crisi econòmica i salut infantil. 2017
TRANSCRIPT
Crisi econòmica i desigualtats socials en salut infantil
16/03/2017Luis Rajmil
IMIM Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques
CURS ACTUALITZACIÓ EN PEDIATRIA 2017
COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE LLEIDAASSOCIACIÓ MÈDICO - QUIRÚRGICA DE LLEIDA
SOCIETAT CATALANA DE PEDIATRIA (Vegueria de Lleida)
Guió
Coneixement actual sobre trajectòries de salut infantil: influència de les condicions socioeconòmiques
Experiències de crisis prèvies
Les polítiques públiques com a reacció a la crisi
Impacte en determinats socials PNB, atur, desigualtats d’ingressos, els serveis sanitaris
Efectes sobre la salut infantil
Limitacions, conclusions, propostes
Perinatal Pre‐escolar Escola Formació Treball Jubilació
Família
Etapes de trajectòria vital
Acumulació d’efectes positius i negatiusen salut i benestar
Polítiques d’ocupació i mediambient Política social Política econòmica Política sanitària
• Equitat i salut• Gradients socials en salut
Relacions de poderMediambient Benestar: nivell i
distribucióCaracterístiques
culturals i conductes
Sistema sanitari
Adapted from: Marmot M (2010); and Starfield B (2007)
Impacte de la crisi: etapa de desenvolupament afectada (i duració, gravetat, etc)
Perinatal Pre‐escolar Escola Formació Treball Jubilació
Família
Acumulació d’efectes positius i negatiusen salut i benestar
Polítiques d’ocupació i mediambient Política social Política econòmica Política sanitària
• Equitat i salut• Desavantatges en salut
Relacions de poderMediambient Benestar: nivell
i distribucióCaracterístiques culturals i conductes
Sistema sanitari
Adapted from: Marmot M (2010); and Starfield B (2007)
Font: Lundberg M, & Wuermli M 2011 / Rico A & Blakey 2012
Context (ex. polítiques)
Tenir en compte: Impacte immediat i efectes a llarg plaç
Mecanisme de transmisió(preus de bens i serveis, transport, carburants)
Norwegian Ministry of Health and Care Services, National strategy to reduce social inequalities in health, Report No, 20 (2006–2007) to the Storting; 2007
“Social gradients in child health”
AsmaEpilèpsiaAnomalies congènitesDiscapacitat intelectual
Font: Feinstein L (2003) i Marmot (2010),
Desigualtats en el desenvolupament cognitiu a la Cohort britànica de 1970, des dels 22 mesos als 10 anys
Better Parenting Skills May Break the Poverty‐Disease ConnectionMillorant els recursos dels pares per ajudar els fills pot trancar la conexió pobresa‐malaltia
M Marmot 2016
BMJ 2010;340:331‐2
http://www.scientificamerican.com/article/better-parenting-skills-may-break-the-poverty-disease-connection/
Catalunya sobrepès + obesitat infantil segons el nivell d’estudis de la mare
ESCA contínua 2010‐2014
Nivell d’educació matern 14% 56,9% 29,9%
%
“Risc individual” i risc atribuïble al nivell d’educació
Catalunya Població (2014)= 1 184000 hab. 0‐14anys 165000 nivell primari /35% obesos40% prevenibles 25000 nens/es obesos s’evitarien si s’assoleix el nivell d’estudis universitaris
Raó de prevalença RP= 0,35/ 0,21= 1,67
Obesos No obesos TotalEduc 1a 35 65 100
Educ univers 21 79 100
Risc individual
Prevalença exposats – no exposats= 0,35‐ 0,21= 0,14 *100 = 14%Risc atribuïble
Prevalença exposats (pe) – no exposats/ pe= 0,35‐ 0,21/0,35= 0,4 *100 = 40%
Risc atribuïble poblacional
Ten Tips For Better Health – Liam Donaldson, 1999
1. Don't smoke. If you can, stop. If you can't, cut down. 2. Follow a balanced diet with plenty of fruit and vegetables. 3. Keep physically active. 4. Manage stress by, for example, talking things through and making
time to relax. 5. If you drink alcohol, do so in moderation. 6. Cover up in the sun, and protect children from sunburn. 7. Practice safer sex. 8. Take up cancer screening opportunities. 9. Be safe on the roads: follow the Highway Code. 10. Learn the First Aid ABC : airways, breathing, circulation.
Alternative Ten Tips for Health‐ Dave Gordon 2000
1. Don't have a poor family. If you have, try not to be poor for long.2. Don't live in a deprived area, if you do move.3. Be able to afford to own a family car4. Don't work in a stressful, low paid manual job (parents).5. Don't live in damp, low quality housing or be homeless6. Be able to afford to go on an annual holiday with your family.7. Don’t belong to a monoparental family.8. Claim all benefits to which your family are entitled 9. Don't live next to a busy major road or near a polluting factory.10. Use education to improve your socio‐economic position
Revisió de la literatura: exposició a privaciómaterial i resultats en salut. Experiència de crisis
anteriors
“Dutch hunger winter” (II guerra mundial)
Zona oest d’Holanda ocupada pels alemanys des d’octubre de 1944 fins al maig de 1945 (racionament de 400 calories/dia)
Societat abans i desprès benestant Exposició durant els primers mesos de gestació: pitjor evolució en
població adulta (56‐59a) i més problemes cardiovasculars i obesitat Exposició tardana: baix pes al néixer
Schulz LC .The Dutch Hunger Winter and the developmental originsof health and disease. PNAS 2010
Rooij WH, et al. Prenatal undernutrition and cognitive function in late adulthood. Proc Natl Acad Sci 2010
Lumey LH et al Int J Epidemiol 2007
La crisi a Equador 1998‐2000
• “Caiguda dramàtica de les despeses i augment dels preus bàsics associats amb el fenòmen de canvi climàtic anomenat “El niño”:
• Entrevistes a població infantil als anys 2003 i 2005 (3 a 5 anys) amb finançament del govern i el World Bank:
“Results suggest that one year of exposure to the crisis significantlydecreased height for age z‐scores by 0,1 SD and vocabulary test scores (“Test
de vocabulario en imágenes”) by 2,4 points”
Font: Hidrobo M, The effect of Ecuador’s 1998‐2000 economic crisis on child health and cognitive development, http://ecnr,berkeley,edu/vfs/PPs/Hidrobo‐Mel/web/Hidrobo_JMP_1,16,11,pdf
Font: Bremberg S, J Epidemiol Community Health 2003;57:584-8
La crisi als països nòrdics: l’exemple de Suècia als 90’
La crisi econòmica de 2008: la Gran Recessió
i les respostes polítiques
1ª fase‐ Impacte econòmic‐creixement negatiu‐augment de l’atur‐polítiques d’austeritat
2ª fase‐ Impacte social‐retorn lent al creixement‐l’atur augmenta i permaneix elevat‐contrareformes estructurals
3ª fase‐ Recuperació desigual‐el creixement torna a augmentar però algunes àrees no es recuperen‐l’atur comença a disminuir‐contrareformes estructurals es mantenen
Tancament d’empreses
desenvolupament /construccióPèrdua de llocs de treball
Menor nivell d’ingressos fliarsCaiguda dels preus de les propietats
Problemes físicsMalalties de llarga durada
Manca d’aspiracions
Dependència
Font: adaptat de “Social exclusion Task Force. London: 2009”
Pèrdua habitatges‐desnonaments
grups vulnerables (migrants, aturats, infants,etc)dels “ni ni” (NEETs)
desigualtats socials
Algunes àrees es recuperen ràpid però d’altres presenten problemes
a llarg termini
Atur de llarga durada
Cronificació de pobresa dels grups vulnerables
Problemes de salut mentalProbable augment morts x suïcidi
Augment d’intentsde suïcidis
Augment d’estrés fliar
Augment de la violència domèstica i
criminalitat?
Augment alcoholisme i addiccions
Afectació alimentació infantilAugment llistes d’espera
El Roto. El País, 11/3/014
Mesures d’austeritat
Retallades pressupostàries i privatització dels serveis (progressiva incorporació d’empreses amb ànim de lucre als serveis públics)
Promoció de la precarietat laboral
Altres factors que augmenten les desigualtats existents: desnonaments, desprèsdels desnonaments les famílies continuen amb el deute amb els bancs (inclús pitjor: els bancs rescatats fan desnonaments activament)
Reducció de la despesa sanitària pública de 6,5% a 5,1% del PIB
Abril 2012 (decret llei 16/2012): canvi del model sanitari al de Seguretat Social previ. Exclusió d’immigrants irregulars i barreres a grups específics de població
Introducció (o augment) de copagaments (medicaments, transport sanitari,...)
Pobresa infantil i polítiques públiques de protecció de la infància i la família
40139
43766
37396
34000
36000
38000
40000
42000
44000
46000
2007 2010 2013
Inversió en polítiques d’infància (en millons d’Euros constants)
Font: Centro de Estudios Económicos Tomillo Presupuestos Generales del Estado y de las CCAA 2007,2010 y 2013. UNICEF. La infancia en España 2014
Educació, salut, prestacions socials i benestar social
28,95
42,01
33,24 31,59 32,2
34,733,9
29,3
24,3 24,2
0
5
10
15
20
25
30
35
40
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13
Euro
s (m
illon
s)
Import (millions E)
Cobertura teòrica
%
Font: Síndic de Greuges 2013. (EU‐SILC) i Dt d’Educació
Cobertura teòrica de beques de menjador escolar segons el risc de pobresa
Curs acadèmic 2008/9 – 2012/13 Catalunya
Import (millons €)Cobertura teòrica
Pobresa i polítiques públiques de protecció de la família
Austerity and growth 2009‐13More austere countries have a lower rate of GDP growth
Source : Paul Krugman. The case for cuts was a lie. Why does Britain still believe it? The austerity delusion http://www.theguardian.com/business/ng‐interactive/2015/apr/29/the‐austerity‐delusion
The Guardian, 29/04/2015
3,9 3,8
2,7
‐0,2 ‐4,2
0,3 0,5
‐1,3
‐0,1‐1,4 ‐0,6
‐2,1
‐0,2
‐5
‐4
‐3
‐2
‐1
0
1
2
3
4
5
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015%
Producte Interior Brut (PIB) Catalunya i Estat espanyol
2005‐2015
Font : Idescat i Instituto Nacional de Estadística (INE)
Variació anual
CatalunyaEspanya
Desigualtats de nivell d’ingressos. Coeficient de Gini
Estat espanyol i Unió Europea2005‐2015
Font: INE, Eurostat
32,231,9 31,9
32,432,9
33,534 34,2
33,7
34,7 34,6
30,630,3
30,631
30,6 30,530,8
30,4 30,530,9 31
28
29
30
31
32
33
34
35
36
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Coefficient Gini 2005‐2014
Estat espanyol
EU27
15,9 14,7 13,1
20,4
37,139,5
44,1
50,7 50,247,1
42,3
19,717,9 18,2
24,6
37,841,6
46,6
53,255,0
53,2
48,3
18,9 17,615,8 15,8
20,1 21,1 21,123,0 23,7 22,2 22,4
0
10
20
30
40
50
60
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
%
Catalunya Espanya EU
Taxa d’atur Població <25a
Catalunya, Estat espanyol i Unió Europea2005‐2015
Font: INE, Eurostat
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
200520
0620
0720
0820
0920
1020
1120
1220
1320
1420
15Catalunya
Espanya
Porcentatge de població de 0‐17 anys a llars sense ocupacióCatalunya 2005‐2015
Font: IDESCAT http://www.idescat.cat/cat 2016
12,7 11,4
3
36,3
22,2
11,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Estudisprimaris
Estudissecundaris
Estudisuniversitaris
Estudisprimaris
Estudissecundaris
Estudisuniversitaris
2006 2010/12
Percentatge de flies amb nens/es <15a amb algun membre a l’atur segons nivell d’estudis de la mare (basat en l’ESCA infantil)
Catalunya 2006‐2012
Font: ESCA 2006 i ESCA continua 2010‐12
%
0
5
10
15
20
25
30
35
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
nenes <16a
dones 16‐54a
dones ≥65a
0
5
10
15
20
25
30
35
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
nens<16a
homes 16‐64a
homes ≥65a
Tendència del risc de pobresa segons grups d’edat i sexe, 2005‐2014
Font: Idescat. Les dades 2012‐2014 en <16a inclouen ambdos sexes
% %
Dones Homes
http://www.unicef‐irc.org/article/1069/
9,9 10,4
7,4 8,1
11,4
14
10,2
15,5 14,8
2,43,4 3,1
64,5
8,8
4,2
7 7,6
1,6 1,5 1,5 1,52,9
1,2 1,6 2,3 2,3
0
5
10
15
20
25
30
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
%
Primaria
Secundaria
Universitaria
Privació material greu* segons el nivell d’educació familiar més elevat2005 – 2013. Estat espanyol i GB
22,3
18,6
26,3 25,8
12,1
24,4
20,9
31,9
0
5
10
15
20
25
30
35
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Primaria
Secundaria
Universitaria
Estat espanyol
GB
Font : Eurostat EU‐ SILC•Privació material d’al menys 4 de 9 items considerats bàsics (lloguer o hipoteca, manteniment de la lla rcalenta, etc..)
6,79,1
19,4
9,612
9
4,8
10,5
0
5
10
15
20
25
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Primaria
Secundaria
Universitaria
12,6 12,3
9,7
12,3
4,5
0,50
5
10
15
20
25
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Primaria
Secundaria
Universitaria
Privació material greu* segons el nivell d’ educació familiar més elevat2005 – 2013. Suècia i Suissa
Suècia
Suissa
Fuente : Eurostat EU‐ SILC•Privación material de al menos 4 de 9 items considera os básicos (pago de alquiler o hipoteca, mantener la casa caliente, etc..)
Persones ateses per a la Fundació Banc d’aliments2008‐2015
Font: Fundació Banc dels aliments. Barcelona Informe 2015
30,8 30,5 31,031,9 31,2
28,4
26,524,9
23,6 23,5
15,7 15,4 14,9 14,7 14,2 13,9 13,4 12,711,9 11,8
0
5
10
15
20
25
30
35
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
%
Estat espanyol EU
Abandonament escolarEstat espanyol i Unió Europea 2005‐2014
Font: Eurostat
Gent sense cases, cases sense gent
Des de l’inici de la crisi, s’han produït 600.000 desnonaments fins l’any 2015, 184 per dia, i la situació de milers de famílies és crítica. Molts menors estan a risc.
Plataforma d’afectats per la hipotecaMadrid2016
Impacte de la crisi i de les respostes governamentals en les condicions de vida i els determinants socials de salut infantil
El nombre de menors a risc de pobresa ha augmentat durant la recessió en 2,6 milions de menors als països rics des de 2008 (UNICEF report 2014‐ 2016)
S’ha produït un empitjorament de les desigualtats socials i dels indicadors socioeconómics dels infants i adolescents, més accentuats a Espanya i UK
Les desigualtats del nivell d’ingressos econòmics ha augmentat més de 20% a l’Estat espanyol; 15% dels menors viuen a llars amb tots els seus membres a l’atur; 1 de cada 3 estan a risc de pobresa
Els desnonaments han causat una situació d’alarma
Les ONGs han triplicat el nombre de famílies ateses sobretot per problemesd’alimentació I habitatge
Les mesures d’austeritat han tingut un impacte negatiu i han empitjorat la situació
Impacte en la salut infantil
Impacte de la crisi en la salut infantil
70,0
72,0
74,0
76,0
78,0
80,0
82,0
84,0
86,0
88,0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Total
Men
Women
Esperança de vida al néixer 2000‐2015 Estat espanyol
Font: INE, 12/2016
Sobrepès /obesitat segons el nivell d’estudis materni la situació laboral familiar
05
101520253035404550
Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2006 /2012
ESCA 2006 ESCA 2010-12
Font: Dt de Salut. Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya
% sobrepès/obesitatPoblació de 2-14 anys
%
05
101520253035404550
ESCA 2006 ESCA 2010-12
Població de 2-14 anys
%
80,5 81,2 80,8 8182,3
85,3 86,4 85,3
70
75
80
85
90
95
100
Estudis p
rimaris
Estudis secun
daris
Estudis u
niversita
ris
Total
Estudis p
rimaris
Estudis secun
daris
Estudis u
niversita
ris
Total
2006 2010/12
Qualitat de vida i salut (KIDSCREEN‐10) segonsel nivell d’ estudis matern
ESCA 2006 i 2010‐12
Font: Dt de Salut, Generalitat de Catalunya, Enquesta de Salut de Catalunya
KIDSCREEN‐10
Taxa de fertilitatEstat espanyol 2005‐2013
Fuente: INE. Taxa de fertilitat: nombre de neixements / 1000 dones en edat fèrtil
Edat de la mare (segons ordre de fill/a)Estat espanyol 1975‐2015
Augment de 29,3y a 30,5y els darrers 6 anys
Font: El País, 31/05/2016 Instituto Nacional de Estadística
2015
3rd2nd
1rst
Salut i hàbits en població vulnerable ESCA contínua infantil 2010‐12 i Salut i habitatge en població vulnerable (SOPHIE ‐Càritas)
%
Font: Novoa A, et al. 2013; Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut
3,9 2,64,8
2,46,2 5
22,7 22,9
61,3
37,5
15,9
20,8
7,1
22
45,2
25 26,2
22
0
10
20
30
40
50
60
70
Nens Nenes Nens Nenes Nens Nenes
Salut regular/dolenta SDQ (escala global) No esmorzar abans de sortir
ESCA
Equips d'atenció directa
Servei mediació d'habitatge
Salut regular o dolentaSalut mental
Hàbits (esmorzar)
Ús de serveis en població vulnerable Visites a urgències i visites al pediatre.
ESCA contínua infantil 2010‐12 i Salut i habitatge en població vulnerable (SOPHIE‐Càritas)
Font: Novoa A, et al. 2013; Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut
49,5 50,5
88,8 87,381,4 83
55,8
36,2
85,7 85,4
36,6
45
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Nens Nenes Nens Nenes
Visites Urgències Visites pediatre
ESCA
Equip d'atenció directa
Servei Mediació d'habitatge
%
Visites a urgències i al pediatre, darrers 12 mesos
Crisi econòmica i suïcidi ‐ 54 països
Suïcidis i salut mental
S’ha trobat una associació entre atur, atur de llarga durada, i salut mental de la població adulta, sobretot a l’Estat espanyol
La taxa de suïcidis ha augmentat amb la recessió
Molts dels estudis han estat duts a terme a població adulta jove amb família i menors
No obstant, quasi no hi ha estudis que analitzin com la pitjor salut mental dels adults afecta el desenvolupament i la salut infantil
Sistema sanitari
Pressupost del Servei Català de la SalutCatalunya 2006‐2014
Font: CatSalut, Dt de Salut 2014
Euros/càpita
Quin és el paper dels pediatres?
Ser concients dels efectes de la crisi i de les polítiques “d’austeritat”
Proposar als governs revertir les polítiques de protecció social de la infància
Recollir dades i monitorar els efectes a curt, mig i llarg termini
Tenir en compte els determinants socials de la salut infantil a la práctica clínica
Defensar els drets dels menors de famílies vulnerables
Defensar els drets dels professionals sanitaris contra la precarietat laboral
Lluitar contra l’exclusió sanitària
Proposar i utilitzar solament aquelles intervencions amb efectivitat demostrada
Evitar la medicalització dels problemes socials
Impacte de la crisi en la salut infantil
No s’ha trobat canvis de tendència als indicadors de mortalitat ni de salut infantil general des d’abans de la recessió
S’ha observat una millora en la qualitat de vida per al total de la població, però ha aparegut una desigualtat amb pitjor qualitat de vida en menors de famílies amb nivell d’estudis primaris
Els menors de famílies vulnerables presenten pitjors resultats en tots els indicadors de salut
S’ha trobat una associació entre l’atur, atur de llarga durada i els indicadors de salut mental de la població adulta
Molts dels estudis han estat duts a terme amb adults joves amb famílies i menors però no hi ha estudis sobre l’impacte en la població infantil
En resum
Els determinants socials de la salut ‐les causes de les causes‐ son fonamentals en el creixement i desenvolupament de la població infantil
D’acord amb els coneixements previs l’augment de les desigualtats s’associa amb empitjorament dels indicadors de salut infantil de tota la població a mig i llarg termini
Els països que han implementat mesures “d’austeritat” han presentat pitjor evolució dels indicadors socioeconòmics i de condicions de vida de la població infantil
Per tant: és necessari i urgent revertir el procés i implementar mesures de control de les desigualtats i disminució de la pobresa infantil si es pretén assolir una societat futura més saludable i equitativa
Propostes
Resum de propostes
Si els principals determinants de la salut son socials – també son la solució (Marmot):
Afavorir la participació al mercat laboral de mares i pares
Evitar els desnonaments de famílies amb menors i promoure la dació en pagament
Garantir l’accés als subministraments bàsics de les famílies amb menors per combatre la pobresa energètica
Garantir els menjadors escolars oberts durant tot l’any per tal d’assegurar l’accés com a mínim a un menjar sa i equilibrat diari a la població escolar
Promoure la creació de places d’educació infantil
Garantir l’accés als serveis sanitaris i la derogació definitiva del decret Llei 16/2012.
‐ Els nens /es no voten, per tant no poden decidir (Mariano Hernan, EASP)
‐ Es necessita tot el poble per criar els nens (Proverbi africà)
‐ El codi postal és més important per a la salut infantil què el codi genètic (Anònim)
Gràcies [email protected]
‐Komro KA, Burris S, Wagenaar A. Social Determinants of Child Health: Concepts and Measures for Future Research. Healrh Behavior Policy Rev 2014; 1(6):432‐445.
‐Muntaner C, Navarro V (eds). The Financial and Economic Crises and Their Impact on Health and Well Being. NJ: Baywood; 2014.
‐Parmar D, Stavropoulou Ch, Ioannidis JPA. Health outcomes during the 2008 financial crisis in Europe: systematic literature review. BMJ 2016; 354:i4588. doi: 10.1136/bmj.i4588.
‐Pickett KE, Wilkinson RG. Income inequality and health: A causal review. Soc Sci Med 2015; 18:316‐326.
‐Pillas D, Marmot M, Naicker K, Goldblatt P, Morrison J, Pikhart H. Social inequalities in early childhood health and development: a European‐wide systematic review. Pediatr Res 2014; 76 (5): 418‐424.
‐Rajmil L, Medina‐Bustos A, Fernandez de Sanmamed MJ, et al. Impact of the economic crisis on children’s health in Catalonia: a before‐after approach. BMJ Open 2013;3: doi: e003286.
‐Rajmil L, Fernandez de Sanmamed MJ. Universal healthcare coverage in Europe. Lancet 2012; 380: 1644.
‐Rajmil L, Fernandez de Sanmamed MJ, Choonara I, Faresjö T, Hjern A, Anita L, et al on Behalf of the International Network for Research in Inequalities in Child Health (INRICH). Impact of the 2008 Economic and Financial Crisis on Child Health: A Systematic Review Int J Environ Res Public Health 2014;11:6528‐6546 doi:10.3390/ijerph110606528
‐Rajmil L, Siddiqi A, Taylor‐Robinson D, Spencer N. Understanding the impact of the economic crisis on child health: the case of Spain. IntJ Equity Health 2015; 14:95 DOI 10.1186/s12939‐015‐0236‐1
‐Rajmil L, Artazcoz L, García‐Gómez P, Flores M, Hernández‐Aguado I, On behalf of the Spanish Society of Public Health (SESPAS). Spanish children are most affected by the economic crisis, says the Spanish Society of Public Health (SESPAS). BMJ 2015;350:h1945 doi: 10.1136/bmj.h1945
‐Regidor E, Vallejo F, Tapia Granados JA, Viciana‐Fernández FJ, de la Fuente L, Barrio G. Mortality decrease according to socioeconomic groups during the economic crisis in Spain: a cohort study of 36 million people. Lancet 2016;388:2642‐2652.
‐Shu‐Sen Ch, Stuckler D, Yip P, Gunnel D. Impact of 2008 global economic crisis on suicide: time trend study in 54 countries. BMJ 2013; 347 f5239
Referències