contes cooperatius 2010 ep 3-4

Llacuna de la Murtra 2010 - 1

CONTES COOPERATIUS (edici 2010)

El Premi Llacuna de la Murtra el promou l'Ajuntament de Gav amb la collaboraci de les Biblioteques Pbliques i el Servei Educatiu Baix Llobregat II del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya. La primera edici data de lany 1997.

Any rere any shan anat succeint les edicions del Premi Llacuna de la Murtra amb xit creixent i amb gran participaci dels Centres Escolars de Gav. Cal estar molt agrats a lesfor i a la dedicaci que hi han posat els i les mestres de Primria i el professorat de Secundria que amb la seva collaboraci lhan fet possible durant tants anys.

Com ja coneixeu pel curs passat, vam comenar aquest nou projecte de creaci literria collectiva a nivell de grup i tamb de xarxa amb totes les escoles de Gav.

La proposta responia a un model de treball en equip, collaboratiu i seqencial, fruit del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).

Lelaboraci del conte de cadascun dels grups va ser personal, per alhora va formar part dun mateix producte final.

Aquest nou curs escolar, i continuant en la mateixa lnia de treball amb la collaboraci de l'alumnat i del professorat implicat, es crearan un conjunt de contes nous que viatjaran virtualment per totes les aules dun centre cap a un altre amb la mateixa dinmica que es va dur a terme en ledici passada.

Esperem i desitgem que en gaudiu.


INDEX

CONTES COOPERATIUS (EDICI 2010) ................................................................... 1 1. MISTERI A LA CASA ENCANTADA ..................................................................... 4

3r A Escola Salvador Lluch 3r B Collegi Immaculada 3r A Escola Jacme March

2. MISTERI A L'ESCOLA ........................................................................................... 7 3r B Escola L'Erampruny 3r C Collegi Sagrada Famlia 3r Collegi San Pedro

3. EL TRESOR DE LES LLAMINADURES ............................................................... 11 3r B Escola Marcelli Moragas 3r A Collegi Santo ngel 3r Escola Gav Mar

4. EL BOSC DE L'OBLIT ........................................................................................... 14 3r A Collegi Sagrada Famlia 3r B Escola Jacme March 3r C Collegi Santo Angel

5. ELS CINC NENS AVENTURERS .......................................................................... 17 3r B Collegi Santo Angel 3r A Escola L'Erampruny 3r B Collegi Sagrada Famlia

6. PERE, EL BOMBER ............................................................................................... 20 3r Collegi Sagrat Cor 3r A Escola Marcell Moragas 3r B Escola Salvador Lluch

7. LA COVA DELS SOMNIS ...................................................................................... 23 4t A Escola Jacme March 4t C Collegi Sagrada Famlia 4t A Escola Marcell Moragas

8. EN COL I LA FLOR I LA FESTA DE LA LLAVOR ............................................... 26 4t C Collegi Immaculada 4t Collegi San Pedro 4t B Collegi Santo Angel

9. VIATGE AL FUTUR ............................................................................................... 30 4t A Collegi Sagrada Famlia 4t B Escola Salvador Lluch 4t Escola Joan Salamero

10. UN VIATGE INTERROMPUT ................................................................................. 33 4t A Collegi Santo Angel 4t Collegi Sagrat Cor 4t B Escola l'Erampruny


11. EN VADOR A NOVA YORK ................................................................................... 36 4t A Escola Salvador Lluch 4t B Escola Jacme March 4t A Collegi Immaculada

12. LA MARIETA SENSE TAQUES ............................................................................ 39 4t A Escola l'Erampruny 4t B Escola Marcell Moragas 4t C Collegi Santo Angel 4t B Collegi Sagrada Famlia

Misteri a la casa encantada



Autors:

3r A Escola Salvador Lluch

3r B Collegi Immaculada

3r A Escola Jacme March

Fa 100 anys, a un poble dels Pirineus catalans dos germans, anomenats Carlota i Oriol, van sortir a buscar llenya per fer foc i escalfar-se. Era la tardor i comenaven a caure les fulles dels arbres. Els animals del bosc collien fruits per passar lhivern.

Era un mat molt fred, lOriol i la Carlota tremolaven mentre sanaven ficant al bosc, quan de sobte va comenar a ploure. Els dos nens van comenar a crrer per buscar un aixopluc, es van sortir del cam conegut i es van perdre.

De cop i volta, van sentir unes passes sobre lherba i van veure un home que sapropava. Era alt, prim per fort, amb molt de pl i cobert amb una llarga capa de pell ds. La seva cara era molt blanca i destacaven en el seu rostre unes llargues dents molt afilades.

La Carlota i lOriol al apropar-se van sentir una esgarrifana que els hi pujava per lesquena. En aquell moment van sentir una veu molt greu i

profunda que els hi preguntava:

- Us heu perdut?

- S, buscant un refugi per la pluja, ens hem sortit del cam.

- Voleu, venir a casa meva fins que pari la pluja? Est aqu a prop?

- Li estarem molt agrats.

- Seguiu-me.

Van comenar a caminar seguint al personatge que havien trobat fins arribar a una casa que tenia un aspecte tenebrs. La casa estava mig en runes i semblava deshabitada. A lentrar van veure una gran sala illuminada per espelmes i al mig una capsa negra amb una creu a la tapa. Era un tat. La Carlota i lOriol sels hi van posar els pels de punta, estaven terroritzats. Es van tombar cap a la



porta per fugir i van veure que es tanca sola fent:

- Nyiiiiiiiiiiii!-

Els nens van mirar a lhome i van veure que els ullals li havien crescut una mica. Cada vegada estava ms fosc, la lluna plena deixava entrar ja la seva llum a la sala. El rellotge va tocar les dotze i lhome va dir:

- Ja es lhora.

- Es lhora de qu? van preguntar els nens mentre de rell van veure que la tapa del tat sobria.

Lhome es va comenar a transformar, els ulls es van tornar de color groc, li va comenar a crixer pl per tot el cos, les seves dents van comenar a fer-se grans.

- Hora de que comenci la festa. Ja - ja - ja. No sortireu daqu amb vida.

La Carlota i lOriol tenien molta por, i no sabien qu fer.

Van veure que el tat sobria i de dins sortia un horrible vampir. Els nens estaven tremolant!

Van comenar a crrer escales amunt, els esglaons es movien i era difcil darribar a dalt.

Una vegada havien pujat les escales, van veure una clau, lOriol la va agafar i la va guardar a la butxaca. Van arribar a un llarg passads on hi havia moltes portes... Van obrir la primera i estava plena de zombies, a la segona van veure una reuni de trolls, a la tercera un ball desquelets, fins que al final del passads la Carlota va veure una trapa amb un cadenat. LOriol va treure la clau que shavia trobat, quina sort! el cadenat es va obrir. Van obrir la trapa i van veure una escala de fusta que baixava a un soterrani, all van trobar una porta de fusta molt atrotinada, la van obrir i van poder escapar-se de la casa encantada.

--LOriol i la Carlota van crrer durant molta estona, ja sortien els primers raigs de sol, van mirar enrere i ning els perseguia. Es van aturar una estona per poder descansar.

Al cap duna estona van trobar el cam que els portaria a casa, per quina sorpresa, es van creuar amb bruixes, esquelets, mostres, vampirs, homes llops... i tots anaven dient: Feli Halloween!



Van anar a casa. A lentrar van veure una bruixa i un vampir. Es van espantar molt i es van ficar sota el llit.

- Quina por! - va dir Carlota.

- SSSSSSS - va dir lOriol. Silenci!

Es van adonar que eren els seus pares disfressats i els van demanar una

disfressa per a ells. Els van disfressar de Frankenstein i vampir.

A la nit van agafar una bossa i van sortir a demanar caramels.

Desprs van anar tots a una festa de Halloween i van ballar, menjar xocolata, caramels i van jugar molta estona...

Ms tard van anar a casa i quan tocaven les dotze campanades del rellotge del poble, van sentir passes fora de casa.

Eren els monstres del bosc. Quin espant! Quina por!

I quan els anaven a agafar..., es van despertar.

Aleshores es van adonar que era un somni i que aquella nit, s, era la nit de Halloween i que sortirien amb els seus pares per passar-sho molt b.

Aquesta s la histria del somni de lOriol i la Carlota.

Si aquest conte tagrada menjate'l fregit, si fregit no tagrada menja-tel torrat, si tampoc no tagrada menja-te'l pelat, i si encara no tagrada llenal dalt del terrat.

Misteri a lescola


Misteri a l'escola

Autors:

3r B Escola L'Erampruny

3r C Collegi Sagrada Famlia

3r Collegi San Pedro

Hi havia una vegada un grup de nens i nenes als que tothom coneixia com la "colla galctica" per que a tots els agradava molt l'astronomia. A ms a ms, es divertien fent de detectius per resoldre els misteris de l'escola durant l'hora del pati. La colla galctica la formaven la Laia, la Lucia, el Pau, el Xavi i el Sergi. Tots ells anaven a la classe de 3rB de l'escola Roses de Gav i sempre treien molt bones notes.

Un dia de pluja, els cinc nens es van quedar a dinar a l'escola i van estar pintant al menjador perqu no es podia sortir al pati. Mentre pintaven, l'Ivan, un nen de segon, es va acostar a ells i els va dir:

- Ei vosaltres! Sabeu que corre la veu que un nen de 6 ha desaparegut als lavabos del segon pis?

La Laia, tota sorpresa li va preguntar:

- s veritat aix que dius? No m'ho puc creure!

Els altres, que s'havien quedat bocabadats van cridar tots alhora:

- Ests segur d'aix? No ens estars aixecant la camisa, oi?

- No, no, no... s tot veritat! - va dir l'Ivan tot espantat - El meu germ ho va veure tot i m'ho va explicar.

- I qu t'ha explicat el teu germ? Explica'ns, explica'ns! - va dir la Lucia amb molt inters.

- S! Vinga! Explica'ns-ho. Van dir tots plegats.

- Doncs, veureu - va comenar l'Ivan - el meu germ em va dir l'altre dia...

- Vinga, vinga, qu va passar? Va interrompre el Xavi.

- Calla Xavi! No siguis impacient que ara ens ho explica tot. Va dir el Sergi mig enfadat.

- Com anava dient - va continuar l'Ivan - el meu germ em va explicar que va anar als lavabos del segon pis amb el seu amic Robert i que aquest va entrar en un dels lavabos i ja no va sortir. El meu germ el va cridar, per el Robert no contestava i tot espantat va anar corrents a dir-li a la seva profe. D'aix ja fa una setmana! I el Robert encara no ha aparegut.

Misteri a lescola


- s increble! - van cridar tots alhora - Hem de fer alguna cosa per resoldre aquest misteri!

- Si us plau companys, trobeu al Robert i resoleu el misteri abans de que altres nens desapareguin! - Va exclamar l'Ivan.

- Tranquil Ivan, nosaltres ho investigarem i no pararem fins que el trobem. Va dir-li en Pau tot convenut.

- En marxa colla! No perdem ms temps i anem a buscar pistes. - Va dir la Laia.

- S, s! Anem cap al lloc dels fets. - Van dir tots junts.

- Aneu amb peus de plom nois! No preneu mal. - Es va acomiadar l'Ivan.

Va ser aix com la colla galctica va comenar una nova aventura. Trobarien al Robert? Resoldrien el misteri del lavabo abans que els nens de l'escola desapareguessin?

-Els cincs nens van anar cap al lavabo i...

Van entrar prestant atenci a tots els detalls que els poguessin donar alguna pista.

Hi havia una goteta de sang seca i un tros de cordill de sabata.

- Tot aix deu ser de Robert. Va dir la Laia convenuda.

- Mirem si trobem ms coses! Va demanar en Pau.

- Per en aquell moment va sonar lalarma dincendis.

Anem cap all digu la Luca-. Ja sabeu que quan sona lalarma ens hem danar all amb el nostre tutor, el Pep.

Tots cinc van baixar les escales rpidament i es van collocar amb els companys de classe. Havia parat de ploure. Per el Pep no apareixia.

- On deu ser? Va preguntar el Sergi.

- Espera que li preguntar a la senyoreta Adela de castell. Va dir el Pau.

Misteri a lescola


Els membres de la colla galctica van veure com el Pau li preguntava a la senyoreta Adela. Al cap dun moment va tornar amb els seus amics.

- No sap on est. Creu que ha marxat a casa perqu aquest mat li feia mal la panxa.

- Visca, quina sort. Va cridar la Jovita aixecant els braos.- Aix ens lliurem de fer lexamen de multiplicacions.

- Mireu! Va exclamar la Laia cridant latenci dels seus amics. Taques de sang iguals que les del lavabo. Seguim-les!

No sho van pensar dues vegades i es van posar a seguir les gotetes. Conduen cap a la porta del gimns i dall cap al despatx del director. La Laia va trucar a la porta i va esperar. Per com que ning no responia, la Lucia va obrir la porta i va entrar.

- Mireu! Va cridar la Lucia.

- Qu passa? Van cridar els altres galctics entrant rpidament.

- Hi ha una altra goteta de sang seca i un tros esquitxat de la corbata del director.

- Qu feu aqu? Aneu cap al pati!

La persona que els deia aix era el Miquel, el cap destudis. Els cinc amics van tornar al pati a reunir-se amb els seus companys de classe. El Pep no va aparixer, en lloc seu va venir el professor Xavi de msica. Tots junts van pujar a classe. La resta de la tarda van fer els deures. A la sortida la Laia va reunir els amics i va dir:

- Cada cop est ms clar. Cal tornar a lescola aquesta nit.

- Doncs no entenc res. - va dir el Pau.

- Portar la llanterna. va dir el Xavi tot decidit.

- Quedem a les vuit, a lentrada de la porta del garatge.

- Jo hi estar. Va dir la Lucia.

- I jo! Va exclamar el Sergi.

A les vuit la colla galctica es va tornar a reunir. Tornava a ploure i tots portaven paraiges. Van entrar a lescola. El Xavi va encendre la seva llanterna perqu era fosc.

Anem altre cop al lavabo. Va decidir la Laia.

Misteri a lescola


Xavi anava el primer fent llum. Quan de sobte van veure una ombra que es dirigia al lavabo del segon pis. Semblava el Robert transformat en zombie. Tots van aguantar la respiraci i el van seguir.

De sobte van sentir un tro molt potent que els va espantar i en aquell mateix moment la llanterna del Xavi es va apagar i

Es van espantar. En aquell moment van veure lombra sortint dels lavabos. No es podien moure per la por.

Fins que la Laia va dir:

- Anem darrere dell!

La Lucia va relliscar i va caure al terra. Quan es va aixecar, va veure que shavia embrutat els pantalons amb una cosa vermella que semblava sang.

La va tocar amb la ma i... era ketchup!!

Van corre darrere lombra. Per, en aquell moment, es va encendre la llanterna. Lombra era la vigilant nocturna, menjant-se un entrep de salsitxes!!

(Al veure) els nens va crida:

- Que feu aqu, nois? Cap a casa!

Van sortir del collegi corrents i sen van anar, cadasc a casa seva.

Al dia segent van buscar al germ de lIvan per veure si sabia alguna cosa den Robert.

Rient-se, els va contestar:

- Ah, per, encara no ho sabeu? En Robert s a casa seva, malalt amb grip.

I els va explicar qu havia passat el dia de la desaparici del seu amic:

En Robert shavia trobat molt malament i havia sortit del lavabo sense que ell veis. Havia anat a veure al director, havien trucat a la seva mare i ella lhavia portat a lhospital perqu tenia molta febre. Havia estat ingressat tres dies, per ja era a casa recuperant-se.

Ms tranquils, els cinc amics van pujar a la classe pensant en una nova aventura.

Per, tenien un control de llengua i aviat es van oblidar del cas del nen desaparegut als lavabos del 2n. pis.

El tresor de les llaminadures



Autors:

3r B Escola Marcell Moragas

3r A Collegi Santo ngel

3r Escola Gav Mar

Fa milers danys, quan els pirates navegaven pels set mars, hi havia un pirata que es deia Barba - Daurada i portava una barba molt llarga, daurada i arrissada.

Era un pirata que tothom estimava molt perqu era molt bo i sempre volia ajudar els altres.

Amb el pirata Barba - Daurada i damunt del seu gran vaixell aventurer, sempre viatjava la seva tripulaci: la princesa Barba - Blava que tenia una barba de color blau que sempre portava pentinada, el mico menja llaminadures que sempre estava menjant dolos i mai parava de saltar, cridar i fer entremaliadures, el rei gos que era un gos molt savi i elegant i sempre estava manant, bordant i protestant i la pirata Mini que era molt petiteta, molt coqueta i molt presumideta.

El pirata Barba - Daurada tenia molts i molts bons amics, per tamb tenia algun que un altre enemic.

Un dels seus enemics vivia en les fosques profunditats dels set mars i era un gran, vell i terrible pop que a tothom feia molta por i que es deia el pop - Busca - Raons; molt a prop de la casa del pop hi havia una illa fosca i deserta on hi vivia un drac ferotge i cruel que es deia: el drac Xeic. Aquest drac tenia el cos cobert descates que eren de color plata i quan senfadava feia molta por, doncs cridava i treia fum i foc pel nas i la boca. El pop Busca - Raons i el drac Xeic eren amics i sovint quedaven per fer tot tipus dentremaliadures, navegant, saltant i molestant a tots els pirates que navegaven pels set mars.

Pels set mars, tamb acostumava a viatjar el dolent Barba - Goma, que era un pirata que sempre a tothom molestava i quan s enfadava la seva barba sallargava i sallargava i a tothom espantava.

El dolent Barba - Goma i el pirata Barba - Daurada eren germans, per ja feia molt de temps que ni es veien ni es parlaven.



El dolent Barba - Goma, el pop busca raons i el drac Xeic volien trobar el fams tresor de les llaminadures, per no sabien que el pirata Barba - Daurada i la seva tripulaci tamb buscaven aquest tresor tan dol i delicis.

Un dia de tempesta amb sorollosos trons i terribles llamps, els nostres protagonistes es van fer a la mar. Barba Daurada amb la seva tripulaci, Barba Goma amb els seus amics: el pop Busca Raons i el drac Xeic.

Ells no imaginaven que per culpa de la horrorosa tempesta i de l espessa boira, els dos vaixells xocarien en alta mar.

El vaixell de Barba Daurada es dirigia, poc a poc, a lOest, direcci a una illa que havien sentit dir que existien dues coves. Pensaven que possiblement en una daquestes coves estaria amagat el tresor que tanta illusi els feia trobar: el fams i valus tresor de les llaminadures.

El vaixell de Barba Goma anava molt rpid i els seus tripulants no van veure un banc de sorra i es van quedar atrapats all en alta mar. El pop Busca Raons amb tota la seva rbia i amb tota la fora de les vuit potes, va agafar el vaixell i el va posar una altra vegada a navegar.

Cada tripulaci buscava el seu dest, per com el vent bufava molt fort, sense poder fer res, els dos vaixells van xocar. Tots es van quedar espantats i immbils i no van saber reaccionar al terrible impacte. El rei gos bordava i protestava sense parar. El pop Busca Raons es va enfadar de deb. El drac Xeic va comenar a treure foc per tot arreu. La pirata Mini va caure al profund mar i el mico avisava a tothom de la desgrcia que havia passat.

Estaven aterrats, era un caos! Barba Daurada i Barba Goma van lluitar desesperadament i es van llenar a laigua a salvar la pirata Mini. Quan van pujar al vaixell estaven cansadssims, es van mirar fixament i es van reconixer.

No era possible que dos germans es barallessin daquella manera tan bestial! Per qu? Discutint i discutint van arribar a un gran acord, navegarien junts per arribar al seu dest: lilla del tresor.



Aleshores els nostres protagonistes van construir un vaixell ms gran, ms modern, ms cmode i ms velo amb les restes dels vaixells destruts.

De sobte, el Mico Menja Llaminadures va veure, flotant per laigua, una ampolla amb un pergam.

El Pop Busca-Raons, amb els seus tentacles, la va agafar. La Pirata-Mini la va obrir i el Gos-Savi, va desxifrar el missatge secret.

2 volcans que amaguen 2 coves, la ms menuda ser la ms temuda

Amb la brixola van aconseguir posar el vaixell en marxa cap a lEst. Al cap duns dies van arribar a lIlla del Tresor i van desembarcar. Era una illa gran amb 2 volcans i una selva molt espessa.

El Mico-Menja Llaminadures va comenar a saltar entre els arbres i va ser all on va trobar el seu gran amor, la Mico-Menja-Caramels.

Mentrestant, el Pirata-Barba Daurada i el Pirata-Barba Goma continuaven sense trobar les dues coves. El Gos-Savi, sempre atent i despert, es va adonar que miraven el mapa del revs!

Llavors, passats dos dies i dos nits, entre palmeres i roselles van descobrir les dues coves que amagava un dels volcans. Desprs de molt pensar, el Mico- Menja Llaminadures, la Pirata-Mini i el Gos-Savi van entrar a la cova de la dreta, per all no hi van trobar res.

A la vegada, el Pirata-Barba Daurada i els altres amics van endinsar-se en la cova de lesquerra que els va portar fins un laberint ple de trampes, que grcies a la intelligncia del Gos-Savi van superar amb xit fins arribar a la porta secreta, que era tant petiteta, tant petiteta que noms la Pirata-Mini cabia. Dins lhabitaci hi havia un bot vermell que en premil sobria una porta molt gran!

Tota la tripulaci van entrar a aquella habitaci gegant i van trobar el tresor de les llaminadures!

Es van emocionar tant que van comenar a menjar tant, tant, tant... que sho van acabar tot amb un tres i no res i a sobre van agafar un bon empatx!

3 pirates, un pop, una princesa, un mico i un gos... i aquest conte ja sha fos!

El bosc de loblit


El bosc de l'oblit

Autors:

3r A Collegi Sagrada Famlia

3r B Escola Jacme March

3r C Collegi Santo ngel

Quina sort! Havia sortit un dia molt assolellat! Feia molt de temps que esperaven aquesta jornada perqu anaven dexcursi al Bosc de loblit.

Tota la classe tenia preparades les seves motxilles amb provisions i roba dabric per si de cas.

Havien sentit tantes histries sorprenents daquell lloc que estaven desitjant anar per viure una veritable aventura.

Estava una mica allunyat de la seva escola. Havien de sortir del poble per la carretera principal, girar a la dreta pel cam de la font i desprs de lhort den Manel, agafar el caminet que puja cap amunt.

Desprs de caminar una bona estona van arribar al bosc. Estava tot fosc perqu uns arbres gegants tapaven la llum del sol i noms alguns raigs aconseguien entrar. Un dels nens va escoltar un soroll molt estrany que provenia del fons dels arbres i va avisar a la resta de companys que es van comenar a espantar.

Van parar atenci i tres nens i dues nenes que formaven un grup damics inseparables - als qui els agradava molt viure aventures- van voler endinsar-se.

LEnric anava al davant perqu era el ms valent.

Caminaren tant que, sense adonar-se, van sortir del bosc i es van trobar un poble en runes.

Estava totalment destrossat, les poques cases que devia tenir eren nicament pedres i trossos de parets.

Noms una casa estava en peu encara que bastant destartalada i desfeta.

Es van apropar lentament, obriren la porta i un carrisqueig va fer que la seva sang es queds gelada.

El bosc de loblit


Tot era obscuritat. Un corb va sortir volant i van tornar a escoltar el mateix xiscle del bosc

Aleshores uns grans ulls sorgiren de la foscor...

Aleshores uns grans ulls sorgiren de la foscor. Tots van fer un pas enrere i les nenes van ofegar un crit.

En Leonard va treure rpidament la seva lot de la motxilla.

- Qu s aquest monstre? - es va preguntar.

- s un mussol! - van cridar tots alhora, en veure'l illuminat per la lot d'en Leonard.

El mussol va escapar volant cap a una habitaci.

- Seguim al mussol? - va dir la Cludia.

I tots van respondre: - Siiiiiiiii!

En Leonard va illuminar l'habitaci, era petita, les parets estaven plenes de forats, hi havia teranyines per tot arreu i el mussol havia desaparegut.

- Compte! - va dir l'Enric - Cauen pedretes del sostre!

- Vigileu, hi ha molta pols! - va dir l'Oriol.

Caminaven per un terra de fusta que quan grinyolava els posava la pell de gallina.

La Laura va fer un pas endavant i el terra es va enfonsar a sota dels seus peus. Tots van cridar en caure pel forat. Quan es van aixecar van comprovar que tots estaven b, noms l'Enric s'havia fet una petita ferida a la cama.

En Leonard va veure, en illuminar amb la lot, que estaven en un passads soterrani i tots van decidir veure on els portava.

Caminant pel passads van trobar una esttua daurada. Tenia la forma d'un home gran i a les seves mans tenia una mena de figa de color lila.

L'Oriol es va apropar i sense pensar-s'ho gaire, la va agafar i li va fer una mossegada.

Tots van dir:

El bosc de loblit


- Oriol, qu fas? No la mosseguis, pot ser verinosa!

L'Oriol va caure a terra desmaiat i tots van crrer al seu costat.

- Oriol, Oriol, qu et passa?

Poc segons ms tard l'Oriol va obrir els ulls i va dir:

- On sc, qui sou?

Llavors li van dir a lOriol:

- Oriol, qu et passa?

LOriol va dir: - Vull sortir daqu.

LEnric va pensar que tenia amnsia, i aix era. LOriol estava confs, no sabia amb qui estava. El Leonard va anar a buscar una sortida, i el grup el va seguir. LEnric i la Laura van agafar a lOriol. Els cinc es van aturar davant de dos tnels. No sabien qu fer, per finalment van escollir el de la dreta i van arribar a un cau secret. A la paret hi havia un pergam, al qual hi posava:

Si el teu amic vols recuperar, la pedra mgica has de trobar. Si la pedra mgica trobars el teu amic sobreviur.

Els nens van intentar tornar enrere, per veure que hi havia a laltre costat. All van trobar la sortida del tnel, i es van endinsar al mig del bosc. Van caminar i caminar i van trobar un llop molt gran i ferotge, que els mirava atentament. Per de sobte va sortir una fletxa dentre els arbres i va matar al llop.

Els nens espantats, van sortir corrents, i tant van crrer que van trobar al grup de la seva classe. Vam cridar fort, i un nen del grup va escoltar el crit de lEnric.

En aquest mateix instant tot el bosc es va illuminar duna llum molt intensa. Tots es van quedar bocabadats del resplendor.

Del mig de la llum va sortir un adobador amb una poci especial. Es va apropar a lOriol i aquest se la va prendre.

LOriol va recuperar rpidament la memria i tots contents van pujar a lautobs i van tornar junts cap a casa.

Els cinc nens aventurers



Autors:

3r B Collegi Santo ngel

3r A Escola L'Erampruny

3r B Collegi Sagrada Famlia

Hi havia una vegada una colla de cinc nens i nenes dentre vuit i nou anys. La ms gran era la Raquel, seguit del Max, el Sergi, el Carles i lAnna.

El Sergi i el Carles sempre havien viscut molt a prop i es coneixien des de molt petits. La Raquel i lAnna anaven juntes a lescola per a ms a ms els seus pares eren molt amics i sortien junts molts caps de setmana. El Max s una nen adoptat, va venir nou lany passat de Rssia.

Aquests es van conixer al casal destiu de lany anterior. Tots tenien gaireb els mateixos gustos i idees. Un dia, van decidir anar junts a passar uns dies a una masia de Torredembada, envoltada de boscos i de molta vegetaci. Sho estaven passant dall ms b. Tots sols shavien de fer el dinar, recollir la casa, rentar-se la roba, els plats, etc...

Al cap de dos dies destar a la masia es van assabentar per la rdio del terratrmol dHait. Van fer una xerrada i van decidir marxar per ajudar.

Un cop a laeroport, els gurdies de seguretat que treballaven all els van parar i els va dir que no podia ser que cinc nens anessin sols a un altre pas. Aix que molt amonats van tornar cap a casa. Quan van arribar van veure que la masia estava completament destrossada.

- Qu ha passat? I ara qu farem? van dir el Max i lAnna.

La Raquel i el Max eren molt curiosos i volien saber qu havia passat. Aix no es podia quedar aix. Aprofitant que el Sergi era molt alt va mirar entre els arbres i els balcons per si hi havia alg. LAnna i el Carles van anar corrents al voltant de la casa per veure si veien alguna pista. Noms li quedaven quatre hores abans que es fes de nit.

Quan l'Anna i el Carles eren darrere la masia, es van assabentar que hi havia una entrada subterrnia.

Van cridar a la resta d'amics i tots junts van entrar per un passads molt fosc.

El Sergi va dir:

- Espereu! Vaig a buscar una llanterna que porto a la meva motxilla.



La resta es va quedar a l'entrada de la cova tot esperant al Sergi. Quan va arribar amb la llanterna a la ma, tots, amb molta, molta por i mirant per totes bandes, van entrar dins la cova. Al fons del passads van trobar una porta tancada.

La Raquel, que tenia ms seny que la resta, va explicar als amics:

- Hem de trobar la clau o avisar a alg que ens ajudi a obrir la porta.

Per no van poder fer res perqu la Raquel s'havia quedat enganxada amb unes babes mgiques verdes que hi havia al terra, al costat de la porta.

El Carles i l'Anna van sortir del tnel i pel cam que anava al poble es van trobar amb un pastor que es deia Manel i que estava pel camp pasturant les seves ovelles.

En realitat, a qui havien trobat era al Mag "Mgic Manel" que a ms de

desenganxar a la Raquel els va ajudar a obrir la porta amb els seus poders.

Desprs d'entrar, van voler donar-li les grcies i al capgirar-se...

- On s? ha desaparegut??? - van dir tots alhora -

Havien entrat a una cova illuminada per una pedra mgica, encara que no sabien que la pedra tenia poders.

Al costat de la pedra havia un pergam que explicava els seus poders, al llegir-los se'n van adonar que noms podien demanar dos desitjos.

Van tornar cap a dins de la masia, s'havia fet de nit de seguida. Van ordenar i recollir totes les destrosses i pensant, pensant es van posar d'acord per que els seus desitjos fossin poder portar als nens i a les famlies d'Hait tot el menjar i l'aigua que necessitaven.

Van avisar als seus pares i van decidir portar l'ajuda a una ONG dHait

Per quan anaven en el cotxe cap a la ciutat va aparixer de sobte...



..el mag Manel!

La Raquel va dir:

- Mireu, mireu! s el mag Manel.

Es van baixar del cotxe tots. I li van preguntar.

- Per qu et vas anar? On eres? Com ests?

El mag Manel els va dir:

- Em vaig anar perqu volia saber si reu capaos de fer alguna cosa sense mi.

Sense dir res els va fer un encanteri perqu fossin persones adultes.

Van anar a casa seva amb el mag Manel, i van demanar perms als seus pares per poder anar a Hait amb el mag. Els van deixar sempre que fos amb ell.

Unes hores ms tard van anar a laeroport, van comprar els bitllets i sen van anar a Hait. Com els quedava un desig, de la pedra mgica, van demanar que els nens malalts dHait que es curessin i fossin felios.

Desprs van tornar a casa i de sobte el mag Manel va desaparixer. I novament van tornar a ser nens. Havia passat als seus pares, i van ser felios per sempre.

Pere el bomber


Pere, el bomber

Autors:

3r Collegi Sagrat Cor

3r A Escola Marcell Moragas

3r B Escola Salvador Lluch

Hi havia una vegada un bomber que vivia amb la seva famlia als afores dun poble de muntanya. Era un lloc molt tranquil ple de jardins florits, parcs i molts arbres: all, de vegades, shavien vist esquirols i, quan plovia, un munt de cargols. Tot i aix aquest indret tenia tots els serveis duna ciutat.

En Pere era un home fornit, alt i molt gil. Tenia el cabell arrissat i bru amb ulls grans i blaus com el cel. Normalment acostuma a dur ulleres de sol i roba esportiva de color gris i vermell.

En el seu temps lliure li agradava pescar en un riu que hi havia molt a prop de casa seva, on shi passava llargues estones.

Fa dos anys que en Pere formava part de lequip de bombers. Estava molt content i orgulls de la seva tasca en aquest servei pblic ja que sempre la feia amb molta eficincia. A ms a ms sempre treballava amb simpatia i alegria.

La seva dona, la Merc, tenia el pl llarg i fosc. Era molt prima i li agradava fer esport cada dia. Treballava de

traductora duna empresa molt important a casa seva, amb lordinador. Daquesta manera podia portar a lescola a lArnau i el Joan, els seus fills de 9 i 12 anys. Tamb sencarregava del jard i de les tasques de la llar: o sigui, que la Merc havia de fer una gran feinada.

Pel que fa lArnau era un nen molt alt per a la seva edat; era ros i duia el pl curt. Els ulls, blaus com els del pare. Era un noi alegre i tenia molts amics a ms de ser un bon estudiant. Li agradava molt jugar a futbol i deien que ho feia b. Per el que ms li agradava a lArnau era viure all dalt de la muntanya, on podia veure un meravells paisatge.

En Joan tenia el pl arrissat i llarg; els ulls petits i de color de mel i la cara arrodonida amb pigues. Sempre estava amb un posat rialler fent bromes. Li agradava molt prendre el sol quan estava llegint o pintant, encara que fos hivern; daix treia la foscor de la pell, clavada a la del seu avi.

Pere el bomber


Doncs vet aqu un diumenge que tota la famlia i amics shavien aplegat per celebrar les festes del poble. Ja comenava a fer-se fosc quan, de sobte, es va escoltar un fort esclat Desprs es va veure un fil de fum

En Pere, quan va veure el lluny fil de fum, va pensar que era un incendi.

Llavors va dir a la seva dona i amics que entressin als nens petits a casa i que tanquessin les finestres. Tamb els va demanar que intentessin mullar els arbres del voltant de la casa amb una mnega, per els va dir tamb que si veien que hi havia perill marxessin a un altre lloc, molt lluny del foc.

Una vegada que en Pere havia explicat a la seva famlia i als seus amics qu havien de fer, va agafar el seu cotxe i va sortir immediatament cap a lestaci de bombers.

En Pere, quan va arribar a lestaci de bombers, es va reunir amb la resta de bombers del poble, i tamb amb molts altres bombers de diferents pobles del voltant, que shavien apropat per a ajudar.

En aquell moment tots els bombers es van equipar amb els seus vestits i instruments, van anar a buscar els camions de bombers i van agafar cam, direcci cap a lincendi.

Lincendi shavia iniciat a la muntanya ms propera al poble. En aquella muntanya hi havia un gran bosc amb molts arbres. Quan van arribar all, el Pere i els seus companys de feina van veure que el foc sestava apropant molt rpidament a les cases del poble.

En baixar-se dels camions, els bombers es van trobar a quatre nens duns deu anys que fugien del foc molt espantats, plorant i molt nerviosos. Darrera dels nens, al terra, hi havia una gran caixa de petards.

I en Pere, llavors, va entendre perfectament qu era el qu calia fer...

Primer de tot, va acompanyar als nens fins a un lloc segur i, tot seguit, va agafar el casc i la mnega. En Pere, estava molt preocupat perqu el foc avanava molt rpid cap al poble i va comenar a apagar les flames dels arbres propers. Els seus companys tamb treballaven de valent i sense descans per tal dapagar el foc el ms aviat possible.

Pere el bomber


Lincendi que en Pere tenia davant dels seus ulls era horrors. Els arbres cremats, les branques trencades entre flames, tot comenava a estar negre i amb prou feines es veia alguna cosa entre tant de fum.

De sobte, va veure que alguna cosa es movia al costat dun arbre. Es va apropar i amb prou feines va veure que entre les flames hi havia un nen molt espantat que plorava. En Pere no sho va pensar i va crrer cap al nen. A mida que sapropava, es va adonar que aquell nen era en Joan, el seu fill petit, que shavia escapat de casa per tafanejar el que passava.

Les cames li tremolaven, estava molt nervis i noms pensava en salvar al seu fill. Estava desesperat i mentre corria per arribar al nen, no sadonava que les flames li estaven cremant la roba. Tan aviat com el va agafar i va veure que el nen estava b, va comenar a crrer amb els seu fill en braos per sortir de lincendi. Va arribar a on estaven el camions i va deixar el nen all. En Pere estava ferit per es recuperaria en uns dies de les ferides.

Mentrestant, els seus companys havien apagat el foc. En Pere podia respirar tranquil, tot estava solucionat i ja podia descansar.

La cova dels somnis


La cova dels somnis

Autors:

4t A Escola Jacme March

4t C Collegi Sagrada Famlia

4t A Escola Marcell Moragas

Fa molt i molt de temps hi havia un poble anomenat Poblet. Era un poble de muntanya no gaire gran, duns dos-cents habitants on tothom es coneixia.

Normalment la vida a un poble tan petit s avorrida, fins que un dia, just quan sortia el sol, es va veure el cel de color lila. Aquest fet tan estrany el van veure des de la finestra de casa seva dos germans, la Gabriela i en Guillermo. La nena era molt alta, bonica i llesta, i el nen era baixet, molt valent i una mica trapella. La tarda dabans shavien atipat de pasts de xocolata i durant tota la nit havien estat desperts per culpa del mal de panxa.

Un cop va arribar lhora de llevar-se, es van posar en marxa i van baixar a la cuina, com cada dia, per all no hi era ni el pare i ni la mare. Els nens van voltar per la casa fins que els van trobar adormits al llit. Els germans van intentar que es despertessin per va ser impossible.

Espantats, van sortir al carrer i van veure que tot estava tancat, que no hi havia ning al carrer, que fins i tot el forn, que sempre comenava a funcionar abans que es llevessin, estava tancat.

Van comenar a caminar pel poble decidits a trobar alg, i van anar trucant a casa dels seus amics, per ning contestava.

Mentre anaven casa per casa, van comenar a pensar que aquell mat hi havia dues coses estranyes: una, que tota la gent del poble estava adormida, i laltra, que el cel era de color lila. Llavors, en mirar el cel van veure que el color venia del bosc i van decidir entrar-hi per investigar.

Seguint el rastre del color, van arribar a una cova de pedra que tenia lentrada feta de fusta i que estava amagada darrera duns matolls. Els nens, sense dubtar-ho, van entrar i es van trobar amb dues caixes enmig de la cova i un munt deines de fuster recolzades a la paret.

En Guillermo i Gabriela, va quedar sorpresos de la troballa, van agafar amb el cor en un puny un martell i un tornavs de les eines de fuster que hi havia i van intentar obrir una de les caixes de fusta, aquesta es resistia, de cop i volta una es va obrir (era la mes gran) dins hi havia dues ulleres estranyes,

La cova dels somnis


com les que donen ara al cinema quan vas a veure una pellcula en 3D, van provar de posar-se les per no tenien res de particular, realment no entenien aquell misteri.

Disposats a obrir l'altre caixa (la mes petita) van agafar un altre cop les eines. Per aquesta els hi va costar molt, de cop i volta un espetec de fusta va fer que s'obris la tapa i una gran lluminria va illuminar tota la cova. Van quedar encegats per la llum i quan aquesta va minvar, van veure un vell pergam quasi illegible, realment no podien llegir el que deia, en Guillermo amb el seu mbil ltima generaci va donar a una tecla qualsevol i aquest va illuminar el paper i va aclarir tot el misteri.

Era un pergam de l'poca del Mag Merlin, deia que les ulleres eren mgiques, si te les posaves una nit de lluna plena i dormies en un somni profund tot all que somniaves, mes tard es convertia en realitat, van quedar bocabadats i al mateix temps una mica escptics en que all que realment deia fos veritat.

Es feia tard, casualment aquella nit la lluna era plena i tenem por d'arribar a dinar passada la una del migdia, que era el tope que la mare els hi havia imposat sempre, l'hora del dinar i sopar a casa era sagrada i els pares s'enfadaven molt si no hi eren quan els hi havien dit.

Van fer un pacte de silenci, all que havien trobat tenia de ser un secret per ells dos, no sabien si era una enganyifa o realment un gran descobriment, van arribar corrents a casa, era hora de rentar-se les mans i seure a taula, van menjar rpidament amb el neguit d'esperar que arribes la nit i posar-se les ulleres suposadament mgiques. Els temps no passava i el seu nerviosisme cada cop era ms gran. No ho podien dir a ning i aix els angoixava.

Vam arribar les 10 de la nit i com cada nit anaven al llit, llegien una miqueta i entre protestes tancaven la llum, per aquesta nit va ser diferent, fins i tot els pares els van preguntar si estarien malalts, doncs no era normal, tant dinters en apagar la llum i dormir, els pares van pensar que potser el mal de panxa pel mati els havia deixat esgotats. Un cop estaven tots dos sols es van posar les ulleres i amb un profund silenci van tancar els ulls i

En Guillermo i la Gabriela van somiar que anaven pel bocs i es van trobar una casa de xocolata (el berenar de la tarda dabans encara feia efectes). Els van rebre uns titelles molts estranys, semblaven monstres. Van remenar per tot a arreu.

Els llits es mouen, Gabriela tremola de por. Qu est passant? s un somni o s realitat? I replegant tot el valor que va poder, es va aixecar del llit i va despertar en Guillermo.

- Guillermo, per qu es mouen els nostres llits?

La cova dels somnis


- Qu, eh? Aaah! Qu s aix? Mha mossegat! - Va dir en Guillermo, que de cop i volta estava totalment despert -.

- Guaita! s un gat! - Va dir la Gabriela tota emocionada -.

- Qu fa un gat a la nostra habitaci?

El gat parlava un idioma molt particular, diferent del que parlava el gat del ve al que ells estaven acostumats. Fent gestos, els nens van entendre que volia que el segueixin.

Els nens anaven darrera el gat i es van trobar en un lloc que semblava un parads.

- Ondia! Has vist aix? Va dir en Guillermo- que es va llanar com un boig quan va veure que en aquest lloc es podia volar.

Gabriela i en Guillermo es van posar a saltar i fer tombarelles en laire, van pujar molt i des de dalt veien la teulada de la casa de xocolata.

- Em sembla que li far una mossegada quan baixi - pensava en Guillermo sempre tan golafre.

Realment era un lloc mgic, en aquest parads els nens no anaven mai a escola, estaven sempre jugant i saltant. Tot estava ple de flors. La Gabriela i en Guillermo no ho entenien perqu no havia plogut, per al fons, una mica lluny, es podia veure un Arc de Sant Mart. Si volaves una mica ms alt i sorties disparat, podies veure un munt danimals salvatges per que no feien mal a ning, i ho millor, una enorme cascada de xocolata. Aqu tothom era ric i no hi havia crisi econmica b tampoc sembla que necessitin els diners - pensava la Gabriela. Havia menjar per a tothom i la gent no es barallava mai.

- Au, va, que fa mitja hora que sona el despertador. Fareu tard si seguiu dormint - era la veu de la mare que entrava a lhabitaci a despertar-los -.

- Has somiat ho mateix que jo? Preguntava Gabriela al seu germ que tenia la boca tacada de xocolata.

- Jo he vist abans aquest titella que tens als peus del llit. Va respondre en Guillermo tot sorprs.

- Au nens, rpid que fem tard!

En Guillermo y la Gabriela es van posar en marxa rpidament. Avui, a lhora del pati, tenien moltes coses que parlar amb els seus amics. Per cert, el cel tornava a ser blau.

En col i la flor i la festa de la llavor



Autors:

4t C Collegi Immaculada

4t Collegi San Pedro

4t B Collegi Santo ngel

En una bonica poblaci del Baix Llobregat, anomenada vag, els seus habitants vivien tranquillament dedicant-se a les seves ocupacions habituals.

Les nenes i els nens anaven a lescola, els adults treballaven i la gent gran es dedicava a gaudir del descans guanyat desprs danys de feina, per tots tenien una illusi comuna.

En aquest municipi, cada any, el primer cap de setmana de la primavera es celebrava una festa molt important pel poble: La Festa de la Llavor.

Les nenes i els nens de totes les escoles dvag que feien quart de primria, es reunien unes setmanes abans de la festa, per decidir quines activitats es farien amb les llavors.

Desprs de xerrar una bona estona, van decidir de fer un concurs en el qual shagus de fer servir lenginy: quadres fets amb llavors, murals, figures construdes amb llavors, proves de transportar llavors, o presentaci de novetats en llavors diferents que haguessin crescut en aquella contrada.

El ms important era tenir preparades gran quantitat i varietat de llavors, per aquell any no havia estat un bon any per a elles.

Els encarregats denguany: en Col i la Flor, van anar a mirar els sacs i quina va ser la seva sorpresa quan en obrir el sac de les llavors de carbassa, les trobaren totes arraconades xerrant:

- QU?!?!? (van dir a lhora en Col i la Flor)

- Qu estem veient??

- Qu estem sentint??

... i van anar corrent cap el segent sac!... i tornaren a quedar bocabadats quan les llavors dordi, tamb estaven discutint!...



Al parar lorella van poder sentir com es queixaven de la terra que les feia crixer, cada cop ms bruta, ms contaminada i es comentava que en un sl com aquest no voldrien seguir creixent.

En Col i la Flor es van espantar molt, perqu sense llavors, la seva principal festa, no es podria fer. Van pensar que calia organitzar una colla per convncer tota la poblaci de la importncia de ser ms ecolgics, ms curosos amb el medi ambient i van comenar a repartir-se la feina per informar i fer complir una srie de normes que havien quedat oblidades pels ciutadans dvag.

- Ests pensant el mateix que jo Col?

- No ho s. En qu penses Flor?

- Hem danar a lAjuntament i parlar amb lAlcalde el Sr. Albert Gnia.

- Li demanarem que reuneixi a la gent del poble. Els ha dexplicar, que el sl est contaminat i les llavors pensen en marxar.

- Sels fa molt difcil poder realitzar el cicle vital i no veuen cap ms soluci que anar-sen!!!

Els nois van anar a la Casa de la Vila, van demanar pel Sr. Alcalde i aquest els va rebre.

Desprs descoltar-los, van posar-se a pensar i van arribar a una conclusi que la soluci necessitava de lajut i la collaboraci de tothom. Per aix, el Sr. Albert Gnia, lalcalde, va dir:

- Sabeu que farem? Passarem la notcia als mitjans de comunicaci amb aquest titular:

Les llavors sen van i no participaran de la festa daquest any!!! La greu contaminaci del sl del nostre poble les fa marxar!!! Aquest missatge arribar a totes les cases, fbriques, oficines, tendes, associacions...

- Tamb a les escoles!- va dir la Flor.

- Tamb.

- I lAssociaci de la Gent Gran?- pregunt en Col.

- I tant, son dels que ms participen.

Van enviar el missatge i quedaren pel proper diumenge per parlar del tema.



La notcia va ser com una bomba que es va escampar com una moto per tot arreu.

Aix tothom va voler participar i el diumenge tots portaven els deures fets:

Construir fbriques no contaminants

No tirar brossa al terra.

Utilitzar correctament els contenidors descombraries.

No fer malb les plantes.

Respectar tots els animalets.

Fer servir ms la llum natural.

Anar a peu sempre que es pugui.

I moltes coses ms...

Mentrestant, als sacs de llavors...

Estaven molt esverades, volien marxar per buscar una terra ms frtil .

Es van reunir per votar que feien:

Es marxaven o es quedaven???!!!

Totes estaven dispostes a anar-sen!, b totes, totes no... La llavor del garrofer del Calamot coneixia la gent del poble de feia anys i anys i confiava en ells. Grcies a ella les llavors van acceptar crear una comissi que buscaria la soluci al problema i amb ell la de la festa.

Per part de la gent es van comprometre a buscar una soluci: el Sr. Alcalde en Albert Ginia, en Tom quet de Avag-Mar, la Pat Ata de lAssociaci de Botiguers, A. Nou dels pagesos, P. Sol de lAssociaci dempresaris i la Cara Bassa de lAssociaci de la Gent Gran.

Per part de les llavors a ms de la del garrofer, van participar les llavors de lesparreguera, el plataner de la rambla, lordi, la melonera i el gerani.

L'alcalde Albert Gnia va pensar i pensar se li va acudir una bonssima idea! El primer que va fer va ser trucar a una agncia de publicitat perqu poss un cartell ben gran a la muntanya ms alta d'vag. El cartell deia:

Si us plau no marxeu. Tots us necessitem!! Tots els ciutadans van veure el cartell, i van reaccionar. La gent va reciclar, el sl es va fer ms frtil i van contaminar menys. Les llavors tenien el terra ms net, van crixer ms i ms fortes i van estar felices.



Mentre les noves llavors creixien, la gent estava preparant la festa amb molta illusi i alegria. La Col li va dir a la Flor:

- T'imagines com ser la festa?

- No, per crec que molt bonica.

- Jo tamb penso que ser molt bonica.

Mentre lalcalde Albert Gnia estava preparant el concurs, els nens estaven fent a l'escola un dibuix per les llavors. La Col i la Flor li van enviar una invitaci a les llavors, en la que deia:

HOLA SOM LA COL I LA FLOR,

US VOLEM CONVIDAR A LA FESTA DE LES LLAVORS. S AL CARRER TERRA BONA NMERO 2.

COL I FLOR.

Les llavors no sho van pensar i van anar-hi.

La festa va ser un gran xit. Les llavors es van divertir molt i la gent va ballar, i van fer gresca amb les llavors...

Aquestes van veure els dibuixos que van fer els nens de lescola i van plorar de felicitat. Es van quedar per sempre en aquell poble tan meravells. El poble va prendre conscincia de tractar b la terra i no fer-la malb.

I conte contat, aquest conte de les llavors ja sha acabat!

Viatge al futur


Viatge al futur

Autors:

4t A Collegi Sagrada Famlia

4t B Escola Salvador Lluch

4t Escola Joan Salamero

Hi havia una vegada a la ciutat de New York (Estats Units dAmrica) una nena que tenia deu anys i es deia Blanka. Ella era morena amb els cabells arrissats, les orelles petites i li agradava molt la pizza margarita que feia la seva mare. No era molt presumida, sempre portava texans, feia servir ulleres, tenia els ulls petits, rodons i negres, tenia els llavis gruixuts i el nas xato, tenia moltes pigues i era molt simptica. Ella sempre havia estat molt estudiosa, per una mica entremaliada. Li agradava fer les coses a la seva manera, sense escoltar a ning. Tamb li agradaven molt les Matemtiques i la Qumica. Feia experiments i inventava coses estranyes.

Els seus pares professors, tiets, cosins estaven farts de sentir-la a totes hores que de gran seria una famosa inventora. Per cap invent li sortia b i a ms ning la creia. La seva mare, que es deia Anne, treballava a un supermercat totes les tardes i el seu pare, que es deia Jonh, era taxista de la ciutat de New York, per aix no els hi faltaven diners, per tampoc els hi sobraven. Tenia un germ ms petit que ella que es deia Tom i anava a la llar dinfants totes les tardes.

El dia que la Blanka va fer 20 anys tot va canviar; va inventar un llapis que quan dibuixaves una cosa es feia realitat. Com feia moltes setmanes que estava ennuvolat la gent ja no somreia ni estava alegre, aleshores la Blanka va dibuixar un sol gran i groc amb el seu magnfic llapis. Al cap duns minuts els nvols grisos van desaparixer i al seu lloc va aparixer un sol brillant. Tota la gent estava molt agrada a la Blanka. Aquest invent va tenir molt dxit, des de llavors va seguir inventant coses molt tils per a la gent com: una catifa que et poses a sobre i et renta els peus, un llit que quan testiraves et feia un massatge, un vestit per fer- se invisible, una mquina per anar a qualsevol lloc del mn en un segon...

Per el seu gran invent va ser LA MQUINA DEL TEMPS. Aix se li va ocrrer una nit dhivern, llavors va viatjar a lany 3.010

Quan va arribar lany 3010, la Blanka es va trobar sola i molt espantada, no veia per cap lloc els seus pares ni el seu germ Tom.

Viatge al futur


Va pensar doncs, que podia anar a lAjuntament i preguntar all si alg coneixia els seus pares. Va comenar a caminar cap a lAjuntament per No sho podia creure!

Va comenar a veure coses molt estranyes, va veure robots, i com els robots passejaven amb les mascotes de la gent, va veure mquines, que semblaven cotxes per no ho eren, que volaven sobre el carrer de la ciutat, tamb va veure anunciat a un cartell llumins el seu invent del vestit que feia a la gent invisible, va ser tot un xit!

Una hora caminant i va arribar a lAjuntament, li aconsegueixen ladrea dels seus pares. La Blanka va marxar molt contenta i va marxar corrents, per en arribar hi va veure que la famlia que vivia all no era la seva; llavors es va posar trista i va comenar a plorar. La Blanka estava tan desesperada que va marxar amb els ulls mirant a terra i fent petjades curtes i lentes en busca del seu gran invent: La Mquina del temps.

Quan aconsegueix trobar la mquina la fa servir un altra vegada, ja que vol tornar amb els seus pares i el seu germ, per t un problema. La Blanka, com que estava plorant, tenia la cara plena de llgrimes i els ulls petits de tant plorar, aix que quan va prmer el bot de la mquina del temps, es va equivocar i va viatjar al passat, concretament a lany 1980.

La Blanka va sortir de la mquina del temps i va comenar a caminar carrer amunt

Quan portava una estona caminant va pensar que al 1980 ella encara no havia nascut i per tant no podia visitar als seus pares perqu no la coneixien. Va tornar a la mquina dels temps i va marcar els botons correctes per tornar al 2010.

Un cop a casa va explicar als pares la seva aventura. El seu pare li va dir que potser al 3010 no hi quedava famlia a New York perqu estaven pensant en marxar a Barcelona ja que el supermercat on treballava la seva mare tancava.

- A Barcelona podr fer de taxista i la mama podr buscar un altra feina - havia dit el pare.

Aix va ser com la Blanka, el John, l'Anne i el Tom van venir a viure a Barcelona. I aqu va ser on la Blanka es va fer molt famosa i es va convertir

Viatge al futur


en la millor inventora de la ciutat. Va construir fins i tot una escola d'inventors on treballava de professora. B, de fet va dibuixar l'escola amb el seu llapis mgic i es va fer realitat.

Un dia que la Blanka estava fent Qumica amb els seus alumnes se'n va en recordar de la seva aventura al 3010 i de com va acabar trista i plorant. Llavors va decidir que tornaria a provar de fer el viatge al futur per en comptes d'anar a New York aniria a Barcelona.

Va ficar-se a la mquina del temps i va marxar. Aquesta vegada no estava tan espantada perqu sabia que a l'Ajuntament la podrien ajudar. I aix ho van fer. De manera que la Blanka va poder conixer al nt del nt, del nt, del nt, de la nta, del besnt, de la besnta, del nt de la seva filla. Ell li va explicar que amb el temps a l'escola l'havien posat el nom de la inventora que l'havia construt, s a dir, el seu: Blanka. I que estava molt content de conixer-la perqu havien parlat durant molt anys a l'escola d' ella i dels seus invents.

Al final la Blanka va tenir un segon viatge al futur ple de sorpreses.

I vet aqu un gos, vet aqu un gat aquest conte s'ha acabat. I vet aqu un gat, vet aqu un gos aquest conte ja s'ha fos.

Un viatge interromput



Autors:

4t A Collegi Santo ngel

4t Collegi Sagrat Cor

4t B Escola LErampruny

Hi havia una vegada, all on els homes no tenien cap i els contes eren realitat... un noi que es deia Adri, era fort, alt i prim.

Un dia va decidir anar-sen de viatge a la illa ms petita del mn, all va conixer a una noia que es deia Natlia, aquesta tenia el cabell arrissat i els ulls de color blau. LAdri va quedar molt content amb el viatge.

Quan va tornar a casa, es va dedicar a veure les fotos de la sortida dels banys de fang que semblaven que es movien (ja que va fer la foto amb una cmera del 2040), una altra duna cascada on va conixer a la Natlia...

Llavors es va adonar que havia trobat una bona amiga i va decidir anar a buscar-la. En torn a la illa, va buscar pels llocs on havien estat tots dos: el restaurant, els banys de fang, la cascada... per no la va trobar i aquell mateix dia record que la Natlia li havia comentat que faria un viatge a Mxic. LAdri va tornar a casa. Quan estava entrant a casa seva, el van trucar per telfon i...

- Qui s? Va contestar.

- Sc la Natlia, mhan segrestat a laeroport, quan marxava a Mxic.

- Per, com?

- Un home mha dit que si intentes buscar-me estars en perill, no ho facis...

LAdri va penjar el telfon, va agafar una motxilla, un parell de coses i sen va corrent cap a laeroport.

En arribar va veure de lluny un home estrany amb la Natlia, aquesta tremolava de por, va intentar apropar-se a ells sense que el veiessin i...

Seguidament al llarg del passads de laeroport van aparixer: pallassos, malabaristes, domadors, gent disfressada i un gran correfoc.

L'Adri va trucar a un amic per tal que li ports una disfressa.



Es va posar davant de la Natlia i li va fer un senyal que havien inventat a lilla per saludar-se: les dues mans al nas fem com si toquessin una flauta i fer picades dullet.

La Natlia tota sorpresa el va reconixer i, de sobte, del correfoc, van sortir volant El lle Brumot i El Mussolet de Gav; aquests van agafar a la Natlia i a lAdri amb les seves potes i sels van endur per laire.

En aquest moment lAdri va treure de la seva motxilla una llanterna de lany 2040 i amb la lluentor, van deixar cecs a tothom.

Naturalment van desaparixer tots dos junts; lhome estrany, quan es va despertar dun somni profund, va descobrir que ja no hi eren. Tot aix va succeir molt rpid.

Quan la Natlia i lAdri es van despertar, es trobaven en un enorme pati interior duna gran biblioteca.

La Natlia va preguntar:

On som? Qu s aix?

Una biblioteca va respondre lAdri.

Qu s una biblioteca?

LAdri es va adonar que a la seva illa no hi havien grans edificis. Aleshores va explicar a la Natlia la utilitat daquell edifici, tot all qu es podia fer en aquell lloc o qu hi havia dins. A continuaci, li va mostrar la biblioteca i van arribar a una gran sala amb grans i petites pantalles i ordinadors...

Quan es van girar, van escoltar una notcia en una daquelles pantalles: Es busca una noia que t gravats a lesquena un Brumot i un Mussolet; tamb un noi que porta una llanterna de lany 2040. Tots dos han desaparegut a laeroport de Mxic.

Es van quedar bocabadats. Qu passava? Per qu els buscaven? Van fugir.

A la nit va sortir aquell home tan estrany explicant que era el protector de la Natlia i que havia de trobar-la perqu sacompls un gran desig.

Era lhereva duna gran fortuna que ella desconeixia. LAdri va quedar molt pensatiu i fins i tot va arribar a pensar en tornar a casa. Tot i aix van decidir retornar a lilla i buscar la llanterna mgica i...



A larribada a laeroport es van trobar amb la policia i van portar a la Natlia cap a la comissaria i la van ficar a la pres. Rpidament van anar a trucar a lhome que la buscava i no es van adonar que la Natlia els estava escoltant.

- Ja la tenim aqu!- va dir el policia.

- Perfecte!

Vigileu-la molt b!- va respondre el dolent.

- Quina ser la nostra recompensa?

- Tranquil, tranquil, de mica en mica somple la pica per primer hem de trobar la llanterna mgica.

Passat un temps, el cansament apareix i el gurdia es queda dormit i la Natlia li pren les claus i poder escapar-se. Va anar en busca de lAdri, que estava cercant la forma de retrobar-se amb ella. Quan la va veure aparixer es va posar molt content.

La Natlia sho va explicar fill per randa i entre tots dos van pensar una idea per poder escapar. Desprs de molt pensar sels hi va ocrrer tornar al passat utilitzant la cmera del 2040; ja que tenia una funci que ho permetia.

- Qu b hem tornat al passat!- diu l'Adri.

- s el moment de buscar la llanterna mgica.

- Som-hi!

Desprs de molt buscar van trobar la llanterna mgica en una casa abandonada.

I quan estaven apunt de tornar a casa la Natlia va agafar el diari i va veure la noticia sobre Hait i van decidir anar a ajudar amb els diners de lherncia; ja que aquella gent ho necessita ms que ells. Van donar un cop de ma i van decidir quedar-se a viure perqu la vida dall els hi va agradar molt.

En Vador a Nova York



Autors:

4t A Escola Salvador Lluch

4t B Escola Jacme March

4t A Collegi Immaculada

Aquesta s la increble histria d'en Vador, un esquirol petitet, per molt valent. Tan valent com per aventurar-se a viure en una ciutat, tan plena d'aventures i perills, com s la ciutat de Nova York.

- Crec que no m'equivoco si dic que aquesta s una ciutat per viure-hi! - va pensar en veu molt baixeta en Vador, com si fos un pensament.

En Vador havia arribat, amb vaixell, des de Vencia, ciutat esplndida com poques, feia poc temps i intentava descobrir com era de bonica aquella enorme ciutat, que s'obria davant els seus ulls.

- S, crec que s... Em fa l'efecte que aqu serem tots tres molt felios - va pensar- i se'n va anar molt rpidament, tot creuant el mgic Central Park, per trobar-se amb els seus dos inseparables amics: en Joy, un esquirol molt decidit, i la Nala, una dola femella que cuidava dels seus amiguets, quan aquests feien entremaliadures... I aix tots junts comencen a viure un munt d'emocionants aventures.

- Comencem a conixer Nova York i a buscar amics? - proposa en Vador.

- S contesten la Nala i en Joy.

Passegen per la 5a avinguda. Botigues i ms botigues. La Nala es queda bocabadada davant duna botiga de footing. Els seus amics continuen i Nala es perd. Decideixen trucar a la policia.

- Policia hem perdut la Nala! El policia agafa el seu millor gos per buscar-la. Senten un petard que diu S.O.S. Nala sortint de la torre de la Chrysler. Un lladre l havia segrestada.

Entre tots, amics i policies, la van alliberar.



Tornen al Central Park amb la Nala i es banyen al llac. Nedant i nedant quasi sofega en Joy. Un nec lajuda i surt.

Troben un mapa i decideixen continuar fent turisme: pujar als gratacels, visitar lesttua de la llibertat

- Anem al vaixell. diu la Nala.

- Esperem! En Joy ha anat a buscar aliments per lexcursi i encara no ha tornat - diu en Vador.

Joy, Joy!! - van cridant pel parc. Uns esquirols diuen que lhan vist pel Zoo.

Corren cap al Zoo i el troben parlant amb lAlvin, un esquirol que tamb ha vingut de Vencia. Es fan amics tots i marxen al vaixell.

Quina aventura els espera?

Tots contents canten, ballen, xerren, En Vador cau a laigua.

- Vador aguanta!! Neda, neda!! Et salvarem!!

Remen i remen com si fos una gndola de Vencia. Per fi el rescaten entre tots.

- Quin ensurt!! I si tornem a Vencia? All s carnaval, ens disfressarem i ens ho passarem b proposen la Nala i en Joy.

- Dacord.

- Com podem anar-hi?

- El lladre va dir que tenia un bitllet davi a Vencia i que marxaria per fugir de la policia diu la Nala.

- Doncs I si ens fiquem a la seva maleta?

Llavors, els quatre esquirols shi fiquen per... va resultar ser la maleta equivocada. Aquesta pertanyia a en David, un mim americ que anava a Madrid a fer el seu espectacle. Lespectacle era fora avorrit i en David buscava collaboradors per a que lajudessin a divertir lambient.

Quan en David va arribar a laeroport de Madrid i va agafar la seva maleta, va notar que es movia molt, la va obrir i es va trobar amb els esquirols. De sobte, es va espantar i desmaiar.



Quan va tornar en si va veure com els esquirols ballaven dalegria pensant que havien arribat a Vencia i en aquell moment se li va acudir que ells podrien ser els seus ajudants.

- Us agradaria participar en un espectacle? - va dir el mim que ja estava recuperat de lensurt.

Siiiiiiiiiiiii!!!!!!! - van contestar els esquirols.

Aleshores tots plegats van anar al circ i en David li va dir a en Vador i els seus amics que el seu nmero era el ms important i havia de sortir perfecte. Tots junts van sortir a lespectacle i era impressionant com ballaven els esquirols. En David els va donar les grcies i els va proposar de fer una gira tots plegats per tot el mn.

Van contestar tots a lhora:

- Estem encantats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

- Per et posem una condici - va dir en Vador. - Quina? - va dir el mim.

- Que el primer espectacle de la gira el farem a Vencia - va contestar la Nala.

I aix es com acaba feliment la histria del esquirols.

Records del passat


La marieta sense taques

Autors:

4t A Escola l'Erampruny

4t B Escola Marcell Moragas

4t C Collegi Santo ngel

4t B Collegi Sagrada Famlia

Hi havia una vegada una marieta molt bonica amb unes taques negres. Es deia frica i vivia a Mal en un poble anomenat Garmi.

Lfrica anava cada dia a lescola; all a part daprendre moltes coses interessants jugava amb els seus millors amics; una formiga anomenada City i un cent peus anomenat Chiqui. Sho passaven dall ms b jugant al ping-pong; tot i que de tant en tant senfadaven una mica entre ells perqu no s'aclaraven amb els punts; per com els bons amics sempre feien les paus.

Lfrica cada tarda aprenia a fer acrobcies en l'aire i desprs anava cap a casa seva a fer els deures i a estudiar. Quan acabava, la seva mare i el seu pare ho tenien tot preparat per sopar i anar a dormir.

Un bon mat lfrica es va aixecar mig adormida, va fer el seu llit, va endrear la seva habitaci, va anar a dutxar-se i quan es va mirar al mirall:

- Aaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!

- On sn les meves taques?

El seus pares, a lescoltar els crits, van pujar corrents a veure qu havia passat. Lfrica plorava molt desconsolada i els seus pares li van preguntar:

Filla meva qu et passa?

Que no trobo les meves taques!!! va dir mentre plorava.

Els pares molt estranyats la van mirar i li van dir:

- No et preocupis!!! Que et tornaran a sortir totes!

- Per sense taques no sc una marieta!

Records del passat


- Amb taques o sense continues sent una marieta molt bonica. Aix que dnat pressa i acaba darreglar-te que al final arribars tard al collegi!

Lfrica va acabar darreglar-se i de cam cap a lescola es va trobar amb els seus amics. Com que la van veure molt trista li van preguntar qu li passava i lfrica els hi va explicar tot. Els amics li van proposar de pintar les taques amb retolador negre i aix ho van fer. Per no van comptar amb un imprevist.

Avui els hi tocava piscina!!!

Quan es vam ficar a la piscina; de cop i volta, laigua es va tornar tota negra!!! Tots molt sorpresos no sabien com laigua s'havia tornat tant negra; per la marieta i el seus amics s que ho sabien.

Ho sabien per van callar, ja que van pensar:

- Amb una mica de sort, potser ning se nadona

Per, malauradament no va ser aix.

- I tant que es van adonar!

- Era massa evident!

- Era massa negre!

Llavors, el Senyor Flipi que era el gripau que tenien per Mestre, va comenar a demanar explicacions:

- ndia!

- Qu ha passat?

- Com s que laigua sha tornat negra?

- Alg ho has vist?

- Com s possible!

-

La Georgina, que era la granota que treballava a la piscina de monitora, va comentar a en Flipi que aix segurament era una entremaliadura dels seus alumnes, i va decidir deixar a tots els insectes dintre de laigua de la piscina fins que tingus una idea de com actuar amb aquest enrenou que shavia muntat.

I vingui a pensar, vingui a pensar:

- Tut-tut

Records del passat


- Una idea van trobar!

- Ja la tenim!

Primer de tot preguntarem qui ha sigut i desprs, tut-tut la nostra idea funcionar!

En Flipi i la Georgina van anar preguntant a cau dorella (per aix de no danyar la sensibilitat dels que no havien fet res ), per ning donava cap explicaci raonable.

Aix doncs, van decidir actuar:

- No sortir ning de laigua fins que no aparegui el culpable!

En aquest moment, un gran xivarri va desconcertar al Flipi i a la Georgina:

- No s just!

- Quina rbia!

- Ens arrugarem!

- Nosaltres no hem de patir les conseqncies daquesta trapelleria, no hem fet res!

- Qu surti el culpable, ja!

- Volem

-

Per llavors, lfrica va sortir de laigua i tothom es va quedar bocabadat

Records del passat


Es va fer un gran silenci, ja que tots shavien quedat amb un pam de nas al veure la Marieta sense taques.

Lfrica plorava i plorava

Mentrestant, els seus amics City i Chiqui callaven perqu realment no sabien com actuar ni com explicar que la seva genial idea havia estat un desastre.

En Flipi i la Georgina es van acostar a la Marieta i li van preguntar:

- Qu ha passat?

- On sn les teves taques?

- Altres vegades thas banyat i no thas quedat sense

- Pots confiar en nosaltres

En aquell instant, com si de dos valents es tracts, la formiga i el centpeus van sortir de laigua disposats a explicar tot el que havia succet aquell mat. Volien fer costat a la seva amiga.

Mentrestant lfrica plorava i plorava, ja que es pensava que tothom es burlaria della i, a ms a ms, els mestres li cridarien latenci, per no va ser aix sin que

Tothom va entendre el que havia passat i lincident de la piscina va quedar oblidat molt rpidament.

El seu amic Chiqui es va enrecordar que havia conegut una altra marieta, la Tetri, a la qual li havia passat el mateix que a lfrica. Aleshores, en Chiqui, li va explicar com ella havia solucionat el seu problema: la Tetri havia anat a veure al follet Luigi i aquest li havia fet prendre un antdot mgic. Quan la marieta va sortir de casa del follet, ja havia recuperat les seves taques!

Lfrica va decidir anar a visitar al poders Luigi acompanyada dels seus amics. A ells els feia molta illusi conixer el follet i tenien ganes danar-hi. Van agafar unes ales de plomes i van comenar a volar fins al poble del Luigi.

Records del passat


La casa del follet era als afores del poble, a prop dun bosc. Quan van arribar-hi, van trucar a la porta i els va obrir el mateix Luigi! Era baixet, portava barba, un barret vell de color pedra amb una ploma vermella, un peto tirols de color verd fosc, uns mitjons alts i vermells com la ploma i unes sabates marrons. A la seva cara destacaven uns ulls clars i grans i el seu cabell era curt de color gris. Tenia aspecte de bona persona i una veu ronca.

- Ens pots ajudar? li va demanar la City.

- Dacord. Qu us passa? va preguntar el Luigi.

Llavors lfrica li va explicar tot el que li havia passat.

Quan el follet Luigi estava a punt doferir-li lantdot mgic, de sobte va aparixer un guila que el va agafar amb les seves fortes urpes i sel va endur volant.

- Noooooooooooooo! va cridar lfrica.

- Lnica soluci s anar a buscar lantdot i intentar recuperar-lo va dir el Luigi. Teniu un mapa de la zona. Aqu est situat el niu de lguila. Molt bona sort!

Lfrica, la City i el Chiqui van sortir de casa del Luigi, una mica desillusionats, i es van dirigir cap al niu de lguila

Els tres amics van agafar les ales de ploma i van comenar a volar seguint les indicacions del mapa. Al cap duna estona es van parar a una pedra a descansar. Mentre lfrica i en Chiqui jugaven, en City va trobar un foradet. Quan ho va veure lfrica, va dir:

- En el mapa posa que per arribar hem danar per un forat!

Els tres amics es van ficar dins. Quan van arribar a laltra banda, el paisatge que es veia des del cel era precis. Van passar per damunt dun bosc ple de pins dun color verd que lfrica no havia vist mai. Hi havia nius, per no eren dguila. Tamb van veure un riu que no duia massa aigua. s clar, aquell estiu no havia plogut massa!

Lfrica es va emocionar i va pensar: quina sort que tinc per poder compartir aix tan bonic amb els meus amics! Per tant pensar, pensar es va perdre! Estava tan espantada! No sabia qu fer i va comenar a plorar. Plorava tan fort que en Chiqui la va escoltar i la va trobar.

Una altra vegada tots junts! Llavors, van veure al cim duna muntanya el niu de lguila! Es van quedar bocabadats! Qu alta era la muntanya! Van trigar quasi una hora en arribar al cim, i feia molt de fred! Lguila, que es deia Rosa, creia que lantdot era suc de cucs i sho volia cruspir. Per com lantdot estava tancat en una ampolla de vidre, amb el coll estret i amb el seu bec, no arribava fins on era el lquid mgic. Els hi va dir una endevinalla,

Records del passat


si lencertaven, els hi donaria lantdot. La marieta va estar a punt de caure de cul, perqu va comenar a riure molt, ja que aquesta endevinalla s la que sempre li preguntava el seu pare quan era petita. Per fi ho tenien!

La tornada va ser molt divertida, estaven tan contents que es van passar tot el cam de tornada cantant i xerrant. Anaven tan distrets que a la marieta se li va caure lantdot a terra. Llavors un mussol va agafar-lo i va sortir volant fins la finestra de la casa del senyor Luigi.

Quan la marieta va trucar a la porta de la casa tota decebuda, el follet tenia lantdot a la m. La marieta li va explicar tota laventura i ell li va dir:

- Thas de prendre aix perqu les teves taques tornin a brillar al teu cos.

Lfrica es va prendre lantdot dun sol glop i als cinc segons PLOF! Li van aparixer unes taques encara ms boniques que les que tenia abans. La marieta va comenar a plorar per aquesta vegada de felicitat. Els seus amics saltaven dalegria de veure que havia recuperat aquelles meravelloses taques que la feien diferent.

- Moltes grcies, sense tu jo ara no seria una marieta. va dir lfrica al follet.

Tots van agafar les ales i van tornar cap a Garmi. El mestre Flipy es va alegrar tant que va organitzar una festa al collegi amb tota la gent del poble. Van menjar herba fresca i fruita, i van ballar tota la nit fins a veure com sortia el sol. Des daquell dia la City, en Chiqui i lfrica van ser els herois de Garmi. I aquest histria es va explicar totes les tardes en el bosc.

contes cooperatius 2010 ep 3-4

Documents