NA MARIA

Conte va, conte va

i si no és mentida veritat serà.

Na Maria, com cada dia, ha de prendre el bany. Sa mare ja li ha preparat la

banyera amb aigua i sabó.

Na Maria té tantes ganes de banyar-se que abans de que arribi la mare al

bany comença a llevar-se roba cantant la cançó:

“Després de tot el dia,

de jugar i jugar,

he de prendre el bany

amb aigua i saboneta

me faré ben neteta”

Però na Maria veu que ella sola no pot llevar-se la roba.

-LI AJUDAM ENTRE TOTS? Síííííííííííííííííííííííí! (participació del

públic).

Anem traient la roba: el jersei, la camisa... però na Maria no pot esperar

més i es vol ficar dins la banyera!

-ES POT FICAR DINS LA BANYERA? Nooooooooooooo! (participació

del públic).

-LI AJUDAM ENTRE TOTS? (Seguim llevant roba fins que na Maria es

queda ben despulladeta).

-I ARA ÉS POT FICAR DINS LA BANYERA? Síííííííííííííííííííí!

(participació del públic).

Na Maria es fica dins la banyera. Una estoneta més tard arriba la mare i veu

na Maria cantant dins la banyera ben despulladeta i li diu:

-MOLT BÉ MARIETA, HAS TORNAT BEN GRANDETA!

Així que na Maria va sortir ben neteta de dins la banyereta.

Conte contat,

Conte acabat.

EN PEP I EL SEU PADRÍ

Un conte us explicaré tan bé com sabré,

si l’escolteu, el sentireu

i qui no el senti no el sabrà.

En Pep va a passar el dia a casa del seu padrí. Quan arriba va a saludar el

padrí que està preparant la somera per anar a foravila.

-Hola padrí!– diu en Pep.

-Hola Pep! Què fas aquí? – diu el padrí.

-Avui quedaré amb tu. – diu en Pep.

-Ah! Idò, molt bé! Avui tinc moltes feines a foravila i tu m’ajudaràs. –

diu el padrí.

I parteixen cap a foravila amb la somera. Quan arriben, el padrí li diu:

-Pep, no corris que hi ha moltes pedres i pots caure.

-Què puc fer padrí? – diu en Pep.

-Mira Pep, allà hi ha moltes tomàtigues. Hem d’agafar només les

vermelles. Tu saps quin és el color vermell? – diu el padrí.

-Sí! – diu en Pep.

I en Pep comença a agafar tomàtigues i les va posant dins un canastró que li

ha donat el padrí.

El padrí, al cap d’una estona, mira en Pep i veu que té la cara molt vermella

i sua molt.

-Pep, vine que te donaré una cosa! – diu el padrí.

En Pep va cap al padrí i aquest es treu de la butxaca una gorra.

-Has vist, és igual que la meva – diu el padrí.

-Sí, que bé! M’agrada molt! – diu en Pep.

Ara, en Pep i el padrí se’n van a cercar el canastró de tomàtigues i cap a

berenar s’ha dit.

Pel camí, canten...“Ansa per ansa, ansa paner. Si m’amolles s’ansa, jo

trabucaré”

I plaf! En Pep ha caigut!

-Uaa, uaa, uaa! – en Pep plora que plora.

-Ai, padrí! He caigut i m’he fet mal! – diu en Pep.

-No ha estat res, posarem un poquet d’aigua i ja està. – diu el padrí.

Tornant cap a casa, ja damunt la somera en Pep diu:

-Tinc molta de gana!

-Bé, ara en arribar prepararem un bon berenar! – diu el padrí.

Han fet molta via, i quan han arribat a casa el padrí diu:

-Ala Pep, ja hi som. Bota i du les tomàtigues!

Ja dins la cuina, s’asseuen tots dos a taula i es preparen un bon pa amb oli.

A la cric-cric el conte ja està dit,

a la cric-crac el conte està acabat.

TORN GRAN

Un conte us explicaré, tan bé com sabré.

Si l’escoltau, el sentireu, qui no el senti no el sabrà.

Avui en Pep fa l’aniversari i rep regals màgics de la seva família.

Ja és molt gran! Fa 2 anys! Sa mare vol que sigui un dia molt especial i el

desperta cantant:

“Moltes felicitats,

moltes felicitats,

te desitja sa mami,

moltes felicitats.”

-Bon dia, mami! És avui el meu cumple? – diu en Pep.

-Avui ets molt gran, ja tens 2 anyets! Au! Venga, aixeca’t! Veurem el que

has crescut – diu la mare.

En Pep s’aixeca molt content, pegant un bot del llit i s’estira per ser molt,

molt gran. Comença a berenar d’un tassó de llet amb galetes, com els nins

grans. Després de berenar, en Pep i la mare van al bany i es troben un regal

molt bonic.

-OOOOh mami! Què és això? És meu? És meu? – diu en Pep.

-Què serà això? A veure, obre’l! – diu la mare.

-Mira, mami! Un guant! – diu en Pep, tot content.

-Sí...mira...un guà màgic! Fa tornar els nins molt guapos! – diu la mare.

-Guapo, mami? – diu en Pep.

La mare banya el guant i li renta la careta.

-Mira’t, que guapo! – diu la mare.

-Sííííííííííííí...guapo! – diu en Pep.

-Mira! Què hi ha aquí? Un altre regal! Aquest és per mi! – diu la mare.

-Noooooooo! Per mi! És meu! És meu! – diu en Pep.

-Idò, destapa’l! – diu la mare.

En Pep destapa el regal molt entusiasmat.

-Béééééééé! Per pintar! – diu en Pep.

-Et sembla? Noooooo, no és per pintar – diu la mare.

-Per agranar? – diu en Pep.

-Nooooooo. Per a què serà, et sembla? – diu la mare.

-Ja ho sé. Per pentinar! – diu en Pep.

-Això és perquè aquestes dentetes tan blanquetes estiguin ben sanetes – diu

la mare.

-Graciès, mami! – diu en Pep.

Van a l’habitació a vestir-se. Després d’haver-se vestit, damunt el llit...

-Un altre regal! Ooooh, mami! Què és això? – diu en Pep.

-Obre’l, obre’l, a veure... – diu la mare.

-Mira! Una pinta i una colònia! – diu en Pep.

-Mmmmm! Quina oloreta més bona! – diu la mare.

-Em pentines – diu en Pep.

-Sí, clar que et pentin. I també et posaré colònia i veuràs quina oloreta més

bona que faràs! – diu la mare.

En Pepet, ben rentadet, ben mudadet i ben pentinadet, se’n va cap a l’escola

ben content perquè és un nin ben grandet i ben guapet.

Conte contat,

Conte acabat.

EN MENUT S´HA PERDUT

Hi havia una vegada un moixet petitet que nomia Menut.Vivia en una

granja amb altres animals.

En Menut era molt polissó i li agradava molt córrer i botar.Un dia anava

darrera una papallona i sense adonar-se, se’n va anar cap al bosc i es va

perdre.

Quan es va fer fosc el ca veié que en Menut no compareixia i demanà a la

vaca:

-Vaca, has vist en Menut?

-Muuuuu. No, no l'he vist.

El ca i la vaca se n’anaren a demanar a la gallina:

-Gallina, has vist en Menut?

-Coc, coc, coc...No, no l'he vist.

El ca, la vaca i la gallina varen anar a veure el porc:

-Porc, has vist en Menut?

-Nyic, nyic, nyic. No, no l'he vist.

El ca, la vaca, la gallina i el porc se n’anaren cap a l'ovella:

-Ovella, has vist en Menut?

-Beeeee, beeee, beeeeee. No, no l’he vist.

El ca, la vaca, la gallina, el porc i l'ovella se'n varen anar a cercar l'ànec i li

demanaren:

-Ànec, has vist en Menut?

-Cuac, cuac, cuac. No, no l'he vist.

Ja no sabien que havien de fer, es va fer el matí i sortí el sol. El ca, la vaca,

la gallina, el porc, l'ovella i l'ànec demanaren al sol:

-Sol has vist en Menut?

-Sí, l'he vist. Està perdut en el bosc.

Tots junts anaren a cercar en Menut i en Menut, quan va veure els seus amics, es va posar molt content.

Vet aquí un gos,

vet aquí un gat,

aquest conte s’ha acabat.

ELS PETITS DINOSAURIS

Hi havia una vegada un bosc on vivien uns animalets petits, petits, petits.

Aquests animalets s´ho passaven molt bé: reien, jugaven i es menjaven les

fulles dels arbres que hi havia en el bosc.

Però, un dia va començar a fer molt de vent (a veure: què fa el vent? bufff,

buff, buff... Més fort, més fort!).

Els arbres es varen començar a moure, d´un costat a l’altre, d´un costat a

l’altre i les fulles es movien, de cada vegada més. Bufava tan fort el vent,

tan fort, que va fer que compareguessin molts de núvols carregats d´aigua.

El núvols es varen topar amb un tro (PATAPUUUM!) i va començar a

ploure. Primer plovia poquet (feim la pluja amb un dit) i cada vegada va

anar plovent més fort i més fort fins que va fer una bona aigua. Quan va

acabar de ploure va sortir un sol, un sol ben gros i ben lluent.

El que va passar va ser que aquells arbres que eren petitets, petitets van

créixer molt i es varen fer molt grossos.

OOOOh! Aquells animalets petitets, petitets no podien arribar a les fulles

dels arbres perquè els arbres havien crescut molt! No podien menjar i es

varen posar molt trists, molts trists.

Quan la lluna va sortir i els va veure tant trists els va demanar:

- Què us passa que estau tan trists?

I els animalets li varen contestar:

- Avui ha fet molt de vent, el vent ha fet que venguessin núvols plens

d´aigua, els núvols han topat amb un tro, ha plogut molt, molt, molt i

ha sortit un gran sol ben lluent. A causa de tot això els arbres, que

eren petits, petits, petits han crescut molt, molt, molt i ara nosaltres

que som tan petits no hi arribam.

La lluna els va dir:

- Bé, no us preocupeu. Anau tots a dormir i demà matí quan us

aixequeu sereu tan llargs que arribareu a les fulles dels arbres.

Els animalets se’n varen anar a dormir. Quan va sortir el sol, els

animalets petits s´aixecaren i la sorpresa va ser que tots tenien un

coll molt, molt, molt llarg. D’aquesta forma arribaven a les fulles

dels arbres i podien menjar!

Tots els animalets es varen posar molt contents. I des d’aquest dia es

varen anomenar DINOSAURIS.

Conte contat,

conte acabat.

AVUI PLOU!

Silenci, silenci que ve el senyor Florenci,

que shshshsh, que shshshsh!

Que aquí no xerram més,

boca tancada i orelles ben obertes.

De bon matí sona el despertador i en Pau s'aixeca del llit.

Es comença a vestir de pressa. Quan està vestit guaita per la finestra per

veure quin temps fa. Exclama:

-Que béééééééé! A la fi plou i podré treure el meu paraigües nou!

Agafa el paraigües i se’n va cap al parc a jugar. Pel camí troba bassiots

d'aigua i molt content es posa a botar dins aquests. Després continua el seu

recorregut cap al parc i mentre camina comença a cantar:

Caragol treu banya,

puja a la muntanya,

caragol bover,

jo també vendré!

Quan arriba al parc veu un petit caragol que surt per darrere les flors i

exclama:

-Als caragols també els agrada sortir a jugar quan plou!

Mentre està jugant en Pau s’adona que poc a poc cauen les darreres gotes i

comença a sortir el sol. En Pau tanca el paraigües.

Jugant, jugant s’ha fet tard i és hora de tornar a casa. Alça el cap al cel i

exclama:

-OOOh! Ha sortit l'arc de Sant Martí i té tants colors com el meu paraigües

nou!

I això és tan veritat

com que el conte s’ha acabat.

NA TAQUETES I NA PINTADA

Això era i no era un poble anomenat Primavera, on vivien una marieta

anomenada Taquetes i una papallona anomenada Pintada.

Totes dues tenien un problema molt gros: NO SABIEN VOLAR!

Un dia, na Pintada va tenir una idea: anar a la metgessa, la mosca Pica-Pica,

per veure si trobarien una sortida al seu problema.

Quan foren a la metgessa, la mosca Pica-Pica, Na Taquetes i na Pintada li

contaren que no sabien volar. La metgessa Pica- Pica va pensar una estona

i va dir: la solució és prendre una poció màgica, la poció Vola-Vola-

Volarien.

-Així ho farem- varen dir elles dues.

Però la papallona Pintada va prendre més Vola-Vola-Volarien que la

marieta Taquetes i per això ara sap volar més. En canvi, la marieta Taquetes

no va prendre tanta Vola-Vola-Volarien i per això no sap volar tant.

Així i tot, totes dues estan molt contentes! I canten plegades:

"Papallona i marieta,

pren el vol, pren el vol,

que na Marieta no ho vol"

Conte contat, conte acabat.

Si no és mentida, serà veritat.

L'ELEFANT I LES SEVES AVENTURES

Fa molt, molt de temps quan les gallines tenien dents i els animals

xerraven, a Mallorca hi havia un elefant molt viveretxo que volia treballar

en un circ.

En Trompa, que així era el seu nom, es passava tot el dia jugant amb

pedretes, amb flors...

Fent una volta va veure una cosa molt grossa, de molts de colors i es va

acostar.

-Ooh! Quina cosa més guapa! Vaig a veure que és això de més a prop. I tu

qui ets? – va dir en Trompa.

-Jo som el lleó. Som ferotge, treball en aquest circ i pas per un aro! – va dir

el lleó.

En trompa va voler intentar passar per un aro com el lleó i no va poder. Tot

trist, se’n va anar i va veure un cavall. Li va dir:

-I tu qui ets?

-Jo som un cavall que corre molt aviat, treball en aquest circ i faig voltes

molt aviat – va dir el cavall.

En Trompa va voler intentar fer voltes tan aviat com el cavall i no li va anar

bé. Tot trist, se’n va anar, va entrar dins la carpa i va veure uns pallasos que

jugaven amb unes pilotes. En Trompa va trobar que allò era molt divertit i

va pensar que volia ser un pallaso, però només aconseguia moure una pilota

amb la trompa. Quan va veure que no li anava bé, se’n va anar tot trist.

Un altre elefant el va cridar. Ell es girà i no va veure ningú. Va tornar

sentir: mira en l'aire! Som aquí!

“Mirau bé alla dalt

el que en el sostre hi ha.

És un gros animal

que en bicicleta va.

És un elefant

idò que vos pensau,

té una coa per darrera

i una trompa per davant.

Xim pom.”

En trompa va veure que era molt perillós estar enlaire com aquell elefant i

es va astorar molt.

-Jo en el circ no puc treballar, tenc por, som un elefant poruc – va pensar

en Trompa.

Després, un home es va acostar i li demanà què li passava i en Trompa li

contà que estava molt trist perquè no podia treballar en el circ.

L'home li digué: vine amb mi i veuràs com sí que treballaràs en el circ i

tots els nins t'estimaran molt.

Així que en Trompa i aquell home, que era fotògraf, se’n varen anar a

l'entrada a fer fotografies a en Trompa amb els nins.

I en Trompa i tots els del circ feren una gran festa

i encara en deuen fer si no s’han aturat.

Conte contat, conte acabat i

si no és mentida serà veritat.

NA MARIONA I ELS SEUS AMICS

Mans ben plegades, boca tancada i les orelles molt ben badades.

Això era i no era una nina que nomia Mariona. Vivia en el camp amb la

seva mare i li agradaven molt els animals, però no en tenia cap i es cansava

de jugar sempre tota sola.

Un dia va dir a la seva mare:

- Mare, em deixes tenir un animalet? Pel camp podria córrer i jo li donaria

menjar i el cuidaria.

- Clar que sí Mariona. Però hauràs d’anar a veure si en trobes un perquè per

aquí no n’hi ha cap – va dir la seva mare.

Na Mariona va agafar el berenar, digué adéu a la seva mare i va començar a

caminar. Caminant, caminant va sentir un renouet:

- piu, piu, piu....

Na Mariona va acotar el cap, va veure un pollet de color groc i li va dir:

- Hola pollet, què fas aquí tan solet?

- Estic avorrit perquè no tinc cap amic – va dir el pollet.

- Vols venir a casa meva i ser el meu amic? – li va dir na Mariona.

- Síííííííi! – va dir el pollet tot content.

El pollet i na Mariona es van posar a caminar cap a casa. Caminant,

caminant varen sentir un renouet:

- beee, beeee...

- Hola ovelleta, què fas aquí tan soleta? – van dir el pollet i na

Mariona.

- Estic avorrida perquè no tinc cap amiga – va dir l’ovelleta.

- Vols venir a casa meva i ser la meva amiga? – va dir na Mariona.

- Sííííííí! – va dir l’ovelleta tota contenta.

Els tres amics varen seguir caminant. Caminant, caminant varen sentir

un renouet:

- uauh, uauh...

- Hola gosset, què fas aquí tan solet? – van dir el pollet, na Mariona i

l’ovelleta.

- Estic avorrit perquè no tinc cap amic – va dir el gosset.

- Vols venir a casa meva i ser el meu amic? – va dir na Mariona.

- Sííííííiíííi! – va dir el gosset tot content.

Els tres animals i na Mariona varen seguir caminant. Caminant, caminant

varen sentir un renouet:

- muuuu, muuuu..

- Hola vaqueta, què fas aquí tan soleta? – van dir el pollet, na

Mariona, l’ovelleta i el gosset.

- Estic avorrida perquè no tinc cap amiga – va dir la vaqueta

- Vols venir a casa meva i ser la meva amiga? – va dir na Mariona.

- Síííííiíí! – va dir la vaqueta tota contenta.

Començava a fer fosca i na Mariona va decidir tornar cap a ca seva amb els

seus amics. Caminant, caminant varen sentir un renovet:

- Hiiiiiii, hiiiiiiii....

- Hola cavallet, què fas aquí tan solet? – van dir el pollet, na Mariona,

l’ovelleta, el gosset i la vaqueta.

- Estic avorrit perquè no tinc cap amic – va dir el cavallet.

- Vols venir a casa meva i ser el meu amic? – va dir na Mariona.

- Síííííííí! – va dir el cavallet tot content.

Tots junts se’n van anar cap a casa de na Mariona.

Quan la seva mare la va veure arribar amb tots aquells animals li va dir a na

Mariona:

- Què farem amb tots aquests animalets?

- Mare, he pensat que podríem posar una granja – va dir na Mariona.

- És una bona idea. El pollet tornarà gran i ens donarà ous, l’ovelleta ens

donarà llana, el gosset guardarà la casa, la vaqueta ens donarà llet i el

cavallet ens durà a passejar – va dir la mare.

Na Mariona, la seva mare i els animalets estaven tan contents de poder

viure sempre junts que es varen abraçar tots ben fort, ben fort.

I encara hi estan si ningú els ha desferrat.

Conte contat, ja està acabat.