QUÈ ESTÀ PASSANT?

Què sabem, què ens diuen? Què s’amaga?

Som en crisi: notícies sobre primes de risc, dèficit, retallades que ens imposen, augment de l’ atur, manca de crèdit per les Pymes

Motius de la crisi: bombolla immobiliària, especulació, consumisme…

Corresponsabilitat:a. Bancs: Promoure l’ especulació i el crèdit pel consumb. Governs: Permissivitat bombolla immobiliària, associada a la bancac. Població: Per haver caigut en las ofertes dels bancs que van nodrir la nostra cobdícia, i viure per sobre les nostres possibilitats.

No n’hi ha més solució que una política d’austeritat, o sigui retallades

La crisi no perjudica a tothom per igual.  El món financer obté grans beneficis

Per on comença?  desregulació total i especulació, a més d’ una disminució de impostos a empreses i rendes més altes. Inundació de crèditMesures que han empitjorat  la situació: Deute privat esdevingut públic, control del dèficit a base de retallades, augment de l’atur, augment de subsidis d’atur.

No tots els actors tenen el mateix grau de corresponsabilitat.

Les retallades s’aprofiten per a:a. Traspassar recursos públics a mans privadesb. Disminuir  el poder de decisió i d’ opinióc. Imposar mesures que beneficien a uns pocs

Deutecràcia: La Dictadura del Deute

Les crisis són inherents al capitalisme i han marcat noves fases.

La dels 70 (per la pujada del preu del petroli i dels interessos sobre els préstecs de EEUU) va portar el Neoliberalisme:

Liberalització del capital                           Poder als bancs

Reducció Control de l’ Estat                     Privatitzacions

Mercat laboral flexible                                Disminució ingressos famílies

IMPOSTOS

IVA

IMP. SOCIETATS

EMPRESA PÚBLICA

ESTAT ESPANYOL

ESTAT ESPANYOL

PRÉSTECS EXTERNS

DEUTE PÚBLICS.S. (Sanitat, Educació, 

Cultura, Pensions...) 

Infraestructura, Transport, I+D...

Justícia, Defensa, Seguritat...

Adm. Pública, CCAA...

IMPOSTOS

IVA

IMP. SOCIETATS

S.S. (Sanitat, Educació, Cultura, Pensions...) 

Infraestructura, Transport, I+D...

Justícia, Defensa, Seguritat...

Adm. Pública, CCAA...

ESTAT ESPANYOL

ESTAT ESPANYOL

PRIVATITZACIÓ

MERCAT LLIURE

FLEXIBILIT

AT

LABO

RAL

DÈFICIT

PRÉSTECS EXTERNS

DEUTE PÚBLIC

EMPRESA PÚBLICA

IMPOSTOS

IVA

IMP. SOCIETATS

S.S. (Sanitat, Educació, Cultura, Pensions...) 

Infraestructura, Transport, I+D...

Justícia, Defensa, Seguritat...

Adm. Pública, CCAA...

ESTAT ESPANYOL

ESTAT ESPANYOL

PRIVATITZACIÓ

MERCAT LLIURE

FLEXIBILIT

AT

LABO

RAL

DEUTECR

ÀCIA

PRÉSTECS EXTERNS

DEUTE PÚBLIC

EMPRESA PÚBLICA

Deutecràcia: La Dictadura del Deute

BANCS

BCE

PAÏSOS

AGÈNCIES DE QUALIFICACIÓ

I si un país es declara en perill de default?

PAÍS EN RISC DE DEFAULT        RESCAT!!

UE

BCE

FMI

PAE:Augment IVAPensionsSalaris

BANCPRIVAT

Agències de qualificació

Rescat

Rescat

Ens hem endeutat massa?

L’ Estat, s’ha endeutat massa?

Com es reparteix el deute?

Com es reparteix el deute?

Estat espanyol

DEUTE PÚBLIC

DEUTE FAMÍLIES

DEUTE EMPRESES

DEUTE BANCS

El problema del deute és el deute  privat

El gran deute públic  del Japó es deu a la crisis dels 90.

El problema del deute és la rapidesa de  creixement i la poca capacitat  per a generar ingressos

Com es reparteix el deute?

Com es reparteix el deute?

Estat espanyol Grècia

* Altres deutes

Perquè el “nerviosisme” d’ Europa?“Quan deus un euro a algú, el problema és teu, però quan deus 1000 el problema és seu”Deute Extern:

Perquè el “nerviosisme” d’ Europa?

Perquè el “nerviosisme” d’ Europa?

Itàlia Irlanda

*Fuente:  http://www.bbc.co.uk/news/business‐15748696

Els diners, on hi són?

Com els invertim? 

Com ens perjudica el deute?

El diner, on hi és?

Quant invertim en...?

+ 10%

‐ 14%

‐ 4% ‐ 6% ‐ 27%

+ 65%

* Fuente: http://graficos.lainformacion.com/espana/en‐que‐gasta‐espana_GOKnXNSkES9pTHKnt1YdS5/

Com ens perjudica el pagament del Deute?

Amb la reforma Constitucional (30 d’ agost de 2011), el pagament del la Deute serà obligatori, sense possibilitat de repudi i prioritari. Això significa que es deuen fer tots els “esforços” possibles per a reemborsar‐la:

Els Diners de les RETALLADES aniran al pagament del DEUTE

SanitatEducacióPensions

…

JubilacionsReformes Laborals

…

QUÈ PODEM FER?

A NIVELL INDIVIDUAL A NIVELL DE CIUTADANIA

Consum alternatiu: •Xarxes de consumo alternatiu•Cooperatives de consumidors

Utilitzar la Banca Ètica, quan es pugui

Desfer‐se de la  dictadura del consum

Exigir mesures que reinverteixin la situació:

•Recolzar mesures que dirigides a l‘empoderament de la ciutadania (reprendre el poder de control i participació en las decisions que afecten al poble)

•Recolzar una Auditoria del Deute

Què podem fer?

Què es  pretén amb una auditoria ciutadana del Deute?

Què es pretén amb l’ auditoria ciutadana?

1. Conscienciar a la ciutadania que el que passa no és un fenomen natural impossible d’ evitar, sinó que és el resultat de polítiques deliberades.

2. Conscienciar a la ciutadania de que existeixen alternatives a las polítiques d’ austeritat

3. Empoderar a la ciutadania per a que es trobi capaç d’ actuar i modificar les regles del joc que imposa la troika

4. Determinar quina part del deute es pot considerar il∙legítimper a demanar la seva  anul∙lació o repudi

1.‐ Article 103 de la Carta de las Nacions Unides

«En cas de conflicte entre les obligacions dels Membres de les Nacions Unides en virtut amb la present Carta i les seves obligacions en virtut de qualsevol altre acord internacional, prevaldran les primeres.»

Què podríem al∙legar?

2. Article 1 dels dos Pactes Internacionals de 1966 sobre els drets humans:

«Tots els pobles tenen el dret de disposar de sí mateixos. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i asseguren lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural. Per a aconseguir aquets fins, tots els pobles poden disposar lliurement de les seves  riqueses i dels seus recursos naturals, sin perjudici de las obligacions que deriven de la cooperació econòmica internacional, fundada en el principi del interès mutu, y del dret internacional. En cap cas, un poble podràser privat dels seus propis mitjans de subsistència.»

I seguim:

Continuem:

3.‐L’ article 28 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) de 1948

«Tota persona té dret a que regni, en l’àmbit social i internacional, un ordre tal que els drets i llibertats enunciats en la present Declaració puguin tenir en el mateix i ple efecte».

4.‐Article 2 de la Declaració de l’ ONU sobre el dret al desenvolupament (1986)

«Els Estats tenen el dret i el deure de formular polítiques de desenvolupament nacional adients i que tinguin como fi la millora constant del benestar del conjunt de la població i de tots els individus  sobre la base de la seva participació activa, lliure i significativa en el desenvolupament y la distribució equitativa dels beneficis que en resulten. 

Més:

5.‐ La força major: davant  la impossibilitat, ningú està obligat (Convenció de Viena de 1969)

«La impossibilitat d’ actuar legalment [...] es la situació en la qual un succés imprevist extern a la voluntat de quin la invoca , el posa en la absoluta incapacitat de respectar la seva obligacióinternacional en virtut del principi segon el qual davant la impossibilitat ningú està obligat.»

I més:

6.‐ L’ estat de necessitat:L’estat de necessitat  correspon  a una situació de «perill per a l’ existència de l ‘Estat, per a la seva  supervivència política o econòmica.

Per a  la Comissió de Dret Internacional de l’ ONU, aquest argument pot ser invocat quan «aquest acte sigui l’ únic medi de salvaguardar l’ interès essencial de l ‘Estat enfrontat a un perill greu i imminent».

Encara més:

7.‐ El canvi fonamental de circumstàncies

Aquesta norma jurídica, que es materialitza en la clàusula «les coses deuen mantenir‐se en el mateix estat que en el moment de la firma del contracte», te com  conseqüència deslligar a les parts de tota obligació continguda en el contracte en el cas d’un canvi profund de les circumstàncies.

I a més tenim:

La ciutadania pot acollir‐se a aquests incumpliments  del dret internacional per a definir un DEUTE IL∙LEGÍTIM: 

“Aquell deute derivat de préstecs que financen o donen com resultat conductes, mecanismes o fenòmens que atempten contra el desenvolupament d’una vida digna de las persones i/o posen en perill la convivència pacífica entre els pobles.”

En el cas de poder demostrar la il·legimitat del Deute, es pot exigir la MORATÒRIA i el REPUDI d’aquest

Què es va aconseguir amb altres auditories?

Situació abans del default argentí% Respect Pressupost

Deute Públic Educació Sanitat

Argentina 46,1 % 21,88 % 22,74 %

Chile 41,8 % 13,33 % 8,05 %

Brasil 16,82 % 17,18 % 19,32 %

Colombia 33,57 % 14,8 % 7,72 %

Ecuador 59,9 % 18,4 % 8,87 %

Méjico  40,03 % 23,71 % 14,14 %

Perú 43,6 % 19,45 % 6,86 %

Argentina: Moratòria unilateral  i quita del 45% del  DeuteEquador: Auditoria y recompra del deute al 28% del seu valor (7.000 milions)