5, AD500 Andorra la Vella. Tel.: 80 88 88 Fax: 82 88 88 Edita: La Veu del Poble SA - DL: AND590-2005


El nombre de vehicles que ha entrat al país durant el mes de novembre passat ha estat de 335.138, xifra que suposa un increment del 14% respecte al mateix mes de l’any passat, se-gons les dades fetes públiques pel departament d’Estadística.

Pel que fa a la frontera his-

pano-andorrana, l’augment ha estat del 18,4% i per la fronte-ra franco-andorrana la pujada ha estat del 2,3%.

De gener a novembre del 2016, respecte al mateix perí-ode del 2015, s’ha produït un increment del 2,3% del nom-bre de vehicles, amb un aug-ment del 4% dels provinents d’Espanya i un decreixement de l’1,1% dels provinents de França. Els vehicles que han entrat al país al llarg dels dar-rers dotze mesos han estat

4.248.513, xifra que repre-senta una pujada del 3% res-pecte al període anterior, en què en van entrar un total de 4.126.254.

TuRIsmesCal dir que el nombre de turismes ha augmentat un 14,5% al novembre, mentre que el de vehicles pesants ha baixat un 2,6%. Els turismes provinents d’Espanya han tin-gut un increment del 19,2% i els provinents de França, una

pujada del 2,4%. Pel que fa als vehicles pesants, hi ha hagut

un descens del 2,1% per la frontera hispano-andorrana i una baixada del 7,5% per la franco-andorrana.

DADes AjusTADesEls vehicles que han entrat per la frontera hispano-andorrana han augmentat un 3,9%, men-tre que els que han entrat per la frontera franco-andorrana han crescut un 0,9%. Pel que fa a les dades ajustades, sense la influència dels festius, ponts o altres efectes estacionals i de calendari, les variacions men-suals del total de vehicles pre-senten una tendència a l’alça en els darrers cinc mesos fins a situar-se aquest novembre en un 0,4% positiu.

La xifra d’entrades de vehicles s’incrementa un 14% al novembre

El pla comptable de l’administració s’adapta a les normes internacionals

El Govern ha aprovat el re-glament relatiu a l’adopcio de les normes internacionals de comptabilitat del sector públic amb caracter de Pla marc per al sector públic es-tatal del Principat. Aquest pla de comptabilitat substi-tueix la normativa anterior i es d’aplicacio obligatoria a l’administracio general i a les entitats dependents. El text in-clou les normes internacionals de comptabilitat del sector públic amb la finalitat d’assolir una “informacio consistent i comparable” entre les entitats del sector públic, segons infor-men des de l’executiu.

El pla de comptabili-tat pública d’Andorra data del 1996 i va prendre com a referència els textos norma-tius dels països veïns, els quals prenien com a referència els respectius plans de comptabi-litat per a l’empresa. Despres de gairebe disset anys de vigència d’aquest Pla general de comptabilitat pública, en el transcurs dels quals va en-trar en vigor el 2008 el Pla de comptabilitat de les empreses, ha estat necessaria una refor-ma de la comptabilitat pública amb l’objectiu de “seguir vet-llant per la normalitzacio dels criteris comptables apli-cats per les entitats del sector públic estatal i d’aproximar la normativa comptable pública a l’empresarial”, prenent en

consideracio les normes inter-nacionals de comptabilitat del sector privat, i ajustant-la a les particularitats derivades de les diferències que hi ha entre el sector públic i el privat, alhora que es pren com a referència els pronunciaments compta-bles internacionals, tal com consta en el comunicat emès des del Govern.

Afegeixen que la recent crisi financera ha posat de manifest la necessitat dels governs d’ad-ministrar de manera mes res-ponsable i transparent els re-cursos públics i que, en aquest sentit, “les normatives interna-cionals faciliten l’alineacio amb les millors practiques de comp-tabilitat mitjançant l’aplicacio d’estandards independents i creïbles”. De la mateixa ma-nera, afegeixen, “milloren la

consistència i comparabilitat dels estats financers com a re-sultat dels requeriments i l’ús d’uns procediments comuns, respectivament”.

L’experiència en l’aplicacio del pla general de compta-bilitat pública del 1999, les exigències creixents per millo-rar la informacio en el sector públic i els principis d’eficacia i eficiència en la utilitzacio dels recursos públics, han comportat “una necessi-tat d’informacio financera i pressupostaria que permeti assegurar l’adopcio racional de decisions”, segons destaquen des del Govern.

sIsTemA fINANCeRD’altra banda, el Govern ha aprovat el decret pel qual va-lida el marc comptable apli-

cable a les entitats operatives del sistema financer andorra i als organismes d’inversio col·lectiva de dret andorra, de conformitat amb les normes internacionals d’informacio financera adoptades a la Unio Europea i adoptades tambe pel Principat.

Amb aquest decret, el Go-vern, a proposta de l’Institut Nacional Andorra de Finances (INAF), requerira a les entitats operatives del sistema finan-cer i els organismes d’inversio col·lectiva de dret andorra que elaborin els comptes anuals individuals i consolidats per als exercicis financers que co-mencin a partir de l’1 de ge-ner del 2017, de conformitat amb les normes internacionals d’informacio financera de la Unio Europea.

El Govern tambe ha aprovat el nou marc comptable per a les entitats operatives del sistema financer. j. g.

L’Acord Monetari comporta adoptar 156 normes en quatre anys

Andorra ha d’implantar en els propers quatre anys mes de 156 normes aprovades pel Parlament Europeu, així com un volum “significatiu” d’estandards tècnics emesos per les autoritats de regu-lacio i supervisio europees, principalment l’EBA (Au-toritat Bancaria Europea) i l’ESMA (Autoritat Europea de Valors i Mercats). Així es desprèn de la darrera reu-nio de seguiment del comitè mixt de l’Acord Monetari, i així consta en la memoria del projecte de pressupost per al 2017 de l’Institut Nacional Andorra de Finances (INAF), organisme que tindra un pa-per fonamental en aquesta tasca, motiu pel qual preveu en els comptes un increment important de les despeses per les necessitats de recursos humans i materials, així com d’assessoraments externs.

Al marge de completar algunes transposicions de normatives previstes per al 2016, en matèria de mitjans de pagament i de banca i le-gislacio financera –qüestions relacionades amb el diner electronic, els sistemes de ga-rantia de diposits i la comp-tabilitat de les entitats–, de cara al 2017 toca implantar, entre altres, els marcs jurí-dics relatius a la quarta di-rectiva europea en matèria de prevencio de blanqueig de capitals i finançament de ter-rorisme i totes les regulacions derivades.

LegislacióRedaccio Andorra la Vella

estadísticaRedaccio Andorra la Vella

AcordsRedaccio Andorra la Vella

Cues de vehicles entrant al país.

Actualitat

GENER 2017 CRÒNICA 11Actualitat

Resolució de la subhasta de deute públic per un import de 150 milions

Els hotelers preveuen un 2017 encara “inestable” tot i la millora del 2016

El nou refugi guardat de l’Illa entrarà en funcionament el 2017

L’índex de preus al consum se situa en el -0,1% al mes de novembre

Adjudicats els treballs per millorar el Registre de societats mercantils

El Govern va aprovar, a pro·posta del ministre de Finan·ces, Jordi Cinca, el decret de resolució de la subhasta d’emissió de deute públic a llarg termini d’Andorra en la modalitat de bons, del 19 de desembre del 2016. La reso·lució estableix l’import no·minal adjudicat a les entitats

intermediàries de la subscrip·ció que han concorregut a la subhasta per compte propi, per compte dels clients i per compte d’entitats finance·res d’inversió andorranes. La suma del valor nominal cor·responent al conjunt de le sol·licituds presentades ha supe·rat en un 70% l’import màxim nominal de l’emissió.

L’import sol·licitat ha su·perat els 150 milions d’euros subhastats fins a arribar a un total de 252.934.000 euros. Per tant, l’adjudicació a cadas·

cuna de les entitats esmenta·des s’ha efectuat de manera prorratejada a les seves peti·cions. Així doncs, cadascuna d’aquestes entitats procedirà al seu torn a fer un prorrateig de les adjudicacions entre les peticions de subscripció que s’hagin de liquidar per mitjà de les mateixes entitats.

El pagament d’interessos anual es formalitzarà en data 19 de desembre dels anys 2017, 2018 i 2019. La data de venciment està fixada per al 19 de desembre del 2019.

El sector hoteler estima que acabarà l’any 2016 amb un 56% de mitjana d’ocupació, que ve a ser cinc punts més que l’any passat i un 9% més d’ocupació que el 2015. Així ho va con·firmar el president de la Unió Hotelera, Manel Ara, que va assenyalar que el darrer semes·tre del 2016 s’ha incrementat l’ocupació i s’han aconseguit les millors xifres des del 2011. Per Ara, el més important és que el 2016 ha canviat la tendència negativa dels anys anteriors. Des d’Autèntics Hotels d’An·dorra, Cristina Canut, la pre·sidenta, també assegura que el 2016 s’ha vist la llum al final del túnel, però igual que Ara pre·veuen que l’any vinent encara serà “inestable”.

Si en el primer semestre, tal com ja van dir les enquestes de conjuntura, el sector hoteler va ser el que presentava una situ·ació millor, pel segon també preveuen que sigui així. Tot i això remarquen que encara hi ha una certa inestabilitat. “De·penem del mercat espanyol, i no sabria dir si hem sortit de la crisi o no. El que sí que veiem és que es fa més despesa. És un balanç positiu perquè canviem la tendència”, va dir Ara. Tot i això des de la Unió Hotelera consideren que les previsions per al 2017 són “inestables per·què depenem del mercat espa·nyol i, si tenim en compte les dades macroeconòmiques, el creixement s’alentirà”, va expli·

car Ara. Per la seva banda, Ca·nut considera que en l’actualitat els hotels ja poden pagar les nò·mines i també el manteniment dels establiments. “Hem fet les paus i ja no perdem diners”, va dir la presidenta d’Autèntics Hotels. Canut considera que s’està sortint de la crisi però que per a l’any vinent encara “no hi ha res d’estable, perquè per consolidar·se cal un parell d’anys més”. Segons Canut, “el missatge és positiu perquè ve·nim d’anys d’incertesa i ara ja tenim xifres que ens permeten respirar”, va concretar.

Segons els hotelers, l’aug·ment dels costos d’explotació juntament amb la manca de personal qualificat són els dos principals factors que dificul·ten la millora dels negocis. El manteniment dels establiments pot suposar fins al 10% de la despesa del negoci. “Venim d’uns anys que els hotels no han pogut fer inversions en el manteniment o la millora dels

edificis o en la renovació del producte, i ara costa més tor·nar a adaptar les instal·lacions als estàndards de qualitat”, va explicar Ara. “Els que som propietaris d’hotels tenim una gran despesa en manteniment”, va remarcar Canut. El 69% de les empreses enquestades per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) van destacar que l’augment dels costos d’ex·plotació és l’obstacle més relle·vant que es troben per evolu·cionar. El segueixen la manca de personal qualificat, esmen·tat pel 63%, i la debilitat de la deman da (60%).

Pel que fa a la falta de per·sonal qualificat, els hotelers continuen reclamant solucions per a aquest problema que di·ficulta la marxa dels negocis. Consideren que la captació de mà d’obra qualificada està molt restringida, però reconeixen que el ministeri d’Interior dóna facilitats i es donen solucions cas per cas.

Les obres del nou refugi guardat de l’Illa, que s’in·tegra a la xarxa de refugis guardats afegint·se als de Juclà, Sorteny i el Comape·drosa, ja han finalitzat. La construcció d’aquest refugi té com a objectiu prestar ser·

veis de qualitat als excursi·onistes i obre la possibilitat de conèixer un dels entorns de més valor natural d’An·dorra i gaudir·ne. El nou refugi guardat de l’Illa, que entrarà en servei el 2017 i té 375 m2, amplia considerable·ment l’anterior (235 m2). Està destinat als excursionistes, tant als que hi vulguin per·noctar com als que hi passin per fer un àpat o simplement per descansar una estona.

La variació anual de l’IPC al novembre és del ·0,1% (a l’oc·tubre va ser del ·0,3%). Tenen un comportament a l’alça ha·bitatge, transport, ensenya·ment i esbarjo, mentre que alimentació, vestit i calçat, mobles i serveis per a la llar i salut mantenen un efecte mo·derador. Així mateix, manté la mateixa variació mensual el

grup béns i serveis diversos. Si fem atenció a la variació anual del novembre, se situa en el ·0,1% (a l’octubre era del ·0,3%). En termes anyals, els grups de l’IPC que fan que la variació del novembre sigui superior a la de l’octubre són ensenyament, amb una varia·ció del +1,4% arran de la pu·jada dels preus de les cantines (passen del ·0,5% al ·0,2%); habitatge, amb una taxa anu·al del ·0,3%; hotels, cafès i restaurants (+1,6%), esbarjo (·1,3%) i transport (amb una variació del 0,0%).

El consell de ministres, a pe·tició del titular de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va aprovar l’adjudicació dels treballs de revisió i assesso·rament per a la millora dels procediments del Registre de Societats Mercantils i l’ade·quació dels recursos tècnics i humans destinats a aquest registre. L’adjudicació, mit·

jançant concurs nacional, en procediment obert i moda·litat urgent, ha recaigut en l’UTE formada per OCPS Auditors i Consultors SL i Ramèntol Pujol Borrell & Vi·lamajó SL, per un import de 68.425 euros. Està previst que els treballs s’iniciïn de forma immediata, amb un termini d’execució de quatre mesos. Aquesta adjudicació respon a la voluntat de redefinir els procediments interns de ges·tió del Registre de Societats Mercantils a efectes de millo·rar la publicitat de les dades.

Els establiments confien que la millora es confirmi el 2017. J. G.

El nou refugi guardat de l’Illa. sfga

EconomiaRedacció Andorra la Vella

FinancesRedacció Andorra la Vella

TurismeRedacció Andorra la Vella


ComerçRedacció Andorra la Vella


EmpresesAndorra Telecom redueix la tarifa en itinerància amb un forfet diariEl nou servei només es podrà utilitzar a Espanya i té un cost d’1,5 euros per a dades i veu

Andorra Telecom fa “un pas més” per reduir la despesa que els clients fan en itinerància quan es troben fora del país, tal com va anunciar el direc-tor d’Internacional i Roa-ming, Carles Casadevall. Això serà possible amb el forfet de roaming diari que ha llançat la companyia, que tan sols es podrà utilitzar a Espanya. El nou servei consisteix en un forfet de dades d’1,50 euros que permet consumir 100 MB i un forfet de veu, tam-bé d’1,50 euros, que ofereix 60 minuts de comunicació. Tots dos s’activen conjun-tament i per contractar-los s’ha de trucar al 115, gratuï-tament.

El forfet s’activarà cada dia des que es comença a consu-mir fins a les dotze de la nit. En el cas que no es faci cap trucada ni hi hagi cap con-nexió de dades no es cobrarà res. I en el cas, per exemple,

que no s’hagi fet cap trucada però sí que s’hagi consumit dades, es cobraran tan sols els 1,50 euros de la connexió. Casadevall va indicar que així “s’evita que la gent pagui per una cosa que no fa servir”.

Per controlar el consum de dades, l’usuari rebrà un SMS quan hagi exhaurit el 80% del forfet. Un cop passi això, re-brà un altre missatge de text

que l’informarà que se li ha renovat l’abonament auto-màticament. En el cas de les persones que ja tenen el forfet de trucades a l’estranger, es consumiran en primer lloc les previstes en aquest.

Casadevall va afirmar que, sense el forfet, per 1,50 euros avui es pot consumir 30 MB al dia i fer menys de dues tru-cades de dos minuts. En el cas

que se superi aquest consum, ja surt a compte adquirir el nou servei. Així mateix, va indicar que el forfet diari per-met obtenir “un estalvi molt considerable”, ja que un usua-ri que faci un ús molt intensiu de la itinerància pot passar de pagar 52 euros per un cap de setmana a 12 amb les noves tarifes. “El fet de portar les dades engegades no ha de fer

mai més por”, va destacar Ca-sadevall. Des d’Andorra Tele-com també es va assenyalar que s’ha optat per un forfet diari, tal com fan altres ope-radors, perquè és el sistema que més permet ajustar-se al consum real. Així, el cost és similar al d’Orange Espanya, que ofereix un forfet per 1 euro al dia per 100 MB.

El nou servei s’ha llançat amb rapidesa davant de l’èxit de la reducció de les tarifes en itinerància efectuada al juliol. Segons Casadevall, no afecta-rà els ingressos per dades que obté la companyia però sí els aconseguits per veu. En tot cas, les accions encaminades a reduir despeses permetran compensar la pèrdua d’in-gressos.

Andorra Telecom afirma que el nou servei no afectarà els ingressos per dades de la companyia. agències

TecnologiaRedacció Andorra la Vella

L’Associació de Bancs lliura 5.663 euros al comitè andorrà de l’Unicef

L’Associació de Bancs Andor-rans (ABA), que agrupa totes les entitats del sector bancari andorrà, ha entregat 5.663,92 euros a l’organització no go-vernamental Unicef en el marc del programa de sub-ministraments Inspired Gift, adreçat a pal·liar les necessi-tats més urgents dels nens i nenes dels països més pobres del món.

La campanya, en la qual l’ABA participa per segon any consecutiu, té com a objectiu la compra d’aliments per al tractament de la desnutrició severa, vacunes contra el tè-tanus, equips de primers au-xilis, pastilles potabilitzado-res d’aigua, mantes i material escolar.

La col·laboració s’emmarca en la voluntat de l’ABA d’afa-vorir i garantir que entitats i organitzacions que treba-llen en projectes humanita-ris puguin desenvolupar la seva tasca. En aquest sentit, cal recordar que l’ABA pro-

mou diversos projectes de col·laboració, i hi participa, amb associacions que afavo-reixen la societat en general i els sectors més desfavorits en especial, com per exemple la Fundació Tutelar i la Creu Roja Andorrana.

Fundada l’any 1960, l’ABA agrupa les entitats bancàries d’Andorra, representa els seus interessos, vela pel compli-ment de les bones pràctiques bancàries i impulsa inicia-tives orientades a la millora dels estàndards tècnics del sector, tal com assenyala un comunicat de l’entitat.

Pirineu Inspecció i Control farà els treballs per localitzar amiant

El consell de ministres va aprovar l’adjudicació de les tasques de redacció i direcció dels treballs d’inspecció de diversos edificis del Govern per identificar i localitzar ele-ments que puguin contenir amiant. L’adjudicació, mit-jançant concurs nacional, ha recaigut en l’empresa Pirineu Inspecció i Control per un import de 104.238,75 euros. La previsió és que els treballs s’iniciïn aquest mes de gener,

amb un termini d’execució de quatre mesos. A Andorra, igual que als països de l’en-torn, la utilització de l’amiant en la construcció està prohi-bida des de fa dues dècades, i només els edificis dels anys 80 o anteriors a aquesta data po-den contenir amiant, sobretot en aïllaments de parets i tubs. Les tasques d’identificació no presenten cap perill ja que es fan amb un aparell especial, un espectrògraf, que identifica l’amiant des de fora sense tenir contacte amb aquest material. L’amiant és un element tòxic que només pot ser perillós quan es manipula directament per la pols que pot despendre.

ConstruccióRedacció Andorra la Vella

BancsRedacció Andorra la Vella

La contractació es pot fer de forma gratuïta trucant al 115


Empreses

L’ACA posa en marxa el programa d’aprenentatge Snow Driving

Els amants de les bicis d’estiu ja tenen una alternativa a l’hivern

L’escola de conducció sobre neu i gel, amb el seu pro-grama d’aprenentatge Snow Driving, ha iniciat una nova temporada amb la voluntat d’impulsar la formació i mi-llorar les habilitats dels con-ductors. El programa té dos vessants, un de més formatiu destinat a millorar les habili-tats dels conductors habituals davant de situacions de neu i gel a la carretera, i un altre de molt més esportiu, per passar de la conducció al pilotatge. De fet, l’escola del Pas de la Casa és l’única del sud d’Eu-ropa que ofereix cursos de característiques similars.

Per això, el secretari ge-neral de l’Automòbil Club (ACA), Antoni Sasplugas, va animar els conductors que aprofitin la possibilitat que brinda l’escola per apren-dre i poder conduir segurs en cas de situacions de poca adherència a la carretera. En aquest sentit, va assegurar que es tornarà a contactar amb l’administració perquè els cursos de conducció se-gura puguin acabar sent obli-gatoris en el cas dels permi-sos J (joves de 16 i 18 anys): “Tenim les eines per fer-ho;

per tant, ho podem tirar en-davant a Andorra.” En aquest sentit, va dir Sasplugas, “a Àustria aquests cursos són obligatoris per als conductors novells i s’ha demostrat que s’ha pogut disminuir la sinis-tralitat. El conductor novell és incapaç moltes vegades de resoldre situacions de poca adherència, i per això fem in-cidència en aquesta mena de cursos”. El vessant més lúdic i esportiu dels cursos es pot convertir, segons el secretari general de l’ACA, en una part més de l’oferta turística del país.

Els cursos de l’escola de

conducció sobre neu i gel s’adapten a totes les necessi-tats. L’instructor i responsa-ble de l’escola, Marcel Besolí, ha explicat que aquest és un dels principals avantatges, ja que “són cursos molt perso-nalitzats, de dues hores, on l’instructor s’adapta cent per cent al conductor, i aconse-guim que en finalitzar el curs el conductor marxi havent millorat les seves habilitats i havent superat les pors”. Els instructors de Snow Driving són personal experimentat i professional. Molts d’ells, a més, són alhora experts pi-lots de ral·lis.

Riders Boutique, botiga espe-cialitzada en lloguer, venda i reparació de Bicicletes Mtb, ha fet un pas important a l’hivern arriscant-se a oferir un dels esports alternatius a l’esquí i el surf de neu, l’snowscoot, esport que consisteix a llis-car per les pistes d’esquí sobre aquests curiosos aparells que es poden veure a la fotografia. Els amants de les bicis d’estiu ja tenen la seva alternativa; la sensació d’estar sobre una bi-cicleta a l’hivern és iniguala-ble quan puges a un snowscoot o a un snowtrike, ja que el fet d’agafar un manillar, enca-rar el pendent i poder gaudir

d’un descens és molt gratifi-cant, segons manifesten des de la botiga. L’snowscoot és un esport nascut a França fa uns vint anys enrere, nou i únic al país, que consisteix a lliscar sobre dues planxes de surf de neu, una de més petita davant que, juntament amb el mani-llar, fa de “roda davantera” per tenir el control de l’aparell, i una altra de més grossa dar-rere, que és la que ens ofereix estabilitat i frenada. Per la seva banda, l’snowtrike és una novetat absoluta i utilitza tres esquís totalment dissenyats i adaptats a aquest aparell únic als Pirineus. La marca catalana Snowtrike ofereix, d’aquesta manera, l’oportunitat de tenir la sensació més semblant a es-tar sobre una bici en la neu. La construcció i el disseny es fan íntegrament a Catalunya.

La presentació de la nova temporada al Pas de la Casa. aca

AutomòbilRedacció Andorra la Vella

NeuRedacció Andorra la Vella

Els aparells per practicar ‘snowscoot’ i ‘snowtrike’. riders

Crèdit Andorrà, escollit millor banc d’Andorra 2016 per ‘The Banker’

Crèdit Andorrà ha estat es-collit banc de l’any d’Andor-ra 2016 per la publicació The Banker, del grup Financi-al Times. El premi reconeix la trajectòria de l’entitat i l’activi-tat duta a terme durant un any especialment complicat per al sector financer del país. És la vuitena vegada en els darrers catorze anys que Crèdit An-dorrà és designat per The Ban-ker com el banc més destacat del país.

Una delegació que esta-va formada pel president del consell d’administració de

Crèdit Andorrà, Antoni Pin-tat; el conseller delegat, Josep Peralba; el director general, Xavier Cornella, i el director de l’àrea de secretaria general tècnica, Agustí Garcia, va as-sistir a l’acte de lliurament de premis a Londres. Van recollir el guardó el president i el con-seller delegat de l’entitat.

The Banker ha valorat po-sitivament que, en un exercici especialment complex per al sector financer, Crèdit An-dorrà ha mantingut la posició de banc de referència al país i unes magnituds sòlides. A més, la publicació britànica ha destacat les iniciatives desen-volupades pel banc encamina-des a enfortir la confiança, la transparència i la creació de valor. Aquestes accions s’han

concretat amb nous serveis d’advisory en wealth manage-ment, una estratègia d’especia-lització en el servei i una apos-ta per la transformació digital i l’omnicanalitat.

El reforçament de la pla-taforma europea de banca privada és un altre dels mo-tius destacats per The Banker a l’hora d’atorgar el guardó. Banque de Patrimoines Pri-vés, entitat financera del grup amb seu a Luxemburg, ha obert una sucursal a Portu-gal, operació que ha permès consolidar el projecte europeu de banca privada en tres ter-ritoris: Luxemburg i Portugal (Banque de Patrimoines Pri-vés) i Espanya (Banco Alcalá).

El grup disposa actualment de quatre llicències bancàries

i té presència en onze països. Pel que fa al compromís so-cial, The Banker ha valorat la contribució del banc al pro-grama de responsabilitat cor-porativa, que s’ha concretat en un 3,6% dels beneficis (2,6 milions d’euros) el 2015, bona part canalitzats a través de la Fundació Crèdit Andorrà. Un

altre dels aspectes destacats ha estat la implicació del banc en el teixit empresarial i en la promoció d’activitats encami-nades al progrés econòmic i social. Els màxims represen-tants de Crèdit Andorrà van agrair als clients la seva confi-ança i a l’equip humà del grup el seu esforç.

FinancesRedacció Andorra la Vella

La delegació del banc recollint el guardó. crèdit andorrà


MoraBanc vol doblar en un any la xifra de clients dels canals ‘online’

Els diferents canals online de MoraBanc són utilitzats per un 25% dels seus clients i l’objectiu és arribar al 50% en un any, a través d’una nova plataforma que permet fer tot tipus d’acti-vitat bancària a través d’inter-net. El director general de l’en-titat, Lluís Alsina, va explicar que MoraBanc Digital és “una nova manera de fer banca” que posa a disposició dels clients una app fàcil i accessible les 24 hores del dia, i és per això que “ens estem marcant objec-tius ambiciosos, però creiem que el creixement vindrà sol perquè és la forma natural de comunicar-se”. En els últims cinc anys han crescut un 56% els contractes per utilitzar la plataforma online del banc i l’ús de les plataformes s’ha multipli-

cat per tres. També destaca que les operacions per internet dels comerços han crescut un 278% entre el 2011 i el 2016. Mora-Banc va presentar MoraBanc Digital, una nova plataforma que permetrà fer qualsevol ope-ració bancària a través d’inter-net les 24 hores del dia i d’una manera intuïtiva, ja que l’apli-cació és senzilla perquè pugui ser utilitzada per qualsevol cli-ent. L’objectiu és facilitar-li la feina, ja que “en cap cas tenim la intenció de tancar oficines, sinó d’afegir valor a la tasca del gestor”, segons van destacar tant Alsina com la directora de Màrqueting i Comunicació, Mireia Maestre. Algunes de les funcions principals de la nova plataforma són la capacitat de gestionar l’activitat de comptes i targetes, fer inversions amb bro-ker online i consultes dels pro-ductes d’estalvi i finançament, i a més ofereix eines com el cer-cador d’oficines i caixers i l’espai perso nalitzat del client.

Empreses

BancsAgències Andorra la Vella

SolidaritatDermandtek

Dermandtek fa una donació de 609 euros a l’ADA amb motiu de la 6a Cursa de la dona

La clínica Dermandtek, amb motiu de la sisena Cursa de la dona i del Dia europeu del càncer de pell, per cada diagnòstic precoç de càncer de pell fet durant els mesos estivals va destinar 21 euros a la lluita contra el càncer

de mama. Amb aquesta ini-ciativa la clínica, instal·lada a Andorra dins del procés d’obertura econòmica en-cetat pel Govern, pretenia també ajudar en la consci-enciació de la importància de fer-se revisions periò-

diques per evitar possibles ensurts. Els diners recollits, 609 euros, van ser entregats pel doctor López Gil, direc-tor mèdic de Dermandtek, a Montserrat Nazzaro, presi-denta de l’Associació de Do-nes d’Andorra (ADA).

La baixada de les tarifes dispara el consum de dades a l’estranger

La rebaixa de les tarifes de te-lefonia en itinerància el juliol passat ha tingut un impacte espectacular en el consum d’internet dels abonats d’An-dorra Telecom a l’estranger, segons va informar ahir l’ope-radora. Les xifres acumulades dels mesos de juliol, agost, setembre, octubre i novembre evidencien un creixement del 2.358% respecte als mateixos mesos de l’any passat.

Així, s’ha descarregat des de terminals andorrans en iti-nerància un total de 2,6 mili-ons d’MB durant aquests cinc mesos, quan el 2015 el volum consumit va ser de 107.526 MB. Aquestes xifres s’acon-segueixen per l’increment del nombre de clients d’Andorra Telecom que es connecten a internet en els seus desplaça-ments i per l’augment del con-sum mitjà. Des del juliol fins al novembre van utilitzar les dades un total de 20.128 usu-aris, un 488% més que l’any precedent, en què només van fer-ne ús 3.424 clients. El con-

sum mitjà ha experimentat una evolució similar, passant de 31 MB per telèfon a 131 MB, una pujada del 318%.

El comportament de la te-lefonia mòbil també ha estat positiu amb un increment del nombre de minuts rebuts del 4,5% i dels minuts trucats del 3%, que se situen en 1,2 mili-ons i 1,6 milions, respectiva-ment. Contràriament, l’evolu-ció dels SMS ha estat negativa. Al llarg dels cinc mesos s’ha enviat des de l’estranger un total de 495.320 missatges, davant els 569.012 del mateix període de l’any passat.

El descens, segons An-dorra Telecom, cal contex-

tualitzar-lo en el creixement exponencial de les dades en itinerància. El director de Ne-gociació Estratègica d’Andor-ra Telecom, Carles Casade-vall, va expressar la satisfacció per l’acollida de les noves tari-fes en itinerància, que eviden-cia “la importància creixent de la navegació via mòbil dels nostres clients” i la necessitat de continuar treballant per disposar de preus cada cop més competitius i adaptats als usuaris. La nova oferta de roaming out va entrar en vi-gor el mes de juliol passat. Els 0,05 euros per megabyte a la pràctica totalitat dels països de la Unió Europea i Suïssa suposaven una reducció d’en-tre el 95% i el 99%. També van experimentar un descens, del 30%, les trucades telefòniques en itinerància i els SMS, del 20%.

La rebaixa dels preus en iti-nerància ha estat possible grà-cies als acords assolits en els darrers anys amb operadors de més de 25 països europeus, que han permès incloure en l’anomenada zona 1 la totalitat dels països de la UE i Suïssa, exceptuant-ne Xipre, Estònia, Islàndia, Letònia, Liechten-stein, Lituània i Eslovènia.

Carles Casadevall.

TecnologiaRedacció Andorra la Vella

Vall Banc posa en marxa un nou telèfon d’atenció al client

Vall Banc ha iniciat una re-modelació integral del ser-vei d’atenció al client. Amb el nom Vall Banc Digui’m, s’ha posat en marxa un nou telèfon d’atenció que poten-ciarà el tracte personalitzat i ampliarà l’horari de ser-vei al client, segons un co-municat de l’entitat. Així, el nou telèfon de l’entitat serà el 750 760 i ofereix un ho-rari d’atenció de les nou del matí a les sis de la tarda, in-interrompudament, en cata-là castellà, francès, anglès i portuguès.

El servei Vall Banc Di-gui’m permet informar, consultar determinades ac-cions i fer gestions senzilles per agilitar els tràmits al banc. Per potenciar el con-tacte amb els usuaris del banc, també han creat noves línies directes perquè cada client pugui accedir directa-ment al seu equip de gestió personal, segons ha expli-cat la nova entitat bancària, incorporada recentment al sector.

BancsRedacció Andorra la Vella

Bingo Star’s acull una exposició del pintor Jaume Campmany

L’artista Jaume Campmany mostra fins al 22 de gener, a la recepció del Bingo Star’s, onze pintures en què re-flecteix la seva passió per la muntanya i també per plas-mar els paisatges urbans quan hi ha una llum de-terminada. La mostra, que porta per títol Jaume Camp-many: la passió per la pin-tura, està composta d’onze teles i s’emmarca en la pro-posta BingoArt, que arriba, segons el director del bingo, Marc Martos, amb volun-tat de continuïtat. Segons Campmany, en aquesta mos-tra es reflecteixen “diferents etapes de la pintura”, des de la més directa, en la qual pinta paisatges de muntanya in situ, fins al projecte actu-al, que l’està portant a pintar paisatges urbans on capta moments del dia que “no són habituals” en la pintura però en els quals troba una llum i uns reflexos especials. “Són llums i reflexos molt característics d’Andorra i del Pirineu”, explica l’artista.

JocRedacció Andorra la Vella


La banca andorrana identificarà cada client des del gener

Liu Jo supera la desena de botigues a la Península

La banca andorrana afronta el major repte de la seva història. Després de sofrir cops comuns als de la resta d’entitats finan-ceres internacionals, com l’im-pacte de la crisi i una regulació creixent, o propis, com l’efecte contagi que va deslligar l’escàn-dol financer de blanqueig de capitals per a xarxes criminals internacionals que va acabar amb Banca Privada d’Andor-ra (BPA), el sector encara ara l’abolició definitiva del secret bancari i amb aquesta la fi del que durant dècades va ser el seu principal factor diferencial. Així passarà a partir del proper 1 de gener, quan entri en vigor l’acord d’intercanvi automà-tic d’informació signat amb la Unió Europea que Andorra va traslladar com a llei el 30 de novembre passat.

Aquesta norma obligarà els cinc bancs andorrans, Mora-Banc, Andbank, Crèdit Andor-rà, BancSabadell d’Andorra –fi-lial de l’entitat espanyola– i Vall Banc, l’escissió del negoci sa de BPA venuda al fons JC Flowers, a identificar detalladament cada client i a remetre tota la informació relativa a ells al mi-nisteri de Finances d’Andorra. Aquest, al seu torn, compartirà la informació sobre els clients estrangers amb les autoritats dels seus països d’origen, en el

cas d’Espanya informant el mi-nisteri d’Hisenda.

La banca ha de recopilar el nom del client, o del principal beneficiari si es tracta d’una empresa, la seva data de naixe-ment, el país de residència, el domicili i la identificació fiscal al costat del número de comp-te, el seu saldo, rendes i ingres-sos. L’acord solament permet ometre informació sobre un grapat de productes relacio-nats amb plans de pensions o assegurances d’estalvi –amb aportacions anuals de menys de 50.000 dòlars (47.200 euros) o saldos inferiors al milió– i comptes de fins a 1.000 dòlars.

Les entitats tenen el 2017 per identificar tots els clients amb saldos de més d’un mi-lió de dòlars i un any més per registrar la resta, deixant en mans de les autoritats què fer amb els clients que refusin fa-cilitar la informació requerida. En el primer semestre del 2018,

Andorra començarà a remetre anualment la informació a la resta de països sobre l’exercici vençut. “Fa temps que ens em-motllem a l’intercanvi automà-tic”, assegura en una trobada amb la premsa Esther Puig-cercós, directora general de l’Associació de Bancs Andor-rans (ABA), la patronal ban-cària, que explica que aquest és solament l’últim pas d’una sèrie d’acords normatius i que fa temps que la banca andor-rana no viu del secret bancari. Una transformació recolzada a oferir 90 anys d’experiència en banca privada i una forta internacionalització en els úl-tims anys que el sector confia que li permeti pal·liar ara una potencial fugida de clients. Obviant la filial de Sabadell i l’extinta BPA, els tres grans bancs, Andbank, Crèdit An-dorrà i MoraBanc, tenen filials als EUA, Luxemburg, Suïssa i l’Uruguai.

El luxe de Liu Jo es reforça a la Península amb noves ober-tures. La companyia, que va desembarcar a Espanya fa quatre anys, ha obert un nou establiment a Andorra. Liu Jo, gestionada al mercat espanyol pel grup de distri-bució Via Emilia, ja ha supe-rat la desena de botigues al país. El punt de venda, situat al número 70 de l’avinguda Carlemany, al centre comer-cial Illa Carlemany, disposa d’una superfície comercial de 103 metres quadrats. La firma hi distribuirà les se-ves col·leccions de moda fe-menina i complements. En

l’actualitat, Liu Jo disposa d’una desena d’establiments repartits per tota la geogra-fia espanyola, en ciutats com Barcelona, on va obrir la pri-mera botiga el 2012, i també a Maspalomas, Tenerife, Pal-ma de Mallorca i Madrid. La companyia, que creix a Espa-nya mitjançant establiments de gestió directa i sota la fór-mula de la fran quícia, també opera al mercat de la mà d’El Corte Inglés, en més d’una desena de centres. Fundada el 1995 pels germans Mar-co i Vannis Marchi, Liu Jo va aconseguir el 2015 una xifra de negoci de 307 mili-ons d’euros, la qual cosa va suposar un creixement de l’1,7% respecte a l’any ante-rior. L’empresa tenia al tan-cament de l’exercici passat 650 treballadors.

La directora de l’ABA, Esther Puigcercós. j. gil

Bancscincodias.com (13-12-2016)

Modamodaes.es (12-12-2016)

Recull de premsa

Martí veu difícil un referèndum d’associació aquest mandat

El cap de Govern d’Andor-ra, Toni Martí, ha posat en dubte avui que en aquesta legislatura es pugui celebrar al país pirinenc un referèn-dum sobre l’acord d’associ-ació amb la Unió Europea (UE). Martí ha reconegut les dificultats per celebrar aquest referèndum en la present legislatura durant una trobada amb la premsa

per fer balanç de l’any sor-tint i abordar les línies prin-cipals del 2017. Andorra ne-gocia un acord d’associació amb la UE que, en cas d’aca-bar fructificant, suposarà la seva participació en el mer-cat interior europeu. El cap de Govern des del 2015 ha reconegut que li agradaria que la consulta es dugués a terme el present mandat, ja que significaria que s’ha aconseguit “un bon acord”, però la complexitat de les negociacions fa pensar que no serà possible.

Acordlavanguardia.com (22-12-2016)

· Disseny, implantació i manteniment de sistemes, xarxes informàtiques i de comunicacions, xarxes wi-� per a hotels.· Anàlisi i desenvolupament d’infraestructures.· Assessorament.· Venda i manteniment de material.

PROFESSIONALS INFORMÀTICS AL SEU SERVEI

Av. St. Antoni, 91-93, baixos, edifici Cabanota. Telèfon: 73 77 73. A/e: [email protected].

Servei de Prevenció AlièVigilància mèdicaPlans d’emergència i autoproteccióFormació nivell bàsic (50h) en seguretat i salutImplantació de normes ISOCertifi cacionsBIOSPHEREAuditories de prevencióRSC

Assaigs no destructiusControl cablesControl estructura metàl·lica

Auscultació murs ancoratsSondatges geotècnicsAssaigs in situ

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DEGINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

CONTROLDE QUALITATControl de qualitat d’obra novaOrganisme d’inspecció i controlOrganisme de control mediambientalRehabilitacióEfi ciència energèticaITE’sMetrologia Proves dipòsits hidrocarbursADR’s i ATP’sSonometries

T 741285

www.gruppirineu.com

COMPROMÍS AMB LA QUALITATGruP

agència

Posar aquest anunci sense fi let o marc, si us plau

cronica gener 2017

Economy & Finance