crònicadelcanvi8 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 6

�El PSC volque a la regiómetropolitanade Barcelonahi hagi 112 nouskilòmetres de metro L’objectiu és queaquest territori disposi d’una xarxade transport públicferroviari com lesde París o Berlín.

Pasqual Maragall va acompanyar Javier Gurruchaga cantant una versió de All you need is love dels Beatles en un acte de campanya a Badalona.

Falta

1setmana

pelcanvi

Maragall: “La nostra banderaés el programa social”

Les prioritats del PSCsón l’educació, l’accésa l’habitatge i els ajutsa la família

El Govern del Canvi té previstes accions a40 barris per garantirla cohesió social

El candidat vol universalitzar el serveide tele-alarma per lagent gran que viu sola

La despesa social a Catalunya s’ha allunyatde la mitjana europeaen els darrers anys

Foto

: PEP

A ÁL

VARE

Z

ENTREVISTES TRANSPORTS

Pere Casaldàliga:

“El neoliberalismeexclou la majoriade les persones”

John Hume:

“Catalunya potmostrar al món que és possible laconvivència i elprogrés en pau”

Anna Veiga:

“Donar més diners a la guerra de Bushque a la recerca és una vergonya”

Rosa Cullell:

“El canvi o l’alternançasón bons en sí mateixos”

Pàgines 6 i 7

Pàgina 4 Pàgina 10 Pàgina 8Pàgina 11

ALEXIS SÁNCHEZ:

entre el mur i la distorsió

Per primer cop decidirà sobretot un president de la Genera-litat, i és conscient, diu, de latranscendència del gest “noper la votació en sí, sinó per-què cada vot té conseqüències,i és la responsabilitat de ca-dascú”.

El primer cop que va posar-liimatges a aquella paraula grisque era “política” va ser l’any89, amb la caiguda del mur deBerlín. “Era un nen, i ho vaigveure a la tele, a classe haví-em parlat de política, de l’es-querra i la dreta, però aquellesimatges se’m van clavar a la re-

tina: allò era la política!”. Pot-ser per això, l’Alexis no enténl’abstenció, i sentencia que “laculpa la tenen els polítics no-més en part perquè els mitjansde comunicació distorsionenla realitat”. “Si tinguéssimtots una bona informació nodeixaríem passar l’oportunitatde decidir”

per primer cop

2 crònicadelcanvi 8 de novembre del 2003

crònicadelcanvi

Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)Producció: Magentamedia s.l.

Consell Editorial:Javier Cercas

Narcís ComadiraAntoni Dalmau

Anna DuocastellaRafael Nadalwww.psc.es

www.maragall.org

Adreça: c/Nicaragua 75 08029 Barcelona Dipòsit Legal: GI-1268-2003

EL TIRADOR

LÍN

IA

DIR

EC

TA

–Quin és el principal impediment per aconse-guir un sistema públic educatiu de més qualitat?

–Una de les qüestions més greus ha estat la faltade planificació a mig i a llarg termini en la immi-gració. S’hagués pogut preveure i seguir l’exempledels països nòrdics i no acabar fent com França iAnglaterra, on s’ha resolt fatal. Els nanos es con-centren a determinades escoles amb el perill decrear guetos i arriben a mig curs i se’n van quan lafamília canvia de lloc. Això no permet cohesionarcap projecte educatiu, distorsiona la classe i fa queper contra, hi hagi cert rebuig. L’altra gran qüestióés l’aplicació de la LOGSE, una llei que era pro-gressista però a la qual els governs de dretes no handestinat el pressupost adequat. No es pot fer ambguix i pissarra i sense recursos humans tot el queproposa la llei. S’ha de dotar els centres de més per-sonal, i tampoc no hi hagut esforços a la formació.

–Es diu que els professors estàn ‘cremats’...–Se’ns fa responsables de tots els problemes so-

cials dels nens. No tenim cap reconeixement perpart de la comunitat i en canvi se’ns tracta com l’-únic lloc on s’han d’ensenyar valors, a menjar bé, aquadrar-se quan cal. I en realitat, la resta de la so-cietat no se’n fa corresponsable. Tota la informacióque els nens reben de fora de l’escola forma part

també de l’educació. No n’és l’escola l’única res-ponsable i tot això comporta un desprestigi.

–Hi ha discriminació respecte de l'escola priva-da?

–La Generalitat no ha apostat per l’escola públi-ca, sembla que els únics defensors som els pares i elsmestres, i pel Govern sembla que sigui un reducteper la gent que no pot pagar, quan hauria de ser pertota la població. El problema està en la privadaconcertada, majoritàriament religiosa, que s’ali-menta de diners públics però que no és objecte delcontrol de la pública. Aquesta és qui ha d’atendretothom.

–Què n'esperes del nou Govern?–Que les coses encara no vagin a pitjor. Teníem

una llei progressista que ha estat mal aplicada, pe-rò és que ara, amb la nova llei del PP, la LOCE, re-trocedim cinquanta anys. Espero que no s’apliqui.I d’altra banda li demano que es plantegi prestigiarl’escola. Demanem corresponsabilitat de tots elsimplicats en el futur dels joves i els nens.

“La Generalitat no ha apostat perl’escola pública”

Sunta Sogas, directora de l'escolapública El Sagrer de Barcelona. finestraoberta

–La transformació del barri de Sant Andreu ésun referent. Com ho heu fet?

–Som una de les primeres grans experiències del’anomenat urbanisme comercial i n’estem moltsatisfets, però va començar per una qüestió de vidao mort, fa deu anys, perquè a l’estar a l’extrem deBarcelona ens vam veure molt afectats per les granssuperfícies: en teníem dues a dins i set a només deuminuts en cotxe. Hi va haver una gran sintoniaamb l’Ajuntament de Barcelona, excel.lent, per-què va actuar de forma agressivament solidària.

–Què n’espereu del proper Govern?–Espero que tracti el comerç amb la mateixa

qualitat de relació que l’Ajuntament. Esperem te-

nir-hi tan bona relació com hem tingut amb elconsistori.

–Quins dèficits hi ha hagut?–De participació de la base comercial en les deci-

sions que l’afecten, que hi hagi més sintonia alhorade fer el disseny de les polítiques comercials, que esfacin els estudis necessaris en temes com els horariscomercials, la LAU...etc.

–Què passarà amb la liberalització dels horaris?–És una llei injusta feta pel Govern central.

Quan entri en vigor, el 2005, hi haurà llibertat ab-soluta d’horaris. Això és injust i no beneficia nin-gú, ni el consumidor. Obrir els diumenges no sig-nifica que la gent compri més i provocarà a mésuna irremeiable apujada de preus perquè has de pa-gar més despesa, més personal. És una llei pensadaúnicament per les grans superfícies i que perjudi-carà molt el petit comerciant.

–El Govern de CiU ha ajudat el petit comerç?–En el moment en que es va fer la llei de comerç

de Catalunya, es va fer partint de la base que el co-merç del futur era la gran superfície i que el petitcomerciant estava poc format i no tenia futur. Ai-xò va ser fatal. Després la realitat els ha fet canviarde posició, però tot i això encara actua amb certadesconfiança.

–Què convé a nivell comercial al país?–El Govern ha de tenir clar que no podem repe-

tir el fracàs francès, on per culpa de centenars decentres comercials a les afores de les ciutats, mésde mil pobles han quedat sense ni una botiga, niun forn.

“Volem tenir del Governel suport que hem rebutde l’Ajuntament”

Joan Mateu, comerciant (Eix Comercial de Sant Andreu, Barcelona)

Jordi Pujol

“Si tenim responsabilitats de go-vern es garantirà l’entrada d’o-xigen i aires nous”

José Mª Aznar Artur Mas

Josep Piqué

“La nova generació de políticsde CiU es magnífica, un bonexemple en són Mas, Duran iLleida, Felip Puig i Pere Este-ve. No, no, volia dir Pere Ma-cias, no Pere Esteve”

“Nosaltres hem recolzat elspressupostos catalans vuit ve-gades i ells (CiU) només set”

“El PP ens ha donat l’esquenai no voldrà que anem darrered’ells com anyells obedients”

val més callar

GABRIEL COLOMÉ

El diumenge 16 de no-vembre els ciutadansde Catalunya haurande decidir entre conti-nuitat o canvi en el go-

vern de la Generalitat. Aquestaelecció tanca de manera definitival’impasse que es produí la nit del17 d’octubre de fa quatre anys,quan els catalans atorgaren la ma-joria de vots a Pasqual Maragallperò el sistema electoral distribuíuna majoria d’escons diferent fa-vorable a Jordi Pujol.

Cal recordar que el 16 de no-vembre les eleccions se celebraranamb uns condicionaments impro-pis del sistema polític. En primerlloc, la inexistència d’una llei elec-toral pròpia, incomplint la transi-tòria quarta de l’Estatut d’Autono-mia. Catalunya elegeix els seus re-presentants encara avui en dia ambla normativa espanyola. En segonlloc, la distribució d’escons es rea-litza amb el cens de la població de

1979, la qual cosa crea unes distor-sions prou evidents a la llum delsresultats del 1999. Els pares estatu-taris varen pensar la composiciódel primer parlament en una lògi-ca fundacional, sabent que aquestnou Parlament s’atorgaria una llei

electoral. En 23 anysde govern de Jordi Pu-jol, CiU no ha estat ca-paç de fer aprovar unallei per consens queevités dependre de lanormativa estatal. Laraó és simple. El vot enles tres circumscrip-cions menys pobladesafavoreix a CiU, men-tre que l’esquerra, engeneral, i el PSC, enparticular, és castigatpel menor pes de Bar-celona. El sistema esta-

va pensat per compensar els terri-toris però l’evolució de la poblacióha incrementat en aquests anys elvalor del vot i els costos electoralsper escó.

És en aquest sentit que radicala importància del vot de l’esque-rra plural en les demarcacions onno té cap possibilitat d’obtenir es-có i, en canvi, la divisió del vot,

afavoreix el partit nacionalistaconservador. Entre el cor i la raó,l’elector d’Iniciativa per Catalun-ya ha de ser conscient que el seuvot a Girona o Lleida és un vot quepot ser testimonial i no ajudar asumar a favor de l’esquerra plural.

No hi haurà govern plural si elssocialistes no guanyen les elec-cions en vots i en escons. No és un

problema de dependència del pe-tit al gran, sinó de sumar esforçosque permetin que uns i altres pu-guin formar govern. Votar Mara-gall en aquestes demarcacions ésvotar Iniciativa a Barcelona.Guanyar significa governar.Aquesta ha de ser la raó que guiïels electors de l’esquerra plural. El16 de novembre tot serà possible.

Autonòmiques1995

1.600.000

1.400.000

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0Generals

1996Municipals

1999Europees

1999Autonòmiques

1999Generals 2000

Municipals2003

Trifón Poch Entrenador de bàsquet

“En Maragall i els socialis-tes hi veig una sensibilitatdiferent a l’hora d’afron-tar els problemes del país,una sensiblitat social itambé cultural. Ells re-presenten aquesta sensi-blitat i la mentalitat d’es-querres que Catalunya ne-cessita.”

Enric Majó Actor

“Voto Maragall perquèquan era al capdavant d’a-questa gran empresa queés l’Ajuntament en èpocadels JJOO va demostrarque era possible tirar-laendavant sense corrup-cions. En l’acte de la Plata-forma Cultura i Espectaclecontra la guerra hi va ser.”

Abel Folk Actor

“Els que pensen que no hi ha cap diferència entre dretes i esquerres,segur que són de dretes.A més a més, fa pocs dies l’Aznar preguntava:‘¿Para qué cambiar si Ca-taluña va bien?’Només per això ja val la pena el canvi.”

Ferran Rañé Actor

“Canviar per avançar, percapgirar la distribució delbenestar, de la cultura, delprogrés... es una magníficaaspiració col·lectiva. Calque la fem possible. Canviarés posar en marxa un camíde canvis successius que jano es poden aturar. Tambéens caldrà fer-lo possible.”

Alfred JulbeEntrenador de bàsquet

“Tinc 43 anys i vull viuremolts dels somnis dels70’s i primers 80 abans deser vell. Estic fart de l’’arano toca’. Ara toca, perexemple, traçar les carre-teres amb seny i anticipa-ció polítiques i acabaramb la sagnia dels mortsen accident de trànsit.”

Javier Gurruchagaartista

“Dono suport a Maragallperquè defensa que to-thom és igual sense fer di-ferències ni categories perculpa de l’origen de cadas-cú.”

crònicadelcanvi 38 de novembre del 2003

TE

MA

DE

LA

SE

TM

AN

A

CiU no guanya unes eleccions a Catalunya des dels comicis autonòmics de 1996, on va perdre la majoria absoluta. Des d’aquella data la federaciónacionalista conservadora ha anat perdent una part de la seva base electoral.

Gabriel Colomé és professor deCiències Polítiques de la UAB

ELS EFECTES DE LA FALTA D’UNA LLEI ELECTORAL PRÒPIA CATALANA

El sistema electoral de CiUcastiga l’esquerra plural

En 23 anys a Convergència i Unió no li ha inte-ressat que el Parlament aprovés una llei electo-ral catalana, tot i que està prevista per l’Esta-tut. Les eleccions es regeixen encara per la llei

estatal que deixa sense representació moltsvots obtinguts per les forces minoritàries de l’esquerra a les circumscripcions de Lleida, Girona i Tarragona. El benefici ha estat per CiU

PSC

CiU

1000 raons pel canvi

CiU no guanya des de 1996

Evolució del vot del PSC i de CiU

Pes demogràfic Representació al Parlament

Barcelona 76,3% 63,0%

Girona 8,6% 12,6%

Lleida 5,9% 1 1 ,1%

Tarragona 9,2% 13,3%

–En quina mesura creu que elmodel del procés de pau a l'Úlsterés aplicable al País Basc?

–Crec que tenen moltes cosesen comú. En totes les regions enconflicte qui es divideix és la gent,no el territori. Quan passa aixòl’acord i el diàleg son l’únic camíper a la pau durable i l’estabilitat.

–Creu que el model europeu desobirania com-partida pot servirper resoldre elsproblemes nacio-nals a Europa?

–L’experiènciaeuropea ha estatcrucial. La UnióEuropea es el mi-llor exemple de resolució d’un con-flicte de la història. Les nacions quevan passar la primera meitat del se-gle XX en guerra, ara treballen uni-des. És important examinar elsprincipis de la Unió Europea. Sónels mateixos que hi ha darrere delprocés de pau d’Irlanda. Primer lanecessitat d’acceptar el fet de lesnostres diferències i respectar la di-versitat. Segon, és el principi d’in-clusivitat. En la Unió Europea cadapaís és representat en totes les insti-

tucions. El tercer principi es el de lareconciliació. La Unió Europea esconcentra en les qüestions queuneixen els europeus, especial-ment el desenvolupament econò-mic i la creació de treball. Treba-llem junts per aconseguir aquestsinteressos comuns. D’aquesta ma-nera hem assolit un grau d’unitat icooperació que fa 50 anys ens ha-

gués semblat im-possible. Hemaprès aquestes lli-çons a Irlanda ipenso que teniml’obligació morald’aplicar-les. Éstambé molt im-portant que la

Unió Europea difongui aquesteslliçons al món sencer. És per aixòque he demanat a la Unió Europeal’establiment d’un Departamentper a la Pau i la Reconciliació quetingui com a objectiu ajudar els po-bles en conflicte a trobar el camí dela pau. La Unió Europea hauriad’exportar la seva filosofia i els seusvalors, els seus principis de resolu-ció de conflictes, i no els seus sol-dats.

–La guerra d'Iraq ha posat en

crisi les Nacions Unides. Creuque encara té possibilitats de serun actor fonamental en les crisisinternacionals?

–Clarament les Nacions Unidespassen per un període difícil i l’auto-ritat del Consell de Seguretat està enqüestió. Tot i això, les Nacions Uni-des son la institució clau si volemcrear un món pacífic en el segleXXI. Crec que lesconseqüències allarg termini de laGuerra d’Iraq re-forçaran les Na-cions Unides.Cada vegada ésmés clar que lapolítica unilaterali bilateral en un món globalitzat nopot resoldre els problemes. Acordsmultilaterals, que tan sols les Na-cions Unides poden aconseguir, sonl’única manera de resoldre els pro-blemes de les guerres, la pobresa i ladegradació ambiental que afecta atots els països.

–Vostè és amic de Maragall.Quan i en quines circumstàncieses van conèixer? Quin paper creuque pot fer Catalunya en la solu-ció dels conflictes regionals i na-

cionals a Europa?–Ens vam conèixer pel nostre

treball a la Unió Europea. Poc des-prés em va convidar a visitar Bar-celona. Pasqual també ha estat aIrlanda diverses vegades i ha sigutun magnífic suport en el nostreprocés de pau.

Catalunya pot ajudar en la reso-lució dels conflictes de dos mane-

res diferents.Primer, conti-nuant amb la se-va ajuda a lesàrees en conflic-te. En particularestic impressio-nat per com vareaccionar Bar-

celona en la guerra de Bòsnia i laseva relació tan estreta amb Sara-jevo. I segon, donant exemple.Catalunya pot ser un magníficexemple de regió dinàmica i activaa Europa, un país que ha caminatcap endavant de forma decididaper oblidar el seu tràgic passat, ion viu i treballa unida una pobla-ció diversa, si és capaç d’ensenyaraixò al món, mostrarà que és pos-sible la convivència i el progrés enpau.

4 crònicadelcanvi 8 de novembre del 2003

OP

IN

IÓ

John Hume, és Premi Nobel de la Pau per la seva contribució a la solució del conflicte d’Irlanda del Nord

JOSEP MARIA SÒRIA ENTREVISTA JOHN HUME, PREMI NOBEL DE LA PAU

Josep Maria Sòriaperiodista

"Catalunya pot mostrar que és possible el progrés en pau”

Europa hauria d’exportar

la seva filosofia i els

seus valors, no els

seus soldats

EL PAÍS 27/10/2003

El desliz andorranoJoan Subirats (Catedràtic deCiència Política de la UAB)

...A Pasqual Maragall se le acusade proferir maragalladas, perocomo comentaba Enric Com-pany en estas mismas páginas,uno acaba viendo en medio demensajes aparentemente desla-vazados un hilo argumental decierta coherencia en la compleji-dad que deriva de su propio par-tido y de la situación del socialis-mo en España, y por encima detodo, detrás del candidato hayuna historia. La foto no es plana,tiene mucha textura. Para unosbuena, para otros mala, para al-gunos excesivamente ambigua,pero indudablemente no hayquien pueda separar al candidatode su pasado antifranquista, desu excelente gestión en los pri-meros años de municipalismodemocrático, de su capacidadpara manejar la complejidadolímpica, o del esfuerzo para co-locar a Barcelona en el mun-do/.../En contraste con todoello, la candidatura de CiU tieneciertas dificultades estructuralesque, por mucho dinero y empe-ño que se ponga en ello, estánaflorando cada día que pasa. Laescapada andorrana es para míun ejemplo de ello. Nadie sabeaún lo que es CiU sin Pujol. Pro-bablemente, todos podemosimaginar lo que sería CiU sinPujol, pero con Roca Junyent ocon Trias Fargas si ello fuera aúnposible/.../ Es indudable que ne-cesitamos renovación, ideas nue-vas y personas que encarnen esecambio. Pero esas personas, dan-do por supuesto que tienen valo-res y que representan opcionesideológicas claras, tienen que sa-ber transportar, transmitir y con-vencer de esos valores, y muchasveces algunos de los nuevos polí-ticos transmiten más profesiona-lidad que contenido. Me puedoequivocar totalmente y, comodice Pujol, sólo el 16 de noviem-bre sabremos si todo eso ha sidoimportante o una simple lucu-bración de opinante. Pero, paramí que del desliz de Andorra setrasluce un problema de fondo.¿Qué es CiU sin Pujol aparte deun conglomerado de cargos polí-ticos, una buena articulación deintereses y una militancia des-concertada?

EUDALD CARBONELL

L’evolució és un projecte atza-rós. Els canvis i les transfor-macions que es donen en el

procés biocultural de la nostra espè-cie són constants i contrastats cientí-

ficament. La política és la formad’organització social de la complexi-tat de les comunitats humanes. Desdels temps dels naturalistes grecspassant per l’esplendor de la Grèciaclàssica s’ha fet un abús de conceptescom societat, raó, ètica i estètica. Lesideologies han pretès reformar l’ac-ció política, però aquesta acció, deforma recorrent ha estat sotmesa alsinteressos del control econòmic o béa les aristocràcies del poder.

Els territoris són sotmesos al’organització social i econòmicaper tal de poder sobreviure. Inde-pendentment de la seva situaciól’organització social és obvia i fun-ciona pels mecanismes de la polí-tica. Això ha provocat una lluitaper la permanència en el podermés enllà dels interessos específi-cament socials. En aquesta perma-

nència en el poder es produeix deforma voluntària, però també, percomportaments etològics fenò-mens de control i autorganitzacióque discriminen a les persones i alsgrups depenent de les seves ads-cripcions polítiques. Aquesta si-tuació de perversió és a conse-qüència de la nostra etologia, peròtambé, per la necessitat de conser-var el poder per ell mateix com aforma de socialització de grupsamb interessos determinats i de-terminants.

És per això que de forma estruc-tural els comportaments d’espècieacaben essent conservadors inde-pendentment de les ideologies. Araa Catalunya tanquem una etapaamb llums i ombres, fet natural alcicle de qualsevol projecte. Cal re-novar-lo, cal que s’obrin noves

perspectives que puguin ajudar alcanvi, sobretot, si aquest canvi es facap a la pluralitat d’esquerres, ambl’esperança que si ens defraudenpoden ser obligats a marxar i sersubstituïts per altres en els pròximscomicis.

Des de la meva visió pessimistade la possibilitat de canvi de les ac-tuals forces polítiques, aniré a votarpel canvi. Si em pregunteu què és elcanvi en la nostra comunitat és la dela contribució de dirigir de formacrítica el futur d’un territori i de lagent que el pobla.

Ara Catalunya viu un final d’eta-pa. Catalunya necessita ser repensa-da, el catalanisme necessita ser re-fundat des d’una perspectiva críticai actualitzada. Fa falta un planteja-ment d’esquerres global que integriel que s’ha fet fins ara amb el que s’-

ha de fer. Per tot això, penso de for-ma honesta que cal un canvi en laperspectiva que sigui possible en elfutur una transformació real de lasocietat per millorar encara més lescondicions de tothom.

No es pot mirar endarrere peròsi que s’ha de tenir en compte què ésel que ha passat i com és que som araaquí i en quines condicions hi hemarribat: comprenent i analitzant deforma crítica el passat podrem arti-cular el canvi que fa necessari qual-sevol forma de progrés.

Ara com ara, amb experiènciescontradictòries i desanimats peròamb esperança, hem de mirar en-davant per tal de no cedir al roman-ticisme del passat buscant una novaarticulació que ens ubiqui dins lacomplexitat de la societat actual de l‘Homo sapiens.

Revista

de premsa

La cultura de la transformació a través del canvi

Estic impressionat per

com va reaccionar

Barcelona en la Guerra

de Bosnia

Eudald Carbonell es catedràticde Prehistòria i coodirector deles excavacions d’Atapuerca.Premi Princep d’Asturies.

Eurodiputat i líder delPartit Socialdemòcra-ta Laborista, sempreha estat compromésen la lluita per laigualtat de drets icontra la discrimanciódels cat`lics a Irlandadel Nord

JOAQUIM NADAL FARRERAS

Catalunya es troba en una cruïllatranscendental. Ens trobem da-vant l'esgotament d'un model.Tinc el convenciment que percomprendre l'abast d'aquesta

cruïlla ens hem de remuntar als inicis del segleXX. Efectivament, fa menys de cent anys va re-eixir a Catalunya un grup dirigent que, amb nopoques dificultats i algunes contradiccions, vasaber elaborar i desenvolupar un autèntic pro-grama nacional.

En l'efervescència creativa i crítica del tràn-sit del modernisme al noucentisme es va donarcos a un autèntic ressorgir cívic, cultural i políticque, primer la Mancomunitat, aquesta amb elsAjuntaments, i finalment la Generalitat repu-blicana es van encarregar de posar en pràctica.Es va construir l'entramat bàsic d'una identitatmoderna d'arrels històriques profundes i es vandissenyar les bases per explorar i explotar totesles potencialitats de Catalunya en el terreny eco-nòmic, cultural i polític. Ara no els detallarem.Convé únicament retenir que transcorregutgairebé un segle som encara tributaris en moltsaspectes d'aquella herència i d'aquell programa.

Hem viscut fins a dates molt recents d'aquellsprojectes i la filosofia política de les albors del se-gle XX ha impregnat tota la centúria amb elsseus vaivens i la brutal frenada del franquisme.Però ja als inicis del segle XXI no deixa de sersimptomàtic que estiguin culminant ara algunsdels símbols i dels projectes més emblemàtics igairebé mítics d'aquell gran moviment com ésel cas del Museu Nacional d'Art de Catalunya.Podríem dir que en part hem viscut d'algunesinèrcies nacionals desenvolupades fa un segle ique encara ens queden per cobrir alguns dels dè-ficits assenyalats en aquell moment.

Jordi Pujol va heretar en part aquell progra-ma. Potser d'una forma inconscient i gairebésense voler-ho. Però va decidir adoptar sensematisos les propostes incompletes, inacabadeso interrompudes d'aquell programa nacional. Iva preferir dedicar-se a transcendir en el terrenydoctrinal aquell moment històric a base d'ela-borar un pensament més intimista, més volun-tarista, fins i tot més patriòtic, si es vol. El per-sonalisme de Jordi Pujol -doctrina, virtut i de-fecte al mateix temps- va beure de moltes fontsi d'algunes idees i creences molt personals i ambelles ha anat desenvolupant un cos de doctrinacatalanista que ha evolucionat amb el temps.En el seu cas personal cap a posicions arreladesde regeneracionisme identitari, de voluntaris-me, de pragmatisme.

Convé constatar que, en l’evolució més re-cent de Catalunya, el programa polític de JordiPujol, o la seva plasmació governamental, haanat perdent empenta. S'ha anat afinant el filvermell de la continuïtat nacional i doctrinalque propugnava i els elements essencials del seuprograma nacionalista han perdut entitat. Enpart perquè la seva contínua introspecció no liha donat oportunitat de calibrar les mutacionssocials i econòmiques de la nostra societat.

Al final del trajecte i en els nous intèrpretsde l'ideari pujolià hi trobem més autosatisfac-ció que orgull legítim, més autocomplaença

que autoestima, més burocràcia que patriotis-me, més inèrcies que empenta i projectes, mésresignació fins i tot que exigència crítica.

Les persones que el mateix Pujol ha elegitper a la interpretació del seu ideari no són unabona rèplica del mestre, són una simple còpia iuna mala aplicació pragmàtica i interessada d'a-questes idees, sense ànima i sense sensibilitat. Elnacionalisme català s'ha situat en un carrerósense sortida i ens instal.la en un erm d'ideesque no auguraria res de bo en el cas que trobésun ressò electoral suficient.

En aquesta cruïlla ha arribat l'hora de la re-fundació del catalanisme. Ha arribat el mo-ment d'atorgar un nou sentit a la diferència.Una diferència cultural, social i econòmica queés indiscutible però que en sí mateixa ja no ésgarantia ni de cap superioritat, ni de bon tros decap lideratge que en part potser hem perdut.

Tinc el convenciment que la proposta dePasqual Maragall i de la candidatura del PSC-Ciutadans pel Canvi sabrà interpretar i sabràencarnar l'actual circumstància del canvi histò-ric que ens ha correspost administrar.

Pasqual Maragall ha demostrat la seva capa-citat d'anàlisi, de reflexió, de gestió. I aplica to-ta la seva passió, la seva intuïció i la seva capaci-tat per generar noves idees i noves propostes aun projecte polític per a la Catalunya del segleXXI amb més ambició, més cohesió, més segu-retat. Amb el convenciment inequívoc que perabordar a fons els problemes pendents s’ha deplantejar amb claredat que la millor manera dedefensar Catalunya és que Catalunya disposi

d'un model, d'una idea d'Espanya, i que sàpigaconvèncer i aplicar-la.

De la mateixa manera, el paper de Catalun-ya a Europa, dissipats tots els dubtes i establertsels principis que nodreixen l'Espanya plural, elseu caràcter plurinacional, pluricultural i pluri-lingüístic, neix de la simple observació estratè-gica del mapa. L'oportunitat de convertir Cata-lunya en una peça essencial, en un pol activís-sim d'articulació de l'Europa meridional, ròtu-la d'un engranatge que, de moment, cruix perles dificultats d'afirmació d'un nou modelconstitucional europeu, passa per atorgar alssocialistes catalans l'oportunitat que ens ha es-tat negada durant dècades i successives convo-catòries electorals.

Maragall sap que l'encaix de Catalunya aEuropa i amb Espanya és només una part delsseus compromisos amb els ciutadans de Cata-lunya. D’aquí que vagi prenent cos, sòlida-ment, el programa social del canvi, que és uncompromís a fons amb els ciutadans i ciutada-nes per abordar una millora de l'administraciói dels serveis públics i per aplicar un revulsiu a lanostra economia dotant-la de les infrastructu-res escamotejades fins ara.

Màrius Serra fa anys va escriure sobre el re-tir romà de Maragall que alimentava un per-manent dubte hamletià. Dissipat aquest dubtei assumits amb plenitud tots els compromisos,Pasqual Maragall, amb la solidesa de la sevaobra de govern municipal, aborda ara el reptedel futur amb creativitat, empenta i convenci-ment i convertit en un autèntic jardiner d'ideesfent seus els versos d'un altre Shakespeare, el delprimer sonet, en traducció de Salvador Oliva:

"De criatures belles, en volem increment per-què no mori mai l'esplendor de la rosa sinó que,quan marceixi el temps la més desclosa tinguiuna tendra hereva per fer-nos-la present". No tinc cap dubte que el veredicte de les ur-

nes sabrà llaurar el futur que Catalunya es me-reix i necessita.

ODÓN ELORZA

Les eleccions que se celebraran a Ca-talunya representen la gran espe-rança tant per als bascos com per alconjunt dels ciutadans que desit-gen una orientació clarament fede-

ral de l’Espanya autonòmica. Som molts socialistes, la immensa majoria,

que observem Catalunya amb l’esperança i eldesig que ens faci arribar una alè d’aire fresc iregenerador de la democràcia, que permetidesenvolupar l’Espanya plural amb tota con-vicció, abans que els nacionalismes ens embar-quin en camins sense retorn, perquè estanplens d’incerteses.

En aquests moments, el sentit patrimonialque tenen CiU i PNV de Catalunya i d’Eus-kadi, o la interpretació que fa el PP de la Cons-titució, frenant-ne una evolució necessàriad’acord amb les noves realitats del segle XXI,

són els grans obstacles per aconseguir una Es-panya més cohesionada que recuperi la il.lusióper a la política.

Per això, l’aposta que fa Pasqual Mara-gall per una Catalunya més forta i social-ment avançada, suposa unagarantia per a la democràciai un model d’organitzacióen clau federal com a con-trapès responsable a lesorientacions sobiranistesdels nacionalismes.

Tinc la convicció que elscatalans estan cridats, comsempre, a posar equilibri iseny a les postures polítiquesenverinades que ens trobem adiari en l’escenari polític basci espanyol. I estic segur queMaragall jugarà un paperprotagonista en aquest mo-ment decisiu perquè guanya-rà les eleccions.

Només amb l’aprofundi-ment de la democràcia i la re-cuperació per part del PartitSocialista del seu espai socio-lògic natural —amb Cata-lunya al capdavant—, ambun canvi d’actitud del PP idel nacionalisme i amb unfuncionament de l’Estat querespecti la seva identitat plural, es podran es-tablir les bases per recuperar l’harmonia enuna nova etapa de diàleg i fidelitat constitu-cional pactada entre tots. Perquè a ningú se liescapa que el PP ha provocat la pèrdua dequalitat de la democràcia. Es percep un Estatde dret i un sistema polític contaminat pel po-der prepotent de la dreta. Les conseqüènciesmés recents estan essent, aquest any, la crisi decredibilitat del poder judicial, els excessos enles Lleis que s’anomenen Bàsiques, les políti-ques reaccionàries en matèria d’educació, sòl ihabitatge o immigració, la paralització del Se-nat, la presència vergonyosa i imposada d’Es-panya en la guerra d’Iraq, el drama ecològic

del Prestige o el frau electoral a la Comunitatde Madrid.

La visió i el llegat polític d’Aznar no es co-rresponen amb la realitat plurinacional i pluri-cultural d’Espanya. El PP no ha estalviat atacs

i manipulacions quan ha posat Rodríguez Za-patero contra les cordes per tolerar les posi-cions del PSC per a Catalunya. Però no ensdeixem enganyar. La dreta no està disposada aque es prioritzi l’audàcia i el diàleg entre les for-ces polítiques per trobar solucions a Euskadique acabin amb el terrorisme. Solucions per ala pau i la normalització política abans que, pa-rafrasejant a Pasqual Maragall, “Espanya perdidefinitivament el Nord”. En aquest escenari,Pasqual Maragall representa un factor de co-hesió territorial que supera les contradiccions iles dualitats territorials; un factor d’igualtat icohesió social, de socialització dels drets i delsdeures dels ciutadans; és factor d’articulació

institucional, un revulsiu cultural que propor-ciona una nova dimensió a la cultura, a la difu-sió, a la producció i a la creació; és motiu de so-lidaritat federal i garantia de pluralitat, estímuli respecte; i suposa un pont d’enllaç amb Eu-

ropa en el marc d’una no-va Constitució continen-tal que desenvolupa elsdrets socials i culturals dela nova ciutadania euro-pea que depassarà les in-èrcies i els límits dels es-tats-nació.

En definitiva, és l’artí-fex d’un nou catalanismeque, com diu JoaquimNadal, defineix els objec-tius, formula els projectesi aclareix els camins. Uncatalanisme que reafirmaels valors, socialitza lesprestacions, redreça el te-rritori, preserva el patri-moni, combina el creixe-ment econòmic i la quali-tat, regenera els barris i lesciutats i garanteix la con-vivència. Que modernit-za l’administració, sanejala democràcia i reforça laidentitat. I també treballala cohesió, redueix les di-

ferències, lluita contra les desigualtats i no esresigna davant la pobresa. Aplica coratge i sen-sibilitat, un nou estil, noves maneres en la go-vernació de les coses públiques de Catalunya.

Per tot això vull que Pasqual Maragallguanyi les eleccions catalanes perquè, a més dela seva enorme experiència política i de gestió,les seves dots d’estadista, el seu catalanismeprogressista, la seva aposta per una convivèn-cia en llibertat, vocació europeïsta i la seva ple-na acceptació del pluralisme polític del País,ens ajudarà a tots a posar equilibri i racionali-tat a un futur molt complex per Euskadi i lademocràcia a Espanya.

crònicadelcanvi 58 de novembre del 2003

Maragall ens ajudarà a posar

equilibri i racionalitat a un futur

molt complex per a Euskadi

i per a la democràcia a Espanya

Felipe González Expresident del Govern

“La victòria de Maragall ésmolt important per Catalun-ya però també per Espanya.Es dirimeix el propi futurd’Espanya posat en perill perla política d’extrema dreta ide nacionalisme excloentdel PP. Maragall ha de guan-yar per una qüestió de salutpública”.

Manuel ChavesPresident d’Andalusia

“Maragall és el referent del’Espanya plural. Jo sóc an-dalús i vull que tots els an-dalusos que ara també sóncatalans el votin”.

Patxi LópezSecretari general del Partit Socialista d’Euskadi

“Molts dels que em critiquenem diuen que m’estic ‘mara-gallitzant’. Doncs bé, jo esticorgullós de compartir ideesamb Pasqual Maragall”

José Bono President de Castella-La Manxa

“Coincideixo amb Maragallen el seu afany pel progrésde la societat, en l’ambicióde futur, en la creença radi-cal d’igualtat i en la solidari-tat amb totes les personesdel planeta. El millor que lipot passar a Catalunya ésque Maragall guanyi leseleccions”

1000 raons pel

canvi

Les persones que el mateix

Pujol ha elegit per a la

interpretació del seu ideari no

són una bona rèplica del mestre

Maragall, la gran esperança

Nous camins, noves idees, nou catalanisme

Odón Elorza és alcalde de Sant Sebastià

Joaquim Nadal és cap de llistadel PSC per Girona

6 crònicadelcanvi 8 de novembre del 2003

L’Estat del Benestar aCatalunya està pocdesenvolupat. La des-pesa pública en àreessobre les quals el go-

vern de la Generalitat té plena res-ponsabilitat (educació, sanitat,serveis i ajudes a les famílies, ser-veis domiciliaris per a les personesgrans i amb discapacitats, residèn-cies de gent gran, habitatges assis-tits, escoles bressol, habitatge so-cial i prevenció de l’exclusió so-cial) és (segons dades de la pròpiaagència estadística de la Generali-tat, IDESCAT, publicats fins a

l’any 1999) dels més baixos de laUnió Europea. I la situació estàempitjorant ja que l’incrementdels ingressos a l’Estat espanyol,resultants del creixement econò-mic i de l’augment dels impostos(en els pressupostos de l’Estataprovats pel PP amb el suport deCiU) s’ha destinat a l’objectiu del’equilibri pressupostari en comp-tes de continuar reduint el dèficitsocial d’Espanya (inclosa Cata-lunya) amb la Unió Europea,quelcom que sí es va fer durant elsanys 80 i a començaments dels 90.La conseqüència és que el pressu-post de l’Estat espanyol té, fins itot, superàvit, mentre que Cata-lunya i Espanya tenen el dèficitmés important en despesa públicade tots els països de la Unió Euro-pea. La col·laboració CiU-PP noha estat bona per al benestar de lapoblació, ni a Catalunya ni a Es-panya.

Aquest dèficit de despesa pú-blica social s’accentua a Catalunyadegut a les prioritats del govern deConvergència i Unió que, siste-màticament, ha afavorit els serveisprivats en detriment dels públics.Així, la Generalitat, per exemple,proveeix el subsidi més alt d’Es-panya a l’escola privada mentre

que la despesa peralumne a l’escolapública (tant a laprimària com a lasecundària) és deles més baixes del’Estat i aquestaé s , a l m a t e i xtemps, una de lesmés baixes de laUnió Europea).Una situació sem-blant passa amb lasanitat, on tambée s p r o d u e i xaquesta dicoto-

mia públic-privat, afavorida pelGovern de la Generalitat. La re-forma de l’atenció primària sani-tària és de les més retardades d’Es-panya, juntament amb la de Galí-cia. Els metges i infermeres de Ca-talunya són els pitjors pagats a Es-panya. En canvi el cos de mossosd’esquadra és, de totes les policiesde l’estat, la que rep el salari mésalt.

Aquesta polarització públic-privat no és bona ni pels que fanservir els serveis privats ni peraquells que utilitzen els públics.Per exemple, mentre la sanitat pri-vada pot ser millor que la públicapel que fa a la capacitat d’elecció

dels metges, en el tracte personal ien el confort, la pública és moltmillor que la privada en la compe-tència científica del personal i enel seu material tecnològic. El quecal és un sistema públic únic en elqual hi hagi capacitat d’elecció, untracte digne al malalt i al personali on existeixi confort, conservantla gran competència científica itècnica del sistema públic. Aixòrequereix un increment de la des-pesa pública sanitària que serveixa totes les classes socials. Una cosasemblant passa amb les escoles.

La política de la Generalitat éstambé criticable pel poc desenvolu-pament de les escoles bressol, dels

serveis domiciliaris que atenen per-sones grans o aquelles que pateixendiscapacitats, dels habitatges assis-tits i residències públiques. L’escas-setat d’aquests serveis representauna sobrecàrrega enorme per a lesfamílies i molt particularment per ales dones. La dona catalana és quicobreix les grans deficiències del’Estat del Benestar a Catalunya.

Cal un canvi substancial en lesactuacions del Govern de la Gene-ralitat. És necessari que les forcesprogressistes, liderades per Pas-qual Maragall introdueixin unespolitiques públiques que perme-tin més cohesió i benestar social alnostre país.

IN

FO

RM

E

El treball L’Estat del Benestar a Catalunya, del catedràtic Vicenç Navarro, demostra que,després de 23 anys de govern de CiU, quedaun país amb els drets socials molt reduïts

5 10 15 20 25 300

Espanya

Alemanya

Regne Unit

França

Holanda

Finlàndia

Suècia

Dinamarca 24

17

12

9,5

6,2

5,5

3

2,07

0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 50

Catalunya

Galícia

Cantàbria

Múrcia

Ceuta

Astúries

Canàries

Madrid

Percentatge de majors de 64 anys atesos a casa seva. Fonts: IMSERSO i UIMP

1,89

Mitjana espanyola 2,07%Andalusia 2,04

País Valencià 2,16

Aragó 2,44

Castella i Lleó 2,48

Castella-La Manxa 2,55

Balears 2,78

La Rioja 2,84

País Basc 2,85

Navarra 3,02

Melilla 3,04

Extremadura 4,86

1,88

1,79

1,76

1,64

1,55

1,35

1,3

Un dels exemples més flagrants de la pobra inversióen matèria social al nostre pa-ís són els serveis d’atenció do-miciliària. Espanya ocupa undels llocs més baixos entre elspaïsos de la UE en aquest tipusd’atenció a persones grans odiscapacitades. Resulta especialment esfereï-dor comprovar que Catalunyaocupa el darrer lloc de totesles comunitats de l’Estat.

Catalunya,a la cua d’Espanya

Espanya, a la cua d’Europa

Evolució de la despesa en BenestarEvolució 1993-1999 de la part del PIB destinada a despesa pública en Benestar

1993

30

28,8

27,6

21,8

17,5

28

26

24

22

20

18

161999*

Catalunya s’allunya de l’Europa del Benestar des del 1993Fonts: L’Estat del Benestar a Catalunya (V. Navarro), IDESCAT I EUROSTAT

* IDESCAT no publica dades des del 1999

mitjana Unió Europea Catalunya

Compra d’habitatgesIncrements en els darrers 15 anys, en %

1993

300

250

200

150

100

50

01999

El preu de l’habitatge ha crescut 3 vegades més que els salarisL’habitatge de protecció s’ha reduït del 30% al 8% en 10 anys

Fonts: El Periódico de Catalunya (26 d’agost 2003) i Fundación de las Cajas de Ahorros Confereradas

Preu de l’habitatge Salaris

AJUT A LES FAMÍLIES Atenció domiciliària (a les personesgrans o amb discapacitats)

BENESTAR HABITATGE

Despesa pública en Educació En % del PIB. Any 2000. Fonts: L’Estat del Benestar a Catalunya

(V. Navarro), IDESCAT I EUROSTAT

Mitjana UE Espanya Catalunya

5,4

4,3

2,7

Vicenç Navarro és catedràticde Polítiques Públiques de laUniversitat Pompeu Fabra

L’HERÈNCIA QUE DEIXA CiU, ANALITZADA PEL CATEDRÀTIC VICENÇ NAVARRO

L’Estat del Benestar es quedacompletament curt a Catalunya

Percentatge de majors de 64 anys atesos a casa seva. Fonts: El País (6 d’agost de 2003), IMSERSO i UIMP

284,1

97,8

crònicadelcanvi 78 de novembre del 2003

BEA FAJARDO

En la majoria d’enquestes, la se-guretat ciutadana s’ha conver-tit en una de les principals pre-ocupacions dels ciutadans. Ladelinqüència ha augmentat un

20% a tot l’Estat durant els anys de governdel PP malgrat les grandiloqüents prome-ses de més d’un governant. Per exemple, isegons un informe elaborat pel ministeride l’Interior espanyol, Tarragona és la se-gona província a Espanya amb una taxa decriminalitat més alta (64 infraccions percada 1000 habitants).

El problema s’agreuja per la situació deprovisionalitat a causa del procés de substi-tució dels cossos policials en el marc deldesplegament dels Mossos d’Esquadra.Pasqual Maragall ja ha denunciat en mésd’una ocasió “la necessitat d’avançar el des-plegament dels Mossos d’Esquadra perl’any 2007” i arribar així a l’anhelat co-mandament únic per la Policia de Cata-lunya. Es tracta de superar una situacióque és especialment greu a la Regió Metro-politana i al Camp de Tarragona, on moltsalcaldes han hagut d’assumir la responsa-bilitat sobre la inseguretat que el Governde la Generalitat encara no ha assumit.

El propòsit d’un govern de PasqualMaragall és crear 7.500 noves places depolicia en els propers 4 anys però paral.le-lament i des del primer instant, incorpo-

rar als Mossos d’Esquadra agents del CosNacional de Policia i de la Guàrdia Civilresidents a Catalunya, en una proporciómés gran de la que ha imposat la Genera-litat. El PSC vol que el govern de la Gene-ralitat tingui autoritat plena en matèria deseguretat amb un conseller d’Interior que

n’ha de ser el màxim responsable. Es pre-veu donar a la Junta de Seguretat de Cata-lunya l’estatus de veritable òrgan de coor-dinació amb el Govern Central i reforçarles juntes locals de seguretat, presididespels alcaldes. Es promourà la justícia ràpi-da i la justícia municipal per posar fre a lapetita deliqüència i als reincidents múlti-ples.

Per garantir l’estabilitat i la tranquil·litatdels barris, especialment aquells que han re-but més immigració, es vol millorar la qua-litat de l’escola pública i del sistema d’assis-

tència sanitària i d’ajudes a famílies, com amecanisme més important de prevenció dela inseguretat. El PSC té planificades actua-cions urgents en aquesta direcció a uns 40barris de Catalunya.

MENYS SINISTRALITAT ALES CARRETERES

L’any 2002 es van produir a Catalunya21.465 accients de trànsit, que van provo-car un total de 30.600 víctimes, de lesquals hi va haver 812 morts.

Els accidents de trànsit són la primera

causa de mortalitat entre la població de 15a 34 anys.

El PSC-Ciutadans pel Canvi s’ha pro-posat un pla per reduir la sinsitralitat acausa dels accidents de trànsit a la xarxaviària catalana, amb l’objectiu d’aconse-guir un 50% menys de víctimes a les ca-rreteres abans de l’any 2010, com és l’ob-jectiu de la UE. Per arribar a aquesta fita,es volen eliminar punts negres de la xarxaviària, que ja s’han identificat, incremen-tar l’educació i formació viàries i promou-re campanyes per evitar la ingesta d’alco-

hol abans de conduir, entre d’altres mesu-res d’aplicació urgent.

Es constata la situació d’indefensió enquè queda la víctima d’accident i la sevafamília quan el vehicle agressor no teniacontractada la corresponent assegurança,quan el vehicle es trobava en situació depréstec o sense la llicència obligatòria quel’habilita per a la conducció, i proposenestablir un sistema d’ajuda immediat, enforma d’avançament de la indemnització,que pugui ser gestionat des d’una Oficinade la Víctima, de nova creació.

Foto

: PEP

A ÁL

VARE

Z

El govern Maragall crearà7.500 noves places de policiaen els propers 4 anys

El PSC té previstes actuacionsprioritàries a uns 40 barrris pergarantir la cohesió social

Només inciar-se lacampanya electo-ral, en un acte amb

sindicalistes a les Cotxe-res de Sants de Barcelona,Pasqual Maragall va garan-tir una Catalunya “del po-ble” que procurarà per so-bre de tot crear ocupació.Davant la presència d’afi-liats de la UGT, CCOO i US-TEC, el candidat del PSC vaprometre oferir a 250.000aturats formació profes-sional perquè es reciclin.“El principal problemaavui no és només l’atur, si-nó la temporalitat i la pre-carietat en el treball, ques’ha convertit en un nourisc laboral”, va subratllarMaragall, que va fixar l’ob-jectiu de reduir fins a un15% la temporalitat en lacontractació i lluitar demanera dràstica contra laprecarietat del treball.Les propostes laborals delPartit dels Socialistes deCatalunya van especial-ment dirigides a combatrela sinistralitat laboralamb controls, inspeccionsi prevenció. “La sinistrali-tat no ha parat d’augmen-tar, en els últims deu anys,1.609 persones han morten accident laboral”, va re-cordar el líder socialista.

Suport sindical a Pasqual Maragall

Pasqual Maragall durant l’acte celebrat fa alguns dies a les Cotxeres de Sants de Barcelona

SEGURETATS L’equip Maragall es proposa reforçar l’estat del benestar a més de resoldre el dèficit policial

EL PSC VOL AVANÇAR EL DESPLEGAMENT DELS MOSSOS A TOT CATALUNYA

Seguretat i política social van unidesGarantir el dret a la seguretat dels els ciutadans, és segons el projecte del PSC, treballar perquè hi hagi tranquil.litat en els carrers,barris, pobles i ciutats, però és també fer que hi hagi estabilitat en

el treball, que les families tinguin seguretat econòmica a l’hora d’accedir a l’ habitatge, facilitar l’emancipació dels joves o donar confiança a les parelles que volen tenir fills i no poden.

Amb l’objectiu de donar con-fiança a les famílies de Cata-lunya en el seu present i en el

seu futur, el PSC ha previst un ventallde mesures que ataquen directamentles principals fonts de preocupació ac-tual: accés a l’habitatge, ajuda a lagent gran, educació, sanitat, etc.Polítiques d’ajut a les famílies ambinfants: Establir una prestació anualde 600 euros per fill fins als tres anys.Crear 30.000 noves places públiquesd’escola bressol.

Serveis per a les persones grans:Més assistència sanitaria i habitatges

amb serveis per facilitar que les perso-nes puguin envellir en el seu propi en-torn familiar i personal. Universalitzaren 4 anys el servei de tele-alarma per ales persones grans que viuen soles i10.000 noves places públiques de resi-dència. Habitatge assequible: Construir42.000 habitatges de protecció oficialen 4 anys, dels quals la meitat seran delloguer. Establir una desgravació de600 euros anuals en l’IRPF per a despe-ses de lloguer. Rehabilitar 37.000 ha-bitatges, tant en el medi urbà com enl’àmbit rural.

Escola pública de qualitat: Els cen-tres escolars han de ser espais de for-mació, lleure i esports oferint serveisals barris durant 12 hores, els 7 dies dela setmana. Els centres concertats fi-nançats amb diners públics participa-ran en la xarxa educativa en peu d’i-gualtatSistema públic de salut: Garantir untemps mínim de 10 minuts de visita acada pacient als Centres d’AssistènciaPrimària. Oferir prestacions dentalsgratuïtes per a tots els menors de 14anys. Millorar el confort de les habita-cions dels centres hospitalaris.

Actuacions per superar “les pors” dels ciutadans

8 crònicadelcanvi 9 de novembre del 2003

RE

GIO

NS

1) Metro del Maresme. Reconver-tir l’actual línia de Barcelona a Ma-taró amb un nou traçat per l’inte-rior de les poblacions i que alliberiel front del litoral (supressió de lalínia de la costa). A partir deArenys caldria desdoblar la líniafins a Blanes i perllongar-la fins aLloret de Mar

2) Metro del Vallès Oriental i Eixde la Riera de Caldes. Aprofitarl’actual línia de Renfe de Barcelonafins a Vic un cop desdoblada, i re-definir les estacions i intercanvia-dors. Es construiria una nova líniaen l’Eix de la Riera de Caldes.

3) Nou metro del Vallès Occiden-tal. Nova connexió amb el Vallès

que a partir de l’intercanviador deGlòries vagi a Sagrera i amb un noutúnel de Collserola cap al CentreDireccional de Cerdanyola -UAB, a Ripollet, Barberà i Sabadell.

4) Metro regional orbital. És laconstrucció de la línia que uniriaMataró, Granollers, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova.

5) Rodalies i Regionals Vallès-Bages (línies Renfe,) Millora delsserveis actuals amb freqüència ivelocitat per acostar Manresa amenys d’una hora de Barcelona.

6) Metro de l’Anoia i del Bages.Perllongació de l’actual metro delVallès i Baix Llobregat (FGC) cap a

Manresa i Igualada.

7) Travessia de la ciutat de Bar-celona del metro del Llobregat inova línia de metro del Barcelo-nès Nord i el Maresme. La línia demetro del Baix Llobregat (FGC)continuarà per interior de Barcelo-na, pel nou intercanviador de Glò-ries, per arribar als pobles interiorsdel Maresme.

8) Tren transversal metropolitàlínia Vilafranca a Sant Celoni (so-bre línia Renfe) desdoblament i bucle a La Llagosta – Mollet

9) Llaç metropolità servei circu-lar en la Regió Metropolitana deBarcelona.

LA NOVA XARXA DE METRO REGIONAL PROPOSADA

lesd

ades

TRANSPORTS

SantAdrià

Barcelona

Badalona

Mataró

Arenys de Mar

Calella

Sant Celoni

Manresa

Igualada

Martorell

Sant Sadurníd’Anoia

Vilafrancadel Penedès

El VendrellEl VendrellEl VendrellCastelldefels

Gavà

Viladecans

Sant Boi Cornellà

SantsCatalunya

Sitges

El Prat de Llobregat

Vilanova i la Geltrú

Molinsde Rei

SantCugat

TerrassaTerrassaTerrassaSabadellSabadellSabadell

Glòries

MolletMolletMollet

GranollersGranollersGranollers

9Rubí

8

SantaColoma 7

Provença

SagreraSagreraSagrera

Barcelona

Badalona

Mataró

Arenys de Mar

Calella

Blanes

Lloret

Sant Celoni

Manresa

Igualada

PROPOSTES DEL PSC PERLA REGIÓ METROPOLITANA

Sant Sadurníd’Anoia

Vilafrancadel Penedès

El VendrellEl VendrellEl VendrellCastelldefels

Gavà

Cornellà

Sitges

El Prat de llobregat

Vilanova i la Geltrú

Rubí

Metro del Maresme1

1

Metro del Vallès Orientali Eix de la Riera de Caldes

A Vic

3

4

4

45

66

3 Nou metro del VallèsOccidental

4 Metro regional orbital

5 Extensió del metroregional cap al Bages(sobre Renfe)Extensió del metroregional cap a l’Anoiai el Bages (sobre FGC)

6

SantsCatalunya

Sagrera

Glòries

SantSantSantCugatCugatCugat

Molinsde Rei

Sant Boi

Viladecans

Martorell

TerrassaSabadell

SantaColoma

MolletMolletMollet

Castellar del Vallès

Caldes de Montbui

4

3

La Garriga

2

2 Granollers

2

Llaç metropolità

Eix transversalPenedès-Vallès

Resta de la xarxametropolitana

8

9

7 Ampliació de l’actualmetro del Baix Llobregat(FGC) creuant Barcelonai extensió cap alBarcelonès Nord -Maresme

SOBRE LÍNIES ACTUALS DE RODALIES RENFE:

L’equip de Maragall té previst relligar amb metro i ferroca-rril el territori format pel Barcelonès, els Vallesos, el Maresme, el Baix Llobregat i el Garraf.

112 quilòmetres de metro atota la regió metropolitana

La proposta del PSC és que aquest territoridisposi d’una xarxa de transport públic fe-rroviari equiparable a la que tenen les àre-es metropolitanes de París o Berlín

SÍLVIA FRUITÓS

La Regió Metropolitanade Barcelona, amb 4,1milions d’habitants, ésla novena de les gransaglomeracions i àrees

metropolitanes europees. I percontra, tot i l’aposta per fer més viesd’accés, accedir-hi diàriament ésun infern cada matí i vespre per amolts conductors. Amb els anys, ides de la gran remo-delació del 1992, te-nir més accessos percarretera no ha supo-sat reduir el col.lapsede la xarxa viària. AlsEstats Units ja fa anysque van descobrir quecom més autopistes feien més cueshi havia, perquè els cotxes, en reali-tat, són com l’aire, que ocupen totl’espai que els dones. Per aquestmotiu el transport públic, i espe-cialment una bona xarxa de metroi de ferrocarrils metropolitans querelligui el conjunt de la regió, és l’ú-nica manera, segons proposa elPSC-CpC, d’acabar amb el col.lap-se creixent de Barcelona. L’aug-ment de la mobilitat per carretera ala regió metropolitana és un delsfactors sobre el qual els experts ja fatemps que alerten, i no només estracta d’una mobilitat radial, d’en-trar o sortir de Barcelona, sinó demoure’s transversalment per total’anomenada segona corona, sobrela que pesa encara un gran dèficitde transport públic. És en aquestpunt que el Partit dels Socialistesplanteja construir una nova xarxade metro regional que relligui tot elterritori, amb 112 quilòmetres demetro i de ferrocarrils, més enllàdel que preveu el Pla Director d’In-frastructures del Transport de laRegió Metropolitana. “Si bé és evi-dent que el PDI preveu una inver-sió d’1,2 bilions depessetes fins el 2010 ifa una previsió de finsa 95 quilòmetres denova xarxa, nosaltresproposem modificarels continguts i am-pliar-lo”, explica Manel Nadal,portaveu del PSC en matèria d’in-frastructures. L’objectiu és abarcarmolt més enllà de les Rondes iCollserola, englobar tota la zona derodalies i relligar tota la segona co-rona metropolitana, conclou Na-dal, “perquè el dèficit del PDI ésaquest, que deixa certa indefinicióen aquest àmbit de conjunt”. ElPDI, que actualment s’està execu-tant, ja suposa un avenç en la plani-ficació de la nova xarxa de metros iferrocarrils, amb elements tan im-portants com la línia 9 (la línia cir-cular de Barcelona) o la línia 12(del Baix Llobregat fins a Sarrià),“però cal relligar la xarxa perquè nonomés hi hagi l’anomenat metrodel Vallès i del Baix Llobregat sinóque s’estengui al Maresme, al VallèsOriental, al Penedès i al Garraf”,aclareix Nadal.

Es tracta de construir un siste-

ma semblant a les línies RER de Pa-rís, un sistema a mig camí del me-tro i dels trens de rodalies. “És comun metro de més llarg recorregutperquè arriba als barris de París, atota l’àrea metropolitana i de caraenfora es veu com un tren però desde dins funciona com un metro”,explica el responsable del PSC. Defet, altres àrees metropolitanes,com Berlin, ja han adequat siste-mes ferroviaris integrats fora del

nucli estricta-ment urbà.

A la regiómetropolitanaprenen cada copmés protagonis-me ciutats comMataró, Grano-

llers, Sabadell, Terrassa, Martorell,Vilafranca o Vilanova. En aquestsentit, l’objectiu del PSC-CpC secentra en estructurar tota la regiósobre la base d’aquest transport pú-blic ferroviari: en realitat es tractade fer una xarxa de transport públicde metro que arribi a tota la regió, iper tant amb una freqüència i unavelocitat no com les de les línies derodalies de l’actualitat –moltes ve-gades escasses– sinó molt més ale-vades.

APROPAR ENTRE SÍTOTES LES CIUTATS

Actualment el sistema ferroviarimetropolità el formen les xarxes deRodalies Renfe i FGC. El PSC pro-posa afegir diversos enllaços i ex-tensions a les línies actuals en unnou sistema ferroviari que tinguiquatre nodes d’intercanvi princi-pals on es creuaran les línies de fe-rrocarril i de metro: Sants, Sagrera,Diagonal/Passeig de Gràcia/ Pro-vença i Glòries. Així, la xarxa deRodalies Renfe de Barcelona escomposarà de sis línies d’alta inten-sitat, travessant totes elles la regió

metropolitana:les quatre líniesactuals per dinsde la ciutat deBarcelona uti-litzant els dostúnels ja exis-

tents i, aquí hi ha la novetat, duesnoves línies per fora (la transversalpel Vallès i la Orbital). Els extremsde les línies d’alta intensitat seranLloret, Sant Vicenç de Calders,Sant Celoni, Manresa i Vic, però hihaurà també extensions de caire re-gional cap a Tarragona, Girona,Calaf/Cervera i Ripoll/Puigcerdà.Pel que fa a les dues línies de FGC(Baix Llobregat amb final a Plaçad’Espanya i Vallès amb final a PlaçaCatalunya) que hi ha actualment,el principal impediment és que notravessen la ciutat de Barcelona, iaixò els resta potencial. La propos-ta del PSC és un nou esquema fe-rroviari que faci passants tant a la lí-nia del Vallès com la del Baix Llo-bregat, creant dues noves línies demetro exprés dins del continu urbàde Barcelona, i servint nous corre-dors al Vallès, Barcelonès Nord,Maresme i Baix Llobregat.

El PSC preveu ampliarl’actual Pla Director d’Infrastructures

Es proposa traslladarel tren de la costa delMaresme a l’interior

LLUIS M. PÉREZ segons XAVIER AMORÓS

crònicadelcanvi 99 de novembre del 2003

Bé, tots no perquè encara emqueda Isòvol, a La Cerdanya,que faré ben aviat.” Esmorzar atocar de l’ajuntament d’on vaser alcalde 23 anys ens porta

inevitablement a comentar la importànciadel municipalisme, d’aplicar l’experiènciaacumulada en aquestes decisives eleccionsal Parlament de Catalunya. “Aquesta expe-riència serveix, i molt, per detectar els pro-

blemes, per assumir com a pròpies les man-cances i les deficiències que arrosseguen elsnostres pobles i per això cal aproximar-se itrepitjar el territori ja que només d’aquestamanera es podrà fer la diagnosi que serveixiper aplicar les polítiques concretes i necessà-ries en cada cas.”

En Quim Nadal és diputat al Parlamentperò, curiosament, aquesta és la primera ve-gada que s’estrena com a cap de llista per Gi-

rona. I val a dir que en aquest nou rol de lí-der del socialisme gironí ha fet una immer-sió a pulmó lliure en un territori que ja co-neixia abastament però que ara li ha permèsapropar-s’hi amb uns altres ulls i una altramirada. “ Vaig començar la precampanya el16 de juny fent un viatge en tren fins a Port-bou. Volia veure els darreres dels pobles peron anava passant, tenir una visió diferent dela que coneixia per carretera. Després, du-rant tot l’estiu he recorregut els pobles, lesciutats i les viles de les comarques, m’he en-trevistat amb alcaldes i alcaldesses fossin delcolor polític que fossin, manifestant-lossempre el respecteinstitucional quees mereixen i heparlat amb ells d’a-llò que els afecta,de problemes, demancances, de ne-cessitats i d’il·lu-sions”. M’ensenyaun mapa de la pro-víncia amb les lo-calitzacions de totsels llocs visitats iuna llibreta d’apunts com la que utilitzavaquan anava als barris de la ciutat en el seutemps d’alcalde, anotant-hi, però, ara, elsrequeriments rebuts, les seves impressionsde les millores que caldrà fer quan a la Ge-neralitat hi hagi un govern més sensible a lesdemandes dels petits municipis.

“La visió que es té dels pobles petits desde fora no és la mateixa que des de dins”. Lapercepció del paratge idíl·lic es trenca quanem mostra la llibreta amb la llista de proble-mes enregistrats durant el seu peregrinar:carreteres i camins rurals en mal estat, man-ca d’habitatges perquè els joves no abando-nin el poble, problemes de cobertura demòbils... “Es vol potenciar el turisme ruralperò en alguns casos no es pot pagar amb

targeta perquè encara no ha arribat la líniatelefònica!” Alguns ajuntaments ni tan solspoden optar al PUOS perquè el seu minsopressupost no els permet fer l’aportació mu-nicipal. En Quim Nadal ho té clar: “la igua-litat ha de ser un valor que arribi arreu delnostre territori no només en nivell de rendasinó també en qualitat de vida.”

I doncs que ha fet el govern de CiU quedurant tants anys s’ha erigit en defensor delsmunicipis petits? “Molta façana, molta apa-rença, molt de rebombori però hi ha moltafeina per fer. Alcaldes de CiU em deien queno tot són flors i violes i que a l’hora de la ve-

ritat no se senten niajudats ni protegitsper aquest govern”.En el seu periple pelterritori, sense lamotxilla estil Labor-deta però amb un sa-rró per omplir de pro-postes de futur, Na-dal apunta receptes aaplicar: “menys buro-cràcia, més proximi-tat, més escoltar la

gent i, per damunt de tot, apropar el poderde decisió per tal que les delegacions del Go-vern deixin de ser les empreses de missatge-ria que són avui”. El pelegrí Nadal ha reco-rregut casinos de poble, cooperatives agrà-ries, centres culturals, llars de jubilats, enve-lats de festa major, ha recollit propostes,suggeriments, demandes i queixes. Ha es-coltat, ha pres nota i sempre ha estat ben re-but perquè com li deia aquell avi d’un po-blet del Pirineu “Ai, senyor Nadal!, dels po-bles petits no se’n recorda mai ningú”. Joa-quim Nadal em diu que desmentir aquestaafirmació amb accions d’un futur govern deprogrés és la prioritat que té més subratlladaen la seva llibreta d’apunts.

Pastisseria “La Vienesa”. Darrerdiumenge de fires a Girona. Unparèntesi de croissant i tallatper parlar del seu peregrinarper terres gironines que en poc més de cent dies l’ha portat a visitar els 221 munici-pis i veïnats de la demarcació.

MIQUEL FAÑANÀS CONVERSA AMB JOAQUIM NADAL

L’home dels 221 municipis

Parlar d’un polític sempre és com-plicat. Parlar d’un polític candi-dat encara ho és més. Les dificul-

tats, però, baixen el llistó si el polític-candidat del que has de parlar no és unestrany sinó algú que coneixes des de fatemps. Aquest és el cas que ens ocupaja que Jordi Carbonell és un polític queha recorregut diferents estaments del’administració pública, tant des de lavessant de la gestió com de la tècnica,i per tant, no és cap “bluf”. A ningú se liescapa que els grans temes que dominasón els relacionats amb l’agricultura il’economia, tot i que es defensa prou béquan ha de tractar qüestions relaciona-des amb el territori que l’ocupa. Si elcanvi que representa aconsegueix res-

ponsabilitats de govern, el primer queli demanaran els lleidatans és que lluitiper fer realitat una de les frases quemés està utilizant en aquesta campan-ya: “Lleida ha de ser decisiva”.

Jordi Carbonell és prudent, una ca-racterística molt lligada a la manera deser dels lleidatans i de la qual els page-sos ens han contagiat a la gent de ciu-tat. Mai pots assegurar si hi haurà unabona collita perquè la climatologia ésincontrolable, com ho són els preusdels productes del camp si realment hiha una bona collita.

Tots estem acostumats que en lescampanyes electorals tothom prometicoses que després queden a la calaixe-ra de les bones intencions. Carbonell

promet amb prudència i aquesta és unavirtut que cal agrair-li. I és que la pru-dència no està renyida amb què un es-tigui convençut del que diu i de les ide-es que defensa. Tot el contrari. Fer vo-lar coloms està molt bé per a un elec-torat immadur, però el nostre sap dis-tingir entre la realitat i la ficció i ésmolt perillós enganyar-lo.

Jordi Carbonell, per la seva expe-riència en el món de l’empresa privada,sap que a la gent de les cooperativesno se’ls pot demanar duros a quatrepessetes. En el món de la política tam-poc, encara que sembli més fácil, per-què al final el que compta és que con-tinuïn pensant que ets un personatgehonrat.

Política de llarg recorregut

En Quim Nadal és un animal polític.I ho dic amb totes les lletres i sen-se cap més acotació. Gaudeix,

doncs, de virtuts pròpies del seu regne:intuïció, pulsió, instint de supervivèn-cia. Tot això, és clar, passat pel sedàsdel coneixement històric, d’una curiosi-tat proverbial, d’un discurs que és a migcamí de l’arenga i la reflexió. La sevapeculiar corpulència ha provocat, alllarg de la seva trajectòria, un munt demetàfores i de sobrenoms, justamentperquè era fàcil d’identificar el cos ambel que l’esperit prometia o ensenyava.

El cert és que, de nen i de jove, QuimNadal tenia tots els números per ser elprimer de la classe, amb tot el que unacosa així té de bo i de dolent. Aquellesulleres de pasta, gruixudes, aquell po-sat seriós i circumspecte, anunciavenun catedràtic en potència i, alhora, unapersonalitat discreta, tímida, tancadaen la torre de l’ivori de la recerca i la do-

cència. Quim Nadal, però, va descobrira temps que allà dins hi dormia, ama-gat, l’animal de rastre inoblidable. Es vadeixar vèncer per aquesta inèrcia i, amés a més, va poder inocular a la bèstiatota la càrrega teòrica, totes les male-tes de reflexió que ja duia a sobre coma equipatge de l’intel·lectual.

La barreja va tenir (i té) les conse-qüències d’una deflagració, perquè enaquest còctel encara hi havia més in-gredients. L’animal polític documentatva esdevenir un animal polític docu-mentat i sentimental. Parlo de la sevatirada cap a la música melòdica, de lesexcursions literàries, i d’una tendresaque es consoliden cada dia més, com siposés els ciments de l’avi que un dia oun altre serà.

Ell potser es pensa que, quan el trucoper comentar-li un article o un discurs,ho faig amb un deix de sornegueria. S’e-quivoca. Ben poques vegades li dic res

sobre política. Necessito, això sí, fer-lisaber que quan diu el nom dels arbres il’esclat de la tardor, quan navega ambuna sintaxi cada cop més fluïda per lesplatges que el van acollir de petit, ésaleshores quan m’emociona i em com-plau. Li ho faig saber, això sí, tot fentbroma, perquè, en segons quins casos,no sabem dir que estimem algú si no éssota milers de capes d’ironia i de dis-tància.

Si només fos un polític, un animalamb saviesa i coneixement, amb hon-radesa, amb sòlides conviccions pro-gressistes i nacionals, ja en faríemprou. A un administrador, no gosariademanar-li gaire res més. Quim, però,és també la persona que plora i ques’embadaleix amb les tonalitats de lesfulles, amb el perfum de les paraulesque expliquen com som. I això és molt.És un luxe. Saber que hi és, és tota unagarantia de futur.

En Quim: un luxe, un futur

És hora d’anar a votar aquesta candi-datura amb desig i esperança, peròaquesta vegada, també, amb doble

il·lusió. Tots els signes ens són favorables.Fa massa temps que esperem el canvi, i lacorda no és pas eterna. Però els signes notenen res de subjectius i finalment veurema Pasqual Margall conduint la nostra polí-tica en versió pròpia des del govern de laGeneralitat.

Amb tot, la il·lusió no s’acaba aquí.Ens la porta també la nostra llista, unacontribució humana excepcional del gransud de Catalunya, (el Camp de Tarragonai les Terres de l’Ebre i la Ribera, amb laConca de Barberà renovadora, el Prioratrenascut i el Baix Penedès proper) que és,en aquesta ocasió, en aquestes eleccionsautonòmiques del 2003, la qualitat delgrup d’homes i dones singularment desta-cat i cohesionat que presenta el PSC. Elselectors ho comprovaran en sospesar lesqualitats humanes que es poden deduir deles professions respectives i també per laseva representativitat en un territori nogens uniforme.

Aquesta candidatura de PSC-Ciuta-dans pel Canvi al Parlament de Catalunyaper la Demarcació de Tarragona, l’encap-çala l’Alcalde de Reus i a la llista el segueixl’alcalde de Tortosa. Sóc reusenc i puc do-nar fe detallada de tot el que tinc més prò-xim. Per diverses circumstàncies, he visttreballar durant anys l’alcalde actual, Llu-ís Miquel Pérez Segura, des que ell era unadolescent, en diversos organismes, entasques que indiquen el seu esperit conna-tural de servir la ciutadania. L’he vist jove-níssim en càrrecs de responsabilitat i con-fiança al Centre de Lectura, l’ateneu reu-senc fundat el 1859. L’he vist, -i no pas josol- molt aviat, com a polític i conec el seulliurament total a les tasques que li corres-ponien, la seva voluntat absolutamentdesinteressada en servir la comunitat, en

acceptar i mantenir les feines en acte deservei, en realitzar esforços, poc concebi-bles en altres persones, per arribar en ple-nitud a tot arreu. Mentrestant treballava ala banca en llocs emergents i enllestia la lli-cenciatura a la Universitat Rovira i Virgili.L’he vist també de regidor, de tinent d’al-calde de Cultura i finalment d’Alcaldedesprés d’haver estat 7 anys diputat aCorts a Madrid (vam coincidir alguntemps en el meu segon mandat de Sena-dor) on féu una admirable labor en la co-missió de pressupostos, una labor que de-mana rigorisme i esforç inajornables. A lallista, al número 7, hi ha un altre reusenc,una persona joveníssima, Francesc Vallès,nascut a Reus el 1971, doctor en Dret iprofessor de Dret Constitucional per laUniversitat Autònoma de Barcelona, ho-me destacat entre els docents més joves dela UAB.

En aquests moments, Lluís Miquel Pé-rez Segura, és, a Reus, un alcalde generós,humà i exigent amb sí mateix que amplia-rà la seva acció local i territorial amb la fei-na que li reclami l’escó de diputat del Par-lament sense cap signe que denoti un ma-jor esforç per a rendir amb l’eficàcia i laqualitat que sempre l’han caracteritzat.

Encapçalats per Lluís Miquel Pérez Se-gura, -l’home transparent, honest, quesent un respecte religiós per a la política iper a l’activitat que la nodreix com a únicafont d’energia- i tancant la llista la perso-nalitat admirable de Montserrat Duch,Senadora i Diputada al Parlament, aquestgrup de dones i homes –en semblant pro-porció- són als carrers de la nostra Cata-lunya meridional amb el convencimentque han de contribuir poderosament,abanderats per Pasqual Maragall i amb elsmatisos propis, a establir i descabdellar elcanvi inajornable que Catalunya espera inecessita.

GIRONA JOAQUIM NADAL segons JOSEP Mª FONALLERASTARRAGONA

LLEIDA JORDI CARBONELL segons JESÚS RIVEROLA

Des del sud divers i temporal

Des del juny, el cap de llista del PSC ha visitat totes les poblacions gironines i ha presnota dels requeriments

Nadal ha comprovat que amb elspobles “CiU ha fet molta façanaperò queda molta feina per fer”

10 crònicadelcanvi 8 de novembre del 2003

DIÀ

LE

GS

Igualtat d’oportunitats en el mónlaboral i garantir la presència pa-ritària de les dones en tots els

àmbits de decisió política són dosdels grans pilars del PSC en matèriade dona. Aquests objectius s’han d’a-complir amb una nova llei electoralcatalana que iguali la presència d’ho-mes i dones a les llistes. Els drets deles dones i la igualtat d’oportunitatsal treball passa també per evitar elsacomiadaments de les dones emba-rassades, per trencar amb l’alt índexd’atur -en la franja d’entre els 30 als39 anys, les dones aturades són eldoble que els homes- i promourepactes amb el teixit empresarial perdesenvolupar Plans d’Igualtat d’O-portunitats. D’altra banda, el PSC esnega a “tancar els ulls” –diu- davantla xacra social de la violència de gè-nere que actualment es cobra a totl’Estat una víctima per setmana i quees calcula que afecta unes 100.000catalanes. Per aquest motiu el pro-grama socialista aposta per crear unafiscalia específica de violència de gè-nere i reforçar els centres d’acollida:un d’Acollida d’urgències a cada unade les set regions, 2 noves cases d’A-collida, la primera Casa d’Atenció in-tegral de llarga estada i 7 pisos noustutelats amb 35 noves places.

DIDAC BOZA

—La reproducció assistidaun dels àmbits científics onles coses no estan tan mala-ment aquí a Catalunya. Hi hasuport públic?

—L’impuls dels poders pú-blics en el camp de la repro-ducció assistida és nul. Elscentres públics tenen unes llis-tes d’espera enormes i pràcti-cament no s’hi fa recerca.

—La legislació general del’Estat els ajuda?

—En aquests moments s’es-tà debatent un canvi de la llei de reproducció assistidai és molt necessari, sobre-tot pel que fa a la recerca enembrions. La medicina rege-nerativa i la recerca a partir decèl·lules mare està avançant molt almón. Aquí encara estem discutint sipodem fer servir o no els embrionssobrants en les tècniques de repro-ducció assistida per fer aquest tipusde recerca.

—Però a Espanya havíem tingutuna de les lleis més avançades, no?

—Sí però era de 1988 i des de lla-vors ha canviat molt el panorama.Avui necessitem que la llei s’adeqüia les possibilitats tècniques actuals.En canvi, el projecte de llei que s’es-tà tramitant ara vol restringir elnombre d’embrions que es puguincongelar i amb això es limita moltles possibilitats d’èxit per les parellesque fan tractament de reproduccióassistida. A més, no es planteja po-der fer recerca amb els embrions so-brants, es permet únicament el seuús per un projecte reproductiu.Tancar aquesta porta per al futur ésun autèntic desastre.

—O sigui, que vostès els cientí-fics necessiten polítics amb ampli-tud de mires...

—Absolutament, i que ens escol-tin. El que ha succeït en els darrersanys a Espanya és que ens hem reu-nit moltes vegades amb les autori-tats però no ens han fet ‘ni punyetercas’. Crec que en el camp de la re-cerca i la tecnologia els polítics han

de ser experts –cosa que passa enpoques ocasions- o buscar-se gentque els assessori bé.

—El debat entre ciència i ètica ésun dels grans dilemes del nostretemps?

—Cada vegada ens hi trobaremmés. No tot el que és tècnica i cien-tíficament possible és acceptableèticament. I crec que és tota la so-cietat qui ha de determinar el que espot fer i el que no. Però per això, calque la societat tingui informació.

—Vol dir que algunes posicionsconservadores ho són per falta dedades?

—Fins fa molt poc parlàvem de lafencundació in vitro i la gent s’ima-ginava no sé quina mena d’experi-ments de laboratori. Si la gent pen-sa ara que fer clonació terapèuticaper aconseguir línies de cèl·lulesmare que permetin curar determi-nades malalties vol dir que d’aquí a quatre dies estarem fent clons hu-mans és una altra bestiesa.

—Quin és el panorama generalde la ciència al nostre país?

—Molt depriment. Hi hapoca dotació i la poca que hiha costa molt que arribi. Da-rrerament s’ha volgut fer tor-nar a molta gent que estavafent recerca a l’estranger per-què aquí no havien trobatsortides. Després d’haver tor-nat, molts d’aquests investi-gadors es troben sense elsajuts que els havien promès.

—Què li demana al nougovern que surti de les elec-cions catalanes?

Més fons per a la recerca,més dotació pressupostària.És una vergonya que s’esti-guin utilitzant més fons perdefensa que per recerca en elnostre país. De què i per quèens hem de defensar ? Per do-

nar suport a Bush i la seva guerra al’Iraq? És impresentable.

—El cas de vostè desmenteix lesestadístiques sobre les dones ambun paper rellevant en l’àmbit pro-fessional.

Jo em sento afortunada pel fet depoder treballar en el que m’agrada.Sóc conscient que, malgrat que enel meu cas no hagi estat tant evi-dent, les dones tenim desavantatgesmolt importants en tots els camps, itambé en el camp científic. Hi hamolt poques dones en llocs de res-ponsabilitat, també en la recerca.

—Per què passa això?—A la Universitat Pompeu Fa-

bra, dono classes de cinquè de Bio-logia i veig que hi ha només dos otres nois per unes cinquanta noies.Això passa a totes les carreres cientí-fiques. Al final, però, són els homesels que pugen en el terreny profes-sional, perquè ells poden dedicartot el seu temps a la seva carrera i nohan de parar si volen tenir fills.

—Què s’hi ha de fer?Demano als polítics que, d’una

vegada per totes, facin que les donespuguem desenvolupar la nostra tas-ca professional en les mateixes con-dicions que els homes. Tampoc enaixò s’ha ajudat gaire en els darrersanys, aquí a Catalunya.

Entrevista a

Anna Veiga

“És una vergonya donar més dinersper ajudar Bush que per fer recerca”

–Felicitats. No és freqüent trobardones en llocs de primera responsa-bilitat en grans grups empresarialscom és el seu cas.

–És una situació semblant a totEuropa. Això canvia més a poc apoc del que voldríem i encara estemmolt lluny dels països nòrdics o delsEstats Units.

–Què han de fer els governantscatalans que no s’hagi fet encara percorregir aquesta situació ?

–S’ha de propiciar que s’acceleriuna mica aquest canvi sinó triga-rem un segle més a aconseguir laigualtat. En els partits ja s’hanadoptat mesures per fer que les do-nes estiguin més ben representades.Potser seria el moment de parlaramb les empreses perquè les sevesdireccions siguin més representati-ves del que és la societat.

–No serà que només s’ha superatel masclisme confessat però quedaun masclisme silenciós ?

–Els canvis culturals i socials tri-guen més que els canvis legislatius.Tu pots legislar però no canvies lamanera de fer de les persones. De to-ta manera, s’han fet moltes passesendavant. Segurament la gran revo-lució en el món occidental durant l’-últim segle és la de les dones. Ara lesdones joves són dones que han tin-gut accés a l’educació com els homesi això també accelerarà el canvi.

–Continuem essent la primerapotència d’Espanya en el món edi-torial o també en això ens hem dei-xat prendre el terreny?

–El sector editorial a Catalunyacontinua essent molt important.Dues de les grans empreses que edi-ten a Espanya, Planeta i Mondadori,estan a Catalunya. El que ha passaten els últims 20 anys és que s’hanperdut empreses mitjanes del sector.Ara hi ha empreses molt grans i, finsi tot multinacionals i empreses méspetites. En queden poques entremigi seria bo pel teixit editorial catalàque hi haguessin més empreses de ta-many mitjà com Grup 62.

–És cultura catalana tota aquellaque s’escriu i es parla en català o laque es viu i es treballa a Catalunya?

–Cultura catalana és la que es fa aCatalunya. Marsé, Mendoza són es-criptors catalans escriguin en l’idio-ma que escriguin. Però no podemoblidar la importància d’una llenguaper a un poble i el català necessitamesures per impulsar-lo.

–Creu que els catalans estem beninformats?

–Tenim grans grups informatius ifalta d’informació no n’hi ha. El quepotser sí que trobem a faltar és unacerta independència de la informa-ció. És important no haver de llegirentre línies.

–Què ha de canviar a Catalunya apartir del dia 16?

–El canvi o l’alternança són bonsen sí mateixos. No perquè Catalun-ya vagi malament. Catalunya se-gueix produint gran part del pro-ducte interior brut espanyol, peròcrec que a vegades el canvi es bo i ge-nera creativitat i nous moviments.Penso també que si hem de canviaralguna cosa és el finançament del’autonomia.

–Demani una cosa al nou govern.Com que represento una edito-

rial, jo demano al nou govern que esprengui seriosament el foment de lalectura. Estem perdent aquesta ba-talla als instituts i a les escoles. Ca-len mesures de suport a la lecturacom s’ha fet amb el teatre o la músi-ca. En català i en castellà, s’ha d’a-conseguir que es llegeixi més, perplaer i entreteniment.

“A vegades el canvi ésbo i genera creativitat”

Dirigeix la secció de biologia de l’Institut UniversitariDexeus, pertany al Comitè Europeu per a la ReproduccióHumana i d’Embriologia.

Entrevista a

Rosa Cullell

A primera fila, d’esquerra a dreta, Manuela de Madre i Carme Valls, candidates del PSC-Ciutadans pel Canvi; Marta Angelat, actriu; LourdesMuñoz, secretaria de la dona del PSC; Francesca Puigpelat, catedràtica de filosofia del Dret; Ángeles Amador, ex ministra de sanitat. Almig, M. Elena Mora, presidenta de Joves Empresàries; Diana Garrigosa, Blanca Garcia Manzanares, diputada al Congrés per Navarra. Al fons,Silvia Coppulo, periodista; Carme Alborch, ex ministra de cultura; Pasqual Maragall, Juana Serna, diputada per Alacant; Rosa Conde, exministra portaveu del Govern i l’arquitecta Beth Galí.

Consellera delegada del Grup 62

El protagonisme, per a les dones

Foto

: PEP

E EN

CINA

S

Foto

: PEP

A ÀL

VARE

Z

“Necessitem polítics queens escoltin, ara no ensfan ni punyeter cas”

crònicadelcanvi 118 de novembre del 2003

� Molts empordanesos i gironins esperem que quangoverni en Maragall no permeti la destrucció dePortLligat (Cadaqués) amb la contrucció d'un port(ara en diuen dàrsena pesquera i de serveis) del totinnecessari en un lloc conegut mundialment (ParcNatural del Cap de Creus i Casa Museu de SalvadorDalí), a més, en l'any Dalí 2004. Un projecte obses-siu de CiU durant més de 20 anys, ara recuperat in-

congruentment per ERC. Seria un escàndol que unParc Natural es permetés una cosa així, quan el quehem de fer és protegir com més millor la natura.Endavant!

Àngels, Figueres

� "16- N : continuïsme versus canvi" –No puc nivull evitar la meva il.lusió-que no il.lusionisme-

perquè l´esquerra arrribi a governar. Una esquerraplural, transgressora i progressissta. Una esquerracapaç de trencar d´una vegada la dinàmica de des-il·lusió creada durant tants anys per Convergènciai Unió. Una Esquerra desacomplexada i forta ambplena capacitat d´estar per i amb el poble. Una Es-querra dialogant i oberta que faci de Catalunya unpaís diferent. Un canvi,en definitiva, que a partirdel dia 16 pugui acabar amb l´actual continuïsme.

Martí Mancilla Muntada, Granollers

les tevesopinions Fes-nos arribar les teves opinions a través del

correu electrònic info@zetnia.info

Diumenge 9 12:00h Acte central Lleida Al Pavelló de Pardinyes, amb PasqualMaragall, Jordi Carbonell i AntoniSiurana.

13:00hActe electoral a Vila-seca Amb Carme Chacón i Lluís Miquel Pé-rez.

14:00hPaella popular a El Vendrell Amb Carme Chacón, Lluís Miquel Pé-rez i Martí Carnicer.

Dilluns 10matí Visita a VicEls candidats per Barcelona i PasqualMaragall visitaran la ciutat.

12:00 h Trobada amb sindicatsLluís Miquel Pérez i Teresa Carrera esreuniran amb representants sindicalsa la Casa del Mar de Tarragona.

19:00 hPrograma d’esports a LleidaPresentació del programa d’esports alCasino Principal amb el cap de llista,Jordi Carbonell.

19:30 hPropostes d’ensenyament a TarragonaActe públic de presentació a l’AntigaAudiència de Tarragona amb Lluís Mi-quel Pérez, Teresa Carrera i CarmeMas.

20:00 hActe central a SabadellAmb Pasqual Maragall al pavelló de Gràcia.

Dimarts 11matí Visita a les Terres de l’Ebre Amb la presència de Pasqual Ma-ragall i dels candidats de Tarragona.

20:00 hActe central TortosaA l’Auditori Felip Pedrell, ambPasqual Maragall, Joan Sabaté i Marcelino Iglesias.

Dimecres 1214:00 hDinar a Tribuna Barcelona Pasqual Maragall intervindrà aldinar d’aquest fòrum.

19:00 hActe central a Valls Amb Lluís Miquel Pérez i ManuelRoyes, al Teatre Principal.

20:00 hActe central a Girona Pasqual Maragall i Joaquim Nadalprotagonitzaran l’acte al poliesportiu Palau.

20:00 hActe central a El Vendrell Amb Lluís Miquel Pérez, MartíCarnicer i la diputada Leire Pajína La Lira Vendrellenca.

Dijous 1320:00 h.Acte central de campanyaActe central de campanya al Pa-lau Sant Jordi amb Pasqual Mara-gall i José Luis Rodríguez Zapate-ro.

Divendres 14matí Visita al Camp de Tarragona Pasqual Maragall visitarà duranttot el dia El Vendrell, Montblanc i Tarragona.

20:00 h.Míting final a Reus Al Teatre Fortuny amb PasqualMaragall i la candidatura de laprovincia de Tarragona.

AGENDAdel 9 al 14 de novembre

–Com li agrada que li diguin? –Em podeu dir Dom Pedro, bisbe Pere o

Pere, senzillament. (Somriu) El que és impor-tant es que ens entenguem comunicant-nos.

–José Maria Aznar acaba de visitar oficial-ment Brasil. Després de reunir-se amb el pre-sident Luiz Inàcio Lula da Silva ha dit quetan sols l’ortodòxia liberal és garantia pelcreixement i la sortida del desenvolupamentd’un país com Brasil...

–Tinc molta por d’aquesta ortodòxia quedefensa Aznar, perquè es al servei d’algú i no afavor de la majoria del poble. Quan les cosesvan bé pel Fons Monetari Internacional, alTercer Món sobretot, van malament pels po-bles. El neoliberalisme és un capitalisme exa-cerbat que exclou a la gran majoria de les per-sones. Una cosa és la macroeconomia, que ser-veix per a les grans multinacionals i per a al-guns privilegiats, i una altra és l’economia dià-ria de subsistència en la que estan instal·latsmilions d’éssers humans.

–Es mantenen les il·lusions i esperances di-positades pels brasilers en el projecte polític isocial del president Lula en l’elecció d’ara faun any?

–Estem una mica impacients. Creiem enell, el coneixem prou bé i sabem de la seva in-

tegritat. Però ell mateix ha recordat que nomésés el president del govern. Hi ha molts i moltscondicionaments. Mantenim l’esperança, pe-rò ha crescut la impaciència. Hi ha greus pro-blemes que demanen solucions urgents. Perexemple, la reforma agrària, les desigualtatssocials, l’atur i la violència. Els problemes re-als del poble. Ja hem do-nat prou crèdit a les gransinstitucions mundials deles finances, ara miremde donar crèdit, confian-ça i resposta a les gransnecessitats del poble.

–Potser el nivell d’exi-gència al govern de Lulaes més alt que a qualse-vol dels executius de totala història del Brasil.

–És veritat que s’hanfet moltes coses en pocsmesos. Hi ha més lliber-tat en certes institucions oficials. Lula ha de serconscient que està envoltat pel conjunt del po-ble. Però hi ha una pesada herència molt fortaa nivell nacional i internacional. Lula ha adop-tat una posició molt digna respecte l’ALCA(Associació de Lliure Comerç de les Amèri-ques) la gran amenaça que pesa sobre tota l’A-mèrica Llatina. També va tenir una posició va-lenta denunciant la guerra i la invasió de l’Iraqi el paper que juga Bush al món. Em constaque fa pocs dies, Lula va dir a un grup d’amicsíntims que es considerava una persona angoi-xada perquè sap el que vol, sap el que necessi-ta el poble però no té tot el poder a les sevesmans.

–Ricardo Lagos a Xile, Néstor Kirchner al’Argentina, Lula al Brasil, fins i tot a Colòm-bia s’ha produït un canvi de tendència en elsuport a les formacions de l’esquerra...

–La situació de canvi a l’Argentina perexemple i la manera com tracta Kirchner les

relacions amb els Estats Units i amb els altrespaïsos de l’Amèrica Llatina, és molt esperan-çadora. El Mercosur té ara una altra perspecti-va. Es tracta de reforçar la relació i la integracióllatinoamericana abans de poder dialogaramb dignitat amb els nord-americans.

–A Catalunya, hi ha eleccions el proper 16de novembre i podensuposar un canvi signi-ficatiu a la Generalitatdesprés de 23 anys degovern de centre dreta.Quina reflexió es fa uncatalà des de tan lluny?

–Tinc interès que elsgoverns estiguin for-mats per persones moltproperes al poble. Estemcansats de governs dicta-torials, però també degoverns populistes. Vo-lem governs populars,

en el ple i autèntic sentit de la paraula. El quejo voldria a Catalunya és que, tot i defensar laseva identitat i autonomia, fora cada vegadamés una terra, un poble solidari dins de la ma-teixa Europa i sobretot envers el Tercer Món.Dic sempre que Catalunya es muntanya i mar.Muntanya endins i mar enfora. Catalunyahauria de ser sobretot aquest enfora, la solida-ritat efectiva.

–Manté encara la seva decisió de no tornara viure a Catalunya?

–Vaig prendre aquesta opció, es podrà dirque es un radicalisme excessiu però la man-tinc. Estem units, us estimo, m’estimeu. Esti-mo Catalunya, Espanya, Europa, el món, pe-rò em quedo aquí. Com hem fet sempre, delluny també podem fer comunió i solidaritat.

–La Teologia de l’Alliberament de la quevostè participa, és una eina del passat o té en-cara vigència?

–Es impossible que la humanitat hagi estat

creada i tingui futur si es tracta de privilegiaruna minoria, deixant el 80 per cent fora d’unsdrets substancials. Aquesta realitat que vivimal món ha de canviar. Malgrat tot, continuopensant que avui la humanitat és millor queahir, i demà serà millor que avui. Continuempecant i fent bestieses però tenim una novaconsciència amb unes noves actituds. Anemcap a una humanitat més adulta, més lliure imés agermanada. Més amiga de la vida.

–I a l’Església Catòlica, quin paper li co-rrespon en aquesta societat del segle XXI?

–L’ Església només es l’Església de Jesús si ésl’Església dels pobres i els exclosos. Hi ha tresproblemes estructurals a l’Església Catòlica: elfet que el Papa sigui cap d’Estat, el fet que en lapràctica sigui una monarquia absoluta i, entercer lloc, una mena de papisme tradicionalque fa que enlloc de viure el ministeri del Papad’una manera fraterna, lliure i adulta, es visquid’una manera infantil, confonent la fe ambuna mena de poder total que no pot ser ni exa-minat ni contestat fraternalment. Quan es diuque l’Església no és una democràcia, responcque hauria de ser més que una democràcia.

–La seva feina és coneguda i també recone-guda arreu del món. Ara arriba el moment dela seva jubilació com a bisbe en complir 75anys. Què pensa fer o què li deixaran fer te-nint present les seves difícils relacions amb elVaticà?

–Si no hi cap problema especial per causadel nou bisbe que vingui a substituir-me,continuaré a la regió. De totes maneres con-tinuaré sent, espero, un cristià normal i faréfeina de capellà treballant en aquestes granscauses de la problemàtica indígena, de la pos-sessió de la terra, de la integració i la solidari-tat llatinoamericana. Escriure una mica, iatès que soc molt xerraire, parlar. I tambépreparar-me per l’arribada a la casa pairal,perquè son ja 75 anys els que tinc. Esperocontinuar una vida força normal.

Pere Casaldàliga viu al Brasil des de 1968 dedicat a la solidaritat.

ANTONI TRAVERIA ENTREVISTA PERE CASALDÀLIGA, BISBE DE SAO FÉLIX, AL BRASIL

“El neoliberalisme exclou la gran majoria de les persones”

“Voldria que Catalunya, de-fensant la seva identitat,fos cada cop més un poblesolidari a Europa i sobretotenvers el Tercer Món”

“Quan es diu que l’Esglésiano és una democràcia, responc que hauria de sermés que una democràcia”

Antoni Traveria ha estat corresponsalde TVE a Sudamèrica.

Foto

: TON

I TR

AVER

IA

Aquest cristià d’aspecte frà-gil és una referència a l’Amè-rica Llatina i més enllà. Vaarribar al Brasil el 1968 i tresanys desprès va ser ordenatbisbe de Sao Félix do Ara-guaia, al Matto Grosso. Elsque hem tingut l’oportunitatd’anar-lo a veure quedematrapats per la seva capaci-tat intel·lectual, la senzille-sa, la lògica del seu pensa-ment i el compromís amb lasolidaritat i la germanor. Unhome bo. Casaldàliga, vanéixer a Balsareny fa 75anys. Li arriba la jubilaciócom a bisbe, però pensacontinuar treballant al Brasilcom a sacerdot i impulsantla Teologia de l’Alliberament.

-Què et preocupa i què t’agrada delmón ara mateix?

–Em preocupa l’atontament de la genten els països desenvolupats a través de la te-levisió, que s’ha transformat en una armade manipulació i de ‘deseducació’. M’agra-da que la gent s’interessi pel que passa almón, no només a casa seva. Crec que si Eu-ropa no redefineix el paper de la televisió,tant pública com privada, la televisió aca-barà amb aquest somni anomenat Europaen molt menys temps del què creiem. Nomenyspreem l’enorme poder destructor dela ignorància.

–Defineix-me la globalització.–La globalització és prendre consciència

que tots pertanyem a una única raça i te-nim una única nacionalitat.

–En un moment en què mana l’econo-mia, quin és el paper dels polítics?

–Els polítics travessen una mala època.Cada vegada són més idiotes. La majoriasón titelles en mans d’empreses i grups fi-nancers.

–El govern actual d’EUA tracta d’exer-cir un poder unilateral i imperial, és unsímptoma dels problemes de la política?

–L’actual administració americana estàformada per un comandament ultradretàque no es preocupa del bé del seu país sinódels seus negocis. I que ha dut el món a lapitjor crisi des de la segona guerra mundial.Espero que algun dia els americans siguinjutjats per això. Mig món ja ho ha fet i elsha condemnat. La majoria del poble ame-ricà està absolutament desinformat del quepassa fora del seu país i molt mal informatdel que passa dins.

–Quina és, en la globalització cultural,

la influència dels nord-americans? –L’americanització del món ja va ser de-

nunciada com una cosa perillosa des deprincipis del segle XX. Crec que hauríemde copiar tot allò bo que tenen, que ésmolt. La cultura del segle vint no s’enténsense els Estats Units. La seva aportació haestat enorme, rica i viva en tots els camps.Però molt especialment en la literatura, elcine i la música. El cine americà va ser elmillor junt al francès en l’època daurada.Avui en dia és dels pitjors del planeta.

–Com influeix al seu treball la globalit-zació cultural?

–Jo he rodat pel.lícules a Espanya, Portu-gal, Estats Units, França, la República Txe-ca i en els meus equips sempre hi ha hagutgent de moltes nacionalitats.

–Paul Schrader em va dir que el cine es-tà perdent el seu pes perquè els mitjans decomunicació en general s’han convertit enels ‘cuentistes globals’. Hi estàs d’acord?

–El cine perd ‘pes’ perquè s’ha convertiten una fàbrica de videojocs. Els mitjans decomunicació estan fent el joc al poder enser l’arma clau per crear un nou tipus deciutadà ignorant, estúpid i manejable. Ai-xò és la fi de la democràcia.

–Quin creus que és avui el paper delsmitjans de comunicació?

–Avui no tenen cap paper. Fa bastant quehan perdut els papers. Estan al servei de

grans conglomerats econòmics i polítics.Els diaris llegibles es compten amb els ditsd’un monyó. La televisió, avui per avui, ésil.legible. L’analfabetisme de la televisió ésel pitjor de tots. La televisió és un mitjà fan-tàstic que és utilitzat pel mal la major partdel temps.

– Què esperes com a individu dels mit-jans de comunicació en general?

–Que estiguin al servei de la societat, do-nant informació veraç i contribuint a l’e-ducació de les persones.

–Creus que Europa forma part d’aques-ta globalització cultural?

–La globalització és un major contacte iintercanvi entre les cultures, no necessària-ment l’homogeneïtzació.

–Et sents europeu? En què?Em sento europeu en la mesura que Eu-

ropa representa encara, no sé per quant detemps, una cultura de la diversitat. Em fasentir orgullós que Europa sigui un lloc onla pena de mort no existeixi. Per mi, Euro-pa és Shakespeare i Cervantes, Voltaire iDiderot, Balzac i Chejov, Picasso i Matisse.Europa és clau en el disseny d’un nou món,amb unes relacions culturals i socials basa-des en la justícia i la solidaritat.

–En quina mesura creus que tot aixòens afecta a nosaltres, espanyols?

–Tots estem inmersos en una aventuracomuna. Els espanyols hem fet un paper

molt negatiu respecte el projecte europeu,alineant-nos amb el més ultradretà i retrò-grad del món actual.

–Som una potència en ‘premsa rosa’.Com ho veus?

–Em repugna. No llegeixo aquesta mer-da ni en el tren, ni a la platja. Hauria d’estarprohibida. És un atemptat a la llibertat i a lacultura.

–Què li demanes tu a un polític espan-yol?

–Que sigui honrat i progressista. Que espreocupi menys de la foto i de la seva imat-ge. Que parlin com a persones, no com apolítics. Que no repeteixin totes les frasesque diuen. Que compleixin el què prome-ten. Que es barregin amb la gent real i pas-sin menys temps en les seus dels partit, ple-nes de gent rara.

–Quina imatge tens de Maragall?–Molt bona. Tan bona que a vegades no

sembla un polític.–Com a ciutadà, què penses que hauria

de fer la política i els polítics per no ser unacosa ‘a part’ de la gent?

–Abans que res, vigilar perquè la demo-cràcia no es degradi i es desvirtuï. Desprésde segles de guerres i massacres, això éstot el que hem estat capaços d’inventarper conviure. No és perfecte, està moltlluny de ser-ho. Però en comptes de tre-ballar per destruir el què tenim, hauríemde treballar per perfeccionar-ho i desen-volupar-ho. Estem només en el punt departida. Encara que molts partits i polí-tics no tenen el menor interès en tractarles qüestions fonamentals. Estaninstal.lats en la misèria de la política quo-tidiana i no hi veuen a llarg termini.

A més de guionista, és pro-ductor, tant de cine com de televisió. Actualment treballa en tres projectes,un d’ells amb un guió deJuan Marsé. En aquesta entrevista, feta per telèfoni correu electrònic, assen-yala sense complexes elmal ús de la televisió.

crònicadelcanvi12 8 de novembre del 2003

Margarita Rivière entrevista

Fernando Trueba

Jaume Badia

El Canvi almeu país

“Al meu país em sento en terraestranya” diu un vers de Fran-çois Villon, poeta francès del

segle XV. I això és precisament elque he tingut la impressió, durant23 anys -massa anys per una vida-que pretenien que sentís corifeusdel partit-règim que ens ha go-vernat i atenallat. Al meu paíscom en terra estranya, a la mevacultura com si fos forana, alsmeus gustos com si no fossin ge-nuïns o propis, a les meves ideespolítiques com si no hi cabes-sin... buf! quant de sectarisme,quanta apropiació, quanta inne-cessària exigència d’explicacions!El meu país, el país del qual jo emsento i vull ser ciutadà, necessitaun canvi. El necessita, el canvipolític, perquè també aquí lameitat dels habitants han estatvistos políticament com una cosauna mica estranya, com una nosamal impostada, com una suporta-ble relació cost-benefici. Massagent hi era però no n’era, segonsells. Perquè el meu país, el paísque m’acull, té una doble moralmolt estesa. Tot ben repartit, pe-rò no gaire barrejat. Tothom tédrets, però uns tenen un dret mésdret. El meu país necessita uncanvi. Necessita, per dir-ho moltbreu, deixar de ser convergent perser efervescent. És una manera dedir que tot allò que ha estat in-trospecció defensiva ha d’esdeve-nir explosió generosa, permeablei porosa. Mai com ara havia sentiti defensat que els polítics no sóniguals, que les polítiques sónmolt diferents, que les ideescompten. El que està en joc el dia16 de novembre és que Catalunyaguanyi la normalitat o que els lli-bres d’història puguin acabar in-cloent una frase impossible: a Ca-talunya, després de quaranta anysde franquisme, n’hi va haver tren-ta-cinc de pujolisme. Diu en Pas-qual Maragall que d’aquí a un pa-rell d’anys ens en farem creus. Me-’l crec. Crec que ningú no pot ima-ginar-se, avui, la dimensió desco-munal de tot el que pot i ha decanviar. Perquè 23 anys poden es-biaixar tant el camí que semblique només n’hi ha un. Poden ferque generacions senceres no con-cebin que hi ha altres móns. I unaaltra Catalunya és possible. Co-mença el 16-N del 2003.

“La televisió és un mitjà fantàstic utilitzat pel mal”

“Tinc molt bonaimatge de Maragall, no sembla un polític”

Se sent ciutadà del món, no podia ser d’altra manera. Madrileny, 48 anys, ha dirigit 11 pel.lícules, entre les quals‘Belle Epoque’, que va guanyar un Oscar el 1992.

“Els mitjans fan el jocal poder quan creen un individu ignorant”

www.maragall.org