crèdit de síntesi 3r eso a grup 4
DESCRIPTION
Crèdit de síntesi 3r ESO A GRUP 4TRANSCRIPT
LLAUNA D'IDEES
ÍNDEX
1. Editorial......................................................................................................................................
2. Solidaritat i desenvolupament ...................................................................................................
3. El fascinant món de les estrelles ..............................................................................................
4. A little change, a big effect .......................................................................................................
5. Lágrimas desordenádas – Melendi ...........................................................................................
6. La salut i mel medi ambient ......................................................................................................
7. La situació del Sàhara ..............................................................................................................
8. Solucions per al conflicte saharaui ...........................................................................................
9. Lluita fins al final .......................................................................................................................
10. Passatemps ..............................................................................................................................
3
4
6
8
10
12
16
19
20
23
1
EDITORIAL“Com es possible?”
Mentre feia el crèdit de síntesi he descobert una
realitat, desconeguda per mi, colpidora i
malauradament trista. Una realitat que afecta
diàriament a milers de persones degut a la
incompetència i inoperància de diferents poders
polítics. Aquests governs porten un munt d'anys
embolicats en discusions, tractats i sermons que
realitzen a grans salons de reunions, on seuen
en sofas envellutats i amb l'aire acondicionat;
segurament seguits d'un àpat sens dubte
sumptuós sense trobar una solució.
El mateix temps que porten milions de persones
malvivint en unes condicions extremes, en un
paratge desèrtic on no creix ni un trist brot de
mala herba.
Proposo muntar-hi una gran “Haima” (tenda de
campanya on viuen cada familia de refugiats
saharauis), on reunir els poders marroquins,
argelins, la ONU i més interlocutors d'aquest
conflicte, i convidar-los a trobar una solució sota
el sol ferotge, la sequera extrema, el fred
insoportable del desert a la nit, la manca
d'aliments o la visió d'un paratge totalment
estèril.
Nens d'un camp refugiat saharaui
Sospito que no aguantarien ni setanta-dues
hores i que trobarien una solució immediata,
desitjada i definitiva per a aquest conflicte. De
vegades em sembla absurd que es doni més
importància al territori, als diners, a l'orgull a les
banderes o a les nacionalitats, que a la vida d'un
sol essér humà. Com és possible?
Camp de refugiats Saharaui
3
SOLIDARITAT I DESENVOLUPAMENTLa societat és conscient de la pobresa que
pateixen tants milions de persones. És conscient
de les malalties que pateixen i de la forta
mortalitat que hi ha en tants països.Així ho
demostren les dades de la gràfica 1 de l'MSF
(metges sense fronteres) on s'observa una
creixent participació de la població per abolir la
pobresa al món.
gràfica 1: socis per any
L'augment de socis any rere any, demostra que
cada any els socis han augmentat entre un 17%
a un 18% com es mostra en la gràfica 2.
gràfica 2: augment de socis per any
Gràcies a unes informacions donades per l'MSF
sabem el tant per cent de l'edat de les persones
donants. Ens diuen que el grup de persones
donants que més aporta són les persones de 40
a 50 anys i que el grup de persones que menys
dóna és la gent de 20 a 30 anys com es
demostra en el següent gràfic.
gràfica 3: socis segons l'edat
Per mèrits de l'MSF obtenim els resultats de la
distribució de les despeses d'aquesta per
continents. Es pot observar que Àfrica és qui rep
la major quantitat d'ingresos de l'ONG seguida
d'Amèrica del Sud i Àsia, tot i que, el 85,9% és
exclusivament per Àfrica. En canvi, ni a Amèrica
del Nord ni a Oceania hi han projectes realitzats.
gràfica 4: distribució de despeses per continents
4
L'organització ha desplegat 4 tipus de projectes
en total:
1. El conflicte armat: el 43% del capital de
l'organització es destina als conflictes
armats, uns 21 milions d'euros.
2. Malalties epidèmiques: un 34% del
pressupost s'envia en països on les
malalties són molt freqüents. S'hi
destinen 16 milions i mig per aquesta
tasca.
3. Violència social: la violència social
comporta un 20% del import destinat de
l'ONG. Aquest ingrés es deu a l'aportació
de l'assistència sanitària bàsica. S'hi
abonen 9 milions i mig d'euros.
4. Desastres naturals: l'aportació en
percentatge que fa l'associació per els
desastres naturals és baixa, un 3%. S'hi
destinen 1 milió i mig d'euros per
qualsevol tipus de resposta necessària i
s'inclouen la donació de materials
d'ajuda.
gràfica 5: despeses sobre conflictes
A la població d’Etiòpia , uns 1.159.383
d'habitants són ajudats per aquesta organització.
En total reben uns 4.426.616€ o, més ben dit,
3,82€ per persona ajudada. En canvi, al Marroc
hi ha menys població diana (8.036 hab.). Això
provoca que la població ajudada per aquesta
organització al Marroc rebi 78,59€ per habitant,
una xifra molt més alta que no pas la d’Etiòpia.
La diferència d’euros que reben de més els
marroquins que els etíops és de 74,77€ per
habitant. Això és injust. S'ha de fer un
repartiment equilibrat entre els països. Això pot
ser degut a:
1. Que el nombre d’habitants que
necessiten ajuda a Etiòpia és molt més
elevat que no el del Marroc, per tant,
s’han de repartir els diners entre molta
gent.
2. Hi ha molta més demanda
d’hospitalitzacions a Etiòpia (2444
hospitalitzacions), en canvi al Marroc
només n'hi ha 16.
La nostra solució és aportar menys al Marroc
per afegir-ho a Etiòpia, ja que necessiten més
ajuda.
4,33€ per habitant, és el que hauria de rebre la
gent dels dos països. És el punt mig entre ells.
La gràfica 6 permet comparar el valor mitjà amb
els corresponents d’Etiòpia i Marroc.
gràfica 6: valor mitjà per habitant
5
EL FASCINANT MÓN DE LES ESTRELLESPer nosaltres el sol sempre ha estat molt
important ja que és la nostra principal font de
llum, vida i calor però en realitat és una de les
milers de milions d'estrelles que formen les
galàxies.
Podem dir que les estrelles són masses de
gasos, principalment d'hidrogen i de gel, que
emeten llum. Es troben a temperatures molt
elevades i en el seu interior hi ha reaccions
nuclears. Les estrelles excepte el sol les veiem
com punts lluminosos molt petits que només es
veuen de nit per la gran distància que hi ha
entre elles i nosaltres. La distància que hi ha fa
que semblin estar quietes però realment es
mouen molt ràpidament i només es distingeixen
canvis de lloc al cap dels segles. Els astrònoms
calculen que a la Via Làctia, la galàxia on hi ha
el sol, hi ha més de centenars de milers de
milions d'estrelles.
Via Làctia
La creació d'una estrellaUna estrella es forma a partir d'una nebulosa
composta per partícules de pols i hidrogen gas.
La gravetat uneix aquest material dispers i el
seu centre es calenta fins que l'hidrògen es
comença a convertir en gel per reaccions
nuclears.
principi de la creació d'una estrella
D'estrella a forat negreDesprés de desènes de milions d'anys, les
estrelles molt més grans que el Sol comencen a
esgotar el seu combustible nuclear i ni els
neutrons poden suportar la gravetat. Quan
passa això, l'estrella es colapsa i es crea una
explosió. De les restes de l'estrella es creen
estrelles de neutrons. Si la quantitat d'estrelles
de neutrons passa d'un límit es contrauen i
formen un forat negre.
Els quàsars són objectes llunyans que són molt
més brillants que les estrelles. Possiblement són
forats negres.
L'energia que emeten les estrellesLa matèria gravitatòria de les estrelles tendeix a
concentrar-se al seu centre, on la seva presió i
temperatura és més alta. Aquest augment
provoca reaccions nuclears, que alliberen
energia i equilibren la força de la gravetat.
6
A l'espai la seva gran quantitat de radiacions
com les radiacions lluminoses i les calorífiques.
Els fenòmens i comportaments d'una estrella
depenen de la quantitat de matèria reunida que
hi ha en ella i del segle en què es troba.
Classificació de les estrellesLes estrelles es classifiquen per les seves
estapes amb les lletres O, B, A, F, G, K i M. Les
estrelles també es poden classificar per la seva
brillantor; pel seu color com el blau, el blanc, el
groc, el vermell, etc. i, pel seu tamany, que pot
arribar a ser d'un diàmetre 400 vegades més
gran que el del Sol.
Hi ha estrelles dobles, que és una parella
d'estrelles que es mantenen unides. Són
freqüents i giren entorn del seu centre comú.
També existeixen les estrelles variables, que a
causa d'una altra estrella o d'un núvol de pols
s'interrumpeix la seva llum.
El sol, estrella del nostre sistema El sol és l'estel del nostre sistema solar i el més
proper a la Terra. És la nostra principal font
d'energia que sobretot es manifesta en llum i
calor. El sol forma una gran força gravitatòria
sobre els planetes i fa que girin al seu voltant.
Es va formar fa 4.650 milions d'anys i encara té
combustible uns 5.000 milions d'anys més.
Després començarà a fer-se més i més gran
fins que no pugui més i s'enfonsarà pel seu
propi pes.
7
fotografía del Sol presa en telescopi
Alfa Centauri, el sistema estelar més proper del sistema solarLes estrelles que són més visibles i que més
destaquen al cel són les que tenim més
properes. Alfa Centauri és un sistema de tres
estrelles situat a 4,3 anys llum de la Terra (40
bilions de quilòmetres).
escala relativa d'aquestes estrelles
α Centauri B i α Centauri A, la més propera i
amb una llum similar a la del Sol, giren una al
voltant de l'altra, és la conclusió que en treuen
els astrònoms.
A LITTLE CHANGE, A BIG EFFECT!The main problem of the plastic bags is the
pollution that they produce. To solve this problem
we need to make cloth bags.
The cloth bags don't produce any type of
pollution and they descompose in the
environment, instead of the plastic bags, that
produce a lot of pollution and they don't
descompose in the environment.
The plastic bags are every time more consumed.
At the moment, people begins to use these bags,
now that a series of supermarkets have begun to
collect the plastic bags. The aim of these
supermarkets is that the families take their bags
from home. The solution are the cloth bags
because they can be reusable.
We suggest all people of the world go shopping
with cloth bags, to improve the environment.
no to use plastic bags
This problem will help us all to be able to live
better in less polluted world, if all add, everyone
wins.
Think globally, act locally!
9
LAGRIMAS DESORDENADAS - MELENDIMelendi recupera la seva part més rockera en el
nou treball discogràfic “Lágrimas
desordenadas”. El disc va sortir a la venda el 13
de novembre de 2012. Està compost per dotze
temes que porten el segell inconfusible de
l'asturià. El títol del disc fa referència al desordre
lògic que hi ha en ell, que indica que el desordre
té lògica i que tant la vida com la música no són
més que un continu aprenentatge.
Ramón Melendi Espina neix l'any 1979 a
Oviedo. Al febrer de 2003 treu el seu disc “Sin
noticias de Holanda”, i al maig de 2004 obté el
seu disc d'or per les 50.000 copies venudes del
seu disc. Aquell mateix any, el seu tema “Con la
luna llena” és seleccionat com la sintonia per la
Volta Ciclista 2004. Al any següent presenta el
seu segon treball discogràfic “Que el Cielo
espere sentao”. Al novembre del 2006 apareix
“Mientras no cueste trabajo”, on l'artista
recupera el lloc més canalla del primer i les
lletres més cuidades del segon. Al 2008 Melendi
publica “Curiosa la cara de tu padre”, el quart
àlbum de la carrera del asturià. Al 2010 publica
un nou disc anomenat “Volvamos a empezar”. I
ara, al 2012, surt a la venta el seu sisè àlbum,
“Lágrimas desordenadas”. Aquest últim disc és
molt diferent dels anteriors, únic, ja que és
desordenat perquè hi ha cançons que podrien
haber entrat en el seu primer disc i també hi ha
cançons que haurien perfectament format part
de l'últim. Cançons com “Cheque al portamor”,
“Tu jardín con enanitos”, “Aprendiz de
caballero”, etc.
Melendi és molt diferent a la resta dels cantants,
ja que té el seu propi estil, amb la naturalitat que
canta sempre i amb la sensació que dóna que
mai farà un disc igual que un altre ni del mateix
estil i a la llarga, aquests s'aniràn barrejant i
formant discos com aquest que conté dotze
llàgrimes desordenades.
Una de les cançons més escoltades i de les
més preferides és “Tu jardín con enanitos”. És la
primera cançó del seu nou disc i el seu nou
single. Tracta d'una declaració d'amor i dóna
molt bones sensacions. Va ser un èxit perquè va
tenir gran repercusió a Internet.
presentació del nou disc “lagrimas desordenadas”
Una altre cançó que ha marcat l'estil d'aquest
disc ha sigut la cançó anomenada igual que el
disc, “Lágrimas desordenadas”. És una cançó
uptempo, amb una gran lletra, en la que
recupera els cors, i amb un so típic del Melendi
més pur. Una reivindicació de la seva essència,
a la que Melendi afageix l'experiència d'un
artista amb una llarga carrera d'èxits, que l'han
convertit en un dels intèrprets i compositors més
importants del país.
10
LA SALUT I EL MEDI AMBIENTEls joves fem un ús responsable dels medicaments?
Molts joves no ens fem responsables de la
nostra salut i no fem un bon ús dels
medicaments. Això és a causa de falta
d'informació. Per poder fer-ne un ús responsable
és aconsellable llegir els prospectes dels
medicaments o demanar informació sobre el
medicament que necesites prendre al metge .
Un cop informats podrem fer-ne un ús adequat.
Els joves, davant una situació de malestar,
ferida lleu o dolències a qualsevol part del cos
no sabem que fer, per això és molt important
informar-se.
Hem de ser capaços d' utilitzar correctament un
medicament i fer-ne un bon ús, ja que ”El millor
fàrmac és ineficaç, si no es pren correctament”.
cal fer un bon ús de la gran varietat de medicaments
Les doléncies més frequents entre els joves són:
contusions, cremades, ferides, tos, diarrea, mal
de gola, cistitis, dolors menstruals.
ContusióÉs l'aixafament i rotura dels vasos sanguinis
d'un múscul, això és a causa de donar- se un
cop. El que s'ha de fer en aquest cas és:
• Aplicar fred
• Aplicar una pomada antiflamatòria
En aquests casos mai s'ha de fregar la ferida.
CremadesEn aquest cas el que s'ha de fer és:
• Posar molta aigua sobre la cremada
• Aplicar aloe vera per alleujar el dolor
No s'ha d'aplicar cap tipus de producte com
pasta de dents, oli, etc.
FeridesQuan et fas una ferida és aconsellable seguir
aquest passos:
• Rentar la ferida amb aigua i sabó
• Eixugar amb roba neta
• Pressionar la ferida durants uns minuts
Cal saber que s'ha d'aplicar clorhexidina o iode i
si és una extremitat, cal aixecar-se per tal de
reduir l'hemorragia. No s'ha d'utilitzar cotó
perquè deixa fibres i tampoc alcohol.
TosSi tens tos has de:
• Beure molt líquid
• Prendre medicament antitossigen
Cal saber quin és el preparat més adequat,
segons la tos sigui seca o tova. No s'han de
prendre líquids freds.
12
DiarreaCal seguir aquests passos:
• Seguir una dieta adequada
• Pendre líquids en abundància
La dieta ha de consistir en prendre aliments tous
i aigua d'arròs. No s'ha de menjar fibra vegetal,
llet, fregits, embotits, dolços, etc.
CistitisEs produeix perquè entre dos cossos hi ha
intercanvi de substàncies dolentes i llavors es
genera aquest tipus d'infecció. El que s'ha de fer
és anar al metge.
Dolors menstrualsEs poden produir a les noies a causa de la regla
que és la pèrdua de sang que es produeix
periòdicament i per tant significa que no estàs
embarassada. Si tens dolors menstruals pots
fer:
• Jeure i posar-te escalfor a l'abdomen
• Fer massatge circular
• Prendre líquids calents
Què s'ha de tenir a la farmaciola de casa?A la farmaciola de casa cal tenir els
medicaments necessaris per alleujar la dolència
que pateixis com per exemple: antitossígens,
analgèsics i antiinflamatoris. També es
necessari tenir material sanitari com: cotó
hidròfil, gases o tiretes cicatritzants.
farmaciola
Com entendre la informació de les caixesi dels prospectes dels medicaments
A les caixes dels medicaments hi ha tota la
informació, i cada tipus de medicament té un
codi nacional, principi actiu i quantitat, excipients
de declaració obligatòria, forma farmacèutica,
laboratori fabricant, data de caducitat i número
de lot, cupó precinte i finalment els símbols i
sigles.
Si et trobes un medicament amb una rodona
blanca vol dir que necessita una recepta
mèdica, si el medicament té mitja rodona negra i
mitja blanca vol dir que fa falta una recepta
especial de psicòtrops (tranquil·litzants,
antidepressius) i si aquest medicament té una
rodona negre vol dir que necesites una
receptaespecial per estupefaents (morfina, etc).
En les caixes de medicaments hi pots trobar les
següents sigles:
• ECM: Medicament que requereix un
control mèdic especial
• EFP: Medicament publicitari. No
necessita recepta mèdica
• EFG: Medicament genèric
• H: Medicament d'ús hospitalari. Tan sols
es dispensa a les farmàcies dels
hospitals
• DH: Medicament de diagnòstic
hospitalari. L'ha de receptar un
especialista d'un hospital
• TLD: Medicament de dispersió
renovable. Per tractaments de llarga
durada
Per fer un ús responsable d'un medicament es
necessari llegir el prospecte on podràs trobar-hi:
13
1. composició: informa sobre totes les
substàncies que el componen, el seu
nom i quantitat
2. Forma farmàceutica: com es presenta el
medicament (càpsules,comprimits...)
3. Principi actiu: substàncies amb activitat
terapèutica
4. Excipients: substàncies que s'incorporen
per donar cos i forma als comprimits
5. Indicacions: s'especifiquen les malalties
que tracta aquell medicament
6. Posologia: indica la quantitat que cal
administrar segons sigui nen o adult
7. Conservació: indica si aquell
medicament s'ha de guardar a la nevera
8. Contraindicacions: casos en que no es
pot prendre ja que podria ser perjucial
per algunes persones que pateixen
determinades malalties
9. Precaucions: circumstàncies en que cal
extremar la vigilància
10. Efectes secundaris: reaccions no desitjades
que pot produir un medicament en el nostre
organisme
11. Interaccions: reaccions que es produeixen
per l'administració simultània d'un medicament
amb un altre
On van a parar els medicaments caducats?
Per no perjudicar el medi ambient, els residus
sanitaris com medicaments caducats,
medicaments desconeguts i restes de
tractaments es poden portar a els punts SIGRE
de les farmàcies, on desprès els reutilitzen i per
tant no contaminen el medi ambient.
Conciència't i anima't!
logotip dels punt sigre
14
LA SITUACIÓ DEL SÀHARASituació geogràficaEl Sàhara Occidental és un territori de l'Àfrica
situat a l'extrem occidental del desert del Sàhara
limitat per l'oceà Atlàntic a l'oest, entre
Mauritània a l'est i al sud i Marroc al nord. La
seva capital és Al Aaiún que està controlada pel
Marroc. La quantitat d'habitants d'aquest país és
aproximadament de 307.000 persones i la seva
superfície és de 266.000km2.
La població del Sàhara Occidental és
majoritàriament d'origen àrab i bereber.
Gran part de la població sahrauí (170.000
persones aproximadament) es troba a camps de
refugiats.
Història del 1884 al 1976. Domini i retirada d’Espanya del SàharaAl 1884 una expedició espanyola arriba als
terrenys del Sàhara per comprovar la seva
ocupació i un any més tard s'instal·len les
primeres tropes. Un parell d'anys després
aquestes tropes arriben a un acord amb el Sultà
de la zona d'Adam Temar, qui els reconeix la
sobirania espanyola, és a dir, el domini de
l'extensió que volen ocupar i al cap de poc
temps comença la colonització.
Al 1900 Espanya i França firmen el Tractat de
París el qual redueix a la mitat l'extensió del
territori ocupat per Espanya.
Al 1934 les tribus sahrauís firmen un acord
amistós en el qual aquest territori es comença a
denominar El Sàhara Español que inclou la
ciutat d'Ifni. Espanya ocupa la ciutat de Smara.
A l'any 1966 el comitè de descolonització de la
ONU estudia l'autodeterminació del Sàhara i un
any després Espanya accedeix a organitzar un
referèndum per determinar l'autonomia d'aquest.
Al 1970 neix la lluita per l'autodeterminació
encapçalada per l'Organització Avançada per la
Lliberalització del Sàhara.
Una manifestació que demana al govern
colonial unes eleccions democràtiques per
ocupar càrrecs en l’Assemblea General és
reprimida per la Legió Espanyola. Hi ha diversos
morts. Mohamed Sidi Brahim Basir, el seu
fundador és engarjolat i posteriorment es dona
per mort. D'aquests actes repressius neix el
Frente Popular de Liberación de Saguía el
Hamra y Río de Oro, es a dir el Front Polisari.
mapa polític del sahara occidental
Al 1974 el Front Polisari celebra el seu segon
congrés en el que reclama la independència del
Sàhara Occidental. Marroc desitja annexionar-
se el territori que legítimament pertany als
sahrauís.
La cort de Justícia de La Haya, dictamina que
no hi han raons jurídiques per que Marroc i
Mauritània puguin reivindicar legítimament
aquest territori, és aleshores quan el Rei del
Marroc, envia la anomenada “Marxa Verda”,
16
formada per 350.000 ciutadans i 25.000 soldats
que travessen la frontera del Sàhara Occidental
uns 10 km, ocupant el nord-est del Sàhara.
El 14 de novembre de 1.975, Espanya com país
colonitzador tanca un dels tractats més
vergonyosos de la seva història , anomenats
“Acuerdos Tripartitos de Madrid”, que
bàsicament consisteix en retirar-se del Sàhara,
transferint-los al Marroc i Mauritània, i deixant
abandonat a la seva sort a un poble que fins
aleshores era una província més de l'estat
espanyol.
A partir d'aquí es quan el poble sahrauí, liderat
pel Front Polisari, es veu obligat a entrar en
guerra amb Marroc i Mauritània per recuperar el
territori perdut.
Quan esclata aquesta guerra, de d'alliberament,
els sahrauís són bombardejats per l'aviació
marroquí i una gran part de la població es veu
obligada a sortir fugint cap a Argèlia. Aquest
país cedeix un territori, l'anomenada Hamada
argelina, uns dels deserts més inhòspits del
planeta. Aquí viuran i construiran els camps de
refugiats, pensant que es tractava d'un conflicte
que duraria poc temps.
Situació actual, població i els camps de refugiats
Actualment el territori del Sàhara occidental es
troba dividit per un mur de més de 2000 km de
llarg que el divideix de nord a sud. La zona oest
del mur, de protecció marroquí, és el territori
ocupat pel Marroc, anomenat Sàhara marroquí,
mentre que la zona a l'est s'anomena “territoris
alliberats” o zones a l'est defensives pel Marroc.
Els camps de refugiats de la província de Tinduf
es troben en la regió del mateix nom del sud-
oest d'Algèria: estan habitats per refugiats del
conflicte sahrauí i el seu nombre és indeterminat
ja que varia segons les fonts consultades, però
s'estimen que hi ha aproximadament unes
200.000 persones vivint en unes condicions
climàtiques extremes, en un territori inhòspit. La
majoria de la població viu en tendes de
campanya, sense aigua potable ni corrent
elèctric y depenen quasi totalment de l’ajuda
internacional externa per a subsistir. S’estima
que dos terços de les dones pateixen anèmia i
un terç dels infants desnutrició crònica.
nens d'un camp refugiat saharaui
S'organitzen en províncies o Wilayas, distants
entre sí uns 20-60 km. Aquestes són: El Aaiún,
Smara, Djala, Ausserd.
Al mateix temps aquestes es divideixen en
poblacions o Dairas, distants entre sí 2-4 km.
Aquestes són:
EL AAIÚN SMARA DAJLA AUSSERDDchera Farsia Nzaran ZugAmgala Edcheidiria Ain Lbaida Agueni
Guelta HausaGlaibat
LfulaTichla
Bucra-a Bir Lehlu Bojador GueraHagunía Mahbes Um Draiga Bir GanduzDaora Tifariti Aargub Mivek
taula dels camps de refugiats més importants
17
Els drets humans i el paper internacional
La situació del drets humans ha millorat des de
la fi de la guerra al 1991, però no és possible fer
una avaluació confiable degut a la manca
d’organitzacions locals. Les critiques es centren
en el desinterès d’Algèria en els camps
(recordem que es troben en territoris d’aquest
estat), restriccions en la llibertat d’expressió i de
moviment i certes costums esclavistes que
afecten a la població negra. D’altra banda les
organitzacions de defensa dels drets humans
han denunciat situacions de indefensió,
detencions, maltractaments, empresonaments i
violacions a dones. Aquests fets van tenir
especial virulència a finals de la dècada dels
vuitanta.
barri d'Hausa
Els casos de denúncies d’atemptats envers els
drets humans dels habitants sahrauís són
incomptables, però tenint en compte la repressió
de la llibertat d’expressió per part del Marroc hi
ha pocs que surtin a la llum pública.
Gràcies a Organitzacions no governamentals i
d’ajut als refugiats podem saber-ne d’alguns. A
continuació exposem alguns testimonis:
Segrest de l'activista sahrauí de drets humans Sukeina Idrissi
Font: IAJUWS (Asociación Internacional de
Juristas por el Sàhara Occidental) y ASVDh
El Aaiún - Sáhara Occidental. 01/10/2009
A las 11:45 hores d’avui, la sahrauí defensora
dels Drets Humans SUKEINA IDRISSI,
Presidenta de Foro Futuro de la Mujer Saharaui,
ha sigut segrestada per les forces d’ocupació
marroquís. A les 11:30 h., quan SUKEINA
IDRISSI, en companyia de dues dones sahrauis
més, una d’elles Nguia Boukhers membre del
Comité de Defensa dels drets humans de
Smara, pretenien traslladar-se en vehicle des de
la ciutat ocupada de El Aaiún cap a la ciutat
ocupada de Bojador, foren interceptades per
forces policials i policia secreta, que les va
ordenar entregar la seva documentació i les van
treure el vehicle informant-les de que existien
ordres del Ministeri d’Interior del Marroc de
detenir-les, i van procedir a introduir-les a cops
en un altre vehicle. No s’ha sabut res més
d’elles.
8 NOVEMBRE 2010 BOJDAOR. Dajla.
Al Sàhara Occidental, les autoritats marroquines
llencen un atac contra un Dairas de 7.000
tendes de campanya on dormen civils sahrauís,
dones, nens i ancians. Moren centenars de
persones bombardejades un altre cop, sense
cap finalitat.
L’ONU i un possible referendum
Durant molts anys el paper de l’ONU ha sigut
intentar apropar les postures del Marroc i el
Front Polisari. El Front Polisari reclama un
referèndum de autodeterminació, és a dir, unes
votacions per pronunciar la independència. En
canvi els marroquins no volen un referèndum,
ells estan disposats a donar-los una àmplia
autonomia dins el seu territori. Aquest desacord
de moment té un final bastant negre ja que cap
de les dues postures vol afluixar.
18
SOLUCIONS PEL CONFLICTE SAHRAUÍEl conflicte Sahrauí porta un estancament de 35
anys, degut a la incompatibilitat de les postures
del Marroc i el Front Polisari, que s'han
mantingut irreconciliables durant tot aquest
temps. El Front Polisari demana un referèndum
per l'independència i la constitució del país i el
Marroc estaria disposat a acceptar una proposta
d'autonomia, proposta que es veu amb recel des
del Front Polisari, ja que la manca de credibilitat
del Marroc i la desconfiança que genera degut a
la falta de llibertats i al maltractament i repressió
que ha utilitzat el Marroc durant tots aquets anys
fa que el Front Polisari ja no vulgui creure's-ho.
Aixi, doncs, creiem que en aquest conflicte cal
distingir entre la solució justa (donant
l'independència, territori i nacionalitat al Front
Polisari) i la solució més assenyada que sería
que ambdues parts cedíssin en les seves
demandes arribant a un punt intermig. Per
assolir aquesta solució, cal que intervinguin
organismes externs com l'ONU, que hauria de
vetllar pel compliment dels acords. Malgrat tot
aquesta solució sembla llunyana. Mentrestant
gairebé 200.000 persones malviuen en
condicion infrahumanes, en un terreny inhòspit
dia a dia, minut a minut … desde ja fa més de
35 anys.
camps de refugiats sahrauis
nens d'un camp de refugiats
19
LLUITA FINS AL FINAL
Victòria del Joventut en el duel badaloní
20
El Joventut guanya en imposar-se davant del
Círcol un dissabte 2 de març en unes pistes molt
difícils, les del Màgic Badalona, degut al seu
estat. El partit ha estat intens fins al final, un
resultat de 60-65 que ha deixat a les
verdinegres en 5è lloc de la lliga Cadet
Promoció Interterritorial Grup 4, després de
portar moltes derrotes acumulades.
Círcol Badalona Joventut de Badalona4. Neus Reverté 4. Ainhoa Padrós5. Anna Civit 5. Marta Martínez6. Clàudia Tejedor 6. Irene Lama7. Mar Sabater 7. Laura Ponce8. Marta Molina 8. Núria Rovira10. Maria Serra 9. Sara Puig11. Sira Castejón 10. Marta Zorí12. Andrea Cifuentes 11. Irene Carbonell13. Núria Fernandez 12. Maria Ràfols14. Marta García 13. Noe Fernandez15. Judit Farré 15. Alana García
16. Alba Clària
La seva gran virtut va ser la paciència i el control
del joc davant un rival que es va mostrar
desbocat en moltes fases de la trobada però
que no va saber administrar les seves
ventatges.
La paciència de Marta Zorí, amb 18 punts i 19
de valoració, i el control del rebot d'Irene Lama,
amb 10 punts i 9 de valoració, van liderar la
victòria en una remuntada de 8-18 disputada al
segon quart, abans d'arribar al descans. Marta
Martínez autora de 9 punts va anar de menys a
més durant el partit ja que a l'últim quart va
anotar 4 punts definitius.
El Círcol va arribar a dominar per 12 punts al
final del primer quart (10-25) just abans que
tornés a sortir Marta Zorí que va aportar criteri i
serietat a la Penya per iniciar una primera
remuntada. L'aportació puntual d'Ainhoa Padrós,
Alana García o inclús de Núria Rovira va ser
també apreciable perquè les verdinegres
creiessin que la victòria era possible.
Es va arribar al descans amb un resultat de 33-
28, guanyant les locals, però les visitants
estaven orgulloses de la seva remuntada i
estaven disposades a fer una segona part
impecable. I així va ser, tot i el domini de les
jugadores del Círcol, Neus Reverté i Marta
Molina, el Joventut va saber aportar les seves
qualitats i va demostrar que es mereixien
aquella victòria. Amb un resultat de 51-44 va
acabar el tercer quart. Les blanques portaven tot
el partit per davant però la diferència sempre
anava retallant-se, fins a l'últim quart on va
arribar la gran alegria de la Penya.
Marta Martínez, lluitadora fins al final
Marta Zorí va continuar anotant amb facilitat,
amb un triple decisiu a falta de 2 minuts va
igualar el resultat a 57-57 i Alana García amb les
seves penetracions des de 6,25m obria el joc
per les verdinegres i les blanques s'anaven
estancant cada cop més en veure que el seu
rival s'avançava en el marcador per primer cop.
L'equip del Círcol va tornar a la concentració i a
l'estratègia, amb jugadores com Clàudia Tejedor,
21
jugada volta
Mar Sabater i com sempre amb l'ajuda de la
Neus. No van deixar que les visitants marxessin
amb facilitat i van estar allà fins l'últim moment.
El Joventut va anotar dues cistelles i dos rebots
claus. Sara Puig, una altre jugadora verdinegre
amb un gran potencial, va intentar recuperar
una assistència dolenta de Marta Zorí a falta de
50 segons, però no ho va aconseguir i això va
poder donar l'última possiblitat a les jugadores
del Círcol que van desaprofitar.
El marcador estava a 60-63 i les verdinegres
tenien l'última possessió i no la van desaprofitar
ni un sol segon, amb una gran jugada i una gran
assistència de Núria Rovira a Alana García van
aconseguir l'últim punt del partit. Però la
intensitat de les blanques no es va esgotar fins
al final degut a una falta clara d'Alba Clària,
jugadora de les verdes. Marta Molina a la línia
jugada dos
de 6,25m va estar a punt de donar tres punts
més a les blanques, però ja no es podia, l'àrbitre
no la va pitar.
Així va acabar aquell emocionant partit, amb
abraçades de les guanyadores i amb tristesa de
part de les jugadores del Círcol de Badalona.
Un partit espectacular, una victòria merescuda.
a l'esquerra Marta Zorí tirant des de l'exterior i a la
dreta Ainhoa Padrós pujant la pilota
estadístiques cadet B joventut de Badalona
22
PASSATEMPS
23