cooperaciocatalana 365

365Maig 2013 revista mensualAny 33 PVP 3,00 edita Fundaci Roca i Gals

Impuls cooperatiuLes nostres cooperatives: Alternativas Econmicas, Sccl.

Entrevista: Felip Puig, Conseller dEmpresa i Ocupaci.

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

e s p e c i a l i s t e s e n c o o p e r a t i v e s

LLuitem pLegats!!

Planificaci i Gesti Comptable Declaraci Impost de Societats Estudis Econmics de Viabilitat i Plantejament

de futur Control Pressupostari Diagnstic econmics, financers i de sistemes

de control de la Cooperativa Assistncia de Membres de les Comissions

de Vigilncia i Juntes Rectores Consultes sobre problemtica econmica,

comptable i fiscal

G O N Z A L E Z & C I A A U D I T O R S

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisi dels Comptes Proyectes de Fusi i Escissi Auditoria de Gesti Informes especials

A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N T A S

GIRONA 38 1 1 08010 BARCELONA Telfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: [email protected]

... In ce r t e s s e s , d u bt e s , p ro b l e m e s ...?

nm 365 - Maig 2013 n 3 ncooperaci catalana n

365Maig 2013 revista mensual Any 33 edita Fundaci Roca i Gals

sumari

crdits

4 / TORNAVEUMaria Eullia Relao Campoy, cap secci hoteleria i restauraci.

5 / EDITORIALImpuls cooperatiu

6 / EL NOSTRE MNagns giner

9 / COOPERATIVES DE CATALUNYAEl mercat s el mnConfederaci de Cooperatives de Catalunya

10 / LES NOSTRES COOPERATIVESAlternativas Econmicas, revista i cooperativa pel canvi socialpep ValenzuelaLa nova revista econmica s un projecte de periodisme independent i cooperatiu fet realitat per sis socis de treball i trenta-cinc socis col-laboradors.

13 / ENTREVISTAFelip Puig, Conseller dEmpresa i ocupacimontse pallars

16 / EMPRENEDORIA COOPERATIVACalidoscoop, SCCLequip de Calidoscoop scclUn referent en la prestaci de ser-veis i recursos per la dinamitzaci territorial i la promoci de lecono-mia social i el cooperativisme.

18 / EMPRENEDORIA COOPERATIVAEls set pecats capitals dels empre-nedorsJordi picart

Editora Fundaci Roca i Gals redacci i administraci Arag, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - [email protected] - www.rocagales.cat coordinaci Agns Giner. consell de redacci Miquel Corna, Enric Dalmau, Nria Esteve, Raimon Gassiot, Agns Giner, Joan Josep Gonzlez, Miquel Mir, Ma. Llusa Navarro, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat i Quim Siclia. els autors sn responsables dels articles signats. Ni la direcci de la revista ni els editors comparteixen per fora les opinions que puguin reflectir els textos aqu inscrits. Foto portada: Tancat de l'embassament de Flix, en les obres de descontaminaci Arxiu Municipal de Flix. Collecci Fotografies de Flix. disseny, maquetaci i impressi ElTinter, SAL (empresa certificada EMAS) dipsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat Fsc i amb tintes provinents dolis vegetals

20 / MEDI AMBIENTLa Societat Catalana dEducaci Ambiental (SCEA) celebra el Frum dEducaci Ambiental 2000+12, dedicat a la comunitat transforma-dora del territoriJuanjo Butron

23 / COOPERATIVISMEUna nova projecci de la Fundaci Roca i Gals: la posada en funciona-ment del Servei dEstudis i Projectesma. Llusa Navarro i Revert

24 / OPINITornar a Flixesteve puigferrat

25 / PENSEM-HICom menys capitalista, millorsantos Hernndez

26 / BIBLIOTECADonaci de llibresRetallselisenda Duny

amb el suport de:

13

10

20

16

nm 365 - Maig 2013 nn 4 cooperaci catalana n

TORNAVEU

un parell de preguntes (que en sn tres) a maria Eullia relao campoy (Barcelona, 1947), cap de secci dhoteleria i restauraci

1 2Com i quan vas conixer el cooperativisme?Vaig conixer el cooperativisme de ben petita. Les meves arrels sn cooperatives, ja que sc del barri de Sants, que sempre ha estat un lloc on hi han hagut moltes cooperati-ves, i els meus pares eren socis de la Cooperativa Obrera Santsenca. Magrada molt aquest tipus dem-presa per la seva responsabilitat social vers les persones, el tracte hum i la participaci de tots els socis.

Qu no et conven del cooperativisme?El fet que no sigui una empresa contnua amb el pas del temps. Est vista com una cosa antiga i amb po-ques oportunitats de funcionament. Crec que manca coneixement del cooperativisme. Caldria fomentar-ne ms lexpansi.

3Creus que s possible fer una altra economia?Crec que ara s el moment ms im-portant de les cooperatives, ja que sn empreses que ajuden a sortir de la crisi i que generen ocupaci. Trobo que actualment s un punt important el fet de crear llocs de treball estables per a la gent jove i aturada, i que les cooperatives sn una eina molt til per a engegar un nou projecte de futur i amb continutat.


EDITORIAL

impuls cooperatiu

Dediquem el reportatge de Les nostres cooperatives a la cooperativa Alternativas Econmicas, SCCL, que, amb una gran de-mostraci de comproms i impuls cooperatiu, ha engegat el prometedor projecte de perio-disme econmic independent que representa la revista alternativas econmicas. Li desitgem un cam ben llarg.

A lentrevista a lactual conseller dEmpresa i Ocupaci, tamb queda palesa la voluntat del Departament de posar en valor i impulsar la frmula empresarial cooperativa com una opci dautoocupaci viable i sostenible.I, amb dos articles ms sobre emprenedo-ria cooperativa, donem encara ms impuls cooperatiu. n

Linici de les obres de descontaminaci del pant de Flix s una bona notcia.

Foto: tancat del pant de Flix, 21 de gener del 2011. arxiu municipal de Flix.

collecci Fotografies de Flix. Obres de descontaminaci de lembassament.

LA COBERTA/


EL NOSTRE MN

Les cooperatives de treball celebren lassemblea anual

El passat dijous 11 dabril, va tenir lloc a Matar lassemblea anual de la Federaci de Cooperatives de Treball de Catalunya. Ms dun centenar de membres de setanta-quatre cooperatives federades, aix com diversos convidats, van compartir un temps i un espai nic en un escenari recentment recuperat pel coopera-tivisme, el Caf de Mar de Matar. Durant lassemblea, es va donar a conixer elPla de treball 2013i es va presentar laMemria social i econmica del 2012.La Federaci de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) s lentitat que al nostre pas aglutina, repre-senta i lidera aquestes cooperatives i considera que es tracta dun model dempresa participativa que contri-bueix a crear una economia sostenible. La Federaci dna suport a les empreses associades impulsant programes i eines per enfortir-les, treballa per acon-seguir un marc que nafavoreixi el creixement i dna a conixer a la societat els principis de treball associat en qu es fonamenta lempresa cooperativa.Lacci de la Federaci de Cooperatives de Treball de Catalunya est estretament lligada a les empreses fede-rades, les quals sn les responsables de validar el seupla de treballa travs del seu vot a lassemblea general.Ms informaci i documents, a: www.cooperativestreball.coop. n

reconeixement de la cooperativa agrcola de Valls, que enguany compleix cent vint-i-cinc anys

La cooperativa de Valls s la ms antiga de Catalunya i una de les primeres de lEstat espanyol.El Govern de la Generalitat ha reconegut la trajectria de la Cooperativa Agrcola de Valls, que aquest any com-memora el 125 aniversari de la seva fundaci. Lacte de lliurament dels Premis a la Iniciativa Comercial i als Esta-bliments Comercials Centenaris es va celebrar al Palau de la Generalitat el dia 8 dabril al vespre.El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar el Pre-mi com a Establiment Comercial Centenari a Joan Llorach, president de la Cooperativa de Valls, pel servei de qualitat que aquesta ofereix als seus clients i per la seva capacitat dadaptaci als canvis durant ms de cent anys.Joan Llorach va dir: La Cooperativa Agrcola de Valls s la ms antiga de Catalunya i una de les primeres que es van crear a lEstat espanyol. La nostra entitat es va fundar lany 1888 per aconseguir una millor valoraci dels productes agrcoles que es conreaven a la zona. Desprs de tants anys, han succet moltes coses bones i dolentes, per amb lesfor i el treball de molta gent hem arribat on som ara. Per aix ho volem celebrar, per recordar que encara existim en el territori i, malgrat les dificultats que ens trobem, els pagesos som unes persones molt actives i amb voluntat de tirar endavant.En aquest mateix sentit, el president de la Generalitat va destacar que establiments com la Cooperativa Agrcola de Valls esdevenen exemples per adonar-nos que es poden arribar a vncer situacions tremendament complicades en el transcurs de la histria, si es donen unes determinades condicions.Ms informaci, a: www.coopvalls.com. n


Banca cooperativa en la crisi financera internacional a debat

En el marc dels Debats deconomia social i cooperati-va, el 17 de maig tindr lloc la sessi Banca coopera-tiva en la crisi financera internacional, que comptar amb la ponncia de Joan Cavall, director general de Caixa dEnginyers.El debat, organitzat per la Direcci General dEconomia Social i Cooperativa i Treball Autnom en collaboraci amb la Confederaci de Cooperatives de Catalunya, tindr lloc al Palau Moja, al carrer Portaferrissa nmero 1 de Barcelona.La ponncia central, Banca cooperativa en la crisi financera internacional, ser a crrec de Joan Cavall, de Caixa dEnginyers, una cooperativa de crdit que no sha vist afectada per aquesta crisi, a diferncia de les entitats financeres convencionals. Aquesta sessi siniciar a dos quarts de nou del mat amb un caf networking i la projecci del vdeo Les cooperatives catala-nes. A les nou, el director general dEconomia Social i Cooperativa i Treball Autnom donar la benvinguda als assistents. Tot seguit, Jos Orihuel, redactor en cap del diari expansin a Catalunya, presentar el ponent. Desprs de lexposici de la ponncia de Joan Caball i del torn de paraules, Orihuel en traur unes conclusi-ons i far la cloenda.Lobjectiu del cicle Debats deconomia social i coope-rativa s donar visibilitat a les frmules empresarials de leconomia social i cooperativa com el model empre-sarial del segle XXI.Trobareu el programa detallat i el formulari dins-cripci dins lapartat Jornades i debats de lapartat Economia Cooperativa de la pgina del Departament dEmpresa i Ocupaci del web www.gencat.cat.Ms informaci i inscripcions, a: [email protected] i al 932 285 757. n

Presentaci de la biografia de Joan Ventosa i roig a Vilanova

La Fundaci Roca i Gals ha presentat el llibre biogrfic Joan Ventosa i Roig. impulsor del cooperativisme, de Catalunya a mxic, escrit per Agns Rotger i Duny, periodista i escriptora. Lacte de presentaci del llibre, que va anar a crrec de Cludia Pujol, va tenir lloc el dijous 25 dabril a la Biblioteca Museu Vctor Balaguer de Vilanova a la Geltr. Es tracta de la biografia nm. 21 de la collecci Cooperativistes Catalans.La Fundaci Roca i Gals, editora de la revista Cooperaci Catalana, ha ampliat la collecci, doncs, amb la presentaci de la biografia nmero 21, dedicada a Joan Ventosa i Roig, elaborada per Agns Rotger i Duny, periodista i escriptora, guanyadora del 43 Premi Prudenci Bertrana de novella (2010).En el marc de la seu histrica de la Biblioteca Museu Vctor Balaguer de Vilanova i la Geltr, la directora de la revista spiens va engrunar minuciosament la nova biografia davant dun pblic consagrat. Lacte va comptar amb la presncia de Xavier Lpez, director general dEconomia Social i Cooperatives i Treball Autnom; Montserrat Comas, directora de la Biblioteca Museu Vctor Balaguer, i Antoni Gavald, director de la collecci Cooperativistes Catalans, aix com la dels companys coedi-tors de Cossetnia, familiars de Joan Ventosa, de lautora i pblic divers interessat en la figura del biografiat.Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltr, 1883 - Ciutat de Mxic, 1961) s sens dubte una de les figures clau del cooperativisme del segle XX. Farmacutic i agrnom de formaci, Joan Ventosa es va implicar des de jove en una cooperativa de consum de Vilanova, i ben aviat va comenar la seva tasca de divulgaci i de teoritzaci del cooperativisme. Va ser pre-sident de les federacions de cooperatives catalana i espanyola, i tamb va formar part del comit central de lAliana Cooperativa Internacional, dins del qual va formar part de la comissi encarregada de fixar els prin-cipis bsics de la cooperaci moderns.Joan ventosa va ser un redactor destacat de les histriques lleis de cooperatives espanyola i catalana dels anys trenta del segle passat. A causa del seu comproms poltic va arribar a ser conseller de la Generalitat, es va haver dexiliar a Mxic, i all es va convertir en un dels principals experts mundials en cooperaci escolar.Ms informaci, a: www.rocagales.cat. n


EL NOSTRE MN

Laliana cooperativa internacional anuncia el lema per al dia internacional del cooperativisme 2013

Lempresa cooperativa es mant forta en temps de crisi s el lema escollit enguany per adrear-se a les cooperatives de tot el mn.El dissabte 6 de juliol, se celebrar el 91 Dia Internacional del Cooperativisme de lAliana Cooperativa Internacional (ACI) i el 19 Dia Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides (ONU).En una crida que pretn implicar en la celebraci tots els socis de les cooperatives de tot el mn, lACI ha fet pblic el lema per a la celebraci del Dia Internacional del Coope-rativisme 2013, que se celebra el dissabte 6 de juliol. Amb lafirmaci Lempresa cooperativa es mant forta en temps de crisi es pretn augmentar el coneixement del model dempresa cooperativa i promoure els xits del moviment cooperatiu, la solidaritat internacional, leficincia econmi-ca, la igualtat i la pau mundial. Lobjectiu de la celebraci del Dia Internacional del Coopera-tivisme s aconseguir que, per mitj de les diverses maneres de portar-la a terme per les cooperatives darreu del mn, sobtingui cobertura per part dels mitjans de comunicaci i sensibilitzaci del pblic tant a escala local com global.LACI celebra aquest Dia Internacional des de lany 1923. Actualment, per, sorganitza en collaboraci amb les Naci-ons Unides i es demana als pasos membres que hi partici-pin institucionalment.LAliana Cooperativa Internacional s una associaci inde-pendent no governamental que uneix, representa i serveix les cooperatives darreu del mn. Fundada el 1895, lACI t 223 organitzacions scies de 85 pasos, actives en tots els sectors de leconomia. En conjunt, aquestes cooperatives re-presenten ms de mil milions de persones darreu del mn.Ms informaci, a: www.ica.coop. n

Pluja de premis per als olis doliva de cooperatives catalanes: Oleum Priorat i mestral

Oleum Priorat, doble medalla dor al concurs doli ms important dels Estats Units. La cooperativa de Cambrils, millor Oli dOliva Verge Extra de lEstat espanyol amb el Mestral.La cooperativa Oleum Priorat ha estat premiada amb dues medalles dor en el certamen Los Angeles International Olive Oil Competi-tion, el concurs doli doliva ms important dels Estats Units. En concret, els olis que han obtingut medalla dor sn Oleum Priorat Elixir perfil verd i Oleum Priorat perfil madur.Oleum Priorat s una cooperativa de segon grau formada per quatre cooperatives del Priorat i una de la Ribera dEbre (Vincola del Pri-orat, Celler el Masroig, Cooperativa Falset-Mar i les cooperatives agrcoles de Cabacs i la Serra dAlmos), que envasa els seus olis amb les marques Oleum Priorat Elixir i Oleum Priorat i els destina, bsicament, a lexportaci. Los Angeles International Olive Oil Competition s un dels concursos de referncia en el sector de loli doliva, i en lltima edici hi han participat ms de set-cents olis darreu del mn.La Cooperativa Agrcola i Caixa Agrria de Cambrils ha guanyat el Primer Premi al Millor Oli dOliva Verge Extra dEspanya 2012-2013 en la categoria Fruitats Madurs, que convoca anualment el Ministe-ri dAgricultura, Alimentaci i Medi Ambient. Amb aquests premis, el Ministeri dAgricultura vol incentivar la millora de la qualitat de loli doliva i promocionar entre els consumidors el coneixement i la valoraci de loli verge extra.Es tracta de la tercera vegada que la cooperativa agrcola de Cam-brils obt aquest reconeixement, que s el ms important que pot rebre un oli doliva a lEstat espanyol. Per als responsables de la cooperativa, s un impuls a la voluntat de millora contnua de la qualitat de loli doliva arbequina que elaboren sota la DOP Siurana. Una qualitat que ha rebut el reconeixement dels mercats i que els ha portat a incrementar la comercialitzaci de loli que envasen amb la marca Mestral i a augmentar significativament les exportacions. n


COOPERATIVES DE CATALUNYA

El mercat s el mnConfederaci de Cooperatives de Catalunya

De manera continuada, des de la macroeconomia, no parem de rebre missatges que afirmen que a curt termini continuarem immer-sos en una situaci de crisi dura, per que a partir del 2014 la situa-ci canviar.Tanmateix, som en un dels escena-ris ms difcils, ja que leconomia es tornar a contreure i aquest any el PIB tornar a disminuir prop de l1,5%. Es preveu, doncs, que aquest nivell de disminuci segueixi durant dos anys; per tant, ens ser ben difcil aguantar. A ms, les perspectives de creixe-ment per al 2014 se situen en prop del 0,5%; per tant, si efectivament sarriba a la situaci de canvi que ens indiquen, cosa que podem dubtar perqu s una previsi que sha repetit sense xit els darrers anys, limpuls ser insuficient per a recuperar el que sarribi a perdre aquest 2013.El percentatge datur ms elevat es va generar el 2009, quan el PIB va disminuir gaireb el 4% i durant el 2010, i quan el 2011 els incipients creixements del PIB, de prop del 0,5%, no van tenir cap efecte en els ndexs datur. Aix doncs, podem imaginar qu passar si es compleixen les previsions. No ser estrany que hi hagin de nivells datur creixents, fins al 27%, amb una taxa dac-tivitat molt inferior a la que hi havia els anys anteriors a linici daquest cicle. En un curt perode de quatre anys, el PIB pot acumu-lar una caiguda de prop del 7%; i, amb els nivells dinflaci entre el 2,5 i el 3% en cadascun dels tres darrers anys, el PIB continuar disminuint. bviament, aquest s un dels motius pels quals el deute pblic sest disparant; i, juntament amb el sanejament del sector financer per part de les arques pbliques, ens trobem en una espiral en qu la capacitat de despesa de ladministraci s nulla i les necessitats de finan-

ament constitueixen un fre per a la demanda interna. Aix significa que aquesta es mantin-dr a nivells de decreixement, els quals fins i tot poden arribar a augmentar si sopta per la via dapujar impostos com ara lIVA i la pressi fiscal en lIRPF.Malgrat que les cooperatives ms dinmiques ja fa un quant temps que van ampliant els seus mer-cats als pasos del voltant, davant daquesta situaci no aconse-gueixen cobrir el diferencial de vendes perdudes en els mercats habituals, per b que lobertura de nous mercats sigui el cam per a aconseguir-ho. Com ja hem insistit en diverses ocasions, la internacio-nalitzaci de les nostres empreses s una necessitat i, encara que no sigui la soluci a tots els nostres problemes, s que ho en ser part. Per aix, les empreses que no considerin lactivitat internacional tindran escasses possibilitats de sobreviure.Tal com vam comentar el febrer del 2012, la internacionalitzaci est molt vinculada a la innovaci; sn dues estratgies de desenvolupa-ment empresarial que salimenten mtuament, per que cal sostenir en el temps. Les empreses han de continuar ampliant mercat i adaptant les seves poltiques comercials al

mercat internacional com ho fan per als diferents territoris dEs-panya. Han danalitzar com es realitza lactivitat comercial, ja que els canals solen ser diferents a cada pas; cal conixer-los i tractar-los adequadament: pro-bablement no es poden utilitzar les mateixes eines que aqu, els catlegs han de tenir una imatge coherent amb el pas en qesti, les nostres frases comercials han de ser revisades i adaptades a la idiosincrsia de cada mercat, etc. Per aix, els agents que tinguem al territori seran determinants per a fer una bona comercialitzaci dels nostres productes. Haurem de posar molts esforos suple-mentaris en aquesta activitat, ja que de cap manera les vendes en el mercat internacional poden ser una cosa espordica: cal posar les bases estructurals perqu les vendes a lexterior siguin cada any ms elevades.Avui, la internacionalitzaci de lempresa s una obligaci i una necessitat per a la supervivncia, si b cal gestionar-la amb saviesa. Per aix, s recomanable que les empreses es recolzin en els instru-ments que les administracions han creat i que aprofitin les xarxes que tenen a lexterior; lICEX i ACC1 sn dos organismes en els quals ens hem de recolzar.Incidir en lobertura de nous mercats s, per ara, lnica via que permetr generar nous llocs de treball, la qual cosa s molt urgent. Per b que no s un mecanisme que proporcioni resultats immediats, si no abordem aquesta sortida estarem posant en risc la cooperativa. A ms a ms, al nostre voltant tenim un bon nombre de joves amb una preparaci extraor-dinria i molta fora per a iniciar la seva vida laboral i afrontar aquest repte, noms cal que tinguin el suport i lacompanyament dels socis ms veterans i experimentats de lempresa. n


LES NOSTRES COOPERATIVES

alternativas Econmicas, revista i cooperativa pel canvi socials possible i necessari que hi hagi un periodisme independent, un model de periodisme que ha estat abandonat pels grans mitjans. Un projecte daquesta mena no pot ser noms de quatre persones, ms bones professionals o ms dolentes, i amb collaboradors excellents o no tant, sin que tamb ha daconseguir que shi comprometin els lectors de manera activa: participant-hi plenament.

Pep ValenzuelaEx-Libris, Sccl

Abans desdevenir, el 1984, una cooperativa de producci, la revista francesa alternatives conomiques havia nascut, el 1980, com a asso-ciaci sense fins lucratius. Aquesta associaci existeix encara, per ara com a associaci de lectors (amb quasi set-cents membres), i s accionista de la cooperativa editora de la publicaci, juntament amb els assalariats i altres collaboradors, i tamb amb antics assalariats de la cooperativa que han volgut man-tenir-se com a accionistes. Sense pressa, per sense pausa i trepitjant ferm, alternatives conomiques ha fet un cam bonic i llarg. El seu primer nmero va aparixer el novembre del 1980 amb un tiratge de dos mil exemplars impresos amb setze p-gines en blanc i negre. I avui treuen un magazn amb cent pgines a tot color, distributs a Frana i lestran-ger, la major part per subscripci (el 80%), per tamb per venda directa als quioscos i llibreries.Abans de continuar i que em disculpi el lector, val a dir que aquest, efectivament, no s espai per a la presentaci de la cooperati-va francesa esmentada. Tanmateix, aquesta s efectivament la principal font dinspiraci i, fins i tot, scia cooperativista del grup de persones que sanimaren a donar vida tamb a casa nostra a un projecte infor-matiu i cooperatiu que defenss els ideals periodstics dunir el rigor amb la divulgaci de la informa-ci econmica, leuropeisme, la preocupaci pel deteriorament de

les condicions socials i els riscos dexhauriment dels recursos del planeta, tal com informa en la seva presentaci el nou mitj dinforma-ci econmica editat per a lEstat espanyol i que surt amb el nom dAlternativas Econmicas (AE a partir dara). Daltra banda, alternatives conomiques tamb s un exemple dempresa cooperativa de treball, amb una quarantena dassalariats, repartits entre dos llocs: la redac-ci i el servei de difusi, promoci i publicitat a Pars, i la seu social a Qutigny (un barri de Dijon, al departament de Costa dOr, a la Borgonya), on funciona el servei de

subscripcions, ladministraci i la fabricaci de la revista.Feia temps que seguem el treball dalternatives conomiques, expli-ca en Pere Rusiol, membre del consell de redacci dAE, amb seu al barcelon barri de Sants, per ha estat recentment, quan, alliberats daltres compromisos, ens hem posat mans a lobra. I s que el projecte nascut a Frana s una important font dinspiraci. Sobretot pel que fa al finanament independent de la societat coope-rativa obrera de producci (dacord amb la denominaci francesa), dins la qual els assalariats sn associats i tenen la majoria dels vots a lassem-

P.V.


blea general. Tots els anys, en el nmero del juliol-agost, alternatives conomiques publica els seus comp-tes i presenta als seus lectors la situ-aci i els projectes de la cooperativa editora. alternatives conomiques sha autofinanat sempre. I el seu nivell dinspiraci i collaboraci, tant pel que fa a la revista com a la mateixa cooperativa, es concreta en solidaritat, nacional i internacional. La societat cooperativa francesa s partcip en el projecte daqu i viceversa.Malgrat levidncia de lxit daquesta experincia, no deixa de sorprendre laparici a hores dara dun mitj dinformaci econmica en paper. Per, tot i lanunciada crisi del periodisme, aix com els auguris de la fi del paper imprs o tamb la pretesa laparici dun es-cenari tot nou i encara desconegut en aquest sector, tot i les tendncies que assenyalen les noves realitats i perspectives de les anomenades xar-xes socials i mitjans alternatius, en Rusiol defensa que aquesta crisi no ho s del periodisme, sin dun determinat model de periodisme; de fet, dun model que abandonava el seu propi terreny per aconseguir crdits per a grans empreses mul-

timdia que oblidaven la respon-sabilitat social i el rigor informatiu per ocupar espais que no els eren els propis, on creien que el capital es podia multiplicar ms i millor. Van acumular deutes impagables i ara no saben qu fer o fan qualsevol cosa.Lequip dAE defensa la necessitat daquest projecte, per proposa un canvi descala que, com demostra lexperincia de la cooperativa fran-cesa, fa possible i rendible aquesta aposta. Es plantegen un pressupost dentre 250.000 i 300.000 euros lany, sense crdits bancaris de cap mena, tot i no estar-hi en contra. Exigeix una certa economia de guerra, comenta en Rusiol, realista i entusiasta alhora, per s possible i necessari, ja que hi ha aquest espai de periodisme inde-pendent que ha estat abandonat pels grans mitjans. I no noms un canvi descala, sin tamb de con-cepci del projecte, que no pot ser noms de quatre persones, ms bo-nes professionals o ms dolentes; hi ha marge, subratlla en Rusiol, si shi comprometin els lectors de manera activa: participant-hi plenament. Tenen un pla dempre-sa previst per a un any i mig o dos. Segur que no podem reproduir automticament el cas francs, afegeix, per, per ms diferncies culturals, poltiques i socials que hi hagin, aqu hi ha tamb un bon espai i molta gent que necessita, demana i vol un projecte daquestes caracterstiques.AE va nixer amb quaranta-un so-cis, sis dels quals sn treballadors, i trenta-cinc, socis collaboradors. Cadascun daquests collaboradors ha invertit un mxim de 4.000 eu-ros. A lassemblea general els socis treballadors tenen el 70% dels vots, i els altres, el 30% restant. Bona part de lequip de treballadors han treballat al diari el pas, com ara lAndreu Miss, actual director de la revista, o el mateix Pere Rusiol, aix com la Mariana Vilnitzky i lAriadna Trillas. Al grup de socis collaboradors inicial hi han tamb noms prou coneguts i que fins i tot poden sorprendre pel fet de veurels habitualment en altres mbits, com ara en Joaqun Esfana, lAntonio Franco, lEnric Lloveras o en Xavier

Vidal-Folch. La llista de socis ser publicada ntegrament de manera mensual. LAssemblea General s lrgan responsable dadmissions.Tamb forma part del projecte lAssociaci dAmics dAE, nascuda amb la revista perqu creiem en lequip i donem suport al projecte, afirma la seva presidenta, lAntonia Mara Snchez, en un article publi-cat al primer nmero de la revista. Pensem que en aquest moment distingir economia dideologia s fonamental, i volem que periodistes solvents ens expliquin qu est pas-sant amb leconomia i la ideologia. LAssociaci canalitzar debats i inquietuds dels membres i organit-zar conferncies anuals, aix com activitats de seguiment de la revista i sobre temtiques especfiques. Pel que fa a la seva participaci en la cooperativa, lAssociaci tindr veu a lassemblea anual.LAssemblea General decideix els crrecs i les responsabilitats. Desprs, el consell de redacci de la revista funcionar amb un cert grau de jerarquia i autonomia. En aquest cas, lAndreu Miss s director i mxim responsable de la revista. Creiem que, una vegada decidits els continguts i la lnia, aquesta s la millor forma de fer la feina, emfasitza en Rusiol. Pel que fa als salaris, de moment, tenen un lmit de 1.300 euros, considerant les difi-cultats daquest inici de recorregut. Els estatuts, per, estableixen la possibilitat que hi hagin diferncies salarials dacord amb responsabi-litats i la feina, sempre dins dels ventalls del cooperativisme, o sigui, mai per sobre duna relaci 1/3 o, mxim, 1/5.Fins aqu, a grans trets, el projecte global de futur. Ara falta el ms im-portant: crear la xarxa de subscrip-

Alternativas Econmicas va nixer amb quaranta-un socis, sis dels quals sn treballadors, i trenta-cinc, socis collaboradors.

P.V.

Pere rusiol s

redactor i soci de

treball de la

revista alternativas

Econmicas.


LES NOSTRES COOPERATIVES

tors i lectors que, suposadament, estaven esperant la sortida daques-ta revista, tot i tenir en compte que no pot faltar un altre collaborador, de vegades no gaire agradable: la publicitat. Per en aquesta qesti hi han opcions molt clares: els in-gressos via publicitat no haurien de superar mai el 10% del total.Pel que fa als lectors, si considerem la situaci en el punt de partida, tot fa preveure que AE t un futur molt interessant. El primer nmero de la revista, del mes de mar del 2013, ha sortit amb un tiratge de deu mil exemplars i amb seixanta-vuit pla-nes a tot color. Al cap de pocs dies de la sortida, ja era quasi impossible trobar-la als quioscos de Barcelona. Sense exagerar, lequip valora molt positivament aquesta arrencada. bviament, aix no pot haver passat per casualitat. La gent demana que alg expliqui leconomia amb independncia dels poders, amb la collaboraci de bons experts, que sinvestigui per defensar els ciutadans, la cosa pblica i lestat del benestar; aix s necessari i s una responsabilitat que assumim, afirma en Rusiol. A ms, s la nostra feina, la que hem fet i volem continuar fent. A ms dinformar els ciutadans, explica, tamb volem influir en el debat pblic i poltic del pas. En aquest sentit, hi afegeix, sentim enyorana del pas de la bona poca, amb continguts i capa-citat dinfluncia social i poltica.Creiem que la nostra contribuci ms bona s explicar el que pas-sa amb independncia, amb un llenguatge comprensible, duna manera senzilla. Aix, per, no vol pas dir estar amb una opci poltica determinada, tot i esperar que sigui til als ciutadans i als moviments socials. De totes mane-res, la cosa dita sistema, o com es vulgui, no funciona. En Philippe Frmeaux, editorialista dalternatives conomiques i expresident de la coo-perativa francesa, afirma a la Carta de benvinguda publicada al primer nmero dAE que cal canviar radicalment la finalitat del sistema econmic per donar prioritat al benestar de tots sense destruir el planeta, la qual cosa per a ell vol dir pensar una sortida que no pot

ser una senzilla tornada al creixe-ment fort i estable. I aix demana que les qestions econmiques haurien de ser al centre del debat democrtic.Tot plegat, acabat de nixer, s massa aviat per a treuren conclusions, per ms que aquests resultats primers i immediats confirmarien les expec-tatives i desitjos del grup editor i cooperatiu. En tot cas, com assenyala en Rusiol, necessitem una nova economia poltica, una visi freda i concreta del mn en el qual vivim que ens permeti entendrel. Volem contribuir en aquesta tasca. n

P.V.

P.V.

consell rector de la

cooperativa: d'esquer-

ra a dreta, mariana

Vilnitzky, Joaquim

Barriach (gerent),

ariadna trillas,

andreu miss (di-

rector revista) i Pere

rusiol.

Pere rusiol, durant el

reportatge.


ENTREVISTA

Entrevista a Felip Puig i Godes, Conseller dEmpresa i Ocupaci

El departament dEmpresa i Ocupaci vol impulsar i posar en valor la frmula empresarial cooperativaMontse PallarsEx-libris SCCL

Felip Puig va nixer a Barcelo-na lany 1958. s enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politcnica de Catalu-nya i diplomat en Administraci dEmpreses per la Universitat Politcnica de Madrid. Va ser conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya entre el 1999 i el 2001 i conseller de Poltica Territorial i Obres Pbli-ques entre el 2001 i el 2003. Va ser conseller dInterior de la IX legislatura. I conseller dEmpresa i Ocupaci de lactual.

Primer de tot, ens agradaria saber quina s la sensaci que ha tingut en incorporar-se al departament dEmpresa i Ocupaci. Vost ha ocupat ja la conselleria de medi ambi-ent, la de Poltica territorial i Obres Pbliques i la dinterior. Hi ha gaire diferncia entre les diferents conselleries a lhora dexercir el crrec de conseller, o la perspectiva s similar?En els moments actuals de crisi econmica, lobjectiu prioritari del Govern s la lluita contra latur. La generaci de nous llocs de treball vindr de la creaci dempreses i creixement de les existents. Per tant, el Departa-ment dEmpresa i Ocupaci s un puntal en les poltiques de reac-tivaci econmica, i aix implica una gran responsabilitat en els moments actuals, per tamb la

dEmO


ENTREVISTA

possibilitat de posar les bases per a un nou model de desenvolupa-ment econmic: ms slid, ms competitiu i socialment ms just.En totes les responsabilitats pbliques que he desenvolupat al llarg de la meva vida pblica sempre he tingut clar que eren un comproms de servei a les persones i al seu benestar. Per la meva formaci com a enginyer de ponts i camins, les responsabi-litats de Medi Ambient i Poltica Territorial, les referents a les infraestructures del pas, van suposar un honor, per a Interior vaig descobrir la necessitat per a un pas de garantir la seguretat de les persones com a garantia de la llibertat i la necessitat de donar suport als nostres cossos de seguretat.Ara, a Empresa i Ocupaci, amb la mateixa vocaci de servei, em proposo contribuir a posar els fonaments slids dun nou model econmic de desenvolupament i creixement que vetlli per la cohe-si social i la cohesi territorial.

Quins sn els reptes del nou crrec? En el context genera-litzat de crisi actual, amb la sensaci que tot senfonsa, quines sn les prioritats de la seva conselleria?El gran repte que tenim al davant s la lluita contra latur i la creaci de nova ocupaci. En les circumstncies actuals de limita-cions pressupostries, noms la generaci docupaci en el sector privat ens permetr reduir el nivell datur. Per aix s neces-sari, tamb, fer una aposta per la reactivaci econmica, fonamen-tada en la indstria com a motor de recuperaci.Quan parlem dindstria, ho fem en un sentit ampli: incorpo-rant-hi des de lagroalimentria fins a la del coneixement. Creiem que la diversificaci del sector in-dustrial catal s una molt bona base per a dissenyar un model econmic ms resistent als cicles econmics i a la seva variabilitat. Incorporar el sector industrial implica, tamb, afrontar la ne-cessitat duna m dobra qualifi-

cada, i per tant les poltiques de formaci sn cabdals des dun punt de vista estratgic: com ms formaci, ms condicions i opor-tunitats docupabilitat.Hem dinternacionalitzar la nos-tra economia. Per aconseguir-ho, cal donar ajut i suport a lactivitat exportadora, per tamb afavorir la presncia dempreses catalanes amb implantacions a lexterior per guanyar competitivitat en els mercats globals, i captar inversi-ons exteriors i recursos financers per fer possible la viabilitat o limpuls de projectes empresari-als catalans.

En relaci amb la pregunta anterior i tenint en compte que de vegades s ms difcil que les grans empreses pensin amb mentalitat de pas, hi ha alguna acci encaminada a potenciar les petites i mitjanes empreses per tal de mantenir els llocs de treball arrelats a casa nostra? El manteniment del teixit empre-sarial catal s una de les priori-tats del Govern de la Generalitat. Per aquest motiu, estem desen-volupant des de fa temps una estratgia en matria de poltica industrial que, en la situaci de crisi econmica actual i en un en-

torn de consolidaci pressupos-tria, t com a principal objectiu mantenir i garantir el funciona-ment de les nostres empreses i locupaci que generen.Les actuacions prioritzades se centren, per tant, en la detecci i prevenci de les situacions de risc que poden patir les empre-ses catalanes; unes situacions de risc que alhora cal intentar reconvertir en oportunitats, si ms no des del punt de vista del no-tancament de lactivitat, inter-venint per garantir la continutat industrial i els llocs de treball.Amb aquest objectiu, hem ela-borat un Mapa de riscos i opor-tunitats: per detectar i preveure els casos que puguin implicar un tancament o deslocalitzaci dempreses catalanes. Un cop de-tectats, es fa una anlisi i identi-ficaci del problema i es treballa en la millor soluci, sempre en collaboraci amb lempresa i els treballadors. A tall dexemple, des de linici de la legislatura, a travs del treball conjunt de la Direcci General dIndstria i la Direcci General de Relacions Laborals, se nhan gestionat uns cent trenta casos, que han perms mantenir uns vint-i-cinc mil llocs de treball.

dEmO

Felip Puig ha ocupat

diverses conselleries

des del 1999.


Ja hem entregat al sector un primer document de la nova Llei de cooperatives, que, entre altres punts, ha de facilitar la creaci daquest tipus dempreses.

i, continuant en aquesta lnia, les empreses cooperatives han respost millor a lembat de la crisi. s un fet evident que han patit menys tancaments i han produt, proporcionalment, menys atur que altres tipus dempreses. tenint en compte aquesta realitat, sha pensat dur a terme poltiques que fomentin lautoocupaci i el coo-perativisme? com es veu aquesta realitat des del departament?Els governs han de generar un entorn favorable per a la creaci dempreses. En aquest sentit, des de les administracions pbliques es poden fer tot un seguit de reformes legals que acompanyin i facilitin el desenvolupament de les empreses i tamb garanteixin un sistema de benestar social i evitin el risc dexclusi social. Per aquest motiu, cal aprofundir en els canvis normatius necessaris per a facilitar la creaci, el man-teniment i la consolidaci del treball autnom i lautoocupaci, amb la petici de reformes legals a escala de tot lEstat.Pel que fa al cas concret de les empreses cooperatives, el Depar-tament vol impulsar i posar en valor aquesta frmula empresa-

rial. Tamb li puc avanar que ja hem entregat al sector un primer document de la nova Llei de coo-peratives, que, entre altres punts, ha de facilitar la creaci daquest tipus dempreses.

s evident que la clau per a leradicaci de latur no s a les mans de la conselleria, per pensa que potenciant poltiques dautoocupaci i economia soci-al les coses podrien millorar? s evident que ens trobem en un moment de crisi econmica pro-funda: latur est en uns nivells no assumibles en una societat oc-cidental, doblem les taxes datur dEuropa i la situaci encara s ms complicada si ens referim a latur juvenil. Sn dades colpido-res que fan que la creaci de nova ocupaci sigui lobjectiu priorita-ri del Departament i del Govern. I noms podrem sortir de la crisi si afrontem canvis radicals, canvis de deb, daquells que transfor-men una societat i una economiaEn aquest context global, estic convenut que tant les poltiques dautoocupaci com leconomia social contribuiran a millorar aquesta situaci.

En aquesta mateixa lnia, en el cas duna catalunya sobirana, les coses canviarien de manera considerable? En quin sentit? sapostaria per una economia social?Catalunya t una trajectria hist-rica en qu les empreses decono-mia social shan anat consolidant com un smbol didentitat del model econmic del pas. En una Catalunya sobirana, s evident que les empreses deconomia social tindrien un paper molt im-portant. Per ja des dara tenim un comproms dimpuls a les empreses deconomia social, amb la presentaci i tramitaci duna nova Llei de cooperatives, el suport a les empreses dinserci laboral i el suport a lautoocupa-ci, entre daltres.Lexercici al dret a decidir va lligat a la reactivaci econmica. Ens cal poder prendre decisi-ons dacord amb les necessitats del teixit empresarial del pas, i sobretot en moments com els ac-tuals, en qu les mesures adopta-des pel Govern de lEstat no estan alineades amb les necessitats del mn econmic catal. n

dEmO

Felip Puig actualment

s conseller d'Empre-

sa i Ocupaci.


EMPRENEDORIA COOPERATIVA

calidoscoop, sccLagncia per a la dinamitzaci territorial de leconomia, lemprenedoria social i el cooperativismeEquip de Calidoscoop Sccl

Calidoscoop s un referent en la prestaci de serveis i recursos per la dinamitzaci i promoci de leconomia social i el cooperativis-me. Esdev leina a labast de tots els agents que actuen com a motors de desenvolupament econmic i social en el territori, per canalitzar i catalitzar el seu gran potencial.Empoderant els agents del territori, en tant que protagonistes, Calidos-coop els acompanya desplegant poltiques i actuacions que perme-tin provocar un efecte multiplicador dels recursos endgens.La missi de Calidoscoop s, clarament, promoure un desenvo-lupament local basat en leconomia social i sostenible que contribueixi a la creaci docupaci, lenfortiment del teixit empresarial i la cohesi social.Compromesa amb la societat, actua des duna visi holstica per contri-buir a la construcci duna societat ms integradora, ms equitativa i ms partcip del seu propi desenvo-lupament econmic i social.Per refermar el seu comproms, Calidoscoop sha constitut com a cooperativa de treball associat, sense afany de lucre, i compta amb el suport de les principals platafor-mes representatives de leconomia social i cooperativa a Catalunya. En aquest sentit, Calidoscoop inicia la seva trajectria essent scia activa de la Xarxa dEconomia Solidria (XES), la Federaci de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), la Xarxa dEconomia Social de Barce-lona (XESB) i lAssociaci Europea MedCoop, i amb la voluntat de generar ms aliances com a valor de complementarietat en lexe-cuci daccions. Calidoscoop es visualitza com un node de xarxes per mitj del desplegament dun treball coordinat amb diferents agents i posant mfasi en el valor de la cooperaci.

Calidoscoop es va gestar durant el 2012 sota el guiatge de tres perso-nes emprenedores, lAna, la Laura i el Pere, aprofitant el seu bagatge i coneixement en la promoci econ-mica del mn local i en el coope-rativisme, i recollint lexperincia del seu pas per la cooperativa ara extinta Ara_Coop.Aix, la trajectria com a equip cohesionat es va forjar a Ara_Coop, Promoci i creaci de Cooperatives desenvolupant projectes de dina-mitzaci de leconomia cooperativa en collaboraci amb els agents poltics, econmics i socials del territori; actuant com a assessors en creaci de cooperatives com a mem-bres de la Xarxa INICIA, o desenvo-lupant la incubadora de projectes collectius Espai Llavor.Lexpertesa dels seus membres en la dinamitzaci territorial de leconomia social i cooperativa permet a Calidoscoop actuar com a corretja de transmissi dactuacions replicables i escalables; propers a les realitats de les persones,

poden ajudar a donar resposta a les necessitats econmiques i socials actuals (autoocupaci, convivncia, consum, ajuda mtua, etc.).Sempre atents a les tendncies de pas i europees i globals en matria dinnovaci social, aporten creativi-tat i dinamisme tot treballant des de la proactivitat, la capacitat danlisi, el treball collaboratiu, amb facilitat per a les relacions pbliques, i amb experincia en direcci tcnica i elaboraci i execuci de projectes.Calidoscoop emmarca els seus serveis en tres eixos principals: la promoci, la sensibilitzaci i la creaci.1. La promoci, comenta Laura, scia de Calidoscoop, persegueix ajudar a assolir un territori amb estratgies de desenvolupament econmic endogen, harmnic, so-cialment ms just, ms cohesionat, ms sostenible i que enforteixi la democrcia local. Amb la promoci tamb es pretn oferir alternatives que millorin la capacitat denfortir i activar el teixit econmic i social i

Casp, 43, bxs.08010 Barcelona

Ana lvarez+34 670 372 742Laura Hernndez+34 699 395 048Pere Ribas+34 670 537 525

[email protected]

Calidoscoop, Sccl.

@calidoscoop

caLidOscOOP sccL

L'Equip de calidoscoop.


Pere, Laura i ana

a l'oficina de

calidoscoop.

contribuir a vertebrar una activitat econmica amb valors de retorn a la societat, a lentorn i al medi.programes: Dinamitzaci territo-rial de leconomia i lemprenedo-ria, Dinamitzaci sectorial i de clsters, Generaci i difusi de coneixement de leconomia social i del cooperativisme, Dinamitzaci de xarxes, etc.2. Amb la sensibilitzaci es vol acos-tar les persones a altres maneres de treballar, consumir, habitar, finan-ar-se i invertir; en definitiva, afegeix Pere, soci tamb de la cooperativa, motivar-les a construir una economia ms social i solidria. Calidoscoop di-rigeix lenfocament de les seves actua-cions a lempoderament de les perso-nes, perqu prenguin conscincia que poden incidir en un desenvolupament que generi un impacte social en el seu entorn i es facin protagonistes i gestores directes dels seus interessos individuals i collectius.programes: Cultura emprenedora, Cultura de les finances tiques i solidries, etc.

3. Treballa per la creaci dempre-sa social i cooperativa, perqu les persones emprenedores sn motors de desenvolupament econmic i social i lempresa social actua com a catalitzadora del canvi, puntualitza Ana, scia de Calidoscoop. Per aix cal contribuir a fer viables activitats que resolen necessitats socials en el curt termini i transformen la realitat en el llarg termini. Aposta per un model que promou una empresa perdurable en el temps, arrelada en el territori, que fa sostenibles les seves finalitats i que es compromet amb les persones i amb els llocs de treball.programes: Itineraris de creaci dempresa social i cooperativa, Gesti despais dincubaci i dallotjament de projectes empre-sarials, Impuls de cooperatives dactivitats emprenedores (CAE), Transformaci dempreses i ser-veis pblics en models deconomia social i cooperativa, etc.Calidoscoop sorienta a un mercat amb diversitat dagents, per on

prenen protagonisme, duna ban-da, les administracions pbliques, especialment els organismes de desenvolupament econmic i social local: promoci econmica, comer, ocupaci, serveis a les persones, joventut, participaci ciutadana, educaci. De laltra, la missi de Calidoscoop sadre-a directament a les persones emprenedores, a les empreses i professionals, amb un mfasi especial en lemprenedoria social i les empreses de leconomia social i cooperativa. I tamb a centres educatius, universitats i societat civil organitzada que comparteixi lobjectiu de promoure un des-envolupament econmic i social ms just, ms cohesionat i ms sostenible.Calidoscoop promou sinergies que multipliquin limpacte de les actuacions i de la generaci de valor a travs de les activitats econmi-ques i socials, sota el paraigua dels valors tics i solidaris que promou el cooperativisme. n

caLidOscOOP sccL


Tots cometem errors, per nhi ha alguns que sn especialment greus per a un emprenedor, ja que poden afectar de forma important les seves probabilitats dxit, i que per tant sn importants de conixer.

1r) LuxriaDedicar mesos a generar plans de negoci atractiusEls famosos business plans: imagi-nar-se qui seran els clients, com compraran i quina grandria t el mercat, en lloc de sortir al carrer, parlar-hi i fer-los preguntes. No dic que no sigui important tenir un bon pla de negoci, per no s pas la base. La base s trobar el model de negoci, aconseguir clients i facturar.Obsessionar-se buscant la idea perfecta, el plantejament que no se li ha acudit a ning Em sap greu, per aix vol dir el 10% dinspiraci i el 90% de transpiraci. No existeix la idea perfecta, i, encara que exists, la clau seria lexecuci i no pas la concepci. Us heu dobsessionar a provar, fer experiments, executar i tornar a provar... i no pas a planifi-car. Comenar sense tenir objectius ambiciosos, clars i quantificats. Encara que canvin desprs, val la pena dedicar un temps a fer aquesta reflexi. Tota la resta s autoengany.

2n) mandraDedicar esfor i temps noms a la part que ens agrada msProgramar, dissenyar o, com lti-mament s molt habitual, preveure els mitjans socials.No genereu soroll si no teniu res al darrere. I eviteu la pro-crastinaci (o postergaci)La vostra ment no para de suggerir coses que podreu fer primer, que

EMPRENEDORIA COOPERATIVA

Els set pecats capitals dels emprenedorsJordi PicartAposta Sccl.

segur que podeu acabar a temps, etc. i que a la prctica sn ms agradables o teniu clar com shan de fer, i el grau de certesa de les quals s alt.Prendre-sho amb calmaEn una empresa acabada de crear, hi han de passar coses rellevants totes les setmanes; si no s aix, s que aneu massa lents. No heu de voler evitar de vendre el producte fins que no sigui perfecte. Si no el poseu a la venda, no sabreu quines sn les seves febleses (tant del mateix producte com del missatge, de la forma, de linterlocutor, del suport, etc.). No haver fet els deures abans demprendreLa complaena i la fe cega en la idea porten habitualment al fracs. Un exemple clar s el director executiu que delega les seves primeres ven-des a tercers. Crec que s absoluta-ment imprescindible que el director executiu vengui, miri als ulls dels seus clients, hi parli, nescolti els dubtes i queixes i nentengui els problemes de primera m.

3r) GolaEnamorar-se de la idea i pretendre executar-la al peu de la lletra sense escoltar el mercatEl 99% de les vegades, de la idea original a la que sexecuta gaireb no hi han similituds, de manera que cal saber pivotar del producte al model de negoci.Queixar-se que no hi han prou ajuts pblics per a muntar el negoci, que aix no s possible emprendre, etc.Segur que seria genial que ms coses fossin subvencionades, per un dels cncers que ens han dut a la situaci actual sn les subvencions.

Nhi hauria dhaver prou que el govern no et poss obstacles.Creure que ser fcil acon-seguir finanament, que els diners duraran i que les des-peses seran les esperadesA hores dara, s molt difcil aconseguir crdit, sigui dun banc o dun inversor privat, i sens dubte els fons sacaben abans del que hem previst. Jo sempre recomano duplicar les despeses i dividir els ingressos per a tenir una expectati-va real. Si aconseguiu convncer un inversor, o alguna de les tres F (friends, fools & family),1 malbaratar els diners en mobiliari nou, en anuncis de premsa o en tanques publicitries des de bon principi porta a viure en la modalitat em-prenedor indigent, ja que cada cntim sha destirar perqu duri el mxim possible.

4t) iraDesanimar-se, empipar-se i fer-se enrere quan sorgeix un problema o es comet un errorEmprendre s una escala de petits fracassos dels quals es pot aprendre, i sens dubte en patireu moltssims, aix que prepareu-vos mentalment. La resilincia (capa-citat continuada de sobreposar-se a les adversitats i perseverar) ha de ser una de les principals qualitats dun emprenedor. Frustrar-se fcilment per la falta de certesa que comporta la vostra activitat, punt especialment crtic per als emprenedors que vnen de treballar per compte daltri: en un entorn molt ms ordenat. En un projecte que comena, lnic cert s que no se sap res. Per aix, i de forma similar al punt anterior, un emprenedor ha de ser capa dacceptar que la incertesa s part

1. Amics, beneits i famlia.


integrant de la seva activitat, i li cal aprendre a tractar el caos com un company ms de cam. La dis-persi i la indecisi constitueixen el problema ms habitual de lem-prenedor. Donada la tremenda quantitat de tasques diferents que requereix muntar una empresa, s molt fcil perdres entre les menys importants. Per aix s imprescin-dible preguntar-se davant de cada tasca: s crtica per a treure el projecte al carrer?

5) EnvejaIntentar copiar all que als altres els ha funcionats important conixer la compe-tncia: la directa i la indirecta, per noms per a entendre els seus nego-cis: els seus punts forts i els seus punts febles. Si intenteu competir amb les seves regles i ser millors que ells, esteu perduts. No intenteu de ser millors, esforceu-vos a ser diferents. s molt millor dedicar la primera fase del projecte a explorar el mercat i a esbrinar amb clients reals quin s el millor model de negoci, consistent i sostenible (que treu ms profit de la proposici de valor de lempresa), que no pas fixar el model de negoci en la fase de pla-nificaci i executar-lo tossudament sense esperar a rebre el feedback.

6) avarciaNo compartir informaci sobre el projecte amb altres

emprenedors, clients, prove-dors, amics, parents i amb tot-hom qui vulgui escoltar-vosDe tot saprn; limportant s tenir la ment oberta per escoltar nous plantejaments, idees, crtiques, etc. Hi ha una lnia molt fina entre estar segur del projecte, pair les crtiques i ser un sucida. Al prin-cipi, s tan important fer el pla de negoci com decidir quin conjunt de condicions poden posar-lo en risc i no enganyar-nos amb la manca de rendibilitat.Intentar atresorar clients, com faria en GllumEl client ha de voler estar amb nosaltres perqu el sedueix el nostre producte, perqu el fem sentir-se el rei, i no pas pel fet que sigui un infern canviar de provedor. Que all que fem ens agradi a nosaltres no significa que li agradar al client. Cal fer un autntic exercici dempatia i sentir all que necessita el client, i que tota la nostra experincia ds hi doni resposta.

7) suprbiaManca dhumilitat i no perdres ni un sol sarau, amb lagreujant de voler donar consells savis als emprenedors novellsCrec que no noms s un error, sin tamb una irresponsabilitat. Aix es pot fer un cop tens diversos casos dxit darrere teu, quan pots donar

consells basats en lexperincia; altrament s arrogncia. Lempre-nedor ha de dedicar el seu temps a parlar amb clients i amb prove-dors, a lluitar per les factures no cobrades, a negociar amb els bancs i a millorar el producte, i no pas a assistir a saraus.Obsessionar-se amb la perfecciAmb lexcepci de lingredient secret del projecte, s perfectament acceptable quedar-se amb els m-nims en la resta daspectes. I fins i tot amb la proposici de valor clau, val ms treure-la aviat al mercat i anar-la millorant, que no pas treure-la tard i morta.Considerar que no cal ajut, que es pot anar solTot emprenedor ha de tenir un cert coneixement (sobretot al comen-ament) de moltes rees molt diferents (mrqueting, finances, tecnologia, etc.), per s virtual-ment impossible que alg tingui totes aquestes capacitats amb el grau que requeriran ms endavant. Cerqueu companys que us com-plementin i amb els quals tingueu empatia; un equip que rema en la mateixa direcci s la clau duna bona execuci (la qual cosa s molt diferent de buscar socis per evitar la por de la solitud, una idea bastant dolenta).(Extret i adaptat de: www.gcarles-blog.com/2011/09/pecats-capitals-emprenedor.html)

arXiu


MEDI AMBIENT

La societat catalana dEducaci ambiental (scEa) celebra el Frum dEducaci ambiental 2000+12, dedicat a la comunitat transformadora del territoriEls dies 23 i 24 de febrer del 2013, es va dur a terme, a la ciutat de Girona, la setena edici del Frum dEducaci Ambiental 2000+12 de la SCEA. El Frum 2000+12 va comptar amb la parti-cipaci, durant el cap de setmana, dun centenar de persones relacionades amb leducaci am-biental a Catalunya, i va tenir el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Gene-ralitat de Catalunya i lObra Social de La Caixa, i la collaboraci de lAjuntament de Girona, la Universitat de Girona i la Diputaci de Girona.

Juanjo ButronSocietat Catalana dEducaci Ambiental

Cada dos anys, des del 2000, les per-sones relacionades amb el mn de leducaci ambiental shan anat re-unint per tal de reflexionar conjun-tament sobre els reptes de futur del sector. Aquest any, sota el ttol La comunitat transformadora del terri-tori, hem aprofundit les propostes educatives que estan sota aquest paraigua i que semmarquen en una educaci per lempoderament.No podem negar que no hem deixat de viure en un mn arrelat al territori i que necessitem el planeta per con-tinuar sustentant la vida dels ssers vius. Lesgotament dels recursos naturals, la privatitzaci de laigua, la generaci excessiva de residus i els riscos provinents de lenergia nuclear sn problemes ambientals persistents, generats pel model econmic i social dominant. Aques-tes amenaces que pateix el nostre territori continuen estant vigents, i apareixen nous fronts, com ara la fracturaci hidrulica (hydraulic fracking) o les prospeccions marines dhidrocarburs a la costa catalana, que ens fan estar ben alerta. Tots aquests problemes clamen un canvi de model de societat, en el qual la

comunitat i el seu territori siguin el centre del desenvolupament. Per, davant de lactual context de crisi, hi ha un gran ventall dinicia-tives que proposen nous models de relaci. Les transformacions del terri-tori, mitjanant diferents estratgies, com ara la preservaci, la interven-ci, la formaci o el treball en equip de collectius o associacions, sn alternatives que generen nous valors.

Compartint aquestes experincies i les diferents visions i alternatives que ens proposen, podrem identificar els elements clau i agafar forces per empoderar-nos i passar a lacci.Durant el cap de setmana del 23 i 24 de febrer del 2013, un centenar de per-sones es van trobar al Centre Cvic Ter de la ciutat de Girona per debatre com la comunitat pot ser transformadora del territori: reflexionant i construint

scEa

Foto de famlia del

Forum d'E.a. 2000 +12.


diferents camins i eines educatives per tal de facilitar lempoderament de la poblaci en la sostenibilitat ambien-tal. Prviament, totes les persones interessades havien tingut ocasi de participar en un frum virtual.

Els punts de partidaEl Frum 2000+12 va oferir, com a punt de partida, una ponncia inaugu-ral, a crrec de Jordi Garcia Jan, amb el ttol educar, aprendre cooperativament per transformar lentorn, en la qual va ex-posar la necessitat urgent de fer canvis personals i socials per promoure un mn ms sostenible i ms solidari, tot impulsant iniciatives comunitries com a eines per a aprendre, empode-rar-nos i canviar. Tamb va proposar quatre idees fora per afrontar, des de leducaci ambiental, la transformaci de lentorn comptant amb la participa-ci de la comunitat: Participar en... (prendre part en

una cosa). Compartir. Repartir. Participar de... (tenir quelcom de

com amb alguna cosa).Leducaci per a la transformaci del territori a travs de la comunitat es pot fer utilitzant diferents estratgies. Per demostrar-ho, el Frum 2000+12 va demanar als participants que expli-quessin una experincia deducaci ambiental transformadora. El resultat va ser la recepci de ms de trenta-cinc experincies de transformaci del territori que han estat recollides per mitj del frum virtual i exposa-des a travs de diferents eines.

El desenvolupament del Frum 2000+12Ha estat a partir daquestes experin-cies, i desprs danalitzar-les relacio-nant-les amb els eixos temtics i les idees fora, que es van desenvolupar les principals dinmiques del Frum:

1. Nota de la Societat Catalana dEducaci Ambiental (SCEA): Segons el gestor de consultes lingstiques i terminolgiques de la Universitat de Barcelona, el verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogrfiques catalanes, per susen a bastament amb el sentit de donar poder. Es tracta dun calc de langls empower i empowerment que potser sutilitza preferentment pel fet que les formes recollides pels diccionaris apoderar i apoderament, que tenen diversos significats, no se senten prou adequades per a expressar el sentit recollit en laccepci del terme angls. Un altre argument a favor de la forma empoderar s que, independentment del fet que es tracti dun calc, es pot explicar pels mecanismes de formaci del catal, ja que es tracta dun verb format a partir dun substantiu i el prefix en- (o em-). No obstant aix, cal tenir present que el Centre de Terminologia de la llengua catalana (Cercaterm) del TERMCAT ha desestimat explcitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament, una forma normalitzada que apareix a la Neoloteca amb la definici segent daquesta accepci: Procs pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econmics, poltics o socials. (El concepte dapoderament es coneix en angls com a empowerment).

2. Segons el Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

En la dinmica Lintercanviador dexperincies, es van buscar els punts forts i els punts febles de les experincies presentades, tot inten-tant identificar els aspectes clau que ha de tenir una iniciativa deducaci ambiental perqu faci que la comu-nitat transformi el seu territori. En la dinmica El creador dini-ciatives, es va proposar crear noves propostes educatives tot incorpo-rant-hi els aspectes identificats en la dinmica anterior amb lobjectiu de desenvolupar prctiques educatives ms completes i encarades a lempo-derament de la poblaci cap a lacci.El Frum tamb va servir per a presentar la publicaci 3, 2, 1 acci!: guia de criteris de qualitat de programes i campanyes deducaci ambiental, realitza-da per la SCEA, i tamb la publicaci Fem cam...: guia de criteris de qualitat per a projectes de voluntariat ambiental, realitzada per la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC).Tamb es van fer cinc tallers simul-

tanis dinamitzats per especialistes externs a la SCEA, per tal dadquirir i incorporar noves eines: lescrip-tura creativa, les metodologies participatives per a la transforma-ci social, la comunicaci encarada a lacci, leducaci per al desenvo-lupament i recursos de teatre social per a leducaci ambiental.Al Frum, tamb van haver-hi espais ldics i de coneixena entre els parti-cipants. Desprs de sopar, tot i el fred glaat de la nit gironina, es va dur a ter-me lactivitat Llegendes de Girona, una passejada nocturna guiada pel barri vell de la ciutat per conixer-ne diferents racons emblemtics, amb la histria i les llegendes corresponents. El Frum es va tancar amb una activi-tat anomenada Passem a lacci, fem feina al territori, amb la finalitat de fer visible la feina que fan dia rere dia les entitats presents a les comarques gironines, amb la participaci de membres de lAteneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, del Projecte Ninam, del Centre per a la Sostenibi-litat Territorial (CST) i de lAssociaci de Naturalistes de Girona.Tots els materials mencionats, aix com els treballs i resultats de la feina dels ms de cent participants del F-rum 2000+12, es recullen en una pu-blicaci escrita que ben aviat veur la llum i que es pot consultar a ladrea www.forumeducacioambiental.org. Continuarem treballant per celebrar el proper Frum dEducaci Ambi-ental, lany 2014!

scEa

al Forum 2000 + 12

van participar un

centenar de persones.

Preu desubscripci anual

(11 nms.)

30 Preu dun nmero: 3

!

FUNDACI ROCA I GALSArag, 281, 1r- 1a. 08009 BarcelonaTel. 932 154 870 Fax: 934 873 [email protected]

BUTLLETA DE SUBSCRIPCI

Entitat

Nom Cognoms

Adrea

Codi postal Poblaci

Telfon Fax

Correu electrnic Web

o desitjo subscriurem fins nou avs a la revista cooperaci catalana Preu subscripci anual (11 nms.) 30

Forma de pagament

o Transferncia cte. Nm: 2100-3014-76-2500018353o Xec bancari adjunt a nom de: FUNDACI ROCA I GALS o Domiciliaci bancria: Nom titular: Entitat bancria:

Nm. compte:

Entitat Oficina DC Nm. de compte


COOPERATIVISME

una nova projecci de la Fundaci roca i Gals: la posada en funcionament del servei dEstudis i ProjectesMa. Llusa Navarro i Revert

El juny de 2012, la Fundaci Roca i Gals va constituir un centre des-tudis per a lanlisi i la realitzaci destudis i projectes sobre coope-rativisme i el sector cooperatiu i per fomentar el coneixement del cooperativisme a Catalunya en tots els seus aspectes.Aquest centre sanomena Servei dEstudis i Projectes (SEP) i est format per patrons de la Fundaci Roca i Gals, aix com professionals i acadmics experts en el sector cooperatiu.El coneixement del Cooperativisme es concreta en la realitzaci de pro-jectes, que poden ser sobre aspectes econmics i financers, aix com altres mbits interessants per al sector (ju-rdics, comercials, sociolgics, etc.). Una vegada realitzats els estudis, es divulgaran mitjanant la publicaci i exposicions adreades al moviment cooperatiu i ladministraci.

Lnies de treballLes lnies de treball del SEP seran diverses i podran ser modificades en funci de les necessitats detecta-des. Actualment les lnies propo-sades sn: educaci cooperativa, economia i finances, comercial, i aspectes jurdics.

EstudisEls estudis seran treballs de caire divulgatiu que tractaran qestions dinters i actualitat en lmbit cooperatiu. Un cop acabats els estu-dis, es valorar la possibilitat de pu-blicar-los en format paper o digital i es podran organitzar presentacions per donar-los a conixer. Lobjectiu s, en principi, fer un o dos estudis al llarg de lany.

ProjectesEls projectes seran treballs dapli-caci prctica amb lobjectiu de desenvolupar eines daplicaci en lmbit cooperatiu. Es podran generar a travs del mateix SEP o a partir dencrrecs externs. A hores dara, els estudis que hi han engegats sn aquests tres: Limpacte de les NIC 32 en el ca-pital social de les cooperatives. Est enllestida una primera part consis-tent en lestudi Percepcions de les cooperatives catalanes auditades sobre el procs dimplementaci de la NIC 32 en el capital social que es va presentar el 18 de desembre del 2012 a la Universitat de Lleida i un resum del qual es va publicar el febrer del 2013 al nmero 362 de la revista Cooperaci Catalana. La sego-na part pretn analitzar limpacte en la situaci economicofinancera de les cooperatives de la primera aplicaci de les normes comptables adaptades a la NIC 32. Est previst presentar-ne els resultats en el V

Congrs Catal de Comptabilitat i Direcci, que tindr lloc a Barcelona els dies 6 i 7 de juny. Finanament cooperatiu. Actu-alment est en fase de realitzaci. Aquest estudi t com a objectiu fer una radiografia del sector financer cooperatiu que permeti conixer el circuit que segueixen els fons cooperatius, aix com les possibles solucions perqu en el futur aquest fons es quedin en el sector. Reforma de la Llei de coopera-tives catalana, actualment en fase realitzaci. Aquest estudi consistir a revisar els aspectes clau de la re-forma de la Llei de cooperatives de Catalunya per tal daportar propos-tes i suggeriments de millora.El SEP s un centre obert a noves propostes i suggeriments destudis i projectes que puguin tenir inters per al moviment cooperatiu. Tamb est obert a persones que hi vulguin col-laborar. Podeu contactar amb el SEP a travs de la Fundaci Roca i Gals (a/e: [email protected]). n

arXiu arXiu


OPINI

tornar a FlixEsteve Puigferrat i Aguilar

El desembre de 2004 La Vanguar-dia va publicar dues pgines en les que es feia la denncia dels llots i residus del DDT que la qumica havia abocat a un costat de lEbre.A pocs dies de la notcia estava fent una gesti a lAjuntament de Flix. Un tcnic que no s si era enginyer o arquitecte municipal em va atendre. En comentar-li que no era pas dolent que La Van-guardia dons una notcia per que aquella no sabia si era gaire positiva per Flix: B, ja que lhan donada el que hem de fer s veure com en traiem alguna rendibilitat per Flix, em va respondre.A partir daquell moment vaig anar seguint i encara segueixo aquest afer. Sobre la qumica he escrit un parell darticles a la re-vista Cooperaci Catalana (nm. 333 de juny 2010 pg. 30 i nm. 337 de novembre 2010 pg. 28). Lltim quan uns forasters van pintar en una faana No volem el cementiri nuclear amb pintura negra; alg va tatxar el No amb pintura blanca i el resultat quedava invertit. Els pobres vens de ledifici van haver de pintar de nou la faana per deixar-la com era abans: neta i polida.Tinc la impressi que ara s la primera vegada que majoritri-ament tot el poble de Flix sha posat contra la qumica ... fent mans i mnigues amb lalcalde davant per aconseguir que no hi haguessin acomiadaments i que daquesta manera el poble segus vivint grcies a aquesta empresa.Que sigui o no contaminant, pels de Flix, no te gaire importncia. Des de lany 1897 que shi establ la qumica ells han viscut de la seva activitat, acostumant-se als danys collaterals que hi puguin haver.En aquest moment, si dnes un vol pel poble et trobes amb sor-preses que si no hagus estat per aquesta indstria seria impossi-ble de tenir. Per exemple, un im-

mens poliesportiu, unes escoles pbliques de primera, i una pla-taforma sobre dues barques pas de barca- per travessar el riu, tan vehicles com persones totalment gratut. Aix vol dir que alguna persona viu fent aquesta feina: al llarg del dia potser travessa el riu mitja dotzena de vegades.

On vaig dir diego, dic ddacVaig fer un nou amic, en Ddac, que treballa al restaurant Lo Pont. Aquest em va fer saber que el seu pare era en Diego Garca i que en el seu moment shavia cuidat de les aiges de les pisci-

nes municipals i, ara treballa a Protecci civil i s el President de lrea de caa de Flix. La dife-rncia s que en democrcia i grcies a la integraci del catal a les escoles aquesta famlia com tantes altres, sha catalanitzat i viu en catal.En aquesta darrera visita a lAjun-tament de Flix el dia 15 dabril, tamb vaig conixer larxiver mu-nicipal, Josep Antoni Collazos, a qui agram la cessi daquestes fotografies entre elles la de la portada, que corresponen a la neteja pionera dels llots contami-nats actualment en curs. n

arXiu municiPaL dE FLiX

Obres de descontami-

naci de l'embassa-

ment de Flix.

arxiu municipal de

Flix. collecci de

fotografies de Flix:

a dalt: dragatge de

l'embassament de Flix

de 13 de mar de 2013.

a baix: tancat de

l'embassament el 21

de gener de 2011.

arXiu municiPaL dE FLiX


PENSEM-HI

com menys capitalista, millorSantos Hernndez

Ara, quan una part important, visible, del nostre poble parla clarament de la seva voluntat de fer de Catalunya un estat independent i lliure, moltes veus pregunten: I qu passar desprs? Cal subratllar que aquesta pregunta no la fan noms els qui ens neguen fins i tot el dret a opinar al respecte, els qui ens pronostiquen la misria ms absoluta si som independents, els qui ens amenacen amb el boicot ms despietat, els qui ens diuen que serem expulsats de la Uni Europea, de la zona de leuro, de lrea Schengen, de lrea Eco-nmica Europea, del crdit bancari internacional (del sistema solar sembla que encara no, no patiu).Tamb sho pregunten molts dels qui, en principi, s que desitgen la independncia: Qu passar des-prs? Si som un estat independent, aix, per si mateix, ja solucionar tots els nostres problemes? Nosal-tres, doncs, hem de mirar ms enll. Cap endavant.Que quedi clar: la independncia per si mateixa no solucionar tots els nostres problemes, no. Per s que ens allunyar dels problemes que t Espanya. S que ens alliberar de lespoli econmic continu del que ens fa vctimes Espanya. I, sobretot, ens permetr dintentar solucionar els nostres problemes per nosaltres mateixos, sense haver de lluitar, a sobre, contra totes les contnues dificultats que lEstat espanyol ens posa i ens imposa. Ser lliure no vol dir no tenir problemes. Ser lliure vol dir poder treballar lliurement, tu ma-teix, amb les teves forces, amb la teva intelligncia, per solucionar-los.Per aix s tan important que medi-tem en com volem que sigui lestat independent que desitgem tenir. La realitat la decidir, s clar, el nostre Parlament, el Parlament que nos-altres haurem constitut quan ens haurem declarat independents. Per hem de comenar a pensar-hi. La veritat s que ja hi hem comenat.Ja tenim una srie diniciatives que ens ajuden a anar pensant en tants

aspectes que seran dimportncia. Consulteu la web elclauer.cat: hi trobareu un munt daspectes sobre els quals el nostre estat en consti-tuci haur de prendre decisions. Aquesta web no dna solucions, sin informaci per meditar-hi. Passa el mateix amb linteressan-tssim Estatuir Catalunya. Les accions per establir un nou estat (estatuir.cat/PES.pdf ), relaci dun centenar de pgines, redactada per un equip de socilegs, dels molts assumptes que haurem de tenir en compte a lhora de la veritat. Jo s, a ms a ms, dun grup de juristes que est analitzant la legislaci espanyola, per tal danar preparant una llista de les lleis que haurem de substituir per les nostres. LAssem-blea Sectorial dEconomia de lANC publica Catalunya i la necessitat econmica del Nou Estat (econo-

mistes.assemblea.cat), que, en una quarantena de magnfics projec-tables, estudia la situaci actual, per tamb aporta orientacions per a poltiques econmiques futures. LANC i lAssociaci Nova-Centre han organitzat un cicle de confe-rncies, totes les quals podeu mirar a ladrea Avaluaci del Cicle La Catalunya independent que volem. Lmnium Sant Cugat i Sant Cugat Empresarial munten un cicle, que encara sest realitzant, amb el tema Vers un pas eficient. I tantes, tantes altres activitats amb objectius similars, pertot arreu.No vull deixar de subratllar-vos, per, una iniciativa recent que a la gent del cooperativisme ens afecta directament: el dia 8 daquest mes dabril ha estat constituda, dins de lAssemblea Nacional Catalana, lAssemblea Sectorial dEconomia Social i Solidria. s lgic. Si volem un estat nou, s necessari que el nostre Estat sigui millor, econmi-cament ms net i ms hum que aquest en el qual hem estat fins ara. Aquesta Sectorial nova lha creada una vintena de membres de cooperatives, de fundacions, de tota aquesta mena dentitats que tenen com a objectiu lorganitzaci dun sistema econmic que serveixi per crear, solidriament, productes i serveis que collaborin al desenvolu-pament personal, social i ambiental de les persones que els han de rebre i de les persones que els produ-eixen, i no per a donar beneficis especulatius a ning. s lgic que aquestes persones no en tinguin prou, amb la creaci dun nou Estat. Necessiten, a ms a ms, que sigui un Estat nou: un Estat amb una economia general com menys capitalista millor. s lgic, perqu aquestes persones consideren que tamb leconomia s un mbit on ha de tenir cabuda natural la gent honesta, cada vegada ms gent ho-nesta. I volen que al nostre pas nou aix sigui molt factible, cada vegada ms factible. n

arXiu

arXiu


BIBLIOTECA/LLIBRES

donaci de llibres

n La Biblioteca de la Fundaci Roca Gals est al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i econo-mia social.

n Agram la collaboraci de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribut a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

n Segueixen arribant nous llibres, i a fi dobtenir lespai necessari, hem cre-gut oport fer una reestructuraci de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem ms dun exem-plar, i daquelles que no tracten es-pecficament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

n Cada mes, la biblioteca de la Funda-ci Roca i Gals publicar a Coope-raci Catalana un llistat de quinze ttols daquest tipus de material.

n Aquests llibres podran ser obtin-guts de forma gratuta per qualse-vol persona o entitat que hi estigui interessada.

n Com obtenir aquests llibres: Cal demanar-los per telfon o per fax

a la bibliotecria en horari de la biblio-teca.

Durant un perode de trenta dies pos-teriors a la seva publicaci.

Els llibres shauran de recollir a la Fundaci Roca i Gals i prviament shaur domplir una fitxa amb les dades personals.

En cap cas no es podr fer un s co-mercial del material obtingut.

Les peticions seran ateses per rigors ordre de comanda.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns a dijous de 9:30 a 13 h.dimarts i dijous de 16 a 19 h.Telfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83a.e.: [email protected]

www.rocagales.cat

La Biblioteca de la Fundaci roca i Gals va rebre una extensa donaci de llibres de temtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. tot i aix, t un considerable romanent que posa a disposici de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. cal convenir dia i hora amb la bibliotecria per venir a triar-los.

1.Chaves, R.; Monzn, J.L.; Sajardo, A. La investigacin universitaria en la economa social en espaa. Valncia: IUDESCOOP, 2004.

2.el context econmic de Catalunya i el dileg social. Conferncies. Barcelona: CTESC, 2004.

3.Garcia, Xavier. La primera dcada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980). Falset: Centre Cultural i Recreatiu La Uni, Arxiu Comarcal del Priorat, 2008.

4.Garca Solanes, Jos. Real exchange Rate appreciation in Central and eastern european Countries. Bilbao: Fundacin BBVA, 2008.

5.Jimnez Navarro, ngel. sants Boada i Calsada. Barcelona: Fundaci Roca i Gals, 2006 (Cooperativistes Catalans; 4).

6.La exclusin social y el empleo en la Comunidad de madrid. Madrid: Popular, 2005.

7.La igualdad de trato en el empleo. gua prctica. Madrid: Fundacin ONCE, 2007.

8.La inmigracin y el mercado de trabajo en espaa. Madrid: CES, 2004.

9.Legislaci catalana en matria de cooperatives. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995.

10.Les millors prctiques de la poltica industrial en lmbit europeu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

11.Lpez i Mora, Frederic V. el trabajo autnomo en espaa. Valncia: CIRIEC-Espaa, 2007.

12.Orellana, W. el futuro del trabajo directivo. Valncia: CIRIEC-Espaa, 1995.

13.para una integracin global atravs del alojamiento y el empleo. Brusselles: IGLOO, 1999.

14.Pujols Furriols, Pilar. La participaci de les dones en els municipis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.

15.Residus industrials, on van a parar? Barcelona: Fundaci Roca i Gals i CEPA,1991.


BIBLIOTECA/REVISTES

retallsElisenda Duny

COMPARTIR

Nm. 89. Gener-mar del 2013Barcelona

[email protected]

Revista en llengua catalana editada per la Fundaci Espriu. El primer apartat s el dedicat a la salut. La secci ms extensa quant a ttols s la que inclou notcies i actes relacionats amb el cooperativisme sanitari, com ara aquests: Les cooperatives sanitries ajuden a construir un mn millor, El sorprenent poder de les cooperatives o Programa dactivitats. Tamb hi ha la secci Cultu-ra i el monogrfic La vitalitat del moviment coopera-tiu, en el qual, amb motiu de lAny Internacional de les Cooperatives i amb la celebraci de lAssemblea de lACI a la tardor de lany passat, es presenta un recull de les reflexions i conclusions principals. Tamb shi parla del Museu dels Pioners de Rochedale, que va tornar obrir les portes desprs de dos anys destar tancat per reformes. La revista inclou, tamb, una entrevista al doctor Jos Carlos Guisado, president dIHCO i CEO, de la Fundaci Espriu, en la qual lentrevistat subratlla la gran vigncia del model cooperatiu. n

DEUSTO ESTUDIOS COOPERATIVOS

Nm. 2 (2013). Abril del 2013Bilbao

[email protected]

Revista de periodicitat semestral escrita en llengua castellana i editada per lInsti-tuto de Estudios Cooperativos. Inclou els

articles segents: Transformaci de la fundaci en cooperativa, en el qual sindica un cam pel qual portar a bon port aquesta transformaci de lentitat; La transformaci duna cooperativa, sota la llei estatal o basca, en una societat limitada o annima, que explica quins passos cal seguir a partir de la llei; La recupe-raci de les petites i mitjanes empreses en concurs a travs de les societats cooperatives i la seva contribuci a la responsabilitat social concursal, en qu es fa referncia al paper protagonista que tenen les cooperatives del procs de reestructuraci i recupe-raci empresarial; Laxiologia de la cooperaci com a element sustentador del lideratge cooperatiu, en el qual es defensen els valors cooperatius com a eines bsiques per a poder recuperar i consolidar la identitat cooperativa; La pugna entre el share-holder primacy model y la stakeholder theory en la teoria i la prctica anglosaxones. Lestat de la qesti, que constitueix un estudi del codi de govern corporatiu; i La relaci entre gnere i coopera-tiva a Cuba. Perspectives dins el marc jurdic experimental de la cooperativa. n

REVISTA JURDICA DE LA ECONOMA SOCIAL Y COOPERATIVA

Nm. 23. Desembre del 2012Valncia

www.ciriec-revistajuridica.es

Revista especialitzada de periodicitat anual, de ms de cinc-centes pgines, en la qual la majoria darticles sn escrits en llengua castellana. Est formada per quatre blocs temtics. El primer el formen els articles, entre els quals destaquen els segents: Delimitaci del concepte de cooperativa: Dels principis cooperatius a la responsabilitat social, La competitivitat de les cooperatives i el rgim fiscal especfic: lincentiu per objectius, Adjudicaci i cessi de ls de les cooperatives dhabitatges: Usdefruit, s i habitaci i lloguer. El segon bloc de textos es titula Ressenya i jurisprudncia del Tribunal Suprem referent a entitats decono-mia social. Octubre del 2010 - setembre del 2012 i inclou lndex sistemtic. El tercer grup s una Ressenya de legislaci sobre identitats deconomia social. I, finalment, el quart bloc es titula Documentaci. La revista acaba amb lndex acumulat i les instruccions per als autors, els avaluadors, el CIDEC i lObservatorio Espaol de la Economa Social. n

22 Premi Periodstic Jacint Duny, darticles sobre cooperativisme17 Premi Albert Prez-Bastardas, darticles sobre medi ambient i educaci ambiental6 Premi Benet Vigo, darticles sobre benestar socialEs convoquen tres modalitats per a articles que tractin sobre un dels temes segents:

Premi Periodstic Jacint Duny: articles sobre la teoria o la histria del cooperativisme, o sobre experincies concretes relacionades amb el mn cooperatiu, especialment les reeixides.

Premi Albert Prez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i la preservaci del patrimoni natural i/o a la divulgaci dexperincies deducaci ambiental.

Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experincies que contribueixin a la construcci duna societat ms equitativa, igualitria i pacfica.

Els articles han de ser indits i escrits en catal i tenir una extensi entre 9.000 i 15.000 carcters, incloent-hi espais.

Es valorar tant el contingut com el tractament periodstic dels articles.

La dotaci econmica s de 650 * per a larticle guanyador de cada modalitat i de 300 * per al segon.

Cada article sha de presentar, imprs en paper i sense signar, dins un sobre tancat a lexterior del qual noms han

de figurar el ttol del treball i el nom del premi al qual opta. Cal adjuntar-hi una plica a lexterior de la qual tamb han de figurar el ttol de larticle i el nom del premi al qual opta, i a linterior, larticle en suport informtic (CD, DVD o USB), les dades personals de lautor i el ttol de larticle.

Els articles tamb es podran presentar enviant un missatge de correu electrnic a ladrea [email protected] tot adjuntant-hi dos arxius en format .doc: lun, anomenat ttol_article.doc, amb larticle sense signar, i laltre, anomenat dades+ttol_article.doc, amb les dades de lautor. El missatge ha danar sense signar i amb indicaci a

lassumpte del nom de la modalitat del premi al qual opta.

El termini de presentaci dels articles finalitza el 30 de setembre del 2013.

Els jurats els formaran les persones segents: Premi Periodstic Jacint Duny: Nria Esteve, Maria Llusa Navarro, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.Premi Albert Prez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Ramon Perera i Albert Torras.

Premi darticles Benet Vigo: Ferm Vives, Enriqueta Muntan, Antoni Gavald i Jaume Fallada. Actuar com a secretria dels jurats Agns Giner, coordinadora de la revista Cooperaci Catalana.

Els veredictes dels jurats es faran pblics en el nmero del novembre de Cooperaci Catalana.

Larticle guanyador, el segon i els treballs considerats finalistes, podran ser publicats a Cooperaci Catalana i al web de la Fundaci Roca i Gals, a partir de la publicaci

del veredicte.

* Import net, una vegada deduda la retenci de lIRPF.

BASES

Premis Fundaci Roca i Gals 2013

JACINT DUNY I CLAR (Barcelona, 1924-1982)Historiador, periodista i cooperativista, va ser membre del Patronat de la Fundaci Roca i Gals de del comenament i el primer director de la revista Cooperaci Catalana.ALBERT PREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 - Stromboli, 1986)Bileg de formaci i educador de vocaci, dedicat a lensenyament i la divulgaci de les cincies naturals i a leducaci ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana dEducaci Ambiental i va collaborar amb la Fundaci Roca i Gals. Va morir durant una erupci del volc Stromboli.BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918)Pags entusiasta de la cooperaci, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions sovint han estat publicades a la revista Cooperaci Catalana.

FUNDACI ROCA I GALS - Revista Cooperaci CatalanaArag, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 932 154 870

[email protected] www.rocagales.catfacebook.com/fundacio.rocagales.5

cooperaciocatalana 365

Documents