coordinació rural de catalunya · en una gran ciutat, per això, pel que sento i com em sento no...

Coordinació Rural de Catalunya 3

LA DONA EN EL MÓN RURAL

Aquesta publicació es pot consultar a www.cruc.info

Coordinació Rural de [email protected]

Impressió i maquetació: Gràfiques Muval - C/ Verge de Fàtima, 13 25280 SolsonaD. Legal: L-90/2009

ÍNDEX

Presentació....................................................................... 5

Benvinguda....................................................................... 6

Ponència “visió de passat, present i futur de la dona en el món rural.................................................................. 7A càrrec de Maria Manent, pagesa i responsable de l’Hotel Villaró del Bosc.

Quatre experiències de la dona jove en el món rural ......11

Conclusions dels grups de discussió.............................. 15

Decàleg de propostes .................................................... 29

La situació de la dona en el món rural a nivell estatal ................................................................. 31

Situació de la dona i el món rural a nivell internacional, basat en la taula de joves ............................................... 33

Cloenda .......................................................................... 37A càrrec de :Albert Solé, president de Coordinació Rural de CatalunyaMaribel Esqué, presidenta ADORCAT-FADEMUR CatalunyaAndreu Alet, alcalde de l’ajuntament d’Odèn

Carta a l’àvia................................................................... 45

CONtENts

Presentation ................................................................... 47

Welcoming ...................................................................... 48

Speech “An outline of the women’s past, present and future in the rural world”........................................... 49The speech was held by Maria Manet, farmer woman and responsible of the Hotel Villaró del Bosc.

Four experiences of young women in the rural world ..... 52

Conclusions of the group-discussions ............................ 55

Decalogue of proposals .................................................. 69

The situation of the woman in the rural world at state level.................................................. 71

Situation on the international level based on youngsters’ discussions .................................................. 75

Closure ........................................................................... 79Conducted by:Albert Solé, president of Coordinació Rural de CatalunyaMaribel Esqué, president of ADORCAT-FADEMUR CatalunyaAndreu Alet, mayor of Town Council of Odèn

Letter to my Grandmother .............................................. 87

5

La d

ona

en e

l món

rura

lPREsENtACIÓ

Des de fa quatre anys, l’últim dissabte de juliol està marcat en vermell per la gent de Coordinació Rural de Cata-lunya, l’organització que treballa pel desenvolupament rural i juvenil a nivell de Catalunya, amb programes europeus i internacionals.

Durant aquest dissabte gent de tot el territori català i un grup de joves d’arreu del món, parlen, reflexionen, discuteixen... en el marc de les jornades rurals sobre la joventut.

En l’edició del 2008, el tema escollit va ser la dona en el món rural. Creiem que el paper de la dona ha canviat molt en els últims anys, però potser és en la societat rural on més costa que la dona tingui un paper més rellevant.

El decàleg i les conclusions que teniu a les mans, són el treball que esperem que serveixi per tal de millorar, no només la situació de la dona, sinó el món rural en general.

Finalment volem agrair a tots els participants de les jornades la seva aportació i les ganes de contribuir en el món rural.

Albert Solé i CasalsPresident de Coordinació Rural de Catalunya

6

La dona en el món rural

BENVINGUDA

Benvinguts/des a la quarta edició de les jornades rurals sobre la joventut.

És per Coordinació Rural de Catalunya un orgull haver pogut consolidar un espai de debat i reflexió en el món rural, a partir del qual s’editen unes conclusions que esperem que serveixin per millorar el nostre entorn més immediat. Sempre m’agrada remarcar que les jornades són fetes per gent del territori i des del territori.

Aquest any el tema escollit és la dona en el món rural. En primer lloc m’agradaria que aquestes jornades fossin un homenatge a totes aquelles dones, que durant molts anys han estat treballant a l’ombra de l’home, fent doble i triple jornada, treballant colze a colze amb l’home durant el dia, i portant la casa a la nit. Cuidant marits, fills, sogres, pares, oncles...

Per sort, el paper de la dona ha canviat en el món, però quan una dona jove, pubilla o no, decideix viure, treballar o les dues coses en món rural amb quins problemes es troba? Li és fàcil trobar xicot per viure en una casa de pagès? Si el seu germà és l’hereu, és fàcil trobar vivenda?

Sabem que avui, aquí, no arreglarem la situació de la dona en el món rural. També sabem que arribarem a conclu-sions, que ja s’han arribat en d’altres fòrums i debats. Però també sabem que cada vegada, que parlem i/o denunciem, la situació de la dona, ajudem que els canvis arribin quan més aviat millor.

Res més, esperar que les jornades us siguin profitoses i agrair-vos la vostra presència avui aquí aportant el vostre granet de sorra. Moltes gràcies a tots/es.

Rosamaria Reig i Ramellat

Vicepresidenta de Coordinació Rural de Catalunya

7

La d

ona

en e

l món

rura

lPONÈNCIAVIsIÓ DE PAssAt, PREsENt I fUtUR DE

LA DONA EN EL MÓN RURAL

La ponència va anar a càrrec de Maria Manent, pagesa i responsable de l’Hotel Villaró del Bosc.

La ponència s’inicià amb un vídeo que mostrava la visió de passat de la dona en el món rural i que serví de punt de partida ja que a partir del passat es va poder comparar amb el present actual i cap a quin futur hem d’avançar.

El futur, sobretot es volia plantejar a partir de la reflexió de les Jornades rurals com a punt de partida de progrés.

“He nascut i crescut a pagès i tot el que hem vist en

aquest vídeo ho recordo i de fet algunes tasques les he fet, com segurament, moltes de vosaltres també. Abans les dones eren molt treballadores, molt. I sé que les nostres àvies, mares han viscut una vida dura però molt plena i que val la pena.

Un dels aspectes a destacar de la dona és quan aquesta era la jove, és a dir, que es casava amb l’hereu d’una casa, aquesta havia de ser molt intel·ligent perquè s’havia de fer el seu lloc dins un sistema existent en una casa on hi havia diferents generacions des de la figura de l’avi i l’àvia fins a ties i oncles, germanes i germans solters que es quedaven a viure a la casa pairal. La dona s’havia d’adaptar i saber trobar el seu rol davant una situació desconeguda per ella i això era difícil.

Un altre tema que fins ara ha estat molt dur i ha suposat llargues jornades sobretot per la dona és el treball. La seva feina era plena de dificultats, per exemple, per poder rentar la

8


roba passaven entre tres i quatre hores i havien de fer llargs recorreguts a peu i amb la roba molla, que pesava molt, a coll. Cal reconèixer que eren unes dones valentes. En canvi ara tenim moltes comoditats, tenim electricitat i posem la rentadora i en poca estona ja tenim la roba ben neta, sense fer grans esforços. Aquest és un dels aspectes que a poc a poc està millorant ja que abans la dona treballava de matí a vespre i no se li reconeixia, ara, la dona està més reconeguda i tot i que continua treballant moltíssimes hores hi ha una àmplia diversificació de tasques i continua sent una dona del món rural. Per exemple, jo sóc dona de plurijornada, el meu treball és portar un establiment d’agroturisme, fer tasques en un negoci ramader porcí, fer de perruquera a domicili dins la meva àrea rural, exercir de regidora a l’ajuntament de Navès i portar la casa.

A mi m’agrada estar amb els animals i quan estic en-voltada dels porcs em sento bé, m’he criat aquí. I us puc assegurar que sento la terra, els matins em llevo i m’alegra veure els camps de blat, sé que aquestes vistes no les tindria en una gran ciutat, per això, pel que sento i com em sento no canviaria ni per tot l’or del món el meu lloc de viure. És veritat que en el món rural no tenim els mateixos serveis que a les grans ciutats, però, si un dia volem , poder anar a les grans ciutats i tenim la sort de què ens hi sabem moure perquè per estudis, per feina o pel que sigui tots hi hem anat a grans ciutats, però per contra, la gent de les urbs no té tants coneixements per viure en àmbits rurals. Estem en un bon moment en què la gent de fora té interès pel món rural, actualment se’n parla molt i saben que hi ha més qualitat

9

La d

ona

en e

l món

rura

lde vida i nosaltres hem de valorar-ho i entendre que els de fora poden aprendre molt dels que vivim al món rural, tot i que a vegades se’ns ha anomenat “la gent del camp”.

També ha evolucionat i ha fet canviar molt el món rural,

les noves tecnologies. El fet de tenir les noves tecnologies ens permet estar comunicats amb el món, per exemple, avui estem en aquest petit poble de muntanya hi tenim cobertura de mòbil. Aquest avenç també ens permet poder executar el teletreball i fer feines des de casa, però convé que hi tinguem la mateixa velocitat de connexió que en el món urbà, en el cas de l’internet, i els mateixos serveis.

I un dels aspectes que realment ha canviat és l’autonomia i la llibertat de la dona. Aquesta fita l’hem aconseguit no-saltres mateixes i això ens ha de fer plantejar que podem canviar allò que no ens agrada i podem millorar la nostra situació. Recordo que la meva àvia no anava enlloc sense el meu avi, i com la meva mare demanava permís al meu pare per poder fer alguna activitat, anar sola algun lloc, i encara pitjor, eren dones sense carnet de conduir i sense ingressos propis per tant, depenien molt de l’home tan per desplaçar-se com per anar a comprar. Avui en dia, la dona té carnet de conduir i el seu cotxe per moure’s i també té, en la gran majoria de casos, els seus propis ingressos. En aquest sentit ha millorat la situació de la dona.

Penso que hem avançat però hem de continuar espavi-lant-nos. Ha passat uns anys que cadascú ha anat a la seva però el que fa força és la unió. Les dones hem de cooperar, col·laborar conjuntament, i les dones tenim els canals per fer-ho perquè ens agrada dialogar i en aquest aspecte pen-so que podem millorar la nostra situació, aquest és un dels aspectes importants a tenir en compte ara i en un futur. Si cooperem juntes podem trobar noves sortides.

10


En resum, la situació de la dona en el món rural ha can-viat i molt, com he dit ara tenim més facilitats i comoditats (electricitat, noves tecnologies, diversificació de tasques, transport individual, autonomia,...), ens hem espavilat som dones que sabem desplomar una gallina però també pre-sentar-nos a qualsevol lloc. Unes dones que hem après de les nostres mares i àvies, elles ens han ensenyat molt, i de fet moltes sabem cuinar com les àvies aquella cuina lenta i amb productes ben frescos. Ens hem de sentir privilegiades i hem de dir amb orgull a on pertanyem : som de pagès i que se’ns noti!”

11

La d

ona

en e

l món

rura

lQUAtRE EXPERIÈNCIEs DE LA DONA JOVE EN EL MÓN RURAL

Cada grup de discussió es va iniciar amb l’aportació de l’experiència d’una dona jove en el món rural. Dones joves, amb o sense estudis universitaris, nascudes en una família marcada per la figura de l’hereu i la pubilla o en petits po-bles rurals amb nucli o disseminats, que aposten per viure i treballar en el món rural i que són un clar exemple de la diversificació de tasques que es poden realitzar en el món rural. Aquest ventall d’experiències fa palès la possibilitat de construir un futur del món rural jove i viu. Un futur que ha de guanyar en desenvolupament rural i sobretot garantir ja actualment,la millora de serveis i oferir les mateixes presta-cions en noves tecnologies, informació, entre d’altres, que a les grans ciutats.

La Mònica segués és una noia jove que porta un negoci d’hostaleria a Pinós. Viu a Torà i té una filla.

Treballar en un municipi rural és una opció per-sonal que des de ben joveneta va tenir clara. Va estudiar estudis d’administratiu, però sempre va tenir clar que la seva prioritat era viure en una zona rural i no estar tancada en un despatx. Incorporar-se al capdavant de l’Hostal de Pinós li va permetre tirar endavant el seu objectiu de treballar al món rural.

El seu repte de futur és poder trobar una casa a Pinós i poder viure allà. Reconeix que ha tingut sort del suport familiar que ha rebut, especialment de la seva mare. Sense aquest suport difícilment hauria pogut compatibilitzar la seva vida familiar i el seu negoci.

12


Eva Vila. L’Eva és filla de Cal Gepoli d’Odèn i actualment està estudiant a fora. Durant l’estiu treballa al Centre de Natura d’Odèn de manera que col·labora en el desenvolupament turístic del municipi. L’Eva ens va donar el punt de vista d’una

persona molt jove, molt arrelada a pagès i amb moltes ganes de quedar-se. Ens comentava, però, que veia un problema en el fet de combinar una feina amb residir, en el seu cas, a Cambrils i que si en tot cas decidia quedar-se i treballar al municipi no veia a quin món laboral podria accedir. També ens comentava que una de les coses que més li xocava de la vida de la dona al món rural era la doble jornada laboral i el fet que això es pogués veure com una cosa totalment normal i acceptada socialment.

Anna serra, jove de Pinell del Solsonès que viu a un nucli disseminat format per 4 cases (Miravé). Ella és pubilla i filla única, després de 4 genera-cions de pagesos i viure tota la seva infantesa amb tiets i tietes alguns d’ells quasi de la seva

edat. Viu a pagès i es dedica al disseny. Després de 10 anys vivint entre Barcelona i Londres ha decidit tornar a casa amb la seva parella (músic de professió). El seu pare porta l’explotació, petita i han de llogar terres i encara mantenen el mosso.

Ella treballa del que li agrada i ha pogut establir la seva feina, família i vivenda en un lloc privilegiat. Per ella fer se-gons quines feines a pagès és com un hobby. La seva feina com a dissenyadora ha augmentat i ha tingut de buscar una altra noia perquè l’ajudi. La despesa més gran que ha trobat és el transport.

La seva casa està situada al costat de la dels seus pares.

13

La d

ona

en e

l món

rura

lRaquel Codina, jove de Peramola, llicenciada en història i en l’actualitat està treballant com a agent d’Ocupació Laboral.

Aquesta jove valora molt positivament les activitats que s’estan impulsant des del territori per tal fomentar l’esperit emprenedor i innovador dels joves.

El fet d’haver viatjat i residit fora de les fronteres ca-talanes li ha permès valorar els recursos existents al seu territori i no infravalorar el fet de ser oriünda d’un municipi petit i rural.

No obstant, és necessari dissenyar plans estratègics que permetin millorar la qualitat de vida de la població que viu al món rural i garantir la igualtat d’oportunitats per a la dona jove com a línia de futur.

14


15

La d

ona

en e

l món

rura

lCONCLUsIONs DELs GRUPs DE DIsCUssIÓ

1. SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN RURAL. POSSIBILITATS DE FUTUR DE LA DONA JOVE EN EL MÓN RURAL

S’està produint un canvi molt significatiu en el model familiar de les zones rurals: les famílies extenses (3 gene-racions) van perdent pes enfront a les famílies nuclears (2 generacions). Aquestes noves estructures familiars generen canvis en l’àmbit de l’atenció i la cura a les persones. Estem davant l’última generació de dones que es fan càrrec en solitari de la cura de les persones dependents.

Tot i que les dones estan plenament incorporades al món econòmic, encara hi ha greus desequilibris en el treball de cura i atenció a les persones, per tant cal treballar per-què el fet que les dones assumeixin en solitari el pes de les tasques de cura i de l’organització familiar i domèstica es converteixi en impensable.

Perquè hi hagi un canvi en la situació de les dones en el món rural cal que hi hagi un canvi en l’educació que ja s’està portant a terme. Hi ha un canvi generacional on homes i dones tenen més igualtat alhora de repartir feines però el tradicionalisme i el conservadorisme de pagès fan que el canvi en el món rural sigui un xic més complicat. Les experiències personals exposades pels participants coin-cideixen en dir que en situacions límit home i dona poden equiparar-se però que en general encara no podem parlar de canvi al 100 %.

De fet, un indicador de què el canvi no s’ha produït encara és la gran publicitat que es dóna en tots els temes

16


relacionats amb feines que tradicionalment no s’associen a les dones, si hom ho considerés normal i assumit no caldria parlar-ne tant.

Pel que fa a la situació actual la dona té més informa-ció i potser més educació però també té algunes pressions que abans no tenia. La dona de fa cinquanta anys tenia un projecte de vida enfocat a la resignació, no tenia opció. Ac-tualment si que en té però això no l’allibera de feina sinó que li n’afegeix. Si una dona opta per tenir una carrera i treballar fora de casa el més segur, si viu en un entorn rural, és que això ho hagi de combinar amb totes les altres tasques que “li pertoquen”. El món de la informació on vivim també augmen-ta el nivell d’exigència, socialment estem més pressionades que abans i aquest fet afebleix la situació de les dones.

Les joves són conscients de les càrregues familiars que tindran, però afirmen que han guanyat molt. Les decisions de ser i viure a pagès han estat decisions seves. Els temps han canviat i s’entén que vulguin tenir intimitat, tenir el seu espai per viure amb la seva parella i fills, sense estar lluny dels avis. Aquests moltes vegades han de cuidar la canalla per no tenir serveis a prop, molts ho fan per no tenir ocupació i contents, hi ha un “cert” abús, per això. Les joves consideren que a la decisió de tenir canalla, s’hauria de plantejar el poder cuidar-los els pares. Queda clar que sense la dona no hi ha possibilitat de relleu generacional, per tant s’han d’adaptar els patrons a les necessitats i a la realitat.

Cal tenir present que el paper de la dona és clau per ajudar a vertebrar el territori, per aquest motiu és necessari fomentar el seu esperit emprenedor, però cal tenir en compte el seu tarannà prudent.

Actualment la dona a pagès té més sortides que fa uns anys a nivell laboral. A part de la ramaderia, l’agricultura o

17

La d

ona

en e

l món

rura

lbé l’artesania avui en dia s’ha poten-ciat molt el turisme rural i la majoria d ’ e s t a b l i m e n t s d’aquest tipus són conduïts per do-nes. En contrapar-tida a aquest fet cal afegir que una altra sortida importantíssima és el teletreball, és a dir, el fet de poder treballar per Internet des de casa. Però aquesta sortida topa amb les greus mancances tecnològiques que encara hi ha avui en dia en gran part del món rural.

Les noves tecnologies són encara molt limitades i això dificulta la diversificació econòmica. D’una banda són cares, d’altra banda normalment tenen un impacte mediambiental que ningú vol i finalment l’orografia del món rural, sobretot la de muntanya, dificulta molt l’extensió de xarxes. Així doncs, el progrés topa amb nombroses dificultats i mentre això passi trobar un equilibri serà complicat.

El gran canvi que viu la família tradicional rural porta a masies on difícilment hi conviuen més de cinc persones. Això té un aspecte molt positiu com és una major alliberació de la dona però també en comporta de ne-gatius com el refre-dament de les re-lacions humanes. Abans una de les satisfaccions que tenien les dones grans a pagès era el fet de ser àvies,

18


és a dir, mentre eren joves havien de treballar tant que no podien pràcticament atendre els fills i eren les àvies qui ho feien. La relació àvia-nét/neta era una relació de transmissió de valors i de saviesa que actualment s’està perdent. S’està perdent el respecte a la gent gran en general la qual cosa és força preocupant. L’encongiment del món rural ha donat un segon lloc als avis la qual cosa pensem que no és gens positiva per al desenvolupament futur del món rural.

D’altra banda les relacions socials a pagès són molt més càlides i humanes, per posar un exemple, “a pagès pots dir bon dia tranquil·lament sense que ningú pensi que estàs boig”. Tot i així la gent que viu a pagès ha detectat cert distanciament en aquestes relacions en els últims anys, tothom va més a la seva, fins i tot a pagès.

Així doncs, pensem que el futur de la masia passa per la millora de tots els aspectes tècnics ja esmentats però també per la cura de les relacions humanes i socials ja que aquestes, en part, són l’essència del món rural i en general és el col·lectiu femení qui té més cura d’aquest aspecte.

2. PUBILLA HEREU I EL FUTUR DE LA MASIA, LA FAMÍLIA EN EL MÓN RURAL

La figura de l’hereu i la pubilla ha estat una estratègia del món rural català per preservar la indivisibilitat de les explotacions agràries i ramaderes. Tanmateix, és un llegat generacional del patrimoni familiar, no exempt de masclis-me, ja que la figura de l’home predomina per sobre la de la dona.

La heterogeneïtat dels grups va permetre tenir en compte els punts de vista des de l’àmbit quotidià, passant per àmbits tècnics fins a l’àmbit polític. També hi havia diverses pubilles

19

La d

ona

en e

l món

rura

lo dones joves casades amb hereus i va facilitar tenir una visió de com han evolucionat les coses en les cases de pagès.

La dona, fins fa poc, s’adaptava al medi i a la situació on li havia tocat viure de manera que era feliç, tot i que patia molt. Això pot semblar masoquisme però el conformisme les feia tirar endavant. Actualment, i sobretot a causa d’un canvi generacional, aquest conformisme per sort ja no existeix i això és el que portarà a canviar les coses. Tanmateix les pubilles valoren com a necessari tenir la seva intimitat, tant com es pugui. I malgrat que la situació de la jove ha canviat considerablement tenen una càrrega familiar pel fet de viure amb l’hereu”.

“El meu germà és l’hereu i no té dona”. Amb aquest comentari vam poder apreciar que actualment hi ha molts he-reus que tenen dificultats per trobar dona. I una de les raons és que aquestes no estan disposades a renunciar a una carrera professio-nal per dedicar-se a la família. Arran d’aquestes i altres situacions, la po-sició de l’hereu ha anat patint alguns canvis, fins el punt que la figura de l’hereu o la pubilla ha estat canviada i tras-passada a un altre germà perquè el que havia de ser-ho ha preferit dedicar-se a una altra cosa i ha deixat pas a un/a altre/a germà/na perquè continués a l’explotació.

Pel que fa a la comparació de la pubilla i l’hereu és sabut que antigament el fet de tenir una filla enlloc d’un fill era una decepció, tothom volia un hereu. A les nenes se les educava

20


diferent (no se’ls ensenyaven les feines de pagès sinó que se’ls ensenyava a cuidar la casa, a plomar, a cuinar,…) i quan es casaven se’ls havia de donar una dot. Així, abans si un matrimoni tenis una nena era vist com una “ruïna”. Abans es seguia l’organització familiar tradicional on normalment la dona hi sortia perdent.

Així com ser l’hereu et dóna moltes facilitats ser pubilla pot arribar a ser un malson. No vol dir que la dona tingui la vida solucionada sinó que té molta més pressió i li recau molta més responsabilitat.

Actualment la pubilla ha perdut molta entitat, així com la figura de l’hereu encara és totalment vigent la de la pubilla s’ha anat perdent.

En general podem dir que en aquest tema sí que hi ha hagut un canvi de mentalitat i que actualment, tot i que encara hi ha excepcions, ja no compta si hi ha hereu o bé pubilla. Es pot dir que estem vivint l’última generació d’hereus i pubilles, hi ha un canvi social importantissim en les futures generacions.

3. L’APOSTA PER L’ESCOLA RURAL

Per parlar de les necessitats educatives i el corresponent desplegament de mesures correctores específiques és ne-cessari dur a terme un estudi previ per part de l’administració competent.

No obstant, es creu necessari dotar al món rural de tots aquells serveis que són bàsics com ara les guarderies rurals però fomentant l’optimització de recursos i mancomunar serveis entre municipis veïns, és a dir cooperatives de serveis de proximitat. Alhora, cal que les administracions

21

La d

ona

en e

l món

rura

ldestinin més recursos econòmics i millorin les infraestructu-res per garantir les escoles rurals i que l’ensenyament pugui ser de qualitat.

L’escola rural és molt enriquidora i proporciona un ensenyament molt més proper. Cal potenciar-la i cal lluitar perquè les escoles rurals no es tanquin ja que el futur del món rural passa inevitablement per aquestes. El tancament d’una escola al propi poble genera decepció i els alumnes ho viuen com un “trauma” perquè han de canviar d’amics i això suposava un trencament en la identitat del món rural.

Així doncs, l’escola rural és un eix vertebrador del te-rritori, ajuda a crear identitat col·lectiva i fomenta la cohesió social . A més, actua com un element bàsic per garantir el desenvolupament demogràfic de moltes zones ja que, per una banda facilita a les famílies amb infants la permanència al món rural i, per altra banda, actua com a pol d’atracció per a l’arribada de noves famílies.

Des del punt de vista del professorat està clar que cal potenciar aquest tipus d’escola i que la integració dels mes-tres en el món rural és bàsica. Les zones rurals, normalment, són zones on costa trobar gent que vulgui anar-hi a viure i fer-hi de mestre i això pot arribar a donar certa fragilitat al sistema educatiu. Cal potenciar habitatge al mestre per facilitar la seva integració amb la població local i d’aquesta manera serà una persona més a defensar aquest món rural. I alhora és important poder crear xarxa entre les escoles.

Tanmateix per una dona no és gens fàcil optar a la plaça de mestra rural ja que anar-se’n a viure a pagès encara avui resulta més difícil per una dona que no pas per un home.

Un altre aspecte a destacar és que cal fer espectaculars combinacions familiars a pagès per dur els nens a l’escola. Qui acaba assumint aquestes combinacions en general també és la dona. Malgrat això, cal adoptar mesures i dotar

22


de serveis al món rural per tal d’ajudar a la dona a conciliar la seva vida personal amb la laboral.

Les escoles rurals són un model a seguir. Ha canviat molt. La diversitat de cursos crea interrelacions positives, es treballa molt el tema, es fan activitats conjuntes entre altres escoles rurals...

Els nens surten amb un grau d’autonomia excepcional i amb un nivell acadèmic alt.

Per tant podem dir que caldria descentralitzar els serveis

i es proposa:

La creació de cooperatives rurals de serveis de proxi-mitat: dones preparades per cuidar avis, gent que els cuidin els avis…

Potenciar les noves tecnologies per possibilitar la forma-ció a distància, aprofitar més les escoles rurals amb aquests recursos.

En el tema de la formació d’adults, i sobretot enfocada a les dones, hi ha el problema del transport que s’agreuja en dones d’edat avançada. Antigament l’home era qui tenia carnet de conduir i poques dones van accedir a tenir-ne. Així doncs una gran quantitat de dones depenen per poder-se desplaçar. Per això cal fomentar estratègies com la de Sort on organitzaven cursos de formació per dones adultes i hi assistien poques, buscant-ne les causes van veure que es devia a la manca de transport. Així, han aconseguit un auto-bús que quan hi ha activitats formatives passa a recollir totes aquestes dones amb dificultat de desplaçament i actualment els cursos es troben plens. D’altra banda comptar amb siste-mes de transport alternatiu també facilita la descentralització de les activitats formatives. Tanmateix aquesta iniciativa topa

23

La d

ona

en e

l món

rura

lamb la realitat del finançament, es tracta d’un sistema molt car i cal buscar recursos pressupostaris.

També cal destacar el fet que les activitats formatives,

sobretot en dones adultes, propicia molt la comunicació entre aquestes la qual cosa és molt enriquidora. Poques dones grans a pagès han tingut la possibilitat de comunicar-se amb altres dones veïnes exceptuant el diumenge sortint de missa.

F i n a l m e n t , i quan a ensen-yament, hem de parlar de les ECA (Escoles de Ca-pacitació Agrària). Dins d’aquestes es realitzen dos tipus d’activitats forma-tives. D’una ban-da l’ensenyament reglat adreçat a formar futurs pagesos i d’una altra cursos adreçats a gent adulta. D’aquests últims es destaca que en algunes ECA un 80% dels inscrits són dones amb moltes ga-nes d’aprendre i sobretot amb moltes ganes de comunicar-se. Pel que fa a l’ensenyament oficial no hi ha una norma general quan a persones inscrites per sexes i en general hom pot dir que al voltant d’un 30% són dones. I val la pena esmentar que als graus superiors encara hi ha una tendència a inscriure-s’hi les pubilles o bé els hereus (sobretot aquests darrers) ja que actualment viure i treballar a pagès sense ser propietari és molt complicat. Des d’aquest punt de vista cal impulsar nous sistemes per a què la gent que no ha nascut a pagès però que vol treballar-hi i viure-hi pugui fer-ho.

24


4. ESTRÀTEGIES NECESSÀRIES DEL TREBALL DE LA DONA EN EL MÓN RURAL

“Món rural” ha deixat de ser sinò-nim de pagesia. S’han incrementat les activitats econò-miques tendint cap a la terciarització de l ’economia . Les noves activi-tats econòmiques són promogudes sobretot per les dones i estan permetent pal·liar l’impacte de l’estancament de l’activitat agrícola i ramadera.

A més, les noves oportunitats d’ocupació en el món rural han estat el resultat d’una revalorització d’aquest medi rural (turisme rural, artesania, etc. ) Aquesta revaloració del món rural no hauria estat possible sense les millores produïdes en les darrers dècades (aigua, llum, comunicacions, etc.)

En aquest moment és bàsic continuar dotant de ser-veis les zones rurals per tal que esdevinguin atractives des del punt de vista econòmic i social. Cal potenciar amb força l’accés a les noves tecnolo-gies ja que obren la possibilitat de què professionals qualificats/des pu-guin desenvolupar la seva activitat la-boral des del món rural.

25

La d

ona

en e

l món

rura

lÉs necessari impulsar mesures d’acció positiva i parlar en clau de món rural per part de les administracions compe-tents. Així com és del tot imprescindible impulsar l’adopció de mesures que permetin regular la situació laboral de la dona en el món rural com ara la cotitularitat de les explotacions.

5. LA IMPORTÀNCIA DE LA FORMACIÓ DE LES DONES, POTENCIACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, TELETREBALL I DIVERSIFICACIÓ DE LES TASQUES

Cal estimular l’esperit empresarial a través d’activitats formatives que permetin generar ocupació en àmbits emer-gents, com per exemple, l’agricultura ecològica , entre d’altres.

I és necessari l’existència d’un espai (virtual, suport paper,..) on es pugui informar al ciutadà de tota l’oferta formativa existent en un indret determinat. En la línia de la formació caldria valorar la possibilitat de descentralitzar la formació d’adults a les escoles rurals existents en una comar-ca per tal d’impulsar la creació d’una xarxa intermunicipal d’iniciatives educatives al territori.

Amb tot però és important tenir accés als serveis bàsics:

Mobilitat (per dur a terme activitats, anar al metge, al mercat,..).

Accés a les noves tecnologies.

Garantir l’accés als serveis personals.

Descentralització dels serveis.

26


En definitiva, convé que existeixi una discriminació positi-va cap al territori, que de la mateixa manera que s’estableixen polítiques de gènere, hi hauria d’haver polítiques per apai-vagar les desigualtats territorials.

6. COOPERATIVES, TREBALL EN XARXA O ASSOCIACIONS DE DONES

L’associacionisme es fa necessari davant la situació de les mancances de serveis i per aquesta raó les cooperatives rurals de serveis de proximitat poden una solució.

A més, és important fomentar l’associacionisme, el treball en xarxa per fomentar la creació de llocs de treball per a la dona ja que no existeix una certa predisposició per al treball en equip perquè la família ha estat el motor humà de moltes explotacions agràries i ramaderes existents al territori. No obstant, cal treballar per fomentar la innovació tecnològica, la existència de conreus alternatius i altres pràctiques que permetin diversificar les activitats tradicionalment assignades al món rural.

L’existència del relleu generacional al capdavant de les explotacions agràries i ramaderes hauria de suposar un motor per la diversificació de les activitats econòmiques que es duen a terme des del món rural. S’ha de parlar en clau d’empresa agrària.

Sens dubte, hi ha altres factors intrínsicament relacionats amb el món rural com és el valor paisatgístic.

27

La d

ona

en e

l món

rura

l7. AJUTS SUBVENCIONS, PROJECTES EN PRO DE LA DONA I LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS

S’ha passat d’una escassa manca d’ajuts per a dones a un seguit d’iniciatives legals i socials sobre la perspectiva de gènere com ara la llei d’igualtat o la de Desenvolupament rural amb l’impuls de programes LEADER Plus i PRODER, primera instal·lació, EQUAL ...

Però encara no s’ha entès que hi ha dones que viuen a pagès i no fan de pageses i aquesta no té aquests ajuts. I s’entreveu una desigualtat massa gran entre homes i dones, entenent-se avui dia com un nou col·lectiu el de les dones, ara s’haurà de parlar de col·lectius d’homes, de dones, d’immigrants ... S’hauria de parlar més de persones, valorar-la i remunerar-la per la seva capacitat professional.

Caldria fomentar més canals d’informació per tal de donar a conèixer a les beneficiàries de les intervencions, els ajuts adreçats a les dones. I també promoure l’existència d’una finestreta per tal de facilitar l’eficàcia i l’eficiència dels tràmits i disminuir la burocràcia existent.

8. LA DONA DEL MÓN RURAL EN L’ÀMBIT POLÍTIC

Cal fomentar la participació política de les dones, tenint en compte que és un món d’homes, així com també els mecanismes de gestió per incorporar les seves inquietuds a l’agenda política.

De fet, als ajuntaments de municipis petits la participació de la dona en l’àmbit polític és molt baixa i les dones han de poder accedir a regidories i a càrrecs de rellevància en funció de la seva vàlua personal. Aquesta incorporació ha de servir per introduir nous models de gestió i nous punts de vista.

28


També cal destacar que els sindicats agraris estan molt masculinitzats, tot i estar integrat per socis i sòcies, aquestes darreres, generalment, assumeixen tasques administratives i molt escassament càrrecs directius.

Un altre aspecte a comentar és la detecció de situacions de violència econòmica que és la que existeix en el món rural perquè la invisibilització de les dones rurals i del treball que han desenvolupat les ha convertit en vulnerables davant els aspectes econòmics. Cal promoure la independència econòmica de les dones rurals.

En definitiva, les dones són més participatives i es basen més en la col·laboració per desenvolupar projectes. Són menys polítiques i utilitzen més la lògica i sobretot en llocs on tothom coneix tothom. També ens trobem en que la manca de temps personal i de lleure condiciona la participació social i política de les dones del món rural. Per tot això, cal lluitar per la participació activa de les dones en la política del món local, treballar cap a models de corresponsabilitat i el paper bàsic de l’educació com a motor cap a la igualtat de gènere. I per últim, la mobilitat de la dona està molt condi-cionada per la doble jornada i cal establir banc de temps, sistemes d’intercanvi de feines, gestionat des d’algun grup consolidat.

29

La d

ona

en e

l món

rura

lDECÀLEG DE PROPOstEs

1. Creació d’una comissió consultiva i vinculant per adaptar la legislació vigent a les noves realitats i demandes socials tenint en compte la realitat de les dones i l’especificitat del món rural (participació real de les dones en la presa de decisions ja sigui en l’àmbit polític o en altres espais d’interlocució).

2. Demanar als organismes competents l’adopció de mesures per diversificar i ampliar els serveis de les escoles rurals com a servei bàsic per garantir la identitat col·lectiva i del desenvolupament rural.

● Formació d’adults● Atenció a la infància (de 0 a 3 anys).

3. Crear una xarxa intermunicipal de serveis per satisfer les necessitats bàsiques al món rural:

● Mobilitat.● Noves Tecnologies.● Serveis d’atenció a les persones.● Descentralització de les escoles d’adults del territori.

4. Creació de cooperatives de serveis de proximitat per fer front als dèficits i singularitats del món rural.

5. Fer pedagogia sobre la corresponsabilitat de tasques en l’àmbit familiar i productiu.

6. Potenciar la incorporació de la dona en les explota-cions agràries a través de la cotitularitat. I fomentar l’esperit emprenedor per tal de diversificar les activitats tradicional-ment associades al món rural.

30


7. Professionalitzar i remunerar les feines que tradicio-nalment s’han assignat a les dones en el món rural, per tal d’eliminar la invisibilitat de la dona i del seu treball.

8. Realització d’un estudi per conèixer necessitats reals i possibilitat de la dona jove al món rural. En aquesta línia caldria establir un pla estratègic entre diferents Departaments de la Generalitat i oferir casa i feina a la dona jove fins a 35 anys per facilitar la seva incorporació i evitar poblacions envellides al territori, a més, de promoure la continuïtat de l’escola rural.

9. Accions de sensibilització i detecció de casos de vio-lència adaptades a la realitat rural.

10. Accions per millorar la comunicació i les relacions humanes en el món rural:

● Activitats formatives i de lleure.● Fomentar l’associacionisme i el treball en xarxa.● Utilitzar les noves tecnologies com a nou espai de

relació i comunicació.● Campanyes de promoció del món rural per afavorir la

percepció que tenen d’aquest nois i noies joves a fi i efecte d’augmentar la implementació territorial.

31

La d

ona

en e

l món

rura

lLA sItUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN RURAL A NIVELL EstAtAL

Per conèixer la realitat de la dona del món rural a nivell espanyol s’ha comptat amb la col·laboració de diferents enti-tats de FADEMUR ( Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales) d’Espanya que mitjançant un qüestionari formulat per Coordinació Rural s’extreu les següents conclusions:

El programa LEADER ha afavorit molt a projectes amb dones. La major inversió s’ha fet en el turisme i cal destacar que el 43% d’ocupació del gènere femení és a partir d’iniciatives del LEADER+ i suposa el 52% de nous jaciments d’ocupació. Del projecte han sortit moltes societats mercantils, civils i cooperatives. Ha estat un factor important per veure la dona empresària.

Moltes dones del món rural s’han pogut beneficiar d’ajudes i per tant ha afavorit a la permanència al territori.

La participació de la dona en la societat civil és limitada i per això, dones de diferents associacions manifesten la possibilitat de tenir un paper més important. Les dones rurals tenen l’exclusivitat de realitzar les tasques domèstiques i és incompatible assistir a reunions o a espais de presa de decisions.

A la vegada, la participació de les dones rurals en òrgans polítics és molt escassa, tal i com s’ha mencionat, a causa de la falta de conciliació laboral i el poc suport.

Un dels factors que des de les associacions de FADEMUR valoren com a positiu és la immigració. Aquesta permet que hi hagi pobles que segueixen amb vida.

Un aspecte molt important que s’ha de tenir en compte és l’accessibilitat als serveis. Aquest factor pot fer que

32


més gent vulgui quedar-se al territori. El món rural ha de gaudir dels mateixos serveis que les zones urbanes sinó ningú voldria viure-hi.

Al món rural hi ha molta masculinització. Encara avui hi ha moltes tasques considerades únicament per a homes i costa veure que la dona pot fer-se el seu lloc i portar una granja d’animals, finques d’arbrers fruiters,... Queda camí per fer per aconseguir la igualtat en les tasques i perquè les responsabilitats agràries, ramaderes, entre d’altres, tant les pugui fer un home com una dona.

Hi ha un element fonamental: la formació. Com diu la frase el saber no ocupa lloc i és important que aquest col·lectiu pugui formar-se contínuament. Una dona formada tindrà més possibilitats de treballar i durant molts anys pel fet de dedicar-se a la cura de persones i fills no s’ha pogut formar.

Un altre tema clau és l’accés a les noves tecnologies. El món rural ha d’oferir i garantir els mateixos serveis que a les zones urbanes ja que les noves tecnologies permeten una diversificació de tasques i els joves, per tant, també les dones es poden plantejar el seu futur en l’àmbit rural.

I la unió fa la força per això és important crear coope-ratives de serveis per estalviar costos i oferir una millor qualitat i oferta.

33

La d

ona

en e

l món

rura

ltAULA DE JOVEs

Joves de 14 països diferents van participar de la reflexió i debat sobre la dona en el món rural. A més, van reflexionar sobre la situació general del món rural als seus països.

SITUACIÓ DE LA DONA I EL MÓN RURAL A NIVELL INTERNACIONAL

La majoria de vegades la dona que viu en un entorn rural és qui ha de tenir cura dels infants, de la compra i a més, fer les tasques domèstiques i donar menjar els animals en alguns casos. Per això, moltes dones no poden tenir un paper rellevant en el treball, no poden ocupar càrrecs directius o de gran responsabilitat.

En alguns països com Mèxic, depenent de la zona, la dona té moltes dificultats per aconseguir papers per treba-llar.

Però en molts països la dona rural comença a tenir un paper més destacat i és la propietària d’una granja, una finca, entre d’altres, és a dir, el treball de la dona pren importància i és més reconegut que no pas fins ara. Tanmateix, encara queda lluny el seu paper en òrgans de decisió ja que en les reunions encara i continua participant majoritàriament el gènere masculí. És en aquest espai de participació on la dona no hi pot assistir per haver d’estar pels fills i per tasques domèstiques. És fonamental que la dona pugui participar d’espais on es prenen decisions perquè aquesta aporti el seu punt de vista, manifesti les necessitats d’aquest col·lectiu, pugui contribuir en el procés de decrets, lleis,..., en general, en polítiques sobre el desenvolupament del món rural.

Un altre aspecte que està canviant és la formació de la dona. Sap de la importància del coneixement i per aquest motiu davant de les necessitats que pugui tenir tot el col·lectiu

34


femení busca cur-sos , seminar i s que les satisfà. I sobretot, la dona treballa per gene-rar i portar canvis en la realitat rural, sense moure’s a la ciutat.

Pel que fa re-ferència al repartiment de tasques domèstiques hi ha molta diferència segons els països. Mentre que en alguns països es dóna per suposat que és la dona l’encarregada de les tasques esmentades, en altres, és impensable el fet de parlar de què l’home ha d’ajudar a la dona perquè ja se sobreentén que es tracta de compartir i ajudar-se de forma recíproca i que no és qüestions genètiques el fet de planxar, cosir o escombrar.

Una diferència notable, segons els països, es troba en les ajudes als fills. En països com Alemanya, Estats Units, Dinamarca el govern paga una quantitat econòmi-ca, mensualment, per cada fill o filla fins els divuit anys o fins que el fill/a comença a cotitzar. La xifra és prou significativa en el cas d’Alemanya i això comporta que la dona pot deixar de treballar si es tracta de família nombrosa per dedicar-se a cuidar els fills.

35

La d

ona

en e

l món

rura

lEn aquest aspecte també hi ha diferències entre els dife-rents països amb la situació de la dona rural i embarassada. Per exemple a Dinamarca les dones rurals gaudeixen de mesos de baixa per maternitat i fins i tot cobren una quantitat cada mes pel fill/a.

Del debat surt la idea que la dona en el món rural està lluny de gaudir d’un procés d’igualtat vers l’home i fins i tot vers la dona del món urbà, I per últim, insistir que la dona ha de continuar volent canviar la situació.

Tanmateix el món rural també presenta dificultats pels joves. Per exemple, una gran desigualtat entre món rural i món urbà és el servei de comunicacions, és molt difícil poder tenir un servei d’autobús o combinar el transport públic i horaris. Aquest fet provoca que els joves hagin de disposar d’un vehicle motoritzat ja sigui moto o que els joves esperin treure’s el carnet de conduir per tenir mobilitat i fins i tot cer-ta autonomia. Joves d’altres països, per exemple, Canadà estaven sorpresos del temps que es triga a fer distàncies curtes a causa de l’estat de carreteres ja que en el seu país les carreteres són llargues rectes que faciliten viure en zones allunyades de la urbs.

Un altre aspecte negatiu pels joves és el fet de marxar de casa per la formació (institut, universitat,....) Però aquest no és el gran problema sinó el fet de les poques possibi-litats de treball que un jove pot trobar en l’àmbit rural. Actualment, s’està implantant més el teletreball però les noves tecnologies encara no funcionen amb regularitat i amb menys velocitat.

Un altre aspecte negatiu si no hi ha escola rural dificulta estar al poble o zona rural. L’escola rural és de gran qualitat i molt enriquidora.

36


Amb tot però, també hi trobem aspectes positius pel fet de viure en àmbits rurals com que un jove de l’àmbit rural es pot adaptar en una situació de l’àmbit urbà però a l’inversa és molt complicat el procés d’adaptació. Per ser pràctics, una persona de l’àmbit urbà està acostumat a tenir una àmplia xarxa de transport públic al seu abast, i això és una de les grans preocupacions dels àmbits rurals.

Propostes de millora del món rural:

- Actuar per millorar les infraestructures perquè les dones i joves vulguin apostar pel territori.

- Garantir els serveis bàsics i en el cas de les noves tec-nologies amb les mateixes condicions que a l’àmbit urbà.

- Garantir i facilitar ajudes a les famílies que s’estableixen en àmbits rurals i facilitar l’escola a la zona.

- Ampliar l’oferta de treball de les zones dels àmbits rurals i promoure el teletreball i la diversificació de tasques per obtenir un món rural jove i dinàmic.

- Promoure la participació de la dona rural en òrgans de decisió locals, nacionals,...

- Fomentar associació de dones i promoure formació per aquest col·lectiu.

37

La d

ona

en e

l món

rura

lCLOENDA

L’acte de cloenda de la quarta edició de les Jornades Rurals fou presidit pel president de Coordinació Rural de Catalunya, la presidenta ADORCAT-FADEMUR Catalunya i l’alcalde d’Odèn, Andreu Alet.

Primer intervingué Albert Solé, president de Coordinació Rural de Catalunya.

“Bona tarda a tothom,

Benvinguts a l’acte de cloenda de les jornades rurals sobre la joventut que aquest any han tingut com a tema la dona en el món rural.

En primer lloc, en nom meu i de CRUC us vull donar les gràcies per haver participat en aquesta edició de les jorna-des. Espero, i esperem, que us hagin estat profitoses i que la feina feta avui sigui una pauta per començar a treballar i que puguem fer sentir la veu de la gent del territori i que l’espai de les jornades serveixi per a posar instruments per facilitar l’impuls cap a projectes i noves línies de treball.

Amb les vostres experiències i aportacions podem proposar alternatives, opcions de millora de la situació que vivim.

Vull agrair-vos la vostra presència avui aquí a Cambrils, posant el vostre granet de sorra i poder avançar per solu-cionar allò que no funciona.

Segurament algunes de les conclusions extretes ja han sortit en d’altres fòrums i debats. Però des de CRUC, farem que la feina feta no caigui en sac buit. Farem arribar

38


les conclusions a les administracions pertinents, per tal que les tinguin en compte i que tinguin una pauta per començar a treballar.

Estem satisfets de la feina feta i esperem poder-nos retrobar en la propera edició de les jornades rurals sobre la Joventut.

Res més, tornar-vos a agrair la vostra assistència, la vostra feina i treball. Agrair a l’Ajuntament d’Odèn la cessió dels espais, la presència de l’Alcalde el Sr. Andreu Alet i de la presidenta a Catalunya de FADEMUR, la Sra. Maribel Esqué.

Moltes gràcies, Visca les dones i VISCA LA TERRA”

Seguidament intervingué Maribel Esqué, presidenta de l’Associació de Dones Rurals de Catalunya, ADORCAT-FADEMUR Catalunya.

“Bona tarda a totes i a tots, En primer lloc vull felicitar a Coordinació Rural de Cata-

lunya per a la organització d’aquesta jornada dedicada a les dones rurals, on hi ha hagut un espai per a la reflexió i un debat entorn de les dones rurals joves i dones més grans. Vull agrair la invitació que heu fet a la nostra federació, ex-cusant la presència de la nostra presidenta a nivell estatal Teresa López per no poder assistir a la jornades.

Vull ressaltar la importància que tenen aquestes jornades perquè donen l’oportunitat de poder explicar la situació de les dones que viuen i treballen en el medi rural, contribuint així l’avanç cap al desenvolupament d’una societat més igualitària en tot el món.

39

La d

ona

en e

l món

rura

lNosaltres creiem que les dones som el motor fonamental del desenvolupament social i econòmic i que la reducció de la pobresa i la protecció del medi ambient no podria portar-se a terme sense les nostres aportacions. No obstant, la desigualtat entre dones i homes segueix formant part de l’experiència diària de milions de dones en el món.

Avui aquí us volem aportar l’experiència, de FADEMUR, una federació de dones rurals progressista que treballa per arribar a la igualtat, la visualització i el reconeixement de les dones del medi rural. FADEMUR neix per a reforçar el treball que les nostres associacions venien fent durant anys en el medi rural amb les dones agricultores i ramaderes; amb la resta de dones que viuen i treballen en el món rural.

El nostre objectiu és ajuntar les veus de les dones que volen arribar a la igualtat i al progrés i aportar aquesta visió de gènere transversal que es tan necessària per arribar a un món rural més just i més equilibrat.

FADEMUR està present en tot el territori espanyol fent un treball d’animació a la participació, formació, reivindicació, informació i interlocució a favor de la problemàtica de les dones rurals, treballant especialment del reconeixement i la visibilització del treball que aporten. Una de les maneres més eficaces d’arribar a la igualtat és la participació de les dones en les preses de decisions.

Hem de participar en els sindicats, en les organitza-cions agràries, en les cooperatives, als ajuntaments, etc. Si no estem representades, seguirem sent invisibles. Les dones rurals que han treballat i treballen en les empreses familiars agrícoles i ramaderes aportant la seva contribució a l’economia familiar i no han cotitzat a la Seguretat Social no estan reconegudes i el seu treball és invisible.

40


Han estat treballant dia i nit, en l’explotació familiar, a la llar, a la cura de persones grans i dels nens i sense tenir cap dret, només obligacions.

La incorporació de les dones a la S.S està condicionada a la rendibilitat econòmica i a partir del beneficis obtinguts a l’explotació.

No podem avançar en igualtat si no s’ofereix un re-coneixement ple al treball desenvolupat per les dones col·laboradores en les explotacions familiars que han estat el veritable suport de les zones rurals des de sempre.

Del 80% de dones rurals a Espanya que treballen en les explotacions agràries, el 60% no paga cotització social. És a dir, són dones que el seu treball és considerat com “ajuda familiar” i per tant tenen tots els inconvenients de treballar, però cap dels seus avantatges.

Dones que no cobren un sou, per tant, no són professio-nals, que no cotitzen la S.S per tant no tindran dret a jubilar-se, a tenir una pensió, a donar-se de baixa per malaltia, per maternitat, etc. En definitiva, són dones que fan un treball molt important per la bona marxa de les explotacions, però, que no existeixen a efectes legals ni estadístics.

A l’ octubre de 2005, es va donar un pas molt important cap a aquest reconeixement del treball d’aquestes dones amb la signatura d’un acord que bonifica la incorporació a la S.S. del segon cònjuge menor de 40 anys que treballa a l’explotació. Actualment tenim una bonificació del 30% durant els tres primers anys.

FADEMUR ha aconseguit que en algunes comunitats espanyoles s’incrementés amb un 20 % més aquesta bo-nificació, com és el cas de Galícia, que actualment està al

41

La d

ona

en e

l món

rura

l50%, i a més, han allargat l’edat límit fins al 45 anys. S’ha de continuar treballant perquè això pugui arribar a totes les comunitats.

Nosaltres apostem per la cotitularitat com a primer pas

per posar fi a aquestes desigualtats i discriminacions laborals que sofreixen algunes dones del món rural.

L’any 2007 ha estat un any que marcarà un abans i un després quant a normatives aprovades per avançar cap aquesta revindicació històrica de les nostres organitzacions aprovant la titularitat compartida també amb la nova llei d’igualtat efectiva- entre homes i dones, la llei de dependèn-cia, i la llei del desenvolupament rural sostenible.

El món rural té pocs serveis públics que donin cobertura a la demanda de la gent gran dependents i de menors tenint en compte que hi ha un gran envelliment de les persones i una gran resistència a abandonar el seu entorn habitual.

Davant a aquesta situació nosaltres apostem per la incorporació de dones al mercat laboral aprofitant els nous jaciments d’ocupació i donant-los-hi formació com a auxilia-res d’ajuda a domicili i per la creació de cooperatives rurals de serveis de proximitat.

M’agradaria destacar i ja per acabar, un dels treballs portats a terme des de FADEMUR. Que és la realització i publicació d’ un llibre “histories de vida en el medi rural”.

El nostre medi rural i la seva evolució a través dels ulls de les seves protagonistes invisibles: les dones. En aquest llibre hi ha 30 històries de dones de 10 comunitats autònomes que expliquen com ha estat la seva vida.

42


Volem que aquest llibre serveixi d’homenatge i de reco-neixement al treball invisible de les dones rurals i que sigui una mostra de com estaven no fa tan temps i del canvi que s’ha produït en els últims anys per a les dones rurals.

Moltes gràcies”.

I l’acte de cloenda es finalitzà amb la intervenció de l’alcalde d’Odèn, Andreu Alet.

“Bona tarda i benvinguts,

Vull agrair-vos que per quart any feu aquestes Jornades aquí a Cambrils i per les conclusions exposades veig que heu feu molta feina al llarg del matí.

Del fet d’aconseguir una llei que contempli que totes les empreses tinguin paritat no hi estic del tot d’acord perquè hi ha treballs que requereixen de certes habilitats que no tenim per igual homes i dones.

Heu presentat la situació de la dona en el món rural a nivell de Catalunya, Espanya i a nivell mundial, ara us explicaré la situació de la dona aquí al municipi d’Odèn. La situació que s’ha exposat a Odèn està més agreujada, de fet, es comenta la necessitat de disposar de tres aspectes bàsics: les noves tecnologies, les comunicacions i els ser-veis. En el nostre cas, les noves tecnologies que permeten desenvolupar-se i poder treballar des de casa, si convé, les començarem a tenir a partir d’ara; les comunicacions tenim el que tenim i l’orografia no facilita el fet de tenir llargues ca-rreteres planes com en altres indrets. I en quant als serveis els tenim escassos.

43

La d

ona

en e

l món

rura

lSi això i afegim que la dona se’n va estudiar a les ciutats i després aquí no troba feina, aquest aspecte genera que els joves no es vulguin quedar a viure al territori.

I afirmo que el programa LEADER és una bona opor-tunitat per desenvolupar iniciatives al món rural i espero que hi hagi més participació de les dones. Fins ara, amb el PRODER, actual LEADER, s’ha desenvolupat molts projec-tes al Solsonès.

Felicitar-vos de nou per la feina feta que ha estat molta i agrair a totes les dones la vostra participació.

Gràcies i fins l’any que ve”

45

La d

ona

en e

l món

rura

l

Això pretén ser un humil homenatge a totes aquelles dones que han fet possible que avui estiguem aquí…

Estimada àvia, Avui he anat a la masia. Feia una dolça tarda d’estiu,

els camps de blat espigats ja estaven a punt per ser segats i es respirava una calma i una quietud que feia que el temps s’aturés.

De sobte m’han vingut a la memòria moltes de les his-tòries i anècdotes que m’has explicat mil-i-una vegades… Allà on es va bolcar el carro quan de ben marrecs us hi enfilàveu per jugar o aquella vegada que un escurçó va picar la tieta i se’n va sortir gràcies a què ràpidament li vas fer un tall i li vas xuclar el verí… Te’n faries creus de com han canviat les coses des d’aleshores! Sempre t’havia sentit explicar com n’era de dura la vida de la dona a pagès, havent de picar el glaç de la bassa per rentar la roba en ple hivern, jornades de vint-i-quatre hores els tres-cents seixanta cinc dies a l’any sense saber què eren les vacances o tenir temps lliure, cuidar el galliner, tenir la casa en condicions, haver de tenir dinar i sopar a taula per vuit o deu cada dia, criar cinc fills, tenir cura dels avis, tiets, sogres… I havent de callar, sempre a l’ombra, menysvalorada en les tasques, sense participar en cap de les decisions importants però havent de fer mans i mànigues per

CARtA A L’ÀVIA

46


tirar una casa i una família endavant, fent equilibris perquè sortissin els comptes de l’economia quotidiana…

Saps àvia? Moltes d’aquestes coses han canviat avui en dia. Ara ja no viuen tres generacions en una mateixa casa i no es tenen cinc o sis fills. Les famílies són més reduïdes, de dos fills, i només l’hereu es queda a la casa pairal. I les dones ja no estan relegades a un segon pla. Ara fins i tot porten el tractor, tenen cura del bestiar, dels camps i se les té en compte en molts més aspectes de la vida a pagès. Però encara queda molt per fer tant per la dona com pel món rural. Hem arribat molt lluny, però el camí és llarg i difícil, no tant difícil com el que vós i les dones de la vostra generació vau tenir però, tot i això, costerut.

Moltes gràcies àvia.

Moltes gràcies per tot, per cada mitjó sorgit, per cada plat de canalons, per cada rondalla vora el foc, per cada remei casolà, per la lluita diària en silenci, per haver-nos obert pas, per haver-nos donat un passat del què sentir-nos orgullosos i per haver-nos fet veure les claus del futur.

Per tot això i molt més, moltes gràcies, àvia.

Fins aviat.

47

La d

ona

en e

l món

rura

lPREsENtAtION

Since four years, the last Saturday in the month of July is marked in red in the calendars of the people from Coordi-nació Rural de Catalunya. With European and international programs, this organisation is working for the development of the rural area and the improvement of the situation of youths everywhere in Catalonia.

During this Saturday, people from all over Catalonia and a group of youths from all over the world are going to talk, reflect, and discuss the topic of Youths within the scope of the “Jornades Rurales sobre la Juventud” (Rural Jornades about Youth).

In this edition of 2008, the chosen topic is the role of women in the rural world. We believe that the role of women has changed a lot during the past years. However, the rural society might encounter it a bit harder to allow women a more distinguished role.

We hope that this Decalogue and the conclusions you hold here in your hands will serve to improve not only the situation of women but also the rural world in general.

Finally, we’d like to thank all the participants of this Jor-nades for your dedication and willingness to contribute to the improvement of the rural world.

Albert Solé i CasalsPresident of Coordinació Rural de Catalunya

48


WELCOMING

We welcome all of you in this fourth edition of the Jornades Rurals de la Joventut.

Coordinació Rural de Catalunya is proud of having established a platform of debate and reflection in the rural world. We hope that the conclusions of this platform, being released afterwards, will serve as a starting point to improve our immediate environment. I always take great pleasure in mentioning that the Jornades are made for people of this region by people of this region.

This year’s topic is about the role of women in the rural world. First and foremost, I’d like this Jornades to be a tribute to all of these women who, during many years, have been working in the shadow of men, fulfilling the double or triple amount of daily work, working side by side with their husband during daytime and doing the household chores by night, taking care of their husbands, sons, parents-in-law, parents, and uncles.

Fortunately, the women’s role has changed in the world, but if a girl, being the inheritress or not, decides to either live or work, or both at the same time in the rural world; which problems will she encounter? Will it be easy for her to find a husband and live in a rural farmhouse? If her brother is the heir, is it easy for her to find lodging?

We know, that here today, we won’t be able to fix the women’s role in the rural world. We know, too, that we’ll come up with results that former debates and forums already have concluded with. But we also know that each time that we’ll talk and decry the current situation of women, we help to initiate changes, the sooner the better.

We just hope the Jornades to be enriching for each of you and would like to thank you for your attendance today contributing your own grain of sand.

Thank you very much.

Rosamaria Reig RamellatVicepresident of Coordinació Rural de Catalunya

49

La d

ona

en e

l món

rura

lLECtURE/sPEECHAN OUtLINE Of tHE WOMEN’s PAst,

PREsENt AND fUtURE IN tHE RURAL WORLD

The speech was held by Maria Manet, peasant woman and responsible for the Hotel Villaró del Bosc.

The lecture began with a video showing the perception of women in the rural world in the past and serving as starting point for the conclusion that the past situation is comparable with the one in present times and that we have to advance more concerning the future.

Overall, we’d like to draft the future having in mind the reflections of the Jornades Rurales as an important point of initiation and progress.

“I was born and grew up as a framer’s child and all that we just have seen in this video I can remember well, and, in fact, some of those tasks I, like many of you, too, for sure, had to do as well. Before, women were tough labourers, very tough indeed. And I know that your mothers and grandmo-thers have lived a tough but very enriching live that definitely was worth its endeavours.

One of the aspects about women to be accentuated especially is the one of her Youth. When a women was in her youth, thus implicating that she was marrying an heir of a farmhouse, she needed to be very intelligent having to encounter her place in an already established system in a home consisting of different generations, from the grandpa-rents to the uncles and aunts, sisters and single brothers living in the farmhouse. The wife had to adjust and detect her own rural role.

50


I, for example, am a woman working in many different areas; my work leads me from an institution of agro-tourism, to tasks in a pig breeding business. Furthermore, I am the house-coiffeur in my region and councilwoman of Navès, next to doing the household chores.

I like staying around animals and when I’m surrounded by pigs, I feel good, I’ve grown up there. And I can assure you that I can feel the earth; in the mornings when I get up, I enjoy the view of the wheat-fields and I know that I wouldn’t be able to have this vista in a big city. Therefore, for what I feel, I don’t feel like changing my place of living, not even for everything in the world. It’s true that in the rural region, we don’t have the same infrastructure as in the big cities, but nevertheless, if, one day, we’d like to, we can go to the big cities and we are lucky to know how to deal with the universities, with work or with whatever it might be, because all of us have been to the big cities. People of the cities, on the other hand, don’t have a lot of knowledge about the way of living in the rural region. Currently, we’re in the situation that people from the outside show great interest for the rural world; there’s a lot of talking and they know that there is a higher quality of life and we, ourselves, have to value this and understand that outsiders can learn a lot about how we are living in the rural world, although sometimes they call us “country people”.

The new technologies also have brought progress and change to the rural world. The fact of having the new technologies at our disposal makes it possible for us to be connected to the world. Today, for example, we have network coverage in this little mountain village. This advance also allows us to have a telecommuting job or work at home, but it is also essential to provide, concerning the Internet, the same velocity of connection as in the urban world and the same services.

51

La d

ona

en e

l món

rura

lAnd two of the aspects that really have changed are the autonomy and liberty of women. This milestone we’ve achie-ved by ourselves and therefore, we have to formulate that we can change those things we don’t agree with and improve our situation. I remember my grandmother not being able to go to any place whatever without my grandfather, and how my mother was asking my father for permission to do some activities on her own, going to a place unaccompanied, and what was even worse, they were women without driver’s license and without their own revenues. This is why they were depending a lot on the men as for moving around as for doing the groceries. Nowadays, a woman has a driver’s license and her own car and she also has, in the majority of cases, her own revenues. On that score, the situation of women has improved a lot.

I think that we have made a start but also have to agitate more. Some years have passed by with everyone wrestling with her own affairs but what really causes an effect is the unity. We as women have to cooperate and collaborate more with each other, and we have the ability to do so, because we like to talk something over and, concerning this aspect, I believe that we can improve our situation; this is one of the most important aspects to have in mind right now and also in the future. If we cooperate, we can discover new solutions together.

To sum it up, the situation of women in the rural world has changed a lot, and we have, as I mentioned earlier, more easements and commodities (like electricity, the new technologies, the diversification of tasks, individual trans-portation, and autonomy) at our disposal, we have already gotten up, we are women who can pluck a chicken as well as present ourselves at any place or event. We are women who have learned a lot from our mothers and grandmothers, they have taught us, and, in fact, we know how to cook

52


like our grandmothers in the traditional way and with fresh ingredients. We have to value our privileges and announce proudly where we belong: We are from the rural world and pay attention to our concerns!

fOUR EXPERIENCEs Of YOUNG WOMEN IN tHE RURAL WORLD

In each group of discussion, a young woman of the rural world started with an account of her personal experience. Young women, with or without university degree, having grown up in families marked by the figure of an heir or inhe-ritress, from small rural villages with a nucleus or scattered houses, who opt for living and working in the rural world and are a clear example of the variety of tasks which can be realized in the rural world. This broad range of experiences makes the possibility of a young and vivid future in the rural world perceptible. A future that has to include more rural development and particularly the guarantee that services are improved and offer the same efficiency of new technologies and information as in the big cities.

Mònica segués is a young woman who runs a hotel in Pinós. She lives in Torà and has a daughter.

Since her early youth she saw her own future working in a rural municipality. She realized her studies in Administration but always was certain that her priorities lie in living in a rural environment and not being locked up in an office. To manage the guesthouse of Pinós made it possible for her to advance her target of working in the rural world.

Her future challenge is to find a house in Pinós to be able to live there, too. She admits that she was lucky to be supported by her family, particularly by her mother. Without

53

La d

ona

en e

l món

rura

lthis help she would have encountered it more difficult to reconcile her family with her business.

Eva Vila. Eva is the daughter of Cal Gepoli from Odèn and currently studies in Barcelona. During summertime, she is working in the Nature Center of Odèn and collaborates in the development of tourism in this municipality. Eva gave us insight into her point of view as a very young person who is down-to earth and would like to stay in the rural region. She marked, however, that she sees a problem with combining a job with living, in her case, in Cambrils, and that she wouldn’t know in what kind of job she’d earn her living, if she defini-tely decided to stay there and work in the municipality. She also told us that it really bugs her seeing the working day of women in the rural world shaped by double efforts in the job and at home and this fact being accepted as a normal and common thing in society.

Anna serra, a youth from Pinell del Solsonès, living in a scattered nucleus of four houses (Miravé).She’s the inhe-ritress and only child, descendent from four generations of farmers and spent her childhood growing up with uncles and aunts, with some of them staying the same age as her. She lives in the country and dedicates herself to drawing. After 10 years of living in Barcelona and London, she decided to return to her home together with her partner who is a musi-cian. Her father maintains the small business leasing fields and still having a menial.

She works in a profession she likes and is able to sus-tain her job, family, and home in a place she considers a privilege. For her, the work on the fields is like a hobby. Her business as graphic artist was growing and therefore she now has employed another woman to help her. The biggest

54


inconvenience for her is the problem of transportation. Her home is situated next to her parent’s.

Raquel Codina, a youth from Peramola, has graduated in History and now is working in a local museum. She appre-ciates the approaches in the region in order to support the entrepreneurial and innovative spirit of the youths.

The fact of having travelled and lived outside of the Ca-talonian frontiers permits her to value the existing conditions in her region and keeps her from underestimating her origin from a small rural municipality.

According to her it is also necessary, though, to develop strategic approaches that improve the quality of living for the local population living in the rural world and to guarantee the equality of opportunities for young women as a future line of orientation.

55

La d

ona

en e

l món

rura

lCONCLUsIONs Of tHE GROUP-DIsCUssIONs

1. THE SITUATION OF WOMEN IN THE RURAL WORLD. FUTURE POSSIBILITIES OF YOUNG WOMEN IN THE RURAL WORLD

A significant change concerning the structure of families is happening now in the rural zones: The extended families (3 generations) decrease whereas there can be detected a growth of families with only two generations.

This new family structures trigger change in the areas of social attendance and care for the elderly. We’re part of the last generation of women looking after needy persons alone.

Although women are completely integrated into the eco-nomic world, there still are great inequalities regarding the attendance and assistance towards elderly people. Therefo-re, it is necessary to focus more efforts on the general social assumption that it is the women alone who have to bear the weight of the tasks connected to caring for the dependent and the organization of family-live and domestic chores.

In order to achieve a change concerning the situation of women in the rural world, it is indispensable to have a rethinking in regard of educative values. This is currently carried out.

There is a change and men and women of these ge-nerations are treated more equally. This goes together with the division of domestic chores. The traditionalism and con-servatism of the rural world, however, make this change a bit more complicated because in special situations men and women are equal but in general it is not possible to speak of a 100% change.

56


It was mentioned, too, that the huge amount of publicity showing women in a job environment usually dominated by men, is an indicator that full change has not been obtained up to now, especially since it would not be necessary to broadcast those kinds of commercials if everything was fine concerning the labor situation.

Having in mind the current situation, there was also a lot of talk about women, although nowadays having more access to information and maybe more education, nevertheless be-ing exposed to new pressures that not existed before. Fifty years ago, women’s lives were adjusted to resignation; they didn’t have any other option. Currently, women have these options, of course, but this does not free her from other tasks, instead, it adds even more. If a woman decides to have a career and work apart from home, the most probable case in the rural world is that she will have to fulfill and combine her job with the other household chores. The society in which we live today is also shaped by the overflow of information, and thus increasing the level of expectations concerning women which even more weakens their stand.

The youths are aware of the family charges they’ll have to carry out, but they also confirmed that they have benefited as well. The decision to live and stay in the country has been their personal conclusion. Times have changed and it is res-pected that they’d like to have their intimacy and their own place to live with their partners and children without staying too far away from the grandparents. The grandparents often care for the grandchildren because there are no services available in vicinity and they are doing it with pleasure and because they have no other occupations. The youths consi-der it to be essential that there is the option of grandparents looking after the kids if they decide to have children. It is obvious, that without women, there is no possibility of the consistency of further generations, and hence it is necessary to adapt role models according to necessity and actuality.

57

La d

ona

en e

l món

rura

lWe can state that the role of women is the key to keep the territory together. For this reason, it derives essential to support her entrepreneurial spirit, having in mind her thoughtful nature as well.

Currently, women in the rural world have more opportuni-ties and solutions concerning the working environment than some years ago. Aside from cattle breeding, the agricultural business or arts and crafts, today agro-tourism is increasing and the majority of those establishments are conducted by women. In return, there’s to add another important solution lying in telecommuting jobs which offer the possibility to work from home via Internet. But this also collides with the huge lack of technologies that are not available in the rural world today.

The new technologies are still limited, which makes the economic diversification more difficult. On one hand, new technologies are expensive; on the other hand they usually come along with an environmental impact no-one likes and overall, the rural topography, especially the one of the moun-tains, renders the extension of networks more difficult. In this way, progress collides with numerous difficulties and finding a proper balance might turn out complicated.

As we have already mentioned before, there has been a profound and very important change concerning the traditio-nal rural family. Currently, no more than five persons live in a farmhouse. This is regarded as a very positive aspect as it contains a huge labor-saving development for the women, but our group also concluded a negative impact: the cooling-down of interpersonal relationships. Before, one of the great pleasures of elderly women was to fulfill their grandmothers’ duties. Being younger, they had to work so much that there wasn’t time to care affectionately for their children and it was the respective grandmothers doing this job. The relationship

58


between the grandmother and her grandchildren was sha-ped by the transmission of values and wisdom that today is regrettably trailing off. The constriction of the rural world has pushed aside the grandparents which we consider as not being positive at all for the development of the rural world.

Otherwise, we, and especially the people coming from big cities, also agreed that the relationships in the rural world are al lot warmer and human. “In the rural world you can say ‘hello without anyone thinking you’re crazy.” Nevertheless, people from the rural world also have registered a certain cooling-down concerning interpersonal relationships during the last years, everyone is more concentrated on themselves, also in the countryside.

All together we believe, that the future farmhouse will harbor both the improved technical aspects mentioned be-fore and the interpersonal and social relationships because these are the essence of the rural world and in general it’s the women who care more concerning this aspect.

2. WOMEN AS INHERITRESSES AND THE FUTURE OF THE FARMS- FAMILIES IN THE RURAL WORLD

The figure of the heir and the inheritress (“pubilla”) has been a Catalonian strategy of the rural world in order to not divide the agrarian businesses.

Notwithstanding, this is a legacy of generations, not free from machismo, as the role of the man is dominating.

The fact of having inheritresses participating in the groups, made it easier to have an insight into how things in the rural farms have changed. Anyhow, it was concluded that women, until some years ago, adapted themselves to

59

La d

ona

en e

l món

rura

ltheir living environment being happy, although they suffered a lot. This might seem to be a bit masochistic but everyone agreed that there was a certain conformism letting them to proceed.

Currently, and especially because of the generational change, this conformism luckily does not exist any longer, and this is why things are changing now. Yet, one of the inheritresses said: “It is necessary to have your on intimacy, as much as possible. But I am aware of the family burden I’ll have to sustain in the future with respect to living with the heir.”

“My brother is the heir and does not have a wife”. In the sense of this comment, we can estimate that actually there are a lot of heirs encountering difficulties finding a wo-man. One of the reasons could be that women are not willing to renounce their professional career in order to dedicate themselves to a family. On the bottom of this situation and many others, the position of the heir has been undergoing some changes as one of the participants explained. He knew of some cases in which the heir or inheritress has changed and has been transmitted to another son or daughter, be-cause the supposed heir had preferred to dedicate himself to another career and the continuation of the family business was transmitted to the respective brother or sister.

Concerning the comparison of the inheritress and the heir everyone agreed that earlier, the fact of having a daughter instead of a son was a great disappointment. The girls were educated differently (they were not shown the tasks on the fields but taught them to care for the household, to pluck the chicken, to cook…) and when they were married, it was necessary to give them a dowry. One of the participants re-capitulated this situation by saying that the fact of only having a daughter in older times was a “ruin”. Before, there was the

60


traditional organization of the family and women normally got the shorter end of the stick.

The participants being inheritresses themselves agreed that being the heir usually facilitates a lot of things, but being the inheritress was more like a nightmare. This does not mean that the woman has her live organized but that she has to endure a lot of pressure and responsibility.

Currently, the inheritress has lost a lot of importance; although the figure of the heir still is valid, the one of the inheritress is getting lost. Whereas it still exists legally, in real life it does not.

In general we can conclude, that there has been a chan-ge of mentality concerning this topic and, although there still are exceptions, it is not important any longer if there is an heir or an inheritress. We’re living in the last generation of heirs and inheritresses and there is a very important social change for future generations.

3. THE COMMITMENT TO THE RURAL SCHOOLS

It proves essential on behalf of the responsible adminis-tration to conduct a bulletin in order to talk about the edu-cative necessities and the respective display of corrective measures.

Nonetheless, it is necessary to provide the rural world with all basic services, like, for example, kindergartens, but also to back up the optimization of resources and to merge services between nearby municipalities, naming also coo-peratives of nursing services. The rural school is the pivotal point of the territory and helps to create a collective identity and enhances social cohesion.

61

La d

ona

en e

l món

rura

lDoing a general evaluation of rural schools everyone confirmed that these are very enriching and provide a more profound teaching method. One of the participants also sta-ted that it is necessary to increase services of rural schools and fight for their existence, because the roots of the future of the rural world lie in these schools.

From the point of view of the teachers it is clear that these schools have to be promoted more and that the integration of the teachers into the society is indispensable for their functioning. The rural areas normally are areas for which it is very hard to find teachers willing to go and live there and this fact might add some fragility to the educative system. It proves necessary to value the fact that anyone willing to be a teacher in the rural region has to be integrated in order to even one more to defend the rural world and in the long run, it will be possible to collaborate more between the respective schools and create an educative network.

The existence of a rural school in a municipality can help to increase the existence of opportunities in this area for those families who decide to return or also establish their home at a concrete place.

Nevertheless, it is essential to apply measures and services in the rural world to help women to reconcile their working live with the one of their family.

On the other hand, it is not as easy for a woman to de-cide to be a teacher in the rural world and go and live in this environment as for a man.

We also were able to listen to the account of a student who experienced the closing o her school and she described it as a huge disappointment and trauma for the children as they had to leave their friends and this process was like a rupture in the identity of the rural world.

62


The great efforts that have to be made in order to or-ganize family live and the transportation of the kids to their school were also discussed, especially as it is usually the women’s task to fulfill these things.

The rural schools provide a model for the future and there has been a lot of change. The diversity of classes creates positive interplays, topics are discussed profoundly, there are activities together with the pupils of other rural schools…

The children leave school with a high range of exceptio-nal autonomy and a very high academic level.

Therefore, we can conclude that it is important to decen-tralize services and propose to following:

the creation of rural cooperatives for nursing services: women and men specialized in the treatment of elderly

the increase of new technologies to provide the possi-bility of distance learning and to offer more technologies in the rural schools

Concerning the topic of education for adults and with the special focus on women, we also concluded that trans-portation for women and especially elderly women was a great problem.

Before, it was the men and only very few women having a driver’s license. This is why today there are many women who are dependent of transportation possibilities in order to be able to move around. One of the group’s participants told us, that in the region of Sort, where she lives, there was the offer of a formation course for women but only very few were present in the beginning. After looking for the reasons, the organizers found out that a lot of women had difficulties of transportation. Currently, they have organized a bus that

63

La d

ona

en e

l món

rura

lis picking up the women when there are the courses and right now, there are a lot more participants. Otherwise, with the help of alternative systems of transportation, activities of formation are easier to decentralize.

Nevertheless, this initiative collides also with the finan-ces, as it proves to be very expensive and there is the need to search for new financial facilities.

There is also to emphasize the fact, that the formation courses, especially those for women, encourage enriching conversation and communication between them. Only few elderly women in the rural world had the possibility to com-municate with other women except on Sundays when they went out.

Finally, regarding the topic of education. In these schools, all kind of different activities are organized. On one hand, there is the regulated education aiming at the development of the future in the rural areas and on the other hand, there are also courses for adults. Speaking of the latter pointed out that 80% of the inscriptions were women and that she considered that these women not only are women who’d like to learn something, but also to communicate. Concerning the official education program, that there was no general rate about genders but that there were approximately 30% women. But what can be said with certainty is that in the superior grades there still are many inheritresses and heirs (these even more), because it is still very difficult to live and work in the rural world without owning property. Considering this point of view, it is absolutely vital to initiate new systems for the people who have not been born in the countryside but would like to work and live there.

64


4. NECESSARY LABOR-STRATEGIES FOR WOMEN IN THE RURAL WORLD

The “rural world” has ceased to be a synonym for the farmer’s world. The economic activities tending to the tertiary sector have increased. The new economic activities are forwarded especially by women and ease the stagnation in the agrarian production.

These new job opportunities in the rural world have been the result of an upgrading concerning this rural instrument (agro- tourism, arts and crafts etc.). This upgrading of the rural world would not have been possible without the impro-vements obtained during the last decades (water, electricity, communication, etc.).

In this moment it is a basic to continue the installation of services in the rural areas with the aim to convert them into economic and social attractions. The access to new technologies has to be increased energetically since they open the possibility for qualified professionals to work in a rural environment as well.

It is necessary to push forward the implementation of measures and to reconsider the options in the rural world on behalf of the responsible administrations.

It is essential to initiate measures permitting the regula-tion of the labor situation of women in the rural world, like, for example, the registration of family enterprises in both names, the one of the man and the one of the woman.

65

La d

ona

en e

l món

rura

l5. THE IMPORTANCE OF FORMATION FOR WO-MEN, THE EXPANDING OF THE NEW TECHNOLOGIES, TELECOMMUTING JOBS AND THE DIVERSIFICATION OF TASKS

It is necessary the existence of a place (virtual or …) where it is possible for the citizens to inform themselves about all the existing offers of formation. It is essential to offer the possibility to decentralize the formation of adults in the rural schools in each share and to finally create a network in each municipality of educative initiatives.

To have access to all basic services:

Mobility (to carry out activities, to go to the doctor, to do the groceries…)

Access to the new technologies: to guarantee the access to personal services; decentralization of services

Definitely, it is necessary the existence of a policy of equality aiming at positive discrimination is also vital for the region.

6. COOPERATIVES, NETWORKING AND WOMEN’S’ ASSOCIATIONS

Clubs and societies are necessary regarding the lack of services in the rural world. We can assume that rural coo-peratives of attendance services could be a solution to this problem. To support the associations, networking to promote the creation of jobs for women.

It seems as if there already is a certain predisposition to work in a team as the family has been the human motor of a lot of agrarian businesses in the area. Notwithstanding,

66


it is necessary to push forward the technologic innovation, the breeding of new growing, and other measures permit-ting to diversify the tasks traditionally connected to the rural world.

It seems that the agrarian businesses are not the same as normal enterprises.

The existence of the generational change in the agrarian businesses is supposed to be a motor for the diversification of economic activities. It is essential to speak about agrarian businesses.

Doubtless, there are other criteria related to the rural world, as, for example, rural values.

7. SUBSIDIES, PROJECTS FOR WOMEN AND THE EQUALITY OF OPPORTUNITIES

There was the development from a grave lack of finan-cial help for women to a series of legal a social initiatives concerning the equality of genders like the law of equality, or the rural development with the impulse of the programs LEDAER Plus i PRODER, EQUAL…

There has still been no understanding concerning the situation of women who are living in the rural world but are not working as farmers, and these women don’t have this help. This attention is creating too much of inequality between men and women, being today like a new collective, one of women, right now we have to speak about collectives of men, women, immigrants…It is necessary to speak more about persons, to value them and pay them for their professional capacity.

67

La d

ona

en e

l món

rura

lIt is essential to support the existence of more informa-tion channels in order to make the programs public for its beneficiaries, the subsidies for women.

8. WOMEN IN THE RURAL WORLD IN POLITICS

In the rural world only now women have started to make their first steps in this world. The whole process of women taking their first steps in politics is delaying a lot and will be a lot of hard work in the future as the rural world is more conservative about this topic. A lot of administrations have introduced women in their consortium during the last elec-tions, but the sensation is that this step was intended more in the figurative sense. Women have to be able to take part in city councils because of the importance of their function and their personal value.

On the other hand, we agreed that women in politics organize and function differently and that therefore they often collide with the men. The women are more committed and put more weight on the development of new programs. They are less politicians and think more rationally overall in place where everyone knows everyone. We also concluded that the lack of free time is an important condition of the social and political participation of women in the rural world.

It is important to create measures to support the relation and creation of networks between women in the rural world in order to not have the risk of isolation.

It is necessary to fight for the active participation of women in politics of the rural world. The combination men-women in politics can be very fruitful if it is possible to combine both aspects.

69

La d

ona

en e

l món

rura

lDECALOGUE Of PROPOsALs

1. Creation of a consultative and binding local body to adapt valid legislation to the new realities and social de-mands. In this regard also taking into account the particular situation of women and the specificity of the rural world (real participation of women in the decision-making process con-cerning the political area or other decisive bodies).

2. Strongly calling the responsible organizations to adapt the necessary measures to diversify and expand the services of rural schools as a basic service to guarantee a collective identity and rural development.

● Formation of adults.● Attention to children (from 0 to 3 years).

3. Creating an inter-municipal network of services to satisfy the basic needs in the rural world:

● Mobility.● New Technologies.● Care-Services for needy persons. ● Decentralization of regional adult-schools.

4. Creation of cooperatives providing Medicare servi-ces in order to face the deficits and singularities of the rural world.

5. Raising awareness about the issue of reconciliation of work and family life.

6. Promoting the “cotitularity” in order to assure equal rights for women in the agricultural business; furthermore fostering their entrepreneurial spirit in order to diversify economic fields of exploitation traditionally associated with the rural world.

70


7. Professionalization and recognition of those tasks that have traditionally been associated with women in the rural world, in order to eliminate the invisibility and “closed-eyed-ness” concerning their work and achievements.

8. To conduct a study in order to get to know the real needs of and options for young women in the rural world. Respectively developing a strategic plan with the contribu-tion of different governmental departments. This plan should include housing- and job-aids for women aged under 35 in order to make living in the rural ambit more attractive for them, to avoid over-aged villages and promote the continued existence of rural schools.

9. Information campaigns to detect and raise awareness

about the issue of financial and economic inequalities for women in the rural world.

10. Actions to improve communication and the interper-sonal relations in the rural world:

● Leisure and further-education offers.● Stimulation of networking and syndicates.● Using the new technologies as a new space of com-

munication.● Promotion campaigns to improve the youngster’s self-

perception concerning their life in the rural ambits.

71

La d

ona

en e

l món

rura

ltHE sItUAtION Of tHE WOMAN IN tHE RURAL WORLD At stAtE LEVEL

To get to know the real situation of women in the rural world at state level in Spain, the Jornades were sup-ported with information from different entities of FADEMUR (Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales) of Spain. This organisation provided the following results of a question-naire for Coordinació Rural to be published here:

The LEADER Programme has supported a lot of pro-jects for women. The majority of investments were concen-trated on the tourist sector and it should be mentioned that 43% of aids were going to Leader+ - and women- initiatives, thus creating at least 52% of new occupations. Based on this project, a lot of commerce, civil, and cooperative societies have been founded. This also has been a very important factor to make the entrepreneurial spirit of women visible.

A lot of women from the rural world were able to benefit from funds and therefore have contributed to the mainte-nance of the territory.

The participation of women in civil society is limited and therefore women from different associations manifest the possibility to obtain a more important role. Women in the rural world have to fulfil their domestic chores at home which often are not or hardly compatible with the participation in meetings of decision-making entities.

In the meantime, the participation of rural women in political bodies is marginal, because - as already mentio-ned above - the aggregation of different working tasks and the little support received in a lot of cases make this process more difficult and slow it down as well.

72


One of the factors that the association of FADEMUR appreciates highly is that the immigration of new families to the rural world helps to maintain the societies’ structure. Thanks to the arrival of new families, villages are continuing to be with life.

Another important aspect that should be kept in mind in order to have people continuing living in the rural world is the accessibility of public services. The rural world should be able to benefit from the same services as urbanized areas. If this won’t be the case, no-one will be interested in living in these regions anymore.

There is a lot of “masculinism” in the rural world. There are still a lot of tasks considered to be only for men and often people find it quite difficult to admit that women also can do those things and be in charge of an animal farm, farms with fruit trees… Still, there lies a lot of work before us to get to the general estimation in the rural world that there are tasks women can do as well as men.

There is a fundamental element: Education. It is known that learning never stops but it is very important that women have the possibility of studying further constantly. Formation should be designed especially for women and, depending on the region and the interest, women can do a course of informatics, a course about entrepreneurial skills, etc. A qualified woman would have more possibilities to work and during a lot of years, women have be in charge of caring for the children, do the household chores, be responsible for pa-rents, parents-in-law, …without having time for themselves. Therefore, it is indispensable that women have the possibility of formation corresponding to their necessities.

Another crucial point for women contributing to the rural world is the access to new technologies. Going along with

73

La d

ona

en e

l món

rura

lother essential services, the rural world needs to offer the same opportunities and advantages as the urbanized areas concerning new technologies in that amount as those allow the diversification of tasks and youths can consider possible alternatives for their future in the rural ambit.

And as the unity conjures the strength, there is the option of establishing cooperatives of services to save costs and offer better quality and supply.

75

La d

ona

en e

l món

rura

lROUND tABLE Of tHE YOUtHs

Youths from 14 different countries reflected and discus-sed the role of women in the rural world. Furthermore, they talked about the situation of the rural world in their countries of origin.

SITUATION OF WOMEN IN THE RURAL WORLD ON THE INTERNATIONAL LEVEL

In most of the cases, women living in the rural world are supposed to take care of the children, of doing the groceries and also the domestic chores, feeding the animals etc.

Therefore, a lot of women don’t fulfill an important role concerning their job; they can not overtake directive tasks or more responsibility.

In some countries, like Mexico, for example, depending on the region, women have a lot of difficulties to get the necessary official papers to work.

But in a lot of countries, women in the rural world begin to overtake a more distinguished role; they are owners of a farm or a finca, for example. In general, it can be said that the work of women is very important and society recognizes this development more than before.

Likewise her taking part in the bodies of the decision-making process and official meetings is seldom seen, as these things still are dominated by men. This way of partici-pation is difficult for women because they have to take care of the children and the domestic chores.

It is fundamental that women can take part in the decision-making process in order to contribute their point of

76


view, manifest the necessity of this body, can collaborate in the process of acquittal and laws…in general, in all politics concerning the rural world.

Another aspect currently changing is the formation of women. She knows about the importance of knowledge and therefore, in terms of these necessities, all women should have the possibility to visit courses and seminars that serve their interests. And, overall, women generally work to get something out of it and are developing changes in the rural world without moving to the cities.

Concerning the partition of the domestic chores, there are a lot of differences between the single countries. Whe-reas in some countries it is taken for granted that women are in charge of the household, in others, it is unthinkable that there are discussion or talks about the partition of chores as it goes without saying that men help in the household and it is the general opinion that there’s no genetic question about ironing, sewing or sweeping.

A big difference between the single countries can be noted concerning the financial help for children by the gover-nment. In countries like Germany, the U.S., and Denmark, for example, the government monthly pays a certain amount for each child until they fulfill their 18th birthday or begin to work themselves.

This amount is quite high in Germany and therefore it is easily possible for women to stop working and take care for the children.

Concerning a pregnant woman in the rural world, there are also differences between the different countries. In Ger-many or Denmark, for example, the women in the rural areas get funds for the months of maternity and –additionally- a certain amount for each child.

77

La d

ona

en e

l món

rura

lThe group concluded that women in the rural world, and even women living in the cities, are far away from enjoying a process of equality and finally called for a continuation of changing the current situation.

Likewise, the rural world also presents difficulties for the youths. For example, there is a big inequality between the rural world and the urban way of life concerning services of communication; it is very difficult to have access to public transportation or combining your personal schedule with the timetable of the buses. Therefore it is necessary that youths have their own means of transport at their disposal and that they also have to wait until taking a driver’s license to obtain more mobility and autonomy. Youths from other countries, for example Canada, were more or less a bit shocked about how long it takes to cover even short distances, because of the bad condition of streets here. In their countries, there are better motorways and this makes it more easy to live in regions next to a city.

Another negative aspect for youths is the process of leaving home in order to attend university or formation. But this isn’t a big problem. What matters more is that a youth hardly can find employment in the rural areas. Currently, telecommuting jobs are increasing although the new techno-logies sometimes don’t offer the same velocity and reliability as in the big cities.

Another negative aspect is if there is no rural school in the vicinity. The rural schools are of a great richness and very good quality.

We can also find many positive aspects in the rural world, for example that youths from rural areas can adapt very quic-kly to a situation in an urban environment, but the other way around, the adaptation process is far more difficult. To think

78


practically, a person of the rural world has a big network of public transport at their disposal, and this is one of the great preoccupations of the rural world.

Proposals for the improvement of the rural world:

- Improvement of infrastructure so that women and youths can move around more easily.

- The guarantee of basic services and, in case of the new technologies, the same conditions as in the big cities.

- The guarantee and facilitation of funds for families plan-ning to live in rural areas and facilitation of school access.

- Enlargement of job offers in rural areas and promotion of telecommuting jobs as well as the diversification of tasks in order to achieve a young and dynamic rural world.

- Promotion of the participation of women in the local bodies of the decision-making process, as well as on na-tional level.

- Establishment of women’s associations and promotion of formation for these collectives.

79

La d

ona

en e

l món

rura

lCLOsURE

The closing session of the fourth edition of the Jornades Rurals was headed by the president of Coordinació Rural de Catalunya, the president of ADORCAT-FADEMUR Catalunya and the mayor of Odèn, Andreu Alet.

Firstly, Albert Solé, president of Coordinació Rural de Catalunya, rose to speak:

“Good evening everyone,

welcome to the closing session of the Jornades Rurals about the Youth that this year dealt with the topic of Women in the Rural World.

First, I’d like to thank you on my and CRUC’s behalf, for your participation in this year’s edition of the Jornades. I hope, and we hope, too, that they were fruitful for you and the work done today will be a directive to start efforts and that we can make the voice of the people of this region being heard and the platform of the Jornades serves towards the establishment of initiating an impetus for new projects and new guidelines.

Thanks to your experience and contributions we can suggest new alternatives and new options to improve the situation in which we live today. I’d like to thank you for your presence in Cambrils today, for contributing your grain of sand so that we together can advance in the solution process of the things that are not working.

Surely, some of the extracted conclusions already have resulted in other forums and debates. But on the behalf of CRUC, we are going to take care that these conclusions will

80


not fall on unfertile soil. We are going to send these conclu-sions to the responsible administrations so that those will have the results in mind and also have a guideline to start taking measures.

We are content with the work done and hope to meet you again in the next edition of the Jornades Rurals of the Youth.

I have nothing more to add, and com back to thank you for your assistance, your work and contribution. Thanks to the administration of Odèn for the provision of the facilities, thanks to the mayor Sr Andreu Alet for your presence, and to the president of FADEMUR in Catalonia, Miss Maribel Esqué.

Thank you a lot.

Thereafter, Maribel Esqué, the president of the Associa-tion of Rural Women of Catalonia, ADORCAT - FADEMUR Catalunya:

“Good evening everybody,

First of all I’d like to congratulate Coordinació Rural de Catalunya for organizing this Jornades dealing with the topic of women in the rural region. CRUC established a pla-tform to reflect and debate the topic of the young and el-derly rural women. I’d like to thank you for the invitation of

81

La d

ona

en e

l món

rura

lour federation, and would like to excuse our president on the federal level, Teresa López, who was not able to participate in the Jornades.

I’d like to emphasize the importance of this Jornades providing the opportunity to explain the situation of the women who’re living and working in the rural environment, and therefore contributing to the advancement of the deve-lopment towards a more equal society all over the world.

We believe that we as women are the prime motor of the social and economic development and the reduction of poverty and that the protection of the environment couldn’t be accomplished without our contributions. Albeit, the in-equality between women and men still is a part of the daily experiences of millions of women all over the world.

Here today, we’d like to contribute with our experience of FADEMUR, a federation of rural and progressive women who are aiming at equal levels for both genders, and the visualisation and recognition of women in the rural world. FADEMUR was founded to intensify the work that our asso-ciations have been doing in the rural areas for many years; together with the farmer and working women and the rest of the women living and working in the rural region.

Our aim is to merge the voices of the women who are fighting for equality and progress concerning the genders because this is necessary to have a more just and equal rural world.

FADEMUR today is represented all over Spain working for the animation to participate, the formation, the claims, information and dialogue concerning the set of problems women have to face in the rural world. We’re also especia-lly working for the recognition and the visualisation of the

82


work they contribute. One of the most effective measures to obtain equality is the participation of women in the decision making process.

We have to participate in labour unions, in the agrarian organisations, in the cooperatives, the administrations etc. if we are not represented, we’ll continue to be invisible. The rural women who have been working and are working in the family’s agricultural businesses and employees, contributing to the family’s economic situation and haven’t paid the Social Insurance fee are not recognized and their work remains invisible.

They have been working day and night, in the family business, in the household, taking care of the elderly and the children without any rights, only with obligations.

The admission of women into the Social Insurance is depending on the economic rentability and the benefits of the respective business.

We can not achieve equality if we’re not offered full recognition of the work we as women fulfil in the family bu-sinesses. Our efforts always have been a huge support to the rural zones.

Of the 80% of women working in the agrarian business in Spain, 60% don’t pay social insurance fees. That is women whose work is considered as “helping the family” and thus have to endure all the disadvantages of work but none of the benefits.

Women who don’t get paid wages, thus are non-pro-fessionals who don’t pay social insurance fees, thus have no option to retire, to get a pension, to call in sick, to take maternity leave, etc. Definitely, these are women who do a

83

La d

ona

en e

l món

rura

lvery important job in order to run the family business, but nevertheless exist neither officially nor statistically.

In October 2005, with the signing of an agreement to re-imburse the admission of the partner, if being under 40 years of age and working in the family business, a very important step was made towards the recognition of women’s labour. Actually we have a reimbursement rate of 30 % during the first three years.

FADEMUR has achieved that in several Spanish provin-ces this reimbursement was raised 20%, like it is the case in Galicia, at the moment at 50 %, and they have even extended the age limit to 45 years. We have to continue our struggle so that this example can be carried forward to all provinces.

We put our efforts on the certification of both names; the one of the husband and the one of the wife, concerning ownership as a first step to fight inequality and discrimination women in the rural world are exposed to.

The year 2007 has been a year marking a before and after in terms of new measures being taken in order to advan-ce in the demands of our organisations. The approval of the recognition of both partner’s names together with the new law of equality between men and women, the law of dependency and the law of a sustainable rural development.

The rural world offers little public services which are able to fulfil the demands of depending elderly people and younger people having in mind the huge superannuation of population and a great resistance to leave their accustomed environment.

Concerning this situation we rely on the admission of wo-men into the labour market having in mind the new demands

84


of occupation and giving them the possibility of formation as domestic assistance and to create new rural cooperatives of neighbour services.

I’d like to put emphasize, before coming o an end, one of the projects conducted by FADEMUR: The realization and release of a book with the title “Histories of Living in the Rural World”.

Our rural environment and its development seen through the eyes of the invisible protagonists: women. In this book, 30 women from 10 provinces tell their story and explain their lives.

We’d like this booklet to be a tribute to and recognition of the invisible labour of the women in the rural world and that it will serve as an insight on how it was like not long ago and a demonstration of the change accomplished.

Thank you very much.”

The closure session came to an end with the speech of the mayor of Odèn, Andreu Alet:

“Good evening and welcome,

I’d like to thank you, because since four years, you’re organizing this Jornades here in Cambrils and regarding the presented conclusions, I see that you’ve done a good job during the day.

I don’t agree at all with the law proposing that all enter-prises have to employ the equal quantity of men and women, because there are jobs that require certain abilities that are not the same comparing men and women.

85

La d

ona

en e

l món

rura

lYou’ve presented the situation of women in the rural world on the level of Catalonia, Spain, and in the world, so now I’d like to explain the situation of women here in the municipality of Odèn. The situation in Odèn is worse, in fact, we need to provide three basic aspects: new technologies, communication, and services. In our case, the new techno-logies are rendering possible the existence of telecommuting jobs, and if it’s necessary, we’ll start to have them right now; and concerning possibilities of communication we have but those, and the geographic situation does not permit to have large motorways like in other places. And concerning servi-ces, we have little.

I’d like to congratulate you again for the good job you’ve done and thank all women being present here.

Thank you and till next year.”

87

La d

ona

en e

l món

rura

lLEttER tO MY GRANDMOtHER

This is supposed to be a humble homage to all the women making it possible for us to stay here today…

Dear Grandma,

Today I went to the farm. It was a sweet afternoon in summer, the cornfields high and already close to mowing and I could feel a tranquility and silence that time seemed to stand still.

All of a sudden memories and stories you had told me over and over again came to my mind again… There, where the carriage tipped over when all of you children tried to climb up to play, or that time when a viper bit my aunt and didn’t have to suffer because you immediately made a cut and sucked out the venom…

You could not imagine how things have changed since then!!

I’ve always listened to your explanations about how hard the life of women in the country was, of the fact that you had pick the ice from the basin to be able to wash the clothes in winter, 24-hours workdays on 365 days a year without knowing if there were vacations or free time, to look after the henhouse, keep the house in good condition, to cook for 8 or 10 persons, to care for five children, take care of the grandparents, uncles an parents-in-law…and always having to shut up, always in the shade, underestimated concerning the work done, without participating in the important deci-sions but having to roll up your sleeves being responsible

88


for a household and the whole family, having to make ends meet financially…

Do you know what? A lot of these things have changed nowadays. Today, there don’t live three generations under one single roof and usually there aren’t five or six children anymore. The families are a lot smaller, and of the two sons, only the heir is staying at the farmhouse. And the women don’t have to take a backseat any longer. Today, they also run the tractor, are responsible for the money, the fields and play a much more important role concerning the life on a farm. Nevertheless, there still is a lot to do for the women in the rural world. We have achieved many improvements but the path is pebbly, not that exhausting than it was in your times and for the women of your generation but still steep.

Thank you very much, grandma.

Thank you very much for everything, for every stocking knitted, for each plate of cannelloni, for all the fairytales told around the fire, for each cure, for the daily struggle in silence, for opening the doors for us, for providing us with a past we are proud of and for passing us the keys for the future.

For all these things and a lot more, thank you very much, grandma.

See you soon.

89

La d

ona

en e

l món

rura

lAGRAÏMENts

Des de Coordinació Rural de Catalunya agraïm la par-ticipació i col·laboració de tots i totes els que han fet pos-sible l’edició d’aquesta publicació. Aquesta publicació és el resultat de la ponència i aportacions en el debat als grups de discussió sota el lema” dona en el món rural”.

GRUPs DE DIsCUssIÓ

- Amador, Joana. Directora de l’Escola de Capacitació Agrària de Manresa.

- Asensio, Sara. Representant de l’Assemblea Territorial de Dones de les Terres de l’Ebre.

- Caellas, Assumpció. Professora de gimnàstica i mem-bre de l’associació d’Artesans del Solsonès.

- Cañellas, Núria. Cap de l’àrea de Planificació i Segui-ment del Pla d’Actuació del Govern de l’Institut Català de les Dones.

- Capilla, Teresa. Presidenta provincial de Barcelona d’AFAMMER(Associació de Famílies i Dones del Medi Rural de Barcelona)

- Cases, Pilar. Professora de l’Escola de Capacitació Agrària de Solsona.

- Castellà, Teresa. Membre del SIED (seminari Inter-disciplinar d’Estudis de la Dona) de la Universitat de Lleida, responsable del projecte “enxarxades”.

- Codina, Raquel. Llicenciada en història i treballa com agent d’ocupació Laboral.

- Esqué, Maribel. Presidenta ADORCAT-FADEMUR Catalunya.

- Faustino, Marc. Assessor laboral.

90


- Gallardo, Imma. Regidora de l’Ajuntament de Sort i responsable de l’Àrea Dona de Sort.

- González, Meravelles. Membre d’Unió de Pagesos i de l’Associació de Dones del Solsonès.

- Lloret, Marisa. Ceramista “neorural”.- Malé, Sara. Professora d’anglès i directora d’escola

d’idiomes.- Manent, Maria. Pagesa i responsable de l’Hotel Villaró

del Bosc.-Martínez, Manel. Coordinador del Centre de Natura

d’Odèn.- Montané, Sílvia. Responsable SIAD (servei d’informació

i atenció a les Dones) de Sort.- Roig, Mercè. Teletreballadora per una empresa editorial.- Roig, Josep Mª, membre de l’ACTA. - Rosas, Dolors. Mestra d’Educació de llengua anglesa

i psicopedagoga.- Rosell, Carme. Membre de la JARC i autora del llibre

Dones rurals.- Sánchez, Meritxell. Membre de l’Escletxa, associació

feminista per a la prevenció de la Violència de gènere.- Segués, Mònica. Responsable d’un negoci

d’hostaleria.- Serra, Anna. Dissenyadora i directora creativa de

GROW.- Torà, Maite. Membre de la Fundació Internacional

Dones Empresàries i Emprenedores.- Vila, Eva. Estudiant.- Vilalta, Laura. Topògrafa.- Vilaseca, Anna. Tècnica de la Fundació del Món Rural

i membre de l’associació Rudona.- Xixons Dolors, Directora del CEIP Ardèvol.

91

La d

ona

en e

l món

rura

ltAULA DE JOVEs

Alessa Arizmendi (Mèxic)Kubra Berki (Turquia)Martina Braggion (Itàlia)Juraj Cik (Eslovàquia)Sarah Coppe (França)Jennifer Gallant (Canadà)Laetita Giraudel (França)Kristine Jorgensen (Dinamarca)Heide Klatt (Alemanya)Lise Mourre (França)Martin Noblecourt (França)Hyoeui Park (Corea del Sud)Charles-Henry Perrin (França)Sergi Rodriguez (Catalunya)Teresa Rosas (Catalunya)Ina Sonego (Suïssa)Otilia Vincze (Hongria)Agata Wowczyniuk (Polònia)Isik Yargici (Turquia)

Moderadores

Maribel Bella.Lídia Fàbregas.Raquel Freixes.Agustina Navalón.Neus Ramellat.

92


I agrair la participació, el suport i la col·laboració de:

- Departament d’Acció Rural i Ciutadania

- Institut Català de les Dones

- Secretaria General de Joventut

- FADEMUR, Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales d’Espanya

- Diputació de Lleida

- Consell Comarcal del Solsonès

- Ajuntament d’Odèn

- Centre Natura d’Odèn

coordinació rural de catalunya · en una gran ciutat, per això, pel que sento i com em sento no...

Documents