crec en l'home nou - universitat de les illes...
TRANSCRIPT
A Ia sortida de Missa del diumenge 28 de febrer de 1982: La gent es dirigeixcap a les escoles.
CREC EN L'HOME NOUPer Pere Casaldàliga, Bisbe de Sao Félix (Brasil)
Crec vertaderament en Ia causa de l'HomeNou.
Crec en una altra humanitat, més fraternal—en mecànica política l'anomèn
socialitzada—.El món necessita respirar, armonisament
humà.Tots hem d'arribar a reconèixer-nosuns als altres com a germans.
Crec en l'impossible i necessari HomeNou.
No crec en Ia segregació racial o classista(perquè una sola és Ia imatge de Déu en
l'Home).No crec en cap esclavatge(perquè tots tenim el dret i el deure de
viureen Ia Llibertat de FiIIs amb què Crist ens ha
alliberat).No crec en el progrés a qualsevol preu(perquè l'Home ha estat comprat al preu de
Ia sang de Crist).
No crec en Ia tècnica mecanitzada«d'aquells que diuen al computador:tu ets el nostre pare»,(perquè tan sols Déu Vivent és el nostre
Pare).No crec en Ia consumidora societat de
consum(perquè només són benaventuratsels qui tenen fam i set de justícia).
No crec en Io que s'anomena orde de!'«status quo»
(perquè el Regne de Déu i dels Homesés un nou cel i una nova terra).
No crec en Ia Ciutat Celestial que anul·làsIa Ciutat terrena
(perquè Ia terra és l'únic camíque ens pot conduir al CeI).No crec en Ia Ciutat Terrena, a despeses
de Ia Ciutat Celestial(perquè «no tenim aquí Ciutat permanenti caminam cap a Ia que ha de venir»).
Es podria parlar molt de l'ensenya-ment a Montuïri, de l'interés que lesfamílies han tingut sempre i tenenperquè els seus fills rebin una edu-cació i instrucció adequada alstemps que correm, de Ia preocupa-ció que senten i sentim tots perquèno es perdi cap intel·ligència.Per altra banda cal di que els mes-
tres que han ensenyat a les escolesde Montuïri s'han vist respatlats nosols per les autoritats i pels paresdels alumnes, sinó també pels quiaprecien de ver el saber.
Per això, i aprofitant sobretot l'avi-nentesa dels actes viscuts el passat28 de febrer en que es reté home-natge a dos homes que dedicaren elseu esforç en l'ensenyament i delsque ara BONA PAU se'n fa portaveu,llançam aquest número extraordi-nari, tot i fent també un esforç eco-nòmic i un esforç de treball. Així espodrà veure com era ahir l'ensenya-ment, com discorr avui i com presu-miblement serà el demà de Ia infan-tesa, adolescència i joventut delnostre poble que avui aprèn «lletra».
O.ARBONA
Placa que dona el nom a i esco/a.
No crec en l'Home VeII(perquè crec en l'Home Nou).Crec en l'Home Nou que és Jesucrist
Ressuscitat,Primer Nascut de tot Home Nou.Amén. Al·leluia.
Especial Ensenyament
L'ENSENYAMENT A MONTUÏRIHistòria i anècdotes
SEGLE XVIII
Com és sabut, Ia llengua oficial de Ma-Uorca fins l'arribada dete Borbons, era Iacatalana; a partir de FeUp V, i per medidel Decret de Nova Planta, l'idioma ofi-cial passà a ser el casteUà. A Montuïri,eLs primers documents d'ensenyançafan referència a aquest canvi.
1771.—Aquest any es dóna l'ordre per-què «se actuase y enseñase la latinidaden lengua castellana...»
L'any 1777 es nomena una mestra pera nines. I en aquest document es fa refe-rència a una mestra anterior, de l'any1758, que va haver de ser de SenceUes,perqué a Montuïri no en trobaren.
1778.—Es convoca un concurs per op-tar a una plaça de mestre de nins aLlucmajor. Per tant, es fa saber a totsels pobles veïns, per si qualcú es vol pre-sentar. El document diu, entre altres co-ses: «Magníficos señores: el RealAcuerdo con auto de 31 de agosto ùl-timo, se sirvió conceder facultad... paraconvocar una plaza de maestro en Lluc-mayor... que cualquiera que sea el oposi-tor, deverá sujetarse a ser examinado endicha ciudad y a enseñar a los mucha-chos sus Discípulos, en el Idioma Caste-llano...»
L'any 1786, es convoca una plaça demestre de nins, per a primeres lletres, aMontuïri, i els opositors són: «Licen-ciado Gregorio Matheo Presbítero vene-ficiado y organista de esta parroquia, elLicenciado Juan Miralles Costa, presví-tero titular...»
EIs estudis que aleshores es realitza-ven eren: primeres lletres, Doctrina cris-tiana i Gramática.
SEGLE XIX
Hi ha una sèrie de Uistes de matrículade nines i nins. N'he tret unes dades per-qué es puguin comparar amb Ia situacióactual.
Avís de Ia Biblioteca
Sr. Director:Li prec tengui l'amabilitat de publicar a Ia
seva fulla el següent avis:«Comunic a tots els interessats en treure
llibres de lectura de Ia Biblioteca de l'Ajun-tament per poder-los llegir a caseva, que ¡aestan a Ia seva disposició. També que, apartir d'avui, rebem els quatre diaris: Ba-leares, D. Mallorca, El Día i Ultima Hora.
LA BIBLIOTECÀRIA
Montuïri, 12 de març de 1982.
(Des de l'arribada dels Borbonsfins avui)
Per exemple, els llibres que utUitza-ven l'any 1859 eren: «Catecismo, Carti-lla, Principios de Lectura, Lecciones deLectura, Manuales de Agricultura, Cua-dernos litografiados, Gramática, Arit-mética, Historia Sagrada y Geometria».
L'any 1883, d'un total de 53 alumnes(nines) i 57 alumnes (nins), podem notarque Ia majoria estan entre 7 i 11 anys.De nins, quan n'hi ha més és de 7 anys(catorze al·lots), i les nines, de 10 anys(que n'hi ha nou). De 14 i 15 anys ja nohi ha cap nin, i en canvi es mantenentres nines.
El curs sembla que durava tot l'any,comptat en dos semestres. Es contabi-litzaven, a les llistes, les faltes d'assis-tència. De nins, el qui en té manco sóndues, i el qui en té més 81; a les nines, Iaqui en té manco, tretze; i Ia qui en témés: 121. Això, comptant un semestre.
25 ANYS ENRERA
7 ABRIL 1957
Aquest dia fou insuficient Ia cape-lla del Puig per a cabre-hi Ia gentque hi acudí per a demanar pluja.CaI dir que el següent dia 8, comen-çà a ploure a balquena i continuàaltres dies d aquest mes.
L'any 1887, es presenta el primer pro-jecte per a construir una escola, amb ca-buda per a 50 nins. Es planta baixa i unpis. A Ia planta baixa, escola, pati, ser-veis, guardarroba, etc. I al pis, Ia vi-venda pel mestre. Això es quedà en purprojecte.
EL SOU DELS MESTRES
EIs mestres, l'any 1897 cobraven1.371,25 pts. anuals. I Ia mestra, 1.131,25pts. anuals.
SEGLE XX
Trobam una nota curiosa de l'any1906 sobre Ia calificació de Ia mestra:«Todos los alumnos caüficados con Ianota de sobresaliente y bueno poseenregulares conocimientos de Geografiade España y de todas sus provincias,como iguataiente de Historia y de ReIi-gión y Morales; y más superficiales, losque han obtenido Ia nota de Regular».
Endemés, convé consignar aquestesdates, per Ia seva importància, encaraque ja siguin més conegudes:
1932.-Es fa el projecte de les «escolesactuals».
1933,—Es creà una BibUoteca Pública,que actuà fins l'any 1950.
Sobre aquest aspecte, en farem qual-que article, a part.
JOANA MARTORELL
ENGRANDINT L'ANECDOTARI
En el número 4 de BONA PAU (Juny1953), una reproducció de Ia primera pà-gina apareix al costat, / a Ia secció «Suge-rencias y Opiniones» es suggeria al ple del'Ajuntament una breu informació a l'en-torn de/ pressupost, finalitat i alcanç quecomprèn el PIa de Reforma i Urbanització afi que tothom pogués saber les refermesurbanes compreses en /'esmentatpla. L'au-tor de l'escrit oferia publicar-lo en aquestasecció el proper número.
Dos mesos després aparegué Ia respostaa l'anterior suggerència, s/ bé no totes /esaplicacions del pressupost meresquerenl'aprovació del redactor, tant es aixi que eljuliol titulàvem en interrogant aquesta noti-cia: «¿Serán las mejoras y reformas Ia basede un porvenir mejor?».
Podríem öir avui Ia mateixa cosa?
B O N A P A U*úm 4 HOM PARROQUIAL DE HOKTUIII Juolo IMl
SUPERACION
Especial Ensenyament
Encontrada dels montuïrers nats l'any 1916 (Quintos del 37)
GOJOSA RETROBADAAbans de Ia República, quan complien els 10 anys, ja no anaven a escola
Avui, jubilats tots, recorden satisfets les seves joventuts
Es molt agradable trobar-se amb per-sones d'edat, jubilades, que ja han com-plit els 65 anys i que es reuneixen per arecordar Ia seva infantesa i, sobretot, Iajoventut.
Aquest és el cas dels montuïrers de Iaquinta del 37, nascuts tots l'any 1916 ique un dels darrers dies del passat fe-brer s'encontraren en el Puig de SantMiquel i enrevoltaren una taula que do-nava goig.
Mentrestant es podia contemplar Iagaubanca quan localitzaven fets viscutsconjuntament o es recordaven de les se-ves trapasseries d'adolescent o voliensaber on capllevava el qui no es veia oper què no hi eren tots.
sar això era abans de Ia RepúbUca, peròeren pocs els qui arribaven als deu anysanant a escola, perquè ja mos havienposats a fer feina: o bé Llogats o bé a canostra amb els nostres pares. Combre-gàvem en aquest temps, devers els deuanys i després n'hi havia que els vespresanaven a escola.
L'ADOLESCÉNCIA I JOVENTUT
—Què recordau de les vostres diver-sions juvenils?
—L'any 1931 teniem 15 anys i el 36, 20.Durant aquests anys de República—conta un— a Ia SaIa Mariana hi haviael Centre Cultural CatòLic on quasi cada
EIs quintos del 37 reunits en el Puig.
A Ia fi es comprovà que dels 22 nas-cuts aqueLI any, dos no comparegueren,tres ja són morts i 17 eren presents. Iaquests quasi tots acompanyats de Iaseva dona.
LA SEVA INFANTESA
Volíem saber com discorregueren elsseus tendres anys. Aixi ho contaven:
—Devers l'any 1922 ó 23 mos enviavena escola a Ca Ses Monges, encara queallà quasi no apreníem res.
—Anys després anàrem a l'escola pú-bLica amb el mestre Mir, a Can Lleó, da-munt de «sa drogueria». I més tard ambel mestre «Carboner». Com es pot supo-
diumenge feien comèdia, consistint enun drama i un sainet. Encara record queIa primera obra fou «Los diez Manda-mientos». Altres foren «La vuelta del ve-terano», «Los dos sargentos franceses»,«Como Ia tumba» (aquesta en vers).També hi havia peces còmiques, tiposarsuela, com «El Maestro CanUlas», «ElFantasma», «Trapacerías»...
—Qui eren el cap i els principalsactors?
—L'esquelet principal estava consti-tuit per Pere Sampol, Guülem «Co-muna», Joan «de Maià». Dirigia don«Pedro» Maria Torrens i don Joan Bau-tista Munar, ajudava.
RECORDS DEL 36
—Què recordau del 36?—Devers el març i abril del 36 record
—diu un altre— que a Ia SaIa Marianas'organitzaren unes conferències de tipocultural-polític, donades per don An-dreu CaseUes, director de «El Lucha-dor». I cap a l'any 37 tots ens arribarema incorporar: uns a Montuïri, a les milí-cies, uns altres a Campos a fer Ia ins-trucció, altres a Ciutat o bé al quarter oa Ia Marina de guerra... Mos vàrem es-campar molt.
—I tú, què pots contar? —Demanàrema un altre.
—A mi —conta— em feren presonerprop del Port de Manacor; em duguerena Barcelona i allà vaig fugir i vaig pas-sar tots els anys de Ia guerra amagat auna casa, acollit per unes bones donesque m'alimentaven encara que mala-ment (tot estava racionat i no n'hi haviaabastament). Al acabar Ia guerra vaigpoder tornar a Mallorca.
—Com moriren els tres que man-quen?
—Antoni Mayol FuUana «Teresa»,morí al «frente», Joan Morell Fontseca«Espardanyer», després d'haver acabatIa guerra, als Pirineus, el rnataren els«maquis» i Bernat Ginard «Grau», demort natural.
—Podríem parlar de voltros...—Si; quasi tots ja som padrins o ho
podríem esser, pero... cadascú té unahistoria apart, llarga, que té molt per acomptar... i aquíja no hi cap.
Encara n'hi va haver que tinguerenhumor de fer gloses com aquestes dues:
«Avui mos hem reunitels quintos de fa molts d'anys;tots som molt bons companys,l'any que ve seguirà el frit».
«Amb ses gloses de n'Arbona (1)tots ho hem passat molt bé;tot Io més que hi puc ferés dir que és bona persona».
La «foto» tampoc hi podia mancar.Així en romandrà un bon testimoni. Iper molts d'anys.
O. Arbona
1) Es refereix a En MIquel Arbona -Quelet-, quevlu a SóUer i fou mariner de guerra.
Especial Ensenyament
CAP A UNA EDUCACIÓ PERMANENT
EIs coneixements de Ia ciència i de Iatècnica han crescut a un ritme accelerat enaquests darrers cent-cinquanta anys. Laquantitat de notícies, dades, invents, tècni-ques i teories és prodigiosa.
La societat es veu subjecta a aquestaevolució, Io que exigeix a tot home teniruns coneixements que altre temps no erennecessaris, i a una millora dels sistemeseducatius.
No aniré a discutir si tot això és per bo oper dolent, entraríem en disquisicions filo-sòfiques, Io que vull destacar són algunsdels aspectes més negatius per Io que esrefereix a l'educació.
Actualment cada persona fa Ia seva co-mesa o Ia seva especialització, i renuncia aentendre d'altres matèries que no siguin Iaseva. L'augment dels mitjans de comunica-ció, ens acossen constantment amb notí-cies, propaganda, opinions, etc... Tothomsap, i està ben comprobat, que això con-dueix a Ia renúncia de pensar pel seucompte, en poques paraules, a Ia falta depersonalitat. Per dir un exemple, Ia televi-sió; no hi ha cap instrument més poc edu-catiu, a no ser que sigul servida en petitesdosis i ben aprofitada —són paraules delspducadors-.
EIs educadors es preocupen pel pro-blema, i no és fàcil de resoldre. Lo queestà clar és que l'ensenyança normal i re-glada (E.G.B., Batxillerat, F.P.) no basta. Eljove quan deixa els estudis queda estan-cat, no té temps de completar Ia seva for-mació. Molts d'ells es posen a treballar i noho supleixen amb una autoeducació. Pen-sau que Ia societat evoluciona ràpidament,Ia facilitat d'estancar-se és grossa, reparauaquí el títol de l'article.
Quan parl d'educació, no em referescsols a formació intel·lectual (ciència, tèc-nica, riquesa de vocabulari, etc...), és a dirIa que es dóna normalment a l'escola, sinótambé i com més important a Ia del caràc-ter, formació moral... EIs pares de famíliavolen tots uns fills amb un rendiment esco-lar alt ien canvi no els preocupa tant quel'al·lot sigui honrat, decent, generós, res-pectuós, etc... Aquí els pares com educa-dors han de realitzar Ia seva funció. VuIIdeixar clar que l'educació no es dóna solsa l'escola, i els educadors no són sols elsmestres i professors.
Estic d'acord amb els qui creuen en unabona formació de caràcter,' per aguantar Iasubversió de valors que experimenta Ia so-cietat actualment. I una manera de conèi-xer el món que ens enrevolta i comprende'lés una educació permanent.
Podem aconseguir que l'educació siguipermanent amb més lectura, amb major as-.sistència a les taules rodones, conferèn-cies, plens de l'Ajuntament, cursets inten-sius, catequesis, exposicions de pintura i
J*rtE
fotografia, amb l'aprenentatge d'un instru- més contribueixen a enriquir Ia personali-ment musical, etc... i, si pot esser, comple- tat, augmentar Ia capacitat crítica i Ia rela-mentat per l'esport. Ja sabeu que garan- ció amb les^altres persones,titza l'equilibri i relax de Ia persona.
Totes les activitats anomenades i altres MIQUEL MARTORELL F.
ESTUDIAR: UNA FEINAEn aquest article, primer intentaré
d'anaUtzar el caire que avui en dia esdóna a l'estudi, prenint com a meta elmàxim d'igualtat d'oportunitats i unamajor justícia social; per Uavors propo-sar un altre visió del problema.
En principi, vuU dir que, per mi, l'estu-diant s'ha d'esforçar tant com el qui fafeina a una fàbrica, un picapedrer oqualsevol treballador. Fa un altra classed'esforç, més intel·lectual que físic, peròaixò no lleva que tengui tantes dificul-tats com l'altre. Em referesc al qui estu-dia de veres, no al qui ho fa per passar eltemps.
La problemàtica econòmica ve quanel jove ha acabat els estudis obUgatoris igratuïts. Actuaünent, estudiar, mirant-ho com a mitjà de guany, és una inver-sió a Llag termini. Per tant, sols es potestudiar de dues maneres: com els fülsdels rics, que compten amb un suporteconòmic suficient per a sufragar lesdespeses de l'estudi sense guanyar dob-bers, o com els qui no tenen possibUi-tats, i al mateix temps que estudien hande fer una altra feina. Es evident el desa-vantatge per part dete pobres, en eLsrendiments de l'estudi, ja que han deparar esment a dues tasques.
Però com que, per a l'estudiant, Iafeina física és un suplement provisional,sap que no pot exigir les condicions le-gals de trebaH, i d'aquesta manera, for-çosament contribueix al «pluriempleo»,i així es va generaUtzant un sistemainjust.
La solució està en les subvencions pera l'estudi. Han d'anar dirigides a Ia gentque no té el suport que dèiem abans. Iendemés, han de ser prou grosses, comper a fer possible una carrera; no bastenajudetes. Actuataent, una persona decarrera, degut a Ia gran quantitat dedobbers que U ha costat estudiar, lla-vors ho vol rescabalar, i creu que és justtenir un sou més alt que ek qui no tenencarrera (em referesc al sou mig deteobrers); i aquesta desigualdat Io que faés accentuar encara més les diferènciessocials. EIs seus fills ja seran fiUs de rics,i podran estudiar tranquüs, i així anamfent una roda molt distant de Ia igual-dat d'oportunitats.
Aquesta roda, fruit i Llavor d'injustíciasocial, es pot evitar, si es lleva l'esforçeconòmic de Ia carrera, mitjançant sub-vencions que bastin, i posant ete sousmés igualats.
JAUME CIGALA
Especial Ensenyament
L'ensenyament a Montuïri, avui
TOT EDUCA, I TOTS EDUCAMCap a un aprenentatge actiu El que importa és estar preparats
Pens que l'ensenyament a Mon-tuïri no està ni milior ni pitjor que aqualsevol poble del pla de Mallorca,amb unes característiques semblantsal nostre. Aquest concepte està bas-tant confús.
Dins una societat, on l'aprenen-tatge ha estat orientat a aconseguirun lloc de treball (millor si no n'hande fer gaire, i cobren molt!) i Ia for-mació individual no interessa gaire,Ia comunitat educativa es troba ambincongruències, on els professors, pa-res i alumnes no formen un bloc com-pacte i orientat, si no més bé tres ni-vells, amb entitat i característiquespròpies, i flns i tot a vegades contra-posades. En més ocasions que lesque nosaltres voldríem, ens trobamdivorciats dins Ia comunitat educa-tiva. VuU dir que els mestres inten-tam uns objectius; els pares en vol-drien uns altres; i els nins també te-nen uns altres interessos motivats iinfluenciats per l'entorn consumista.
MANCA COORDINACIÓ
Ja que Io que he dit abans és unarealitat, anem a veure com hauria deser aquest ensenyament. En primerlloc, coordinat, perquè no hi haguéscontrassentits entre nosaltres, i d'a-questa manera poder enfilar el camíde l'aprenentatge sense fantasmes nibubotes que tants de problemes ensduen en el quefer diari.
UN APRENENTATGEEN CONTACTEAMB EL MEDI
PeI que fa referència als mestres,creim en un aprenentatge actiu, és adir, en contacte amb eI medi que ensenvolta; descobrint, palpant i valo-rant tot el que sia possible. Que elnin vagi agafant i estimant els dife-rents elements del seu entorn, quevagi prenent consciència d'eLl ma-teix, de les seves possibilitats; i, so-bretot, de donar-li Ia preparació elmés ampla possible, per a enfrontar-se a Ia vida. ¿Per ventura no és aixòel que fa el pare d'una tribu, quanse'n du el fül a caçar, fent-lo fixar idonant-ü el que haurà de menester eldia de demà? O, ¿no era d'aquestamanera com els nostres padrins en-senyaven als nostres pares, i l'escoladurava fins que es casaven? Però
ESCOLA DE MONTUlRl 1935
Portada que il·lustrava el programa de Iainauguració de/ Grup Escolar.
avui tot això resulta discutible, jaque, per desgràcia, s'ha Uevat impor-tància a l'escola de Ia vida: avui elsconeixements s'adquireixen a una«Escola Púbh'ca», però l'escola de Iafamília ha vinguda molt per avall.
EDUCACIÓ: SOBRETOT, ESTAROBERTS A LA VIDA
Vos assegur que no són capricis feruna granja, perquè els nins se n'ado-nin de com és el cicle de Ia vida, o lestransformacions de matèria morta enmatèria viva i energia; fer excursionsper a saber, en detaUs i d'una formadirecta, on vivim; o fer descobertesmolt importants per a un nin que s'o-bre a Ia vida. No podem oblidar—malgrat no volguéssim que fosaixí— que Ia vida és un enfronta-ment personal, diari, d'uns i altresper a sobreviure, per a arribar mésamunt, per a aconseguir millors sousi menys feina, per estar per damuntl'altre... No oblidem tampoc que, pera obtenir tot això ja no basten solsete coneixements; també hi mancaun saber fer i saber estar, un pre-veure, un intuir el que passarà. L'e-ducació és un bé en si mateix per aIa persona, com Ia salut o Ia llibertat,
i no forçosament ha d'estar lligadade forma inseparable a Ia sortidaprofessional.
EL QUE IMPORTA ES ESTARPREPARAT
•s.
EIs estudis universitaris no donenja automàticament drets professio-nals, sinó que, com quaJsevol altraespecialització, representen unaoportunitat més, i no és possibletampoc limitar l'accés a Ia formació ia l'educació. En definitiva, el que im-porta és estar preparat.
Si una vida professional dura, coma mínim 35 anys, ¿és possible fer fu-turologia, en quant a perspectivesprofessionals i oportunitats de pro-moció cap a l'any 2000? I en tot cas,¿no seria mülor que un titulat en me-dicina hagués d'agranar el carrer, al-menys durant un cert temps, perquèel recolUdor de fems no sigui anaUa-bet? I ja que l'educació és un bé ensí, ¿no hauríem de desitjar i procurarque tots —sigui quina sigui Iaprofessió— arribin al grau més alt dedesenvolupament personal de què si-guin capaços?
ALLOTS, SIAU QUI SOU!
En quant als al·lots, solament unareflexió, i al mateix temps un prec:Siau al·lots! No sigueu homes petits,que és el que vol el consumisme i Iasocietat de consum. Esser lUures voldir divertir-nos com volem nosaltres,i com ens volen imposar ete interes-sos creats. VoI dir també esser espon-tanis, alegres, divertits, en definitiva,el que toquen essef els al·lots.
PARES, ¿QUIN TEMPS DEDICAUALS VOSTRES FILLS?
Si feim una mica d'estadística,veurem que el temps que els nins es-tan en mans dels mestres, de cap acap d'any, és molt curt comparatamb tot el temps que estan a Ia casao pel carrer; vetaquí Ia importànciaque té l'entorn famUiar i el tempsque dedicam als nostres fills. ¡Quèningú es queixi de recoUir una llavorque eU mateix haurà sembrat i cul-tivat!
JOAN SORELL I JUAN
26 I 28 DE FEBRER: HÖMENATGE A L'ENSÉNYAMENTEL MEU HOMENATGE A «DON MELCHOR»
I A JOAN MAS I VERD
Melsion Matas
Es un fet que tots tenim una sèrie derecords de quan érem nins o jovenetsque romanen com cristalitzats en Ia nos-tra memòria. Per exemple, jo mateix re-cord, entre d'altres coses, 'de quan tenid16 o 17 anys, una imatgefixa que ara veal cas de comentar. Record que les mol-tes vegades que anava o venia de visitade cals meus mestres i amics —i veinatsmeus— don Pep i donya Teresa, amb elcap ple de literatura i d'il·lusions, em to-pava desiara amb un personatge quearribà afer-se'mfamiliar. El mateix empassava sovint quan sortia de Ia por-tassa de cameva, aglaçat d'acalar elgep per a carregar bigues o rajoles alnostre Ford Potada. Aquest personatgeno era altre que don Melchor. Aquest enpassar per devora, es girava, invaria-blement, i en veure'm somreia, amb unsomriure afable i cortès, emfeia una ca-padeta i em deia: «Bon dia", o -Bones
tardeS", i seguia el seu camí, pausada-ment, cap a l'escola. No record havertengut mai amb ell cap llarga conversa,però sempre em vaig dir, sempre m'hedit, que don Melchor, a més de les sevesqualitats com a mestre, que les té, i aixiho diu -Ia veu del poble-, té sens dubteel do de l'afabilitat, de Ia cortesia, unesqualitats que a l'època que vivim, o que«sobrevivim«, tan plena de tensions,sempre són d'agrair. Don Melchor, do-nya Apol·lònia, enhorabona, i gràciesper aquesta llarga trajectòria deforma-ció dels nostres infants i jovenets,aquesta joventut que a pesar de Ia crisien què es troba actualment, en què enstrobam tots, vull creure, hem de creure,que a lafi retrobarà Ia bona drecera enel llarg i difícil camí de Ia Vida en ma-júscula.
Però, també retem homenatge a unafigura singular de Ia nostra històriamontuïrera, en Joan Mas i Vert, en Joan••Collet». No és ara i aquí el millor llocper a dir qui era tal personatge, sobre-tot per poder-ne donar, com s'és mester,una visió diguem-ne completa; entred'altres raons perquè això, almanco enbona part, ja se va fer a Ia taula ro-dona. No obstant això, no puc deixar deremarcar una vegada més, que crecfer-mament que en Joan Mas haurà passata Ia història del nostre poble com un ba-Ue especialment obsessionat, d'unabanda, i sobretot, per Ia cultura, cosaque manifestà de manera brillant, ell ien definitiva els regidors de l'ajunta-ment que presidia, en el grup escolar ien Ia biblioteca i també en els seus es-crits en diverses publicacions periòdi-ques. I no oblidem tampoc Ia seva ta'scadinàmica, l'afany de progrés que mani-festà en una sèrie d'obres i reformes,com és ara sobretot el camí de Pina, Iareforma del cementeri, i d'altres. VuIlrecordar també el seu seny ordenador isobretot l'honestedat que manifestà demanera brillant en Ia gestió administra-tiva municipal. En Joan Mas, però, ten-gué Ia mala sort de morir com va morir,en un temps especialment dramàtic, iavui després de 46 anys no són, desgra-ciadament, tots els qui estan d'acord afer-li justícia. Però, vull dir, ara i aquí,que tenc el ferm convenciment que anysa venir, arribarà un dia, i com mésanirà més, perque Ia història és aixícom és, o com ha estat, i ningú, absolu-tament ningú, Ia pot canviar, Ia figurad'en Joan «Collet» retornarà, una i al-tra vegada, brillant, clara, esplendo-rosa, i aquest serà aleshores, a fi de
Joan Mas i Verd.
comptes, el millor homenatge que es po-drà fer a un home, a un personatgemontuïrer de socarrel que vafer de Iacultura, del progrés, de lajustícia i de Iallibertat, Ia raó de Ia seva vida. MadòMargalida, Joana i familiars en generalestau d'enhorabona encara que el vos-tre, el nostre estimat Joan no estiguipresent de manera física, però, tanma-teix, veig i sent que està i estarà sempreen el nostre esperit, perque a Ia fi, n'es-tic segur, que Ia seva imatge pública i Iaseva obra perduraran a través deltemps entre tots els montuïrers demò-crates i de bona voluntat.
JOAN MIRALLES I MONSERRAT
Montuïri, 28 de febrer de 1982
« Z = Ro/^ Doi pER M1?o
/ -rt D°J PeS u*(& •* Bos pM - Ei Do5Oos p« —'. £ t7"
DADES PER A LA HISTÒRIASituació actual de l'ensenyament a Montuïri422 alumnes oficials
Amb motiu d'aquest número extraordi-nari dedicat a l'ensenyament vos oferim elnombre d'estudiants de Montuïri, avui, re-ferits als quatre nivells. També el nom deles monges i mestres que donen clases ac-tualment a Ia vila.
PREESCOLAR: PARVULARI SANT VICENÇDE PAUL
— Jardi d'Infància: 35 alumnes.— Preescolar(4anys):29alumnes.— Preescolar (4 i 5 anys): 25 alumnes
(d'aquests nómes 18 tenen l'edat per co-mençar el primer nivell, en el curs proper).
Total alumnes preescolar: 89.
E.G.B.: COL·LEGI PUBLICVERD»
<JOAN MAS I
— Primer:25alumnes.— Segon: 28 alumnes.— Tercer: 25 alumnes.— Quart: 26 alumnes.— Cinquè: 39 alumnes.— Sisè: 34 alumnes.— Setè: 36 alumnes.— Vuitè: 23 alumnes.
Total alumnes E.G.B.: 236.
D'aquesta xifra 28 són de Lloret que ve-nen a Montuïri a partir de cinquè nivell.
En el menjador en dinen cada dia uns 40.
B.U.P. (Batxiller Unificat Polivalent)
— Llucmajor: 25 alumnes.— Ciutat: 15alumnes.
Total alumnes B.U.P.: 40.
C.O.U. (Curs d'Orientació Universitària)
— Llucmajor: 4 alumnes.— Ciutat: 5 alumnes.
Total atumnes C.O.U.: 9
FORMACIÓ PROFESSIONAL
— Llucmajor: 25 alumnes.— Ciutat: 7 alumnes.
Total alumnes F.P.: 32.
ESTUDIS UNIVERSITARIS
— Ciutat: 14alumnes.— Barcelona: 2 alumnes.
Total alumnes E.U.: 16.
Total global estudiants a Montuïri: 422(suposa el 20% de Ia població:.
PROFESSORAT ACTUAL
Parvulari Sant Vicenç de Paúl
Jardí d'Infància: Angela Nicolau LIuII.Preescolar I: Catalina Bauzà Sansó.Preescolar II: Catalina Pico VaIIs.
Col·legi Públic d'E.G.B. «Joan Mas»
— Primer: Magdalena Mayol Mas.— Segon: Josep Maria Munar Vich.— Tercer: Gabriel GomilaJaume.— Quart:JoanaOliverGamundi.— Cinquè: Joan Mora Oliver.— Tutora Sisè i Àrea de Socials: Maria
Elvira Nadal Gómez-Martinho.— Tutor Setè i Àrea de Lingüística-Fran-
cès: José Silvino Diaz Fernández.— Tutor Vuitè, Director i Àrea de Mate-
.màtiques i Naturals: Joan Sorell Juan.— Professor d'Educació Física contrac-
tat per I'A.P.A.: Pere Palou Sampol.
;<Joan Mas i Verd», nou nom de l'escolaSa festa de don Melchor
TAULA RODONA SOBRE EL BATLEJOAN MAS
El vespre del divendres, 26 de febrer esva celebrar, en el nou saló de conferèn-cies de Ia Casa de Ia VUa, una taula ro-dona sobre Ia figura i obra de Joan Mas iVerd, batle de Montuïri, des del 1931 al1936, i que ara dóna nom al Col·legi Pú-blic d'EGB.
Joan MiraUes i Monserrat va exposarIa biografia amb profussió de detalls. Enva destacar Ia construcció de les escolesi del cementeri, així com Ia qualitat hu-mana de Ia seva persona.
Miquel Fullana mostrà Ia satisfacciód'haver elaborat els plans del Col·legi ihaver conegut el batle Mas com a«home molt honest i preocupat per l'en-senyament».
«L'escola va ser creada com a salvaciódels montuïrers d'aqueLl temps que, pelfet de néixer dins famílies pobres, ja es-taven destinats —des del primer dia— aser porquerets, si eren nins, o criadesdels senyors de Ciutat, si eren nines».Aquestes són paraules textuals de l'amoEn Mateu «Costa».
També va intervenir l'amo En SionGarcies, que fou regidor del 31 al 36.
(Segueix a Ia pàg 9)
L'escola ha atravessat èpoques bones i dolentes: Ara es troba ben atesa.
Especial Ensenyament
JM9MiMm!.Si.,-. .:x..-.-:::-.-.-..:'::y::,,. • :::: . !::S.-.:.:.::1:!:!::: .-:^::1::... :.. ,--:':> •:::•••:•
...¿no seria bo vendre ses vicaries de saparròquia, i dedicar l'import a pagar eldeute, fer una casa d'acollida per als vells,i altres obres socials...? Si no, aquest rec-tor mos resultarà molt demanador... I aixòque diuen que es Puig dóna...
...que ara, per sa Plaça passarà una venta-gassada, que se'n durà sa pols i ses mos-ques, d'ençà que han obert s'arc des ca-rreró des campanar... Però, esperem, aveure què passa!
...Ia parròquia no havia demanat permisd'obres, en el temps reglamentari, per ferles obres des carreró des campanar... però«no tarda quien llega...»
...si Ia rifa des mè i des rellotge marxa bé,servirà per a recollir unes 100.000 pts. pera costejar les obres des carreró. En JoanMateu «rellotger» ha regalat un bon re-llotge Seiko de polsera, i sufragat les pape-retes del sorteig. Està en combinació ambel «Cupón del ciego» de dia 7 d'abril. Quen'hagin fet bones panades, i mos convidin!
...sembla que Ia gent va assentant es capen Io de fer massa festa i gastòrum per a IaPrimera Comunió. Així i tot, podria ser quequalcú es gastàs 23.000 pts. just amb elvestit. Esperem que no sigui ver, o en totcas, un exemple poc seguit.
...s'aigada que va caure dia 26 de març, di-vendres, va ser tan grossa que ni les mésdevotes pogueren anar a missa, aquell ves-pre. Es rector is'escolà anaven es més des-cansats del món! Ara, es joves no tenen resimpossible, i se'n reuniren a sa Rectoriamés de 23 per a sa «Missa jove».
-^-...queia tanta d'aigua, que sa corda de sacampana de Ia sagristia regalimava ferm, is'escolà havia de córrer a cercar poals.
...el Club Deportiu de Montuïri té mal car-tell dins Ia Federació Balear de Futbol. In-clús tenint raó, Ii fan «sa punyeta».
W
...del partit dins Bunyola, que va suspendrel'àrbit a falta de 23 minuts, registrant un 1-3favorable al Montuïri (malgrat es jugàs finsa acabar, per seguretat fisica de l'àrbit,guanyant el Bunyola 5-3) hi ha hagut detot. Primer, el Comité de Competició es-pera un mes a decidir; segon, el Comité fa-lla l'expedient fent jugar els 23 minuts aporta tancada, en el «Miquel Nadal», ambel marcador 1-3; tercer, el Bunyola, que esveu que té bo... renega, i posa un recurs;quart, el Comité d'Apel·lació fa declararuna altra vegada als àrbits, capitans... a pe-sar que ho tenien tot escrit...; quint, pareixque el Comité d'Apel·lació farà repetir tot elpartit, Ia qual cosa perjudica greument el
Lluita contra el càncer
AMPLIACIÓ DE LA JUNTA LOCAL
Amb el desig de mentalitzar tots els ciu-tadans de Montuïri sobre Ia importànciaque va guanyant cada dia més Ia medicinapreventiva, i poguent comptar amb Ia va-luosa ajuda dels metges locals, s'ha am-pliat Ia Junta Directiva de Ia lluita contra elcàncer, a fi de poder abarcar un camp moltmés ample en el tema sanitari.
La nostra tasca anirà des de !organitza-ció de conferències per a Ia salut, fins a re-metre les més persones possibles als xe-queigs gratuïts que fa l'organització. PeIshomes, se'ls practicarà Ia prova especificaper a Ia detecció del càncer de pulmó, i per
SOCIETAT
DE CAÇADORS
DE MONTUÏRI
Aquest mes de març Ia Societat es-trena nou garriguer, desde l'inlci delmes en curs en BERNAT PIZA AR-BONA és el nou Guarda Jurat i comtots sabem no és una tasca fàcil, si te-nim en compte que som 300 socis i queper Io tant hi ha diversitat d'opinions,dignes de respetar, però no oblidem quehi ha una Junta Directiva elegida per Iamajoria dels socis amb Assemblea Ge-neraI i per Io tant és Ia Junta Directival'encarregada de dirigir Ia feina delGuarda Jurat.
CaI que tots procurem ajudar a n'EnBernat a desenvolupar Ia seva tasca;d'aquesta manera serà el garriguer detots i entre tots ho farem tot.
JAUME MARTORELL
Montuïri, a 24 de Març de 1982
Montuïri; sisè... com acabarà? Segur, quefent malbé al Montuïri.
...ja que anam de Futbol, hi va haver moltde trui, en el partit contra el «Son Roca>>.,del 21 de març... Jugadors asseguts, i quefotien rampellades... pedres, insults, nlrvisi males cares... però tot es compondrà ambuna bona aigua...
...una vintena de persones assistiren al mí-ting del Partit Comunista del dijous, 25 demarç... Era en el bar des Cine, i va parlarNa Franciscà Bosch...
SA VEU DES CARRER
8
a les dones, el reconeixement complemen-tari de caràcter ginecològic, per al diag-nòstic preventiu del càncer d'úter ¡ demama.
La nova Junta ha quedat així constituïda:
President:Miquel Fiol Company
Presidenta:Antònia Bauzà Mayol
Vice-Presidenta:Maria Amengual Cerdà
Segretari:Gabriel Mayol MoII
Tresorera:Jerònia Bauzà Martorell
Vocals:Joana Garau GarciasAntoni Arbona MirallesMargalida Mesquida MayolAntònia Verger RamonellJoana M." Pocoví Servera (Metge)Alfredo García (Metge)Maria Amengual FerrerFranciscà Xamena MirallesMargalida Jordà CastellàBartomeu Mayol JaumeMargalida Miralles Cerdà
PLUVIÒMETRE
FEBRER - MARÇ
16 febrer17 febrer18 febrer19 febrer20 febrer21 febrer22 febrer4 març7 març
TOTAL
6.7 lts.4 lts.
0,5 lts.12,6 lts.5.4 lts.1.8 lts.3,6 lts.3.9 lts.3.5 lts.
42,0 ItS.
NOTA.- Degut al treball d'impressió iconfecció de Ia revista, donam els resul-tats de Ia pluja, cada mes, però comp-tant des de dia 15fins a dia 15. Així i tot,podem donar com a notícia que alegra,el fet que eZs dies 24 al 26 de març vacaure aigua abundosa sobre eh nostrescamps i per a les nostres cisternes: enconcret 65,5 lts. El dia més ploguerfouel divendres 26, amb 38 Us.
Especial Ensenyament
Taula rodona(Ve de ia pàg. 7)
L'escriptor montuïrer Llorenç Capellàva califlcar el batle «CoUet» com un delsmés representatius i com a home deseny d'aquella època difícil
Volem ressaltar l'objectivitat d'a-questa taula rodona, que va discórrer enun clima emotiu. Al final, els assistentsvaren poder veure una exposició de do-cuments relacionats amb l'obra de JoanMas.
NOVA DENOMINACIÓ DF, I/ESCOLADins l'acte d'homenatge a Joan Mas i
Verd, el matí del diumenge, 28 de febrer,es descobriren les dues plaques al Co-l·legi: l'antiga que recordava Ia sevainauguració, i Ia nova que U dóna elnom. Realitzaren aquest acte els regi-dors de Ia República Llorens Miralles iMelsion Garcies i Ia pròpia viuda del ba-tle «Collet».
En el seu parlament, el regidor de Cul-tura, Josep M.a Munar, va destacar que«per damunt de les idees polítiques», es-tan i queden els seus actes i les sevesobres. De Joan Mas hem heretat aquestgrandiós edifici, que va servir, pels anys1935, per encendre un petit llum quedespertàs i obrís a Ia cultura el poble deMontuïri... Per tant, per a Ia nostra es-cola és també aquest homenatge. D.Melsion Matas ha deixat 27 anys plensde pedagogia... Per a eU, l'Ajuntamentsol·licità Ia Creu d'AHbns X el Savi.
El batle Francedsc Trobat declaràque l'acte no es feia per esperit de re-venja, sinó per un deure de justícia so-cial. Va dedicar un record per als pro-fesssors que han passat per l'escola ialsactuals «com a continuadors i ànimad'una meritòria labor iniciada en el 35».
L'exregidor Melsion Garcias sol-Ucitàun minut de silenci en record dels repu-blicans morts en defensa de Ia demo-cràcia.
ELS ALUMNES A DON MELSION
L'horabaixa del divendres de tardor,26 de febrer, els 8 cursos d'EGB varenretre el seu homenatge a l'home que, perespai de 27 anys, ha impartit Ia sevatasca pedagògica dins Montuïri.
Quadres plàstics, cartes, poesies com-posades pels propis alumnes, interpreta-cions de baUet, cançons, recitacions il'escenificació de Ia rondaia «Es testa-ment d'En Nasi» forjaren una simpàticafesta escolar, amb el bon humor dels ve-terans de vuitè. Aquests representaren,mitjançant entrevistes, l'opinió que te-nen diferentes persones del poble en re-lació al mestre Matas.
En nom de Ia institució escolar, el di-rector Joan Sorell U féu entrega de l'ob-sequi que més aprecia: una sèrie antigaper a Ia seva col·lecció de segells.
D. Melsion, sorprès i content, agralemocionat les actuacions dels nins del'escola.
LLIBRE NOU
El nostre paisà Gabriel Verd Martorell,ens ofereix en aquest petit llibre Recopila-ción enigmática de Cristóbal Colón unconjunt de dades que fan referència, entrealtres aspectes, al Monestir de Sant Sal-vador i Ia seva relació amb Colom; a l'ori-gen i procedència del llinatge Colom; aMallorca, cartografia, comerç i navegacióabans del descobriment d'Amèrica; a lesRevolucions de Mallorca en el segle XV, i alPríncep de Viana, pare, segons exposa Ga-briel Verd, de Cristòfol Colom.
HF.C(>P!I.AriON KNIC,MATICA
DK
Cristóbal Colom
GABRIEL VERD MAHTOREL
Una obreta que resumeix notes interes-sants relacionades amb el descobridord'A-mèrica.
DINAR DE COMPANYERISME
La comunitat cristiana de Montuïri esva unir a l'homenatge a D. MeLsion. Peraquest motiu, a Ia missa, es va tenirmolt en compte Ia cultura, l'ensenya-ment i l'obra del mestre jubilat.
A les 2 del migdia, a un restaurant dePorreres, es reuniren en un dinar decompanyerisme professors, ex-alumnes,famUiars, pares, membres del Consistorii altres persones, que compartiren l'ale-gria de Ia festa. Al mateix temps que Udemostraven el seu agraïment, U entre-garen uns obsequis de l'Associació depares, l'Ajuntament, ex-alumnes de bat-xüler, Grup Jovent, Claustre de profes-sors i altres particulars.
Es llegiren dos telegrames d'adhesióde Ia Delegada d'Educació i del Capd'tospecció d'ensenyament. També unacarta de l'L·ispector de Zona, i l'acte delClaustre de professors, on se sol-UcitavaIa Creu d'Atfons X el Savi.
BIEL GOMILA
DIA FORESTAL A L'ESCOLA
Al llarg de Ia darrera setmana de març,els vuit cursos d'E.G.B. del Col·legi Públic«Joan Mas i Verd» celebraren el Dia Fores-tal Mundial, realitzant visites i estudi delsarbres dels carrers del poble i de l'escola;confecció de murals i treballs manuals; lli-çons ocasionals, xerrades i comentaris so-bre el paisatge, Ia natura, el medi i els in-cendis forestals; projecció de diapositives;estudi «in situ» del bosc; comparacions dediferents paisatges i una carta al batle sol-licitant més esment pels arbres d'Es Dau iAvinguda de les escoles, «perquè s'estanmorint».
MESTRE NOU
El dilluns, 22 de març es va jubilar ofi-cialment el mestre D. Melsion Matas. I el di-vendres, 26, Ja va ocupar Ia seva plaça elnou mestre, José Silvino Díaz Fernández,licenciât en Filologia, i procedent del Prin-cipat d'Astúries.
D. JOAN FERRANDO, JUBILAT
E! dimecres, 17 de març es jubilavatambé el nostre metge titular, D. Joan Fe-rrando Gallard, que tan a fons ha arribat aconeixer_el problema de Ia salut a Montuïri,i totes i cada una de les famílies i les sevesmalalties endèmiques. En el proper númerode BONA PAU, pensam publicar una entre-vista amb ell.
EL METGE NOU
Alfredo García és ara el nou metge titulardel nostre poble, que amb Na Joana M.a
Pocoví treballaran conjuntament per amantenir Ia bona salut a Ia vila.
EL GRUP JOVE QE TEATRE, A SON MACIÀI A ALTRES POBLES
Amb Ia seva comèdia «Aigua de pluja», elgrup jove de teatre de Montuïri, d>igits perHonorat MoII, està aconseguint bons èxitsen Ia seva campanya pels pobles de Ia nos-tra illa. Ara fa poc, dia 20 de març, a SonMacià, obtingueren una bona audiència, iIa gent va quedar ben impressionada d'a-questa posada en escena. Dins el mes d'a-bril pensen seguir Ia volta per Vilafranca,Calonge, Petra i altres viles.
CONCERT DE LES CORALS«ELS AUCELLS»
I«ALBADA»Les corals infantils «Els aucells» de Ia
parròquia Ramon LIuII de Palma, dirigidaper Joan A. Ensenyat, i «Albada» de Grano-llers (Barcelona) dirigida per Carme Pigui-llem ens oferiren, el diumenge 21 de març,un concert en el temple parroquial. L'haviaorganitzat Ia Federació de Corals de Ma-llorca, patrocinat per «Sa Nostra» en col·la-boració amb l'Ajuntament de Montuïri. Laconcurrència de poble fou realment nom-brosa.
Especial Ensenyament
Torneig local de futbito
Resultats obtinguts pels equips que in-tervenen:
Es Niu, 6 -Juvenils, 7Sant Bartomeu, 2 - F.P. Llucmajor, 0Can Tomeu, 5 - S'Hostal, 2Can Toni, 9 - Es Taulons, 4
F.P. Llucmajor, 12 - Es Niu, 4Juvenils, 7 - Sant Bartomeu, 5Can Tomeu, 8 - Es Taulons, 6Can Toni, 8 - S'Hostal, 4
Sant Bartomeu, 2 - Es Taulons, 5F.P. Llucmajor, 6 - Can Toni, 4Es Niu,4-S'Hostal, 4Can Tomeu, 4 - Juvenils, 3
F.P. Llucmajor, 3 - Can Tomeu, 10Sant Bartomeu, 3 - S'Hostal, 7Es Taulons, 7 - Es Niu, 4Juvenils, 2 - Can Toni, 7
F.P. Llucmajor, 5 - S'Hostal, 5Juvenils, 5- EsTaulons.5CanToni, 10- Es Niu. 0Can Tomeu, 7 - Sant Bartomeu, 3
Sant Bartomeu, 2 - Es Niu, 2F.P. Llucmajor, 5 - Juvenils, 6Es Taulons, 3 - S'Hostal, 4Can Toni, 4 - Can Tomeu. 2
VALOREN EL SEU SPORT
L'any passat l'equip de balonmano in-fantil femení de l'Escola de Montuïri esproclamà doble campió de Balears, federati escolar, guanyant tots els partits.
Enguany ho ha estat el de Sant Vicençde Paül de S'Arenal. Hem llegit, en el Diari«Baleares» del 18-2-82, una crònia del seucorresponsal Tomeu Sbert que ressenyal'homenatge que Ii feren l'Ajuntament,APA, Col·legi i familiars.
A S'Arenal hem vist com se sap valorarun èxit provincial que honra el seu poble.L'any passat el tenguérem aquí i quasi noens adonàrem, inclús bastants pares deles jugadores no veren jugar en tot l'anyles seves pròpies filles. L'acte d'home-natge a que ens referim consistí amb unsopar a un restaurant de S'Arenal on hiassistí el batle de Llucmajor, el presidentde I'APA, Ia directora del centre, el batlede barri, un representant del Conseil Su-perior d'Esports,totes les jugadores ambels seus pares, familiars i amics. Al finalels repartiren uns obsequis.
Gabriel Gomila
UM FORMfDABLE VÎATGE D'ESTUDIS2.100 kms, amb autocar
EIs alumnes de 8è d'E.G.B. de l'Escola«Joan Mas i Verd», un altre any tornaren afer una passejada, aquesta vegada, 26 al-lots juntament amb el seu tutor Joan Sorelli els dos estudiants de mestre, Jaume iMargalida.
El viatge tenia com a finalitat conèixer al-tres cultures, altra gent, i totes les bellesesque, a Ia llarga, varen poder anar veient.
L'itinerari fou el següent: Madrid, monu-mental ciutat, amb gran quantitat de mu-seus, parcs i edificis. Aranjuez, on ens ado-nàrem de com són uns grans jardins i Iamajestuositat dels edificis reials. Lisboa, onvàrem fer el canvi de moneda, canvi d'ho-rari, on poguérem conèixer una altra llen-
gua (no tan estranya pels mallorquins, comsemblava havia de ser en principi, Ja queens enteníem perfectament). Sevilla, ens vacridar l'atenció Andalusia pels seus campsd'oliveres i vinya, aixi com Ia bellesa delsseus monuments moros. A Granada vàremquedar amb un pam de boca, davant I1AI-hambra i els seus jardins.
Finalment, quan deixàvem el sud, véreml'Horta Valenciana i Ia quantitat de taron-gers que, amb els horts, fan de tot allò unlloc tot verd i ple de vida. En darrer terme,les fa!les i les bandes de música que dona-ren al viatge una nota de color i de renoufestiu, com a comiat o despedida d'aquestapassejada.
JAUME FALCONER
Dibuix de Jaume Falconer
Pregària perIa cultura /l'ensenyament
Senyor Jesús, tu que fores el primer Mes-tre, et pregam:
— per l'ensenyament arreu del món, per-què tots els nins de tots els pobles puguinrebre l'educació a què tenen dret.
— per Ia cultura, perquè sapiguem valo-rar, comprendre, estimar i potenciar totesaquelles manifestacions que enriqueixinl'esperit de l'home.
— per Ia igualtat d'oportunitats dins l'en-senyament: perquè els qui poden tenir unsllocs de servei dins Ia societat no es perdinper manca dajuda, d'oportunitats ni demitjans.
— també, per totes aquelles personesdel nostre poble i de tots els pobles, que nohan tingut aquesta oportunitat. Personesque tenien il·lusió i qualitats per a ocuparaltres llocs de treball i no pogueren fer-hoper manca d'una escola adequada a les se-ves aspiracions.
— per les persones que han treballat perl'educació. Per les que ara es dediquen aensenyar els nostres fills. Perquè no defa-llesquin ni es desanimin en les dificultatsque van trobant. Perquè tenguin el senyque requereix aquesta professió, vegin Iaimportància de Ia seva tasca i ajudin desdel seu redol a fer una societat més justa.
—t pels pares, governants, persones quepoden influir en els altres, i tots els mem-bres de Ia nostra comunitat. Perquè vegemque l'educació no és patrimoni dels mes-tres; sinó que som tots i en cada momentels quí hem de formar un home millor.
— pels nins i nines de Montuïri, perquèsàpiguen aprofitar al màxim el pas per cases monges i pel Col·legi d'E.G.B., i puguintrobar en els seus mestres uns camins d'a-legria i bòna formació.
NOTA.— Aquesta pregària es va 1er a Iamissa del diumenge, 28 de febrer, amb mo-tiu de l'homenatge que Montuïri va retre aD. Melsion Matas.
UN FESTIVAL, EL DIA DE PASQUA
El grup jove de teatre del nostre poble téen programació un Festival, pel dia de Pas-qua, el diumenge 11 d'abril, que es presen-taria a Ia SaIa Mariana, a les 10 del vespre.Així es dóna a tots l'oportunitat de compar-tir l'alegria i Ia festa pròpia d'aquests dies,Ja que el grup ens ofereix Ia seva vitalitat isentit de l'humor.
10
Especial Ensenyament
FregaríaA Ia Mare de Déu de Ia Bona Pau,
baixada del seu Puig solemnement aIa vila seva de Montuïri.
/Si jo tingués el cel blaui els estels per pedreria,un ric dosser vos faria,Verge de Ia Bona Pau.
Si tingués una arpa d'or,gojós ¡o Ia polsariaper vós, oh Verge Mar/a,de Montuïri el tresor.
Si tingués en poder meu/es/o/es d'argenteria,que bé us endiumenjaria,volguda Mare de Déu!
Si jo fos un rossinyol,a tothora us cantariai, en nom del poble us diriaque sou més bella que el sol.
De totes les flors d'abrilsi disposar-ne podia,en vostre front posariaIa corona més gentil
Si estava en Ia meva màel blat de cada masia,el vostre escambell seriaun munt d'or del nostre gra.
I sens parar un momentalabar-vos jo voldria.Mai per rnai acabariaIo que per vós mon cor sent.
flMare nostra, Verge Santa,beneiu-nos, si us plau.Montuïri que vos cantaamorós a vostra plantavos demana llum i pau.DeI nostre escut sou el llirisobre el vostre Puig airós.Regina de Montuïri,dau-nos puresa de llirii al camp, un any abundós.Duent plntat a Ia carael goig que el cor sent feliçels fills us demostren araque vora vós, bona mare,és estar en el paradís.
I en retornar a l'altura,dolça i divina Raquel,Ia vostra mirada purasia un far de llum seguradalt el Puig de Sant Miquel.
Mare nostra, Verge Santa,beneïu-nos, si us plau.Montuïri, que vos cantaamorós a vostra plantavos demana llum i pau.
Juny, 1948
FRANCESC POMAR BONNÍN(Mestre que va exercir a Montuïri).
Inauguració de les escoles el ?.<t. cie febrer de 1935: El qui fa el parlament és el batleJoan Mas i Verd.
28 de febrer de 1982.— 47 anys després: Col·locació de les dues plagues i homenatgeal batle «Collet» i a don Melchor Foto d'En Pere Escalas
',.".t. •.::•.* t.- ,"t .• v..:...sx',:r.im *••• *p •••••••»!•»• • f • f** ""• !• « •• • •*••»••• •*• «• »» • • • V (ï • ** fil • •"» ••••••• • •• • •• ••• *• •• <•••* ••• •• *»*S« ••• 9 n »* «» •• • *•• »»* ••••••• •• ••»•• >•• »» ••• • •« ••• mi »•••* ••(*!• •
:-.::::::::::::::- * - • - * * ::::::::s.*::• •:—:•:"•:•: -rr:vr:*v:vsT**r •::..:.:,:...:.:...:.:...:»:...:.:...z.:...:.:.:..:
n
7 accions
A
G
R
T
O
P
I
C
R
P
O
I
R
X
A
O
relacionades amb l'ensenyament.
D
A
R
Z
G
L
K
B
I
Z
M
E
C
E
F
E
C
U
A
U
N
H
L
I
T
K
L
Q
S
D
Y
L
A
A
S
A
B
E
R
E
R
A
I
P
O
C
X
E
Església en camí
ACCIÓ SOCIAL - CÀRITAS,AL SEMINARI NOU
El dissabte, 3 d'abril, tinguérem al Semi-nari Nou, tot un horabaixa dedicat a com-partir els problemes socials de Mallorca,des de Ia perspectiva de Ia fe i d'acció cris-tiana.
El grup d'Acció Social de Montuïri, junta-ment amb el de Porreres ha redactat unacarta que recolza Ia petició feta pels de Pe-tra, .S. Joan i Vilafranca, sobre Ia gratuïtatdel transport escolar. S'ha enviat a tots elsdiaris i a Entitats que puguin tirar endavantIa sol·licitud. El pròxim tema a tractar ésl'escola de subnormals i els subsidis de IaSeguretat Social, amb tota Ia seva proble-màtica.
COL·LECTA PER LES VOCACIONSI PEL SEMINARI
S'han recollit enguany a Montuïri 25.000pts., que han estat entregades directamental Seminari Major, on es formen 12 joves,d'edats entre 18 i 30 anys. i que van madu-rant Ia seva entrega per a transmetre Ia feals germans, amb decisió i generositat.
XERRADES D'EN LLUC RIERA SOBREL'EDUCACIÓ EN FAMÍLIA
Encara que l'assistència no fos moltnombrosa, resultaren molt pràctiques lesxerrades que va dirigir En Lluc Riera, doshorabaixes, a ca ses monges. El primer dia,fou sobre Ia necessitat d'una autèntica co-municació entre pares i fills per a Ia forma-ció de persones madures; i el segon dia,sobre Ia importància de Ia transmissióoberta, lliure i serena de Ia fe als infants.Deixaren bon rastre...
ALGUNS CAPELLANS ENS HAN VISITATI DIRIGIT LES HOMILIES
Endemés d'En Pere Fons i En Toni Garaude Vilafranca, així com En Pere Escriche iEn Pere Fiol de Petra, hem tingut uns ves-pres, de dia 8 a dia 11 de març, en què EnJaume Serra, de Santanyí ha predicat d'unaforma molt vital, clara i convençuda: es vafer ben entenent a l'hora de comunicar-nosles vivències de fe.
I en diumenge, han dirigit les Eucaristiesi predicat l'homilia: En Llorenç Lladó, deVerge de Montserrat; En Miquel Gual, rec-tor de Sóller; En Manuel Bauçà, rector deFelanitx i En Gregori Mateu, superior delsfranciscans d'Artà. Gràcies, perquè heucompartit amb Ia nostra comunitat les re-flexions sobre l'evangeli i el viure cristià.
EN RAFEL HORRACH, ORDENATA SÓLLER
El nostre bon amic, i estimat sobretot perIa joventut de Montuïri, En Rafel Horrach iLlabrés va rebre l'ordenació de Diaca (quevol dir servidor de l'evangeli i animador de
Depòsrt Legal P.M.Î33-1858
l'acció social cristiana) a Ia Capelleta deSóller, dia 28 de març.
El diumenge, 2 de maig, a l'església pa-rroquial de Sóller, rebrà l'ordenació de pre-vere (capellà) de mans del bisbe D. TeodorUbeda. Ens ajuntam al seu goig, l'acompa-nyam en el seu camí de compromís seriós, isabem cert que seran molts els montuïrersque assistiran a Ia seva Missa Nova. Lla-vors, més envant, Ii demanarem que presi-desqui, un diumenge. l'Eucarístia, a Ia nos-tra parròquia. Rafel, que siguis un serventbo i feel.
LA «MISSA JOVE», A LA RECTORIA:EL RECORD DEL BISBE OSCAR ROMERO
El divendres, 26 de març. fou Ia segonaocasió en què tinguérem junts, uns 25 jo-ves i al·lotes, Ia «missa jove». Després d'es-coltar i compartir uhes lectures i unes pre-gàries, celebràrem molt familiarment l'Eu-caristia. Aquesta vegada, s'hi féu present elrecord viu d'un home que va entregar Iavida pels seus germans pobres i oprimits
,d'EI Salvador: Mons. Oscar A. Romero. Elseu testimoni enllaça directament amb Je-sús, que no dubtà en donar Ia vida per béde tots els germans. S'han complit dosanys del seu assassinat, i ia seva sang ésllavor de noves comunitats compromeses.
ARMES: UNS NÚMEROSQUE ESCARRUFEN
A diverses reunions, els cristians deMontuïri hem recordat unes dades, davantles quals no podem quedar callats o pas-sius... «Mentres cada minut mor una per-sona de fam, en aqueix mateix temps, esgasta un milió de dòlars en armament, o si-gui, 14 vegades més d'allò que es destina aassistència social. EL MON GASTA EN AR-MAMENT 500.000 MILIONS DE DÒLARSANUALS».
EL CARRERÓ DES CAMPANARCANVIA D'ASPECTE
Quan tenim aquesta revista en premsa, Jaestà obert l'arc «ansapaner rebaixat», delcostat del campanar, que dóna una nova imés neta fisonomia al sector dels graonsde Ia vila. Sembla que no ha caigut mala-ment. Fins ara, es duen gastades unes100.000 pts. Veient que hi ha ajudes, pen-sam seguir, aplanant l'empedrat del carrerói deixant les parets amb pedres «cara-vista». Des d'aquí volem agrair les aporta-coins que anam rebent, així com Ia bonaacollida de Ia rifa, en benefici de les obres.
REUNIÓ AMB ELS PARES DELS NINS DEPRIMERA COMUNIÓ
El passat dia 17 tinguérem una reunióamb els pares, per a tractar sobre Ia Pri-mera Comunió d'enguany. Més envant, enstornarem a reunir per a fer una preparaciómés immediata.
12
MES DE MAIG: MISSA EN EL PUIG
A partir del diumenge, 9 de maig, cele-brarem l'Eucarístia a Ia Capella del Puig deSt. Miquel, a les 7,30 de l'horabaixa, totsels diumenges i festes.
L'horari de les misses dels dissabtes ifestius només canvia els horabaixes: ambel canvi d'hora són a les 9 del vespra.
TROBADA DE CATEQUISTES, A PETRA
El diumenge del Ram, 4 d'abríl, tingué-rem una tarda de reflexió amb els catequis-tes de Ia comarca, a ses Franciscanes dePetra. El tema fou «com conjuntar Eucaris-tía i vida».
PROGRAMADE LES CELEBRACIONS
DE PASQUA
10 d'abriI, DISSABTE SANT10,30 nit— VIGÍLXA. DE LA PASQUA
DEL SENYOR.
11 d'abril, DIUMENGE DERESURRECCIÓ
10,00 matí.— Processó de l'Encon-trada.
Missa Solemne del Dia de Pasqua.
12 d'abril, DILLUNS DE PASQUA12,00 migdia.— Oflci, amb participació
del Cor Parroquial.
13 d'abril, DIMARTS DE PASQUAFESTA DES PUIG
10,00 matí.— Partida cap al Puig ambIa Banda de Música.
11,30 matí.— Missa de Ia Mare de Déude Ia Bona Pau, on predicarà Mn. JoanParets i Serra, rector de Crist Reid'Inca.
Nota: El programa de Setmana Santaes va repartir per les cases, ja que no te-niem temps de publicar-lo d'hora enaquest número.
MOVIMENT PARROQUIAL
NOUS CRISTIANSDia 8 de febrer.—Isabel Pinteno Mas-
sanet, fiIla de FeUpe Pinteno Gómez id'Apol·lònia Massanet MiraUes.
PASSAREN A LA CASA DEL PAREDia 26 de febrer.—Francesc Cerdà
Garcias, casat, de 90 anys, a. «Llevó).Dia 6 de març.—Pere Taberner Es-
trany, casat, 77 anys, a. «De SonMassanet».
Imprimeix: Apòctol i Civilitzador - P*tri