crítica fugades

1
“FUGADES”, al Teatre Goya Dues dones coincideixen fent autoestop al voral d’una carretera. Són les tres de la matinada i han fugit. La més gran vol deixar enrere el geriàtric on està aparcada vivint amb l’únic horitzó de la mort. L’altra és mestressa de casa avorrida de la seva esclavitzada existència com a muller i com a mare. Totes dues tenen molta pressa per iniciar un viatge cap enlloc i ple d’incidències sense saber que la seva relació els hi canviarà la vida. Fugades és una road movie teatral que, amb l’estructura d’una televisiva comèdia i amb una pantalla gegant, permet visualitzar les escenes de carretera i els espais on es desenvolupa aquest viatge, on aprofundeix en el temes de les raons i els sentiments d’una amistat. Els mitjans audiovisuals faciliten la difícil resolució escènica de l’obra que ha obert la temporada del Teatre Goya. Tamzin Townsend s’aplica amb una direcció de línies senzilles però efectives. Les dues actrius, María Galiana i Berta Ojea, s’han posat les piles per trobar el perfil d’uns personatges que semblen fets a mida per a elles. Hi ha una gran complicitat entre les actrius i mantenen sempre la força interpretativa i còmica. No us espereu grans tesis, però sí molta gràcia en els diàlegs d’aquesta comèdia que tindrà els recolzament d’un públic majoritari. Les entusiastes ovacions del final de l’estrena així ho aventuren.

Upload: clarasoley

Post on 21-Jun-2015

289 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Crítica fugades

“FUGADES”, al Teatre Goya

Dues dones coincideixen fent autoestop al voral d’una carretera. Són les tres de la matinada i han fugit. La més gran vol deixar enrere el geriàtric on està aparcada vivint amb l’únic horitzó de la mort. L’altra és mestressa de casa avorrida de la seva esclavitzada existència com a muller i com a mare. Totes dues tenen molta pressa per iniciar un viatge cap enlloc i ple d’incidències sense saber que la seva relació els hi canviarà la vida.

Fugades és una road movie teatral que, amb l’estructura d’una televisiva comèdia i amb una pantalla gegant, permet visualitzar les escenes de carretera i els espais on es desenvolupa aquest viatge, on aprofundeix en el temes de les raons i els sentiments d’una amistat. Els mitjans audiovisuals faciliten la difícil resolució escènica de l’obra que ha obert la temporada del Teatre Goya. Tamzin Townsend s’aplica amb una direcció de línies senzilles però efectives. Les dues actrius, María Galiana i Berta Ojea, s’han posat les piles per trobar el perfil d’uns personatges que semblen fets a mida per a elles. Hi ha una gran complicitat entre les actrius i mantenen sempre la força interpretativa i còmica.

No us espereu grans tesis, però sí molta gràcia en els diàlegs d’aquesta comèdia que tindrà els recolzament d’un públic majoritari. Les entusiastes ovacions del final de l’estrena així ho aventuren.