L’Arbre Màgic

Hi havia una vegada un arbre molt , molt gran i vell que el van plantar fa cent anys. L’arbre estava ple de fulles amb un tronc molt gruixut. Vivia al bosc envoltat de flors de molts colors i arbres més joves que eren els seus fills.

Al costat del bosc hi havia una casa molt maca on hi vivien uns nens molt divertits, un d’aquest nens era una nena que tenia poders i per això era una fada.

En aquest bosc també hi havia un castell molt gran on hi vivia un rei, al qui no li agradaven els arbres perquè deia que no el deixaven veure el camí que

hi havia més enllà del bosc.

Així un dia va decidir cridar uns llenyataires perquè

tallessin tots els arbres del bosc i sobretot aquell tant gran que era el que més li molestava.Els llenyataires van començar a tallar els arbres més petits i l’arbre sentia com es queixaven de dolor els seus fills, i va començar a plorar.

La nena fada estava jugant ,i va descansar sota de l’arbre màgic i quan s’estava menjant una poma, una gota d’aigua va caure damunt seu. Va mirar estranyada al cel però va veure que no plovia que feia molt de sol. Llavors es va adonar que l’arbre estava plorant.

Al ser una fada podia parlar amb l’arbre i li va preguntar què li passava, i llavors li va explicar el perquè estava tan trist. Quan va acabar la nena li va dir, no et preocupis jo t’ajudaré.

Un dia els llenyataires van arribar a l’arbre gran i el van tallar.A la nit es van presentar davant del rei i van explicar que la seva feina ja havia acabat, tot el bosc estava tallat. El rei va

sortir al balcó i va veure que era veritat, va pagar als llenyataires i aquests marxaren a casa seva.El rei va dormir molt content pensant que havia acabat amb tots aquells arbres, però quan es va aixecar al matí i va mirar per la finestra el bosc estava al seu lloc.El rei enfadat va cridar als llenyataires i aquests van tornar a tallar –los tots. Així

van passar dies, mesos i anys,. Els llenyataires tallaven i la nena fada amb el seu poder anava a la nit i els feia créixer un altre cop.

El rei ja no sabia què fer, va sortir a passejar i es va

asseure a l’ombra de l’arbre més gran i vell del bosc. El rei va començar a parlar sol, i les llàgrimes van sortir dels seus ulls.L’arbre va moure les seves branques i va tocar al rei, aquest va mirar estranyat. Quan estava a punt de sortir corrents, la nena el va aturar i li va explicar tot el que passava, que els arbres eren éssers vius i que tenien que viure

perquè eren molt importants per la vida, i per un moment el va fer veure el que sentien quan els tallaven.

AUTORSNens i nenes de 1r de

Primària de l’escola CEIP Jacme March de Gavà.

CURS 2008-2009