criteris per a la redacció de projectes de gestió, conservació i...

1

Protocol de contingut

20/11/07

1B_P

roto

col_

cont

ingu

t.doc

Directrius recuperació de riberes

REDACCIÓ DE CONTINGUTS DE PROJECTES

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

CCrriitteerriiss ppeerr aa llaa rreeddaacccciióó ddee pprroojjeecctteess ddee ggeessttiióó,, ccoonnsseerrvvaacciióó ii rreeccuuppeerraacciióó dd’’eessppaaiiss fflluuvviiaallss

Juliol 2008

2

Continguts projectes recuperació de riberes

Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

PPrreeààmmbbuull

Fruit d’una conscienciació ambiental cada vegada més gran, de la demanda social i del marc legal existent, en els darrers anys s’han incrementat els esforços per recuperar ambientalment els espais fluvials, tant des de l’àmbit administratiu com des del privat (organitzacions conservacionistes i entitats de custòdia del territori). Des de l’any 2006, l’Agència Catalana de l’Aigua està promovent la recuperació d’espais fluvials per donar compliment als objectius de qualitat ambiental tal i com estableix la Directiva Marc de l’Aigua. Per aquest motiu, el nombre de projectes de recuperació fluvial ha augmentat, amb la necessitat d’establir per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) unes directrius pel plantejament i desenvolupament de projectes de gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials. Dins d’aquestes directrius s’enmarca aquest document, “5B1. Contingut de Projectes”. Que estableix els criteris per a la redacció de projectes de gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials, que preten donar unes bases per a la redacció de projectes d’aquesta tipologia. Aquest document es complementa amb el document 5B2. Fitxes tipus d’actuacions de recuperació d’espais fluvials, amb les característiques i prescripcions bàsiques de les actuacions més emprades en aquest tipus de projectes, actualment en fase d’elaboració.

3


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

ÍÍnnddeexx 1. Introducció ...................................................................................................................... 4

1.1. Objectius ................................................................................................................. 4 1.2. Metodologia del document ..................................................................................... 4 1.3. Definició de conceptes previs.................................................................................. 5

PRIMERA PART. Projecte tipus de recuperació d’espais fluvials ...................................... 8

2.1. Introducció............................................................................................................... 8 2.1.1. Contextualització dels projectes de recuperació fluvial ..................................8 2.1.2. Aspectes previs a l’elaboració del projecte ....................................................8

2.2. Fases, estructura i contingut dels projectes .......................................................... 12 2.2.1. Consideracions inicials .................................................................................12 2.2.2. Fases d’un projecte ......................................................................................14 2.2.3. Desenvolupament de l’estructura i continguts..............................................18

Document I. Memòria i Annexos ...............................................................................22 Document II. Plànols .............................................................................................61 Document III. Plec de condicions tècniques ......................................................63 Document IV. Pressupost......................................................................................64

SEGONA PART. Tipologia d’actuacions .......................................................................... 66

3.1. Introducció............................................................................................................. 66 3.2. Tipologia d’actuacions........................................................................................... 67

3.2.1. Bloc 1. Gestió i conservació de la vegetació ................................................67 3.2.2. Bloc 2. Eliminació de vegetació al·lòctona ...................................................68 3.2.3. Bloc 3. Gestió de runes i abocaments..........................................................69 3.2.4. Bloc 4. Demolició d’estructures existents .....................................................70 3.2.5. Bloc 5. Adequació morfològica del terreny i moviments de terres...............71 3.2.6. Bloc 6. Tècniques de revestiment i estabilització superficial........................72 3.2.7. Bloc 7. Tècniques mixtes o combinades de consolidament .........................73 3.2.8. Bloc 8. Actuacions prèvies a la revegetació .................................................74 3.2.9. Bloc 9. Actuacions mixtes de revegetació ....................................................75

Equip redactor................................................................................................................... 77

4


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

1. INTRODUCCIÓ

Les propostes d’actuacions enfocades a la millora ambiental i a la recuperació ecològica dels ecosistemes fluvials han de presentar-se a través de documents formals on a partir d’una diagnosi prèvia ambiental, morfodinàmica, hidràulica i socioeconòmica, s’expliquin els objectius a aconseguir, i es detallin les intervencions projectades justificant-les com el procediment més adequat per aconseguir els objectius proposats.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu s’ha redactat el present document de criteris per a la redacció de projectes en àmbit fluvial. Aquest protocol pretén ser una eina útil per a tècnics i projectistes especialitzats, i tota aquella persona o entitat interessada en la recuperació dels ecosistemes fluvials, i ha de servir a l’Agència Catalana de l’Aigua, en endavant ACA, en la presa de decisions i en la valoració dels projectes de gestió, conservació, ordenació i recuperació d’espais fluvials, establint les bases tècniques i objectivant els criteris que regeixin aquests projectes a Catalunya dins del context legal de la Directiva Marc de l’Aigua.

La finalitat última és que sigui d’utilitat per a la redacció d’aquesta tipologia de projectes. L’establiment d’aquestes bases ha de servir per homogeneïtzar i completar la informació que s’inclou en els projectes a executar en espais fluvials, facilitant-ne el seguiment posterior a l’execució de les actuacions.

1.1. Objectius

Els objectius principals d’aquest document són:

- Determinar les etapes bàsiques per a la planificació i redacció d’un projecte. - Concretar l’estructura bàsica d’un projecte tipus de recuperació d’espais fluvials per tal

d’homogeneïtzar la informació a presentar. - Definir quins dels apartats de l’estructura base són essencials per a un projecte de

recuperació d’espais fluvials i els continguts que hi haurien de constar. - Detallar el contingut d’altres apartats complementaris que es podrien incloure en un

projecte, tot indicant quan serien necessaris. - Introduir les tipologies bàsiques d’intervencions en projectes de recuperació fluvial.

1.2. Metodologia del document

Aquest document estableix una metodologia pràctica per a la redacció de la documentació que ha de constituir un projecte de recuperació ecològica en àmbit fluvial, contribuint a la millora dels continguts i de la seva presentació així com a l’organització i justificació de les

5


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

actuacions que es proposin, del disseny de les mateixes, i del seu posterior seguiment i valoració.

Per tal d’assolir aquest objectiu cal seguir una sèrie de passos:

- Definir l’estructura i continguts del projecte. Per a tal fi, la primera part d’aquest document contempla l’estructura i contingut tipus dels projectes. Especifica les pautes per a l’elaboració, redacció dels continguts i presentació del document del projecte, sent una eina bàsica orientada a tècnics professionals o d’administracions públiques.

A més determina quins apartats esdevenen essencials o imprescindibles en un projecte de recuperació fluvial.

D’aquesta manera es pot valorar la idoneïtat de les solucions proposades així com facilitar el posterior seguiment i valoració de les actuacions projectades.

- Triar les actuacions a dur a terme. La segona part del document presenta la tipologia d’actuacions més comunes i funcionals de recuperació en l’àmbit fluvial, per tal de servir de guia en la presa de decisions durant el procés de redacció, a l’hora d’escollir les actuacions més adients per a cada tipus de projecte.

1.3. Definició de conceptes previs

La recuperació d’espais fluvials es pot dur a terme a diferent escala temporal i de recursos assignats en funció de les potencialitats del medi i dels objectius finals a assolir. Els conceptes restauració, recuperació, rehabilitació o millora sovint es confonen i es barregen quan es parla d’intervencions en un espai fluvial alterat amb l’objectiu de retornar-lo a un millor estat ecològic. A continuació es fa una breu descripció del significat de cadascun d’aquests conceptes.

Es podria definir la restauració ambiental com el conjunt d’activitats encaminades a retornar el sistema fluvial a l’estat primitiu, anterior a la seva alteració. És a dir, la restitució de l’estructura de l’ecosistema fluvial i del seu funcionament, d’acord amb els processos i amb la dinàmica equivalents a les condicions naturals, eliminant tots els impactes i pressions associats a l’espai fluvial, i amb capacitat d’automanteniment i assoliment d’un equilibri dinàmic.

Per altra banda, a vegades, la restauració de l’estat natural dels rius no és sempre possible o convenient ja que la degradació respon normalment a uns efectes acumulatius procedents d’activitats antropogèniques realitzades al llarg de molts anys. L’objectiu de la restauració ambiental sol resultar ambiciós ja que pot implicar un esforç humà, tècnic i econòmic elevat, fet que condiciona que els projectes en àmbit fluvial no puguin seguir generalment aquest objectiu.

6


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Per tot això, es plantegen altres intervencions més modestes que iniciarien un procés de recuperació ambiental entès com a la restitució parcial de l’estructura i/o dels processos naturals en la mesura en què siguin compatibles amb els usos actuals de l’espai fluvial, inclosa la plana d’inundació, és a dir, amb certes limitacions imposades per les pressions existents. A través de la recuperació ambiental es pot recuperar part o totalment el funcionament ecològic del curs fluvial.

Fotos 1 i 2. Abans i després de les actuacions de recuperació del braç esquerre del riu Tordera, t.m. de Tordera. Font: EGAM, S.L..

Per últim, s’entén com a millora ambiental les actuacions concretes, normalment en cursos fluvials que presenten un nivell de degradació intens, destinades a minimitzar els impactes i pressions que afecten l’ecosistema fluvial. Es tracta de rectificacions de les condicions actuals que persegueixen una millora de l’estètica o de la diversitat física de l’espai fluvial.

Dins d’aquest últim concepte estarien també aquelles intervencions de manteniment i conservació de lleres, que tenen com a objectiu final una millora de les condicions hidràuliques del curs, tot millorant alhora els processos de degradació ambiental que puguin donar-se.

Fotos 3 i 4. Abans i després de les actuacions de neteja de lleres al riu Mogent , t.m. de la Roca del Vallès. Font: EGAM, S.L.

7


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Per a l’ampliació d’aquests conceptes previs es poden consultar fonts bibliogràfiques tals i com:

- S.G.T. Ministerio de Medio Ambiente. Restauración de ríos. Guía metodológica para la elaboración de proyectos de restauración de ríos. 2007. Ministerio de Medio Ambiente.

- González del Tánago del Río, M. y García de Jalón Lastra, D. (1995). Restauración de Ríos y Riberas. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes.

Aquest document pot fer-se servir per qualsevol de les aproximacions de treball anteriorment esmentades, tenint en compte el grau de complexitat tècnica, la inversió de recursos i l’escala temporal que requereix cada aproximació.

8


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

2. PRIMERA PART. PROJECTE TIPUS DE RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS 2.1. Introducció 2.1.1. Contextualització dels projectes de recuperació fluvial

El desenvolupament d’un projecte de recuperació fluvial se sol iniciar a partir d’un procés participatiu dels agents socials implicats, i d’un assessorament de col·lectius científics i tècnics, que defineixen la necessitat de la intervenció. Amb freqüència la intervenció preferent es refereix a l’eliminació d’estructures existents, o a la intervenció sobre determinats processos sense introduir nous materials, obtenint moltes vegades resultats tangibles o visibles a llarg termini.

Ateses aquestes peculiaritats es defineixen una sèrie d’etapes a seguir per dur a terme els projectes de recuperació d’espais fluvials.

- Etapa 1: selecció de l’àmbit (tram, segment, conca...) i justificació del projecte objecte d’intervenció.

- Etapa 2: diagnosi prèvia de l’estat actual de l’espai fluvial i posterior definició dels

objectius i dels continguts dels treballs a nivell general. - Etapa 3: redacció dels documents tècnics on es descriguin i valorin amb detall totes

les intervencions que es proposa realitzar. - Etapa 4: execució del projecte, referida a la realització de tots els treballs descrits a la

memòria. - Etapa 5: manteniment de les actuacions executades fins que la seva evolució asseguri

la seva permanència. - Etapa 6: seguiment i difusió del projecte. El seguiment inclou el monitoratge i/o

l’avaluació post-projecte mitjançant l’ús de diferents metodologies, entre les que destaca l’anàlisi de certs indicadors que reflexin l’estat del riu després dels treballs realitzats i permetin, a la vegada, valorar l’eficàcia d’aquests en relació als objectius proposats, així com detectar possibles incidències amb la finalitat de prevenir-les en futures actuacions similars. En relació a la difusió inclou dur a terme accions de divulgació del projecte i dels resultats que se n’obtinguin.

2.1.2. Aspectes previs a l’elaboració del projecte

A l’hora d’iniciar l’elaboració d’un projecte d’aquest tipus cal tenir en compte prèviament una sèrie d’aspectes.

9


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- En primer lloc, la selecció del tram a recuperar s’ha de formular tenint en compte un seguit de recomanacions:

Cal prioritzar la conservació dels trams que presenten en l’actualitat un millor estat ecològic.

Cal protegir els trams que estiguin amenaçats o en risc davant determinades pressions.

Finalment, cal recuperar els trams ja alterats establint prioritats entre ells en base a l’interès que suscitin entre la població local, administracions o agents socials i el seu grau d’implicació; l’interès ecològic per pertànyer a espais protegits o amb relativa facilitat de recuperació; o en relació a altres projectes d’interès públic. En aquesta assignació de prioritats no ha de prevaldre el cost econòmic dels treballs a realitzar o la seva facilitat de realització.

Actualment l’Agència Catalana de l’Aigua està en fase de desenvolupament del Programa de Recuperació de Riberes i del Programa de Gestió del Sediment i la Morfodinàmica Fluvial.

El Programa de Recuperació de Riberes a Catalunya dóna compliment a les previsions de l'actual Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya i ha de formar part del futur Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Juntament amb altres instruments de planificació, com és el cas dels Plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, contribuirà a la millora del funcionament hidromorfològic dels cursos d’aigua i a assolir els objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua.

Aquest Programa ha d’establir les prioritats d’intervenció en les riberes i concretar-les per a cada massa d’aigua en funció dels objectius d’acompliment per a aconseguir el bon estat ecològic segons determina la Directiva Marc de l’Aigua.

En aquest Programa s’han de recollir els criteris generals en què s’han d’inspirar les actuacions de recuperació i conservació de riberes, així com el grau de participació de les diverses entitats públiques i privades existents en aquesta tasca. L’Agència Catalana de l’Aigua hi té un paper destacat.

En la mateixa línia s’emmarca el futur Programa de Gestió del Sediment i la Morfodinàmica Fluvial que ha de permetre diagnosticar i actuar en les lleres amb alteracions morfològiques, i incorporar el sediment fluvial a la gestió de l’espai fluvial de l’Agència, definint quin és el bon estat ecològic a assolir des d’un punt de vista morfodinàmic i de transport de sediment; i les actuacions de gestió i obra corresponents.

- Per tal de plantejar una diagnosi prèvia de l’espai fluvial, cal tenir en compte les perspectives ambiental, morfodinàmica i hidràulica, tenint en compte alhora la

10


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

component socioeconòmica. És una fase molt important en tot projecte, a més de ser l’eina principal per a la detecció d’impactes i problemàtiques de l’ecosistema fluvial i de les causes que les generen. En aquesta fase cal, també, valorar la problemàtica que afecta el tram seleccionat tenint en compte les condicions de referència del tram per valorar el seu estat i funcionament actual, analitzant com hauria de ser i com és realment.

- A més, cal definir la imatge objectiu, és a dir, precisar, a partir de les condicions de referència, què és el que es vol aconseguir a curt, mitjà i llarg plaç, assumint l’evolució natural dels sistemes fluvials, pel què fa a l’estructura i funcionament del tram fluvial corresponent.

- Finalment, a partir de l’avaluació i relació dels apartats anteriors, es definiran uns objectius d’actuació amb la finalitat d’anar precisant el contingut i abast dels treballs a realitzar.

A continuació s’adjunta una taula que relaciona els objectius tipus d’un projecte de recuperació d’espais fluvials amb actuacions genèriques que caldria emprendre per assolir aquests objectius:

Taula 1. Llistat d’objectius d’actuació.

ACTUACIO OBJECTIUS TIPUS

Gestió de la vegetació autòctona i al·lòctona

Fomentar i millorar la diversitat, la regeneració, l’estructura i la composició de la vegetació de ribera.

Reduir el risc de desbordament del curs fluvial i augmentar l’estabilitat enfront pertorbacions en zones amb usos consolidats.

Eliminar la vegetació al·lòctona, així com aquells elements dins la llera que puguin obstaculitzar el correcte desguàs i funcionament del riu i suposar un element d’inestabilitat, i així garantir el manteniment de la dinàmica fluvial.

Preservar i potenciar els elements vegetals autòctons enfront dels introduïts i/o al·lòctons.

Gestió de runes i abocaments

Eliminació dels efectes negatius sobre el paisatge i la dinàmica de l’ecosistema fluvial ocasionats per la presència d’abocaments, runes i materials aliens incontrolats.

Reduir el risc de la formació de barreres per acumulació de materials.

Recuperació de la morfologia i la dinàmica fluvial natural o el més naturalitzada possible.

Demolició d’estructures existents

Retirada d’estructures transversals o longitudinals que alterin la connectivitat i funcionalitat del curs fluvial.

Adequació morfològica

Modificació topogràfica del terreny per tal d’afavorir la dinàmica natural del riu.

11


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Recobriment de talussos

Implantar una coberta vegetal herbàcia autòctona i disminuir els processos erosius superficials del sòl protegint-lo dels agents climatològics externs.

Minimitzar l’impacte visual, ambiental i paisatgístic de zones afectades o alterades sense recobriment vegetal.

Garantir el procés d’implantació d’una coberta vegetal a partir de llavors o branques de planta viva.

Restauració del paisatge.

Estabilització de talussos

Protegir, estabilitzar i disminuir temporalment l’erosió de talussos i ribes de cursos fluvials amb elements vegetals vius, fins que la vegetació llenyosa es desenvolupi suficientment per realitzar aquesta funció.

Estabilització superficial de talussos.

Act

uaci

ons

d’es

tabi

litza

ció

i rec

obrim

ent d

e ta

luss

os

Mixtes de revestiment de talussos

Protegir, controlar i disminuir temporalment l’erosió superficial del sòl mitjançant geoproductes en cas que la vegetació costi d’implantar o que el talús sigui inestable i sigui necessària la seva estabilització.

Millorar les condicions d’humitat, temperatura i activitat biològica del sòl afavorint la instal·lació d’una coberta vegetal protectora.

Reduir la velocitat i el volum de l’escorrentia superficial afavorint la infiltració de l’aigua.

Complementar i donar suport estructural a altres actuacions de revestiment i estabilització com sembres i hidrosembres, plantació d’estaques vives, estaques o plançons arrelats i plançons a arrel nua.


Tècniques mixtes o combinades de consolidament

Defensar les ribes de cursos fluvials i consolidar la base dels talussos fluvials inestables on sigui necessari mitjançant estructures combinades amb material vegetal de capacitat de reproducció vegetativa, que un cop desenvolupada realitzarà funcions d’estabilització suplementària.


Actuacions prèvies de revegetació

Preparar el terreny per a la millora de les condicions físiques, químiques i biològiques per a la posterior revegetació.

Millorar l’estructura del sòl per enfortir la vegetació a implantar i assegurar la seva presència i desenvolupament ulterior.

Afavorir l’arrelament i posterior desenvolupament radicular d’arbres, arbusts i plantes herbàcies, eliminant la compactació natural de les terres.

Disminuir la compactació del terreny per tal de mantenir la regeneració i funcionalitat de les comunitats vegetals en aquells espais amb impactes associats al trepig, pas de vehicles pesants, entre d’altres.

Protegir, controlar i disminuir temporalment l’erosió superficial del sòl fins que la vegetació es desenvolupi suficientment per estabilitzar per

12


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

si sola el sòl.

Reduir la velocitat i el volum de l’escorrentia superficial afavorint la infiltració de l’aigua.


Tècniques mixtes de revegetació

Fomentar, augmentar i potenciar la coberta i estructura vegetal de les comunitats de ribera.

Millorar ecològicament i paisatgística l’espai a recuperar mitjançant la introducció de nous elements vegetals autòctons.

Preservar i potenciar els elements vegetals autòctons enfront dels introduïts.

2.2. Fases, estructura i contingut dels projectes 2.2.1. Consideracions inicials

Abans de definir quina ha de ser l’estructura i contingut dels projectes en àmbit fluvial i especificar les pautes per a la seva redacció, hi ha un seguit de consideracions generals prèvies que cal tenir presents a l’hora d’iniciar el seu plantejament ja que poden afectar la informació a contenir.

Així, cal contemplar aquestes cinc premisses:

• Concepte global d’àmbit d’actuació

Esquema 1. Trams d’un curs fluvial Font: MMaassssaannééss,, RR.. ii EEvveerrss,, AA.. 22000000..

Curs alt

Curs mitjà

Curs baix

Cal tenir en compte que els cursos fluvials són sistemes continus, tan longitudinal com transversalment. Les actuacions dutes a terme en un punt concret poden tenir conseqüències més o menys visibles a la resta de l’ecosistema, principalment en els trams inferiors. Així, al que s’integri en aquest tipus de projectes un concepte global de l’àmbit d’actuació tan pel que fa als ecosistemes que envolten el curs fluvial i els usos als quals es veuen sotmesos com pel conjunt de la conca fluvial. Un exemple clar és el retrocés de les planes deltàiques per la interrupció de la dinàmica dels cursos fluvials causada pels grans embassaments. L’embassament dels rius reté i limita el transport de partícules sedimentàries i, per tant, la dinàmica natural del riu d’aportació de sediments als trams baixos dels cursos fluvials.

• Visió holística del curs fluvial

Per a qualsevol intervenció sobre els cursos fluvials, cal concebre l’espai fluvial com una unitat integrada per molts elements diferents interrelacionats entre si, tan biòtics com

13


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

abiòtics, i que s’afecten mútuament que només seran capaces de desenvolupar-se cap a un estat natural si en les activitats de recuperació es tenen totes en compte. Per exemple, en el cas de la vegetació, les comunitats que es troben al llarg d’un curs fluvial depenen molt de la periodicitat de fenòmens com les inundacions i els processos de reubicació del llit fluvial. A la vegada, però, la vegetació també actua sobre el riu: les arrels estabilitzen les riberes, retenen sediments i redueixen l’erosió, i la vegetació de la plana d’inundació disminueix la velocitat de l’aigua durant les avingudes i fomenta la infiltració i sedimentació, entre moltes altres funcions ecològiques.

Esquema 2. Funcions de les comunitats vegetals al corredor fluvial. Font: MMaassssaannééss,, RR.. ii EEvveerrss,, AA.. 22000000..

• Estat potencial i estat actual

Cal disposar d’informació tan de l’estat de referència de l’ecosistema com de l’estat actual del mateix a fi i efecte de proposar actuacions que permetin recuperar al màxim les potencialitats del curs fluvial, des de totes les vessants. Cal tenir en compte, però, les limitacions existents. Per a determinats vectors, com els hidràulics i els morfològics, esdevindrà complicat recopilar dades històriques de manera que s’ha de recórrer a mapes històrics, mapes de vegetació potencial o fotografies aèries antigues, per exemple. Així, la condició de referència es defineix en funció de la tipologia del sistema fluvial en base a les seves condicions biogeogràfiques, hidrològiques i geomorfològiques.

14


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Es pot consultar informació relacionada a sèries cartogràfiques històriques a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, www.icc.es

• Equip multidisciplinari

La redacció dels projectes de recuperació fluvial ha de ser realitzat per un equip tècnic multidisciplinari ja que engloba aspectes hidrològics, geomorfològics i ecològics que regeixen la dinàmica natural del riu així com components biològics, socials, culturals i econòmics. Per tant, és necessari que l’equip redactor disposi de coneixements suficients de les diferents disciplines que condicionen la situació actual i futura. Apuntar que les actuacions contemplades en el projecte han de derivar-se d’estudis propis, no sent possible generalitzar solucions d’altres projectes fora de l’àmbit pel que van ser dissenyats.

DISCIPLINES

Biologia, ecologia, medi ambient, agronomia, paisatgisme

Enginyeria

Ordenació del territori i urbanisme

Arqueologia i història

Sociologia, economia i dret

Topografia i delineació

Taula 2. Disciplines de l’equip multidisciplinari redactor de projectes en àmbit fluvial.

• Règim hidromorfològic

Cal puntualitzar i tenir en compte que previ al plantejament de qualsevol actuació es important caracteritzar el règim hidromorfològic de l’espai fluvial on es vol intervenir, doncs si un curs fluvial no té assegurat un règim de cabals idoni (cabal mínim de manteniment) i una adequada dinàmica de sediments esdevindrà impossible realitzar-hi segons quines actuacions.

Es pot consultar informació relacionada amb el Cabal de Manteniment a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

2.2.2. Fases d’un projecte La recuperació ecològica d’un curs fluvial pel seu retorn cap a un estat d’equilibri és un procés complex a nivell de plantejament. Aquest procés inclou un seguit d’accions de consultoria tècnica i/o projectista, per tal de detectar les interferències i causes que alteren

15


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

l’estructura morfològica i la funcionalitat de l’ecosistema i que han condicionat l’alteració del curs fluvial, que s’estructuren en diferents fases. A la taula 3 s’indiquen les fases que s’han de seguir en l’ordre establert durant el procediment de redacció del projecte, amb l’objectiu de detectar i eliminar les pertorbacions que causen afectacions a l’ecosistema fluvial conduint-lo cap a un equilibri dinàmic natural del corredor fluvial i de la seva zona d’influència a llarg termini. S’han agrupat les accions en fases específiques que es desenvoluparan a continuació.

FASES ACCIONS I PROCEDIMENTS

Fase 1 Diagnosi

Fase 2 Definició d’objectius

Fase 3 Definició d’actuacions

Fase 4 Pla de manteniment i seguiment

Fase 5 Pressupost

Taula 3. Accions i procediments per a la redacció de projectes.

• Fase 1. Diagnosi

El primer pas en el procés de redacció d’un projecte, previ a la definició d’objectius, és la diagnosi. S’entén per diagnosi el procés de detecció dels impactes, interferències i pertorbacions que afecten al curs fluvial i als seus ecotons, tan dins del tram d’estudi com en el conjunt de la seva conca, així com la detecció de les causes i processos que els provoquen. Aquest pas es durà a terme juntament amb la selecció de l’àmbit d’estudi del projecte.

Cal que la diagnosi s’estructuri en quatre vessants: ambiental, morfodinàmica, hidràulica i socioeconòmica.

La taula 4 especifica els punts en que es basarà l’avaluació de la diagnosi.

PROCÉS DE DIAGNOSI

Diagnosi ambiental - Qualitat biològica - Qualitat físico-química

Diagnosi morfodinàmica i hidràulica

- Morfologia fluvial - Dinàmica fluvial - Aspectes hidràulics - Aspectes hidrològics

Diagnosi socioeconòmica

- Societat i espai fluvial - Economia i espai fluvial - Patrimoni cultural de l’espai fluvial - Paisatge de l’espai fluvial

16


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Taula 4. Estructuració del procés de diagnosi prèvia a la definició d’objectius.

La recollida de dades, l’anàlisi de l’entorn ambiental i socioeconòmica i la determinació de les causes que han originat la problemàtica, les alteracions i degradacions del corredor fluvial, que conformen la diagnosi, és l’eina essencial per tal de definir el objectius en què s’hauran de basar les actuacions que contempli el projecte a redactar.

La diagnosis es plantejarà amb major o menor detall en funció dels objectius, problemàtiques i abast del projecte.

Al present document en endavant s’emprarà el terme diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica per referir-se al procés conjunt de diagnosi.

• Fase 2. Definició d’objectius

Només a partir de la diagnosi prèvia, un cop definit l’estat, la problemàtica actual i les premisses de l’estat desitjat en la recuperació (imatge objectiu del projecte), serà correcte procedir a la definició dels objectius del projecte. Alguns dels objectius tot i ser previsibles des d’un principi, s’han de plantejar i definir a partir de les conclusions efectuades durant el procés de diagnosi.

En el moment de definir els objectius, caldrà tenir en compte que condueixin el curs fluvial cap a un ecosistema en equilibri dinàmic a llarg termini, eliminant en la mesura que sigui possible els factors que l’afectin negativament. D’altra banda cal que siguin objectius assolibles i valorables.

• Fase 3. Definició d’actuacions

En aquesta fase, un cop seleccionat l’àmbit del projecte, feta la diagnosi de l’espai, feta la valoració de la problemàtica i les causes que l’originen, un cop definida la imatge objectiu del projecte, és a dir les condicions de referència a aconseguir a curt, mitjà i llarg termini, i definits ja els objectius d’actuació, es procedirà a precisar les actuacions que desenvoluparà tècnicament el projecte.

En la definició d’actuacions és essencial que els tractaments proposats estiguin en concordança amb allò que es vol aconseguir, és a dir, que siguin actuacions encaminades al compliment dels objectius definits.

Previ a qualsevol actuació és important caracteritzar el règim hidromorfològic, doncs si un curs fluvial no té assegurat un cabal mínim de manteniment, entre d’altres aspectes bàsics, és impossible realitzar-hi segons quines actuacions, amb excepció

17


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

dels cursos d’aigua efímers, de règim torrencial, que es localitzen generalment al sistema litoral català.

Cada actuació es localitzarà en el seu plànol corresponent per tal que es pugui ubicar en l’espai.

Es tindrà en compte el pressupost disponible, ja que sovint aquest serà un factor que limitarà les actuacions a projectar.

Una eina important per a la definició d’actuacions és la Planificació d’Espais Fluvials (PEF), que s’està duent a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’objectiu general de la Planificació d’Espais Fluvials és avançar en la resolució i ordenació dels diversos conflictes hidràulics, ambientals i morfodinàmics vinculats a la gestió de l’aigua i de l’espai fluvial.

Per assolir aquest objectiu cal disposar d’un diagnòstic referit a l’estat actual de les xarxes fluvials principals de les conques catalanes en les diferents dimensions, i el plantejament i proposició de solucions de caràcter integral.

El procés de la PEF s’inicia amb una base cartogràfica i la caracterització i diagnosi del medi físic (morfodinàmica, ambiental i hidrològic - hidràulica), continua amb la proposta d’actuacions (sobre el medi i de gestió de l’espai fluvial), finalitzant tot el procés amb la redacció d’un Pla de Gestió Específic de l’Espai Fluvial que integra la normalització de cabals, la zonificació de l’espai, la proposta d’usos i actuacions, i l’establiment d’uns criteris de gestió i intervenció.

Es pot consultar informació relacionada amb la PEF a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua

D’altra banda caldrà tenir present l’avaluació de l’afecció hidràulica que suposen determinades actuacions, en referència a tercers o en relació als punts singulars existents al territori. Aquests punts singulars es defineixen conceptualment com els indrets (elements, trams o zones) on, des de la percepció de la Administració hidràulica, es presenta alguna característica rellevant a destacar o tenir-la en compte de cara a la seva gestió. En determinats casos caldrà aplicar modelitzacions hidràuliques per tal de detectar les possibles afectacions i prenent mesures per a la minimització de les afeccions.

Per exemple, caldria una validació hidràulica prèvia de com es modifiquen les condicions de contorn i els paràmetres hidràulics si es preveu l’eliminació de motes o estructures o que l’actuació suposi un augment de la cobertura vegetal potencial i es realitzi en un àmbit on es localitzi un punt singular hidràulic (caracteritzat per tenir poca capacitat hidràulica) o en un àmbit pròxim, doncs caldrà valorar l’augment en l’afecció hidràulica d’aquest punt singular.

18


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Els punts singulars es classifiquen en 6 categories segons els seu tipus i subtipus: hidràulics, infraestructures, estructures, morfodinàmics, ambientals i altres (Patrimoni històric i cultural, aprofitaments de recursos fluvials, legals i jurídics).

Es pot consultar informació relacionada amb els Punts Singulars en dels documents que formen part de les PEF i a la pàgina web de l’ACA.

• Fase 4. Pla de manteniment i seguiment

Aquesta fase es divideix en dues parts: l’establiment d’un pla de manteniment i d’un pla de seguiment, independents i alhora complementaris.

El principal objectiu del pla de manteniment és garantir el desenvolupament i la supervivència de les actuacions projectades, i maximitzar la rendibilitat de la inversió feta així com preveure el cost de manteniment posterior a l’obra.

Pel que fa al pla de seguiment és convenient que aquest permeti validar les actuacions efectuades, per tal de poder detectar punts febles en aquells casos on s’hagin dut a terme incidències i preveure correccions de cara a actuacions futures similars. El pla de seguiment haurà de definir una planificació del control i avaluació a realitzar sobre un seguit d’indicadors establerts.

• Fase 5. Pressupost

El pressupost és l’apartat que inclou la valoració econòmica de les actuacions definides en les fases prèvies. Aquest apartat condicionarà el projecte des del seu inici en funció de la disposició de capital per a la seva execució. Estarà en consonància amb els altres apartats del projecte.

Per últim, comentar que, naturalment, com més exhaustiu i complert sigui el procés d’anàlisi dut a terme durant les fases prèvies a l’elaboració d’un projecte, es requerirà un pressupost més elevat per a la seva realització. No obstant, cal posar de manifest que un pressupost més elevat per a la redacció d’un projecte no implica majors beneficis per a l’ecosistema fluvial. Sovint projectes amb pressupostos reduïts han aconseguit molt bons resultats. Així, per tal de no encarir el cost de redacció i ajustar-se al pressupost disponible el present protocol especifica, pel conjunt d’apartats que estructuren un projecte tipus, quins es consideren bàsics (marcats amb el símbol ) per a l’elaboració d’un projecte de recuperació d’espais fluvials.

2.2.3. Desenvolupament de l’estructura i continguts

En aquest apartat es detallen els continguts que han de formar part de cadascun dels apartats d’un projecte tipus. Es descriuen i detallen les pautes bàsiques, les matèries que han de ser objecte d’estudi, les directrius i els criteris tècnics generals a seguir per a la

19


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

seva redacció, així com les possibles fonts consultables i/o eines útils durant el procés d’elaboració.

Es parteix de l’estructura d’un projecte executiu complert per a definir cada apartat. Cal remarcar que no és imprescindible el seguiment estricte d’aquesta estructura, ni tampoc és limitant, tot i que es recomana certa coherència del document generat amb aquests apartats.

En general, la memòria ha de contenir de forma sintètica i estructurada la informació necessària per situar el projecte dins el context de recuperació fluvial; s’hi descriuen, principalment, la síntesi de la diagnosis prèvia (aspectes ambientals, morfodinàmics, hidràulics i socials rellevants) i de la problemàtica, els antecedents, objectius i propostes del projecte. Els annexos del projecte han de recollir tota la informació necessària per la presa de decisions i poder triar així les actuacions més adequades a l’hora d’intervenir en el medi, així com les justificacions i càlculs específics. Els plànols han de representar gràficament, a diferents escales, les actuacions a realitzar i la seva localització. El plec de prescripcions tècniques ha de contenir una sèrie de clàusules que assenyalin de forma detallada les condicions en les que es durà a terme el projecte, així es detallen les formes i procediments a seguir en l’execució de cada treball, les característiques que han de complir els materials utilitzats, l’amidament i l’abonament, l’època, les condicions en les que s’han de realitzar els treballs i disposicions generals. En el pressupost es fa una valoració econòmica de tot allò projectat, realitzada en el seu conjunt i desglossada per capítols segons tipus de treballs i actuacions; detallant l’amidament i justificant el cost de les actuacions a realitzar.

A continuació, a la taula 5, s’indica de forma sintètica l’estructura que es proposa seguir i els apartats a contenir per a la redacció de projectes de recuperació d’espais fluvials. Al llarg del present document es definirà el contingut d’aquests apartats per un projecte tipus.

En aquesta taula s’indica, per una banda, l’estructura que ha de contenir un projecte bàsic, entenent que un projecte es considera bàsic quan conté els apartats necessaris per a la correcta comprensió i execució del projecte així com els requisits mínims indispensables per al compliment de la legislació vigent (p.e. normativa de Seguretat i Salut,...). Per altra banda, s’indica també l’estructura per a un projecte executiu, més complert, específica per a projectes de major entitat, és a dir, per a projectes que degut a les seves dimensions, afectacions o treballs a realitzar requereixi, per exemple, d’una diagnosi prèvia més elaborada, càlculs d’estructures, estudis hidràulics o altra tipus d’informació per a la correcta comprensió del projecte.

Amb el símbol s’assenyalen aquells apartats d’ambdues estructures la presència dels quals es considera que conté informació essencial per a definir el projecte.

Per últim, afegir que qualsevol projecte s’hauria d’ajustar com a mínim als apartats assenyalats que configuren el projecte bàsic.

20


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Taula 5. Estructura de projectes tipus: projecte bàsic i projecte executiu.

PROJECTE BÀSIC PROJECTE EXECUTIU Document I. Memòria i Annexos 1. Memòria 1. Memòria

1.1. Introducció i àmbit del projecte 1.1. Objecte bàsic del projecte

1.2. Antecedents 1.2. Àmbit i localització del projecte

1.3. Diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica 1.3. Antecedents

1.4. Problemàtica actual 1.4. Diagnosis socioambiental, morfodinàmica i hidràulica

1.5. Imatge objectiu 1.5. Problemàtica actual

1.6. Objectius del projecte 1.6. Imatge objectiu

1.7. Planejament urbanístic, titularitat de finques i servituds 1.7. Objectius del projecte

1.8. Justificació i característiques tècniques de la proposta 1.8. Metodologia d’estudi

1.9. Descripció dels treballs a realitzar: execució i detalls 1.9. Característiques tècniques de la

proposta

1.10. Pla de manteniment 1.10. Descripció dels treballs a realitzar

1.11. Pla de seguiment 1.11. Pla de manteniment

1.12. Termini de l’obra 1.12. Pla de seguiment

1.13. Altres 1.13. Termini de l’obra

1.14. Resum del pressupost 1.14. Planejament urbanístic, titularitat de finques i servituds.

1.16. Conclusió 1.15. Classificació contractista

1.16. Resum del pressupost

1.17. Conclusió

1.18. Quadre resum dades generals de l’obra

2. Annexos 2. Annexos

Annex 1. Antecedents. Compliment de les prescripcions tècniques

Annex 1. Diagnosis socioambiental, morfodinàmica i hidràulica.

Annex 2. Criteris de conservació de lleres públiques Annex 2. Anàlisi de la problemàtica actual

Annex 3. Plànols Annex 3. Llistat d’espècies aptes pels treballs de recuperació

- Plànol de situació (E/1:25.000 o 50.000) Annex 4. Antecedents. Compliment de les

prescripcions tècniques

- Àmbit del projecte o plànol de conjunt (E/ 1:10.000 a 1:5.000)

Annex 5. Planejament urbanístic, titularitat de finques i servituds

21


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Plànols de conjunt de les actuacions proposades, planta general (E/1:5.000)

Annex 6. Criteris de conservació d’espais fluvials

- Plànols de seccions, alçats i/o detalls de les actuacions (E/variable) Annex 7. Tipologia d’actuacions

- Altres plànols Annex 8. Càlculs d’estructures, càlculs hidràulics i/o modelitzacions

Annex 4. Classificació del contractista Annex 9. Prevenció de rics d’incendis forestals

Annex 5. Pressupost per coneixement de l’Administració Annex 10. Justificació de preus

Annex 6. Estudi bàsic de Seguretat i Salut Annex 11. Estudi de seguretat i salut

Annex 7. Pressupost Annex 12. Pla d’execució de l’obra

Annex 8. Documentació fotogràfica Annex 13. Pla de manteniment

Annex 14. Pla de seguiment

Annex 15. Pla de Comunicació i Divulgació

Annex 16. Classificació del contractista

Annex 17. Pressupost per coneixement de l’administració

Annex 18. Documentació fotogràfica

Annex 19. Bibliografia

Annex 20. Altres

S’adjuntaran als respectius annexos els plànols corresponents: plànols de planta general de diagnosi ambiental, planejament urbanístic, seguretat i salut, serveis…

Document II. Plànols

- Plànol índex i de situació (E/1:25.000 o 50.000)

- Àmbit del projecte o plànol de conjunt (E/ 1:10.000 a 1:5.000)

- Plànols de conjunt de les actuacions proposades, planta general (E/1:5.000)

- Plànols en planta general d’actuacions (E/1:2000)

- Plànols de seccions, alçats i/o detalls de les actuacions (E/variable)

- Altres plànols

Document III. Plec de prescripcions tècniques

3.1. Definició, abast del plec, normativa i direcció i inspecció de les obres

3.2. Enumeració de les obres

22


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.3. Materials

3.4. Execució de les obres

3.5. Amidament i abonament

3.6. Disposicions generals

Document IV. Pressupost

4.1. Amidaments

4.2. Estadística de partides

4.3. Quadre de preus Núm. 1

4.4. Quadre de preus Núm. 2

4.5. Pressupostos parcials

4.6. Pressupost general

Per tal de localitzar ràpidament els capítols essencials a incloure en l’estructura d’un projecte bàsic s’han assenyalat aquests apartats amb el mateix símbol ( ) que apareix a la taula 5. Així, l’estructura global d’un projecte executiu tipus de recuperació d’espais fluvials estarà formada per quatre tipus de documents:

Document Títol I Memòria i Annexos II Plànols

III Plec de prescripcions tècniquesIV Pressupos

Taula 6. Estructura global d’un projecte tipus

A continuació es detallen els continguts i els elements considerats necessaris a incloure en els diferents apartats i documents dels projectes de recuperació d’àmbits fluvials.

Document I. Memòria i Annexos

1. Memòria

El document memòria ha de constar d’informació sintètica per donar una visió general i resumida essencial per assolir una bona comprensió del projecte. Concretament, la memòria ha d’incloure els següents apartats:

23


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- 1.1. Objecte bàsic del projecte

Es definirà l’objecte bàsic del projecte, existent ja de partida, objecte general en què es basaran les línies d’estudi i les consideracions tècniques del projecte.

- 1.2. Àmbit i localització del projecte

Per tal de situar l’àmbit del projecte s’indicarà de forma resumida la localització geogràfica del projecte en el territori. S’especificarà també l’àmbit de la conca on s’inclou el projecte i, a una escala més àmplia, caldrà indicar el marc en què s’emmarca dins de la massa d’aigua i de l’espai fluvial, és a dir, una localització més definida, amb referències a la toponímia, p.ex. aiguabarreig o meandre del riu Llobregat a l’Ametlla de Merola. A més, cal especificar si el projecte queda inclòs o afecta a espais d’interès natural, especialment si es troben protegits o catalogats, per exemple, quan l’àmbit es situï en un espai PEIN.

Aquest apartat es desenvoluparà en cas que sigui necessari en major detall a l’Annex 1. Diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica.

- 1.3. Antecedents

Aquest apartat ha de contenir l’exposició dels antecedents en els que es fonamenta el projecte.

Es consideren antecedents tots aquells fets, condicionants i documents generats prèviament a la fase de redacció del projecte i que continguin informació rellevant.

Per exemple, resolucions tècniques de l’Agència Catalana de l’Aigua, Declaracions d’Impacte Ambiental, figures de protecció de l’àmbit d’actuació, informes, estudis i projectes previs relacionats amb l’objecte del projecte.

Aquest apartat es desenvoluparà a l’Annex 4: Antecedents.

- 1.4. Diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica

Es el primer pas a realitzar en el procés de redacció d’un projecte juntament amb la selecció del tram d’actuació. La diagnosi és el procés d’estudi per a la detecció dels impactes, interferències i pertorbacions que afecten al curs fluvial i als seus ecotons, tan dins del tram d’estudi com en el conjunt de la seva conca. A més, pretén ser l’eina per a la detecció de les causes i processos que els provoquen.

Aquest apartat inclourà informació rellevant del procés de diagnosi de l’estat del medi dut a terme necessària per a la justificació del projecte.

24


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

El procés de diagnosi s’estructura en una:

- Diagnosi ambiental, dins del context de la Directiva Marc de l’Aigua, que com a mínim contingui informació relativa a la qualitat biològica i físico-química del medi.

- Diagnosi morfodinàmica i hidràulica, valorarà els canvis succeïts sobre la morfologia i la dinàmica fluvial del tram a intervenir en base, com a mínim, i contindrà la informació relativa a aquells aspectes hidràulics i hidrològics necessaris per entendre el comportament hidràulic de l’espai fluvial objecte del projecte.

- Diagnosi socioeconòmica, la qual valorarà aspectes relatius a la relació:

- societat i espai fluvial, - economia i espai fluvial - patrimoni cultural de l’espai fluvial - paisatge de l’espai fluvial.

Aquest apartat es desenvoluparà a l’Annex 1. Diagnosis socioambiental, morfodinàmica i hidràulica.

Entenent que la memòria és un document del projecte que té com finalitat donar una visió general i sintètica del seu contingut, la diagnosi s’hi ha d’incloure de forma esquemàtica i sintètica; és recomanable la inclusió d’una taula resum on es relacionin els elements valorats i els resultats de l’anàlisi realitzat.

Un exemple de les taules de síntesi de la diagnosi a incorporar a la memòria és aquella que relacioni els diferents indicadors de qualitat ambiental, morfodinàmics, hidràulics i socioeconòmics amb els elements considerats per a la diagnosi, el protocol o tècnica utilitzada, la procedència de la informació i els resultats obtinguts.

- 1.5. Problemàtica actual

Consisteix en la valoració general de les problemàtiques actuals que afecten als trams de projecte i al seu entorn immediat, a partir de les conclusions de la diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica prèvia.

A la memòria s’inclourà una taula de síntesi dels impactes i pertorbacions existents, especificant les causes que els ocasionen, els efectes que produeixen en el curs fluvial, així com la seva localització dins l’àmbit d’estudi.

25


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Foto 5 i 6. Exemples d’impactes associats a cursos fluvials. A l’esquerra, endegament i hortespresents a la llera del riu Ripoll, t.m. de Ripollet, i a la dreta, escullera present a la riba del riuTordera, t.m. de Sant Celoni. Font: EGAM.S.L.

Un model d’estructura per a la realització de la taula de síntesi és la taula del document IMPRESS de l’ACA, Anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries) Octubre de 2005.

El Document IMPRESS, elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua, integra la caracterització i definició de les masses d’aigua (unitat de gestió sobre la qual recaurà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE)), i el risc d’incompliment dels objectius de la DMA, donant resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva Marc de l'Aigua.

Es caracteritzen i tipifiquen les masses d’aigua, se n’analitzen les pressions existents (activitats que poden provocar alteracions al medi) i els impactes mesurats, i s’analitza el risc d’incompliment dels objectius de la DMA. Aquesta anàlisi s’ha realitzat per a les masses d’aigua (rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, aigües de transició i aigües subterrànies) de les conques internes de Catalunya (àmbit sobre el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en la planificació hidrològica), i part catalana de les conques intercomunitàries de l’Ebre, la Garona i la Sènia (àmbit de planificació de les conques de l’Ebre i del Xúquer).

Aquest document es pot consultar íntegrament a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

A continuació es mostra la taula de pressions considerades en l’anàlisi a les masses d’aigua de Catalunya. Document IMPRESS, ACA 2005.

26


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Esquema 3. Taula IMPRESS L’anàlisi de la problemàtica actual es desenvoluparà a l’Annex 2. Problemàtica actual.

- 1.6. Imatge objectiu

A partir de la diagnosi prèvia, de l’anàlisi de la problemàtica actual i dels objectius, és a dir, de l’estat actual del riu, quin ha estat i quin hauria de ser, cal precisar la imatge objectiu que configurarà la base del projecte. Es pretén, doncs, definir què és factible d’aconseguir amb el projecte a curt i llarg termini després de la realització dels treballs projectats, tenint en compte l’evolució natural del sistema fluvial i l’estat del medi actual.

Els aspectes més rellevants a considerar per definir la imatge objectiu són:

- El règim de cabals que es disposi (quan es tracti d’un riu regulat o un tram amb derivacions significatives).

27


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- El tipus de morfologia fluvial que es planteja en funció de les potencialitats i objectius

- L’espai disponible pel riu pel desenvolupament dels processos fluvials. - El temps que es considera necessari per a que el riu obtingui l’estructura

biològica i el funcionament desitjats.

- 1.7. Objectius i justificació del projecte

Aquest apartat ha d’exposar clarament la finalitat que persegueix el projecte i la seva justificació, és a dir, les raons per les quals s’ha de dur a terme, un cop valorades les conclusions de la diagnosi socioambiental.

Cal definir els objectius generals, que poden ser comuns a diferents processos de recuperació d’espais fluvials, i uns objectius específics pel tram a intervenir, enfocats a concretar els procediments a emprar per tal d’assolir els objectius generals.

En base a aquests objectius posteriorment es definiran els continguts i l’abast de les actuacions a realitzar.

- 1.8. Metodologia d’estudi

Descripció sintètica dels procediments utilitzats per a la redacció del projecte, com ara la procedència de les dades utilitzades, el sistema de treball de camp realitzat, els mètodes de càlcul, les eines i sistemes de digitalització utilitzats per a la realització de la documentació gràfica, etc.

- 1.9. Característiques tècniques de la proposta

En aquest apartat es tracta de definir, de forma resumida, en què consisteix la proposta tècnica del projecte. És a dir, una breu descripció dels treballs a realitzar on es justifiqui la seva finalitat en relació als objectius del projecte com a introducció de l’apartat 1.10. Es pot presentar en forma de taula sintètica on es mostrin les dades bàsiques de dimensionament, de pendent de talussos, de superfícies afectades per les diferents actuacions, entre d’altres.

- 1.10. Descripció dels treballs a realitzar

Un cop justificades les actuacions en aquest apartat es descriuran els treballs a executar, així com la justificació de les solucions adoptades i la localització concreta d’aquestes.

Aquesta informació es completarà amb la localització de les actuacions en la cartografia corresponent a l’apartat de plànols i amb la definició del procés d’execució en el plec de condicions tècniques particulars. Incidir que, en el cas d‘un projecte complert, aquest Plec de Prescripcions Tècniques serà un document amb entitat pròpia

28


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

desvinculat de la Memòria (veure apartat 2.2.3.3) i, per altra banda, per a projectes bàsics, aquest apartat es completarà amb una descripció de l’actuació (veure taula 5).

Cal contemplar principalment l’eliminació o disminució de les pressions o impactes existents en el tram fluvial objecte de les actuacions i que estigui en concordança amb allò que s’espera aconseguir. L’elecció de les actuacions es basarà en la viabilitat tècnica, social i disponibilitat pressupostària de l’execució dels treballs a realitzar, així com criteris de mínim manteniment.

A l’apartat 3.Tipologia d’actuacions del present document s’especifiquen les actuacions més comunes i funcionals a realitzar en àmbit fluvial organitzades per blocs generals d’actuacions, consultables en format fitxa a la web de l’ACA.

- 1.11. Pla de manteniment

El principal objectiu del Pla de Manteniment és garantir la viabilitat de les actuacions dutes a terme segons projecte. En aquest apartat cal fer una síntesi dels aspectes més rellevants del pla indicant-ne les necessitats de manteniment de les actuacions proposades, els mitjans i recursos per dur-lo a terme, el període i la freqüència (intensitat) de realització del mateix així com l’agent responsable de dur-lo a terme.

Habitualment la durada del pla de manteniment generalment va lligada al termini de garantia de l’obra que sol ser de 24 mesos, és a dir, 2 anys a partir de la recepció provisional de l’obra. No obstant, es recomana que el programa de manteniment inclogui les actuacions de manteniment necessari més enllà d’aquest període de garantia.

El Pla de Manteniment es desenvoluparà a l’Annex 13: Pla de manteniment.

- 1.12. Pla de seguiment

De forma sintètica s’inclouran les dades bàsiques contingudes a l’annex corresponent referent a la definició d’una metodologia i temporització del monitoratge i/o seguiment post-projecte dels treballs que preveu dur a terme, incloent pautes i sistemes de valoració de la funcionalitat de les actuacions, així com l’agent encarregat de dur-lo a terme.

La informació presentada s’ha de basar en aquests punts:

- Selecció d’actuacions i emplaçament dins de l’àmbit del projecte - Mètodes de seguiment i paràmetres/indicadors - Despeses que suposarà - Durada - Anàlisi de les dades - Difusió

29


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

El Pla es desenvoluparà a l’Annex 14. Pla de Seguiment.

- 1.13. Termini de l’obra

S’han d’especificar els terminis d’execució i de finalització de les obres, a les que es refereix el projecte, en unitats de temps, preferentment en mesos, de forma suficientment clara i precisa i per unitats d’actuació diferenciades.

- 1.14. Planejament urbanístic, titularitat de finques, i servituds

De manera resumida s’inclouran les dades bàsiques contingudes a l’annex corresponent, sobre els instruments legals que regulen l’espai on es projecta la intervenció de recuperació fluvial, així com l’afectació d’aquestes sobre el projecte. S’indicarà específicament a la memòria el règim urbanístic i figures vigents, la titularitat de les finques afectades així com les expropiacions i serveis afectats pel desenvolupament del projecte segons correspongui.

També, cal especificar si la finca té acord de custodia o d’altre tipus i adjuntar-lo a l’annex pertinent.

Aquest apartat es desenvoluparà a l’Annex 5: Planejament urbanístic, titularitat de finques i servituds.

- 1.15. Classificació contractista

S’indicarà la classificació del contractista només per aquells projectes sotmesos a licitació pública. Aquest apartat es desenvoluparà a l’Annex 15: Classificació del Contractista.

- 1.16. Resum del pressupost

S’indicarà breument el pressupost general del global del projecte. S’especificarà el valor de:

- Pressupost d’execució material - Pressupost d’execució per contracte (IVA inclòs)

Aquest apartat es desenvoluparà al document 4. Pressupost.

- 1.17. Conclusió

En aquest apartat s’indicarà que el que s’exposa a la Memòria i altres Documents del Projecte són suficientment justificats, donant-los trasllat a la consideració de la Superioritat.

30


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Així mateix s’acompanyarà de la data de redacció i de la signatura de l’Autor del projecte.

- 1.18. Quadre resum dades generals de l’obra

Finalment, com a últim apartat de la memòria, s’adjuntarà un quadre resum de les dades generals del projecte on s’especificarà:

- Dades de la portada: títol del projecte i consultora redactora del projecte o nom de l’autor en cas de tractar-se d’un professional lliberal o tècnic municipal.

- Antecedents. - Ubicació geogràfica del projecte: comarca i municipi, conca i curs fluvial - Característiques de l’àmbit: superfície del projecte en metres quadrats o metres

lineals. - Unitats d’obra representatives: llistat de les actuacions pressupostades i

amidament. - Termini d’execució de l’obra. - Pressupost: valoració de les actuacions per capítols.

- 2. Annexos

Els annexos han de recollir tota la informació necessària per la presa de decisions i per contribuir a justificar la realització del projecte o qualsevol afirmació feta a la memòria.

Hi ha diferents tipus d’annexos, que es poden classificar en:

- Annexos específics de descripció i estudi del medi: recullen les dades d’aspectes mediambientals i els transformen, a través d’un procés de diagnosi, en dades interpretables per tal de definir les actuacions i solucions més adequades a dur a terme. Un exemple és l’annex de Diagnosi socioambiental. Per la seva extensió, una síntesi d’aquest tipus d’annex cal incloure-la a la memòria.

- Annexos d’enginyeria i disseny del projecte: inclou el conjunt d’annexos més tècnics, càlculs d’estructures, càlculs hidràulics, modelitzacions, criteris, estadístiques i estudis específics per a la justificació de les actuacions projectades i que per la seva extensió s’inclouen en forma de resum a la memòria. Per exemple, l’annex de Criteris per a la conservació de les lleres públiques.

- Annexos de caràcter administratiu: aquells que contenen informació detallada de les dades de tipus administratiu incloses a la memòria i que sovint van acompanyats de plànols. És el cas, per exemple, de l’annex de Planejament urbanístic, titularitat de finques i servituds o de l’annex d’Antecedents.

- Annexos de caràcter legal: es refereix a aquells annexos que desenvolupen la legislació vigent, com l’estudi de Seguretat i Salut o aquells annexos que fan referència a la normativa de contractació, en aquells casos que el projecte s’hagi de sotmetre a

31


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

legislació pública. Un exemple és l’annex del Pressupost per coneixement de l’administració.

- Annexos de caràcter econòmic: en els projectes de recuperació d’ecosistemes no s’integren, de forma general, metodologies de quantificació dels beneficis econòmics que se’n deriven de les actuacions, tot i que és de gran interès la seva utilització. Per altra banda,l’annex de Justificació de Preus té caràcter obligatori, amb un objectiu merament informatiu i de justificació del Pressupost.

A continuació es detallen els continguts recomanables dels documents annexos relacionats a l’estructura d’un projecte executiu complert. Cal recordar que aquesta estructura és purament informativa i que s’assenyalen amb el símbol aquells documents que es consideren essencials per al correcte desenvolupament del projecte tal i com s’ha determinat a la taula 5.

Annex 1. Diagnosis socioambiental, morfodinàmica i hidràulica

La diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica és un procés clau per a la determinació dels objectius i actuacions a desenvolupar en el projecte. El seu objectiu és descriure totes les característiques del medi rellevants pel disseny, execució i èxit del projecte. El procediment a seguir es divideix en tres parts: obtenció de dades, tractament d’aquestes i elaboració de la informació útil per a la presa de decisions.

Aquest annex s’estructurarà en dues parts:

- La primera part és on s’especificaran aquells aspectes que es considerin significatius per a l’elaboració del projecte i que puguin supeditar les mesures o actuacions a projectar, com és el cas de la localització geogràfica, del patrimoni natural i de l’anàlisi climatològica, entre d’altres aspectes genèrics.

- La segona part correspon a la diagnosi per a la detecció d’aquells impactes, interferències i pertorbacions que afecten al curs fluvial i als seus ecotons, tan dins del tram d’estudi com en el conjunt de la seva conca. Inclou també l’anàlisi de les causes i processos que els provoquen. El procés de diagnosi s’estructurarà en una diagnosi ambiental, una diagnosi morfodinàmica i hidràulica, i una diagnosi socioeconòmica.

La combinació de diferents indicadors de qualitat biològica, hidrogeomorfològica i físico-química determinen l’Estat Ecològic, caracteritzat a l’IMPRESS per les diferents masses d’aigua. Cal tenir en compte aquesta caracterització de l’estat inicial per a la valoració posterior (veure Annex 2. Problemàtica actual).

32


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Localització geogràfica

Es tracta de situar el projecte en el seu context físic a diferents escales. La localització geogràfica de l’entorn immediat de l’àmbit d’actuació, així com la localització a una major escala, concretament dins el context de conca, són informacions necessàries per tal d’ubicar de forma clara i concisa el projecte en l’espai. Es proposen les següents indicacions:

- Pel que fa a la ubicació geogràfica de l’àmbit d’estudi del projecte cal que s’especifiqui:

- Municipi/s afectat/s - Comarca - Província

- Es complementarà aquesta informació utilitzant referències geogràfiques com són:

- UTM - Longituds de trams - Superfícies - Amplada de llera

- Pel que fa a la ubicació del tram o trams d’actuació seleccionats,es localitzaran dins la conca hidrològica a que pertanyen especificant els següents detalls:

- Conca - Riu - Curs (alt, mig i/o baix) - Massa d’aigua, segons anàlisi IMPRESS - Entitat del sistema fluvial (principal, afluent principal, afluent secundari) - Ubicació del tram afectat dins la seva conca vessant, emprant la toponímia

existent - Límits de l’àmbit dins del municipi i accessos - Localització amb referències toponímiques

Aquestes dades permetran conèixer concretament l’àmbit d’actuació, la seva localització i com arribar-hi, per tal de, posteriorment, consultar dades relatives de l’espai i del territori d’influència. Aquesta informació serà la base per a generar els plànols de situació general i d’emplaçament concret de l’àmbit del projecte.

Una eina útil per a completar aquest apartat pot ser la consulta del fons d’informació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) on s’hi pot trobar mapes topogràfics i ortofotomapes a diverses escales. La pàgina web és www.icc.es.

També són útils els atles topogràfics i mapes a escala 1:50.000 i 1:25.000.

http://www.icc.es/

33


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Patrimoni natural

El recull d’informació general sobre figures de protecció o catalogacions que afectin l’àmbit del projecte és d’especial importància pel fet que poden condicionar els treballs que el projecte pugui plantejar. Per exemple, si l’àmbit afecta un ENPE (Espai Natural de Protecció Especial), a un PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), a la Xarxa Natura 2000, a Aqüífers protegits, a Hàbitats d’Interès Comunitari, a Refugis de fauna salvatge o Arbres declarats Monumentals, entre altres.

Aquestes dades es poden consultar :

- A la secció de Medi Natural i de Fauna de la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp (informació general sobre el Patrimoni natural, servei cartogràfic, legislació).

- Banc de dades PROTNAT, que es concep com una eina per organitzar la

informació relativa als instruments i categories de protecció per a les espècies, els espais naturals i els hàbitats derivades de l’aplicació de la legislació vigent a Catalunya, www.gencat.net/mediamb/pn/2protnat.htm.

- A la web de l’ACA, http://mediambient.gencat.cat/aca, on s’hi pot trobar informació

relacionada amb aqüífers protegits, hàbitats fluvials i zones humides, entre altres.

- Climatologia

L’estudi dels factors climàtics en l’àmbit d’estudi és una informació valuosa per a maximitzar l’eficàcia de les actuacions que es proposin, com per exemple pel que fa a la tria d’espècies vegetals en funció dels seus requeriment hídrics i la vegetació potencial, la idoneïtat d’actuacions de bioenginyeria, el tipus de manteniment, etc. Així, cal recollir les dades necessàries per a caracteritzar climàtica i bioclimàticament la zona i l’entorn de l’àmbit d’execució del projecte.

Les dades que cal tenir en compte per als càlculs de climatologia són les relatives a temperatures, pluviometria, i evapotranspiració. Les dades més interessants a tenir en compte són les relatives a:

- Precipitació mitjana mensual (Pm), en litres per metre quadrat (l/m2) - Nombre de dies de precipitació durant el mes (LL) - Temperatures mitjanes mensuals (Tm), en graus Celsius (ºC) - Temperatura màxima mensual absoluta (T’), en graus Celsius (ºC) - Temperatura mínima mensual absoluta (t’), en graus Celsius (ºC)

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

http://www.gencat.net/mediamb/pn/2protnat.htm

http://mediambient.gencat.cat/aca

34


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Mitjana de les temperatures màximes mensuals (T), en graus Celsius (ºC) - Mitjana de les temperatures mínimes mensuals (t), en graus Celsius (ºC) - Evapotranspiració potencial mitjana mensual (ETP)

Altres dades o factors a tenir en compte per alguns projectes són:

- Velocitat del vent, en metres per segon (m/s), i Direcció del vent, en graus - Grau d’insolació - Descàrregues elèctriques - Capacitat de retenció del sòl

S’utilitzaran sèries àmplies per a l’estudi de les dades climàtiques, al voltant d’uns 25–30 anys. Per a projectes de revegetació es consideren suficients sèries de 10 anys amb especial rellevància dels últims 5 anys ja que interessa conèixer la tendència actual del règim de precipitacions de l’àmbit d’estudi.

A partir d’aquestes dades, i en funció de l’objectiu del projecte es calcularan diferents índexs i s’elaboraran diferents diagrames i caracteritzacions de l’àmbit d’estudi. Els més destacats són:

- Climogrames: per representar les dades mensuals de temperatures i precipitacions mitjanes (els més utilitzats són els de Walter-Gaussen i el de Walter-Lieth).

05

1015202530354045505560

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Tem

pera

tura

(°C

)

0

20

40

60

80

100

120

Prec

ipita

ció

(mm

)

T mitjana Precipitació

Esquema 4. Exemple de climograma.

- Fitxes hídriques: per determinar el balanç hídric segons Thornthwaite, és a dir l’evapotranspiració real i la potencial, les èpoques de dèficit hídric i la reserva

35


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

del sòl en funció de la capacitat de camp i la infiltració del sòl. Permetrà conèixer la disponibilitat d’aigua mensual per a les plantes.

- Caracterització bioclimàtica: mitjançant els símbols i les convencions de

Bagnouls i Gaussen i el corresponent diagrama ombro-tèrmic (climograma).

Per a l’obtenció de dades de tipus meteorològic es poden consultar a les estacions meteorològiques termopluviomètriques dels instituts meteorològics i altres organismes públics, com ara:

- El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), a través de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que gestiona, www.meteocat.com

- Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET). Ministerio de Medio Ambiente, www.aemet.es

Aquestes dades també es poden consultar a la sèrie de publicacions:

- Caracterització Agroclimàtica de la província de Girona, de Barcelona, de Lleida i de Tarragona (1989). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Per a la classificació bioclimàtica:

- Oriol de Bolòs i Josep Vigo, 1984-2001 Flora dels Països Catalans. Ed.Barcino

- Diagnosi ambiental

Aquest apartat ha de descriure i detallar els principals vectors ambientals que caracteritzen l’àmbit d’actuació, vectors que determinaran també les actuacions a dur a terme. A tal fi el projecte ha d’incloure la següent informació:

- Qualitat biològica: - Vegetació potencial i actual - Fauna

- Qualitat físico-química: - Qualitat de l’aigua

a) Qualitat biològica

Sota la denominació de qualitat biològica es preveuen estudiar dos vectors ambientals diferents: la vegetació i la fauna. A través de la informació aportada per ambdós vectors esdevindrà plausible la determinació de la qualitat biològica de l’espai fluvial objecte d’estudi.

http://www.meteocat.com/

http://www.aemet.es/

36


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Pel què fa a la vegetació el principal objectiu d’aquest apartat esdevé tan la caracterització de les comunitats potencials de l’àmbit d’estudi com la determinació de les comunitats vegetals actuals, especialment d’aquelles espècies que funcionen com a bioindicadores.

Respecte la fauna, el principal objectiu es descriure la composició faunística de l’espai ripari objecte d’estudi, especialment, localitzar la presència d’espècies bioindicadores. Cal tenir en compte que la composició faunística de l’àmbit d’actuació dóna informació sobre l’estat ecològic del sistema. Les variacions en el medi tenen un ràpid efecte sobre la fauna de l’indret.

Vegetació:

Les dades que cal tenir en compte, pel què fa a vegetació, són les següents:

- Regió biogeogràfica. - Comunitats i espècies vegetals potencials. - Comunitats vegetals presents (actuals), destacant:

- Macròfits de riba - Fitobentos - Vegetació aquàtica

- Espècies vegetals presents, destacant: - Recobriment d’espècies al·lòctones - Presència d’espècies bioindicadores

- Usos del sòl de l’àmbit i de l’entorn immediat - Cartografia d’hàbitats

Foto 7. Vegetació de ribera del riu Segre situada al Parc de la Mitjana de Lleida. Font: EGAM, S.L.

37


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Es descriuran tan les comunitats vegetals potencials com les actuals, a nivell d’estructura i fisiognomia de la comunitat, però també a nivell de composició d’espècies. Pel què fa a la vegetació actual caldran inventaris de vegetació on s’especifiqui la composició d’espècies de la comunitat per estrats, el percentatge de recobriment de cada estrat, l’abundància i la dominància de les diferents espècies, la localització específica de l’inventari i la cota del mateix. Resulta bàsica la valoració de les potencialitats de regeneració de les comunitats vegetals presents, així com el seu grau de dinamisme per a determinar la intensitat de l’actuació.

A més, cal que el projecte disposi d’indicadors que permetin, per una banda, una millor determinació de la qualitat biològica, i, per altra banda, facilitar un posterior seguiment de les actuacions. Alguns dels indicadors que es podrien emprar són l’Índex de qualitat del bosc de ribera (QBR) (Munné et al. 1998) i l’Índex de Vegetació Aquàtica (IVF) (Gutiérrez et al. 2001).

Per altra banda, per a la descripció dels usos del sòl es pot emprar la informació d’hàbitats cartografiada. En alguns àmbits on s’ha redactat la PEF es disposa de cartografia d’hàbitats a escala 1:5.000, disponible en breu a la web de l’ACA. Allà on no hi hagi hàbitats a 1:5.000 caldria caracteritzar els hàbitats a una escala el més detallada possible partint de la base cartogràfica de Medi Natural o del CREAF, on hi ha el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya.

Fauna:

Les dades que cal tenir en compte, pel què fa a la fauna, són les següents:

- Hàbitats - Comunitats biològiques que habiten l’espai, destacant:

- Macroinvertebrats - Peixos

- Altres comunitats biològiques que utilitzen l’espai com a connector, per alimentació, refugi, dispersió o reproducció (vertebrats: aus,amfibis, mamífers...)

Fotos 8 i 9. Algunes espècies autòctones dels rius catalans. Barb comú (Barbus graellsii), al’esquerra, i bagra (Squalius cephalus), a la dreta. Font: ACA.

38


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Es caracteritzaran i descriuran els hàbitats existents a través de la composició d’espècies faunístiques, segons el grup faunístic al què pertanyen. A més es disposarà d’un llistat d’espècies ordenat en funció del grup faunístic, així com si es tracta d’espècies bioindicadores o amb alguna protecció legal concreta. A més, cal que el projecte disposi d’indicadors que permetin, per una banda, una millor determinació de la qualitat biològica, i, per altra banda, facilitar un posterior seguiment de les actuacions.

Altres indicadors que també es poden incorporar és IBMWP o BMWPC, índex de qualitat biològica a través dels grups de macroinvertebrats o l’IBICAT per les comunitats de peixos presents a l’àmbit

Com a fonts referencials per a la redacció de l’apartat de qualitat biològica cal destacar:

- Web de l’Agència Catalana de l’Aigua: disposa d’informació relativa a l’estat ecològic de les aigües superficials, així com de dades referents a la planificació d’espais fluvials i diversos protocols i manuals per a l’aplicació d’indicadors de qualitat Entre altres:

- ACA (2003). Desenvolupament d'un índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

- ACA (2006a). BIORI: Protocol d’avaluació de la qualitat biològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

- ACA (2006 b). HIDRI: Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

També es pot consultar informació a altres fonts com: - Departament de Medi Ambient i Habitatge, www.mediambient.gencat.cat: Banc de

dades de Biodiversitat BIOCAT; bases i cartografia ambiental de referència (usos del sòl, hàbitats de Catalunya, etc.)

- Agència Catalana de l’Aigua: cartografia d’hàbitats fluvials, disponible per algunes

conques internes de Catalunya amb escala de detall 1:5.000 i disponible a la web de l’ACA: http://mediambient.gencat/aca

- Centre de Recerca d’Ecològica i Activitats Forestals (CREAF), www.creaf.uab.cat:

mapa de cobertes del Sòl de Catalunya.

http://www.mediambient.gencat.cat/

http://mediambient.gencat/aca

http://www.creaf.uab.cat/

39


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Departament de Política Territorial i Obres Públiques, www.gencat.net/ptop: documentació ambiental del planejament territorial.

- Diputació de Barcelona, http://ecobill.diba.cat, Programa de qualitat ecològica dels

cinc rius de la província de Barcelona: el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el curs principal com alguns dels seus afluents.

- Diputació de Barcelona en conveni amb el Departament d'Ecologia de la Universitat

de Barcelona i en col·laboració amb empreses i institucions del sector de la gestió de l'aigua, www.ecostrimed.net, estudis anuals per avaluar la qualitat ecològica de la xarxa fluvial a la província de Barcelona.

- Administracions i entitats que disposin d’estudis locals. - Altres fonts d’interès:

Comparació de fotografies aèries recents amb fotografies antigues (fonts locals, Institut Cartogràfic de Catalunya, Ministerio de Defensa a través del Servicio Geográfico del Ejército, i el Instituto Hidrográfico de la Marina).

Bolòs, O. i Vigo J., 1984-2001 Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.

Bolòs, O. et al., 2004 Mapa de la vegetació potencial de Catalunya. E/ 1:250.000. Institut d’Estudis Catalans.

Folch i Guillèn, R., 1981 La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona.

Folch i Guillèn, R. (ed.gral.) 1984-1992 Història Natural del Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 15+1 vols.

Estrada, J. et al., 2004 Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia. Lynx Edicions. Consultable a la web, www.ornitologia.org.

Prat, N., Puértolas, L. & Rieradevall, M. (2008) Els espais fluvials: manual de diagnosi ambiental. Diputació de Barcelona.

b) Qualitat físico-química

Una bona qualitat física i química de l’aigua és essencial pel desenvolupament de la vida i el correcte funcionament ecològic d’un sistema fluvial.

Els indicadors de la qualitat físico-química de l’aigua es basen en la caracterització de la composició i propietats de l’aigua en funció d’un seguit de paràmetres analítics i la

http://www.gencat.net/ptop/

http://ecobill.diba.cat/

http://www.ecostrimed.net/

http://www.ornitologia.org/

40


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

valoració de nivells màxims i mínims òptims. Així, per conèixer la qualitat de l’aigua existeixen indicadors que analitzen els components de l’aigua començant pels indicadors físics de la qualitat de l’aigua (color, olor, gust, temperatura, conductivitat) i continuant amb els indicadors químics (pH, oxigen dissolt, fosfat, amoni, demanda bioquímica de l’aigua) i, per últim, indicadors específics en episodis concrets de contaminació.

Una manera pràctica de valorar el nivell i l’evolució de la qualitat de les aigües superficials és utilitzar índexs de qualitat, mitjançant la consideració conjunta de diversos paràmetres de qualitat, segons una fórmula matemàtica que consisteix generalrnent en una suma polinòmica ponderada. Com a exemple es pot citar l'Índex Simplificat de Qualitat de l'Aigua (ISQA) (Queralt, 1992) adoptat en el Pla de sanejament de Catalunya.

El Pla de Sanejament de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat el 1995 i inclòs en el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, efectuava una anàlisi dels diversos agents contaminants, establia uns objectius de qualitat que s’havien d’assolir i relacionava el programes de sanejament que calia desenvolupar.

En compliment d’aquestes premisses s’han anat desenvolupant una sèrie d’instruments de planificació hidrològica. Es tracta dels programes sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI) i d’aigües residuals urbanes (PSARU). Més informació, a l’Àrea de Planificació de la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’índex ISQA permet operar amb molt pocs paràmetres, 5 en concret: temperatura, oxidabilitat, matèries en suspensió, oxigen dissolt i conductivitat.

Informació relativa a la qualitat físico-química de l’aigua es pot consultar a: - Web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), www.mediambient.gencat.cat/aca, des

d’on s’accedeix a dades relacionades amb l’aigua i el medi i als resultats dels anàlisis físics i químics duts a terme per l’ACA mitjançant les estacions de la Xarxa d’estacions automàtiques d’anàlisi de qualitat de l’aigua superficial de l’ACA, així com d’informació d’aplicació de l’ISQA.

- Diputació de Barcelona, http://ecobill.diba.cat, Programa de qualitat ecològica dels

cinc rius de la província de Barcelona: el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el curs principal com alguns dels seus afluents.

- Diputació de Barcelona en conveni amb el Departament d'Ecologia de la Universitat

de Barcelona i en col·laboració amb empreses i institucions del sector de la gestió de l'aigua, www.ecostrimed.net, estudis anuals per avaluar la qualitat ecològica de la xarxa fluvial a la província de Barcelona.

- Altres fonts d’informació:

http://ecobill.diba.cat/

http://www.ecostrimed.net/

41


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Poch, M., 1999 Les qualitats de l’aigua. Barcelona. Rubes Editorial S.L. - Prat, N., Puértolas, L. & Rieradevall, M. (2008) Els espais fluvials: manual de diagnosi ambiental. Diputació de Barcelona. - Fonts i estudis locals.

- Diagnosi morfodinàmica i hidràulica

Els estudis sobre el règim hidrològic, la geomorfologia i la dinàmica fluvial són necessaris per tal de caracteritzar l’estructura i el funcionament del sistema fluvial, així com per concretar aspectes de gestió del riu, incloent el manteniment i restauració d’hàbitats aquàtics i de ribera, el perill d’inundacions i la qualitat de l’aigua.

El flux d’aigua en circulació és l’element clau que determina la interacció entre els organismes de l’entorn i el medi. Així mateix el traçat i les característiques de la geomorfologia del riu afecten de forma substancial el règim d’avingudes, així com els processos erosius associats, és a dir, la dinàmica fluvial. Conèixer les variacions que experimenten o poden experimentar aquests elements influirà en l’èxit de les actuacions a executar.

a) Geomorfologia i dinàmica fluvial:

Aquest apartat ha de descriure i detallar els principals aspectes sobre la geomorfologia i la dinàmica fluvial que caracteritzen l’àmbit d’actuació en termes d’estabilitat,, estructura, morfologia i sedimentació, informació que detectant si el riu pateix alguna alteració morfològica, mitjançant la observació de la dinàmica erosiva - sedimentària i comparant amb fotografies aèries antigues.

Coneixent les relacions entre cabal i geometria del canal es podran obtenir dades respecte al transport i deposició de materials, l’erosió i altres processos que actuen al curs fluvial.

L’estudi ha de referir-se a:

- el perfil longitudinal del tram d’actuació i la seva relació amb el perfil longitudinal del riu complet

- l’anàlisi in situ de la tipologia de les seccions transversals - evolució històrica del traçat en planta - canvis en els usos del sòl de les riberes i planes d’inundació - balanç de sediments del tram o de la conca - cabal generador.

42


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

L’estudi en planta i en alçat de la geomorfologia del riu es proporcionarà informació sobre:

- Característiques del canal fluvial: grau de sinuositat, pendent, amplada, tipologia morfològica de vall fluvial segons Rosgen, connectivitat fluvial longitudinal...

- Característiques de la plana d’inundació: connectivitat fluvial lateral, presència d’illes, zones humides...

- Composició dels substrats i permeabilitat: estructura i tipologia del sòl, caracterització granulomètrica, dades de capacitat de camp per al càlcul de la reserva hídrica (veure apartat de Climatologia de l’annex 1) que permetrà conèixer l’aigua disponible per a la vegetació

- Dinàmica erosiva – sedimentària - Recull de punts singulars morfodinàmics.

És important la utilització d’indicadors d’avaluació de la qualitat hidrogeomorfològica, per tal diagnosticar la situació actual de l’espai fluvial i per tal de facilitar un posterior seguiment dels resultats del projecte.

Foto 10. Delta del riu Tordera. Any 2003. Font: EGAM, S.L.

b) Règim hidrològic i hidràulic

Cal que el projecte contingui informació sobre els aspectes hidràulics i hidrològics més rellevants per a caracteritzar l’àmbit del projecte a fi d’entendre el comportament del curs fluvial i de la seva conca i doni coherència a l’actuació de recuperació proposada.

43


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Aquesta informació es troba relacionada amb les dades pluviomètriques i atmosfèriques incloses en l’apartat de Climatologia d’aquest mateix annex 1.

Aquest apartat hauria de contenir informació sobre:

- Tipologia del sistema fluvial (làmina d’aigua temporal o permanent) - Règim d’avingudes i estiatges - recull d’episodis històrics d’inundabilitat - zones inundables i calats d’inundació - Zonificació del perill d’inundació - Calats d’inundació - recull de punts singulars hidràulics - Variacions de cabal (mitjà, mínim, assoliment del cabal de manteniment) - Tramificació de cabals - Aigües superficials i subterrànies (aqüífers) - Evolució piezomètrica - Estudis hidràulics específics

Foto 11. Riuada del riu Tordera. Any 2003. Font: EGAM,S.L.

El règim hidràulic del riu també permet dissenyar les zones d’inundació periòdica en funció dels períodes d’avingudes. Amb les dades de l’evolució piezomètrica s’obtindrà informació de les oscil·lacions estacionals del nivell freàtic dins de l’any hidrològic, el registre de cotes absolutes i nivells màxims i mínims del freàtic, especialment útils per aquells projectes de recuperació o disseny de noves zones humides.

Alguns dels indicadors a utilitzar per a l’avaluació de l’estat ecològic dels sistemes fluvials podrien ser:

44


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Naturalitat del canal fluvial. Grau d’endegament (Protocol HIDRI, ACA 2006)

- Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (Munné et al., 2003) inclòs en el Protocol HIDRI, ACA 2006b.

Com a fonts de referència per a la redacció de l’apartat de qualitat hidrogeomorfològica són adients:

- Web de l’ACA, on es té accés a dades relacionades amb l’aigua i el medi i a dades de la planificació dels espais fluvials (PEF), així com a metodologies, guies i protocols per a l’aplicació de diversos indicadors. A destacar:

- ACA (2006b). HIDRI: Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

- ACA, 2003. Recomanacions tècniques per a la redacció d’estudis de zones inundables d’àmbit local

- ACA. Protocol de treball per a la definició de la rugositat (n de manning) en models hidràulics per lleres naturals i planes d’inundació

- ACA. Directrius de gestió de sediment fluvial

- Altres metodologies aplicables:

- Ollero, A. Ballarín, D.; Díaz, E.; Mora, D.; Sánchez, M.; Acín, V.; Echeverría, M.T.; Granado, D.; Ibisate, A.; Sánchez, L. & Sánchez, N. 2008 IHG: Un índice para la valoración hidrogeomorfológica de sistemas fluviales. Limnetica, 27(1):171-188.

- Martín Vide, J.P. 2002 Ingeniería de ríos. Edicions UPC

- Kondolf, M. & Piégay, H. 2003 Tools in fluvial geomorphology. Ed. John Wiley and Sons

- ASCE. 2008 Sedimentation Engineering: processes, measurements, modeling and practise. Manual of Practice 110. American Society of Civil Engineers.

- Legislació temàtica: Decret 328/88, d’11 d’octubre, d’aqüífers protegits. - Comparació de fotografies aèries recents amb fotografies antigues (fonts locals,

Institut Cartogràfic de Catalunya, Ministerio de Defensa a través del Servicio Geográfico del Ejército i el Instituto Hidrográfico de la Marina)

- Institut Geològic de Catalunya, 2002 Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya,

E/ 1:250.000. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

http://books.google.es/books?q=inpublisher:%22John+Wiley+and+Sons%22&source=gbs_summary_r&cad=0

http://books.google.es/books?q=inpublisher:%22John+Wiley+and+Sons%22&source=gbs_summary_r&cad=0

45


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Instituto Geológico y Minero de España, 1983 Mapa Geològic d’Espanya, E 1:50.000. Ministerio de Ciencia e Innovación.

Foto 12 i 13. A l’esquerra, fotografia aèria antiga (any 1968), i a la dreta, fotografia aèria recent(2003) del Delta de la Tordera. Font: ICC.

- Diagnosi socioeconòmica

Aquest apartat ha de descriure i detallar els principals aspectes socioeconòmics que caracteritzen l’àmbit on es planteja la intervenció.

L’objectiu és analitzar la interacció que la societat, a través de les seves múltiples vessants, té amb l’espai fluvial objecte del projecte ja que sovint es justifiquen les actuacions a través d’una necessitat social sense haver estat diagnosticada prèviament.

A tal fi el projecte ha d’incloure informació sobre els següents aspectes:

Societat i espai fluvial. A través dels procediments que es creguin convenients (p.e. enquestes o entrevistes amb la ciutadania, amb les entitats o organitzacions de la zona) cal que el projecte exposi en aquest apartat la visió que la població local té de l’espai fluvial i l’acceptació d’una possible proposta d’actuació ja que és una forma d’evidenciar el grau de proximitat entre l’ecosistema fluvial i la ciutadania. Aquesta informació és de gran utilitat a l’hora de definir els criteris i les actuacions que es proposin, i per a planificar i, posteriorment, per a dur a terme el pla de comunicació i difusió del projecte i dels resultats que se n’obtinguin.

Economia i espai fluvial. Cal descriure el context social en el qual se situa el tram del projecte pel que fa a la les poblacions existents i a les activitats econòmiques que existeixen o han tingut lloc al llarg de la seva història recent i han estat

46


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

vinculades al riu. D’aquesta manera, es poden comprendre alguns aspectes relacionats amb el règim de cabals o amb la qualitat de l’aigua així com entendre possibles conflictes d’interessos que poden donar-se entorn al riu.

Algunes eines útils per a la redacció d’aquest apartat podrien ser :

- fotografies aèries antigues i ortofotomapes per a visualitzar els canvis produïts en els usos del sòl de l’entorn, les infraestructures que s’han anat establint al llarg i a l’entorn del curs fluvial.

- informació socioeconòmica disponible a la web de l’Institut Català d’Estadística, www.idescat.cat.

Patrimoni cultural de l’espai fluvial. Cal que el projecte defineixi els elements singulars i espais emblemàtics vinculats a l’espai fluvial on es projecta la intervenció, podent ser aquests un valor afegit al valor ecològic i paisatgístic intrínsec del riu. Es pot realitzar confeccionant inventaris o reculls dels elements associats a l’espai fluvial que puguin tenir un interès històric, artístic i cultural i que per tant és interessant tenir en compte en el marc d’un projecte. Es poden realitzar consultes a personal especialitzat, ja sigui a nivell de recerca historiogràfica o en l’àmbit institucional. Aquesta informació pot suposar un recurs a integrar dins de possibles posteriors activitats d’educació ambientals o de lleure.

Fonts de consulta possibles són:

- Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, http://cultura.gencat.net, on es poden consultar el:

- Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp

- Catàleg de Patrimoni Arqueològic, http://cultura.gencat.cat/arqueologia/index.htm

- Treballs PEF (Planificació d’Espais Fluvials), apartat de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural: http://mediambient.gencat.cat/aca

- Altres catàlegs més específics com és l’Atles ambiental i Patrimonial del riu Ter (2004) editat pel Consorci Alba-Ter, i consultable a www.albater.org

Paisatge de l’espai fluvial. El valor paisatgístic de l’ecosistema fluvial on es vol intervenir i del seu entorn immediat, resultant de la interacció de factors naturals i humans, s’avaluarà mitjançant un procés dirigit a conèixer l’estat, la dinàmica i les tendències que ha seguit i segueix el paisatge de la zona. Per dur a terme aquest anàlisi cal tenir en compte diversos aspectes com són la qualitat paisatgística de l’espai, la seva fragilitat, és a dir, la susceptibilitat d’un paisatge al deteriorament

http://www.idescat.cat/

http://cultura.gencat.net/

http://cultura.gencat.cat/arqueologia/index.htm

http://www.albater.org/

47


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

dels seus valors naturals, culturals, visuals i perceptius, i per últim, l’exposició de visuals.

Foto 14. Paisatge fluvial del riu Llobregat al seu pas per Sant Fruitós del Bages. Font: EGAM, S.L.

Existeixen diverses fonts de consulta possibles útils per a completar aquest apartat. Entre elles cal destacar: - Observatori del Paisatge, www.catpaisatge.net, on es pot trobar informació relativa a Cartes del Paisatge, Catàlegs del Paisatge així com legislació aplicable i altres documents en el seu Centre de Documentació. Cal destacar el treball que està duent a terme l'Observatori del Paisatge per tal d’establir uns indicadors de paisatge que permetin conèixer i fer un seguiment de l'estat dels paisatges catalans. - Àrea de Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya: www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/arees/paisatge.jsp

Annex 2. Anàlisi de la problemàtica actual

Aquest apartat es basa en la determinació de les problemàtiques actuals que afecten als trams o sectors del projecte i al seu entorn immediat, a partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en la diagnosi socioambiental prèvia, Annex 1.

http://www.catpaisatge.net/

48


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Es definiran els impactes i pertorbacions existents, s’especificaran i valoraran les causes que els ocasionen, així com els efectes que produeixen en el curs fluvial.

Els possibles impactes a detectar seran impactes que produeixin afectacions sobre la hidrologia i hidrogeologia, la geologia i geomorfologia, l’ecologia fluvial, el medi socioeconòmic, el paisatge, etc.

Foto 15 i 16. A l’esquerra, resclosa present a l’inici del meandre de l’Ametlla de Merola, riuLlobregat, i a la dreta, presència d’espècies invasores, en aquest cas canya (Arundo donax), a lariera Seca, en el t.m. de Parets del Vallès. Font: EGAM,S.L.

Per a la seva detecció es podrà tenir en compte el document IMPRESS de l’Agència Catalana de l’Aigua on s’especifiquen diferents procediments per a la valoració de pressions existents que poden provocar impactes, així com la diagnosi desenvolupada en els treballs PEFCAT (Planificació d’Espais Fluvials de Catalunya). És important indicar la localització de la problemàtica actual dins l’àmbit d’estudi, convenientment, a partir d’un plànol en planta on es grafiaran les superfícies afectades per a les diferents problemàtiques o impactes. Una relació de fotografies serà una eina interessant per a complementar aquesta informació. Aquest annex serà un document clau per a la definició dels objectius i de les actuacions a dur a terme.

A la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es pot consultar el document IMPRESS íntegre.

Annex 3. Llistat d’espècies aptes pels treballs de revegetació

Es detallarà un llistat d’espècies que es considerin aptes pels treballs de revegetació, en funció del port de l’espècie (arbòries, arbustives i herbàcies), de la presència natural a l’àmbit

49


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

d’estudi, de la seva adaptació al medi i de la seva disponibilitat de l’espècie en vivers propers a la zona.

Annex 4. Antecedents. Compliment de les prescripcions tècniques

En aquest annex s’adjuntarà copia dels antecedents, fets, condicionants i documents generats prèviament a la fase de redacció del projecte en que es fonamenti el projecte.

S’adjuntarà còpia dels següents documents que es consideren antecedents:

- Resolucions tècniques de l’Agència Catalana de l’Aigua - Declaracions d’Impacte Ambiental - Síntesi d’informes, estudis i projectes previs relacionats amb l’objecte del projecte.

Així com tots aquells altres documents que continguin informació rellevant per a la realització del projecte.

D’altra banda és interessant fer una relació de les prescripcions tècniques i ambientals derivades d’aquests documents que hauran de complir-se durant la fase d’execució de l’obra.

Annex 5. Planejament urbanístic, titularitat de finques i servituds

Aquest apartat ha d’incloure informació sobre els instruments legals que regulen l’espai on es projecta la intervenció de recuperació fluvial, així com l’afectació del projecte sobre les finques especificant si es tracta de zones de domini públic o de finques privades.

a) Règim urbanístic i protecció

Les bases legals a definir són:

- Figures de regulació urbanística: Normes, Plans Generals, Plans Especials, Plans Territorials, Plans Directors,... especificant la classificació urbanística i els usos permesos.

- Zonificació de l’espai fluvial i la regulació d’usos associada tal i com estableix el Reglament de la Llei d’Urbanisme

- Figures de protecció: PEIN, Parcs Naturals, Xarxa natura 2000, ... especificant els usos permesos.

- Existència d’acords de custòdia validats per la Xarxa de Custòdia del Territori - Existència d’altres tipus d’acords amb titulars de finques subjectes a actuacions.

b) Titularitat de les finques

50


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Règim de propietat del sòl: titularitat de les finques afectades siguin o no expropiades, indicant-ne la referència cadastral.

- Usos i activitats associades

c) Afectacions del projecte i servituds

- Expropiacions i valoració del seu cost - Ocupacions i servituds de pas - Serveis afectats a restituir

S’adjuntaran aquells plànols que es considerin essencials per a la descripció gràfica: plànol de planejament, parcel·lació cadastral, expropiacions, etc. per tal de delimitar exactament el seu àmbit.

Es pot consultar informació per a l’elaboració dels plànols de planejament, règim del sòl, titularitat de finques o cadastre, etc. a: - Ajuntaments locals - Àrea d’Urbanisme i Territori del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,

www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/urbanisme_territori.jsp, - Departament de Medi Ambient i Habitatge, http://mediambient.gencat.net/ - Agència Catalana de l’Aigua, http://mediambient.gencat.net/aca - Ministerio de Hacienda, Dirección General de Catastro, www.catastro.minhac.es,

genera cartografia cadastral tant d’àmbits urbans a escala 1.1000, com de sòl rústic a escala 1.2000 o 1:5.000.

- Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Sistema d’Informació Geogràfica

de Parcel·les Agrícoles, www.mapa.es/es/sig/pags/sigpac/intro.htm

Annex 6. Criteris de conservació d’espais fluvials

Es definiran els criteris generals base d’intervenció en els espais fluvials per a definir les mesures i actuacions de conservació, recuperació i gestió dels espais fluvials. En aquest context, s’especificaran els criteris de respecte i integració en l’entorn que haurà de seguir qualsevol intervenció, com ara espècies a prioritzar i a controlar, bases d’una aclarida selectiva, evitar la introducció d’elements o sistemes no presents en el seu estat natural, indicar l’època per a la realització de les actuacions de gestió de la vegetació, etc.

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/urbanisme_territori.jsp

http://mediambient.gencat.net/

http://www.catastro.minhac.es/

51


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Es determinaran els efectes sobre l’espai fluvial, de les actuacions projectades i es justificaran les mesures per a la conservació i gestió de la vegetació. Una font útil per a la realització d’aquest apartat són els manuals de l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge): - Criteris d’intervenció en espais fluvials. ACA, 2002. - Condicions tècniques per a l’execució de treballs de conservació i neteja de lleres

públiques. ACA, 2004-2005 - Guia tècnica. Directrius de planificació i Gestió de l’espai fluvial. ACA, 2006.

Annex 7. Tipologia d’actuacions

Aquest annex ha ser una eina de consulta ràpida sobre la informació referent a la totalitat d’actuacions que defineix el projecte. S’especificarà de manera resumida les característiques particulars per als diferents tractaments continguts en el Document 3 Plec de prescripcions tècniques.

Així doncs, es descriurà i justificarà les diferents actuacions indicant, per a cadascun dels tractaments, les característiques bàsiques i essencials per tal de dur a terme una correcta execució dels mateixos. S’especificaran aspectes com ara totes aquelles pautes per a la correcta execució de les plantacions (densitat, marc de plantació, distribució, espècies,...); dosis i composició de la barreja d’hidrosembra; disponibilitat i obtenció del material vegetal viu per a actuacions de bioenginyeria; períodes d’intervenció, freqüència i intensitat dels tractaments de gestió de vegetació; destí de les terres excavades i dels materials de demolició; localització de les diferents actuacions, així com tots aquells aspectes que el tècnic projectista consideri rellevants per a una correcta comprensió de l’obra.

La informació detallada per a l’execució de les actuacions es desenvoluparà al plec de condicions tècniques particulars, en cas de projectes executius, i es complementarà amb la cartografia corresponent a l’apartat de plànols.

Annex 8. Càlculs d’estructures, càlculs hidràulics i/o modelitzacions

Es tracta d’un annex de dades tècniques on s’inclouen el conjunt de càlculs d’estructures, càlculs i simulacions hidràuliques, estadístiques i càlculs específics per a la justificació, quan els objectius del projecte ho determinin, de les actuacions projectades de manera que no presentin afectacions negatives sobre l’espai fluvial, així com sobre punts singulars inventariats.

52


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Foto 17. Passera situada a la Riera Seca, t.m. de Parets del Vallès. Font: EGAM, S.L.

Així es detallaran per exemple els càlculs estructurals i de dimensionament de passeres, simulacions hidràuliques, estudis hidrogeològics, càlculs hidràulics com l’HEC-RAS, càlculs de nivells d’avingudes, hidrogrames, simulacions i modelitzacions d’inundabilitat, etc., definides pel projecte.

Fotos 18 i 19. Abans i després de la instal·lació d’una escala de peixos al Salt Agafallops del riuTer , t.m. de Ripoll. Font: EGAM, S.L.

A més, s’hi adjuntaran tots aquells plànols que siguin necessaris per aquests estudis i càlculs. És el cas p.e. de plànols de calats, plànols de perill d’inundació, de velocitats del flux d’aigua superficial, etc.

53


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Per a la realització d’aquest apartat són d’utilitat els manuals de l’Agència Catalana de l’Aigua.

- Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local. ACA, 2003.

Per a l'aplicació de la metodologia hidrològica exposada a aquestes Recomanacions, són necessaris el mapa de pendents del terreny i els mapes de precipitació per diferents períodes de retorn.

El mapa de pendents, de tota Catalunya, es troba disponible al següent enllaç: http://mediambient.gencat.net/aca/ca//agencia/publicacions/recomanacions_reda.jsp

Els mapes de precipitacions de conques internes i intercomunitàries els trobareu al Servei Meteorològic de Catalunya, http://www.meteocat.com.

- Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial. ACA, 2006.

- Inventari de punts singulars de l’ACA. Es pot consultar informació relacionada amb els

Punts Singulars en dels documents que formen part de les PEF i a la pàgina web de l’ACA.

Aquests manuals i treballs, recomanacions, directrius, guies i protocols que ha desenvolupat l'Agència Catalana de l’Aigua en relació a les zones inundables es poden consultar a la pàgina web de l’ACA.

Annex 9. Prevenció de perill d’incendis forestals

S’adjuntaran les disposicions normatives que regulen la prevenció d’incendis forestals a Catalunya, que són:

- Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

- Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

- Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Per tal de complimentar aquest apartat es pot consultar:

- El Mapa de perill bàsic d’incendi forestal, que defineix la freqüència i la intensitat en que es pot produir el perill d’incendi en el territori

http://mediambient.gencat.net/aca/ca//agencia/publicacions/recomanacions_reda.jsp

http://www.meteocat.com/

54


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- I els mapes combustibilitat i d’inflamabilitat, classificació de les zones arbrades en funció dels Models de Combustible (propagació del foc dins d'una estructura de vegetació) i dels Models d'Inflamabilitat (risc d'ignició), realitzats pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en base ales dades de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya.

Aquests mapes són consultables a la Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en el següent enllaç:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/inici.jsp

És interessant indicar les mesures preventives i d’extinció d’incendis previstes durant l’execució de les obres.

Annex 10. Justificació de preus

Aquest annex té per objecte la justificació de les partides d’obra que configuren el pressupost del projecte, indicant per a cadascuna el seu desglossament en preus simples (mà d’obra, materials i maquinària), elements compostos (conjunts d’elements simples que són part integrant d’una partida d’obra) i elements auxiliars, així com la justificació del càlcul de les despeses indirectes.

És un annex únicament informatiu i de justificació del Pressupost ja que preval el quadre de preus del pressupost en cas de contradicció.

Annex 11. Estudi de seguretat i salut

Per tal de donar compliment a la legislació vigent en prevenció de seguretat i salut i riscos laborals, i amb l’objectiu de garantir la seguretat laboral dels treballadors durant l’execució de l’obra, els projectes inclouran un Estudi de Seguretat i Salut, o un Estudi bàsic de Seguretat i Salut els projectes bàsics, segons disposicions de la normativa i característiques del projecte, on s’especificaran les obligacions del promotor de l’obra.

Aquest annex serà la base que utilitzarà el contractista per a la redacció del Pla de Seguretat i Salut en la fase d’execució del projecte.

La taula següent indica els apartats que ha de contenir els diferents tipus d’estudis:

CONTINGUTS Estudi bàsic de Seguretat i Salut Estudi de Seguretat i Salut

I. Memòria II. Plànols III. Plec de Condicions.

I. Memòria II. Plànols III. Plec de Condicions. IV. Amidaments V. Pressupost.

Taula 7. Apartats dels Estudis de Seguretat i Salut.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/inici.jsp

55


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

A la legislació vigent aplicable es pot consultar en quins casos es realitzarà un o altre tipus d’estudis i la seva obligatorietat:

- Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción. BOE núm. 256 de 25 de octubre de 1997, transposició de la Directiva 92/57/CEE, de 24 de juny.

A la web de la Generalitat es poden consultar les Disposicions mínimes per a la redacció dels estudis de seguretat i salut a les obres de construcció. Col·lecció Fulls d'informació monogràfics, núm. 19. Direcció General de Relacions laboral:

www.gencat.cat/treball/departament/activitat/publicacions/seguretat_salut_laboral/monografics/seguretat/index.html

Annex 12. Pla d’execució de l’obra

Es definirà una proposta esquemàtica i sintètica d’un possible Pla d’execució dels treballs projectats, en forma de taula temporal. S’indicarà per a les diferents actuacions del projecte la relació entre la durada que es preveu per a la seva finalització i la seqüència temporal amb què es desenvoluparan.

Aquesta proposta servirà com a base per al programa de treball què, en cas de licitació, haurà de presentar el contractista. En cas de no haver licitació, serà d’utilitat per a marcar l’ordre establert d’execució de l’obra.

Esquema 4. Exemple de temporització de treballs a realitzar.

Annex 13. Pla de manteniment

El principal objectiu del Pla de Manteniment és garantir la viabilitat de les actuacions dutes a terme segons projecte, assegurar que compleixin les funcions per les que han estat

http://www.gencat.cat/treball/departament/activitat/publicacions/seguretat_salut_laboral/monografics/seguretat/index.html

http://www.gencat.cat/treball/departament/activitat/publicacions/seguretat_salut_laboral/monografics/seguretat/index.html

56


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

dissenyades, allargar la vida útil dels diferents elements de mobiliari i mantenir el conjunt de l’obra en les correctes condicions de seguretat, ús i estat.

Es detallarà un programa on s’especifiquin les necessitats de manteniment de les diferents actuacions proposades, els mitjans i recursos per dur-lo a terme, el període i la freqüència (intensitat) per a cadascuna de les necessitats, la metodologia d’actuació, així com l’agent responsable de dur-lo a terme. La intensitat del manteniment dependrà de l’evolució natural del sistema fluvial, la freqüentació dels usuaris en el tram i la resposta dinàmica del riu davant de les intervencions realitzades.

És bàsic que el cost d’aquestes actuacions de manteniment es recullin en un capítol del pressupost general, per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat d’execució.

Generalment la durada del pla de manteniment va lligada al termini de garantia de l’obra, que sol ser de 24 mesos, és a dir, 2 anys a partir de la finalització i recepció de l’obra. No obstant, es recomana que el programa de manteniment inclogui les actuacions de manteniment necessari més enllà d’aquest període de garantia.

Aquest programa de manteniment caldria complementar-se amb un programa de seguiment de l’execució (veure annex 14).

Algunes de les principals actuacions a incloure en un pla de manteniment es recullen a la taula següent:

ACTUACIONS DE MANTENIMENT - Conservació del mobiliari urbà (reparacions, pintat...) - Control de l’expansió de la canya i rizomes - Esbrossada de canya - Fertilització - Manteniment de les actuacions de bioenginyeria - Manteniment de les instal·lacions i sistemes de reg - Manteniment de tancaments - Manteniment de tutors, vents i protectors de plantes - Manteniment del terreny - Neteja general - Podes - Refeta d’escossells - Regs de manteniment de les plantacions - Reposició de marres - Resembres - Retirada de llims i sediments en cas que sigui necessari - Segues de la vegetació herbàcia - Tractaments fitosanitaris i herbicides - ...

Taula 8. Possibles actuacions de manteniment

57


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Fotos 20 i 21. Actuacions de manteniment de plantacions de projectes de recuperació de rius. A l’esquerra, plantacions a la riba del Fluvià, t.m. de Besalú, i a la dreta, plantacions a la ribera del riu Ges, t.m. de Sant Vicenç de Torelló. Font: EGAM, S.L.

A part de les actuacions generals de manteniment per a la conservació dels treballs duts a terme en el projecte i per a reparar el deteriorament o desgast dels elements estructurals i els possibles desperfectes per col·lisions o vandalisme, es recomana un manteniment preventiu basat en un pla de vigilància, es a dir, establir un calendari de revisions i inspeccions visuals per a detectar possibles incidències, especialment en aquelles zones de freqüentació elevada.

Les actuacions de manteniment i conservació de lleres que financia l’ACA, van destinades a ajuntaments i es poden consultar a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

- Cal destacar el document que recull els condicionants tècnics genèrics que regeixen l'execució de les actuacions contemplades en el programa de conservació de lleres públiques, disponible en la mateixa direcció:

Condicions tècniques per a l’execució de treballs de conservació, ordenació i neteja de lleres públiques. També es troba disponible a la web de l’ACA la Guia tècnica de gestió, conservació i recuperació de riberes (ACA, 2008)

Annex 14. Pla de seguiment

Els projectes de recuperació d’espais fluvials tenen com a finalitat protegir i rehabilitar els processos físics i biològics per tal d’aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua i en general dels ecosistemes fluvials, tal i com determina la Directiva Marc de l’Aigua. Així, es considera fonamental l’avaluació post-projecte, mitjançant un seguiment, per extreure conclusions sobre la resposta dels ecosistemes fluvials davant les intervencions realitzades, i també permet quantificar l’eficàcia de les inversions efectuades. Aquesta avaluació pot posar de manifest, p.e., la inutilitat de realitzar plantacions en riberes on

58


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

existeix un potencial de regeneració natural, o la presència de certs factors limitants que no han estat considerats o detectats a l’hora de redactar el projecte.

En aquest sentit, els projectes han d’incorporar un pla de seguiment per avaluar si el projecte ha tingut o no èxit permetent una gestió adaptativa del mateix, i aprenent, per aplicar-ho en un futur, de les actuacions de recuperació que han funcionat i les que no, avaluant les causes.

Aquest Pla de seguiment ha d’anar més enllà de les actuacions de manteniment que engloba el període de garantia, evitant confondre ambdós conceptes, manteniment i seguiment.

El Pla de seguiment, per a ser complet, ha d’incloure tan paràmetres ambientals com morfodinàmics, hidràulics i socials, sent paral·lel i complementari a la Diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica inicial (veure annex 1) i estant vinculat amb el Pla de comunicació i divulgació (veure annex 15) per tal de difondre els resultats que se n’obtinguin.

Així els punts rellevants a l’hora de definir un pla de seguiment són:

- Objectius - Procediments (paràmetres / indicadors) i emplaçaments de mesura - Agent encarregat de dur-lo a terme - Durada - Mètode de difusió - Despeses que suposarà

Es recomana utilitzar com a font útil per a la redacció d’aquest annex: - procediments i paràmetres que consten al llarg de l’Annex 1. Diagnosi socioambiental,

morfodinàmica i hidràulica ja que els resultats obtinguts durant la Diagnosi seran els resultats inicials, abans d’executar el projecte, i conformaran la Fase 0 del Pla de seguiment.

- Diversos autors (2005) Monitoring stream and watershed retoration. Ed.Philip Roni.

CABI Publishing.

Annex 15. Pla de comunicació i divulgació

El pla de comunicació i divulgació, per una banda, ha de descriure i detallar els instruments i la metodologia a emprar per a difondre el projecte en qüestió. i ha de difondre tan les problemàtiques existents al curs fluvial, els objectius i actuacions del projecte com els resultats que se n’obtinguin.

59


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

És convenient ressaltar en aquest punt la importància d’un procés participatiu social des de l’inici del projecte intentant implicar a tots els col·lectius socials afectats en la presa de decisions d’on, com i quan actuar, per comptar amb el seu recolzament i, en definitiva, assegurar una major probabilitat d’èxit de les actuacions i de les inversions que es realitzin.

Aquest annex cal que contingui informació relativa a:

- Objectius que persegueix el pla. - Actuacions previstes per tal de donar a conèixer el projecte i a qui van dirigides. - Programació dels treballs de difusió - Agent encarregat de dur-lo a terme. - Despeses que suposarà

Foto 22. Plafó informatiu i divulgatiu de la zona humida de les Llobateres, situada a la plana d’inundació del riu Tordera, t.m. de Sant Celoni. Font: EGAM, S.L.

Com a fonts d’informació consultables es recomana, entre altres: - Espai d’Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge,

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/inici.jsp - Espai de Recursos d’Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient i

Habitatge, www.gencat.net/mediamb/ea/recursos.htm - Espai de Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, http://mediambient.gencat.cat/aca/ca//participacio/inici.jsp- Associació Hàbitats – Projecte Rius, www.projecterius.org/ - Societat Catalana d’Educació Ambiental, www.pangea.org/scea/:

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/inici.jsp

http://www.gencat.net/mediamb/ea/recursos.htm

http://mediambient.gencat.cat/aca/ca//participacio/inici.jsp

http://www.projecterius.org/

http://www.pangea.org/scea/

60


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- WWF, 2007Guía para el diseño y ejecución de Programas de Voluntariado Ambiental

en ríos y riberas, promoguda pel Ministeri de Medi Ambient en el marc del Pla Nacional de Restauració de Rius.

www.wwf.es/colabora/participa/hazte_voluntario/voluntariado_en_rios/index.cfm

Annex 16. Classificació del contractista

Complint amb la normativa vigent, s’especificarà la classificació del contractista a exigir a les possibles empreses adjudicatàries, en cas de contractes amb l’administració pública, d'acord amb allò establert als art. 25 a 29, 36 i 133 del Real Decret 1098/2001, de 12 de octubre, pel que s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Aquest camp només és obligatori per aquells projectes (bàsics o executius) sotmesos a licitació pública.

La normativa general que regula el sistema de classificació empresarial és la següent:

- Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la llei de contractes de les administracions públiques (articles 25 a 35). BOE núm. 148, de 21 de juny.

- Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques. BOE núm. 257, de 26 d'octubre.

Una font útil de consulta és :

- El Manual divulgatiu sobre la determinació de la classificació en els procediments d’adjudicació dels contractes administratius, del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.cat/economia, on s’especifica la metodologia per a determinar la categoria del grup i subgrup de classificació empresarial que es requereixi. El vincle concret és:

www.gencat.net/economia/ambits/contractacio/jcca/classificacio_empresarial/manual_ divulgatiu/

Annex 17. Pressupost per coneixement de l’administració

És el resultat d’afegir al valor a que ascendeix el Pressupost d’Execució per Contracte amb IVA inclòs, tot allò que cal fer, pel desenvolupament del projecte i de l’obra, i que no ha de realitzar l’empresa contractista, com ara la restitució dels serveis afectats (línies

http://www.gencat.cat/economia

http://www.gencat.net/economia/ambits/contractacio/jcca/classificacio_empresarial/manual_divulgatiu/

http://www.gencat.net/economia/ambits/contractacio/jcca/classificacio_empresarial/manual_divulgatiu/

61


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

elèctriques, de gas, de telèfon....), expropiacions, redacció de projecte i direcció d’obra o altres conceptes.

Aquest camp només és obligatori per aquells projectes (bàsics o executius) sotmesos a licitació pública.

Annex 18. Documentació fotogràfica

Aquest apartat és un complement del projecte. Inclourà un reportatge fotogràfic descriptiu de l’estat inicial de l’espai on s’actuarà, on es destaquin tots aquells elements que es considerin rellevants pel projecte.

S’inclourà una descripció de cada fotografia que permeti la seva localització dins l’àmbit del projecte.

Annex 19. Bibliografia

Aquest annex ha d’incloure les fonts d’informació, és a dir, la procedència de la informació, especialment de caire científic, que hagin estat utilitzades sobretot a l’apartat de diagnosi, podent fer-se extensiu a la totalitat del projecte, a l’hora de la redacció del mateix.

Aquesta informació és essencial per tal que el projecte tingui una validesa objectiva.

Annex 20. Altres

El projectista podrà complementar el projecte amb tots aquells altres annexos que consideri necessaris pel correcte desenvolupament i justificació del projecte.

Document II. Plànols

Els plànols constitueixen el document on es descriu gràficament totes les actuacions que preveu el projecte. Han de tenir una escala suficient per poder dur a terme l’execució dels treballs; i han de ser clars, de fàcil interpretació, suficients en nombre, de continguts i informació precisos i que permetin fer els amidaments necessaris, per ser interpretats sense dubtes. S’adjuntaran plànols de planta general, de seccions, detalls i/o alçats segons projecte.

62


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Els plànols són contractuals i prevalen sobre la resta de documents del projecte en cas de contradiccions de les actuacions que representen. Els plànols es poden classificar en diferents tipologies: plànols de localització de l’espai, de cartografia temàtica (topogràfics, vegetació i usos del sòl, geologia, hidrologia, patrimoni natural,...), administratius (planejament, cadastre,...) d’enginyeria, d’actuacions... Aquells que siguin descriptius de la situació inicial s’inclouran a l’annex pertinent. A continuació es descriuen una sèrie de plànols comuns als projectes de recuperació, a adjuntar al Document 2. Plànols: - Plànol de situació

Mapa topogràfic i ortofotomapa que reculli una visió general de l’àmbit de l’espai a actuar i permeti la seva localització. L’escala serà entre E 1:25.000 i 1:50.000.

- Joc de plànols d’emplaçament o plànol de conjunt

Sobre una base topogràfica o ortofotomapa es localitzarà l’àmbit, trams o sectors del projecte, en una escala més gran compresa entre E 1:5.000 i 1:10.000. - Joc de plànols de planta general d’actuacions i mesures correctores

Plànols descriptius a gran escala dels diferents tipus d’actuacions que contemplarà el projecte. Es representaran, en planta, els espais que contemplen una mateixa tipologia de tractaments. Es podran realitzar tants jocs, agrupant actuacions de característiques similars, com siguin necessaris per a la millor representació del projecte. És recomanable una escala 1:2.000.

Per exemple, convindria realitzar un joc de plànols de planta general de tractaments de Gestió de la vegetació o per a Tractament de terreny, Demolició d’estructures o per actuacions de Plantacions. En el cas concret del joc de plànols de plantacions s’indicarà la densitat i el número d’unitats de cada espècie a plantar per a cada superfície.

Si es considera convenient es podrà adjuntar un plànol previ on es representin les actuacions agrupades per tipologies en un plànol a escala més reduïda (1:5.000), com a plànol introductori.

- Plànols de seccions tipus

Per a una millor comprensió del projecte és adient adjuntar plànols de seccions tipus de les diferents tipologies de tractaments indicant la seva localització concreta dins l’àmbit d’actuació. Es recomana una escala entre E 1:50 i 1:100.

63


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Per exemple, seccions transversals indicant l’estat final després de l’execució de les actuacions de demolició d’estructures transversals o longitudinals existents, indicant les actuacions posteriors d’adequació morfològica d’anivellament i reperfilat del terreny, actuacions de revegetació, etc. - Plànols de detalls

S’adjuntaran també plànols de detall de les diferents actuacions que requereixin un grau de definició més elevat per a la seva correcta execució (p.e. detall d’instal·lació i fixació de mantes orgàniques o geomalles, perfils transversals i longitudinals d’excavació de zones humides, detall de construcció d’un mur verd, plantacions específiques que responguin a un model determinat, etc.). En aquests casos les escales seran variables segons la necessitat de detall. - Altres Plànols

El projectista inclourà tots aquells altres plànols que consideri convenients per a una millor definició del projecte (p.e. plànols d’obres complementàries, reposició de serveis,etc.).

Document III. Plec de condicions tècniques

El Plec de Condicions es un document estructurat en capítols que es divideix en dos documents o plecs específics:

- El Plec de Condicions Generals - El Plec de Condicions Tècniques Particulars.

El Plec de Condicions Generals o Plec de condicions administratives, especifica la definició i objecte de les actuacions de recuperació, l’abast de l’obra, la normativa aplicable, les relacions, obligacions, drets, responsabilitats i garanties entre les diferents parts que intervenen en el desenvolupament del projecte, és a dir, la part facultativa o direcció d’obra i el contractista, així com les disposicions generals i econòmiques de la contracta, termini d’execució i termini de garantia.

El Plec de Condicions Tècniques Particulars és específic per a cada projecte i té per objectiu definir les condicions de caràcter tècnic que seran la base en el moment d’executar les actuacions del projecte. Les característiques dels materials necessaris, la maquinària a utilitzar, el procediment d’execució, el detall de les actuacions a realitzar, així com la seva localització i les unitats d’amidament i abonament per a les diferents partides d’obra, són apartats que configuraran aquesta part del plec.

Per a la seva confecció es prendrà com a base els següents documents:

64


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

- Banc de Plecs de Condicions Tècniques del Banc BEDEC PR/PCT 2008 de la metabase d’ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya), www.itec.cat/

- Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ) del Col·legi Oficial

d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, www.ntj-feac.org/ - Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds (DIBA; APEVC,

2001, www.ntj-feac.org/Imagenes/4/doc/PLECSDEPRESCRIPCIONSpublicat.doc/ - Plecs de Condicions Tècniques de la Base de Precios de Paisajismo. Ingenieria y

Arquitectura del Paisaje de Dehesa de la Jara, S.L.

En el cas d’un projecte bàsic serà suficient especificar dins de l’apartat 1.9 Descripció dels treballs a realitzar: execució i detalls el procediment a seguir per a l’execució de l’actuació i els materials necessaris per dur-les a terme.

Document IV. Pressupost

El pressupost és un dels documents més importants del projecte. Del càlcul correcte del cost de les actuacions, del seu ajust i de la inclusió de la totalitat d’actuacions definides, en dependrà la viabilitat del projecte des del punt de vista econòmic.

El pressupost és el document on es detalla justificadament el cost de l’obra, a partir d’amidaments, preus unitaris, partides pressupostàries i unitats d’obra.

L’estructura i contingut del pressupost per a un projecte executiu és la següent:

- Amidaments: especifica el llistat d’amidaments totals i parcials per a cada partida d’obra que seran la base per al càlcul del pressupost parcial.

- Estadística de partides: llista les diferents partides del pressupost i n’indica l’import en funció de l’amidament total per a cadascuna. És una eina que serveix per avaluar l’import total de cada unitat d’actuació de manera ràpida, especialment per aquells projectes on el pressupost es divideix per trams o sectors.

- Quadres de preus: inclouen la informació relativa a l’import de les partides d’obra i de cadascun dels components que configuren el preu, per tal de valorar les diferents partides d’obra i justificar el cost de cadascuna. En funció de quina descomposició detallin, poden haver-hi varis tipus de quadres de preus:

- Quadre de preus núm. 1: especifica el preu de cada partida d’obra. - Quadre de preus núm. 2: especifica el preu de cada partida d’obra detallant l’import

parcial de cadascun dels materials que en formen part i el sumatori de la resta de conceptes.

http://www.itec.cat/

http://www.ntj-feac.org/

http://www.ntj-feac.org/Imagenes/4/doc/PLECSDEPRESCRIPCIONSpublicat.doc/

65


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Els quadres de preus són contractuals, de manera que prevalen sobre altres apartats en cas de contradicció.

- Pressupost parcial : és el que s’entén pròpiament com a pressupost, resultat de multiplicar els diferents preus unitaris per als seus corresponents amidaments. S’estructura en capítols segons conjunts d’actuacions de tipologia similar i es pot subdividir alhora en diferents trams o àmbits d’actuació.

- Pressupost general del projecte que es divideix en dos parts: - Pressupost d’execució material (PEM): es correspon amb el sumatori del total del

pressupost parcial i és el cost d’execució del projecte. - Pressupost d’execució per contracte (PEC): és l’import resultant de sumar els

percentatges de Benefici Industrial (6%) i Despeses Generals (13%) al Pressupost d’Execució Material i aplicar-hi l’IVA (16%). El PEC és obligatori en el cas de projectes de l’administració que hagin de sortir a concurs públic.

La justificació dels preus, on es llisten els preus unitaris (mà d’obra, materials, maquinària, elements compostos i auxiliars) i el càlcul de les despeses indirectes per a cadascuna de les diferents partides que formen part del Pressupost del projecte, està directament lligada amb els diferents apartats del pressupost però s’adjunta en forma d’annex a la memòria (veure annex 10).

Per als casos en que es segueixi l’estructura d’un projecte bàsic, serà suficient adjuntar el pressupost parcial i el pressupost general.

Hi ha nombrosos programes informàtics d’amidaments i pressupostos molt útils per a la generació i confecció d’aquests documents (TCQ2000, Menfis, Presto,...)

Són molt útils nombrosos bancs de preus que contenen unitats d’obres definides per a una multiplicitat d’actuacions. Alguns dels més utilitzats són:

- Bancs de preus d’ITEC, Forestal Catalana, GISA, ATLL, Àrea Metropolitana, entre altres. Tots ells consultables a la Metabase d’ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya), www.itec.cat

- Base de Precios de Paisajismo. Ingenieria y Arquitectura del Paisaje de Dehesa de la Jara, S.L. (2007)

- Base de Preus del Colegio de Ingenieros de Montes. Cuadro de precios unitarios de la actividad forestal 2004.

http://www.itec.cat/

66


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3. SEGONA PART. TIPOLOGIA D’ACTUACIONS 3.1. Introducció

Al llarg de la primera part del document ha estat exposada la metodologia que cal seguir a l’hora de redactar un projecte de recuperació d’espais fluvials, i l’estructura tipus per un projecte bàsic o un projecte executiu d’aquesta tipologia.

Un dels punts claus en el procés de redacció és la tria de les actuacions. L’elecció dependrà dels resultats de la diagnosi socioambiental, morfodinàmica i hidràulica, de la valoració de la problemàtica existent i de les causes que l’originen així com de la imatge objectiu establerta i dels objectius a aconseguir, de la viabilitat tècnica, de la disponibilitat pressupostària de l’execució dels treballs a realitzar, així com del criteri de mínima intervenció possible.

Així, la segona part del document presenta la tipologia d’actuacions més comunes i funcionals de recuperació en l’àmbit fluvial, per tal de servir de guia en la presa de decisions durant el procés de redacció, amb l’objectiu d’escollir les actuacions més adients per a cada tipus de projecte.

A les Fitxes tipus d’actuacions de recuperació d’espais fluvials, disponibles a la web de l’ACA, es desenvolupa de forma detallada cadascuna d’aquestes actuacions. En aquestes fitxes s’hi especifica la seva descripció, camp d’aplicació, recomanacions, avantatges i inconvenients, límits, principals errors així com representacions gràfiques i fotografies d’exemple per a les diferents actuacions.

Cal tenir en compte una important eina per a la definició d’actuacions que s’està duent a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua: la Planificació d’Espais Fluvials (PEF), així com altres plans i programes que determinen criteris per a actuacions específiques com el Programa de Recuperació de Riberes, el Programa de gestió del sediment i dinàmica fluvial i el Pla de Connectivitat Fluvial de Catalunya, entre d’altres destacables.

Es pot consultar informació relacionada la planificació d’actuacions a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua

67


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2. Tipologia d’actuacions

Les actuacions contingudes en aquest apartat s’estructuren en 9 blocs diferenciats en funció de la similitud dels seus objectius bàsics.

A continuació es presenten les actuacions més funcionals i utilitzades en projectes de gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials.

3.2.1. Bloc 1. Gestió i conservació de la vegetació

En aquest primer bloc s’engloben les actuacions compleixen l’objectiu de gestionar la vegetació existent als marges i llit fluvial per tal de millorar-ne l’estructura i funcionament, fomentar i millorar la diversitat, la regeneració, l’estructura i la composició de la vegetació de ribera. Aquestes actuacions tenen també com a objectiu gestionar aquells elements de dins la llera que puguin obstaculitzar el correcte desguàs i funcionament del riu i suposar un element d’inestabilitat.

Els treballs que s’engloben en aquesta tipologia d’actuacions són:

1.1. Neteja de vegetació seca i morta 1.2. Esbrossada i estassada 1.3. Aclarida selectiva 1.4. Esporgada de branques baixes 1.5. Selecció de tanys o rebrots 1.6. Sanejament d’heures o enfiladisses competidores 1.7. Tala de regeneració 1.8. Processat dels residus vegetals

Foto 23. Aclarida selectiva a la vegetació de ribera del riu Mogent. Font: EGAM, S.L.

68


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.2. Bloc 2. Eliminació de vegetació al·lòctona

La important presència en els sistemes fluvials d’espècies invasores com la canya (Arundo donax), l’acàcia (Robinia pseudoacacia) i l’ailant (Ailanthus altissima), entre d’altres, i als efectes nocius d’aquestes en el si de l’ecosistema fluvial, la seva gestió es considera com un bloc independent de les intervencions de gestió de la vegetació, tot i que alguns dels treballs són comuns a aquest bloc.

L’objectiu principal d’aquestes actuacions és preservar i potenciar els elements vegetals autòctons enfront dels introduïts.

El principals treballs que engloba aquest tipus d’actuació és: 2.1. Extracció i retirada de rizomes 2.2. Aplicació d’herbicides 2.3. Anellament i mort en peu

Foto 24. Detall de l’actuació l’anellament i mort en peu. Font: ACA.

69


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.3. Bloc 3. Gestió de runes i abocaments

En el tercer bloc es troba la gestió de runes i abocaments entesa com una actuació necessària pel fet que tradicionalment els espais fluvials han estat llocs d’abocaments incontrolats.

Així, l’objectiu principal d’aquest tipus d’actuació és l’eliminació dels efectes de la presència de runes, abocaments i materials aliens incontrolats sobre la dinàmica de l’ecosistema i el paisatge fluvial. Aquests residus i abocaments incontrolats suposen un perill enfront d’avingudes, un focus de contaminació i punts de degradació paisatgística.

Els treballs continguts en aquest tipus d’actuació són:

3.1. Neteja i retirada d’abocaments incontrolats dels marges i de la llera del riu.

Foto 25. Neteja i retirada de residus al riu Mogent. Font: EGAM, S.L.

70


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.4. Bloc 4. Demolició d’estructures existents

Aquest grup d’actuacions contempla la demolició o enderroc de construccions situades en l’àmbit fluvial, així com d’estructures transversals o longitudinals.

L’objectiu d’aquestes actuacions és eliminar estructures actualment no funcionals i que alteren la funcionalitat ambiental i hidromorfològica pròpia del curs fluvial i que condicionen la connectivitat del curs fluvial.

Les principals actuacions són:

4.1. Eliminació d’estructures transversals (assuts, preses, trams de llit formigonat, entre d’altres). Amb la seva eliminació es pretén recuperar la continuïtat longitudinal del sistema fluvial, i per tant, afavorir la connectivitat longitudinal de l’hàbitat aquàtic, i la millora de la distribució dels sediments.

4.2. Eliminació d’estructures longitudinals (dics, murs, esculleres...).D’aquesta manera es pretén eliminar les estructures que limiten els desbordaments per així incrementar la connectivitat lateral de la llera amb les seves riberes i la seva plana d’inundació.

Foto 26. Riera Seca canalitzada mitjançant murs i llit de formigó al seu pas pel casc urbà de Parets del Vallès. Font: EGAM, S.L.

71


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.5. Bloc 5. Adequació morfològica del terreny i moviments de terres

Les actuacions englobades en aquesta tipologia d’actuacions preveuen la modificació topogràfica del terreny amb l’objectiu de millorar i afavorir la dinàmica natural del riu.

Les actuacions englobades en aquest bloc són:

5.1. Aportació de terra i canvis en el perfil topogràfic 5.1.1. Aportació de terres de reompliment 5.1.2. Actuacions d’anivellament i reperfilat

5.2. Actuacions d’excavació 5.2.1. Dragat de sediments 5.2.2. Eliminació de motes 5.2.3. Excavació de basses de laminació o zones humides

Foto 27. Excavació de la zona humida Illa del Tordera, riu Tordera. Projecte LIFE Medi Ambient. Font: EGAM, S.L.

72


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.6. Bloc 6. Tècniques de revestiment i estabilització superficial

Les actuacions englobades en aquest bloc tenen com a principal objectiu controlar l’erosió superficial i afavorir el recobriment i l’estabilització dels talussos i superfícies alterades i desproveïdes de vegetació, ja sigui per factors naturals o humans.

Les principals tècniques pertanyents a aquest grup d’actuacions són:

6.1. Recobriment de talussos 6.1.1. Hidrosembres 6.1.2. Sembres manuals 6.1.3. Cobertura de branques

6.2. Estabilització de talussos 6.2.1. Estaques vives 6.2.2. Feixines vives 6.2.3. Llits de brancatge 6.2.4. Palissades trenades

6.3. Mixtes de revestiment de talussos 6.3.1. Geomalles 6.3.2. Mantes orgàniques 6.3.3. Geostores 6.3.4. Sistema de geocel·les

Foto 28. Instal·lació de manta orgànica i plantació. Font: ACA.

73


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.7. Bloc 7. Tècniques mixtes o combinades de consolidament

En aquest bloc s’hi engloben actuacions que tenen com a principal objectiu consolidar el terreny en profunditat, i afavorir el recobriment i l’estabilització dels talussos i superfícies alterades.

Les principals tècniques pertanyents a aquest grup són:

7.1. Rotllos estructurats en fibra vegetal 7.2. Deflectors 7.3. Gabions vegetables 7.4. Escullera viva (verda) 7.5. Entramats de llenya: pal vertical i Krainer 7.6. Mur verd de terra reforçada

Foto 29. Actuacions d’instal·lació d’un entramat de llenya tipus Krainer al riu Ter, t.m. de Salt. Font: EGAM,S.L.

74


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.8. Bloc 8. Actuacions prèvies a la revegetació

Aquestes actuacions pretenen la millora ecològica i paisatgística de l’espai a restaurar a través del condicionament del sòl mínimament fèrtil actuant tant a nivell físic, químic com biològic i preparant-lo per a una futura revegetació de les superfícies afectades per l’actuació.

Les actuacions que engloba aquest grup són:

8.1. Subsolament i fresat 8.2. Despedregament del terreny 8.3. Decapatge i estesa de terra vegetal 8.4. Adobs i esmenes

Foto 30. Subsolament, actuació prèvia a la revegetació, a la zona humida Illa del Tordera, riu ordera. Projecte LIFE Medi Ambient. Font: EGAM, S.L.

75


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

3.2.9. Bloc 9. Actuacions mixtes de revegetació

La bona estructura i cobertura vegetal de les riberes, amb les particularitats pròpies de cada tipologia fluvial, és un factor de gran importància en l’assoliment i la determinació de l’estat ecològic de les masses d’aigua.

L’objectiu a assolir d’aquest grup d’actuacions és fomentar, augmentar i potenciar la coberta i estructura vegetal de les comunitats de ribera així com afavorir la millora de la continuïtat del corredor fluvial i de les funcions ripàries a través de la introducció de nous elements vegetals autòctons.

Les actuacions que s’engloben en aquest grup són:

9.1. Sembres 9.2. Plantació de plantes en alvèol o contenidor forestal o arrel nua 9.3. Trasplantament de rizomes o fragments de planta

Foto 31. Plantació a la ribera del riu Cardener, t.m. de Sant Joan de Vilatorrada. Font: EGAM, S.L.

76


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

Foto 32. Plantació a la ribera del riu Fluvià, t.m. de Besalú. Font: EGAM, S.L.

77


Juliol 2008

0619

2_5B

1.C

ontin

gut_

proj

ecte

s.do

c

EQUIP REDACTOR Direcció: Lluís X. Godé i Lanao Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial Coordinació: Evelyn Garcia Burgos Alex Gracia Tarragona Joan Verdú Arnal Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial Equip redactor: Joan Borrell Ruscalleda Geòrgia Rodoreda i Bartrés Eva Bravo i Barrera Montse Samper Carbó Equip d’EGAM, S.L. (Estudis, Enginyeria i Gestió Ambiental, S.L.) Amb la col·laboració de: Narcís Prat Fornells Laura Puértolas Domènech Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona