Capd4ra-Cala Rajada Abril 84

CAP VERMELL - 2 -

portalet

particularment, no en necessit de clavegueres". La frase no ens agrada.No ens agrada gens ni mica pel que té de radical i de conservadora, i perquèno és solid3ria amb la comunitat. Com tampoc ens agraden altres que hem sentides,de que "ells no pagaran".

Som conscients de que els servicis s'han de pagar. Tots formam el pobl e .

i és utdpic pensar que tot ens ho donaran fet, com a plogut del cel. Les cosesles hem de fer -o pagar- entre tots, perqu6 tots ens beneficiarem d'elles. Nohi ha volta de fulla. No hi valen emperons.

Ara bé, tampoc ens agrada que ens enfloquin una carta amb una quantitata pagar. Aixd també té molt de radical i impositiu.

El primer volem informació. Informació. Informació sobre què és el que pagam,quins criteris s'han seguit en el repartiment, qué és el que ens paguen i quèés el que pagara nosaltres; quan hem de pagar i com; si lo escrit a la carta éstot o encara hi ha Biés. I moltes altres coses.

Necessitam informació. I que no es digui no saben com informar-nos, queper fer-nos sebre la recepta s'ha trobat la forma.

La manca d'informació fa néixer els dubtes i comencen els murmuris; i aquestsredolen i redolen fins a crear la confussid.

Després gue no es digui que el poble no és solidari amb l'Ajuntament. Laprimera gala de insolidaritat ha estat la improvisació d'aquesta carta. Aixlde clar.

Esperar que els homes que el poble ha votat tenguin e/ silficient sentitcomú per mostrar-nos le saviesa de sebre rectificar.

El poble espera informació. Res més que informació.

CAP VERMELL -

mallonsHan començai. Le.4 o.a/z.ez de wneja-

smolt rio, Capdepe/za. Eez pAopielaAizheM de pagail ei 40 %. Paizeix que eipe4upo2. ha quedat en deve/lA 116 mi-

-L1 Am. númeitoz, ftezutta queei pale en paga/z.d iv-2.z 70. AixdtazIani méA deZ 40 peR,

PERE BONNIN, 7uncionaJú. de L'Ajuniament:

Efectivament aquestes obres leshan de pagar: un 50 % l'Administració,un 10 % l'Ajuntament i un 40 % elspropietaris. Concretament els propieta-ris han de pagar 72.152.428 pts. Quanes va estipular aquesta quantitat espartia del valor real del pressupost,si llavors s'ha rebaixat ja sortiràen el seu moment. Hi ha moltes cosesque no entren en el projecte i es miraràde combinar una cosa amb l'altra; ique en haver pagat la contribució espe-cial no molestem gaire més la gent.

¿No ha Atii.a.t. .inAmmacia

Això va estar exposat al públic.Les cartes volien donar la noticiade que ja començaven les obres, peròla gent s'ha fixat en lo que ha depagar. Un repartiment sempre és dur.La carta només parla del total de laquota a pagar. Potser sigui convenientrecordar els mòduls que conformen agues-ta quantitat:

De lo que ha de pagar cada propie-tari

50 % segons els metres cúbicsedificables. Surt a 6.metrescúbics per metre quadratde solar. Són 22'925 pts.per metre cúbic.

35 % segons la superficie edificada147'434 pts. per metrequadrat edificat.

15 o segons els metres linealsde confrontació amb lavia pública (sigui casao corral). N'hi ha quedonen a dos carrers. Són661'047 per metre linealque dona a la via pública.

Estam a la disposició de tothomqui vulgui informar-se.

RecoAdant que va po4aAen ecena ei gAup gaetei de teatite"Ez Muz4oi", "Moita Aina poc. do-

•Lie-'t.6", hem voigui. conveizzaiz. ame. enRATEL VIVES, di/tee-to/a. de, gitup, zo.e.fte.ei ,3eu pÆe.-e.nt. .L iez pewective,s de

Les obres que aquest grup haviafet fins ara eren més completes i molttreballades en quant a decorat, peròaixí i tot no aconseguia estimularl'espectador, eren obres fredes; pertant vàrem decidir canviar al nostreestil tan recercat per una altre menysfort i més senzill, en el que el públicpgués trobar un entreteniment graciós,que participAs un poc en l'obra. Apesar de tot "Molta feina i pocs do-blers" no és tan senzilla com pareix,perquè els papers a respresentar sónforts i demanen moltes hores d'assaig.

"Es Mussol" està format per unsdotze actors -fixes i altres que nopoden participar en totes les obres;aquest podria esser un dels problemesamb els que ens trobam més sovint.Tots sabem que el teatre hauria d'esseruna col.laboració entre joves i yells,però no és així. Ha quedat com unaactivitat només de jovent, els majorsno hi participen.

En quant a les Perspectives dela nostra agrupació, podem senyalarque seguirem treballant per aconseguirnoves obres i fer del teatre un actecultural molt nostre. N'estam satisfetsdel resultat de la darrera obra i tenimganes 'de seguir endavant.

Actualment no hem trobat cap obranova, per6 seguirem cercant i l'hivernque ve "Es Mussol" tornarà a actuar.

(passa a la pàgina següent)

CAP VERMELL - .4 -

(ye de la página anterior)

Ei m pa4aiL comehtdvem, ame_i/zonia, io que -tante.s vegade.,3 hem ecoi--tat pei.3 no,s-tizeA ca/7./LeA: que en ei"DLscount-Regoe de Capdepercah4.1 an /e.ina culianencJs... Ei ,seu

70a4S ORELL, no ha vogatun pa/tea d'aciaizimenbs.

No és que me picas per lo quediguéreu a Cap Vermell, sinó que vaigtrobar que no era exacte. La centrald'aquest negoci està aquí. Tots elsimposts d'aquest negoci es paguen aCapdepera, i tenim negocis a Son Serve-ra, Cala Millor, Cala Bona, Arta iCala Rajada, però la central esta ubica-da a Capdepera.

Si agafau tota la resta d'empresesgrosses de la zona, o eivissencs, oartanenc, o petrer, o d'all on sigui,però de gabellins és un tant per centmolt baix el que ocupa llocs de respon-sabilitat. Jo crec que això té unaexplicació si s'analitza: la gent quevenia .a demanar un lloc de treballno estava preparada per a ocupar-lo.Lo que no pots fer mai és carregar-te el negoci (un negoci és de tots;la realitat és que la part més petitaés la del propietari) per por d'esserun poc racista, per dir-ho d'aquestamanera. Això no obstant, del grup quefa feina entre Son Servera, Cala Millor,Cala Rajada, Arta i Capdepera, quesom 28 comptant-me a mi mateix, n'hiha set que viuen i estan empadronatsa Capdepera.

Llevat de la Residència de Vellsd'Arta, jo no hi he gastat un duroallà, en canvi aquí passaren les 300.000pts. que m'hi vaig gastar. Tots elsgrups que han vengut aquí sempre hantrobat; i no una llimosna ni llevar-los de davant.

Si anal¡tzes, començant per SaFont de Sa Cala, que hi ha el Carolina,acabant per l'Agulla, que hi ha elBella Playa, i analitzam tots els altreshotels i miram d'on són els dirigents,i veus la gent que tenen... i el 99per cent dels propietaris són gabellins.I agafam Leonor Servera, comerç sícomerç no, seran inqueros, seran pe-trers, seran d'allà on sigui, ciutadans,però de cada cent un és d'aquí... ¿és

aixi, o no? Llavors dius: ¿per quinaregla de tres s'han de fixar en mique som petitet devora tots els altres?

També em demanaria, si es podiasebre: tots aquests empresaris quetenen 40, 50 6 60 obrers, si hi vanper un futbol, windsurf, per lo quesigui, Zel seu pressupost al cap del'any (que és ben segur que tenen mésbeneficis que jo) arriba a lo que johe donat?

Hi ha un altre punt. I és quejo, quan estava de cap de compres d'unhotel, espavilant-me molt, aconseguia

comprar amb la llista dels preus dePalma. Perquè els majoristes de Palma,quan vénen a Cala Rajada i Capdepera,venen entre un 10 i un 12 més car.Quan noltros vàrem obrir, aquests preusquedaren regulats. Si noltros tancassimels preus de les botigues es tornariendisparar. A tot Europa les superficiesde venda petites són com les meves;les petites. Es va a fer cadenes perglobalitzar compres, per donar un preubarato en el mercat. Jo no he fet resperquè desapareguin les botigues; defet m'interessa, fins a un cert punt,un competència. Per donar els preusque don, els servicis que don, tenca mester una rotació de mercaderia.Si hem fet mal a mitja dotzena, hemfet bé a un caramull de gent. Aixòhavia de venir; si no l'hagués muntatjo ho hauria fet un altre. A Cala Millor69 botiguers es tiraren contra mi iem proposaren que jo els vengués aells al preu que jo detallava al públici jo tancar el negoci...

Finalment vull dir que la majoriade la gent del poble, tenen la sevapensió, el seu bar, el seu restaurant,el seu propi negoci. La gran majoriadels joves preparats no van a cercarfeina, treballen en el negoci familiar.Com que Arta és un poble dormitori,els al.lots han d'estudiar fins méstard perquè no tenen on anar a ferfeina. I quan necessites una ma d'obraun poc més qualificada (aquí tenc dosmestres d'escola fent feina; a mi meva molt bé tenir una ma d'obra tantqualificada com aquesta) la de Capdeperafa feina en el negoci familiar. A mim'interessaria més gent d'aquí; queno hi hagi problemes de trasllats.

ha començatRoses. Per()han sabut lounes cartes

PLAÇA DES SITJAR CAP VERMELL - 5 -

2122229511 All que tothom trobava tan necessa-ri, la canalització de les aigües,el 20 de marc en el carrer de Sesmes de dos han quedat tallats quanque els tocaria pagar. S'han repartitamb la quantitat que ha de pagar

cada pripietari i a l'Ajuntament hi compareix

més gent que mai.

SOCIODRAMA El divendres, 30 de març, el nostrecompany Mateu Gili, posá en marxa

unes sessions de socio-drama a la Casa de Cultura.

PATRONS Dins el camp de la Formació Professionalque duu a terme l'Institut Social de

la Marina, es ve desenrotllant a la Casa delMar un curs de Patrons de Pesca Local. Si vabé, podria esser que després se'n fes un de Pa-trons de Pesca de Litoral de Segona. Per a mésinformació dirigiu-vos a la Direcció Local del'Organisme.

CARA La que tengué el nostre amic Francesc VivesBisquerra (foto Vives). Com sabeu resideix

a Tenerife. Com que volia viure el Carnaval d'a-prop, agafá un cartó, hi escrigué amb lletresven grosses "Prensa Gráfica. Baleares: Cap Ver-mell" i l'aferrá a la seva máquina fotográfica.La policia ii obri lloc i ja el vos teniu enprimera linia. N'está tan satisfet que mos haenviat el cartó, una foto i una llarga crònicad'aquella festa. Enhorabona, Francesc.

CASTELL Pareix que la proximitat del primeraniversari del traspás de la propietat

del Castell al poble ha deixondit els membresdel Patronat. Esperem que, com més prest millor,donin entrada i reparteixin responsabilitatsa tots els gabellins que en vulguin esser; aixíserá realment "del poble".

CC.00. Els afiliats i simpatitzants de ComissionsObreres de Capdepera celebraren, el dia

7 d'abril, una Assemblea Congressual.

SA GAVELLA Dia 5 de maig el grup local volaráa Madrid per gravar la seva participa-

ció al programa de T.V.E. "Gente Joven". Probable-ment els podrem veure el dissabte dia 12. Sort.

CANS Han estat protagonistes aquestes darreressetmanes. Uns perquá han fet matx entre

les ovelles, altres perquá han atacat a personesi altres que, amb gran disgust del propietari,han acabat penjats.

TREBALL Comença la temporada; comença la lluitaferotja per tenir un treball. Uns perquè

és l'únic per mantenir la familia, altres perquépoden tenir un "plus" del que és dificil renunciar.quan s'hi está avesat. Aquí no hi valen solidari-tats... Per tant, s'accepten les condicions quefacin falta i grácies.

.1/

eam ,

LLADRES No, no ho hem copiat de qualsevol altremes; i si no, demanau-ho al qui li han

robat els animals, o al qui li han foradat lateulada, o guaitau a la sagristia del Castell.

NETEJA Com ja vos haviem anunciat, els alumnesde tercer de BUP d'Artà netejaren l'Agulla

el 20 de marc demanti.

TEATRE Els dies 16, 17 i 18 de març el gruplocal de teatre "Es Mussol" representá

l'obra d'En Joan Mas "Molta feina i pocs doblers".Com sempre passa en aquesta classe de teatremenor, la gent riu les grácies que es veuen venird'una hora enfora. Els actors estigueren moltmillor que l'obra; creim que els papers es repar-tiren amb molt d'encert. hem si el grup posael nivell d'aspiracions un poc més amunt.

També els al.lots- de S'Alzinar omplirenel teatre, dia 12 d'abril, amb un espectacled'ombres xineses, ballet i l'escenificació d'unarondaia "En Toni mig dimoni". Una vetlada moltentretenguda per recaptar ajudes per al viatged'estudis dels majors.

LLOCS DE VENDA:

- Els dos éstancs . de .Capdepera.

- Llibreria l'Orient.

• Llibreria Escolar.

- Llibreria Cala Rajada.

- Llibreria Quart Creixent. Ciutat.

PER QUE es fan crides a Capdeperasi ningú les enten ?

PER QUE

PER QUE

PER QUE

/quan els al.lots feien netal'Agulla només hi havia unprofessor ?

no tothom qui recepta pren ?'I. .44--

,ha que tenen la coa de•t pallai no se'ls encen ?

CAP VERMELL - 6 -

&leimos aliadosDes Pastor de Son Perdiu

Sa merda, com comprovam,és cosa que fa pudor.S'ha d'evitar sa brutoramb un bon clavegueram.Ara amb aquestes estam,ses obres ja han comen gat,i ja mos tenen al cattot es Carrer de Ses Roses.Mirau lo que són ses coses:roses i merda han mesclat.

No importa esser llargs de vista \

per treure sa conclusió-tant si ets pobre com senyor,com si ets manobre o ets artista-que pot resultar molt tristas'hora fatal de pagar.Ja han comen cat a arribarcertes notificacionssense més explicacionsque lo que s'ha d'abonar.

MOR?" NO

Pizoundament 292.122e

coab:_x_e_A que ia montpeAd no dei tot peA a tu.,

no pe-' a -tu, maidonc6 mo/tt peAtany a -ea vida.

ea ei isentiA totaiment ia vida dint/z.e teuencaAa teni/z.--ea a ia Leva md

jugaA un poc ame eia,com ei tea daAAeA coit rìth de,3itjat

en ag-A.i.A e.L u.tbsenti.J1 que dei tot e6time,

i en .P.a morct/e/z-,ie ia /film de -ea vida. '----

Platea

LA SALA CAP VERMELL - 7 -

EXTRACTOS DE ACUERDOSDEL

AYUNTAMIENTO PLENO

Sesión ordinaria del día 1-Marzo-1984

Vista la delimitación de las zonasde dominio público de las playas deltérmino municipal, efectuada por laJefatura de Costaas, el Ayuntamientoaprueba el pliego de condiciones parala contratación de los elementos tempo-rales de las playas.

Para la Oficina de la PolicíaMunicipal, en Cala Rajada, se apruebala contratación temporal de un auxiliar.

Son aprobadas las modificacionesintroducidas en el proyecto de electri-ficación de la Autovía Juan CarlosI, según los informes técnicos.

A la vista de los informes técnicosemitidos en el expediente, se apruebala recepción provisional de la urbani-zación Na Llarga.

Se deniega una solicitud parainstalar un tobogán en la playa deSon Moll.

Es aprobada una subvención paragastos de equipamiento del Instituto"Llorenç Garcias i Font", sito en Artá.

A propuesta de los miembros dela tercera edad, de Cala Rajada, seaprueba hacer gestiones ante la Comuni-dad Autónoma de las Baleares, paraque la Residencia pase al Ayuntamiento,si es posible.

Se autoriza a la Compañia Telefóni-ca para la instalación de varias cabinasen el término municipal.

Para un mejor funcionamiento delservicio de recogida de basura, seaprueba una circular que se ha de repar-tir a todos los vecinos, para una mejororganización, contando con la colabora-ción de todos.

Sesión extraordinaria del día 7-Marzo-1984

Para la inclusión en el Plan Provin.cial de Obras y Servicios, se solicitaayuda para los siguientes proyectos:pavimentación asfáltica del camino

de Son Jaumell, ampliación cementeriomunicipal y pavimentación asfálticade la carretera de Son Moll i Es Carre-gador.

Para la defensa de los interesesdel Ayuntamiento se nombran Abogadoy Procuradores.

Como auxiliares de la PolicíaMunicipal se acuerda la contratacióntemporal de los mismos que ya fueroncontratados la temporada pasada.

Sesión ordinaria del día 5-Abril-1984

Se acuerda consignar 5.000.000de pesetas para las fiestas patronales.

Se acuerda solicitar del ConsellInsular de Mallorca la redacción deun proyecto de señalización del crucede las carreteras de Es Carregadory Font de Sa Cala.

Se aprueban los presupuestos parala redacción de los expedientes decontribuciones especiales para losproyectos de asfaltado de calles enCapdepera y dotación de servicios enCala Ratjada.

Se adjudia la explotación temporalde las playas de Cala Mesquida i CalaAgulla.

Se solicita una subvención a laConsellería de Turismo para el saneamiento de Cala Agulla.

Se aprueba el cambio de día paralas sesiones ordinarias de la ComisiónMunicipal Permanente, que en adelanteserá los miércoles..

Son aprobadas algunas modificacio-nes en el proyecto de saneamiento deCapdepera.

A propuesta de la Comisión deGobernación se acuerda contratar acuatro personas más como auxiliaresde la Policía Municipal, para la tempo-rada turística.

Asimismo, y a propuesta de lamisma Comisión, se aprueba contratardos obreros no cualificados y un elec-tricista.

Se deniega la solicitud de laCompañía Telefónica para instalar unlocutorio en una zona verde de CalaLliteras.

PATRONAT DEL CASTELL CAP VERMELL - 8 -

Amics Gabellins:Prest farà una any que el nostre Castell, el Castell de Capde-

pera, va retornar al poble. Com sabeu, els antics propietaris deixaren establertun Patronat que cuidas de la conservació i vida d'aquest monument. Una cosa quepareixia senzilla s'ha anat perllongant per distintes circumstancies i fins a ladarreria del novembre no queda constituit el Patronat:

Joan Pascual Amorós, Batle de Capdepera, President, Jeroni Juan Siquier, Regidor de Cultura,Marce1.11 López Sirer, Regidor, Pere Melis Garau, Cambra AgrAria, Joan Garau Flaquer, Confrariade Pescadors, Joan Llull Estades, Col.legi S'Alzinar, Pere Montaner Alonso, Conselleria deCultura, Erika Nieper, Associació de Veinats Costa de Canyamel, Climent Garau Bordoy, Associacióde VeYnats Torre de Canyamel, Joana Colom Brunet, Associació de Veinats Sa Font de Sa Cala,Joan Vaquer Garau, Associació de Veinats "Es Faralló", Joan Espiritusanto Marquès, Associacióde VeInats i Propietaris de Son Moll, i Julia Garcia-Sotoca Oliva, Secretari del Patronat.

Potser la nostra falta d'experiència en aquestes tasques també ha ajudat aque el nostre comengament fos pausat i prActicament ens haguem trobat amb el primeraniversari damunt.

La nostra major il.lusió, com ho estam segurs de que ho és de cada un de vol-tros, és començar les obres de restauració i, al mateix temps, llevar la cendraque tapa el caliu d'estimació que tot gabelli sent cap al Castell. Pere) no volemque la pressa o la popularitat facil ens faci fer desbarats dels que prest o tardmos n'hauríem de penedir. Jo s'ha fet un projecte de les obres que semblen mésurgents als tècnics i un pressupost d'entrades i sortides. Quan aix3 estigui aprovatposarem fil a l'agulla, vos informarem i vos convidarem a cercar ajudes (que tambémos faran molta falta).

Precisament perquè mos comprometi més, i amb la convicció de que llavors javos pódrem oferir dades concretes, hem organitzat, amb motiu del Primer Aniversari,aquests actes:

411

riments que mos volgueu fer arribar per a minorar el Castell. ---. . .IINIMPICallglerkt54,114,VAilt1;111r1:i.1147:t1.1/e4'■:Al-Z • ,

.

tomuswaistaij:•

írártaaitf r 4!,60 Miorym io• ••'• • —

ialltiMiliI~Colge*ni: • 7' .=014w

oinww

els sugge-

Divendres, 11 de maig, a les 9 a l'Església del Castell: Els Blauets de Lluc.

En aquests actes vos oferirem la possibilitat d'aportar .n vostra ajuda econd-mica. També estam mirant la manera de crear un grup d'Amics del Castell per obrir

Hem convidat els nostres poetes a participar en un homenatge poétic al Castell

Dissabte, 5 de maig, en el Teatre: Els Grups Gabellins canten el Castell.

Dissabte, 19 de maig, Aniversari del retorn del Castell al poble,a les 6 de l'horabaixa, a l'Eslgésia de Capdepera,concert de l'Orquesta Simfónica de Palma.

Dissabte, 26 de maig, en el Castell: Recital de Els Valldemossa

com més millor la participació en una causa que és de tots els gabellins.

i esperan? poder-lo tenir prest a punt.

Con fiam que tots mos podrem trobar en aquests actes i agrairem tots

416051MOrvonemos

Per la pau araCAP VERMELL - 9 -

FER O SER

Hi ha en la vida una opció fonamen-tal: fer o ser. Fer coses a les totesper omplir un gran buit interior ointentar esser persona amb tot elle)que suposa.

Un dels mals del nostre tempsés sentir-se desarrelats, sense tocaren terra, sense lloc segur, fora delseu ambient. Es com passar sobre lavida, perdut el sentit, allunyada ladressera, anant d'aquí d'all3 a lamercè dels vents.

Viatjar, fer experiències, somier- ,caminar depressa sense un punt estable,és com viure a mitges i no arribara trobar l'encant encisador de serpersona.

Cal optar. No es pot viure enun estat permanent de indecisió. Aixdens faria uns sers inacabats, neutres,sense vida positiva, produint una ambi-güitat desorientadora capaç de recrearun fort conflicte existencial.

L'home, venturosament, no és unrobot fred i autom3tic, ni un espectadorpassiu dels drames humans, ni un elementandnim del grup, ni una simple baixad'un exèrcit, ni un llit d'un hospital,ni un artefacte de la maquimiria delconsum, ni molt menys una triste là-pida d'un cementen.

L'home és un ser que es defineix,es reconeix i es realitza en la sevaopció fonamental de ser persona indepen-

dent, creativa, original. Davant lessituacions conflictives, ambigües,cal emprendre un camí, dir la seva,seguir endavant...

Hem de desvetllar-nos, sentir-nos responsables, seguir la ruta deles conviccions encara que els ressen-tits de sempre posin el garró de laseva brutor dins el nostre quefer decada dia. Entre tots podem aconseguirun món més pacific, més constructiu,més eficaç, més amable, més acollidor.

Gregori Mateu Estarelles

HEM FET AQUEST NUMERO:

Joan NebotMari-Germa MelisJoana ColomJaume FusterBiel PérezM4 Antdnia NadalMaria VivesPep TerrassaAni MuñozJoan M. RosaGregori MateuMateu Gili

Boiled de l'Obra Cultural BalearCapdepera-Cala RajadaABRIL 1984Carrer d'Es Port, 43 - CAPDEPERADipòsit Legal: P.M. 497/80Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.

LluciA SirerColoma MayolManuel LópezAntónia García

Els articles publicats en aquestarevista expressen ónicamentl'opinió dels seus autors.

‘&4„.." 14,444,444.,c,e41-‘41:•

ENTREVISTES CAP VERMELL - 1,0 ,CAP VERMELL - -

jOui aixd d'E,) Sind-icat; un veia una gotiqa, peno' io de _áindicat...?

Aixa es va començar com a "Sindica-to Agricola Católico". Era una societatper a ajudar els pagesos.

jOai ho va comencaa?

Hi ha documents que en parlen.Uns quants homes, un d'ells era l'amoEn Toni "d'es magatzem", tenguerenuna junta per mirar de fer aquestasocietat en el Cafè d'es Sindicat;all era una cafa. Abans hi havia laSociedad de La Palmera, que era del'obra de pauma i comerciava amb farina;duien abonos i paumes, per() va acabar.Es veu que quan el poble esta redóno pensa en quan ha tengut fam.

jCiun any e.,3 va caeaa aqueJA cat?

L'any 1.919, fa 65 anys.

2Eaa una e.p.deie de mayaLzem...?

Va començar en aquesta casa queté el portal redó, a Sa Creu, que esdiu Ca'n Riera. Aquest va esser elprimer lloc on el sindicat va tenirel local; un local llogat, un any odos. Després es va comprar el localactual, que era un cine. Mestre PereAntoni Tacó, que era soci del sindicati al mateix temps batle de Capdepera,en temps de la dictadura d'En Primode Rivera, va comprar el local perdesprés cedir-lo al sindicat. El vacomprar a l'amo En Pere Joan Bibi.

Acaba de morir una de les iAtucions més antigues de Capdepera,"Es Sindicat", l'antic "Sindicato .icola Católico de Capdepera" fundatl'any 1919. Després d'uns mesos de btes i rumors pareix que la societates disoldra. En foren els fundadors:Joan Moll Garau, Macia Mas [lunar (capella),Joan Morey Cursach, Joan Ferrer Massanet, Ja_ Carrió Sureda, Miguel Cursach Amorós, AntoniFlaquer Riera, Bartomeu SuMer Salas, Antoniom Adrover, Esteva Melis*Massanet, Pep Calden-tey Terrassa, Joan Moll Sirer, Pep Serversamer, Pep Vaguer Tous, LluciA Serra Ferrer,Tafol Sureda, Mateu Massanet, Miguel Carribll, Andreu Tous Sureda, Rafel Vives Servera,Bartomeu Terrassa, Miguel SuMer, Bartomeu Maset i Joan Font Gili.

Hem conversat una estona amb darrer qui ho ha duit, En Biel Alzina. ''Bunyol"

2-4-L4/1-e/0

.etL■e/VI'L'e.,Pt4effra/74j ./

-

/a/Ce 41/14 -

//rZY*14

- - - -

_

_ _ _ _42e-o-v-4

107 ,eloe-oti %/,'"

e,e4e4Ata,

ëdi .1ziljFragment de lrimera Acta del Sindicat (1919).

¿Quant de soc..i_,5 -tenia aque-o

En va arribar a tenir 345 8 360.

jLe pa4Inc-ipat6 act41v.ita.t?

Eren agrícoles. En aquell tempsno hi havia turisme; sols hi haviala mar i l'agricultura...

jaa una e6pècie de coopeaaLiva que compaava qdneae 41 et comeaciava?

Exacte. En aquells temps no esparlava de cooperatives, tot eren sindi-cats agrícoles.

¿Corn deia Ca-Li-tic?Perqua el Rector que hi havia

llavors hi va contribuir i era socidel Sindicat. Va fer feina per muntar-lo i per donar-li un to cat8lic;donaren aquest nom.

jfiaa, e_63 daaaea,3 enzp4, qu41na activadt rivia?

mateixa.La Seguia comerciantamb els productes del camp. Passa quel'any 42-43 es varen dissoldre els"Sindicatos Católicos"Agrícolases feren cooperatives. Es feren unsestatus nous basats damunt els yells.Després del Movimiento hi va haverun període en que es feia poca cosa,no funcionava gaire.

2En aque/st moment_ /3'ha diii.sotta ia ,soci.tat?

No s'ha dissolta. Esta inactiva.

¿Segueix havent-h41 una lunta?

Si. El President és En Mateu Coll,el Secretari En Biel Alzina i el Treso-rer En SebastiA Melis.

jOuani de isoc-i L actuaimen.t?

N'hi ha uns 119.

jActuaiment donava pea vivae-hi?

Sí, hi podia viure una familia,per() no podia comprar un video ni anara Barcelona o a Madrid al futbol...

jEi gad: ho duia que ho te-La corn a teogai_ea?

El qui ho dur hi té un tant percent damunt el gir que fa la cooperati-

(passa a la pAgina següent)

A

_1 e:e

-4141-44-t-e_guset.ya _Wea-fri4 .0_ . 1444e4(

1a4 aleid4 aPi/

CAP VERMELL - 12 -

(ve de la pAgina anterior)Va; llavors té la botiga que és perell, el detall és per ell. El sindicatva comprar la tafona de Son Terrassaper a fer oli per als socis. Varenveure que no rendia, que havien decanviar la forma de fer oli per poderfer la competéncia a les tafones naves(era molt antiga: amb una biga aplanavenels esportins). No va anar bé i latornaren vendre.

2EL ,supeA-meneal.6 voí han peitjadi-cat.?

No. A nosaltres 1 1 únic que ensha perjudicat ha estat l'agropecuéria.Ens perjudica perqué lleva feina alSindicat.

21/i ha poiitique?

No, aquí no hi ha política. ElSindicat no ha tengut mai política,hi ha cabut tothom, tant si han estatcom de l'altre no els han dit res mai.

20ain V veiz ai

El futur és que si aixe, no marxas'ha .de dissoldre. Hi ha un edificique és de la societat. Quan se va com-prar en pagaren 30.000 pts. Varen ferunes accions: pels qui menys podien,deu pessetes, i pels qui més, mil.Aquestes accions s'amortitzaren. Elsestatuts diuen que una ve.gada que esdissolgui ha d'anar a obres socials.Aix ha d'anar a l'Ajuntament.

2e4 qAan ioca?

Era un cine, té quatre aiguavessos.

DURANT EL MES DE MARC...

Han nascut:

Marcos Martínez Páramode Marcelino y M 4 del Carmen.

S'han casat:

José María Fresneda Ramosamb M4 del Carmen Zarallo Cruz.

Han mort:

Antónia Moll GiliIsabel M. Terrassa ObradorMargalida Forteza BonninMaria Esteva FernándezMargalida Alberti NebotMaria Pascual FerrerBeatriz M. Rexach Muntaner

Encara hi ha la barra on penjaven lapatalla; també hi ha els "palcos".

2L'4juniamen.t. ha 4i, quaique qo-

¿Lo?No. Noltros ja hem parlat amb

el Batle. El que passa és que noltroshem hagut de fer gestions amb Hisenda.

¿No hi ha ezpeRance's de queoi?.?

Si no en surt un altre no, allno pot estar sense funcionar. Hi hallum, s'han de fer les clavegueres,s'ha de pagar una contribució...

¿La unia, eLo wc-bs, hi ez.tan d'acoAd?

Si, els socis hi han d'estar ala força, perqué ells pagaven una pesse-ta per esser socis, d'entrada, i notornaven pagar. Varen començar peruna pesseta, després pujaren a un duro.Si aixal torna a l'Ajuntament, al poble,s'ha fet una bona operació. Un operacióque pot fer história.

& una 4aLi341cció podeA acogait caAa atta,

Si, si.

211i voieu VegiA quaique co -sa

172-é-6?

Noltros hem parlat amb el presidenti amb la junta; ala es farà aviat.L'Ajuntament hi té interés. Volem quees digui, i aixe) ha de constar en acta,"Centre Cultural d'Es Sindicat".

MONÓLEG AMB L'ESTEL DE EAUBA CAP VERMELL - 13 -Ets un mal espectador, Estel.

Et deixondeixes amb l'auba i a aquestahora ja ha acabat tota la tramoia tea-tral. Passes del teatre. Amb aixd,veus, no podem ser gaire amics. Per-6,així i tot, te vull contar coses, quecrpc que són força interessants, perqué,vulguis o no, s'ha posat a prova lanostra "cultureta". Si, Estel, si;he dit "cultureta", amb minúsculesi entre cometes. I el termdmetre hadonat una mesura gla cada dels nostrespreparaments culturals.

Que per qua? Ai, Estel! Es moltdifícil esbrinar-ho. Aquí baix, entrenoltros, no tot el que brilla és or,hi ha molta bijuteria. Per les tevescontrades no passen aquestes coses,néstic segur.

El grup de teatre nostre, faunessetmanes, va posar en escena una obradel nostro -volia posar-li un qualifica-tiu, per-6 m'ho he pensat millor i hoceixaré córrer- teatre mallorquí. Unade les raons que me donaren, quan deci-diren fer la dita obra, fou que alpáblic li agrada riure i passar-hobé, sense maldecaps ni preocupacions.S'ha muntat l'obra. Les reaccions delpúblic, de la majoria del públic, hanestat satisfactdries, s'ho passarenbé, varen riure. Aixd és tot. I ara,qua? Jo, Estel, no vull negar-li aningó el dret a riure, ara bé, queper riure se necessiti l'acudit groser,la frase ordinaria o una tirallongade flastomies, ja són figues d'un altrepaner. No ens estranyi, idó, que eltermómetre, que he anomenat abans,doni temperatures glagades. S'ha ditcada bajanada, Estel, que un no potmenys que reflexionar i les reflexionsobrin el llagrimer. Des de la senyoraque va dir que havia "rigut molt, perquéel teatre en mallorquí és bo per ferriure; ara, per les coses seriosesjo vull el castell", fins al que hadit: "valen més els vatuadells queha amollat en Joan que totes les obresque havien fet abans".

Creus, Estel, que t'engany quanet panl de "cultureta"? I si ho pensesbé, se pot pensar en la normalitzaciólingüística si encara hi ha gent queriu en mallorquí i plora en castell?Per altra banda, analitzant el perqué s'ha fet aquesta obra i els resul-tats obtenguts, veurem el camí escollit

és equivocat per qué el binomi grup-páblic va sofrint una degeneració.Se va degenerant el grup per culpadel públic i se va degenerant el públicper culpa del grup. Qualque cosa pares-cuda al que passa a les families quese van eixorcant per la multiplicacióde matrimonis consanguinis. I aixdés gairebé intolerable. Pel palici pel grup. Sobre tot pel grup, queha de tenir ben clara la missió i elvalor educatiu del teatre.

Durant massa anys el teatre haestat al servei d'unes elites culturalsburgeses i ha perdut els seus podersde lliure celebració col.lectiva ila seva eficAcia social. I entre nosal-tres molta culpa d'aquesta degradaciódel teatre la tenen aquestes obres,com la representada fa poques setmanes.Esterilitzants i aséptiques, semblenpensades i fetes per a un páblic d'idio-tes, i no per lo anacrdnic del tema,sinó per la falta de plantejamentspedaegics capagos de crear-li, alpóblic, la necessitat d'una reflexió.

En Josep M. Llompart mos diu:"Si el sainet tenia ambicions modestes,el 'teatre regional' no té cap ambició.Accepta amb alegria les limitacionsmés humiliants. Sap que no es pot perme-tre el més petit intent de dignitatlingüística, sap que no pot plantejarproblemes mínimament inquietants, mini-mament humans; sap que no pot interes-

"(segbeix a la pAgina seguent)

CAP VERMELL 14 -

(ve de la pagina anterior)

sal= a ningá que s'interessi vertadera-ment pel teatre. El sainet tractavaamb amor, amb tendresa, els seus perso-natges; respectava i enaltia la sevadignitat d'homes. El 'teatre regional'els tracta amb tota la crueltat delmenyspreu; vol que tot un poble faciburla d'ell mateix, de les seves cosesmés sagrades i entranyables. El 'teatreregional' és aix6: la suplantació dela rialla moralitzadora per la riallaidiotitzadora".

Encara creus, Estel, que per aquestcaml, que ha emprès el nostre grup

de teatre, pot despertar-li al páblicel sentiment de la prdpia dignitat?Creus que se pot caure més baix quedonar-li al p4bli l'oportunitat defer befa d'una de les coses més sagradesi entranyables, com és el propi idioma?No, Estel, és millor que no diguisres, ja ho sé al que me vols dir. Perd

' si som dur en les meves afirmacionsés perqua m'agradaria que uns i altres-grup i páblic- tenguessin la valentiade fer un examen de consciència sobreel futur del teatre en el nostre poble.

I tanmateix...

Joan Rai

AVUI AMB...LES ESCOLES PETITES

Lés ciutats grans, les empresesamb molts de treballadors, les escolesamb moltes aules,... són males de dura bon cami. Ja diuen que "de lo pocpoc i de lo molt gens". Per això dicque el mal no és nou, ja es coneixiatemps enrere i com diuen per la televi-sió: "El hombre es el único animalque tropieza dos veces con la mismapiedra".

Si observam la història trobaremcom la Segona República es va Preocuparde construir petites escoles, moltesd'elles unitAries (1), lo que evident-ment permetia un contacte més humàamb tots els al.lots. Però, com diuen,"lo bo dura poc", això es va acabaramb "la guerra". Pres les necessitatsbèl.liques varen reduir els pressupostsper l'educació. Les guerres no deixenmés que miskies. Si això no era sufi-cient, el nou règim va enfocar elsobjectius educatius cap a una educacióprivada i controlada per les sevesidees. Amb el II Pla de Desenvolupamentd'En Josep Villar Paiasi es van poten-ciar les escoles de "concentració esco-lar". Això és el que va passar ambles escoles que encara ara tenim ala nostra terra, com és el cas de S'Al-zinar. En elles concentraren alumnes

de distintes zones molt diverses delmunicipi, inclús de la comarca; ambambients molt distints, amb la problema-tica del transport. El transport nofa més que esgotar el nin abans d'arri-bar a l'escola. L'administració nocercava, amb aquestes mesures, mésque unes aventatges econòmiques, esa dir, només un laboratori, només undirector, només un edifici per a unaAmplia zona.

Aquesta diversificació d'ambientsdels infants, fa impossible una millorcompenetració i cooperació entre mestresi alumnes i entre mestres i pares.

Esperem que la nova administraciósigui conscient d'aquesta problemàticai com diuen "no hi ha temps que notorni", torni a les escoles més redu'i:-

. des, allà on el mestre i els nins forminuna petita comunitat i globalitzinl'educació, ja que no crec que es puguinseparar les àrees de la nostra vidaamb fets separats i sense conexió.

(1) Unitária: Actualment són les escales d'unsol mestre amb al.lots de primer fins aquart i, en alguns casos, fins a octau.

llapistinta

tinter

materials per a la riostra hIst6ria CAP VERMELL - 15 -L'ESCOLA PÚBLICA

EN EL

DARRER QUART DEL SEGLE XIX

La qüestió educativa sorgeix quanla societat canvia, quan apareixennous tipus de producció econi)mica.Recordau que és devers l'any 1960 quanla nostra economia s'aboca cap al turis-me; aquest canvi d'activitat productivaprodueix un canvi en el sistema derelacions. Exemples d'aquest canvi:El que abans era un ric i poderós pagèsara deixaria d'esser-ho. Si l'economiafamiliar fomentava l'estalvi, ara vacap al consumisme. Si al nm li demanA-vem obediència absoluta als pares imestres, ara volem que surti espavilat,arriscat, amb afany de.superació, etc.

Si l'organitció escolar hauriad'esser flexible i receptiva, preparantels al.lots mirant un poc al seu futur,la realitat no és aquesta. La reaccióoficial a l'esmentat canvi social nosorgeix, dins el camp educatiu, finsl'any 1970 en que el Sr. Villar Palasidóna a conèixer la Llei General d'Edu-cacle). Per aplicar la llei es necessita-ran un altre grapat d'anys.

Si avui en dia el poder civilés encara feble, tant que dónala sensa-ció de fer les coses amb una gran doside improvisació; exemple d'actualitat:la reconversió industrial; la reaccióabsurda de la dreta davant la LODE;o fets tant preocupants com el copd'estat del 23 de febrer.

Si avui en dia estam en aquestes,¿què no havia de passar en el segleXIX?

S'organitza l'ensenyança primarial'any 1838, quan era ministre d'Estatel Sr. Mendizábal, el mateix que deiaque el seu poder arribava all on arri-baya sa vista des del seu despatx.L'Estat, que llavors estava molt endeu-tat degut a la guerra civil (isabelins-carlins), encarregA la creació d'escalesi el šeu manteniment a dues institu-cions: l'Ajuntament i l'Església.

Aqui, a Capdepera, va esser l'Ajun-tament el que donA les primeres passes.Fins l'any 1876, en que el règim politicno es va estabilitzar, la qüestió edu-

cativa anava aixi com anava. Quan elsliberals estaven en el poder, el mestre

era D. Toni Ferrer (Cofeta); quan gua-nyaven els conservadors, el mestreera el senyor vicari, D. Josep Sureda,que per cert no tenia gaire devoció.

Vet aquí la descripció d'una esca-la: "Una escala pública era un llocon, diguem-ne un mestre, envoltat d'unaquantitat enorme d'infants, i ajudatd'uns mètodes disciplinaris drAstics,propagava la seva pr8pia incultura;I bé anava si les criatures apreniena llegir una mica i sortien de l'escalasense esser victimes d'alguna malaltiacontagiosa (les escales eren, freqüent-ment, el focus de infecció més importantdins la població infantil)". La citacióestá treta del llibre "Escala i Socie-tat" d'En Jaume Oliver. Editorial Moll,any 1978.

Evolució de les dades d'escolarit-zació. Mitja nacional:

Any: 1880 1932 1951 198451'5% 51'2% 49'5% 100%

L'any 1860 l'escolarització ales Balears era, després de Lugo, lamés baixa de l'Estat.

¿Quins són els canvis de la socie-tat que fan possible l'aparició del'escala? Doncs el pas d'una societatrural, estancada, on la gent i elspobles no es relacionaven amb els vei-nats perquè produien lo que necessitavenper viure, a un altre societat pre-capitalista on s'han establerts unesrelacions comercials i humanes. Apareixel vaixell de vapor i la normalitzacióde les rutes marítimas, el tren, elservici de correus, les primeres indús-tries (a Mallorca teixits de llistai mantes, sabates). A Capdepera exportamobra de pauma i vi.

L'escala està al servici de lanova societat.

PEP TERRASSA

AMI , VA' ',witurii• ffiiekik&rÉsnaroxtrawaaffazasw~stee~ozwearezazarfeeffeb ,ME ArAwimpr ,, "7ÁI~/

Luaziaimmareareezoarat~rozcarearzeraream~,mx /0",inakowneravissmssraream

/

DESTRUCCIO DE LA TORRE ESBUCADA CAP VERMELL - - 16 —

DESCRIPCIO DE LA TORRE CE GA

- Malgrat les bajanades que s'handit sobre les quatre fortificacionscostares mallorquines més o mancoiguals: El Castellot de Santa Ponga(Calvia), la Torre Falconera (Arta),la Torre Esbucada (Capdepera) i laTorre del Port Vell (Son Cervera),són edificades a mitjan segle XVIIIsegons documents que posseesc; és adir, pels mateixos anys que se fanla major part de les actuals defenseshistariques de la marina d'Eivissai Formentera.

La Torre Esbucada tendria unaexisténcia molt curta, puix sols subsis-tiria cosa de mig segle; malgrat aixó,la seva durada seria infinitament mésllarga que la de Son Bou (Menorca),destruida als tres anys d'haver-seacabada (1805-1808).

En el CorRus de ToRonimia de Ma-llorca del gran amic Josep MascaróPasarius, article "Talaia", podreuveure "grosso modo" la histaria deles defenses costaneres de nostra Illa,per aia m'excusareu de donar més noti-cies sobre la que ara ens ocupa, unavegada advertit l'error general sobrela data de construcció d'aquestes qua-tre.

Escriuré, ida, per a transcriureels interessants documents que sobrela seva voladura m'envia el tinentcoronel Francesc Fornals Villalonga,autor de sucosos treballs sobre lesfortificacions de la veYna Menorca,

i amb el qual ens hem intercanviatinformacions en més d'una ocasió.

El primer és un fragment del diaride navegació de "The Imperieuse", fraga-ta anglesa (1) que els menorquins anome-naven "La Negra", comandada per LordThomas Cochrane; el va publicar E.G.Twitchett a London, 1931, i dec latraducció de la p. 96, que és la queens interessa, a Francesc Josep López,diu així: "El 18 (d'abril de 1808)la Imperieuse troba el Leonidas i sabe-ren que Collingwood era per all apropen l'esperanga de topar-los.

Dia 21 rebé el foc d'una bateriaa Jacemel (2).

El 22 la lanxa va esser enviadaa terra per a cercar aigua a la • adiad'Alcúdia. No tengueren éxit ni trobarenaigua, pera aconseguiren capturar algunsxots.

Sembla que, inspirat per aquestéxit i confiant en una sort millor,una altra partida anà a terra en unbot al dia següent i acOnsegui vadellesi poros, pera no aigua.

Mentre durava aquest interludipastoril, sembla haver preparat unatac a la petita paró molesta bateria•

de Jacemel, la qual va esser voladai desfeta poc després" (3).

El segon és una lletra manuscritadatada a Artà el 26 d'abril i dirigidaal Capitá General Dn. Joan Miguel deVives i Feliu, diu aixi: "Excmo. Sor.Haviendo reconocido la torre de Capde Pera, volada ultimamente por losenemigos, la hallé en un estado quede ningún modo admite composición,pues sobre haverse caydo del todo susdos pavimentos superiores y una terceraparte del muro (4), se halla resentidacon cuatro grandes grietas y movidostodos los sillares hasta el cimiento,

CAP VERMELL - 17 -

' 14.,ALROs

de forma que no tiene nada que no hayasido commovido con la explosión, laque ha sido causada de haver dado fuegoal repuesto de polvora, que se hallabaen la parte inferior; la caseta queservia de cuerpo de Guardia y distaunos diez pasos de la torre no ha pade-cido nada y por consiguiente esta enbuen estado; asimismo he reconocidotodas las cercanias de la referidatorre con el fin de ver el punto másventajoso para poder formar una bateriaprovisional para la defensa de aquelpuerto y hallo que el más apropositoes una altura donde está situada latorre ciega, desde donde se flanqueanbien las dos calas que sirven de puerto,llamadas Gat y Retjada; este puntotiene la ventaja de tener a ocho minu-tos de distancia dos casetas juntasque pueden alojarse en ellas quincehombres", i continua donant-nos interes-sants noticies de l'antiquissima TorreCega, esbucada quan se va fer el Palaude Ca'n March, puix diu: "y ademástiene (la ventaja) la citada torreciega que puede repararse a poca costapor hallarse en muy buen estado (5),esta torre • es de figura rectangular,tiene de largo diez varas y cuatropies, de ancho siete varas y un pie,y de altura cuatro varas dos pies yseis pulgadas, no tiene puerta y porlo mismo es preciso subir por una esca-lara de madera o de cuerda, en su perí-metro se puede colocar el cafión dea diez y seis, y para los restantes

se puede hacer una bateria en su inme-diación para que con sus fuegos comomás rasantes puedan ofender a todobarco que intente entrar en las referi-das calas, asimismo se descubren todaslas avenidas para la parte de tierray mar, sólo por la parte del Norteno descubre la mar, por lo que seriapreciso, caso de hacerse esta obra,mantener en la torre volada una guardia

. de dia a fin de que diese aviso decualquier novedad, para de este modono sea sorprehendido el puesto poraquella parte, el coste de la composi-ción de la torre, hacer un repuestode pólvora y construir la bateria as-cenderá lo más a mil cien reales omil doscientos, todo lo que pongo ennoticia de V.E. a fin de que me delas ordenes y disponga lo que sea desu mayor agrado".

f.ole 1AO

Ifs4

(1).- Muntava 38 canons i havia estat botada

en El Ferrol amb el nom de La Medea l'any

1799; a 1804 fou capturada pel anglesos.Dia 2 d'abril de 1808 realitzA la voladurade la Torre de Son Bou, molt semblant a

les quatre mallorquines ja anomenades, sibé més esbelta i reforçada; sembla que no

tenia guarnició.(2).-Son Jaumell està a 4 quilketres en linia

recta de la Torre Esbucada, que muntava

tres canons, per la qual cosa és possible

que els anglesos li donassen el nom de ba-

teria de Jacemel.

(passa a la página següent)

(ve de la página anterior)

(3).- Se diu que la volaren amb un barril depólvora que feren redolar fins al peu dela torre i inflamaren d'un tir de fusell.Sembla que els torrers se defensaren a pe-drades des del boci de l'edifici que restácondret fins que arribaren reforços. (JosepSegura i Salado: El Port i la Fortalesade Porto Petro, p. 36).

(4).-S'Arxiduc ja diu que només en resta mitja;ara sols hi ha 1/3.

(5).- Havia estat restaurada temps abans pera col.locar en ella dos homes de guarda,perá va esser abandonada quan s'inaugurala Torre Nova, ara anomenada Esbucada.

JOSEP SEGURA I SALADO

A

CAP VERMELL - 1-8 -

Adjuntam del Corpus de Toponimia les planimetries de la Torre Falconera o des Matzocs,tan semblant a la que ara ens ocupa.

El ng 3 correspon al portal, pujant-se a ell per una escala de corda, el n04 a un portalmodern obert a la planta baixa aprofitant una antiga sagetera, els 5 els respiradors o ventila-dors de la cambra on se guardava la pólvora, estan fets d'aquesta forma per a que des de deforano se pogués tirar a dintre matáries inflamables, en el boci que resta de la Torres Esbucadael̂ -1 vaig veure un com aquests, per ell o per l'altre degué entrar el foc que va fer incendiarel deplásit, el n92 correspon als fonaments d'una paret que en la terrassa de l'edifici consti-tuia una lladronera que tapava el buit de l'escala de caragol i els dos matacans (l'exteriorde quatre permodols, i l'interior, mena de xumeneia per a tirar liquids bullents, pedres,o disparar contra els enemics que poguessen haver entrat en el corredor d'accés a la cambrade la Torre. Aquest matacá interior també l'he vist a la Fortalesa del Port Vell; per, segonssembla, el Castellot de Santa Ponga sols tengué l'exterior.

CRISI, QUINA CRISI?

10L'Univers data de 10 anys, laTerra es forma fa 6 x 10 9 anys, laVida aparegué fa trenta milions desegles, l'Home deu mil segles, és adir, tard; i, a més, durant nou-milnou-cents segles (9.900.000 anys) eslimita a vegetar i esser víctima dela natura qué ni dominava ni molt menyscomprenia.

Fa uns cent-vint segles (12.000anys) tengué lloc Ja primera crisique revoluciona l'home: l'invent del'agricultura, que. exigeix coneixementssobre la natura i una técnica productiva; possibilità l'obtenció excedentsi que l'home gaudís de temps lliureper inventar:

1 - La política, que consistia en l'ha-bilitat d'apropiar-se de les recol.lec-cions (principalment cereals) sensedonar massa a canvi;2 - les ciutats, ja que la producciód'excedents permet que hi hagi gentque no es dediqui a l'obtenció immediatad'aliments.

A les ciutats (origen de la civi-lització) apareixen: 1) artistes iles arts; 2) la lluita per els excedentsi els exèrcits; 3) les corts i lesconcubines; 4) la burocracia que invental'escriptura per racionalitzar l'admi-nistració de la mateixa ciutat; 5)els comerciants, l'intercanvi de merca-deries i l'ús dels diners; 6) moltes

,CAP VERMELL - 19 -

coses més.

De la crisi, pas de la cagarecol.lecció vers l'agricultura i laciutat, nasqué la civilització agrícola.

Una segona crisi, quan la ciènciaes deslliga de l'obscurantisme religiósi comença una carrera vers els coneixe-ments, utilitzant el mètode racionalpositivista, que invadeix el món occi-dental i accelera l'evolució històrica(Un subproducte de l'acceleració histò-rica són les autopistes que ens permetenarribar amb menys temps a llocs on,per lo general, no hi tenim res quefer) que més envant s'expressa en loque per entendre'ns anomenam RevolucióIndustrial i Revolució Burgesa.

Fruits d'aquestes revolucionsapareix: 1/ el kapitalisme i desprésel komunisme; 2/ les fabriques quepermeten produir amb màxima eficacia;3/ la Declaració dels Drets Humans;4/ la democracia política; 5/ l'Estatomnipresent; 6/ una legió d'executiusagressius; 7/ moltes coses més.

De la crisi, pas de l'agriculturavers la indústria, nasqué la civilitza-ció industrial.

Una tercera crisi esdevé quanel mètode racional-positivista s'haduit a les darreres conseqüències iposa en perill la mateixa supervivènciade l'home en el planeta. Quan el kapita-lisme triomfant dinamita els seus propisfonaments ètics i econòmics possibili-tant la superació i desaparició deltreball (vella maledicció bíblica)a través de l'utilització de robotsi cervells electrònics.

De la crisi, pas de la societatindustrial vers l'oci, neix la post-civilització.

De la mateixa manera que fa dotzemil anys els detentadors de terresinventaren una jurisprudència basadasobre la legitimació divina de la pro-pietat de terres i súbdits i es conver-tiren en reis-terratinents; i •fa dossegles els burgesos inventaren el libe-ralisme econòmic i la democracia políti-ca per poder esser classe dominant(els seus fills inventaren l'economiaplanificada i la dictadura del proleta-riat per lo mateix), ara haurem d'inven-

tar i implantar les regles de joc d'unanova civilització.

La història econòmica ens diuque a cada estadi històric el personalocupat en les diferents tasques produc-tives varia considerablement: a l'èpo-ca agrícola més d'un vuitanta per centde la població s'ocupava en laborsdel camp; a la industrial el gros dela població s'ocupava en les manufactu-res, i, a mesura que s'aproxima lapost-civilització, el personal quetreballa disminueix i es desplaça alsector serveis (educació, informática,sanitat, burocracia, "dolce far niente",esports, etc.).

La crisi inicada els anys '70no és sinó, i al mateix temps, la ranerade l'agonia de la civilització indus-trial i els primers dolors de partde la post-civilització.

llucia sirer fuster

CAP VERMELL - 20e sp wats - Els nos tros pronds tics futbolís-

tics se van complint. Els alevins hansalvat la categoria (aix6 no era moltmal d'endevinar); els juvenils tambéhan salvat la categoria (aixó ja eramés mal de preveure). Ara falta quel'equip de Preferent jugui la Lliguetai que no pugi, i haurem encertat deple.

- Quan escrivim aquesta crónicamanquen dos partits: a Petra, i a Capde-pera amb l'Andraitx. Quan alguns devoltros llegigueu "Cap Vermell", japot estar tot decidit. Seguim, emperó,mantenguent el pronòstic: se jugaràla Lligueta i no es pujar..

- I per qué pensam així? Moltsenzill: la Lligueta és molt curtai s'han d'amarrar els punts de camppropi, i aix3 no és cosa 'que l'Escolarhagi sabut fer aquesta temporada. Peraltre costat, la solidesa defensivano té una justa correspondéncia ambun atac realitzador. Per (Iltim opinamque, sobretot a nivell d'afició, nohi ha- una mentalitat d'ascens ni unrecolzament suficient a l'equip.

- Creim que ho hem de dir, encaraque a qualcó li cogui. L'Afició deCapdepera i Cala Rajada som una aficiófreda, més donada a la critica quea l'alabança. Endemés, amb" les obresque es feren en el camp, hem quedatmolt distanciats del terreny de joc,i així, difícilment podem transmetrecalor i estímul als jugadors.

- Una cosa esta ben clara: unascens no el guanyen, només, els quies vesteixen de curt. Sols amb el suportd'un públic convençut i predisposates pot assolir la Tercera Divisió.

- I parlant de Tercera Divisió,perd de basquet, hem de dir que l'Esco-lar ha iniciat el Torneig "Jorge Juan",on hi participen equips de distintescategories.

- El primer d'aquests partitsel jugaren a "Na Taconera" amb el Moli-nar, equip de Tercera, precisament.I la diferéncia •existent va quedarreflexada en el marcador: 37-95.

- Com a disculpa podem dir queno jugaren ni en Joan Coll ni en Toni

Muñoz, dos dels puntals de l'equip.Amb ells s'hauria perdut igualment,perd la diferència, potser, no haguésestat tan espectacular.

- En el mateix grup de l'Escolarhi figuren el Sant Josep, també deTercera, i el Campos. La qual cosavol dir que a lo ánic que es pot aspirarés a no fer darrers.

- Per lo que fa a l'equip juvenilfemení, ja ha acabat la seva competició.I si, les nostres nines han estatles darreres. Esperam que aixd no suposini decepció ni desmoralització. Coma minim han après a perdre. I d'aixd,creis- vos-ho, no tothom en sap.

- Na Cati Ribot és un fenomen.

Aixi de clar. . L'any passatja va esser campiona de Balears deSegona Categoria. Enguany ha fet campio-na de Balears de Primera, sub-campionade parelles de Segona, i per afegitó,sub-campiona d'Espanya de parellesde Segona.

- Ho trobau poc?

- Així mateix. aquest Campionatde Balears recentment celebrat a lespistes del Bowling Club Cala Rajada,ha suposat un passeig per als equipslocals. I deim equips locals a aquellsque utilitzen les pistes de Cala Rajadacom a camp propi. Corn són el Bellver sisu, el Flamingo i el BC'82 Cala Rajada.

- De tot aixd, la premsa provincialno en sap res. Ni en parlen. Dels cam-pionats no oficials que s'organitzena l'Inter Bowling de Ciutat sí queen parlen. No vos dic jo!