creure i pensar

Creure i pensar25 anys de diàleg cristianisme i cultura

1989-2014

Amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos

En l’edició d’aquest volum ha col·laborat

© dels texts: Anna M. Blasco Bardas, Ignasi Boada Sanmartín, Miquel Calsina Buscà, Josep M. Carbonell Abelló, Jaume Dantí Riu, M. del Mar Galceran Peiró, David Jou Mirabent, Pere Lluís Font, Antoni Matabosch Soler, Ramon Pla i Arxé, Armand Puig i Tàrrech, Josep Rom Rodríguez, Josep M. Rovira Belloso, Carles Torner i Pifarré, Francesc Torralba Roselló

© de l’edició: Fundació Joan Maragall

Primera edició: març del 2014

Projecte i redacció: Anna M. Blasco i Carles Torner Disseny: Josep RomFotografies: arxiu de la FJM i Josep RomEdició: Isidre Ferré

Fundació Joan MaragallC/ València, 244, 2n · 08007 Barcelonahttp://www.fundaciojoanmaragall.orgTel.: 93 488 08 88 · [email protected]

Imprès a Galera Impressors, S.L. BarcelonaDipòsit legal: B 6165-2014

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o de fotocòpia) sense l’autorització prèvia i expressa de la Fundació Joan Maragall.

SUM

ARILluís Martínez Sistach

Josep M. Carbonell Carles Torner

Ramon Pla i ArxéMiquel CalsinaArmand Puig i Tàrrech Francesc TorralbaDavid JouIgnasi Boada Jaume DantíMar Galceran Antoni MataboschJosep M. CarbonellPere Lluís FontJoan RigolJosep M. Rovira Belloso

Anna M. Blasco i Josep Rom

Al servei de la cultura i de l’evangelització25 anys de la Fundació Joan Maragall

Present del passat, present del futurCreure i pensar: una mirada polièdrica

CulturaDiàleg

Els reptes de l’EsglésiaEl perdó: la força per començar de nou

CiènciaPensament meditatiu

Comprendre el presentMística

Ecumenisme Comunicar i discernir

InculturacióCompromís en la política

Déu, el Pare

Una memòria gràficaCicles i cursos

Activitats diversesAula Joan Maragall

Ajuts de la Fundació Joan MaragallPremi Joan Maragall

Col·lecció de llibres “Cristianisme i cultura”Els “Quaderns” de la Fundació Joan Maragall

Revista Qüestions de vida cristianaNadales

Web i xarxes socials

ApèndixMembres del Patronat de la Fundació Joan Maragall

Conferenciants i Consell Assessor 1989-2013Activitats 1989-2013Aules Joan Maragall

Col·lecció “Cristianisme i Cultura”Col·lecció “Quaderns”

Col·lecció Qüestions de Vida Cristiana Entitats col·laboradores i patrocinadores

68

121718212325272931333537394143

4852545556575860616263

656769819799

103107108

Al servei de la cultura i de l’evangelització+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

CONCILI VATICÀ II

VOCACIÓ DE PONT

INTERCANVI D’IDEES

7AL SERVEI DE LA CULTURA I DE L’EVANGELITZACIÓ

Celebrem els vint-i-cinc anys de vida i activitat de la Fundació Joan Maragall. Aquesta Fundació fou constituïda per l’estimat cardenal Narcís Jubany i Arnau, arquebisbe de Barcelona, el 10 de febrer de 1989 perquè treballés en les relacions entre la fe i la cultura.

El Concili Vaticà II, ara fa cinquanta anys, ens parlava del di-vorci entre la fe i la cultura. Davant d’aquesta realitat manifesta-da per l’Assemblea Ecumènica, amb la Fundació Joan Maragall es volia i es vol establir ponts entre el cristianisme i la cultura del nostre entorn. La cultura entesa com una forma històrica d’existir de la persona humana. Tot home i tota dona viu sempre segons una cultura que li és pròpia, que inclou els coneixements, l’art, la moral, la religió, el dret, l’economia, la política, la tècnica i qualsevol altre costum adquirit pels membres d’una societat.

La Fundació Joan Maragall és un espai eclesial que vol estar al servei de la cultura i l’evangelització a casa nostra. Ha tingut sempre la vocació de pont, de mitjà de relació i d’intercanvi en-tre les dues ribes, entre el cristianisme i el món actual, especial-ment la cultura catalana, el món dels allunyats, dels no creients en la dimensió religiosa.

La Fundació Joan Maragall ha treballat molt durant aquests vint-i-cinc anys. Són moltíssimes les conferències i molts els lli-bres publicats. I tot això amb l’esperit evangelitzador d’anunciar Jesús i el seu evangeli, especialment en el món dels intel·lectuals i del pensament.

Encetem un període que ens portarà a les noces d’or amb l’esperança que el pont que sempre ha configurat el treball de la nostra Fundació es faci cada vegada més ample, més transitat; un lloc comú de tots, d’intercanvi d’idees, de valors i de sentit de la vida. Per a poder dur-ho a terme, els membres de la Fundació han intentat sempre ser creadors de pensament, fomentadors de diàleg i de debats, focus de difusió, impulsors d’una xarxa de relacions i editors d’un bon nombre de publicacions.

I tota aquesta tasca ha estat possible gràcies a la dedicació generosa dels membres del Patronat de la Fundació. Per això, em plau agrair-los aquí tot el que han fet per tal que aquesta preuada institució eclesial hagi anat assolint les finalitats per a les quals fou creada.

Gràcies, Fundació Joan Maragall, i endavant amb el treball d’evangelització de la cultura.

25 anys de la Fundació Joan MaragallJosep M. Carbonell

President de la Fundació Joan Maragall

FORMACIÓ

CREACIÓ DE PENSAMENT

DIFUSIÓ

DEBAT

DIÀLEG

REFLEXIÓ

FE CRISTIANA

CULTURA

925 ANYS DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

La Fundació Joan Maragall fou constituïda pel cardenal arque-bisbe de Barcelona, Dr. Narcís Jubany, el dia 10 de febrer de 1989, amb l’objectiu de crear una institució cultural destinada a establir ponts entre el cristianisme i la cultura del nostre país. Uns anys abans, havia encarregat al Dr. Antoni Matabosch –en aquell moment degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i delegat de Pastoral Universitària– que presentés el projecte d’una institució amb aquesta finalitat. Després d’una «ponèn-cia» i d’un treball previ,s es va constituir un grup promotor format pel mateix Antoni Matabosch, Pere Lluís Font, Josep M. Rovira Belloso, Josep M. Via Taltavull i jo mateix. Aquest grup va presentar al cardenal Jubany, a finals de setembre de 1988, la proposta de creació de la Fundació Joan Maragall.

Estàvem convençuts que a Catalunya hi havia la necessitat de promoure una institució diocesana autònoma –no vincula-da pròpiament a la cúria diocesana– que impulsés de manera explícita el diàleg entre la fe cristiana viscuda en Església i la cultura catalana. Tot i que existien a Catalunya la Facultat de Teologia, destinada a la docència i a la recerca en el camp de la teologia, i el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, que agrupava destacats intel·lectuals catòlics, trobàvem a faltar una institució eclesial que promogués específicament la relació amb el món cultural del nostre país.

Des de bon principi, i crec que ens hem mantingut fidels a les opcions fundacionals, hem volgut que la Fundació Joan Maragall fos un espai de creació de pensament, que tingués la voluntat de cercar un pensament cristià propi, lliure, fidel, creï-ble i significatiu dins de la nostra cultura. Aquesta voluntat de ser un espai de reflexió ens demana alhora que la Fundació Joan Maragall sigui també un espai de diàleg i de debat, una institu-ció interlocutora de la cultura del país des d’un catolicisme con-ciliar, catalanista, que rebi positivament i críticament alhora la modernitat. La vocació de servei també ha estat i és una missió de la Fundació, tot promovent la formació i la difusió, cosa que ens ha portat a organitzar diversos seminaris, simposis, aules o jornades. Així mateix, per estendre arreu del país la nostra acció, les publicacions han estat un dels nostres actius més des-tacats durant tots aquests anys.

Veureu en aquesta Memòria un resum de la feina feta. Em sento, el Patronat se sent, raonablement satisfet. Perquè hi ha

tres aspectes que expliquen els nostres vint-i-cinc anys: la con-tinuïtat, l’estabilitat i l’entesa d’un Patronat que s’ha reunit en més de quatre-centes cinquanta sessions, amb un nucli fun-dacional que s’ha mantingut fins ara, inclòs l’equip de gestió, que ha acompanyat fidelment la Fundació Joan Maragall des del principi. El diàleg i la capacitat d’escolta són el mètode que ens ha permès que el conjunt de la nostra reflexió fos lliure i la nostra programació, actualitzada i significativa. Finalment, l’eclesialitat ens ha assegurat una orientació de centralitat que ha marcat la nostra feina durant aquests anys.

Aquests vint-i-cinc anys d’activitat no haurien estat possi-bles sense el suport que sempre hem rebut dels tres arquebisbes que han guiat la diòcesi durant aquest període: els cardenals Narcís Jubany, Ricard M. Carles i Lluís Martínez Sistach. Ells han estat garants de la nostra llibertat d’acció. Vull agrair també a les institucions públiques i privades la seva generositat, que ha permès desplegar la feina de la Fundació des del principi, i al Consell Pontifici de la Cultura la complicitat que ens ha mostrat i que ens ha fet sentir propers. I vull agrair molt especialment a totes i a tots els que han estat membres del Patronat, amb una menció especial per a l’Antoni Matabosch, que ha estat el nostre president durant vint-i-dos anys, a l’equip de gestió i als promo-tors que li han donat suport amb gran fidelitat.

Aquesta Memòria és també la nostra millor presentació de cara al futur. El nostre compromís amb la cultura, amb el país i amb l’Església és indefugible. Ens sabem i ens sentim fills d’un catolicisme conciliar que és una proposta d’identitat i una ma-nera de ser en el món. Un catolicisme capaç d’oferir-se com una proposta de sentit i de vida en un món tal vegada massa des-orientat, fragmentat i mancat d’un horitzó de sentit.

MEMÒRIA

ESPERANÇA

FE

CULTURA

Present del passat, present del futur

ESPERA

RECERCA

CREURE

PENSAR

12 PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

Deia Joan Maragall: mireu una persona en silenci «i vos semblarà un ésser animal més o menys perfecte que d’altres. Però poc a poc ses faccions van animant-se, un començament d’expressió il·lumina’ls seus ulls d’una llum espiritual, sos llavis se mouen, vibra l’aire amb una varietat sub-til, i aquesta vibració material, material-ment percebuda pel sentit, porta en son si aquesta cosa immaterial desvetlladora de l’esperit: ¡la idea!». Quants estadis del pensament enunciats en una sola frase!: la il·luminació d’una llum espiritual; la pa-raula intuïda, incipient, en condensació; el procés d’articulació del sentit; l’esperit encarnat en la idea. De moltes maneres, els vint-i-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall han creat moments i espais per al desvetllament de l’esperit. Temps i llocs perquè ponents en diàleg i públic oient, investigadors en la Bíblia i en tots els camps del saber i persones en recerca, pensadors i lectors s’obrissin a l’experiència descrita per Joan Maragall en el seu Elogi de la paraula, el 1903. Preguntes, assaigs de resposta que són sospesats fins que en sorgeixen noves preguntes per a la medi-tació... Creure i pensar: el títol de la me-mòria dels vint-i-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall enuncia dos pols que tan aviat s’atreuen com es repel·leixen, una tensió d’on sorgeix l’espurna, la flama, la claror de la idea.

El diàleg fe-cultura és la missió de la Fundació Joan Maragall, que el desenvo-lupa mitjançant la formació i la reflexió a través de conferències, cicles i semina-ris organitzats al llarg del curs acadèmic. Ho fa amb el suport d’un programa am-biciós de publicacions que va donant a llum de manera regular obres individuals i col·lectives. La Memòria dels vint-i-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall que el lector o lectora té a les mans ha es-tat pensada per donar raó d’una activitat polièdrica. S’hi inclouen, llistats cronolò-gicament, tant els actes públics, els cicles, les aules, els debats i les conferències com les publicacions en llibre a la col·lecció «Cristianisme i Cultura» (Ed. Cruïlla), a la col·lecció «Quaderns de la FJM» (Ed. Cla-ret) o a la revista Qüestions de Vida Cristia-na, publicada conjuntament amb l’Abadia de Montserrat des del 2009. Al capítol «Una memòria gràfica», hi mostrem la im-portància que hem donat al llarg del temps a la imatge de la Fundació, reflectida en el disseny d’opuscles, publicacions i materials diversos, imatge que uneix l’elegància i la claredat expositiva al sentit profund de la nostra activitat d’inspiració cristiana.

Memòria i espera

Hem volgut reflectir en la memòria dels vint-i-cinc anys un dels trets d’identitat

Present del passat, present del futur

Carles Torner

13PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

de la Fundació Joan Maragall: un Patro-nat reflexiu. La reunió quinzenal del Pa-tronat és dedicada a la reflexió en àmbits diversos –per donar-ne un apunt: des dels debats de ciència i fe fins al procés d’inculturació del cristianisme en la so-cietat moderna–, i és aquest debat sostin-gut al llarg dels mesos i els anys el que va definint, il·luminat per les aportacions del Consell Assessor, el programa d’activitats que oferim a la ciutat de Barcelona.

El Patronat es reuneix al voltant d’una taula. En aquesta conversa circular, en l’escolta i la proposta, es fa viu el diàleg d’una manera propera, veiem avançar la reflexió compartida, la que inspira les ac-tivitats de la Fundació però també la que ens qüestiona i fa anar més enllà. El dia que es fa pública aquesta memòria, el Pa-tronat de la Fundació Joan Maragall s’ha reunit 461 vegades al llarg dels anys, sem-pre en conversa al voltant de la taula.

Un exemple més d’aquest funcio-nament: en la reunió que el Patronat va definir els continguts de la memòria que presentem avui, es va concloure que ha-via de ser una memòria amb projecció de futur. Ho deia sant Agustí, que sentia els fils de la temporalitat ben nuats en el seu pensament: «Hi ha en l’ànima tres temps: el present del passat, el present del pre-sent i el present del futur: el present del passat és el record; el present del present,

la visió; el present del futur és l’espera.» Memòria i espera, record i esperança són indestriables. El record obre el futur. Una memòria conscient d’ella mateixa ha d’incloure, necessàriament, un projecte de futur. Una memòria d’activitats inclou també una voluntat de ser en el demà, una projecció d’idees, una exploració.

Des d’aquesta perspectiva els membres del Patronat actual de la Fundació Joan Ma-ragall han pensat, cadascun des de l’àmbit del saber que li és proper, conceptes que siguin indestriables dels vint-i-cinc anys de vida de la Fundació i, alhora, penyora del nostre futur. Sense cap pretensió de ser exhaustius, aquests conceptes són com els llocs d’una geografia: adés ciutats populo-ses, adés cruïlles de camins nous i antics, adés badies obertes a la mar o valls soli-tàries i boscoses. Cultura, Diàleg, Ciència, Present, Comunicació, Església, Ecume-nisme, Pensament meditatiu, Déu Pare, Mística, Inculturació, Perdó: els conceptes aplegats donen forma al relleu i al contorn d’un país. Un país on viure, perquè la con-tínua meditació i interpel·lació entre la fe i la cultura, en el diàleg interior de cada creient, fa habitable l’univers de la fe.

Una oportunitat per a la fe

Ens sentim hereus d’una tradició de mol-tes generacions de cristians que, en la

Hi ha en l’ànima tres temps: el present del passat, el present del present i el present del futur: el present del passat és el record; el present del present, la visió; el present del futur és l’espera. Sant Agustí

14 PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

cultura catalana, a través de l’art i el pen-sament, de la literatura i la recerca cientí-fica, ha anat donant forma a les vides de les persones. Es tracta d’una geografia de relats i d’imatges, de sentiments i concep-tes, que cada generació hereta, digereix i transforma, i que no és pas patrimoni únic del cristianisme, ni de l’Església, sinó de tota la societat. D’ençà que va néixer la Fundació Joan Maragall ha passat una generació, i ens sentim feliços d’haver fet camí amb tantes persones –però sentim també que ens interpel·la de manera punyent la realitat actual.

Volem pensar la societat present des del diàleg, d’entrada de portes enfora de l’Església, amb tots aquells amb qui com-partim el debat sobre les visions del món, el sentit de la cultura europea o la recerca de la justícia. Diàleg també de portes en-dins de l’Església, que és també diàleg en el cor de cada cristià: amb el creient que ens habita i amb el dubte que sovint ens habita, també. Creure i pensar vol dir viu-re en recerca. En el context actual, contra la indiferència entre creients i no creients, busquem la interpel·lació, l’admiració, la crítica, la conversa. Quan se’ns reclama tan sovint la privatització de la fe en Déu, seguim cercant amb humilitat i rigor una paraula pública. Quan se’ns imposa la tira-nia del mercat, fem memòria que nosaltres treballem per a l’economia del do. En una

societat abassegada diàriament per les imatges i les pantalles, intentem pensar-les, transcendir-les; i quan se’ns proposa tothora el culte a l’aparença, cerquem la vida interior. Quan se’ns ofereix cosmo-politisme vacu, ens sentim hereus d’un universalisme arrelat. Quan girem la vista al nostre entorn i ens corprèn tanta desesperança, preguem per saber viure el nihilisme de la societat actual com una oportunitat per a la fe, la pregunta pel sentit i la recerca de justícia.

Del pensament de Montini al de Bergoglio

Oberta a tots els corrents del pensament modern i la ciència, de la literatura i la recerca acadèmica, la tasca de la Funda-ció Joan Maragall va néixer arrelada en l’Església. En la presentació pública de la Fundació, ara fa vint-i-cinc anys, el car-denal Jubany insistia en la urgència evan-gèlica del diàleg fe-cultura que l’havia convençut de la necessitat d’una fundació semblant: «S’ha de saber teologia des de les dades revelades [...] però també des del coneixement de la problemàtica que la so-cietat actual genera en el plantejament de les necessitats científiques, socials, econò-miques, ètiques, religioses i culturals del nostre temps. I això cal que ho facin [des de la Fundació Joan Maragall], no sols

Cultura, Diàleg, Ciència, Present, Comunicació, Església, Ecumenisme, Pensament meditatiu, Déu Pare, Mística, Inculturació, Perdó: els conceptes aplegats en la memòria donen forma al relleu i al contorn d’un país.

15PRESENT DEL PASSAT, PRESENT DEL FUTUR

per a portar remei a les víctimes de la so-cietat de consum i del benestar, sinó per a aportar la força creadora de la fe com a resistència als processos marginadors i degradadors que ha causat, i manté sense pietat, el món de l’egoisme. La nostra so-cietat catalana, en els moments que viu un nou ressorgiment i una nova consolidació de l’esperit de la nostra nacionalitat, ne-cessita persones, institucions, que siguin veus profètiques de la fe cristiana.»

Jubany, que va participar activament als debats del Concili Vaticà II, compartia intensament les intuïcions de Pau VI en l’encíclica Evangelii Nuntiandi. «Pau VI incorpora el tema de la cultura a l’interior de la tasca primordial de l’Església que és l’evangelització. [...] Es tracta d’“assolir i transformar amb la força de l’Evangeli els criteris de judici, els valors determinants, els punts d’interès, les línies de pensa-ment, les fonts inspiradores i els models de vida de la humanitat, que estan en contrast amb la Paraula de Déu i amb el designi de salvació (EN, 19)”»: d’aquesta manera recollia el pensament montinià el primer president de la Fundació Joan Maragall (i actualment president honora-ri), Antoni Matabosch, en un dels textos fundacionals.

El diàleg entre la fe i la cultura és el lloc mateix de l’evangelització, que pro-voca un descentrament de l’Església en

camí cap a «les perifèries de l’existència». Tot des d’una perspectiva de l’Església universal que va molt més enllà del que és estricament visible, perquè, com afir-mava Pau VI, «l’Església Universal no té altres fronteres que les del cor de l’home pecador».

En un arc de vint-i-cinc anys, el ma-gisteri de l’Església ha acompanyat els passos de la Fundació Joan Maragall. Fins avui. Les paraules sàvies del papa Fran-cesc segueixen interpel·lant la voluntat de la Fundació de recórrer els camins del diàleg fe-cultura: «Déu es manifesta en una revelació històrica, en el temps. És el temps el que inicia els processos, l’espai els cristal·litza. Déu es troba en el temps, en els processos en curs. No cal donar pre-ferència als espais de poder enfront dels temps, de vegades llargs, dels processos. A nosaltres ens correspon engegar proces-sos, més que ocupar espais. Déu es mani-festa en el temps i és present en els proces-sos de la història. Això ens fa preferir les accions que generen dinàmiques noves. I exigeix paciència i espera.»

Paciència i espera, memòria i espe-rança, fe i cultura, creure i pensar: por-tats per aquestes tensions fecundes, hem recorregut vint-i-cinc anys de vida atents a la recerca espiritual en la paraula. Aque-lla recerca a la qual ens convidava, avui fa cent onze anys, el poeta Joan Maragall.

A nosaltres ens corres-pon engegar processos, més que ocupar espais. Déu es manifesta en el temps i és present en els processos de la història. Això ens fa preferir les accions que generen dinàmiques noves. Papa Francesc

PERDÓ

DIÀLEG

INCULTURACIÓ

MÍSTICA

COMUNICACIÓ

PENSAMENT

CIÈNCIA

PRESENT

CULTURA

ESGLÉSIA

ECUMENISME

Creure i pensar: una mirada polièdrica

18 CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

CULTURARamon Pla i Arxé

La Fundació Joan Maragall està sempre associada al seu lema «cristianisme i cul-tura», signe inequívoc de la importància que li donem. És com parlar de cristia-nisme i societat perquè la cultura, en un primer sentit, és un espai social. És, com diu el Diccionari de l’IEC, «el con-junt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimo-ni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble». És per aquest espai social que transiten les nostres vides. Però no és un decorat, perquè ens condiciona: fem co-ses, o les fem d’una determinada manera, perquè així és com es fa en la nostra cul-tura. Però tampoc és un codi inalterable –senyals i sentit– que determini la nostra conducta. La cultura és una obra humana –heretada i transmesa– que evoluciona. I això vol dir que tant la construcció, com la defensa o la transformació de les cultures és possible. Per a bé i per a mal. Però, en qualsevol cas, la cultura té un gran valor perquè només una cultura compartida ens constitueix com a comunitat i ens evi-ta ser una mera juxtaposició d’individus que només poden sobreviure si es defen-sen dels altres i els vencen.

Certament, el pes de les condicions materials en què es desenvolupa una cultura, en aquest sentit antropològic, és gairebé determinant, però no és un

procés autònom de la voluntat humana i hi podem incidir. Cal fer-ho, perquè la passivitat davant de la cultura heretada –sense defensar-la, sense regenerar-la– o la indiferència davant del camí que pren la seva transformació, és, en els dos casos, socialment suïcida. Sense una construcció cultural conscient, l’evolució social i per tant cultural, abandonada a l’instint, ten-deix a regir-se per criteris egoistes de su-pervivència i, aleshores, els més poderosos –mercats inclosos– imposen la seva llei.

I l’antídot de la passivitat és, d’entrada, la reflexió. Un territori en què la Funda-ció Joan Maragall ha treballat i treballarà. Ens cal una reflexió crítica sobre el valor del que hem heretat i ens identifica, sobre com integrar-hi els que convivim en el mateix país o sobre els nostres models so-cials. I cal també fer intel·ligible aquesta cultura heretada, la catalana i l’europea: la seva arrel cristiana i la seva història, l’arrel humanista i la seva història, l’arrel demo-cràtica i la seva història. Aquesta és una reflexió que poden potenciar i visualitzar les «minories creatives» que en sentin la responsabilitat. La Fundació Joan Mara-gall ha de seguir sent una d’aquestes «mi-nories creatives».

Cal pensar també, i molt especial-ment, en la cultura contemporània que estem construint: el pensament, el model social, les arts o el concepte de l’home que

hi ha darrere d’aquests canvis. I en aquest punt cal estar especialment atents al pa-per que la religió –i singularment el cris-tianisme– té en aquest procés. Amb dos objectius: «superar la mera juxtaposició entre el cristianisme i la cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cris-tiana», com consta en els principis de la Fundació Joan Maragall, i valorar les con-seqüències del progressiu afebliment dels signes que fan present el cristianisme en la nostra cultura. Cal constatar que darrere d’aquest procés hi ha una visió de la vida en què els homes són considerats només com el resultat d’un procés biològic regit per l’instint i que acaba amb la mort. Però hom té també dret que siguin visibles, en la pròpia cultura, els signes d’una alter-nativa religiosa. No com una imposició que obligui a acceptar conviccions no desitjades, sinó com una porta oberta a l’esperança que estigui present en l’espai comú.

Hi ha una altra accepció del mot cul-tura que és segurament la preferent en l’ús ordinari de la llengua: la de la cultura com a «conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.» (DIEC). Tothom, o gai-rebé tothom, valora que una persona sigui culta: ho procuren els pares, ho afavorei-

19CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

La paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món, perquè en ella s’abraceni’s confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa. Joan Maragall

xen les institucions, ho procura l’individu amb voluntat de preparació i superació. Però amb què identifiquem aquesta cultu-ra? Doncs, bàsicament, amb tenir aquelles informacions que ens permeten identificar fets, persones i obres de la intel·ligència humana. Tenir cultura, en aquest sentit, és molt important perquè és una condició prèvia, indefugible: és com saber un idio-ma sense el qual l’accés als textos és impos-sible. Però saber un idioma no garanteix la qualitat del que es llegeix ni una compren-sió adequada del que s’hi diu.

Per aconseguir-ho, cal que identifi-quem la cultura amb la funció que li és pròpia sense distorsionar-la amb succe-danis legítims però impropis, de la ma-teixa manera que els llibres poden fer bonic en una estanteria, però la seva ver-tadera funció és la de ser llegits i entesos. La cultura refereix –o, en l’art, expressa– el que els homes sabem, sentim, creiem o imaginem, és a dir, el que som. El seu sen-tit ha d’ultrapassar l’anècdota personal –el que en diem tenir un valor universal– i ha de respondre a una imatge adequada –és a dir complexa– de l’experiència humana: la simplificació maniquea, l’anecdotisme, la banalització o el sectarisme, poso per cas, empobreixen la informació. Però si ens referim específicament a les arts i res-tringim la reflexió a les relacions entre fe i cultura, la identificació entre les arts i la

vivència humana universal –per dir-ho amb totes les lletres– que s’hi expressa, té tres conseqüències. Primera, que des del punt de vista religiós, el valor dels produc-tes culturals, per a un cristià, no es redueix als que exhibeixen signes inequívocament cristians, perquè pel sol fet de ser humà –fins i tot amb independència de la quali-ficació ètica que ens mereixin (els films de Leni Riefenstahl o la pintura de Francis Bacon, per exemple)– ens importa i ens implica com tot el que és humà, obra de Déu. Segona, que la fe religiosa –i els sig-nes amb què s’identifica el cristianisme– és un aspecte indefugible de la condició humana; un fet, aquest, que mostra les conseqüències –negatives, empobridores– del desconeixement progressiu entre els joves del codi de la iconografia cristiana i, el que és més important, la insensibili-tat per la dimensió religiosa de la huma-nitat. Tercera, aquest plantejament sobre la cultura comporta també un criteri de valoració dels productes culturals, per-què fomentar, difondre, compartir, crear o entendre la cultura vol dir que no fem prevaldre el valor del mer entreteniment, els criteris del mercat, de l’evasió, de l’emoció superficial, de l’erudició autotèli-ca, de l’egocentrisme, de l’exhibicionisme de l’autor, de l’espectacle com a objectiu, de la diversió o de l’entreteniment com a meta, etc. Com a estímuls complementa-

ris, molts d’aquest aspectes són positius; com a finalitat, pobres. Perquè la cultura pot tenir funcions molt diverses a més de les essencials. Tot és legítim però no tot és pertinent, de la mateixa manera que és lí-cit fer papiroflèxia amb els fulls d’un diari, però no es pot oblidar que la seva funció preferent és informar; i, si no és demanar massa, informar amb rigor. Continuar amb la dedicació a la cultura que caracte-ritza la Fundació Joan Maragall, i fer-ho «humanant-la», com diria Maragall, ens és essencial. És a dir referint-la al que els homes –no només un individu particu-lar– som, sentim, creiem o pensem i fer-ho arribar amb aquest rigor a molts.

J. MARAGALL, Fe i cultura en Joan Maragall, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 17, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 1993.

W. KASPER, G. AMENGUAL, J. DANIEL, A. INIESTA, J. TUROWICZ, V. KARUNAN, H. BORAT, A. EVERDING, J.M. BALLARÍN, Cristianisme i cultura a l’Europa dels anys 90, “Cristianisme i cultura”, núm. 5, Barcelo-na: Ed. Cruïlla-FJM, 1991.

“La cultura”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 235, 2009.

El pressupòsit principal per al sorgiment d’un diàleg vertader és que cadascú es refereixi a l’altre com a aquest home. Comprenc l’altre, comprenc les seves raons, la seva situació, el que és seu. Comprenc que és essencialment d’una altra manera diferent a la meva en aquesta –la seva– forma determinada, pròpia, única i exclusiva.I l’accepto de tal manera que goso dirigir-li, justament a ell, la meva paraula. Martin Buber


DIÀLEGMiquel Calsina

La idea de la dignitat absoluta de l’individu és, sens dubte, una de les aportacions més singulars i cabdals de la cultura i la filosofia occidentals a la praxi sociopolítica. En el seu origen hi tro-bem des del concepte cristià de persona fins a les aportacions del dret romà; des de la doctrina del dret natural dels primers liberals i forjadors de la democràcia fins a l’horitzó de justícia social que propugna la tradició del socialisme. El diàleg és –com diu l’escriptor Claudio Magris– l’altra cara d’aquesta primacia de l’individu i de la igualtat de drets de tots els homes.

La freqüent banalització del diàleg en l’àmbit polític, social o religiós no anul·la, tanmateix, el seu valor essencial. A l’era de la globalització i de l’increment imparable de les possibilitats de co-municació entre visions, cultures i sistemes de valors a voltes oposats, el diàleg esdevé ineludible, l’actitud més plenament humana enfront de les temptacions tothora presents del relativisme cul-tural i del fonamentalisme; l’alternativa més edi-ficant davant de l’atomització de la veritat, d’una banda, i de l’afirmació intransigent d’uns valors absoluts, de l’altra. Diàleg vol dir entrar en una discussió oberta i fraterna amb el tu; maldar per fer valer les pròpies idees, sí, però amb la disposi-ció d’ànim, des d’un bon començament, de deixar-se convèncer per l’altre si el seu plantejament re-sulta més ben fonamentat des d’un punt de vista lògic o simplement humà.

El diàleg és, certament, una eina al servei de la resolució pacífica de conflictes en un món cada vegada més complex. Però l’autèntic diàleg –tant

en l’àmbit social i polític com en l’interpersonal–és quelcom que va més enllà. Pressuposa almenys dues premisses per tal que no esdevingui un sim-ple intercanvi dialèctic de monòlegs tancats en si mateixos: el reconeixement d’una igual dignitat entre les parts que dialoguen i la generositat de no aferrar-se a la presumptuositat d’ésser els únics dipositaris de la veritat. Perquè la veritat, com diu el teòleg Hans Urs von Balthasar, és simfònica. La simfonia com una imatge de bellesa i d’harmonia, però sobretot de confiança, malgrat que no està exempta de tensions i conflictes. La dissonància és una cosa; la cacofonia, una altra ben diferent. Potser la dramàtica falta de fiabilitat d’uns envers els altres de la qual parla l’escriptor portuguès Ga-briel Magalhães sigui la dificultat més fonda, avui, a l’hora d’iniciar diàlegs autèntics.

Els filòsofs del diàleg ens parlen del Déu de la tradició bíblica com un Tu que s’atansa a l’home, que es fa present en la seva història personal i surt insistentment al seu encontre amb la intenció de dialogar amb ell. Aquest és el sentit de la kénosis del Déu de l’Evangeli, tal com la descriu Enzo Bianchi: Déu es fa home perquè l’home esdevingui més plenament humà. El diàleg de Jesús amb els seus contemporanis –sovint feixuc i difícil– com a signe eficaç d’aquesta humanitat humanitzada.

És des d’aquest esperit que la voluntat de cons-truir ponts de diàleg entre fe i cultura moderna, d’esdevenir punt d’encontre entre església i so-cietat, ha estat un dels principis fonamentals que han guiat l’actuació de la Fundació Joan Maragall aquests darrers vint-i-cinc anys.

N. JUBANY, N. LOSSKY, G. DEFOIS, El repte del diàleg o els nous signes dels temps, “Quaderns de la Fundació Joan Mara-gall”, núm. 12, Barcelo-na: Ed. Claret-FJM, 1992.

No pot tenir Déu com a Pare el qui no té l’Església per mare […]. El misteri de la unitat de l’Església és indicat clarament a l’Evangeli, on es parla de la túnica de Jesucrist, el Senyor: no es divideix ni s’esquinça […]. El qui es revestirà de Crist, que rebi el vestit intacte i posseeixi aque-lla túnica indivisa i íntegra […]. No pot posseir el vestit de Crist el qui fereix i divideix l’Església de Crist. Cebrià de Cartago


ELS REPTES DE L’ESGLÉSIAArmand Puig i Tàrrech

L’Església és una mare i diu Cebrià de Car-tago que difícilment es pot tenir Déu com a Pare si no es té l’Església per mare. Doncs bé, aquesta mare, de la qual el papa Francesc se sent profundament fill, té obertes quatre grans qüestions en els pròxims anys.

1. La relació entre els qui afirmen confes-sar la fe de l’Església catòlica i els qui manifesten de pertànyer a una cultura de matriu catòlica –la catalana– però no comparteixen la fe de l’Església. ¿Serà l’Església capaç d’atraure els catòlics cul-turals a una fe activa i explícita en Nos-tre Senyor Jesucrist, o bé el nombre de creients amb consciència plena de ser-ho anirà minvant cada vegada més –tot i mantenir-se fins i tot el nombre dels dits catòlics culturals?

2. La coexistència del catolicisme amb al-tres tradicions religioses en un món re-ligiosament plural. En un món de reli-gions a la carta, on el sentiment religiós passa sovint pel sedàs de l’individualisme que consumeix creences, les barreja i les combina, i en fa un producte poc definit, ¿serà capaç el catolicisme de mantenir la seva especificitat i naturalesa pròpies, si bé amb molta intel·ligència i sensibilitat? ¿Serà capaç de ser una religió amarada per l’Evangeli de Jesús i no una simple ONG?

3. El fenomen, típicament europeu, de la indiferència religiosa. La dictadura del materialisme ha fet créixer exponencial-ment els qui només veuen en la perso-na un concentrat de biologia i de pul-sions, raonaments i desigs. ¿Serà capaç l’Església de no convertir-se en una relí-quia de temps passats, sense missatge ni proposta? ¿Podrà ser capgirada l’astènia espiritual, o bé Europa caurà en un es-cepticisme sense retorn amb relació a si mateixa i a les grans columnes –entre les quals el cristianisme– que l’han configu-rada?

4. La relació de cohesió entre fe i vida, entre la identificació d’un mateix com a cristià i les actituds i els comportaments real-ment adoptats i practicats. Hi ha grans temàtiques, proposades per l’Església i relatives a la praxi eclesial, a la moral social i de la persona, que no correspo-nen amb la manera de fer habitual dels batejats en Crist. La gran pregunta és: «què vol dir viure en cristià?». Caldrà te-nir particularment en compte el text de Mateu 25.

“El Concili Vaticà II, avui”, taula rodona amb la participació de Josep Escós, Teresa Forcades, Lluís Foix i Joan Rigol,10 de maig del 2012.

El perdó no és una acció pura-ment jurídica, no és condonar un deute; és un acte ontològic que fa desaparèixer la culpa […]. El perdó és un acte de ‘de-creació’, anul·la la culpa; és una participació activa en la creació contínua, és la superació de la causalitat mecanicista gràcies a la força de la llibertat.Raimon Panikkar


EL PERDÓ: LA FORÇA PER COMENÇAR DE NOUFrancesc Torralba

El perdó mai no és una casualitat. Tampoc no és una necessitat de la natura, ni una fatalitat his-tòrica. És, en qualsevol cas, un acte humà, una expressió de la més profunda llibertat, una mani-festació de la creativitat. El perdó mai no s’esdevé d’una manera instintiva o mecànica. És la conse-qüència d’un esforç, d’un acte decidit i reiterat de la voluntat que ha estat capaç de superar l’orgull ferit.

No és una forma de laxisme moral, ni una es-pècie de permissivitat que descarrega l’ofensa de la seva gravetat. El perdó és conscient del mal, és sabedor del dolor causat. Perdonar és donar una possibilitat més, és apostar novament per la bon-dat de la persona. «El veritable perdó –escriu C. S. Lewis– implica mirar sense excuses el pecat, la part inexcusable, quan s’han descartat totes les circumstàncies atenuants, veure’l en el seu horror, en la seva baixesa i maldat i reconciliar-se, mal-grat tot, amb l’home que l’ha comès.»1

El perdó no és l’oblit. De fet, el record és la condició de possibilitat del perdó. Només es pot perdonar si es recorda el mal sofert. El perdó ens allibera del verí de l’odi i de l’opressió espiritual. Ens emancipa de l’esclavitud de la por. Ens en-senya que sota una conducta cruel i inhumana hi ha un cor que, més enllà dels actes, que no es poden redimir de cap manera, hi ha una ànima valuosa. No és senzill confiar que, sota l’aparença monstruosa, hi reposa una ànima bella, una gus-pira de bondat, d’unitat, de veritat; un fragment de divinitat colgada en la carn que aspira a obrir-se camí, que espera que algú la desperti del seu

somni. Perdonar és, en el fons, confiar, creure en la condició humana.

Paul Ricoeur explica que la capacitat de perdó està íntimament relacionada amb la lògica del do, amb la capacitat d’estimar. Perdonar és donar una nova ocasió, és oferir un nou vincle, un territori verge per començar altrament. És, al capdavall, una expressió de l’amor, perquè només qui estima és capaç d’oferir una nova possibilitat a l’altre. És una forma de confiança implícita en la regenera-ció, en què la persona val més que els seus actes.

Seguint el Càntic dels càntics, Paul Ricoeur considera que l’amor és més fort que la mort, o, dit d’una altra manera, que el perdó és més fort que la revenja o el ressentiment. No hi ha certeses matemàtiques que puguin avalar aquesta hipòte-si metafísica, ni tampoc formes de contrastar-la històricament, però és bell pensar que el perdó pot més que la venjança i que, per molt que ens obstinem a odiar, l’amor és més fort, més intens i més fecund que l’odi.

1 C. S. Lewis, El perdón y otros ensayos. Santiago de Chile: André Bello 1998, p. 12.

“L’Església demana perdó”, taula rodona amb la par-ticipació d’Ignasi Boada, Pere Lluís Font, Antoni Matabosch i J.M. Rovira Belloso, 27 de març de 2000.

Admetre que hi ha Quelcom que no podem penetrar; pensar que les raons més profundes, que la bellesa més radiant que la nostra ment pugui assolir, en són tan sols les formes més elementals d’expressió; aquest reconeixement, aquesta emoció, són l’actitud verita-blement religiosa. Albert Einstein


CIÈNCIADavid Jou

La ciència i la tecnologia formen part central, im-plícitament o explícitament, de l’ambient cultural en què estem immersos. Tot i que en principi les seves aportacions són neutrals pel que fa a l’àmbit metafísic i religiós, les seves repercussions cul-turals indirectes sobre allò que la gent considera versemblant de creure, acceptable de fer i plausi-ble de manifestar són molt grans. Per això, el con-tacte amb la ciència i la tecnologia és una de les pedres de toc de la inculturació i la transmissió de la fe en la nostra societat, i un dels aspectes més vius i actuals del diàleg entre fe i raó.

La ciència invita a rellegir el món, la tecno-logia invita a actuar sobre el món, la medicina alleuja, guareix i allarga la vida: proporcionen mitjans per a les nostres actuacions i permeten viure més anys, però no ens aclareixen quines han de ser les finalitats i prioritats que ens serveixin de guia. No parlen d’ètica ni de sentit de la vida, no parlen d’Amor ni de l’Altre; acceleren el ritme de la història, però no ens diuen cap on anem; ens inunden d’informacions i de distraccions, però no ens descobreixen la saviesa del coneixement de si mateix, del compromís envers l’altre i de la fruïció de la serenitat i de la bellesa.

Convé que la fe explori les seves raons i les sàpiga dir, sense defugir les perplexitats a què ens veiem abocats per tantes novetats sorprenents, atabaladores en el seu ritme frenètic. El diàleg entre ciència i fe és ple d’al·licients: estimula a conèixer més ciència, a reflexionar més profun-dament sobre la fe, a documentar-se millor so-bre filosofia i teologia, a viure amb més intensitat

les preguntes de la vida, a aprendre nous mitjans d’actuació: és un dels grans llocs de diàleg entre ciència i humanisme, una de les grans perspecti-ves de construcció d’un futur més obert, més ric, més sostenible i més just.

Les preguntes de la religió són diferents de les de la ciència, però hi ha una reverberació entre les unes i les altres. Comparar les diverses inter-pretacions del món ajuda a no absolutitzar-ne cap, a estar més obert a l’esperit i a la curiositat, a compartir amb més passió els coneixements i els dubtes, a conèixer millor les inquietuds dels altres. La Fundació Joan Ma-

ragall ha tingut sempre present la ciència entre les seves activitats, amb cicles de conferències sobre temes relacionats amb la cosmologia, l’antropologia, l’evolució, la bioètica, la neuro-biologia, els orígens de l’univers, de la vida i de la humanitat, la fi del món, entre d’altres, o en cicles sobre temes genèrics com ara la memòria, el buit, el silenci, la llum, l’aigua, el somriure, o l’infinit, abordats des de les arts, la literatura, la filosofia, la història, l’economia, la ciència i la religió.

Si tota la nostra vida fos dedicada a la fascinació i a la disciplina del pensament, po-dríem oblidar fàcilment el fet que la realitat se’ns obre només gràcies a una participació existencial, entrant en la situació sobre la qual fem una afirmació conceptual. Paul Tillich


PENSAMENT MEDITATIUIgnasi Boada

«Pensar»: aquesta paraula prové de pensare, fre-qüentatiu de pendere, pensum, que vol dir ‘pesar’ o ‘sospesar’. Aquesta etimologia indica una analo-gia entre ‘pensar’ i ‘sospesar’ mentalment, potser meditar, però no d’una forma inconnexa ni d’una manera excepcional sinó amb freqüència, com si fos un hàbit. La llengua ens suggereix que pensar una sola vegada pròpiament no és pensar. Pen-sem quan pensem amb freqüència, quan retor-nem una i altra vegada sobre el que hem pensat, quan esdevé una pràctica de la nostra vida, un estil de vida, un exercici continuat.

El pensament, com l’art, és certament el re-sultat d’un gran esforç i d’un gran treball. No hi arribem d’una manera improvisada. Però alhora també és el resultat d’una gran humilitat, d’una gran espera, d’una gran escolta; també és el re-sultat de quelcom que és rebut des de fora, no pas generat des de dins d’una forma merament indi-vidual i aïllada.

El pensament és dialògic: es produeix en la forma d’un diàleg. El pensament arriba a un cert grau d’excel·lència quan recorda i comprèn la seva gènesi; per això és difícil que hi hagi un pensa-ment que mereixi aquest nom i que sigui arro-gant, que es cregui autosuficient. En la compren-sió de la seva gènesi, el pensament recorda el tu (humà o diví) a qui ha escoltat, amb qui ha dialo-gat i viscut. Per això en el pensament que s’acosta a la comprensió del seu origen hi ha sempre la traça de la gratitud per la presència generosa de l’altre en la pròpia vida.

A la vegada, la concentració en la qual es pro-

dueix el pensament meditatiu necessita del mo-ment de la solitud i del silenci. Podríem dir que la solitud és fecunda quan es combina equilibra-dament amb el diàleg, quan torna del diàleg i va al diàleg. Potser és en el moment de solitud que podem comprendre d’una manera especialment clara els límits del pensament i de les paraules. Perquè comprendre el pensament no és només comprendre’n la gènesi: també és arribar a capir-ne d’una manera o altra els límits. En la solitud recordem les paraules, les ordenem, i ens adonem que per comprendre-les ens cal transcendir-les.

P. LLUÍS FONT (ed.), Història del pensament cristià. Quaranta figures, Barcelona: Proa-FJM, 2003.

El moviment de la història resulta de la coexistència dels camps [de les ciències joves] i de la interacció dels factors, així com del canvi continuat de llurs relacions quantitatives i qua-litatives [...]. Per tant, no pensar en l’actual per si mateix, ans a partir del passat, no interessar-se pel pas-sat en si mateix, ans perquè pesa sobre el present, aquesta és l’única manera d’apoderar-se encertada-ment de l’un i de l’altre. Pierre Vilar


COMPRENDRE EL PRESENTJaume Dantí

Un tret propi de la condició humana és que da-vant de la realitat de cada època apareixen acti-tuds diferenciades: la de resistència al canvi, a la novetat, per contraposició a un passat sobreva-lorat; el rebuig per discrepància ideològica, que aboca a crear un món propi, un cert aïllament defensiu; i la que cerca comprendre el present, entendre’l, interpretar-lo. Les dues primeres, tot i que naturals, resulten eixorques per al procés de creixement personal i de millorament de la vida social. Ans al contrari, la tercera parteix del reco-neixement que el present és el nostre, i no només l’ara sinó també el conjunt del nostre temps, i que per aquest mateix motiu contribuïm a configurar-lo, sigui per acció o per omissió. D’altra banda, es tracta d’un present que canvia amb rapidesa i que per això exigeix una anàlisi crítica constant, més enllà de l’apreciació superficial que sorgeix de la simple coexistència, derivada molt sovint de la gran quantitat d’informació, immediata, que ofe-reixen els diferents mitjans de comunicació.

Com a corresponsables del temps que ens toca viure, ens cal poder-lo comprendre, fer-ne una interpretació aprofundida dels fets, de les se-ves causes i conseqüències, per tal de poder apor-tar línies de reflexió i propostes d’actuació que permetin superar els atzucacs que apareixen, els desequilibris personals i socials, la conculcació de drets individuals i col·lectius, i a la fi transfor-mar tot allò que deshumanitza. Per portar a ter-me aquesta tasca són indispensables els recursos de diferents àrees de coneixement, també la de l’anàlisi històrica, ja que aquest present és el re-

sultat del passat, més immediat o més llunyà, que estudiat en la seva formació i en la seva evolució aporta elements essencials per a la comprensió de l’actualitat.

La mirada creient del present parteix de la va-loració tal com és, discerneix el que és al servei de la persona en la seva integritat i del bé comú, i proposa les vies de projecció cap al futur.

Johann Baptist Metz, “Camins i canvis de la teologia política”, Aula Joan Maragall 2, 1998.

“La política”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 234, 2010.

La mística és allò sobre el qual no es pot parlar i a propòsit del qual cal, per tant, callar.

Juan Martín Velasco


MÍSTICAMar Galceran

La paraula «mística» ve del terme grec mystikos, ‘relatiu als misteris’. I tant el terme «mística» com «misteri» es relacionen amb el terme grec myeín, que significa ‘tancar’ o ‘estar tancat’. En una pri-mera aproximació etimològica, doncs, veiem que la mística té a veure amb allò que resta ocult, amagat, secret, inaccessible.

Des de les diferents tradicions religioses, la mística s’entén com aquella experiència personal de trobada o relació amb el misteri, amb el trans-cendent, amb l’inefable, amb l’Absolut, el total-ment altre, el sagrat... És una experiència de tro-bada amb quelcom que no es veu aparentment, que resta ocult, que transcendeix la realitat em-pírica aparent.

Es tracta, doncs, d’una experiència intersub-jectivament significativa. Per això el terme «místi-ca» pot ser susceptible de tenir diversos significats i no està exempt d’ambigüitat. Per als cristians, po-dem dir que la mística és aquella experiència de l’Amor de Déu encarnat en Jesús. El místic cristià és aquell que viu la seva vida arrelada en Jesucrist. Aquell que ha percebut i reconegut la presència de l’Amor del Déu de Jesús que es manifesta en la pròpia vida a través de mediacions que poden ser més o menys explícites (l’encarnació d’un tu concret, una veu interior, la contemplació de la bellesa en la natura...). Es tracta d’una experiència totalitzant, que engloba i dinamitza tot el ser de la persona, que et dota d’una nova cosmovisió, que redimensiona la pròpia vida.

I sense la vida mística no es pot fer l’anunci de Crist; per això Karl Rahner va fer aquesta emble-

màtica afirmació: «El cristià del futur o serà místic o no serà cristià.» I insistia: «Sense l’experiència religiosa interior de Déu, cap home pot romandre essent cristià a la llarga, sota la pressió de l’actual ambient secularitzat.»

També Benet XVI, en la seva encíclica Deus caritas est, feia aquesta rotunda afirmació: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per una trobada o un esdeveni-ment amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva.»

La mística cristiana, però, és una mística exi-gent. No és una experiència de cotó fluix, edulco-rada o enlairada, una experiència de plenitud o benestar que ens aïlla del món, sinó l’experiència d’un Amor que comporta la Creu. Místic és aquell que viu entregat a la cura d’un malalt d’Alzheimer perquè veu en ell el rostre del Crist sofrent a qui es lliura per alleugerir-li el sofriment, o el pare/mare de família que es lliura amorosament i misericor-diosament als seus fills malgrat no acompleixin les seves expectatives, o el que es lliura apassio-nadament i amb entusiasme a la seva feina com un servei a la societat. La mística és l’experiència interior de l’Amor de Déu que transforma el món per a fer-lo més habitable.

A. CASTIÑEIRA, L’experiència de Déu en la postmodernitat, “Cristianisme i cultura”, núm. 3, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 1991.

J. M. RAMBLA, C.M. PIFARRÉ, L’experiència mística i el cristia-nisme, “Cristianisme i cultura”, núm. 58, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 2002.

J. M. MARTÍN VELASCO, Mística i humanisme, “Cristianisme i cultura”, núm. 53, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 2006.

A. BARACCO, Mística i vida quotidiana. El testimoni d´Egied van Broeckhoven, “Cristianisme i cultura”, núm. 46, Barcelona: Ed. Cruïlla-FJM, 2007.

34

El moviment ecumènic és una pere-grinació comuna a través de diferents formes de diàleg que estan íntima-ment vinculades entre si i que es com-plementen les unes amb les altres. Per tant, el diàleg ecumènic és un diàleg teològic en la veritat i en la coopera-ció pràctica, un diàleg d’amor i vida; es tracta, en el seu nucli, d’un diàleg espiritual. Paul Ricoeur


ECUMENISMEAntoni Matabosch

L’ecumenisme és un moviment cristià constituït per tot un seguit d’idees, obres, sentiments, trobades, publicacions i celebracions, que tenen com a fi-nalitat preparar la unitat no només de tots els cristians, sinó també de les comunitats cristianes. Una unitat nova i renovada on l’essencial sigui comú: confessió de la fe apostòlica, predicació del mateix evangeli, partir el mateix pa, compromís social. La divisió dels cristians és contrària a la voluntat de Crist i alhora un escàndol que dificulta el testimoni cristià (Joan 17: units perquè el món cregui).

L’inici de l’ecumenisme és la trobada de missioners protestants el 1910 a Edimburg. Un esdeveniment clau va ser la creació del Consell Mundial d’Esglésies a Amsterdam el 1948, on s’apleguen confessions d’arrel luterana, calvinista, anglicana i ortodoxa, i en el qual es madurà el concepte i el treball ecumènic. L’ecumenisme abandona tota voluntat de retorn o conversió a una altra església i es basa en el reconeixement dels valors cristians existents en les altres confessions i la necessitat d’un diàleg veritable i constant. El diàleg ecumènic demana anar cada vegada més a les arrels cristianes per tal d’acostar-se junts al que és essencial, tot aprenent els uns dels altres. El camí ha de ser necessàriament llarg perquè hi ha moltes diferencies i han passat molts segles. L’Església catòlica apostà per l’ecumenisme en el Concili Vaticà II (1964) i des d’aleshores el moviment ecumènic s’ha estès molt i s’ha aprofundit.

El moviment ecumènic ha fet avançar les confessions cristianes en temes de doctrina, especialment en acords sobre eucaristia, baptisme, església, etc., per mitjà de comissions teològiques mundials. S’ha incrementat la col·laboració en temes socials, en estudis de la Bíblia, en formació, en col·laboració pasto-ral, entre d’altres. Es pot ben dir que, tot i que queda encara molt per fer, en cinquanta anys les confessions cristianes han avançat vers la unitat més que en el darrer mil·lenni.

J.I. GONZÁLEZ FAUS, J.M. JAUMÀ, Dietrich Bonhoeffer. Con-ferències a la comunitat de Barcelona, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 94, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 2011.

A. MATABOSCH,Testimoniatges. Identitat cristiana i diàleg interre-ligiós, “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, núm. 100, Barcelona: Ed. Claret-FJM, 2012.

L’adquisició de nous mètodes per a transmetre el missatge evangèlic forma part de l’impuls evangelitzador constant dels creients, i la comu-nicació s’estén avui com una xarxa que abasta tot el globus, de manera que el requeriment de Crist adquireix un nou sentit: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, prego-neu-ho des dels terrats» (Mt 10,27). Benet XVI


COMUNICAR I DISCERNIRJosep M. Carbonell

La comunicació i les comunicacions –que tot i no ser el mateix són indissociables– estan transformant les nostres societats i la vida humana mateixa. Els canvis semblen desenvolupar-se verti-ginosament sense cap horitzó de futur clar. Les nostres nocions de temps i d’espai s’han vist transformades. El món sembla haver entrat en un procés de globalització sense retorn, que ha anat acompanyat de l’eclosió de la ciència i la tecnologia, les quals avui com mai en la història de la humanitat pretenen endinsar-se en el misteri mateix de la condició humana i respondre-hi.

No podríem entendre les contradiccions i les paradoxes que vivim sense comprendre el pes que avui tenen les comunicacions i la comunicació. Avui com mai abans, el món es troba travat –o així ho creu– per unes xarxes electròniques que condicionen el nostre aprenentatge de la realitat i la nostra relació amb els altres, i que representen alhora les noves àgores de relació i in-fluència. La comunicació, cada vegada més realitzada a través de continguts digitalitzats que la condicionen, es transforma: a la comunicació interpersonal de sempre i a la més recent comu-nicació de masses, s’afegeix la comunicació a través d’Internet i les xarxes socials. La possibilitat que tota la població del món estigui connectada ja és gairebé una realitat: el nombre d’usuaris de telefonia mòbil s’acosta al d’habitants del planeta.

Amb l’esclat de les comunicacions i de la preponderàn-cia del llenguatge audiovisual, i també –cal recordar-ho– amb l’economia de mercat i de consum que sembla envair tots els racons del món, la nostra cultura s’ha abocat a l’espectacle i a l’entreteniment i ha afeblit el raonament. La superficialitat sem-bla associar-se amb a la fragilitat del nostre entorn. Les comuni-cacions afavoreixen la velocitat d’una «modernitat líquida», amb paraules de Zygmunt Bauman, cosa que ha convertit la precarie-tat en el signe del nostre temps. Vivim en un món on s’imposa l’acceleració per sobre del que perdura, la novetat per sobre de la tradició, la velocitat per sobre de la serenitat. Ens trobem en una

societat on l’accés a la informació hauria hagut de permetre’ns un millor assentament de les visions, dels projectes i dels valors de les persones, però som en una societat basada en la precarietat, la provisionalitat i la superficialitat. En aquest context, les persones experimenten un sentiment de desconcert.

Per això el cristianisme, des de les seves diferents tradicions i experiències d’inculturació, hauria d’aspirar, en un món cada vegada més globalitzat, a representar una font de discerniment per a cadascun de nosaltres; i a les noves àgores de la societat de la informació, una font de sentit, que fos mediació per a apropar-nos i endinsar-nos en el camí del coneixement, del bé i de l’amor. El cristianisme hauria de proporcionar un respir a les persones perquè no perdessin el nord i ajudessin a construir una comuni-tat humana honesta i en pau. Discerniment i respir per a superar les interferències que permanentment ens envolten. Per a saber rebre i donar, escoltar i enraonar, jutjar i actuar, viure i envellir. Un procés per al qual la comunicació i les comunicacions esde-venen imprescindibles. Elles s’han convertit en les noves àgores del segle XXI.

“Realitat mediàtica”, simposi amb la participació de Jaume Casals, Josep Ramoneda, Enrique Gil Calvo, Sebastià Serrano, André Glucksmann i Josep M. Via Taltavull, gener-febrer del 1994.

Bisbe Joan Carrera, “Dir i fer la veritat”, conferència de cloenda del cicle “Veritat i mitjans de comunicació”, organitzat per l’Institut Supe-rior de Ciències Religioses de Lleida i la FJM, 14 d’abril del 2005.

[El dia de la Pentecosta,] quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcer-tats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien: ¿No són galileus tots aquests que par-len? Doncs, ¿com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? (Ac 2,6-8)


INCULTURACIÓPere Lluís Font

Inculturació és un neologisme que s’ha anat ge-neralitzant des de fa mig segle per a designar el fenomen de l’aclimatació del cristianisme a les diverses cultures, o, dit d’una altra manera, per a referir-se a les diverses formes d’interacció entre l’Evangeli i cada univers cultural en què és predi-cat i viscut.

Si parlem d’inculturació és perquè religió i cultura no es confonen, però tampoc no són rea-litats mútuament extrínseques. De fet, tota cultu-ra (fins i tot la moderna, tan secularitzada) té una dimensió religiosa, i tota religió (fins i tot la que es té per revelada) necessita una mediació cultu-ral. La raó d’aquesta necessària mediació cultural és que una revelació no disposa mai de mitjans expressius propis, sinó que els ha de manllevar sempre a la cultura dels seus destinataris perquè aquests la puguin comprendre. Igualment, una fe, és a dir, la resposta a una revelació, només pot expressar-se a l’interior d’una determinada cultu-ra. Perquè tota religió és culturalment immanent, encara que sigui intencionalment transcendent. La intencionalitat transcendent només es pot ex-pressar amb recursos culturalment immanents.

El cristianisme, com tota religió, s’ha d’expressar en una cultura determinada, però sense quedar-hi necessàriament lligat: en realitat, la fe cristiana transcendeix totes les cultures, de manera que pot expressar-se, simultàniament o successivament, en cultures diferents. Però la «transculturació» (el pas de l’expressió en una cultura a l’expressió en una altra cultura) no es fa mai de manera me-cànica, com si fos un canvi de camisa. Perquè

l’expressió no és mai totalment externa al contin-gut, ja que no hi ha mai contingut anterior a tota expressió. En el cristianisme, el que hi ha, com a referent anterior comú especialíssimament relle-vant, és una primera inculturació (semítica, amb tocs hel·lenístics) en el Nou Testament.

L’ocasió de la presa de consciència del proble-ma de la inculturació ha estat el trobament del cristianisme amb les cultures extraoccidentals. Però el problema el tenim també a Occident en relació amb la cultura moderna. L’aclimatació del cristianisme a les cultures extraoccidentals i a la cultura occidental moderna són casos particulars d’un mateix problema: la necessitat de fer viable la fe cristiana en marcs culturals diferents del de l’Europa premoderna. Per a nosaltres, europeus, el principal problema de fons que té plantejat avui el cristianisme és, sense cap mena de dub-te, la seva inculturació en el món modern, la seva aclimatació a les evidències culturals modernes. En tot cas, aquesta convicció està a la base de la Fundació Joan Maragall.

La festa de la inculturació és la Pentecosta, que commemora el fet meravellós en què gent de tantes cultures reunits a Jerusalem van sentir, cadascú en la seva llengua (i cada llengua és la cristal·lització d’una cultura), proclamar les gran-deses de Déu.

“Entre el fonamentalisme i la indiferència”, Qüestions de Vida Cristiana, núm. 244, 2012.

L’apoliticisme és una deserció espiritual. Emmanuel Mounier

41LA COMUNICACIÓ VISUAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

COMPROMÍS EN LA POLÍTICAJoan Rigol

Optar per una dedicació a la política comporta saber-se integrat i compromès amb un “nosal-tres”, amb una comunitat humana. Ser polític neix de la consciència d’enfortir el nexe comuni-tari. La confrontació inherent a la tasca política en un marc democràtic no implica restar ancorat en la defensa d’uns interessos o d’una ideologia. El fi és col·laborar en la construcció i enfortiment d’uns vincles comunitaris. El camp d’acció pot ser ben divers: local, nacional, internacional, del sec-tor socioeconòmic, cultural, cívic, etc.

Un bon polític viu una alegria o un dolor col·lectiu com una cosa íntima i personal. No n’hi ha prou amb ser llest, astut, intel·ligent. Cal esti-mar la teva gent, el teu poble.

Immers en el món quotidià dels polítics he d’entendre que no sóc jo qui trio el meu proïsme. El meu proïsme és tota la gent que em trobo en l’exercici de la meva funció política. Els “meus” són tots els ciutadans. Proïsme és gratuïtat. Per això he de tenir una permanent actitud de diàleg davant el pluralisme ideològic, d’interessos, de procedències culturals diverses. Cal fugir de l’afalac que hom rep de part dels interessats; el diàleg ha de ser una relació tu-jo, no ha de ser la recerca de conveniències mútues.

No són les angoixes del partit sinó les del poble les que han de penetrar en la nostra cons-ciència personal. La ideologia del meu partit m’ha d’ajudar a captar, a valorar, a prioritzar els proble-mes dels meus conciutadans. El fonamentalisme ideològic és mitificar unes suposades veritats per damunt de les persones.

A mesura que construeixo barreres envers els meus adversaris polítics em converteixo en “fo-namentalista” i redueixo la política a un combat d’interessos partidistes. La companyia dels mili-tants i simpatitzants del meu partit ha d’esdevenir estímul d’obertura al conjunt de la societat, a cen-trar tots els esforços polítics al servei del bé comú.

Ser polític vol dir, al meu entendre, tenir in-tegrat a la nostra pròpia personalitat els elements cívics i culturals que ens ha proporcionat la his-tòria col·lectiva del nostre poble, com a comu-nitat de referència. Treballar per Catalunya és eixamplar els límits temporals de la nostra ac-ció. És treballar pels nostres fills i néts, des de la convicció que com a persones som més que un interval entre naixença i mort. El sentit de trans-cendència l’experimentem en aquesta consciència comunitària envers Catalunya.

Per això, si volem construir un futur més con-solidat per al nostre país, com a polítics només ho podem assolir des de la generositat política que comporta un humanisme integral que intentem projectar a la nostra comunitat.

Adela Cortina, “Ètica, política i religió”, Aula Joan Maragall 1999

J.M. COLL, A. COMÍN, A. DANESE, C. DÍAZ, L. FONT, D. LINDEN-BERG, J. PORTA, J. PUJOL, Emmanuel Mounier i el personalisme, “Cristianis-me i cultura”, núm. 42, Barcelona, Ed. Cruïlla-FJM, 2003.

“La independència”, Qües-tions de Vida Cristiana, núm. 247, 2013.


DÉU, EL PAREJosep M. Rovira Belloso

L’ensenyament principal de Jesús –Déu el Pare ens estima i ens fa fills seus– en-clou el fet que Jesús mateix ha invocat Déu amb el nom familiar de «Pare». La fe llegeix l’expressió «Fill de Déu» en el sentit precís que Déu, el Pare, ha engendrat eternament el seu Fill. Amb altres mots s’expressa la mateixa fe quan es diu: el Pare ha pronunciat eternament la seva Paraula. Sant Ireneu ja va conscienciar, entre els segles II i III, que engendrar el Fill era el mateix que pronunciar la Paraula del Pare.

El Pare és Amor. El Pare estima el seu Fill sobre tota cosa, i estima tots els homes i les dones del món, per a fer-los fillets al llarg de l’espai i del temps, incor-porats al Fill, manifestat en la imatge humana de Jesucrist. Aquesta manifestació fa que el temps, amb Crist, arribi a la plenitud (veg. Ga 4,4): la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres. El misteri de l’Encarnació de Déu en Crist ha portat la plenitud a tots els temps.

El misteri de l’Encarnació es completa amb el misteri de Pasqua, quan Jesu-crist, enlairat a la creu i fet cap de la humanitat, assumeix la nostra mort i es lliura al Pare, i retorna així a la seva intimitat, d’on havia sortit com a Fill i Paraula. Però ara ens porta a tots amb Ell. Així com Jesús ha participat de la nostra mort, nosaltres estem cridats a participar de la seva resurrecció i del seu retorn al Pare. Jesucrist gloriós ens ha preparat un lloc en la Bondat infinita de Déu Pare.

Jesús invocava Déu tot dient-li en arameu Abbà: estimat Pare. Nosaltres po-dem i devem invocar-lo amb aquest nom familiar, amb el qual els infants cridaven el pare. Sobretot en els llavis de Jesús, aquesta paraula (Abbà) és plena de con-notacions afectives. No pas perquè Abbà s’hagi de traduir com un diminutiu de Pare, sinó perquè expressa la comunió íntima entre Pare i Fill –una comunió de coneixement afectiu– que els fa «u» en l’Esperit de la Veritat i de l’Amor.

Així s’expansiona Jesús a Mt 11,27 i Lc 10,12: «Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.» Es tracta d’un coneixement ple d’amor. Perquè, per a Jesús, conèixer el Pare implica estimar-lo sobre tota cosa. Per això penso que la millor forma de traduir Abbà, segons l’ús que en fa Jesús, és: «Estimat Pare.»

Entraré en l’aspecte més religiós –i més humà– de la doctrina de sant Tomàs d’Aquino sobre la Trinitat i sobre la persona del Pare. Tomàs no parla només de «la divinitat» en abstracte sinó de «la persona del Pare». I la persona del Pare és subsistent, és DÉU, és la DIVINITAT, però al mateix temps és ACCIÓ –l’acció

«La relació, en la divini-tat, no és com un ésser accidental inherent a un subjecte, sinó que és la divina essència. Per tant, la relació és subsistent, tal com l’essència és subsis-tent. Així com la deïtat és Déu, així la paternitat divi-na és Déu Pare, el qual és persona divina. La perso-na divina significa la rela-ció en tant que subsistent. D’aquesta manera se sig-nifica la relació en la natu-ralesa divina; subsistir en la naturalesa divina no és altra cosa que la natura-lesa divina mateixa» (Sant Tomàs d’Aquino, Summa Theol., I, q. 29 a. 4 co.).

Arquebisbe Bruno Forte, “A la búsqueda de Dios Padre-Madre en el amor”, conferència impartida el 25 de febrer del 2008.

44 CREURE I PENSAR: UNA MIRADA POLIÈDRICA

d’engendrar el Fill o de pronunciar la Paraula– i és RELACIÓ, una relació de coneixement i d’amor envers el Fill. En una paraula, la persona divina és, pel coneixement i l’amor, relació entregada a l’Altre. Exemple per a la perso-na humana, que serà també substància i relació.

En efecte, la persona del Pare s’identifica realment amb l’essència divina, igual que s’identifiquen amb l’essència divina les persones del Fill i de l’Esperit Sant, llaç d’Unitat entre el Pare i el Fill. Però, com observa Tomàs d’Aquino, la persona del Pare s’identifica tanmateix amb la relació de paternitat i amb el seu acte d’engendrar el Fill, l’acció del Pare que, ja ho he dit, és el mateix que pronunciar eternament la Paraula de la Vida que es farà home en Jesucrist. Si ens mantenim en l’eternitat de Déu, no haurem arribat encara a entrar en el misteri de l’Encarnació. Aquest esdevé en el temps quan la Paraula es fa home i habita entre nosaltres: és Jesucrist, amb el qual el temps, com he indicat, arriba a la seva plenitud (Ga 3,4-6).

Ara fixaré la mirada en el misteri de Déu Pare i contemplaré l’Amor en el seu origen; en el seu origen i en la seva font, perquè l’Amor davalla del Pare al Fill i, fins i tot, a tots nosaltres, els fillets: «l’amor ve de Déu [el Pare]» (1Jn 4,7). Ell ens ha estimat primer: és l’origen i la font de l’Amor. Les pregàries de Jesús al Pare mostren l’Amor de comunió entre els tres. Tot segons la «triada» amb què sant Agustí presenta la Trinitat lligada a l’Amor: el Pare és l’AMANT, el Fill és l’ESTIMAT i l’Esperit Sant és l’AMOR. Són l’Amor que va del Pare al Fill i retorna del Fill al Pare en un mateix Esperit.

La paternitat és la «relació» per la qual el Pare es dóna a la Paraula eterna: Jesucrist, engendrat eternament però no encara manifestat en el temps; i igual-ment en el temps, es dóna també a nosaltres, perquè som les sarments del cep que és Crist: «L’Amor de Déu [Pare] s’ha manifestat enmig nostre quan ha en-viat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a Ell» (1Jn 4,9). Tot davalla del Pare i –a la seva imatge i semblança– hem de fer-nos semblants a aquesta paternitat «de qui rep nom tota família [nissaga o paternitat] al cel i a la terra» (Ef 3,14-15). Tota la creació actual, encara imperfecta, però sobretot l’home, estem cridats a imitar la infinita bondat de Déu. Per això no oblido la dita de Gregori Nazianzè: «Imiteu l’equitat de Déu i no hi haurà pobres.»

Sembla del tot lògic que Jesús –per a pregar com cal– ens ensenyés a dir

Pare, vull que els qui m’has con-fiat estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món.Pare, t’he conegut i ells han reconegut que Tu m’has enviat.Jo els he fet conèixer el teu Nom, i els el faré conèixer més encara,perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui. (Jn 17,24-26)


«Pare» com a pòrtic de l’oració del parenostre. La versió que ofereixo aquí és simplement el que jo entenc quan el reso. Expressa el que imagino i el que demano. No vol en absolut millorar la pedagogia del text de sant Mateu, tan sobri, precís i rotund, sinó expressar quina és la manera com crec i entenc, el més objectivament possible, les set peticions de sant Mateu:

Estimat Pare de tota la humanitat,sigui coneguda amb afecte la teva Persona, origen de tot Amor. Vingui el vostre regne d’amor, alegria i pau, justícia i llibertat.Faci’s la vostra voluntat al cel i a la terra,perquè no vull altra cosa que fer el que Vós voleu.Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat! Doneu-nos avui el pa de cada diajuntament amb el Pa de la Vida.Que puguem compartir el pa quotidià i el Pa de l’Eucaristia amb els que no en tenen.Perdoneu les nostres culpescom nosaltres perdonem els qui ens ofenen.No permeteu que caiguem en la temptaciód’estimar més el món que la vostra voluntat, que consisteix a difondre la vostra Bondat infinita. Deslliureu-nos a tots de qualsevol mal.

Només voldria fer un petit però decisiu comentari especialment a la primera de les peticions. Quan diem «santificat sigui el vostre Nom», sobreentenem que també nosaltres –fillets– podem fer alguna cosa, per petita que sigui, sempre atrets pel Pare, per col·laborar realment per tal que Ell sigui conegut, estimat, adorat, obeït o imitat. Quan fem la seva voluntat esdevenim col·laboradors de Déu: contribuïm de debò a difondre’n la infinita Bondat.

LOGOTIP

QUADERNS

REGISTRES VISUALS

WEB

IDENTITAT VISUAL

ICONOGRAFIA

COMUNICACIÓ

LLIBRES

CODI DISSENY

Una memòria gràfica

48 UNA MEMÒRIA GRÀFICA

Tal com recull aquesta Memòria, la Fun-dació Joan Maragall ha estat durant vint-i-cinc anys un espai de convocatòria i de diàleg amb el món de la cultura. Ha creat pensament i ha ofert formació, i ho ha fet en un determinat marc social i cultural. Ha dialogat amb molts àmbits de la cul-tura escrita i en alguna ocasió –potser no tan sovint com hauríem desitjat– ha es-tablert diàleg amb el món de la música o amb el de les arts plàstiques.

Hi ha, però, un àmbit emparentat amb el món de les arts al qual la Fundació sempre ha posat atenció. Encara que amb recursos modestos, ha tingut sempre pre-sent que la imatge gràfica i el disseny dels seus productes, des d’un simple targetó a la maqueta d’un llibre, són uns elements a tenir en compte i de la màxima importàn-cia per tal de fer-se conèixer en el marc cultural i social al qual les seves activitats públiques s’adrecen.

Les pàgines d’aquesta Memòria han dibuixat tot un escenari d’inculturació del cristianisme en el nostre món. És dins d’aquest mateix context que, al llarg dels anys, hem anat treballant la imatge gràfi-ca i de comunicació de la Fundació. No és habitual que les institucions vinculades a l’Església tinguin tan present la gestió de la marca, el que avui entenem com a brand-ing. El discurs visual és una altra forma d’expressió de la voluntat d’una institució i el disseny gràfic és un llenguatge que ens ha ajudat a projectar els atributs de la nostra marca: diàleg, cultura, cristianisme, espiri-tualitat, contemporaneïtat i compromís.

Pel que fa al món de la imatge, l’escenari ha experimentat molts canvis en els darrers dos decennis. De la imat-

ge il·lustrativa com a contrapunt del text, de la imatge gràfica com a simple reforç o toc d’atenció per valorar uns continguts, l’element visual ha pres, de la mà de les noves tecnologies, la màxima importàn-cia. I aquests canvis en l’entorn han reper-cutit –no podia ser d’altra manera– en la imatge gràfica de la Fundació.

Al llarg dels anys hi ha hagut, però, una variable que no ha canviat, perquè forma part, per dir-ho així, de l’ideari de la institució: el binomi cristianisme/cultura. Per això la identitat visual de la Fundació Joan Maragall ha hagut de re-flectir sempre aquests dos identificadors que des de la seva creació acompanyen el nom del poeta Joan Maragall.

En un primer moment, per al fulletó de presentació, es va utilitzar una imatge, la reelaboració del retrat de Joan Maragall de Ramon Casas, una imatge contrastada en negre, segons els gustos del moment. El repte va ser fer lluir també els altres conceptes i fer-ho amb mitjans neces-sàriament modestos.

Juntament amb la referència plàsti-ca al conegut retrat del poeta, a l’inici la identitat visual de la Fundació Joan Ma-ragall estava formada pels colors del seu primer logotip, el vermell i el negre, que passats vint-i-cinc anys són encara els co-lors corporatius de la institució.

Ben aviat, i sobretot a partir de la commemoració dels deu anys i la creació d’un nou logotip a càrrec de Josep Rom, l’estratègia de comunicació visual de la marca se centrà sobre l’evolució d’aquest logotip i sobre les seves múltiples aplica-cions en els productes gràfics de la Fun-dació. Les sigles «FJM» han estat treballa-

Una memòria gràfica

Anna M. BlascoJosep Rom

49UNA MEMÒRIA GRÀFICA

des i reformulades de manera que no es perdés l’al·lusió al diàleg entre la cultura humanística i el cristianisme. Ens referim, per exemple, a l’actual model de portada dels Quaderns, en el qual la imatge de la creu es manifesta de manera ben evident.

Durant més de vint anys, els canals principals de comunicació i de difusió d’activitats han estat els díptics, els tríptics o les targetes d’invitació que s’enviaven –i en certa mesura se segueixen enviant– per correu postal convencional. La Funda-ció era ben conscient de la importància d’aquest canal de comunicació, que li ser-via no únicament per a fidelitzar un públic i convidar-lo a assistir a unes activitats, sinó per a consolidar la seva imatge de marca, de manera que els seus productes gràfics parlessin d’ella mateixa, parlessin de cristianisme i de cultura, i que aquest diàleg no fos únicament, com diríem, un «llenguatge de la tribu». Preteníem i espe-rem haver aconseguit una homologació amb els productes gràfics de l’entorn, pro-pis d’institucions culturals.

Per tal de personalitzar i de no trair els continguts de les diferents activitats, al llarg dels cursos hem intentat establir

uns relats visuals diferents per a cada ac-tivitat. D’entre ells, els productes que apa-rentment han estat dotats de més iden-titat pròpia són les col·leccions d’assaig, però també les activitats públiques, on es distingeixen diferents tractaments grà-fics. Quant als diferents grups de disseny, esmentem l’Aula Joan Maragall –l’única de les activitats per a la qual hem man-tingut des dels inicis un díptic apaïsat–, els díptics informatius dels premis i dels ajuts i tots els díptics o tríptics de cursos i cicles. Per a aquests darrers, s’han uti-litzat diversos codis visuals en els àmbits simbòlic i plàstic: manipulació de fotos i retrats, utilització de pictogrames, lletres manuscrites, signatures i gravats en què s’han treballat aspectes de textura.

La paleta s’ha mantingut inalterable en el vermell i el negre, excepte en les col·leccions i en els targetons d’invitació a conferències i presentacions, que juguen gràficament amb el logotip i amb varie-tat de colors, l’únic element que permetia que el receptor, en obrir el sobre, distingís que es tractava d’una nova proposta.

Les reflexions apuntades fins aquí ens permeten mirar enrere amb una certa sa-

tisfacció professional i personal: la d’haver aprofitat al màxim l’ús d’uns recursos gràfics i d’haver-ho fet amb uns recursos econòmics sovint marcats per l’austeritat.

No és gens habitual que dissenyadors gràfics i clients reflexionin conjuntament per escrit sobre la seva praxi, i ni tan sols que ho facin de paraula. Per això creiem que ha estat un privilegi compartir des del 1990 converses i reflexions sobre el disseny dels productes de la Fundació per no desviar-nos dels objectius de co-municació de la marca i fer evolucionar la iconografia del seu discurs visual. En el treball hem compartit no únicament la creació d’un tríptic més o menys reeixit, sinó sobretot la mirada sobre la Fundació i el seu entorn. I aquesta mirada conti-nuada ens ha enriquit tant professional-ment com personalment.

Les transformacions de la tecnologia de la informació, les noves possibilitats de comunicació, tot un món digital que a l’inici dels anys noranta no podíem gai-rebé ni somniar, no han canviat la imatge de la Fundació Joan Maragall, però sí que han començat a canviar l’estratègia comu-nicativa que ha d’emprendre en el futur.


La primera versió de la identitat visual de la Fundació Joan Maragall es va caracteritzar per les formes geomètri-ques i una presència de la creu en l’espai negatiu del logotip. El redisseny de la identitat visual arran dels deu anys de la Fundació va justi-ficar una reflexió estratègica al voltant del caràcter de la marca i la manera d’expressar-ne visualment els atributs, però sense canviar dos elements gràfics molt consolidats: la combinació dels co-lors vermell i negre i la tipografia Futura.

Per respondre a l’objectiu de reforçar la identificació amb la figura de Joan Maragall i amb els atributs de cultura i cristianisme, es va dissenyar un logotip que combina els conceptes de firma, humanitat i cristianisme a partir d’un codi cal·ligràfic, del traç. La forma és molt contundent, s’estén de manera dinàmica en totes les di-reccions i evoca una figura humana en la lletra j i una creu en la lletra f.

La identitat visual de la Fundació és un model modu-lar que permet establir una interacció entre els públics de la Fundació i les peces de comunicació i convida a participar en una mena de joc visual retòric molt actiu: el reconeixement del «fragment» i la seva signi-ficació en funció del disseny de cada peça. Aquesta personalitat plàstica del traç del logotip faci-lita la realització de les múltiples variacions formals de la marca que s’han aplicat a tota mena d’artefactes: fulletons, publicacions, pancartes o formats digitals.


Els logotips d’aniversari dels vint i els vint-i-cinc anys de la Fundació són una mostra de la capacitat de perso-nalitzar qualsevol activitat a partir d’un fragment de la identitat visual.

Per altra banda, la gestió de diferents codis iconogràfics com el retrat (en activitats relacionades amb personatges), els codis tipogràfics (en activitats vinculades als serveis, com els premis o els ajuts), les reproduccions de fragments d’imatges antigues (en activitats de caràcter històric) o els pictogrames i les formes geomètriques (en activitats més conceptuals), ens han permès establir un catàleg de regis-tres visuals que han enriquit els diferents eixos de comunicació en funció de la tipologia de contingut de les activitats de la Fundació.

Tot seguit, el lector trobarà unes pàgines que recullen tota la tasca feta per la Fundació Joan Maragall en aquests vint-i-cinc anys, agrupada per blocs d’activitats i no cronològicament; una presentació simbòlica i formal on, per sobre dels continguts, preval el tractament gràfic personalitzat d’uns productes sobre paper.


Cicles i cursos

Un dels principals objectius de la Fundació Joan Maragall és la voluntat d’incidir en el món intel·lectual i cultural de la societat catalana. Des d’una perspectiva d’església oberta i en diàleg amb la societat, crea pen-

sament, promou una reflexió crítica i fomenta el diàleg.Amb aquest objectiu, en aquests anys ha organitzat nombrosos cicles, debats i sessions públiques, activitats adreçades no només a un públic


general, sinó també a universitaris i professionals per tal de reflexionar sobre el fet religiós en la configuració de la societat, per potenciar la formació permanent i per fer créixer la tradició cultural en l’àmbit que

li és propi. Moltes de les activitats queden recollides en les col·leccions d’assaig: els llibres de la col·lecció «Cristianisme i cultura» i els qua-derns de la Fundació Joan Maragall.


Activitats diverses

El seguiment de l’actualitat –i la seva reflexió en clau cristiana– és un dels objectius prioritaris de les activitats que ha organitzat la Funda-ció Joan Maragall. A més de les sessions de reflexió mensual i sempre amb la voluntat de discerniment cristià i de diàleg, la Fundació Joan

Maragall organitza conferències, jornades i presentacions sobre temes d’actualitat que aborden la relació de la societat amb la cultura i el fenomen religiós, i que tenen una especial incidència en el nostre en-torn.


Aula Joan Maragall

Amb la finalitat de difondre en el nostre país el pensament cristià pun-ter i suscitar debat, la Fundació ha organitzat, d’ençà del 1997, tretze Aules Joan Maragall. Al llarg d’aquests anys han estat invitades perso-nalitats de relleu a exposar el seu pensament ja elaborat o a desenvolu-par una temàtica nova, important, que ell mateix ha escollit.Les seves aportacions han estat recollides en sengles llibres (Antoine

Vergote, 1997; Johann Baptist Metz, 1998; Adela Cortina, 1999; Jean-Pierre Jossua, 2000; Josep M. Rovira Belloso, 2001; Bruno Forte, 2002; José M. Mardones, 2003; Juan Martín Velasco, 2004; Antoni Bentué, 2005; Lluís Duch, 2007; Ramon M. Nogués, 2008; Rémi Brague, 2009; Andreu Marquès, 2010, i Miguel García-Baró, 2012).


Ajuts de la Fundació Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall aspira a ser un lloc rellevant per a la informació i la formació permanent de tots aquells que s’interessen pel diàleg entre la religió (especialment la cristiana) i la cultura. El propòsit dels ajuts que concedeix la Fundació és afavorir una formació intel·lectual i personal de joves investigadors.La Fundació té per objectiu arribar a l’àmbit universitari i reforçar

l’activitat formativa adreçada a les generacions més joves. Es tracta de suscitar i promoure futurs intel·lectuals cristians sensibles a les rela-cions entre la pròpia disciplina (sigui en el camp de les ciències de la naturalesa, sigui en el camp de les ciències humanes) tot fent veure les repercussions religioses i les implicacions humanístiques, ètiques o polítiques del tema estudiat.


Premi Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall convoca el Premi Joan Maragall per a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura, entenent ambdós termes i la seva relació en el sentit més ampli (que inclou, na-turalment, aspectes religiosos o interreligiosos, però també aspectes humanístics, ètics i polítics).El jurat ha estat sempre format per membres del propi Patronat i per

persones vinculades al món cultural, entre les quals: Norbert Bilbeny, Josep M. Carbonell, Àngel Castiñeira, Jordi Escudé, Josep M. Esquirol, Llorenç Gomis, Jaume Lorés, Antoni Matabosch, Modest Prats, Josep M. Rovira Belloso, Albert Sáez o Josep M. Tubau.El darrer jurat del Premi ha estat constituït per: Pere Lluís Font (Presi-dent), Narcís Comadira, David Jou, Ramon Pla i Arxé i Carles Torner.


Col·lecció de llibres “Cristianisme i Cultura”

A través de la col·lecció d’assaig en coedició amb l’Editorial Cruïlla, la Fundació Joan Maragall es proposa de seguir en la línia de potenciar la creació de pensament i d’oferir una aportació intel·lectual en llengua catalana per aquells que comparteixen una sensibilitat religiosa i una

sensibilitat cultural. Lluny dels fonamentalismes religiosos que con-demnem o menyspreen la cultura actual, les publicacions de la Fun-dació tenen la voluntat d’incidir en el món cultural i de l’Església a Catalunya.


Un repàs dels títols de la col·lecció permet constatar la varietat de disci-plines tractades que evidencia l’ampli ventall d’interessos que pot des-pertar la interrelació entre «cristianisme» i «cultura». Una subsèrie de la col·lecció la formen els títols dels guanyadors del Premi Joan Maragall.


Els “Quaderns” de la Fundació Joan Maragall

Encara que amb accents diferents dels llibres –degut sobretot a temes formals i d’extensió–, els Quaderns ajuden a mantenir informat el pú-blic assistent a les activitats públiques i donen una pervivència a les conferències i als debats presencials. Es tracta d’una col·lecció oberta als problemes de fons que travessen la nostra societat, tot posant atenció

a la interacció constant entre el cristianisme i la cultura. La col·lecció inclou també una subsèrie dedicada a la figura de Joan Maragall. Des de l’estiu de l’any 2013 la col·lecció de Quaderns compta amb un web propi vinculat a l’institucional que conté gairebé tots els volums digitalitzats.


Revista Qüestions de Vida Cristiana

Des del 2009, en virtut de l’acord signat amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, la Fundació Joan Maragall assumeix amb Ramon Pla i Arxé la direcció de la revista. En el deixant del Concili Vaticà II, Qües-tions de Vida Cristiana vol ser especialment un espai de diàleg entre creients i no creients, entre fe i cultura, ciència, art. Cada número de la

revista tracta un tema monogràfic i ho fa des d’una perspectiva poliè-drica, des d’angles diversos: pensament, Església, diàleg, arts i lletres, economia, societat, política i educació. Actualment està dirigida per Carles Torner. La col·lecció compta –com en el cas dels Quaderns de la Fundació Joan Maragall– amb un web propi vinculat a l’institucional.


Nadales

Hem volgut cloure aquesta història de la imatge gràfica de la Fundació Joan Maragall amb un producte de comunicació singular: les nadales.Durant molts anys la Fundació ha felicitat el Nadal amb els poemes de Joan Maragall dedicats a aquestes festes, que s’han anat repetint en uns

díptics de cartolina estucada i a una única tinta. A l’exterior, una recrea-ció del logotip (estels, neu...), i a l’interior el poema de Joan Maragall acompanyat d’una petita il·lustració.


Web i xarxes socials

La Fundació ha creat un web interactiu amb presència a les xarxes socials amb la voluntat que es converteixi en un canal habitual de co-municació de la Fundació i en un referent bàsic per als temes de cris-tianisme i cultura i fer-se, d’aquesta manera, més present en els sectors

culturals, universitaris i professionals, donant veu a nous col·lectius i potenciant nous instruments de comunicació amb ells.

AULES JOAN MARAGALL

ACTIVITATS

CONFERENCIANTS

COL·LECCIÓ CRISTIANISME I CULTURA

QUADERNS

Apèndix

66 APÈNDIX

67APÈNDIX

MEMBRES DEL PATRONATDE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

Josep M. CARBONELL ABELLÓPresident

Pere LLUÍS FONTVicepresident

David JOU MIRABENTSecretari

Ignasi BOADA SANMARTÍN

Ramon PLA I ARXÉ

Miquel CALSINABUSCÀ

Jaume DANTÍ RIU Maria del Mar GALCERAN PEIRÓ

Armand PUIG I TÀRRECH

Joan RIGOL ROIG Francesc TORRALBAROSELLÓ

Antoni MATABOSCHSOLERPresident Honorari

Josep M. ROVIRABELLOSOPatró emèrit

68 APÈNDIX

69APÈNDIX

ABRAMS, Donald Samuel Escriptor i traductorALADJEM BENBASSAT, Benno Membre de la comunitat israelita de BarcelonaALBERONI, Francesco Sociòleg, professor de la IULM (Milà)ALEGRE, Josep Abat de PobletALEGRE, Xavier Jesuïta, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaALIER, Roger MusicòlegALMUNI, Anna Delegada d’Apostolat Seglar de l’Arquebisbat de BarcelonaALONSO, Carlos Membre del Comité de Bioética de EspañaÁLVAREZ DE MIRANDA, Fernando Exdefensor del PobleÁLVAREZ, Josep M. Secretari general de la UGT de CatalunyaÁLVARO, Francesc-Marc Periodista, escriptorALZAMORA, Sebastià Periodista, escriptorAMELA, Víctor PeriodistaAMENGUAL, Gabriel Capellà, filòsof, teòleg, membre del Consell Assessor de la FJMANGELATS, Jaume Capellà, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJMANTICH, Xavier Professor de la Universitat de GironaARAGAY, Ignasi PeriodistaARAGONÈS, Salvador PeriodistaARANGO, Joaquín Professor de la Universidad Complutense de MadridARECES, M. Teresa Catedràtica de la Universitat de LleidaARÍN, Josep Lluís Capellà, secretari canceller del Bisbat de TortosaARMENDÁRIZ, Luis M. Jesuïta, antropòleg, catedràtic emèrit de la Universidad de DeustoARNAU, Carme Filòloga ARQUÉS, Rossend Filòleg, professor de la UABAVELINE, Jean-Marc Director de l’Institut Catholique de la MéditeranéeAYMAR, Jaume Capellà, historiador, degà de la Facultat de Filosofia (URL), membre del Consell Assessor de la FJMBACHS, Jordi Professor de la UABBALLARÍN, Josep M. Capellà, escriptorBALLESTER, Jordi Musicòleg, director del Departament d’Art i Musicologia de la UABBARBAL, Maria EscriptoraBARCONS, Josep Director de l’Escola de Música Casp BARDOLET, Sebastià Exabat de MontserratBARREIRO, José Luis Professor de la Universidad de Santiago de Compostela BASSAS, Antoni PeriodistaBATALLA, Josep Filòsof, professor d’ensenyament secundariBEINERT, Wolfgang Teòleg, professor de la Universitat de Ratisbona (Alemanya)BELLMUNT, Manel Salesià, professor de l’Iscreb

CONFERENCIANTS I CONSELL ASSESSOR 1989-2013

70 APÈNDIX

BEN CHERIFA, Mohamed Historiador, professor de la Universitat del MarrocBENTUÉ, Antoni Teòleg, professor emèrit de la Universidad Católica de ChileBERTRANPETIT, Jaume Biòleg, antropòleg, professor de la UPFBILBENY, Norbert Filòsof, degà de la Facultat de Filosofia de la UBBLASCO, Anna M. Gerent de la FJM, doctora en Filosofia i Lletres, professora de l’IscrebBLECUA, Alberto Filòleg, professor de la UABBOADA, Ignasi Filòsof, professor de la URL, patró de la FJM BOADA, Martí Professor de la UABBOADAS, Agustí Franciscà, professor de la URLBOIX DUCH, Aureli FelipóBONASTRE, Francesc Musicòleg, catedràtic de la UABBONNÍN, Hermann Director de teatreBORRAT, Hèctor Periodista, professor emèrit de la UABBORRELL, Agustí Carmelita, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJMBOSCH, Xavier PeriodistaBOTEY, Jaume Historiador, professor de la UABBOTTA, Mario Arquitecte, participant a l’exposició «Gaudí a Roma»BOUSO, Raquel Professora de la UPFBRAMON, Albert Físic, professor emèrit de la UABBRAMON, Dolors Arabista, professora de la UB BRANCHADELL, Albert Filòleg, professor de la UABBRU DE SALA, Xavier EscriptorBRULL, Teresa ReligiosaBUENO, Santiago Capellà, catedràtic de la UBBUHIGAS, Pere PeriodistaBUSQUETS, Joan Capellà, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJMCABANA, Francesc EconomistaCABRÉ, Jaume EscriptorCABRÉ, Rosa FilòlogaCADONNA, Alfredo Sinòleg, professor de la Universitat Ca’Foscari (Venècia)CAIROL, Eduard Professor de la UPFCALDUCH-BENAGES, Núria BiblistaCALIGIORGIS, Jérémie Metropolita ortodox, president de la Conferència Europea de les EsglésiesCAMDESSUS, Michel Exdirector del Fons Monetari Internacional i president d’honor de les Semaines Sociales de FranceCAMINAL, Miquel Politòleg, catedràtic de la UBCAMPS, Montserrat Filòloga, professora de la UBCAMPS, Salut Activista social, fundadora d’Amics de la Gent Gran CAMPS, Victòria Filòsofa, professora de la UABCÁNOVAS, Joan Carles Capellà, professor del Centre d’Estudis Teològics de MallorcaCÁNOVAS, Joan Francesc Periodista CANTAVELLA, Rosanna Medievalista, catedràtica de la Universitat de ValènciaCAPÓ, Carles Pastor protestantCARAM, Lucía Dominica

71APÈNDIX

CARBONELL, Josep M. President de la FJM, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)CARDÚS, Salvador Sociòleg, professor de la UABCARRASCO, Salvador Sociòleg, professor emèrit de la UBCASABELLA, Jordi PeriodistaCASALS, Jaume Filòsof, rector de la UPFCASALS, Muriel Presidenta d’Òmnium CulturalCASASSAS, Jordi Historiador, catedràtic de la UBCASASSÚS, Josep M. Periodista, catedràtic de la UPFCASTANYÉ, Josep Teòleg, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaCASTELLI, Ferdinando Jesuïta, professor de l’Istituto di Scienze Religiose della Pontificia Università GregorianaCASTELLS, Antoni EconomistaCASTIÑEIRA, Àngel Filòsof, professor d’ESADE, membre del Consell Assessor de la FJMCASTRO, Jaume President de la Comunitat de Sant Egidi de BarcelonaCATALAN, Jordi Historiador, catedràtic de la UBCAUM, Núria Religiosa, sotsdirectora de l’Iscreb, membre del Consell Assessor de la FJMCAVALLI-SFORZA, Luigi Luca Genetista, professor de la Universitat de Stanford (Califòrnia)CEREZO, Pedro Catedràtic de la Universidad de GranadaCERVERA, Jordi Biblista, caputxíCHAIB AKHDIM, Mohammed Fundador de l’Associació Sociocultural Ibn BatutaCIRLOT, Victoria Catedràtica de la UPFCLOS, Marta Professora de la URLCOLE, William Filòleg, professor de la UPF COLL, Josep M. Jesuïta, filòsof, exdegà de la Facultat de Filosofia de la URL, membre del Consell Assessor de la FJMCOLOM, Ramon PeriodistaCOLOMER, Josep M. Politòleg, professor de la UPFCOMADIRA, Narcís Poeta, pintorCOMBALIA, Victòria Historiadora de l’artCOMÍN, Antoni Filòsof, professor d’ESADE CÓPPULO, Sílvia PeriodistaCORAL, Xavier PeriodistaCORNUDELLA, Jordi EscriptorCORREDOR-MATHEOS, José Escriptor, tractadista d’artCORTÈS, Enric Jesuïta, biblista, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaCORTINA, Adela Filòsofa, catedràtica de la Universitat de ValènciaCOSTA-GRAMUNT, Teresa PeriodistaCRIPPA, Maria Antonietta Arquitecta, professora de l’Institut Politècnic de Milà CRUZ, Manuel Filòsof, catedràtic de la UBCULLELL, Josep M. Economista, assessor econòmic del VaticàCUNÍ, Josep PeriodistaCUYÀS, Manuel PeriodistaDALMAU, Bernabé Monjo de Montserrat, director de Documents d’EsglésiaDANESE, Attilio Filòsof, director del Centro di Ricerca Personalista (Teramo, Itàlia)DANIEL, Jean Periodista

72 APÈNDIX

DANNEELS, Godfried Cardenal, exarquebisbe de Malines-Brussel·lesDARNELL, Mercè Responsable de programes socials i serveis de CàritasDE ABREU, M. Fernanda Hispanista, professora de la Universidade Nova de LisboaDE CARRERAS, Francesc Advocat, catedràtic de la UAB DE PUIG, Jaume Investigador del pensament medieval catalàDE RENZI, Miquel Paleontòleg, catedràtic de la Universitat de ValènciaDE SANTIAGO, Emilio Director de la Cátedra Emilio García Gómez de la Universidad de GranadaDE SAUSSURE, Thierry Psicòleg, professor de la Universitat de LausanaDEL CURA, Santiago Capellà, teòleg, professor de la Facultad de Teología del Norte de EspañaDEL OLMO, Gregorio Hebraista, catedràtic de la UBDELÀS, Llum Religiosa, exdelegada de Pastoral Universitària, membre del Consell Assessor de la FJMDESCLOT, Miquel Poeta, especialista en temes musicalsDEXEUS, Josep M. MetgeDÍAZ, Carlos Fundador de l’Instituto Emmanuel Mounier de MadridDÍEZ, Míriam Periodista, professora de la URLDOMÈNECH, Edelmira Psicòloga, professora de la UABDOMINGO MORATALLA, Agustín Professor de la Universitat de ValènciaDOMINGO, Oriol PeriodistaDORÉ, Joseph Capellà, teòleg, professor de l’Institut Catholique de ParísDUARTE, Carles Poeta, gerent de la Fundació Lluís Carulla, membre del Consell Assessor de la FJMDUCH, Lluís Monjo de Montserrat, antropòleg, fenomenòleg de la religióDURAN, Jacint CaputxíELORZA, Antonio SociòlegESQUIROL, Josep M. Filòsof, professor de la UBESTEVE, Montserrat PeriodistaESTRUCH, Joan Sociòleg, catedràtic emèrit de la UABEVERDING, August Intendent General per a Qüestions de Cultura (Alemanya)FACCHINI, Fiorenzo Antropòleg, professor de la Universitat de BolonyaFELK, Abdellatif Sociòleg (Marroc)FERRER, Joan Biblista, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Girona, membre del Consell Assessor de la FJMFIGUERA, Anna Periodista, professora de la URLFLORES D’ARCAIS, Paolo Filòsof, periodista, director de Micromega (Itàlia)FOIX, Lluís Periodista, membre del Consell Assessor de la FJMFOLCH, Dolors Sinòloga, professora emèrita de la UPFFONT, Jordi Jesuïta, psiquiatre, membre del Consell Assessor de la FJMFONT, Lluís Professor de la URLFONT, Tica Directora de l’Institut Català per la PauFONTBONA, Francesc Historiador de l’artFONTBONA, Jaume Capellà, expatró de la FJM, membre del Consell Assessor de la FJMFORCADES, Teresa Monja de Sant Benet, metgessa, teòlogaFORNÉ, Josep M. Filòsof, professor d’ensenyament secundari, membre del Consell Assessor de la FJMFORTE, Bruno Teòleg, arquebisbe de Chieti-Vasto (Itàlia)FOSSAS, Ignasi M. Monjo de Montserrat, liturgista

73APÈNDIX

FREIXA, Mireia Historiadora de l’art, professora de la UBFRIGOLA, Enric Periodista, cap de programes de Ràdio EstelFUSTÉ, Helena Biòloga, vicepresidenta de Greenpeace EspañaGALINDO, Emilio Capellà, islamòlegGALTÉS, Joan Capellà, vicari episcopal de l’Arquebisbat de BarcelonaGAMISSANS, Francesc Franciscà, escriptor i periodistaGARCÍA-BARÓ, Miguel Filòsof, professor de la Universidad Pontificia de ComillasGARCIA CLAVEL, Ignasi Secretari d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (2000-2004)GARCÍA DE ANDOIN, Carlos Coordinador federal de Cristianos SocialistasGARCÍA GUTIÉRREZ, Fernando Jesuïta, professor de la Universitat de Sophia (Tokyo)GARCÍA-DURAN, José Antonio Economista, professor de la UBGAROLERA, Narcís Catedràtic emèrit de la UPF, crític literariGARRIGÓS, Alfons Filòsof, professor d’ensenyament secundari, membre del Consell Assessor de la FJMGARULO, Teresa Arabista, professora de la Universidad Complutense de MadridGARZÓN, Baruc Rabí GAY, Eugeni Jurista GEFFRÉ, Claude Dominic, teòleg, professor de l’Institut Catholique de ParísGEREMECK, Bronislaw Historiador, polític (Polònia)GIL, Enrique Sociòleg GIL, Josep Capellà, teòleg, professor emèrit de la Facultat de Teologia de CatalunyaGIMÉNEZ, Josep Capellà, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaGIMFERRER, Pere Poeta, membre de la Real Academia EspañolaGINZO, Arsenio Filòsof, professor de la Universidad de Alcalá de HenaresGIRALT-MIRACLE, Daniel Crític d’artGIRÓ, Jordi Doctor en filosofia i ciències de l’educació, membre del Consell Assessor de la FJMGISPERT, Núria Exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, exdirectora de Càritas Diocesana de BarcelonaGLUCKSMANN, André Filòsof (França)GOIKOETXEA, Luis María Capellà de la diòcesi de Vitòria, consiliari internacional del MIIC - Pax RomanaGÓMEZ DE LIAÑO, Ignacio Sociòleg, professor de la Universidad Complutense de MadridGÓMEZ, Carmina PedagogaGOMIS, Antoni Claretià, psicòlegGOMIS, Clara Professora de la URLGONZÁLEZ, J. Ramon PeriodistaGONZÁLEZ DE CARDEDAL, Olegario Capellà, teòleg, professor de la Universidad Pontificia de SalamancaGONZÁLEZ FAUS, José Ignacio Jesuïta, teòlegGONZÁLEZ, Aurora Antropòloga, professora de la UABGRACIA, Diego Historiador de la medicina, professor de la Universidad Complutense de MadridGREGORI, Josep M. Catedràtic de la UABGRIMALT, Joan Filòleg, músicGUERRERO, Manuel Crític literariHEILBRON, Marc Crític musicalHEJDANEK, Ladislas Filòsof (República Txeca)HERNÁNDEZ, Víctor Psicòleg de la Fundació Vidal i Barraquer

74 APÈNDIX

HERNÁNDEZ SERRET, Joan Gerent del Grup de Treball Estable de Religions, professor de l’IscrebHERVIEU-LÉGER, Danièle Sociòloga (França)IBÁÑEZ, Eduard Llicenciat en Dret, director de Justícia i PauINIESTA, Alberto Antic bisbe auxiliar de MadridISERN, Joan Josep Crític literari, escriptorIZQUIERDO, Oriol Exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, escriptor, editor, professor de la URL, membre del Consell Assessor de la FJMJANERAS, Sebastià Teòleg, liturgistaJANÉS, Alfonsina Professora de la UBJAUMÀ, Josep M. Professor de la UABJOAN, Marcel·lí PeriodistaJORBA, Manuel Filòleg, exdirector de la Biblioteca de CatalunyaJORBA, Rafael PeriodistaJOSSUA, Jean-Pierre Dominic, teòleg (França)JOU, David Físic, poeta, catedràtic de la UAB, patró de la FJMJULIANA, Enric PeriodistaJÜNGEL, Eberhard Teòleg, professor de la Universitat de Tübingen (Alemanya)KARUNAN, Victor Exsecretari general del MIIC-Pax RomanaKASPER, Walter Cardenal, teòleg, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels CristiansKOHLENBERGER, Helmut Filòsof (Àustria)LABOA, Juan María Capellà, historiadorLACADENA, Juan Ramón Genetista, col·laborador del CSICLANDEL, Vincent Arquebisbe de RabatLATORRE, Jordi Salesià, biblista, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Don BoscoLEFEBVRE, Solange Directora del Centre d’Études des Religions de la Universitat de Mont-real (Canadà)LEFORT, Claude Filòsof (França)LINDENBERG, Daniel Periodista, assagista, i historiador de les ideesLLADONOSA, Manuel Historiador, professor de la Universitat de LleidaLLAVINA, Jordi Poeta, crític literariLLIGADAS, Josep LiturgistaLLINÀS, Carles Professor de la URL, membre del Consell Assessor de la FJMLLISTERRI, Jordi Periodista, director de catalunyareligio.catLLOP, Oriol PeriodistaLLORCA, Vicenç EscriptorLLORENS, Josep M. MusicòlegLLOVET, Jordi Crític literari, professor de la UBLLUCH, Carles Filòleg, professor d’ensenyament secundari, Premi Joan Maragall 1998LLUÍS FONT, Pere Filòsof, vicepresident de la FJM, membre de l’IECLLURÓ, Josep M. HistoriadorLOBO, Ricard Escriptor, membre del Consell Assessor de la FJMLÓPEZ CAMPS, Jordi Exdirector general d’Afers ReligiososLÓPEZ GAY, Jesús OrientalistaLÓPEZ, M. Paz Periodista

75APÈNDIX

LOZANO, Josep M. Filòsof, professor d’ESADEMADRIDEJOS, Mateo Historiador, periodistaMADRIGAL, Santiago Jesuïta, teòlegMAJÓ, Joan Exministre d’IndústriaMALET, Antoni Catedràtic d’Història de la Ciència de la UPFMALLA, Pilar Exdirectora de Càritas Diocesana de Barcelona, exsíndica de Greuges de BarcelonaMANENT, Albert Historiador, membre del Consell Assessor de la FJMMANRESA, Ferran Jesuïta, teòleg, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaMANZANO, Rafael Membre de la Real Academia de Bellas Artes San Fernando de SevillaMARAGALL, Pasqual Exalcalde de Barcelona, expresident de la Generalitat de CatalunyaMARAGALL, Pere FilòlegMARÍ, Antoni Escriptor, professor de la UPFMARÍN, Francesc-Xavier Jesuïta, islamòlegMARTÍ BONET, Josep M. Delegat diocesà de patrimoni històric, artístic i documental de l’Arquebisbat de BarcelonaMARTÍ, Casimir Capellà, historiadorMARTÍN PATINO, José M. Capellà, director de la Fundación Encuentro de MadridMARTÍN VELASCO, Juan Capellà, teòleg, professor de la Universidad Pontificia de SalamancaMARTÍNEZ, Gaspar Capellà de la diòcesi de Bilbao MARTÍNEZ CORTÉS, Javier Sociòleg, professor de la Universidad San Pablo de MadridMARTÍNEZ SISTACH, Lluís Cardenal Arquebisbe de BarcelonaMAS, Eulàlia Gerent de la Federació Catalana del Voluntariat SocialMASLLORENS, Àlex Especialista en temes socialsMASOLIVER, Alexandre Monjo de PobletMASSAGUÉ, Rosa PeriodistaMASSOT, Dolors Periodista MASSOT, Josep Monjo de Montserrat, director de Publicacions de l’Abadia de MontserratMATABOSCH, Antoni Capellà, teòleg, president honorari de la FJM, delegat d’economia de l’Arquebisbat de BarcelonaMATABOSCH, Joan Crític musical, director artístic del Gran Teatre del LiceuMATOSES, Javier Salesià, biblistaMAYOR ZARAGOZA, Federico President de la Fundació Cultura i Pau i exdirector general de la UNESCO MAYOS, Gonçal Professor de la UB i col·laborador de la UOC MEDINA, Jaume Filòleg, poeta, traductorMELLONI, Xavier Antropòleg, teòleg, fenomenòleg de la religióMENA, F. Xavier Economista, exconseller d’Economia i Empresa de la Generalitat de CatalunyaMENNEKES, Friedhelm Jesuïta, especialista en art contemporaniMERLO, Vicente Orientalista MESALLES, Joaquim MusicòlegMETZ, Johann Baptist Teòleg, professor emèrit de les Universitats de Münster i VienaMILLET, Lluís MusicòlegMIR, Marina Biòloga, experta en educació ambientalMIRALLES, Jordi Biòleg, president de la Fundació TerraMISERACHS, Valentí Músic, teòleg, president del Pontificio Istituto di Musica Sacra (Roma)MOLAS, Isidre Politòleg, jurista, professor de la UAB

76 APÈNDIX

MOLAS, Joaquim Escriptor, historiador de la literaturaMOLINA, Tomàs MeteoròlegMOLINS, M. Victòria ReligiosaMOLTMANN, Jürgen Teòleg, professor de la Universitat de Tübingen (Alemanya)MONTSERRAT, Josep Filòsof, professor de la UABMORA, Gaspar Capellà, teòleg moralista, exdegà de la Facultat de Teologia de CatalunyaMORATÓ, Gemma Religiosa, periodistaMORERAS, Jordi Antropòleg, investigadorMORETA, Ignasi EditorMORLANS, Xavier Capellà, teòleg, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaNADAL, Marta Crítica literàriaNADEU, Climent Enginyer de telecomunicacions, professor de la UPCNOFRE, Tomàs Filòleg, professor d’ensenyament secundariNOGUÉS, Ramon M. Escolapi, biòleg, catedràtic de la UAB, membre del Consell Assessor de la FJMNÚÑEZ-CUBERO, M. Pilar Religiosa, metgessa, expatrona de la FJM, membre del Consell Assessor de la FJMOLIVAR, Alexandre Monjo de Montserrat, liturgista, patròlegOLIVER, Josep Economista, professor de la UBOLLÉ, Ramon Delegat diocesà de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat de BarcelonaOLLER, Dolors Crítica literària, professora de la UPFORTIZ, Daniel Economista, professor d’ESADEOTÓN, Josep Catedràtic d’ensenyament secundari, professor de l’Iscreb, membre del Consell Assessor de la FJMPALAU, Begonya Professora de la Facultat de Teologia de Catalunya, directora de l’ISCRVicPALLEJÀ, Víctor IslamòlegPANNENBERG, Wolfhart Teòleg, professor de la Universitat de MunicPAPINI, Roberto Estudiós i difusor de l’obra de Jacques MaritainPARCERISAS, Francesc Escriptor, professor de la UABPARÉ, Josep Filòleg, professor de la UABPASCUAL, Ramon Físic, professor de la UAB, expatró de la FJM, membre del Consell Assessor de la FJMPASTOR, Perico PintorPEDRÓS, Alexandre PolitòlegPERDIGÓ, Joan Manuel PeriodistaPERENYA, Francesc Professor de la UBPÉREZ, Victorino Doctor en teologia i en filosofiaPÉREZ-BORBUJO, Fernando Professor de la UPFPÉREZ TREVIÑO, Oriol MusicòlegPESSARRODONA, Marta EscriptoraPIÉ, Salvador Capellà, president de la Fundació BlanquernaPIFARRÉ, Cebrià M. Monjo de MontserratPIQUER, Jordi Capellà, periodistaPIQUER, Rosa M. Psicòloga, psicoterapeuta, musicoterapeutaPIRART, Eric Orientalista (França)PLA I ARXÉ, Ramon Crític literari, professor de la UB, patró de la FJM, exdirector de Qüestions de vida cristianaPLADEVALL, Antoni Capellà, historiador

77APÈNDIX

PLANELLAS, Joan Capellà, vicedegà de la Facultat de Teologia de CatalunyaPORTA, Jordi Filòsof, expresident del Centre UNESCO de Catalunya, expresident d’Òmnium Cultural, membre del Consell Assessor de la FJMPOU, Teresa PeriodistaPOUILLOUX, Jean-Yves Filòsof (França)POULAT, Émile Historiador, sociòleg (França)POUPARD, Paul Cardenal, expresident del Pontifici Consell de la CulturaPRADES, Josep Lluís Professor de la Universitat de GironaPRAT PONS, Ramon Capellà, teòleg, director de l’IRELPRATS, Mireia PeriodistaPRATS, Modest Capellà, filòleg PRATS D’ALÓS-MONNER, Ramon OrientalistaPUIG, Valentí EscriptorPUIG I TÀRRECH, Armand Capellà, biblista, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, patró de la FJMPUIGDOMÈNECH, Ventura Monjo de Tibhirine (Algèria)PUIGVERD, Antoni Escriptor, periodistaPUJOL, Jordi Expresident de la Generalitat de CatalunyaQUERALT, Pilar Expatrona de la FJM i membre del Consell AssessorQUINTANA, Lluís Filòleg, professor de la UABRADIGALES, Jaume Crític musical i teatral, professor de la URLRAGUER, Hilari Monjo de Montserrat, historiadorRAMBLA, Josep M. JesuïtaRAMENTOL, Santiago PeriodistaRAMIS, Francesc Capellà de la diòcesi de MallorcaRAMONEDA, Josep Filòsof, exdirector del CCCBRAURELL, Frederic BiblistaRECOLONS, Lluís Jesuïta, director de MigrastudiumREIXACH, Jaume Capellà, periodistaRÉMY, Jean Sociòleg, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina, Membre de la Reial Acadèmia de BèlgicaREQUEJO, Ferran Politòleg, professor de la UPFREQUESENS, Joan Filòleg, professor d’ensenyament secundariRIBERA, Ramon Monjo de MontserratRIFÉ, Jordi Musicòleg, professor de la UBRIGOL, Joan Expresident del Parlament de Catalunya, patró de la FJMRIU, Francesc Salesià, exdirector del Secretariat d’Escola Cristiana de CatalunyaRIUS-CAMPS, Josep Patròleg, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaROBLES, Margarita JuristaROCA JUNYENT, Miquel Polític, advocatROFES, Octavi Antropòleg, professor d’EinaROHRER, Judith Professora de la Universitat d’Atlanta (EUA)ROIGÉ, Jordi PeriodistaROM, Josep Dissenyador, professor de la URLROMANÍ, Raimon Compositor, director i professor de música

78 APÈNDIX

ROMERO, Ester PeriodistaROMEU, Francesc Capellà, periodistaROSALES, Emili Escriptor, editorROSAURA, Francesc Periodista, director de Signes dels temps (TV3)ROURE, Damià Monjo de Montserrat, biblista ROVIRA, Joan Filòsof, professor de la UAB ROVIRA BELLOSO, Josep M. Teòleg, patró emèrit de la FJM, professor emèrit de la Facultat de Teologia de CatalunyaROVIRÓ, Ignasi Filòsof, professor de la URLRUBERT DE VENTÓS, Xavier Filòsof, escriptorSABATÉ, Carles PeriodistaSÁEZ, Albert Periodista, sotsdirector d’El Periódico, expatró de la FJMSÁEZ TAJAFUERCE, Begonya Professora de filosofia de la UABSAFONT-TRIA, Ramon Exdirector de Signes dels temps (TV3)SAMPERE, Màrius PoetaSANCHIS, Vicent PeriodistaSANS RIVIÈRE, Fernando Crític musicalSANS SABRAFEN, Jordi MetgeSANTA, Àngels Catedràtica de la Universitat de LleidaSASTRE, Núria AdvocadaSAURET, Josep M. Director d’orquestraSEGURA, Antoni Director del CEHISEGURA, Joseba Capellà de la diòcesi de BilbaoSENDRA, Assumpta Directora de la revista RESERRA, Anna Professora de la UPFSERRA, Màrius EscriptorSERRA CAMÓ, Lluís Marista, secretari de la Unió de Religiosos de CatalunyaSERRANO, Sebastià Lingüista, professor de la UBSINCA, Genís Escriptor, periodistaSINTES, Marçal Periodista, professor de la URL, director del CCCBSIX, Jean-François Teòleg (França)SOLÉ, M. Claustre Biblista, professora de l’IscrebSOLÉ SABATÉ, Josep M. HistoriadorSOLER, Albert Professor de la UBSOLER, Josep M. Abat de MontserratSTERNSCHEIN, Rubén Rabí a la comunitat jueva Atid de CatalunyaSUBIRÀ, Josep Crític musicalSUBIRANA, Jaume Escriptor, filòleg, professor de la UOCTALTAVULL, Sebastià Bisbe auxiliar de BarcelonaTARRIDA, Joan Escriptor, editorTERRIBAS, Mònica Periodista, exdirectora de TVCTERRICABRAS, Josep M. Filòsof, catedràtic de la Universitat de GironaTILLIETTE, Xavier Filòsof, teòleg (França)TOBEÑA, Adolf Catedràtic de la UAB

79APÈNDIX

TOMASA, Eudald Escriptor, editorTONINI, Giorgio Historiador (Itàlia)TORNÉ, Josep TeòlegTORNER, Carles Escriptor, professor de la URL, director de Qüestions de vida cristianaTORRA, Joan Capellà, patròleg, professor de la Facultat de Teologia de CatalunyaTORRADEFLOT, Francesc Doctor en teologia, llicenciat en història de les religionsTORRALBA, Francesc Filòsof, teòleg, patró de la FJM, director de la Càtedra Ethos (URL)TORRAS, Josep Llicenciat en teologia, diplomat en magisteriTORRENTS, Ricard Assagista, traductor, crític literari, primer rector de la Universitat de VicTORRES QUEIRUGA, Andrés Filòsof, teòleg, professor de la Universidad de Santiago de CompostelaTREPAT, Cristòfol-A. Historiador, professor de la UBTRESSERRAS, Miquel Capellà, exdegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)TRIVIÑO, Victoria ReligiosaTUBAU, Josep M. Capellà, moralistaTUÑÍ, Josep-Oriol Jesuïta, teòleg, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre del Consell Assessor de la FJMTUROWICZ, Jerzy Periodista (Polònia)TURPIN, Enrique FilòlegTURULL, Josep M. Capellà, rector del Seminari Conciliar de BarcelonaUDÍAS, Agustín Jesuïta, professor de la Universidad Complutense de MadridUDINA, Josep Manuel Filòsof, professor de la UABURIARTE, Juan M. Bisbe emèrit de Sant SebastiàVALLEJO, Ramon Biòleg, professor de la UBVALLS, Francesc PeriodistaVAN ESS, Josef Islamòleg (Alemanya)VÁNDOR, Jaime Hebraista, professor de la UBVATSYAYAN, Kapila Directora de l’Indira Gandhi National Centre for the Arts (Nova Delhi)VATTIMO, Gianni Filòsof (Itàlia)VAUCLAIR, Sylvie Física (Observatori Midi-Pyrénées)VEGA, Amador Historiador de les religions, professor de la UPFVERDAGUER, M. Àngels Filòloga, professora de la Universitat de VicVERDE ALDEA, Josep Advocat, exdiputat al Parlament EuropeuVERGÉS, Gerard EscriptorVERSPIEREN, Patrick Jesuïta, especialista en ètica biomèdicaVICENS, Antoni Professor de la UABVILADRICH, Mercè Arabista, professora de la UBVILLATORO, Vicenç Periodista, escriptorVIVES SICÍLIA, Joan-Enric Bisbe d’Urgell i copríncep d’AndorraWAGENSBERG, Jorge Físic, director del CosmoCaixaWIEDERKEHR, Dietrich Teòleg, professor de la Universitat de Lucerna (Suïssa)WILLAIME, Jean-Paul Sociòleg (França)XANCÓ, Miquel Germà de la Salle, filòsof, teòleg ZABALO, Jacobo Professor d’humanitats de la UPFZOZAYA, Juan Subdirector del Museo Arqueológico Nacional de MadridZUBERO, Imanol Professor de la Universitat del País Basc

80 APÈNDIX

ABEL, FrancescAINAUD DE LASARTE, Josep M.ALBET, MontserratALTISENT, AgustíÁLVAREZ BOLADO, AlfonsoANGLADA, M. ÀngelsARANGUREN, José Luis L.ARCHER PEIXOTO, Luis JorgeAUBACH, M. TeresaBARRERA, HeribertBATLLORI, MiquelBISMARCK, Klaus VonBLANCH, AntoniBOFILL, RoserBOSCH, JuanCANDEL, FrancescCARRERA, JoanCASTELLET, Josep M.COLOMER, EusebiCOSTA, JoanDE EPALZA, MikelDE SEBASTIÁN, LuisDELÀS, JosepDOU, AlbertDUBY, GeorgesESCUDÉ, JordiFERNÁNDEZ-BUEY, FranciscoGARAUDY, RogerGARCÍA CENDÁN, BernardoGOMIS, Joan GOMIS, LlorençJUBANY, NarcísJUNCOSA, Artur

JUST, Cassià M.LAÍN ENTRALGO, PedroLEVRAT, JacquesLLOPIS, JoanLORÉS, JaumeLOSADA, TeresaMARAGALL NOBLE, JordiMARDONES, José M.MARQUÈS, AndreuPALAU I FABRE, JosepPANIKKAR, RaimonPELEGRÍ, BonaventuraPERUCHO, JoanPORCEL, BaltasarPREVOSTI, AntoniRUIZ DE LA PEÑA, Juan LuisSARSANEDAS, JordiSIGUAN, MiquelSILVA HENRÍQUEZ, RaúlTÀPIES, AntoniTEIXIDOR, EmiliTENA, PereTRIADÚ, JoanTRÍAS, EugenioÚBEDA, TeodorVALLS PLANA, RamonVERGOTE, AntoineVALVERDE, José M.VERNET, JoanVIA TALTAVULL, Josep M. VILANOVA, EvangelistaVIVES, Josep

Amb l’edició d’aquest volum, la Fundació Joan Maragall vol retre també un sentit homenatge als col·laboradors i amics més propers que han mort durant aquests vint-i-cinc anys.

81APÈNDIX

ACTIVITATS 1989-2013

LLEGENDA ACTIVITATS

AJM Aula Joan Maragall. Curs intensiu en forma de seminari en què un especia-lista de relleu presenta el seu pensament o la seva línia d’investigació actual durant cinc sessions.

AM Audició musical comentada. Sol integrar-se en un cicle temàtic que ofereix una sessió mensual o trimestral tot al llarg d’un curs.

CA Col·loqui d’actualitat. Conferència-col·loqui sobre l’actualitat cultural i religiosa del mes a càrrec d’una personalitat.

CC Cicle de conferències. Proposta de diverses conferències amb un fil comú.

Co Conferència.

Cu Curs. Tractament d’un tema, generalment més acotat que en un simposi, desenvolupat per un sol ponent o sota la responsabilitat d’un coordinador.

J Jornades.

LP Lectura poètica.

PP Presentació de publicacions.

RI Reflexió interna. El Patronat i un grup d’experts es reuneixen, a porta tanca-da, per tractar un tema concret en profunditat.

Se Seminari. Grup de reflexió amb una dinàmica pròpia, de reunió periòdica, obert a la participació continuada d’un grup de persones diverses durant un període en principi indefinit de temps.

Si Simposi. Tractament d’un tema estretament vinculat amb els objectius de la Fundació, durant tres o quatre jornades seguides, en les quals se celebren diverses conferències i una taula rodona de cloenda, amb la participació de personalitats expertes, sovint de relleu internacional.

TR Taula rodona.

82 APÈNDIX

Curs 1989-1990 Inauguració oficial de la Fundació Joan Maragall Cristianisme i valors de la modernitat (200 anys de la Revolució Francesa) SiLes intuïcions fonamentals de les grans religions CCLa cultura contemporània CCEls valors del judeocristianisme (J. Llopis, coord.) Se

Cristianisme i cultura a l’Europa dels anys 90 SiDéu SiPensament cristià contemporani CuL’heretatge d’Abraham CuL’integrisme a Catalunya (C. Martí) CoPresentació de la col·lecció “Cristianisme i cultura” PP

Cristianisme i societats avançades SiEl fonamentalisme SiSant Joan de la Creu CCEls valors en les grans religions (I) CCLes grans fites del pensament ètic CuSocietat i Regne de Déu (J. M. Rovira Belloso) PP

Pensament científic i fe cristiana SiEl valor dels valors SiEls valors en les gran religions (II) CCCivisme, convivència i democràcia CCEl sagrat en l’art CCLa inculturació del catolicisme en la Renaixença catalana. Jaume Colell (J. Requesens) CuEls límits de l’Estat (À. Castiñeira) CuMontserrat i la cultura catalana del nostre temps (M. Batllori) CoConèixer, reconèixer i estimar. El misteri de l’alteritat (F. Alberoni) CoAproximació a la religiositat i als valors de la Catalunya actual RILa fonamentació de l’ètica (I) RIJoan Maragall i Josep Pijoan. Edició i estudi de l’epistolari (A. M. Blasco) PP

Ciències humanes i fe cristiana SiRealitat mediàtica SiMosaic de barcelonins. Les relacions humanes a la ciutat CCLes ètiques professionals (I) CCSis poetes CC

Curs 1990-1991

Curs 1991-1992

Curs 1992-1993

Curs 1993-1994

83APÈNDIX

Curs 1994-1995

Curs 1995-1996

Pascal (P. Lluís Font) CuReligió i societat en el tombant de segle (J. M. Rovira Belloso) CuLa inculturació de la fe en la societat europea (P. Poupard) CoReptes econòmics, polítics i culturals de la unitat europea (J. M. Esquirol i J. Majó) CoLa fonamentació de l’ètica (II) RIReligió i valors en la Catalunya actual PPFe i cultura en Joan Maragall (J. Maragall) i Paisatge i natura en Joan Maragall (P. Maragall) PP

La vida després de la mort SiEls neofeixismes SiLes ètiques professionals (II) CCEl Déu dels poetes CCEmergència i aparició de l’humà CuMatèria i materialisme CuCrisi religiosa i evangelització (L. Armendáriz) CoReligió i cultura a Occident en el llindar del tercer mil·lenni (E. Trías) CoEl Messies de Händel AMLa Passió segons Sant Mateu de Bach AMLa Missa en do menor de Mozart AMLa crisi de la cultura religiosa RILa vida després de la mort VídeoEl sagrat en l’art PP

Els orígens SiEl mal SiRomanticisme, cultura i religió a Catalunya CCEspai i símbol en l’art oriental CCNovel·la i transcendència CCPensament cristià i transformació de la societat CCCristianisme i catalanisme en el segle XX CuEntre la fe i la cultura, cap on anem? (J. M. Rovira Belloso) CoYves Congar: la vie et l’œuvre d’un théologien (J. P. Jossua) CoLa mística en aquest final de segle TRDon Giovanni de Mozart AMNovena Simfonia de Beethoven AMTristany i Isolda de Wagner AMHänsel i Gretel d’Humperdinck AMArt (J. Radigales, coord.) SeFilosofia (J. M. Esquirol i J. M. Via, coord.) SePresent i futur dels centres culturals catòlics. I trobada de centres culturals catòlics del sud d’Europa L’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Gomis) CA

84 APÈNDIX

Curs 1996-1997

Curs 1997-1998

L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Torner) CALa gratuïtat, clau de l’ètica bíblica PPEl pensament musical de Joan Maragall PP

La sort de la cultura a la societat tecnològica SiL’estat de l’Estat SiL’home bo. Personatges literaris i ideals de perfecció CCCanvi climàtic i solidaritat CCEspai i símbol en l’art islàmic CCNarrativa i transcendència CCEsglésia i societat en l’Europa del segle XXI CCJoan Maragall i el Comte Arnau CCFigures del pensament cristià del segle XX CuLos grandes desafíos culturales del tercer milenio. Un reto a la reflexión y acción de los cristianos (G. Carriquiry) CoLa clonació. Aspectes científics i valoració ètica (M. P. Núñez-Cubero) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Ramentol) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llopis) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CACicle Ludwig van Beethoven AML’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Carrera) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Safont-Tria) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Bofill) CARentar els peus (R. Prat i Pons) L’actualitat cultural i religiosa del mes (À. Castiñeira) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cardús) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Matabosch) CACiència i vida (R. M. Nogués, coord.) SeIntroducció a la lectura de Pascal (P. Lluís Font) PP

Les noves formes de religiositat SiEls reptes de la ciència i la fe CCVida escrita i transcendència CCDant. Conferències entorn de la figura de l’autor de la Divina Comèdia CCEl Comte Arnau en la música CCFigures del pensament cristià. Antiguitat CuReligió i poder (J. Requesens) CuLa (post)modernitat i el monoteisme: interrogants recíprocs (A. Vergote) AJMCamins i canvis de la teologia política (J. B. Metz) AJMEl “Cant Espiritual” d’Ausiàs March (M. Prats) Co

85APÈNDIX

Curs 1998-1999

Vida digna en l’última frontera. El debat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit (F. Abel) CoLa presència de l’Església en la nostra societat (L. Martínez Sistach) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Joan) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Torralba) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Giró) CAMúsica per a la mort. Els rèquiems i la litúrgia de difunts AML’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Vives) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Valls) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Sastre) CAÈtica i religió en Paul Ricoeur (A. Marquès, coord.) SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Romero) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Reixach) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Piquer) CAMulticulturalitat (A. Matabosch, coord.) SeCiència i fe (D. Jou, coord.) SeTemps i treball a l’empresa (J. M. Esquirol) SeLes conseqüències culturals, religioses i educatives de la immigració islàmicaa Catalunya (A. Matabosch, coord.) SeL’esperança cristiana, avui RILa marginació: dolor, mirall i repte PPEspai i símbol en l’art oriental PP

Les darreries. Com acabarà tot SiObertura a l’islam CCCreació estètica i transcendència CCLes grans religions en el món d’avui CCFigures del pensament cristià. Edat mitjana CuMatèria i materialisme (D. Jou) CuÈtica, política i religió. De l’individualisme a la comunitat moral (A. Cortina) AJMLa teoria poètica de Joan Maragall (R. Pla i Arxé) CoUn laic compromès davant la situació xilena actual (A. Bentué) CoEl procés de pau a Euskadi i el paper de l’Església (J. Segura) CoXoc de civilitzacions. Claus culturals per entendre el conflicte entre l’Iraq i els EUA TRL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Tresserras) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Pou) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Casassús) CACultura, llengua i nació (N. Ubach, coord.) SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Llop) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Roigé) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Aubach) CAKierkegaard: ètica, estètica i transcendència SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Colom) CA

86 APÈNDIX

Curs 1999-2000

Curs 2000-2001

L’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cóppulo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Izquierdo) CAEl malestar en la societat del benestar RI

Ecumenisme cultural i religiós a la Bíblia. Dos referents actuals (F. Raurell) CoPresència cristiana en la cultura del segle XX CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Rosaura) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Gomis i A. Matabosch) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CACap on anem? Reflexions al tombant del mil·lenni CCL’experiència mística SiEl món s’acaba al 2000? La febre mil·lenarista a debat DL’actualitat cultural i religiosa del mes (À. Colom) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llisterri) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (G. Morató) CAEmmanuel Mounier i el personalisme SeLa literatura i la inquietud de l’absolut (J. P. Jossua) AJMFigures del pensament cristià. Època moderna (P. Lluís Font, coord.) CuL’Església demana perdó TRFilosofia de l’art contemporani en espais religiosos (F. Mennekes) CoDe què cal demanar perdó? DL’actualitat cultural i religiosa del mes (À. Masllorens) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. F. Cánovas) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (V. Puig) CAMonjos cristians a Algèria. L’experiència d’ unacomunitat cristiana en un entorn musulmà (V. Puigdomènech) TR10 pensadors cristians del segle XX (P. Lluís Font, coord.) PPGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

L’any litúrgic: una obra d’art total (N. Comadira) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Gispert) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Bassas) CAEl temps i la memòria en la ciència contemporània (D. Jou) CuSentit del progrés CCJesús després de 2000 anys TRJesús 2000 SiL’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Sabaté) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. P. López) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Coral) CAGrans fites de l’ètica PPL’Església catòlica davant les culpes del passat (B. Forte) Co

87APÈNDIX

Curs 2001-2002

Grans corrents filosòfics del segle XX (F. Fernández Buey i P. Lluís Font, coord.) CoQuè fem amb el genoma humà? DL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Camps) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Cuní) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CALa immigració a debat TRContribució del cristianisme al futur d’Europa (J. Caligiorgis) CoNietzsche i el cristianisme (G. Vattimo) CoEl pensament simbòlic, accés als sagraments cristians (J. M. Rovira Belloso) AJMSímbols de l’esperit (J. M. Rovira Belloso) PPGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

Diàleg fe-cultura: una aventura impossible al segle XXI? (J. M. Soler) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Gomis) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (I. Fossas) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. V. Molins) CAL’Església a Chiapas (C. Torner) SeEl sentit de la vida CCX. Zubiri: experiència i concepte de la naturalesa, la història de Déu SeMúsiques de l’Esperit: “Canticum canticorum”, de Palestrina (J. Grimalt, coord.) AMEmmanuel Mounier i el personalisme CuQuè és el personalisme? PPSobre el “Cant espiritual” de Joan Maragall / Cants espirituals catalans PPL’esperança que no mor (J. Gil) PPL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Ainaud de Lasarte) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Nadal) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Juliana) CAEl llenguatge sobre Déu. Una lectura de Nicolau de Cusa (X. Marín) SeQüestions bàsiques del diàleg interreligiós JCristians i musulmans avui a Catalunya (A. Matabosch, coord.) SiEl llenguatge cristià en la cultura de masses (A. Sáez) PPClàssiques del cristianisme (P. Lluís Font, coord.) CuJacint Verdaguer, herència literària i religiosa (J. Requesens, coord.) CuCom escoltar música religiosa (R. Romaní i J. M. Turull, coord.) SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Gómez) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Aymar) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Estruch) CAPer una lectura creient de les imatges religioses (M. Xancó) CoL’essència del cristianisme (B. Forte) AJML’essència del cristianisme PPVerdaguer vist per Maragall (M. À. Verdaguer) PPRecital de poesia amb textos de Jacint Verdaguer i Joan Maragall LP

88 APÈNDIX

Curs 2002-2003

Curs 2003-2004

Gaudí i la dimensió transcendent (A. M. Blasco i R. Pla i Arxé, coord.) CCGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

Església i música sacra: passat, present i futur (V. Miserachs) CoTendències actuals de la filosofia (F. Fernández Buey i P. Lluís Font, coord.) CCCristianisme i romanticisme. Art i espiritualitat a l’època romàntica (E. Cairol) SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Piquer) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cardús) CACiències humanes i fet religiós CCChesterton i la recerca de Déu SeMúsiques de l’Esperit. “Quatre motets” de J. S. Bach (J. Grimalt, coord.) AMEl cristianisme en una societat plural SiGrèvol i molsa: Recital de poemes nadalencs LPGerminabit. L’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX CCCom escoltar música religiosa (R. Romaní i J. M. Turull, coord.) SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Delàs) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Domingo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Pou) CAMort i recerques d’immortalitat (A. Bentué) CoMestres espirituals cristians (P. Lluís Font, coord.) CuCristianisme i Europa (G. Danneels) CoDiàleg interreligiós: aproximació des de tradicions no cristianes TREl retorn del sagrat i el cristianisme (J. M. Mardones) AJMTaula rodona en memòria de Jaume Lorés TRL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Puig i Tàrrech) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Frigola) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (D. Massot) CALes cèl·lules mare: aspectes mèdics i ètics (M. P. Núñez-Cubero) Co40è aniversari de l’Encíclica “Pau a la terra” del papa Joan XXIII TRLa religió de l’art. Maragall, Novalis i la poesia com a absolut (E. Cairol) CoGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) SeSeminari sobre ciència i fe (A. Florensa i P. Queralt, coord.) Se

Poesia i transcendència. Lectura de les “Elegies”, de Carles Riba (A. Blanch) Co Novel·la i cristianisme (C. Arnau, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Carrera) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Font) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Bassas) CAJacques Maritain i l’humanisme integral CCBuscant Déu CC

89APÈNDIX

Curs 2004-2005

El Vaticà II: un concili per al tercer mil·lenni. 40 anys després (J. M. Rovira Belloso) SeHomenatge cívic i institucional al professor Sugranyes de Franch CoMúsiques de l’Esperit: Missa 2650 de C. Monteverdi (J. Grimalt, coord.) AMBiologia, ètica i cristianisme (M. P. Núñez-Cubero, coord.) SiL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Ribera) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Perdigó) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (I. Aragay) CADecisions al final de la vida (M. P. Núñez-Cubero) SeL’inici ens recordarà el final. Recital de poemes nadalencs LPGrans obres literàries del cristianisme (A. Blanch, coord.) CuMística i humanisme (J. Martín Velasco) AJML’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Jorba) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Solé) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cóppulo) CA“El Senyor dels anells”: una lectura teològica de J. R .R. Tolkien (J. Fontbona i X. Morlans) CoLa religió en temps de nihilisme (G. Amengual) PP“El Codi da Vinci”, història o ficció? (J. Torres) CoGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) SeSeminari sobre ciència i fe (A. Florensa i P. Queralt, coord.) Se

Dalí: reverent i irreverent (D. Giralt-Miracle) CoLa mort en la cultura moderna (E. Cairol, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Matabosch) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Rosaura) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Carrera) CADecisions a l’inici de la vida (M. P. Núñez-Cubero) SeLa laïcitat (A. Matabosch, coord.) CCVeritat i mitjans de comunicació CCJoan XXIII, papa de la pau i de la bondat SeMúsiques de l’Esperit: “Motets” de H. Schütz (J. Grimalt, coord.) AMPresentació de les fitxes de treball “L’Islam a Catalunya” TROnze Nadals i un Cap d’Any, de J. V. Foix (F. Parcerisas) LPPaul Ricoeur: un model d’antropologia filosòfica (J. M. Via) SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (N. Gispert) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llisterri) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Torralba) CAEls catòlics en el món musulmà. Una experiència des del Marroc (V. Landel) CoGrans obres literàries del cristianisme (II) (A. Blanch, coord.) CuÉs Jesús l’únic salvador universal? (A. Bentué) AJML’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Clos) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Rigol) CA

90 APÈNDIX

Curs 2005-2006

Curs 2006-2007

Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món PP50è aniversari de la mort de Pierre Teilhard de Chardin, SJ (1881-1955) SeEl cristianisme en un espai de pluralisme. Les nostres societats mediterrànies (J. M. Aveline) CoJesús, un perfil biogràfic. Les aproximacions històriques a la figura de Jesús (A. Puig i Tàrrech) CoGrans obres musicals del cristianisme (J. Grimalt, coord.) CuDe Joan Pau II a Benet XVI (J. Fontbona, A. Sáez i F. Torralba) TRGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) SeSeminari sobre ciència i fe (P. Queralt, coord.) Se

Un do inesperat per al segle XX.: les teologies de K. Rahner i H. U. Von Balthasar (J. M. Rovira Belloso) CoQüestions candents en el catolicisme actual (A. Matabosch, coord.) CCL’aigua i la cultura. Símbols, mites, rituals (E. Cairol, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Cuní) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Lobo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Carbonell) CAMalestars i esperances del nostre temps CCArt i transcendència SeMosaïques. La Méditerranée à inventer TRL’univers de Søren Kierkegaard (F. Torralba) CoJosé M. Valverde, lector de Joan Maragall PPSøren Kierkegaard (1813-1855). Una explicació de l’obra pseudònima (F. Torralba) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Foix) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Rius) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sendra) CACharles de Foucauld i Louis Massignon (J. F. Six) CoRepensar 16 conceptes clau de la teologia (I) (P. Lluís Font, coord.) CuUna altra mirada. 10 dones i el cristianisme / És Jesús l’únic salvador universal? PPL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Massagué) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (V. Amela) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Majó) CALa Bíblia, font de significació literària (J. Requesens) SeGrans obres musicals del cristianisme (II) (J. Grimalt, coord.) CuMaragall i la música de Mozart (J. Radigales) CoGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

El paper de l’Església en la construcció de la pau a Euskadi (J. M. Uriarte) CoLa llum i la tenebra. Un tema amb variacions (E. Cairol, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. López Camps) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Aymar) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Díez) CAEl mal CC

91APÈNDIX

Curs 2007-2008

L’actualitat del pensament d’Erich Fromm SeDietrich Bonhoeffer (L. Duch) CoCreure després de Freud (A. Gomis i V. Hernández) CoCelebració del Nadal. Centenari de Joaquim Homs (C. Miró, J. Farran i O. Romaní) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Foix) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (B. Dalmau) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (P. Malla) CACristianisme i Nord d’Àfrica. Tres generacions de cristians seduïts per l’altre (J. Giró) SeRepensar 16 conceptes clau de la teologia (II) (P. Lluís Font, coord.) CuLa crisi de la transmissió de la fe (L. Duch) AJML’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Delàs) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Domingo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Puig i Tàrrech) CATria de lectures (R. Pla i Arxé, coord.) CoUna reflexió filosòfica sobre el temps i la vida (J. M. Esquirol) SeGrans obres musicals del cristianisme (J. Grimalt, coord.) CuMaragall i la Sagrada Família (A. M. Blasco i R. Torrents) CoGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) SeSeminari sobre ciència i fe (P. Queralt, coord.) Se

Cristianisme i modernitat (P. Lluís Font) CoL’infinit (D. Jou, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Matabosch) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Alós) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Puigverd) CAEl bé CCAlbert Camus i el sentit de la vida SeLes grans religions CCPeriodisme: veritat, llibertat, cultura (L. Foix, coord.) SeSer dona i musulmana (D. Bramon) PPMística i vida quotidiana (A. Baracco) PPCelebració del Nadal. Nadal fa cent anys (J. Subirana) CoSessió de comentari i debat sobre l’Encíclica de Benet XVI “Spe Salvi” TRA la búsqueda de Dios Padre-Madre en el amor (B. Forte) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Pascual) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Cóppulo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Aymar) CARepensar 8 conceptes clau de la moral (P. Lluís Font, coord.) CuPreneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula (C. Forner) PPL’evolució darwiniana de les religions “vertaderes” (R. M. Nogués) AJMGuerra Civil i Església. Paisatge amb figures (J. Giró, coord.) CCMaragall vist per Serrahima (J. Giró) Co

92 APÈNDIX

Curs 2008-2009

Curs 2009-2010

Reconeixement a Josep M. Ainaud de Lasarte, un home generós TRL’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Bosch) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Cuyàs) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Solé i Sabaté) CAGrans obres musicals del cristianisme (J. Grimalt) CuGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

El somriure: la cara acollidora del món (D. Jou, coord.) CCLa justícia CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Fontbona) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (T. Costa-Gramunt) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Bassas) CALa identitat cultural d’Europa (A. Garrigós, coord.) SeAndorra, una identitat que s’aferma en el context europeu (J. E. Vives) CoA l’entorn de Carles Cardó PPLlibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.) CC50è aniversari de la mort de Carles Cardó (J. Giró, coord.) CoJoan Maragall o la consciència civil, en el seu temps i en el nostre (Pere Lluis Font) / Itinerari vers l’home interior. Joan Maragall i el cristianisme (P. Maragall) PPLa meva fe. La nostra fe (J. M. Rovira Belloso) SeClaus de lectura de la Bíblia (P. Lluís Font, coord.) CuL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Porta) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Domingo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CADietrich Bonhoeffer. Cartes des de Barcelona (J. M. Jaumà i A. Fidora) PPJoan Maragall i la Setmana Tràgica. (P. Lluís Font) CCLa vida humana. Fonament metafísic (R. Brague) AJMLa Seu Vella SeL’actualitat cultural i religiosa del mes (R. Massagué) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Subirana) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (V. Sanchís) CAGrans obres musicals del cristianisme (V) (J. Grimalt, coord.) CuEn ocasió dels 200 anys del naixement de Charles Darwin i dels 150 anys de la publicació de “L’origen de les espècies” (R. M. Nogués i A. Matabosch, coord.) CCVintè aniversari de la Fundació Joan Maragall (I). Qüestions de vida cristiana CoSimone Weil: experiència i compromís CCCuarenta años de ecumenismo (A. Matabosch) PPGrup de reflexió sobre l’islam a Catalunya (A. Matabosch, coord.) Se

Espiritualitat: Un camí interior per als cristians (S. Taltavull) CoSessions de reflexió: Economia, crisi, valors (R. Pla i Arxé, coord.) CC

93APÈNDIX

Curs 2010-2011

L’amor CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Torralba) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Díez) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (L. Foix) CAEl viatge com a forma simbòlica (E. Cairol, coord.) CCLlibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.) CCDietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922-1923) PPVintè Aniversari de la Fundació Joan Maragall (II). La lletra i la llum (P. Pastor) CoEspiritualitat i pregària (C. M. Pifarré) SeVintè aniversari de la Fundació Joan Maragall (III). La Bíblia com a “gran codi” de la cultura (G. Ravasi) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Sabaté) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Moragas) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Llisterri) CAClaus de lectura de la Bíblia (II). Antic Testament (P. Lluís Font, coord.) CuIdea de l’home, idea de Déu: Filosofia i religió en el pensament de Gerhard Krüger (J. Ordi) PPQüestions de vida cristiana: La cultura PPL’ofici de pensador cristià d’ençà del Concili Vaticà II (A. Marquès) CCEdith Stein, testimoni de la transcendència SeGrans obres musicals del cristianisme (VI) (J. Grimalt, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Ibáñez) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Calsina) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CACurs d’ètica i cultura religiosa a l’escola del Quebec (S. Lefebvre) CoPluralisme religiós i societat contemporània (J. Hernàndez Serret) CCQüestions de vida cristiana: La Bíblia PPEl viatge com a forma simbòlica (II) (E. Cairol, coord.) CC

L’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Sáez) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Casas) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Turull) CAMaragall, el bàrbar (A. Puigverd) CoLa veritat CCQuin futur per al cristianisme? (P. Barbarin) PPQüestions de vida cristiana: La Política PPLlibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.) CCDéu i l’univers: el debat de Stephen Hawking (D. Jou) CoEvangeli i pastoral de la cultura (S. Taltavull) SeLes idees religioses de Joan Maragall (P. Lluís Font, coord.) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (P. Buhigas) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Frigola) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Nin) CANadala 2010: Església, cultura i país

94 APÈNDIX

Curs 2011-2012

Curs 2012-2013

Claus de lectura de la Bíblia (III). Nou Testament (P. Lluís Font, coord.) CCQüestions de vida cristiana: Arrels cristianes de Catalunya (J. E. Vives) PPDéu i l’univers: el debat de Stephen Hawking (D. Jou) CoEn camell seguint Moisès i Bonaventura Ubach. Explorant la ruta de l’èxode (J. Cervera) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (O. Izquierdo) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Casabella) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. P. López) CAAntoni Gaudí, l’home i l’artista (J. Bonet) SeQüestions de vida cristiana: La Política (M. Tresserras) PPRelacions entre cristians i musulmans en el context de les revoltes en el món àrab (R. Buxarrais) CoCien años de soledad, un nou mite d’Amèrica Llatina (A. Blanch) CoDietrich Bonhoeffer. Conferències a la comunitat de Barcelona PPPluralisme religiós i societat contemporània. La figura de Jesús (J. Hernàndez Serret) CCActe de relleu a la presidència de la FJMi conferència Els noms de la bellesa i el misteri de Déu (B. Forte) Co

El buit i el no-res (D. Jou, coord.) CCArt, literatura i pensament “versus” contemporaneïtat (R. Torrents) CoEl diàleg CCEl fet religiós en l’espai públic (S. Bueno, M. T. Areces i R. Jorba) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. M. Carbonell) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (J. Casabella) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Terribas) CAQüestions de vida cristiana: Pensar l’art i La conversió PPEl llibre religiós. Deu anys de Germinabit (F. Torralba) TRLlibres que marquen època (A. Blanch i J. Fontbona, coord.) SeExposició: Gaudí. La Sagrada Família de Barcelona CAEls Evangelis (O. Tuñí) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (A. Figuera) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (I. Aragay) CCL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Cano) PPClaus de lectura de la Bíblia (IV). La violència en l’Antic Testament (P. Lluís Font, coord.) CoMúsica sacra: 9 audicions i un pròleg (J. Grimalt) PPLlibertat religiosa i societat actual JAmb Déu o sense (R. M. Nogués i P. Rahola) SeEl Concili Vaticà II, 50 anys després (P. Lluís Font, coord.) CCJaume Balmes, filòsof i teòleg Se

L’actualitat cultural i religiosa del mes (F. Romeu) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (S. Aragonès) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Esteve) CAEls rituals en una societat plural: aliments i creences (J. Hernàndez Serret) CC

95APÈNDIX

Qüestions de vida cristiana: La compassió PPEl Maragall intel·lectual (L. Quintana) PPCap a una arquitectura de l’esperança (E. Aran) PPL’actualitat cultural i religiosa del mes (X. Puigdollers) CAEl reencantament postmodern (J. Otón) PPLa “Partícula de Déu” o bossó de Higgs: Què ens diu sobre el món? (D. Jou) CoFidelitat al Concili Vaticà II en el segle XXI (J. Martín Velasco) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (C. Duarte) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Prats) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Terribas) CAEl silenci (O. Izquierdo, coord.) CCLa modernitat CCConèixer la història del segle XX per comprendre el segle XXI (J. Dantí, coord.) CCHumanisme i cultura de pau, claus per a un canvi d’època (F. Mayor Zaragoza) CoQüestions de vida cristiana: Cinema espiritual PPBarcelona en el camí del sínode de la nova evangelització (L. Martínez Sistach) CoEntorn de la figura de Joan Sales (C. Lluch i X. Pla) CoL’actualitat cultural i religiosa del mes (E. Tort) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (F. M. Álvaro) CAL’actualitat cultural i religiosa del mes (M. Sintes) CAMoral cristiana i món plural (G. Mora) CAClaus de lectura de la Bíblia (V). Els Evangelis i la història (P. Lluís Font, coord.) CuArnau de Vilanova i les teories medievals de l’amor (J. Mensa) PPLlibres que marquen època (A. Blanch i J. Herrero, coord.) SeSeu vacant: escenaris de futur (M. Muñoz, F. Romeu i C. Torner) TRQüestions de vida cristiana: Indignacions PPQüestions de vida cristiana: Entre el fonamentalisme i la indiferència PPHumanisme i transcendència: el sentit de la vida SeRellegir Kierkegaard (I. Boada i F. Torralba, coord.) CCLes veus de l’Església en temps de crisi (J. Rigol i M. Calsina, coord.) CoDe Benedicto a Francisco PPEl pluralisme religiós: el cos, una dimensió de l’existència (J. Hernàndez Serret) CC

96 APÈNDIX

97APÈNDIX

AULES JOAN MARAGALL Antoine VERGOTE La (post)modernitat i el monoteisme: interrogants recíprocs AULA JOAN MARAGALL 1, 1997

Johann Baptist METZ Camins i canvis de la teologia política AULA JOAN MARAGALL 2, 1998

Adela CORTINA Ètica, política i religió AULA JOAN MARAGALL 3, 1999

Jean-Pierre JOSSUA La literatura i la inquietud de l’absolut AULA JOAN MARAGALL 4, 2000

Josep M. ROVIRA BELLOSO El pensament simbòlic AULA JOAN MARAGALL 5, 2001

Bruno FORTE L’essència del cristianisme AULA JOAN MARAGALL 6, 2002

José M. MARDONES El retorn del sagrat i el cristianisme AULA JOAN MARAGALL 7, 2003

Juan MARTÍN VELASCO Mística i humanisme AULA JOAN MARAGALL 8, 2004

Antoni BENTUÉ És Jesús l’únic salvador universal? AULA JOAN MARAGALL 9, 2005

Lluís DUCH La crisi de la transmissió de la fe AULA JOAN MARAGALL 10, 2007

Ramon M. NOGUÉS L’evolució darwiniana de les religions «vertaderes» AULA JOAN MARAGALL 11, 2008

Rémi BRAGUE La vida humana. Fonament metafísic AULA JOAN MARAGALL 12, 2009

Andreu MARQUÈS L’ofici del pensador cristià d’ençà del Concili Vaticà II AULA JOAN MARAGALL 13, 2010

Miguel GARCÍA-BARÓ La filosofia com a dissabte AULA JOAN MARAGALL 14, 2012

98 APÈNDIX

99APÈNDIX

1. LES INTUÏCIONS FONAMENTALS DE LES GRANS RELIGIONS. B. GARZÓN, P. LLUÍS FONT, R. GARAUDY, R. PANIKKAR, J.M. VIA2. DESAFIAMENTS CULTURALS DELS ANYS 90. J. LORÉS, D. JOU, V. COMBALIA, C.M. JUST, A. CASTIÑEIRA, J.M. VALVERDE, E. COLOMER3. L’EXPERIÈNCIA DE DÉU EN LA POSTMODERNITAT. A. CASTIÑEIRA, PREMI FRANCESC EIXIMENIS 19884. JOB, EL TEÒLEG. A. BENTUÉ, PREMI FRANCESC EIXIMENIS 19895. CRISTIANISME I CULTURA A L’EUROPA DELS ANYS 90. W. KASPER, G. AMENGUAL, J. DANIEL, A. INIESTA, J. TUROWICZ, V. KARUNAN, H. BORRAT, A. EVERDING, J.M. BALLARÍN6. SOCIETAT I REGNE DE DÉU. J.M. ROVIRA BELLOSO7. L’EVANGELI (RE)HUMANITZADOR. J. LLOPIS, PREMI JOAN MARAGALL 19918. EL DÉU DE LES RELIGIONS, EL DÉU DELS FILÒSOFS. A. VEGA (Ed.) 9. EVANGELI I CULTURES. H. CARRIER10. CRISTIANISME I SOCIETATS AVANÇADES. A. CORTINA, J. MARTÍN VELASCO, B. FORTE, T. ÚBEDA11. PENSAMENT CRISTIÀ CONTEMPORANI. J. LORÉS, J.M. BALLARÍN, X. MORLANS, A. PUIG I TÀRRECH, E. VILANOVA, A. DANESE, G. MORA, J. SUBIRANA, A. BENTUÉ, J.M. ROVIRA BELLOSO12. ÈTICA DEL PERDÓ. F. TORRALBA, PREMI JOAN MARAGALL 199213. EL FONAMENTALISME. T. DE SAUSSURE, J.P. WILLAIME, C. MARTÍ, E. GALINDO, J. VÁNDOR, J. RAMONEDA14. D’EUROPA ALS HOMES. J.M. ESQUIROL, PREMI JOAN MARAGALL 199315. PENSAMENT CIENTÍFIC I FE CRISTIANA. S. VAUCLAIR, D. JOU, P. LAÍN ENTRALGO, R.M. NOGUÉS, A. BRAMON, W. PANNENBERG16. EL SAGRAT EN L’ART. J. CORREDOR-MATHEOS (Ed.)17. CIÈNCIES HUMANES I FE CRISTIANA. J. RÉMY, J. ESTRUCH, E. DOMÈNECH, A. VERGOTE, A. GOMIS, A. GONZÁLEZ, D. WIEDERKEHR 18. LA GRATUÏTAT, CLAU DE L’ÈTICA BÍBLICA. A. BENTUÉ, PREMI JOAN MARAGALL 199419. INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE PASCAL. P. LLUÍS FONT20. LA VIDA DESPRÉS DE LA VIDA. A. MATABOSCH21. LA MARGINACIÓ: MIRALL, DOLOR I REPTE. G. MORA, PREMI JOAN MARAGALL 199622. ÈTICA I RELIGIÓ EN LÉVINAS, RICOEUR I HABERMAS. J.M. ESQUIROL (Ed.)23. ROMANTICISME, CULTURA I RELIGIÓ A CATALUNYA. J. REQUESENS (Ed.)24. ESPAI I SÍMBOL EN L’ART ORIENTAL. R. PRATS (Ed.) 25. MODERNITAT I CRISTIANISME. INTERROGACIONS CRÍTIQUES RECÍPROQUES. A. VERGOTE, AULA JOAN MARAGALL I26. ELS ORÍGENS. A. MATABOSCH (Ed.)27. EMMANUEL LÉVINAS. L’ÈTICA COM A SENTIT. C. GOMIS, PREMI JOAN MARAGALL 199428. 10 PENSADORS CRISTIANS DEL SEGLE XX. P. LLUÍS FONT (Ed.)29. LITERATURA I ABSOLUT. PER A UNA TEOLOGIA LITERÀRIA. J.P. JOSSUA, AULA JOAN MARAGALL IV

COL·LECCIÓ CRISTIANISME I CULTURAEN COEDICIÓ AMB L’EDITORIAL CRUÏLLA

100 APÈNDIX

30. LA NOVEL·LA CATÒLICA A CATALUNYA. C. LLUCH, PREMI JOAN MARAGALL 199831. MÚSICA PER A LA MORT. ELS RÈQUIEMS DE VICTORIA, MOZART, VERDI, BRAHMS I BRITTEN. J. RADIGALES (Ed.)32. GRANS FITES DE L’ÈTICA. N. BILBENY (Ed.)33. LES NOVES FORMES DE RELIGIOSITAT. J. ESTRUCH (Ed.)34. SÍMBOLS DE L’ESPERIT. J.M. ROVIRA BELLOSO, AULA JOAN MARAGALL V 35. CONTRACTE I ALIANÇA. ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ. A. CORTINA, AULA JOAN MARAGALL III 36. OBERTURA A L’ISLAM. D. BRAMON37. L’ESPERANÇA QUE NO MOR. J. GIL, PREMI JOAN MARAGALL 1999 38. EL LLENGUATGE CRISTIÀ EN LA CULTURA DE MASSES. A. SÁEZ, PREMI JOAN MARAGALL 200039. L’ESSÈNCIA DEL CRISTIANISME. B. FORTE, AULA JOAN MARAGALL VI40. SOBREVIURE A LA CONTEMPORANEÏTAT. L. RODA, PREMI JOAN MARAGALL 200141. CAMINS I CANVIS DE LA TEOLOGIA POLÍTICA. J.B. METZ, AULA JOAN MARAGALL II42. EMMANUEL MOUNIER I EL PERSONALISME. J.M. COLL, A. COMÍN, A. DANESE, C. DÍAZ, L. FONT, D. LINDENBERG, J. PORTA, J. PUJOL 43. JACINT VERDAGUER, POETA I PREVERE. J. REQUESENS (Ed.)44. COMPROMÍS I ESCRIPTURA. LECTURA D’INCERTA GLÒRIA DE JOAN SALES. C. ARNAU, PREMI JOAN MARAGALL 200245. LA RELIGIÓ EN TEMPS DE NIHILISME. G. AMENGUAL 46. EL CRISTIANISME EN UNA SOCIETAT PLURAL. A. MATABOSCH (Ed.)47. GAUDÍ I LA DIMENSIÓ TRANSCENDENT. A.M. BLASCO (Ed.), R. PLA I ARXÉ (Ed.) 48. BIOLOGIA, ÈTICA I CRISTIANISME. M.P. NÚÑEZ-CUBERO (Ed.)49. CAMINS EFÍMERS CAP A L’ETERN. INTERSECCIONS ENTRE LITÚRGIA I ART. I. CASTEL-BRANCO, PREMI JOAN MARAGALL 200350. UNA ALTRA MIRADA. DEU DONES I EL CRISTIANISME. P. LLUÍS FONT51. ÉS JESÚS L’ÚNIC SALVADOR UNIVERSAL? A. BENTUÉ, AULA JOAN MARAGALL IX 52. RETORN DEL SAGRAT I CRISTIANISME. J.M. MARDONES, AULA JOAN MARAGALL VII53. MÍSTICA I HUMANISME. J. MARTÍN VELASCO, AULA JOAN MARAGALL VIII54. UNA LITERATURA ENTRE EL DOGMA I L’HERETGIA. LES INFLUÈNCIES DE DANTE EN L’OBRA DE JOAN MARAGALL. F. ARDOLINO, PREMI

JOAN MARAGALL 2004, PREMI CRÍTICA SERRA D’OR 200555. LES DARRERIES. FI DE LA VIDA I FI DEL MÓN. S. DEL CURA, J. GIL, D. JOU, A. PUIG I TÀRRECH, J.M. ROVIRA BELLOSO56. MÍSTICA I VIDA QUOTIDIANA. EL TESTIMONI D’EGIED VAN BROECKHOVEN. A. BARACCO, PREMI JOAN MARAGALL 2005 57. SER DONA I MUSULMANA. D. BRAMON58. LA CRISI DE LA TRANSMISSIÓ DE LA FE. L. DUCH, AULA JOAN MARAGALL X59. ACTUALITAT DE TEILHARD DE CHARDIN. M.G. DONCEL (Ed.), J.M. ROMERO (Ed.)60. LA POLÍTICA DELS CRISTIANS. J. LLIGADAS, PREMI JOAN MARAGALL 200761. REPENSAR 16 CONCEPTES CLAU DE LA TEOLOGIA (I). P. LLUÍS FONT (Coord.), J. CASTANYÉ, N. CAUM, J. GIMÉNEZ, J.I. GONZÁLEZ FAUS, A. MATABOSCH, X. MORLANS, M.C. SOLÉ, F. TORRALBA 62. L’EVOLUCIÓ DARWINIANA DE LES RELIGIONS «VERTADERES». R.M. NOGUÉS, AULA JOAN MARAGALL XI63. REPENSAR 16 CONCEPTES CLAU DE LA TEOLOGIA (II). P. LLUÍS FONT (Coord.), M. BELLMUNT, A. BORRELL, A. MATABOSCH, J. TORRA, F. TORRALBA, J.M. TURULL64. IDEA DE L’HOME, IDEA DE DÉU. J. ORDI, PREMI JOAN MARAGALL 200865. REPENSAR 8 CONCEPTES CLAU DE LA MORAL. P. LLUIS FONT (Coord.), J.M. ESQUIROL, A. GOMIS, G. MORA, A. NELLO, B. ROMÁN, F. TORRALBA66. CLAUS DE LECTURA DE LA BÍBLIA (I). QÜESTIONS PRELIMINARS. A. PUIG I TÀRRECH (Coord.), A. BORRELL, J. CERVERA, E. CORTÈS, J. FERRER, A. MARQUÈS, C. TORNER, J.O. TUÑÍ67. LA INFRAESTRUCTURA METAFÍSICA. ASSAIG SOBRE EL FONAMENT DE LA VIDA HUMANA. R. BRAGUE, AULA JOAN MARAGALL XII

101APÈNDIX

68. DARWIN I EL CRISTIANISME. A. MATABOSCH (Coord.), R.M. NOGUÉS (Coord.), L.M. ARMENDÁRIZ, M. DE RENZI, D. JOU, L. SERRA CAMÓ69. L’OFICI DE PENSADOR CRISTIÀ D’ENÇÀ DEL CONCILI VATICÀ II. A. MARQUÈS, AULA JOAN MARAGALL XIII70. CLAUS DE LECTURA DE LA BÍBLIA (II). ANTIC TESTAMENT. A. PUIG I TÂRRECH (Coord.), J. ANGELATS, J.L. ARÍN, N. CALDUCH-BENAGES, J. CERVERA, J. FERRER, F. RAMIS, D. ROURE, M.C. SOLÉ71. MÚSICA SACRA: 9 AUDICIONS I UN PRÒLEG. J. GRIMALT, PREMI JOAN MARAGALL 200972. LES IDEES RELIGIOSES DE JOAN MARAGALL. P. LLUÍS FONT (Coord.), A.M. BLASCO, J.M. JAUMÀ, P. MARAGALL, I. MORETA, R. PLA I ARXÉ73. ARNAU DE VILANOVA I LES TEORIES MEDIEVALS DE L’AMOR. J. MENSA, PREMI JOAN MARAGALL 201074. EL REENCANTAMENT POSTMODERN. J. OTÓN, PREMI JOAN MARAGALL 201175. EL CONCILI VATICÀ II, 50 ANYS DESPRÉS. P. LLUÍS FONT (Coord.), J. ESCÓS, L. FOIX, T. FORCADES, I.M. FOSSAS, A. MATABOSCH, S. PIÉ, J. PLANELLAS, A. PUIG I TÀRRECH, J, RIGOL, J.M. ROVIRA BELLOSO, S. TALTAVULL76. CLAUS DE LECTURA DE LA BÍBLIA (III). NOU TESTAMENT. A. PUIG I TÀRRECH (Coord.), X. ALEGRE, A. BORRELL, J. LATORRE, G. MORA, B. PALAU, D. ROURE, J.O. TUÑÍ

Fora de col·lecció:

O. IZQUIERDO (Coord.), FJM, 2000 P. LLUÍS FONT (Coord.), Proa-FJM, 2003

A. BLANCH (Ed.), Proa-FJM, 2007

102 APÈNDIX

103APÈNDIX

1. CRISTIANISME I CULTURA. ACTE INAUGURAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL.2. CRISTIANISME I VALORS DE LA MODERNITAT (200 ANYS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA). J.M. ROVIRA BELLOSO, J. MOLTMANN, R. GARAUDY, R. SILVA, E. GAY, J.L. L. ARANGUREN3. MEMÒRIA: PERÍODE FUNDACIONAL I CURS 1989-19904. PER A UNA TEOLOGIA DE LA HUMANITZACIÓ. J.M. ROVIRA BELLOSO5. EL MÓN DE GRAHAM GREENE. J. GOMIS6. REFLEXIONS: ARTICLES DE PREMSA 1989-19907. L’HERETATGE D’ABRAHAM (1). D. BRAMON, J. VÁNDOR8. L’HERETATGE D’ABRAHAM (2). J. VERNET, A. BENTUÉ9. SANT JOAN DE LA CREU. J.L. L. +ARANGUREN, A. BLECUA, O. GONZÁLEZ DE CARDEDAL10. ALGUNES QÜESTIONS SOBRE CIÈNCIA I FE. D. JOU11. L’EVANGELI I LA CRISI DE LA MODERNITAT. A. BENTUÉ, P. MAZA12. EL REPTE DEL DIÀLEG O ELS NOUS SIGNES DELS TEMPS. N. JUBANY, N. LOSSKY, G. DEFOIS13. DHARMA. CONSCIÈNCIA I LLIBERTAT EN L’HINDUISME I EL BUDDHISME. V. MERLO 14. LA INCULTURACIÓ DEL CATOLICISME EN LA RENAIXENÇA CATALANA. J. REQUESENS15. ELS CIENTÍFICS I LA FE CRISTIANA. A. DOU16. RELIGIÓ I VALORS EN LA CATALUNYA ACTUAL. J. COSTA, PATRONAT DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL17. FE I CULTURA EN JOAN MARAGALL. J. MARAGALL18. PAISATGE I NATURA EN JOAN MARAGALL. P. MARAGALL19. LA RELIGIÓ DELS EUROPEUS. M. PACCINI, J. BECKFORD, D. HERVIEU-LÉGER20. RELIGIÓ I VALORS CÍVICS. J.M. CARBONELL21. LA FONAMENTACIÓ TEOLÒGICA DE L’ÈTICA. J.M. ESCUDÉ22. LA FONAMENTACIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA DE L’ÈTICA. A. CORTINA, R.M. NOGUÉS23. LA INCULTURACIÓ DE LA FE I LES MUTACIONS DELS NOSTRES TEMPS. P. POUPARD24. HORITZONS DE LA CRISI RELIGIOSA. L.M. ARMENDÁRIZ25. JOAN MARAGALL I LES FESTES RELIGIOSES. A.M. BLASCO26. POESIA I TRANSCENDÈNCIA EN JOSEP CARNER, MÀRIUS TORRES I SALVADOR ESPRIU. D. ROURE, J. SUBIRANA, C. TORNER27. EL DISCURS MORAL AVUI. N. BILBENY, G. MORA28. EL PENSAMENT MUSICAL DE JOAN MARAGALL. J. RADIGALES29. ENTRE LA FE I LA CULTURA, CAP ON ANEM? J.M. ROVIRA BELLOSO30. LES ÈTIQUES PROFESSIONALS (1). G. MORA, S. CARDÚS

COL·LECCIÓ QUADERNSEN COEDICIÓ AMB L’EDITORIAL CLARET

104 APÈNDIX

31. LES ÈTIQUES PROFESSIONALS (2). J.M. LOZANO, C. NADEU32. NARRATIVA I TRANSCENDÈNCIA. T. NOFRE, C.A. TREPAT33. EL REPTE ACTUAL DE LA INCULTURACIÓ. A. MATABOSCH, P. LLUÍS FONT34. LA CRISI DE LA CULTURA RELIGIOSA. S. CARDÚS, L. DUCH35. JOAN MARAGALL I LA UNIVERSITAT. G. CASALS36. EL MAL FÍSIC I EL DOLOR: CORRUPCIÓ DE LA NATURALESA? R.M. NOGUÉS37. “LA LLUM QUE VE DEL NORD”. JOAN MARAGALL I LA CULTURA ALEMANYA. E. BOU38. JOAN MARAGALL I EL COMTE ARNAU. L. QUINTANA, J. RADIGALES 39. LA SORT DE LA CULTURA EN LA SOCIETAT TECNOLÒGICA. L. DUCH, J.M. MARDONES40. ESPAI I SÍMBOL EN LA POESIA ISLÀMICA. E. DE SANTIAGO, T. GARULO41. SOBRE EL “CANT ESPIRITUAL” D’AUSIÀS MARCH. M. PRATS 42. MARAGALL I UNAMUNO. ELS LLIGAMS D’UNA AMISTAT. C. BASTONS43. RACIONALITAT TECNOECONÒMICA I SECULARITZACIÓ. A. VERGOTE44. LA POÈTICA DE JOAN MARAGALL. R. PLA I ARXÉ45. L’ESTAT DE L’ESTAT. F. FERNÁNDEZ BUEY, M. CAMINAL, J.M. TERRICABRAS46. EL MALESTAR EN LES SOCIETATS DEL BENESTAR. J. FONT47. MITE I RAÓ POLÍTICA EN JOAN MARAGALL. A. MORA48. LA FILANTROPIA DIVINA. F. RAURELL49. NARRATIVA I TRANSCENDÈNCIA. PALAU I FABRE, SARSANEDAS I MARÍ. J. TARRIDA, C. TORNER, E. TOMASA50. DESÈ ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL. A. MATABOSCH, R. PLA I ARXÉ51. MARAGALL I NOVALIS: POESIA I EXPERIÈNCIA MÍSTICA. E. CAIROL52. LA RESPONSABILITAT ÈTICA, ENCARA. J.M. ROVIRA BELLOSO, J. MAJÓ53. SOBRE EL DANT. A. GARRIGÓS, R. ARQUÉS54. L’ANY LITÚRGIC COM A OBRA D’ART TOTAL. N. COMADIRA55. EL REPTE PROFÈTIC DEL CRISTIANISME. E. MAS56. SOBRE EL “CANT ESPIRITUAL” DE JOAN MARAGALL. J. BACHS57. CANTS ESPIRITUALS CATALANS. D.S. ABRAMS58. L’EXPERIÈNCIA MÍSTICA I EL CRISTIANISME. J.M. RAMBLA, C.M. PIFARRÉ59. VERDAGUER VIST PER MARAGALL. M.À. VERDAGUER60. CIÈNCIA, FE, POESIA. D. JOU61. ARRELAR LA FE EN LA CULTURA. EL PENSAMENT DE PAU VI. J.M. SOLER62. CRISTIANS I MUSULMANS. COM ES VEUEN MÚTUAMENT. J. LEVRAT, A. FELK63. ELS ARTICLES DE MARAGALL I DE PIJOAN SOBRE LA SAGRADA FAMÍLIA. A.M. BLASCO64. EL JESÚS DELS FILÒSOFS I EL JESÚS DELS CREADORS. X. TILLIETTE, C. TORNER 65. ESGLÉSIA I MÚSICA SACRA: PASSAT, PRESENT I FUTUR. V. MISERACHS66. LES RELIGIONS ABRAHÀMIQUES I JESÚS. A. PUIG I TÀRRECH, F.X. MARÍN67. MÚSICA DE TEMÀTICA CRISTIANA A EUROPA (1945-2000). A. PESARRODONA68. JOSÉ M. VALVERDE, LECTOR DE JOAN MARAGALL (1). J.M. JAUMÀ69. POESIA I TRANSCENDÈNCIA. LECTURA DE LES ELEGIES DE BIERVILLE DE CARLES RIBA. A. BLANCH70. SOBRE EUROPA, EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS I L’ESGLÉSIA EN EL MÓN. A. MATABOSCH 71. S’ACABA LA FE CRISTIANA? LA TRANSMISSIÓ DE LA FE EN ELS NOUS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. J. COLLET72. JOSÉ M. VALVERDE, LECTOR DE JOAN MARAGALL (2). J.M. JAUMÀ 73. DALÍ: REVERENT I IRREVERENT. D. GIRALT-MIRACLE

105APÈNDIX

74. SOBRE LA LAÏCITAT. A. MATABOSCH, É. POULAT 75. L’HERÈNCIA DELS TRES MONOTEISMES I EL FUTUR D’EUROPA. C. GEFFRÉ 76. ESPIRITUALITAT I SALUT MENTAL. J. FONT 77. UN DO INESPERAT PER AL SEGLE XX: LES TEOLOGIES DE KARL RAHNER I HANS URS VON BALTHASAR. J.M. ROVIRA BELLOSO 78. L’AIGUA: REALITAT I SÍMBOL. G. MAYOS, J. GIRÓ79. LUDWIG WITTGENSTEIN: UNA VIDA OBERTA AL TRANSCENDENT. J. ORDI 80. EL PAPER DE L’ESGLÉSIA DEL PAÍS BASC EN LA PACIFICACIÓ D’EUSKADI. J.M. URIARTE 81. DIETRICH BONHOEFFER. UNA APROXIMACIÓ. L. DUCH 82. MESTRES ESPIRITUALS CRISTIANS. TRES MESTRES, TRES ÈPOQUES, TRES ESTILS. J. TORNÉ, J.M. RAMBLA, F. TORRALBA 83. SANTA TERESA DE JESÚS I SANT JOAN DE LA CREU: MESTRES DE L’ESPIRITUALITAT CARMELITANA. A. BORRELL 84. FE I PENSAMENT. TRIA D’ARTICLES (1973-1981). J.M. VIA TALTAVULL 85. JOAN MARAGALL O LA CONSCIÈNCIA CIVIL, EN EL SEU TEMPS I EN EL NOSTRE. P. LLUÍS FONT 86. ITINERARI VERS L’HOME INTERIOR. JOAN MARAGALL I EL CRISTIANISME. P. MARAGALL87. DIETRICH BONHOEFFER. CARTES DES DE BARCELONA. A. FIDORA, J.M. JAUMÀ 88. ESPORT I RELIGIÓ. UNA APROXIMACIÓ FENOMENOLÒGICA. J. OSÚA 89. CHARLES DE FOUCAULD I LA POBRESA EVANGÈLICA. J. GIRÓ 90. SIMONE WEIL: EXPERIÈNCIA I COMPROMÍS. J. OTÓN, N. CAUM, A. CHAVARRIA 91. EL PELEGRINATGE COM A VIATGE. L. DUCH 92. EL PAPER DELS LAICS A LA GUERRA CIVIL: LES TRAJECTÒRIES DE MANUEL DE IRUJO I LLUÍS LÚCIA. H. RAGUER, V. COMES IGLESIA93. LA LLETRA I LA LLUM. A PROPÒSIT DE LES IL·LUSTRACIONS DE PERICO PASTOR PER A LA BCI. A. BORRELL, D. JOU, P. PASTOR, A. PUIG I TÀRRECH, C. TORNER 94. DIETRICH BONHOEFFER. CONFERÈNCIES A LA COMUNITAT DE BARCELONA. J.I. GONZÁLEZ FAUS, J.M. JAUMÀ 95. MARAGALL, EL BÀRBAR. A. PUIGVERD 96. TRENTA POEMES SOBRE CIÈNCIA I FE. D. JOU 97. EL VIATGE INTERIOR. A. BORRELL98. MARAGALL I AZORÍN. J. MOLAS 99. JOAN MARAGALL, PENSADOR RELIGIÓS. ANTOLOGIA COMENTADA. I. MORETA 100. TESTIMONIATGES. IDENTITAT CRISTIANA I DIÀLEG INTERRELIGIÓS. A. MATABOSCH 101. ENTORN DE MARAGALL I GAUDÍ. R. TORRENTS102. LLIBERTAT RELIGIOSA I SOCIETAT ACTUAL. M.T. ARECES, S. BUENO, R. JORBA103. FIDELITAT AL VATICÀ II EN EL SEGLE XXI. J. MARTÍN VELASCO104. JOAN SALES I LA NOVEL·LA CATÒLICA. C. LLUCH

Fora de col·lecció:

F. CARBALLO, J. CARRERA, C. GARCÍA DE ANDOIN i J. MARTÍN VELASCO, FJM, 2003

B. GARCÍA CENDÁN, P. LLUÍS FONT, J.M. MARTÍN PATINO i G. MARTÍNEZ, FJM, 2003 L. ALBERRO, V. PÉREZ PRIETO, R. PRAT I PONS, J.A. RAMOS

i I. ZUBERO, FJM, 2004A. ÁLVAREZ BOLADO, X.L. BARREIRO RIVAS, L.M. GOIKOETXEA BURUTXAGA, J. RIGOL, A. TORRES

QUEIRUGA i A. ZULUETA DE HAZ, FJM, 2007

106 APÈNDIX

107APÈNDIX

QVC 233. L’ESGLÉSIA CATÒLICA A CATALUNYA. 2009

QVC 234. ECONOMIA, CRISI, VALORS. 2009

QVC 235. LA CULTURA. 2009

QVC 236. LA BÍBLIA. 2010

QVC 237. LA POLÍTICA. 2010

QVC 238. ARRELS CRISTIANES DE CATALUNYA, 25 ANYS. 2010

QVC 239. PENSAR L’ART. 2011

QVC 240. LA CONVERSIÓ. 2011

QVC 241. LA COMPASSIÓ. 2011

QVC 242. CINEMA ESPIRITUAL. 2012

QVC 243. INDIGNACIONS. 2012

QVC 244. ENTRE EL FONAMENTALISME I LA INDIFERÈNCIA. 2012

QVC 245. L’ESPAI COMÚ. 2013

QVC 246. SANT BENET. 2013

QVC 247. LA INDEPENDÈNCIA. 2013

COL·LECCIÓ QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL | PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT

108

ENTITATS COL·LABORADORES I PATROCINADORES

Al llarg d’aquests 25 anys la Fundació Joan Maragall ha rebut el suport de moltes entitats públiques i privades i ha organitzat un bon nombre

d’activitats en coorganització i en col·laboració.

A totes elles, i també a totes aquelles persones que es mantenen en l’anonimat, la Fundació els vol expressar el seu agraïment.

109

ABADIA DE MONTSERRATAJUNTAMENT DE BARCELONAARQUEBISBAT DE BARCELONABIBLIOTECA DE CATALUNYA · ARXIU JOAN MARAGALLCAIXA CATALUNYA CÀRITAS DIOCESANACENTRE CRISTIÀ DELS UNIVERSITARISCENTRE CRISTIANISME I JUSTÍCIADIPUTACIÓ DE BARCELONAEDITORIAL CLARETEDITORIAL CRUÏLLAFRAGMENTA EDITORIAL FUNDACIÓ “LA CAIXA”FUNDACIÓ BANC SABADELLFUNDACIÓ BLANQUERNAFUNDACIÓ CATALANA DE GASFUNDACIÓ COTTET MORFUNDACIÓ INSTITUCIÓ JOSEFA MARESCH SERVETFUNDACIÓ JAUME BOFILLFUNDACIÓ LLUÍS CARULLAFUNDACIÓ SAGRADA FAMÍLIAFUNDACIÓN SANTA MARÍAGENERALITAT DE CATALUNYAGRUP DE TREBALL ESTABLE DE RELIGIONSIL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONAINSTITUCIÓ CULTURAL DEL CICINSTITUT D’ESTUDIS CATALANSINSTITUT D’HUMANITATS DE BARCELONAINSTITUT FRANCÈSINSTITUT GOETHEINSTITUT ITALIÀINSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DE BARCELONAINSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DE LLEIDA. I RELJUSTÍCIA I PAUMOVIMENT DE PROFESSIONALS CATÒLICS DE BARCELONAPONTIFICI CONSELL DE LA CULTURAPUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRATUNIVERSITAT DE BARCELONAUNIVERSITAT POMPEU FABRA · INSTITUT D’EDUCACIÓ CONTÍNUAUNIVERSITAT RAMON LLULL · FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA

SOTA L’ALT PATROCINI DE LA FACULTAT ECLESIÀSTICA DE FILOSOFIA DE CATALUNYA I DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA

111LA COMUNICACIÓ VISUAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

112 LA COMUNICACIÓ VISUAL DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL