1

CONTAMINACIANTROPOGNICADELMEDIMAR.

REPERCUSIONSSOBREELSORGANISMESAQUTICSI

SSERHUM.

2

3

ndex

Introducci

.....................................................................................................................5

ElmarMediterrani

.....................................................................................................................6

Contaminantsorgnicspersistents(COPs)

.....................................................................................................................8

COPsalacadenatrficabioacumulaci..........................................................................................................8

PrincipalsefectesdelsCOPs..........................................................................................................9

Metallspesatsespecfics.........................................................................................................10

Plom.........................................................................................................11

Cadmi.........................................................................................................16

Mercuri.........................................................................................................19

Hidrocarbursaromticshalogenats.........................................................................................................25

Contaminaciacstica

.....................................................................................................................28

4

Legislaci

....................................................................................................................34

Controldesubstnciesperillosesalliberadesalmedi

.........................................................................................................34

Gestidaiges

.........................................................................................................35

ControlieliminaciPCBs

.........................................................................................................37

COPs

.........................................................................................................37

Metallspesats

.........................................................................................................38

Proteccicetacis

.........................................................................................................49

Temespendents,solucions

.....................................................................................................................40

Consideracions

.....................................................................................................................45

Perspectivesdefutur

......................................................................................................................46

5

Introducci

Moltsdelselementsqumicsorgnicsoinorgnicssnessencialsperlavidaaconcentracions

baixes,presentant toxicitataconcentracionselevades;mentreelcoure,elseleni,elzinc iel

ferrosnmicronutrientsessencialspelspeixos ielmarisc,altreselementscomelmercuri,el

cadmi ielplom,oelshidrocarburshalogenatsnosemblentenir funcionsa lorganisme isn

txicsfinsitotabaixesconcentracions.Aquestselementsestrobenalentornaquticdeguta

fenmensnaturals, comarael vulcanisme, i fenmensgeolgics,per tamba causade la

contaminaciantropognicaprovinentde la indstriametallrgica i lamineria,deposicions i

incineracideresidus,amsdelaplujacidaprovinentdelacontaminaciindustrial.

Creixentsquantitatsdeproductesqumicsespoden trobarenespciesdepredadorescoma

resultat del procs de biomagnificaci, que es reflecteix en la progressiva elevaci de la

concentracidaquestessubstnciesalllargdelacadenatrficaalimentria.

Tambpodenpresentar el fenomendebioacumulaci,queesdnaquan els contaminants

sacumulenal teixit corporalal llargde lavidade lanimal.Aix, commsgranenedat ien

tamany sigui lanimal, ms concentraci de substncia contaminant presentar, tot i que

tamb intervenen factors com ara la localitzaci geogrfica, lespcie, la solubilitat de la

substnciacontaminantilasevapersistnciaenelmedi.

En aquest sentit, hi ha estudis que afirmen que en mars oberts, menys afectats per la

contaminaci,elspeixospresentenconcentracionsdaquestessubstnciesquecorresponena

les emissions per fonts naturals. En canvi, en reesmolt contaminades, o amb insuficient

intercanvi amb la resta de mars, en estuaris, rius, etc, aquests elements es troben en

concentracionsqueexcedeixen lesemissionsnaturals.UnexempleselMediterrani,unmar

gairebtancatidepocaprofunditat,enelquelesaigesesrenovencadavuitantaocentanys

ientrenisurtengairebexclusivamentperlestretdeGibraltar.

Daquestamanera,elshumansesveuenafectatspatolgicamentsiguiperunaexposicicurta

peraelevadesconcentracions,siguiabaixesconcentracionsirepetidesalllargdelavida,els

msvulnerablesdelsqualssnnenspetits,donesembarassadesifetus.

Daltrabanda,existeixunaaltratipusdecontaminaciantropognica,encaramenysestudiada

idemenor interspoltic,social isanitari,queselqueconcerneix lacontaminaciacstica

delmedimar provinent demaniobres navals, vaixells amotor i altres activitats, i la seva

6

conseqent repercussi en el sistema snar de localitzaci i comunicaci que posseeixen

mamfersmarinscomaraelscetacisodontocets.

ElmarMediterrani

Les activitats humanes desenvolupades en regions que envolten mars tancats o gaireb

tancatscomelmarMediterranisemprecomporten,amig i llargtermini,unnotable impacte

mediambientalenformadedegradacicostaneraimarina,iunriscmselevatdedanysgreus,

especialmentderivatsdelacontaminaciprovocadaperlainadequadalegislaciigestidetot

tipusderesidusque,peraccide lagravetat,acabendipositatsa lespartsmsbaixesde les

conqueshdriquesielmar.

Elsmars i oceans shan considerat des de sempre unmagatzem inesgotable de recursos i

tambcomunpousensefonsambcapacitatdempassarsetoteslesdeixallesdelahumanitat.

Elritmeacceleratdefluxderesidusantrpicsdurantelsdarrersdecennis,aixcomlaugment

imparabledaltresactivitatshumanesals litoralsmarinshaprovocatunanotablepertorbaci

delsecosistemes.

Peravaluarelsefectesqueelsfactorsantropognicsexerceixensobreelsecosistemesmarins

es pot considerar la relaci entre el permetre costaner, del qual provenen lamajor part

dimpactes antrpics, i la superfcie o volum delmar que rep aquests efectes. La relaci

permetre/superfciestantmsdesfavorablecommspetitsunmar.

Una gran quantitat dactivitats industrials diferents es troben disperses per tota la conca

mediterrnia.Una sriedepunts conflictiuses troben concentratsbsicamentalnordoest,

generatspergranscomplexesdelaindstriapesantigransportscomercials.Elsabocamentsi

lesemissionsdecontaminantsrepresentenunaamenaamediambiental,ilespressionsdela

indstria a la conca inclouenprincipalment els sectorsqumics/petroqumics imetallrgics.

Altressectors industrials importantsa laregisneltractamentdedeixalles i laregeneraci

ambdissolvents,eltractamentsuperficialdemetalls,laproduccidepaper,pinturesiplstics,

eltintilestampacideteneries.

Leutrofitzaciselresultatdelabocamentdegransquantitatsdenutrientsprovinentsderius

i/oefluentsindustrialsourbans.AlmarMediterranisemblaestarlimitadabsicamentacertes

reescostaneresoadjacentsalacosta,pernoesconeixambexactitud.

7

LacontaminaciradioactivanosemblaserquesiguiunproblemaalMediterrani.Laprincipal

font de radionclids antropognics prov de la precipitaci radioactiva dels assaigs

radionuclears del passat i de laccident de Txernbil. En general, linventari total de

radionclidsalMediterranidisminueix.Enelsorganismesmarinsaptespelconsumhum, la

concentracide,perexemple,cesi137sdemenysd1Bq/kg,moltper sotadel lmit (600

Bq/kg)fixatperlaUEcomanivellmximpermsenelsaliments.

8

Contaminantsorgnicspersistents(COPs)

ElsCOPssnungrupdeproductesqumicsmoltresistentalsprocessosdedegradacinaturali

sn molt estables i persistents. La majoria dells presenten una toxicitat elevada i es

bioacumulenalteixitadipsdelsanimalsissershumans,amsdebiomagnificarse.

Bioacumulaci:acumulacinetademetallsprovinentsdefontsbitiquesoabitiquesenunorganisme.

Biomagnificaci: acumulaci progressiva de certsmetalls pesats i altres substncies persistents dunnivelltrficaunaltresuccessivament.Estrelacionadaambelcoeficientdeconcentracienelsteixitsdunorganismedepredadorencomparaciamblasevapresa.

Classificaci:

Metallspesats

Plom

Cadmi

Mercuri

Hidrocarbursaromticshalogenats

PCBs

Dioxines

ActualmentlesfontsdecontaminaciradioactivaalMediterranisnpocimportantsperno

esconeixenlesconseqnciesdelesprovesefectuadesalllargdelahistria.

COPsalacadenatrficaBioacumulaci

Aquests radicals qumics tenen gran predisposici a ser absorbits i entrar als organismes

marinsqueformenpartdelfitoplnctoniqueinicienlacadenaalimentria,contaminantaixel

zooplncton,els invertebrats,elspeixos i taurons fins arribar als vertebrats superiors, aus i

mamfers.

Lapirmidemostralefectebioacumulatiudaquestscontaminantsamidaqueesvaascendintenlacadenatrfica.

A mesura que es puja de nivell a la cadena trfica els ndexs de concentraci de COPs

augmenten,pertantlesmsaltesconcentracionsestrobenalsmximsdepredadors.

Els mamfers marins presenten una srie de particularitats fisiolgiques que afavoreixen

lacumulacidecontaminantsambientals:

Grancapadegreixhipodrmicaqueemmagatzemacompostoslipoflics.

Limitadacapacitatpermetabolitzariexcretaraquestscompostos.

Llargaesperanadevidaiexposicipermanentalscontaminants.

Transmissiplacentriaigalactgena.

PrincipalsefectesdelsCOPs

Immunosupressi.

Allrgies.

Neurotoxicitat.

Teratogenicitat.

Neoplsies.

Alteracionscardaques.

Alteracionshormonals.

Aquestsefectesshanobservatenpeixos,ienmamferscomdepredadorsdaquestsltims.

9

10

Metallspesatsespecfics

Elplom,elcadmi ielmercurisnmetallspesatsqueshanutilitzatendiferentsproductes i

processosalllargdelahistria,formantpartdelaindustrialitzacideleconomiamundialtoti

queencarasnobjectedecomerinternacionalielsseuspreusvenendeterminatsperloferta

ilademanda.

En laltimadcada sha intensificat lapreocupacipelque faalsefectesperjudicialsper la

saluthumanaielmediambient.

Elstresestrobenprincipalmentenfontsnaturalsformantsalsimineralsendipsitsrocososi

enelsl,sentlaminerialafontprimriadexplotaci.Lesfontssecundriesestanassociades

al reciclatge, la recirculaci i els dipsits que contribueixen de manera significativa a la

concentracitotalmundial.

Existeix una gran varietat de productes ds actual i en diferents sectors, com el sector

energtic, latencisanitria, lelectrnica, les joguines ielsproductesqumics,quecontenen

unomsdaquestsmetallspesatsiambdiferncieslegislativesentrepasos.

Processos industrials com la producci cloroalcalina o la generaci termoelctrica utilitzen

aquestsmetallspesatsogenerenemissionsqueviatgenatravsdelaiguailaire.

Enelsltimsdeuanysshaobservatundescenssignificatiuenlaquantitatdemissionsienles

taxes dincrement daquestes en els pasos en desenvolupament. No obstant sobserva un

incrementenelspasosambrpidsprocessosdindustrialitzacicomlndiailaXina.Entreels

sectors que contribueixen a les noves emissions alliberades a latmosfera es troben la

generacielctricaalimentadaambcarb,eltransporturbileliminacidedesfets.

11

PLOM

Elplomsunmetallpesatambunaelevada toxicitatanivellsbaixosdexposici,provocant

simptomatologiaagudaicrnica.Uncopalliberatalmediesquedaencirculacipermanent i

nopotserdegradat,totiquepresentapocamobilitat.

Els sser humans snmolt sensibles a la toxicitat del plom.Aquest pot afectar el sistema

nervis,elsistemareproductiuielsistemacardiocirculatori.Sacumulaalesestructuresssies

iespotalliberardurantlagestacidesdeelsossosaltorrentcirculatori.

Al medi ambient s txic pels microorganismes, plantes i animals. Es coneixen efectes

bioacumulatiusalesqueletiteixitstousenmamfers.

Unadelesraonsperlesqualselplomspreocupantsqueelsnenssnmssusceptiblesque

elsadults,sobretotaquellsambdeficinciesnutricionals,amsdafectareldesenvolupament

intellectual.

Demanda

Lautilitzacimundialdeplomrefinatvaaugmentarenun2,8%a6,98tonesmtriques

lany2004,passanta7,13tonesmtriqueslany2005.

EstatsUnitsselmajorconsumidordeplom,permantestablelasevademanda.

LsdaquestmaterialaXinavaaugmentarenmsdel8%entre2004i2005,havent

seduplicatdesdelany200degutalseusenpilesibateries.

EspreveuunincrementdelademandaaAlemanyaiRepblicaTxeca,aixcomandia,

persobservaunatendnciaalabaixaenelRegneUnitiFrana.

Principalsfontsdemissiialliberament

Lesprincipalsfontsnaturalssn leserupcionsdelsvolcans i leroside lesroques, jugantun

paper important en el cicle del plom. Les principals fonts antropogniques de plom sn

lextracciminerailacombustidelcarb.

Ameitatdelsanys90perel74%de lesemissionstotalsdeplomproveniende laddicide

plomalabenzina.

12

EstrobenfontssignificativesdeplomlocalitzadesaAlaska,Canad,Xina,Irlanda,Mxic,Peri

Portugal,elvolumtotaldelesqualssuperaels1500milionsdetones.

Enelsltims trenta anys laproduccideplomhadisminutdegut al seu reciclatgeperel

consumhaaugmentat.

s

La demanda del plom est, fonamentalment, vinculada al seu s en bateries per

generacielctrica(71%)

Entrealtresusosestrobenlesxapesprimesextrudesilaminadesperconstrucci(7%)

Canonadesdestinades ausosespecials com arael transportqumic, revestimentde

cables(3%),panellsdevidresfumats,peses,acerxapatenplom,talcperplastificants,

pinturesanticorrosivesespecials,municions(6%).

Entreelsaliatgesdelplomcaldestacarlespilesibateries(plomantimoni),laliatgeper

soldadura(plomestany)ielblindatgedeprotecciradioactiva.

Algunsdelscompostosdeplomsonelsadditiusdelabenzina(prcticamentendess

en pasos desenvolupats), estabilitzadors de PVC, cristall de vidre, vernissos de

cermica,pigments(12%)vermell,grocitaronja.

Penetracidelplomalacadenatrfica

Elplomesbioacumulaenmoltsorganismes,particularmentenalimentscomaraelsmusclos.

Engeneralper,noshaobservatun incrementde lasevaconcentracial llargde lacadena

trfica,sadir,nopresentabiomagnificaci.

Aix com altres metalls poden ser modificats a altres formes per microorganismes, no

existeixen evidncies clares de la importncia mediambiental de la producci natural de

formesmetiladesdelplom.

Ladistribucidelplom a lorganisme est ntimament relacionada amb elmetabolisme del

calci.Enelmarisc,perexemple,hihaunamajorconcentracideplomenzonesdedipsitde

calciqueenteixitstous;enanimals,aligualqueenhumans,tendeixaacumularsealsistema

ossi.

13

Endofins,shavistqueelplomstransferitaladescendnciaduranteldesenvolupamentfetal

ilalactncia.

Existeixenmoltsestudissobreelsnivellsdeplomenanimalssalvatges,pernosobreelsseus

efectes txics en animalsno experimentals. Experiments realitzats en animalsde laboratori

mostrenqueelplomcausaefectesadversosendiversosrgansisistemes,incloentelsistema

circulatori,elsistemanerviscentral,elsronyonsielssistemesreproductiuiimmunolgic.

Enelmediaqutic,lessalsinorgniquesdeplomdepenendelescondicionsdelambientcom

araladuresadelaigua,elpH,lasalinitat,elsqualsnoshantingutbenconsideratsalhorade

ferestudis toxicolgics.Tot iaix, se sapquespocprobablequeelplomafecti lesplantes

aqutiquesalmateixnivellquehofaenelmediambientengeneral.

Dentre lapoblacidinvertebratsaqutics,nhihademssensiblesquealtres ipotserque

estructurescomunitriesesveginafectadesper lacontaminaciperplom.Elsestadis inicials

dedesenvolupament snms vulnerablesque els estadis adults. Tanmateix, lespoblacions

dinvertebratsque formenpartdreescontaminadespresentenms tolernciaalplomque

lespoblacionsdreesnocontaminades.Elssmptomestpicsdelacontaminaciperplomsn

deformitatdelacolumnavertebralil'ennegrimentdelaregidelacua.

Engeneral,elsestudisrealitzatssobreelsnivellsdeplomalambientaquticmostrenquesn

baixos (aproximadament per sota de 1 g/L en aigua salada i per sota de 5 g/L en aigua

dola/OECD1994)comparatambelsnivellsquecausenefectesadversos.Noespotdescartar,

per,queexisteixenefectesadversosenpeixos ialtresorganismesenreesonelsnivellsde

plomsnmselevats.

14

Espcies,efectes Concentraci(g/L)

Toxicitatenaiguadola

Plncton

Crustacis(crnic)

Crustacis(agut)

Peix(crnic)

Peix(agut)

14011,000

10200

100224.000

0.4220

1.000540.000

Toxicitatenlambientmar

Plncton

Crustacis(crnic)

Crustacis(agut)

Peix(agut)

20950

2040

5027.000

300>10.000

Bioacumulaci

Algues

Invertebrats

2.0004.000

40012.400

Toxicitatdelplomenlambientaquticifactorsbioacumuladors(BronnumandHansen,1998)

Exposicihumanaaplom

En lapoblaciadulta ino fumadora laprincipalviadexposici sn laigua ielsaliments.El

plomensuspensiilaposteriorinhalaci,encanvi,constitueixenelprincipalriscenpersones

exposadesprofessionalmentienpersonesfumadores.

Lacontaminaciperplomprovinentdelalimentshadisminutenelsdarrersanysdeguta la

disminucidelutilitzacidelplomenllaunessoldadesperlemmagatzematgedelsaliments.

Elplomorgnicsmoltmstxicquelinorgnic,essentlasevafontprimriaelscombustibles

plomats,actualment ja inexistentsenelmercatenmoltspasos,perenaltresencaraest

presenticonstitueixuncontribuentalexposicihumanaaaquestmetall.

15

Enadults,aproximadamentel10%delplomdeladietasabsorbit;ennens,encanvi,msdel

50%delplomdeladietasabsorbeix.Viainhalatriasabsorbeixmsdel50%delscompostos

plomats.

El plom absorbit passa rpidament al torrent circulatori i als teixits tous, per tot seguit

distribuirsems lentament als ossos. Aquests van acumulen plom durant la vida i poden

constituirunareservaendgenaquevaalliberantlentamentelmetallalllargdelsanys.

Elplomcausaunagranvarietatdefectesbiolgicsdepenentdelnivelldexposiciidelaseva

duraci. Pel que fa a les funcions neurolgiques i metabliques, els nens snmoltms

vulnerablesqueelsadults.

Estudis epidemiolgics suggereixen que baixos nivells dexposici de fetus i nens en

desenvolupament poden afectar la capacitat daprenentatge i el desenvolupament

neuropsicolgic. Ams, sha trobatundeterioramentde la funcinerviosaen treballadors

permanentmentexposats.

Tamb shaobservatunadisminucide la conduccinerviosa associada abaixosnivellsde

plomensang.

Sembla serqueelplom tefectes sobre la sntesidhemoglobina i shaobservatanmiaen

nensambnivellsdeplomen sangal voltantdel40g/dl. Lexposiciaplomestassociada

tambambunmoderatincrementdelapressisangunia.

Elsefectessobreelronypodenserreversibles,tot ique lexposicicrnicaaaquestmetall

provocaladisminuciprogressivadelafuncirenalilapossiblefalladarenal.

Els efectes reproductius del plom pel que fa els homes estan limitats a lalteraci de la

morfologiaespermticailasevadisminuciennombre.Endones,algunembarsproblemtic

shaassociatalplom.

Nosemblaqueelplomtinguiefectessobre lapell,elsmsculsoelsistema immunitari, i les

evidnciesdecarcinogenicitatenhumansnosnclares,demaneraquelaclassificaciIARCs

la2B.

16

CADMI

Elcadmisunmetallpesatambunaelevadatoxicitatanivellsbaixosdexposici,provocant

simptomatologiaagudaicrnica.

Demandaiusos

Lamajorpartdelcadmiesdestinaa la fabricacidebateriesdecadmi inquel,sent

aquestsectorlnicenmostrarunaugmentdegutalincrementdelaindstria

Alvoltantdel11%sutilitzaenpigments

El8%enrevestimentsiel4%restantaaltrefinalitats.

Sobserva una reducci en ls daquestmetall en pasos i regions desenvolupades,

comaralaUniEuropea.

Oferta

Lesfontsdabastimentanivellmundialestrobenasia(41%),Amrica(16%),Europa

(15%),iAustrlia(3%).

El25%restantesrecuperamitjanantreciclatgeidelsdipsitsexistents.

Principalsfontsdemissiialliberament

Lesprincipalsfontsdalliberamentdecadminaturalsnelsvolcansieldesgastdeles

roques.

Coma fontsantropogniques sn importants lesextraccionsminerals,processosde

combusti, principalment industrial, i incineraci de residus, aquesta ltima

subestimada, tot i que no es tenen proves que sigui una font permanent de

contaminaci.

Formapartdedeterminatstipusdefertilitzants

Ni el plom ni el cadmi es troben distributsmundialment com a gasos atmosfrics

contaminants, sinqueestanvinculatsapartcules i,per tant, la sevadistribucis

bsicament local i regional. No obstant, el transport aeri de cadmi i plom a llarga

distnciasobservaenmostresdegelpresesdelaglaceradeGroenlndia.

17

Elcadminoesdegrada, iuncopalliberatalmedi,esmantencirculaci.Lesnoves

emissionssesumenalsdipsitsjaexistentsalabiosfera.

Aquestmetallielsseuscompostossnrelativamentsolublesenaigua,demaneraque

tenenmajormobilitat,snmsbiodisponiblesitendeixenalabioacumulaci.

Penetracidelcadmialacadenatrficaaqutica

El Cadmi sacumula sobretot als microorganismes i molluscs, de manera que existeix

biomagnificacialllargdelacadenatrfica.

Enelsanimalselcadmisacumulaalsrgans interns i,rarament,amsculogreix,trobantse

les concentracions ms elevades a rony i fetge. Sha observat que els nivells de cadmi

augmentenambledat.

Elcadminosunelementessencialperlavidaanimalivegetal.

Elsmamferspodentolerarnivellsbaixosdecadmidegutalasevauniaunaprotenaespecial

quefaqueesdipositiaronyifetgedemanerainofensivafinsuncertnivell.

Les exposicions crniques, en canvi, provoquen principalment lesions renals, emfisema

pulmonaridesequilibrisdelcaciielmetabolismedelaVitaminaD.

Elsorganismesaquticsabsorbeixenel cadmidirectamentde laigua idesde la seva forma

inica.Latoxicitatagudasvariabledeguta la interaccidelmetallambelmetabolismedel

calci,elqualdeixadeserincorporatdesdelaigua,idegutalaugmentdelasevatoxicitatpel

zenc. No obstant, elevades concentracions de calci en el medi aqutic protegeixen els

organismesdelabsorcidecadmidegutalacompetnciadelsdosperreceptors.

Shanobservatefectessubletalsdurantelcreixementireproduccidelsinvertebratsaqutics

comara ladeformacide lespina,sent letapamssusceptible lembrionria i la larvria, i la

fasedoulamenyssusceptible.

18

Exposicihumanaacadmi

Labsorci de cadmi es dna, duna banda, via gastrointestinal mitjanant la ingesta de

productesagrcolesipeix,sentun5%elpercentatgedabsorcidelcadmiingerit.

Daltra banda el tabac constitueix una font important de cadmi degut a que via pulmonar

sabsorbeixaproximadamentel50%delcadmiinhalat.

Enhumanselcadmisacumulasobretotalsronyons,provocantdanyalstbulsrenals,fetque

derivaen insuficinciarenal.Anivellpulmonarprovocaobstruccicrnicade lesviesaries i

insuficinciarespiratria.Escreuquetambpotprovocartambosteoporosi.

Altres efectes de lexposici al cadmi sn la interferncia en el metabolisme del calci,

incrementde la seva concentraci enorina i formacide clculs renals. T tamb efectes

carcingens(classeIIARC).

MERCURI

Elmercuris,delstresmetalls,elmsestudiatielquehaconstitut,alllargdelahistria,ms

preocupacisocialimediambientaldegutalsdesastresecolgicsquehaprovocatlhomepel

seuabocamentalmediaqutic.

SnbenconegutselscasosdeMinamata i Iraq,enelprimerdelqualesvaafectar lamajor

partdelapoblaci,enserunasocietattotalmentdepenentdelaportnutricionaldelpeix.Va

serapartirde llavorsqueesvancomenaraestudiar iconixerelsefectesperjudicialsdel

mercurienpeixos,mamfersihumans,iqueesvacomenarareglamentarlessevesemissions

antropogniques.

Demandaiusos

Pilesibateries

Produccicloroalcalina

Petitamineriadoriplata

Amalgamesdentals

Aparellsdemediciicontrol

Dispositius de control elctric i

interruptors

Illuminaci

Altres

19

Oferta

LesprincipalsfontsdemercuriestrobenaEspanyaiKirguistan

Informes recents assenyalenun incrementde lsdelmercuri enVCM, aix comen

pilesibateries.

ElmercurisecundariprovdeFinlndiaiPer

LaUniEuropeaielsEstatsUnitssnexportadorsnetsdemercuri.

Lapetitamineriaconsumeixentre650i1000tonesanuals.

Emissions/rutesdexposici

Fontslocals.

Es considera que, actualment, la combusti de carb s, amb diferncia, la font

individualmsimportantdemissionsatmosfriquesdemercuri.

Plantesdeproduccimetallrgica.

Crematoris.

Plantesdeproduccicloroalcalina.

Incineradorsdedesfets.

Demandaglobaldemercuri,2005.

20

21

Comarribaelmercurialmediambient

Elmercurisemsalaireperlactivitathumanaoperfontsnaturals,comaravolcans.

Aquestsalliberaalatmosferaenunadelessegentstresformes:

Mercurielemental:sevaporaipotviatjarllarguesdistnciesiromandrealatmosfera

durantunany,podent traslladarseglobalmentabansdepatiralguna transformaci.

Termmetres, barmetres, interruptors, termstats, collars amb penjolls de cristall,

amalgamesdentals...

Mercuri orgnic i inorgnic: adopten la forma de sals de mercuri. Han estat

comunamentutilitzatscomafungicides,antispticsodesinfectants.Elmsimportant

delscompostosdemercuriorgnicselmetilmercuri.

xid demercuri (=mercuri gass inic o reactiu)(RGM): trobat principalment en les

formes solubles de laigua que poden dipositarse a llargues distncies de la font

depenent duna gran varietat de factors, incloent condicions topogrfiques i

meteorolgiques.

Elquesucceeixambelmercuridesprsdeseremsdepnde:

Laformaenlaquehaestatems

Laubicacidelafontdemissi

Aquinaaladahaestatalliberat

Elterrenydelseuvoltant

Elclima

Depenent daquests factors, elmercuri atmosfric pot ser transportat a una determinada

distnciaabansdelasevadeposici.

Elmercuriqueromanalaireperperodesperllongatsdetempsiviatjaatravsdecontinents

esdiuqueestenuncicleglobal.

Penetracidelmercurialacadenatrfica

Quanelmercuricauamblaplujaolaneuespotdipositarenllacsirius.

Quancauamb lairecomadeposiciseca,poteventualmentserarrossegatper laiguade la

plujacapallacsirius.

Certsmicroorganismes iprocessosnaturalspodentransformarelmercuriduna formaauna

altra. El compost orgnic resultantms com s elmetilmercuri, particularment inquietant

perquespot acumular ibiomagnificarenmoltspeixosdaiguadola i salada, aix comen

mamfers marins, podent arribar a ser un mili de vegades major que en les aiges

circumdants.

Una gran varietat de factors ambientals influeixen en la formaci demetilmercuri en els

sistemesaqutics. Leficinciade lametilacimicrobianadelmercuridepnde factors com

lactivitatmicrobiana i laconcentracidemercuribiodisponible,msquedeldipsittotalde

mercuri.Tambintervenenfactorscomlatemperatura,elpH,elpotencialredoxilapresncia

dagentsorgnicsiinorgnics.

Elmetilmercuriespotformarenelmediambientpermetabolismemicrobi,processosbiticsiabitics.

Degutaaquestesvariablesiperlacomplexitatdelesxarxesalimentries,labioacumulacis

difcildepredirivariaduncosaquticaunaltre.

Noobstant,sesapque lamajorconcentracidemetilmercuriestrobacommsamuntde la

cadenatrficaestiguilorganisme.

Elmercurinoespotdescompondrenidegradarensubstnciesinofensives.

22

23

Exposicihumanaamercuriimetilmercuri

El mercuri existeix en diferents formes, i les persones es veuen exposades de diferents

maneres.

La forma ms com dexposici s per la ingesta de peix i marisc contaminat amb

metilmercuri.

Promigdelaingestadiriaestimadairetencienelcosdediferentsformesdemercuri(Hg)enunasituaciaplicablealapoblaci

generalnoexposadaalmercurienelllocdetreball;valorseng/dia.(WHO/IPCS,1991).

Exposici VaporsHgelemental CompostosinorgnicsdeHg metilmercuri

Aire 0.03(0.024) 0.002(0.001) 0.008(0.0069)

Amalgamesdentals 3.821(317) 0 0

Aliments

peix

altres

0

0

0.60(0.042)

3.6(0.25)

2.4(2.3)*

0

Aiguapotable 0 0.050(0.0035) 0

Total 3.921(3.117) 4.3(0.3) 2.41(2.31)

NOTA:lesdadesentreparntesirepresentenlapartdelesaportacionsdemercuriqueesretenenalcosdunadult.

*suposant100gr.depeixpersetmanaambunaconcentracidemercuride0.2mg/Kg.

Lesintoxicacionsmassivesambmetilmercurihanprovatquetantadults,nens,comfetussn

sensibles a lexposici demetilmercuri per la dieta. Durant aquests episodis dintoxicaci

algunesmaressensesimptomatologiavanparirnensambdiscapacitatsseveres,detalmanera

queesvaveurequeel sistemanervisendesenvolupamentdel fetussmsvulnerableal

metilmercuriqueelsistemanervisadult.Lalletmaternademaresexposadesametilmercuri

potservehicledetransmissi.

El metilmercuri s un neurotxic que pot provocar en adults parestsia, malestar, visi

borrosa,constricciconcntricadelcampvisual, sordesa,disrtria,atxia iperltimcoma i

mort.Elsistemanerviscentralendesenvolupamentsmssensiblequeelcervelladult.En

nensexposatsanivellselevatsdemetilmercuridurant lembarsde lamareelquadreclnic

24

potserimpossiblededistingirdeldelaparlisicerebralcausadaperaltresfactorspresentant

seprincipalmentambmicroceflia,hiperreflxia,discapacitatmental i trastornsde la funci

motora.

Sha observat que un petit augment en lexposici a metilmercuri pot causar efectes

perjudicialsenelsistemacardiovasculariunincrementenlamortalitat.

Totiquesesapqueelmercuriielsseuscompostossnsubstnciesmolttxiques,actualment

elgraudetoxicitat,sobretoteldelmetilmercuri,estendiscussi.Lesltimes investigacions

mostrenqueelsefectestxicspodengenerarseaconcentracionsmsbaixesipodrienafectar

amspoblacimundialdelqueshaviapensat.

Undelsprincipalsproblemesperestimarambexactitudlesingestesdiriesdediversesformes

demercurideladietasqueelsprogramesdestudisnacionalsinformenprincipalmentsobre

concentracionsdemercuri total,per elpercentatgedemercuri com ametilmercurino es

coneix.Peraltrabandaenzonesonelconsumdepeixrepresentaunapartconsiderabledela

dieta,lesexposicionspodrienserconsiderablementsuperiorsalsvalorsestimats.

25

Hidrocarbursaromticshallogenats

Els tres grupsde substncies, PCBs idioxines (dioxines i furans) sn substnciesqumiques

persistentsespecialmenttxiquespelsssershumans,animalsimediambienticonstitueixen

tresdelsdotze contaminantsorgnicspersistents reconegutsaescala internacionaldeguta

que la sevaexposiciprovocaefectes sobreel sistemaendocr i reproductor,amsde ser

cancergens.

Lesdioxinessnprincipalssubproductesnointencionatsdunasriedereaccionsqumiquesi

processosdecombusti,comaradePCBs.Es trobenprincipalmentasls isediments, isn

mstxiquesqueelsPCBs.Noobstant,lesquantitatsdePCBsalliberadesalmedisnmajors.

Laviams importantdexposicihumanaaaquestes substnciesselconsumdaliments, i

podenprovocartrastornsneurolgics,endometriosi,immunosupressi,etc,aligualqueenla

faunasalvatge.

Adifernciadelesdioxines,elsPCBssnprodutsintencionadament.Esdistingeixendostipus

ds:usostancats(aparellselctrics)iusosoberts(solventsdeplaguicidesimaterialsignfugs).

Poden viatjar a llargues distncies per laire en forma de petites partcules; una petita

proporciesdissolten aigua,quedant lamajorpartenel sedimentdel fonsmaro com a

partculesorgniquesensuspensi.Enelslquedenfortamentlligatsamatriaorgnica.

Alaigua,elsPCBssningeritsperpetitsorganismesipeixosiaixvansenttransferitsalllarg

de lacadena trfica.Sacumulenenels teixitsgrassosdepeixos ianimalsmarins,arribanta

nivellsmilersdevegadessuperiorsalsexistentsalaiguaipodentarribar,atravsdelacadena

alimentria,alhome.Presenten,pertant,elsfenmensdebiomagnificaciiboacumulaci.

Estan classificatsper la IARC comaprobables carcingenshumans i tenenefectesadversos

comlatoxicitatreproductiva.

ExposicihumanaaPCBs

LamajorpartdelefectesconegutsdelsPCBsensaluthumanaesrelacionenambelevatsnivells

dexposicicomaraelsocupacionalsoingestaaccidental.

Elsefectesadversos inclouen formesseveresdacn (cloroacn),hiperpigmentacidungles i

pell, debilitat, espasmesmusculars, bronquitis crnica i gran varietat defectes neurolgics.

26

Sha de destacar, per, que aquests efectes shan produt per exposicions a nivells molt

superiorsalsqueespodentrobaralambient.

Elsestudiscientficscoincideixenenque,engeneral,exposicionscurtesaPCBsanivellsbaixos

notenenun impactesignificatiuper lasalut,mentrequesiqueexisteixpossibilitatdefectes

adversosassociatsaexposicionsperllongadesanivellsbaixos.

Elsefectessobrelasalutestanclassificatsencrnicsiaguts.Cloroacni,possiblement,

neuropatiaperifricahanestatassociatsaexposicionsdecurtaduraciaPCBs,encaraqueels

seusproductesdedegradaci,msqueelsPCBsensimateix,hanestatelsvertaders

culpables.

Elsefectescrnicsesrefereixenalesconseqnciespatolgiquesdesenvolupadesdesprsde

perllongadesexposicions,incloentelcncer.Recentmentshan investigattambaltresefectes

comaraelsrelacionatsamblareproducciielsistemaendocr.

Demanerageneral,EstatsUnitsdiuquelamajorpartdelsefectes,excepteelcncer,tenenun

llindarespecficdexposici,sadir,unadosipersotadelaqualnoocorrenefectesadversos.

LaEPAesbasaenaquestconcepteperestablirunadosidereferncia,dosisalaqualelsms

sensiblesdelapoblacipodenestarexposatsdurantunperodedevidacomplet(72anys)

senseobservarseefectesadversossobrelasalut.

LaIARChaarribatalaconclusidelaprobablerelacientreexposicionsperllongadeselevats

nivellsdePCBsambientalsiunaugmentdelaincidnciadecncer,particularmentdefetgei

rony,demaneraqueconsideraelsPCBscomaprobablescarcingens.

LesdonesexposadesprofessionalmentanivellsdePCBsoquevaningerirgransquantitatsde

peixcontaminatvantenirnensambunpeslleugeramentinferioralamitjaiambproblemes

motriusidisminucidelamemriaacurtpla,queesvanmantenirdurantvarisanys.Estudis

addicionalsdemostrenalteracionsenelsistemaimmunolgic.Lesformesdecontaminaci

msprobablepelquefanenssnlatransmissitransplacentriaiviagalactgena.Noobstant,

esconsideraqueelsbeneficisdelalimentaciamblletmaternajustifiquenelriscdexposicia

PCBsperaquestaltimavia.

27

ExposicidelscetacisalsPCBs

Els compostosorganoclorats ien concretelsbifenilspoliclorats (PCB), constitueixenundels

principalscontaminantsdelmedimaritenenungranimpacteenlespoblacionsdecetacisdel

marMediterrani.

Presentenefectesimmunosupressorsihepatotxicsialterenelcreixementidesenvolupament

ossi. A ms degut a la similitud amb les hormones sexuals afecten negativament a la

reproducci.

28

Contaminaciacstica

Elscetacissnunordredemamfersmarinsdistributspertotelplanetaqueesdivideixendos

subordres:odontocetsimisticets.

Els odontocets posseeixen una dentadura homodonta, que difereix en nmero segons la

espcie,fetquepermetclassificarlos.Tenenhbitscarnvorsidepredadors.Aquestgrupest

representatperdofins,orquesicatxalots.

Elsmisticetspresentennombroses lminescrniesparallelesdenominadesbarbes, lesquals

utilitzenperfiltrargransmassesdepetitscrustacis.

Com totselsssersviuselshiafecta lacontaminacidelseumedi.Elsmamfersmarinsson

sentinellesdelasalutdelmar,snvertebratsqueestrobenadaltdetotdelacadenatrficai

pertantsnelsquirebentotlimpactedelacontaminacidelmar.Actualmenttantelsmars

comelsoceansestrobenintensamentcontaminats,degutenlamajoriadelscasosalactivitat

humanaialdescontrolambelsabocamentsderesidusalmar.

Elsmamfersmarins,comhemcomentatanteriorment,snelsanimalsquehabitenalmedi

aquticmssusceptiblesdepatirelsefectesde lacontaminacidegutaqueestrobenadalt

detotdelacadenatrficaiaquetenenlacapacitatdemmagatzemarelsresidusalacapade

greix que els permet viure en aquestmedi i els van emmagatzemant durant tota la vida,

utilitzantla com a reserves enmoments de dej, gestaci i lactaci, transmetentlos a la

segentgeneracimitjanantlatransmissivertical.

El principal problema que existeix s la falta de legislaci durant tant de temps que ha

provocat que el mar shagi contaminat amb substncies que no es poden biodegradar i

sacumulenalesdiferentsformesdevidaquehihabiten.

EnelsdarrersanysshanpromulgatdiferentsDirectivesiRealsDecretsquevetllenperevitarla

contaminacidelsmarsioceansambsubstnciesrealmentperillosespelsssersvius.Pers

insuficient.PerexemplelaDirectivaCE96/61/96quepromoulaprevenciicontrolsintegrats

de la contaminaci o b la Directiva CE 2005/35 que estableix una srie de sancions per

aquellesembarcacionsquenorespectin lanormativa,elprincipalproblemascontrolarque

realmentescompleixilanormativa.

Elscetacisdelmarmediterranihandeconviure i fer frontadiverses fontsdecontaminaci,

desdelaqumica,quesunadelesmsperillosesitamblaqueestrobamslegislada,ala

acsticaqueprovoca ladesorientaci i la impossibilitatdalimentarse, fentqueeldestde

moltsdaquestsanimalssiguiunvarament,laprduadelgrup,ifinalmentlamort.

AlMarMediterranishabitualtrobarfinsavuitespciesdecetacisdiferents:Rorqualcom

(Balaenoptera physalus), Catxalot (Physeter macrocephalus), Dof llistat (Stenella

coeruleoalba), Dofmular (Tursiops truncatus), Cap dolla gris (Globicephalamelas), Balena

ambbecdeCuvier(Ciphiuscavirostris).

Lamajoria destudis relatius al impacte de la contaminaci acstica es realitzen en cetacis

odontocets.

Senyalsacstiquesibioacstica

El sistema auditiu dels cetacis est caracteritzat per una srie dadaptacionsmorfolgiques

niques: una de lesms interessants s la capacitat de seleccionar les freqncies per la

discriminacifinadimatgesacstiquesatravsdelscanalsauditiusqueactuencomfiltresde

freqncies.Enunorganismesaaquestaselectivitatdefreqnciesdeloda(ipertantdeles

senyalsacstiquesqueprodueixen)estevolutiva idirectamentenrelaciamb lsespecfic

delseuhbitaticaracteritzapertantcadaespciedecetaci.

Cadaunadelesespciesquecomponenlordredelscetacispresentaunrepertoriacsticnic,

ambdirectarelaciamblhbitatonhaevolucionatalllargdemilionsdanys.

29

30

Sentn que per detectar les seves preses una espcie costanera necessitar extreure amb

precisi els detalls a curta distncia del relleu que lenvolta, en canvi els cetacis pelgics

necessitenobtenirunainformaciamitjanaollargadistnciasobrelapresnciadunbancde

peixosdeterminat.

No obstant, tots els cetacis odontocets comparteixen el mateix mecanisme de producci

acstica,queincloulaprojeccidaireatravsdeconductesaerisnasalsilasevasortidapels

llavisbucals,localitzatsalapartsuperiordelcap.

Al llarg de la seva immersi, aquest aire es recicla i els permet vocalitzar, b amb fins

decolocalitzaciodecomunicacisegonselcontextsocialenelqueestrobin.

A labsnciadecordesvocals lacompanyaunaaltraparticularitat,nicatambencetacis, la

denoutilitzarelconducteauditiuexternperlaudici.Rebenlesvibracionsauditivesatravs

de lessevesmandbulesquedirigeixen la informacidirectamentcapa lodamitjao interna

onesprocessaabansdarribaralcervell.

Contaminaciacstica

Elsltimscentanyselscetacishanvistlaintroduccidelsorollantropognicenelmedimara

unaescalamaiexperimentadaal llargdels10milionsdanysdevoluci.Aixexplicariaelfet

queenlaltimaetapade lasevahistria,lesbalenes,catxalotsidofinsnohandesenvolupat

encara(siesquepodenassolirhoalgundia) lacapacitatdadaptarelseusistemadaudicia

fonts sonores importants, l'impacte de les quals es desconeix en la funcionalitat dels seus

sistemesvitals.

Lesfontsdecontaminaciacsticamarinaprodudesperlesactivitatshumanesinclouen:

eltransportmartim,turisme.

Lexplotaciiproduccienaltamardegasipetroli.

Elssonarsmilitarsiindustrials.

Lesfontsdacsticaexperimental.

Lescrreguesexplosivessubmarines,militarsocivils.

Lesactivitatsdenginyeria.

31

Aquestes fonts sonores sintrodueixen en lespai acstic i fsic dels organismesmarins i no

existeixen actualment nivells de referncia que permetin preveure les conseqncies

negativesdaquestesinteraccionsacurt,mitjillargplasobrelequilibrinaturaldelsoceans.

Shapogutdemostraralgunsdelsefectesdaquestesfontsentermesdereaccionsdefugidai

altrescanvisdecomportament,persmoltdifcildeterminarsielsorollprodutper lhome

indueix efectivament lamortdelsorganismes.De totamanera, aquesta situaciha canviat

recentment amb lassociaci del varament en massa de varies espcies de cetacis,

particularment de la famlia dels zfids, amb ls del sonarmilitar. Aquest setembre shan

observatmsde30mamfersmarinsmortsi/ovaratsalazonadelestretdeGibraltar,deguta

lexcessiu trnsit durant la temporada destiu. Provocant la desorientaci dels animals i

impossibilitantlosatornarmarendins.

Evidncies anatmiques indiquen que aquestes fonts acstiques poden causar lesions en

rgans acstics, suficientment greus per ser letals. Se sospita que aquestesmateixes fonts

podenproduirlesionsagudesindudesfsicamentoderivadesdecanvisdecomportamentque

conduirien als animals a varar imorir. Si es confirms aquesta sospita, safegiria un altre

element a la incapacitat de predicci per determinar quin tipus de fonts sonores shan de

considerar perilloses pels mamfers marins. Actualment, no sentn del tot en quines

condicions o circumstncies lexposici a sons delevada intensitat poden causar lesions

irreversibles.

Molts factorspoden,potencialment,estar involucratsenaquestsprocessos:elnivellde font

delso, lasevatransmissiatravsde laigua,elseucomportament iestatfisiolgic,aixcom

efectessinergtics,inclososenqualsevollesifsicacrnica.

Tots ells poden jugar un paper, per es desconeixen els parmetres bsics delmecanisme

dimpacte que permetria controlar els efectes negatius daquesta contaminaci acstica i

posteriormentlegislarsobrelaintroduccidefontssonoresartificialsenelmedimar.

32

Traumaacstic

Elconceptedecontaminaciacsticanoimplicanecessriamentunapatologiaquepotderivar

entraumaacstic.Qualsevolsoaunnivelldeterminatpotresultarcontaminantsiimpedeixo

dificultaa lanimal receptor labona recepcidelsecos sonarode les senyalsacstiquesde

comunicacidungrupsocial.

Elsnivellsdecontaminacidunsoparticular ielseu impactemorfolgic ifisiolgicdepenen

deltempsdexposiciidelaintensitatdelasenyalrebuda.

Espodendividirelstraumesrelatiusalsorollendosgrups:elsimpactesletalsielssubletals.Els

impactes letals sn aquells que provoquen la mort immediata del subjecte exposat

directamentaunaemissisonoraintensa,mentrequeelsimpactessubletalsrepresentenels

casos on la prdua auditiva s deguda a una exposici de sons perceptibles, i sanomenen

traumes acstics. En aquests casos, algun so excedeix el lmit de tolerncia de loda.

Bsicament, si qualsevolmamfer pot sentir un so, aquest so a un nivell determinat, pot

lesionarlodacausantunareduccidelasevasensibilitat.Elnivellmnimalqualunsopotser

percebutsanomenaelnivellllindardaudici.

Siunindividunecessitaunaintensitatsignificativamentmajorquelahabitualperlespcieper

percebreunafreqnciaenparticular,apareixundficitauditiumarcatperuncanvidelnivell

llindar.

Qualsevol soroll a un nivell suficient canviar el llindar auditiu, mentre que uns sorolls

diferents,produtsalmateixnivell,noprovocarancanvisequivalents.

Laqesti s saber siuna emissi rebuda produeixunaprdua temporalopermanent del

llindar.

Elmecanismedeprdua temporalde laudiciperuna freqnciadeterminada iun temps

dexposicideterminatimplicalesionsdelescllulesciliadesdelodainterna.Elsperodesde

recuperaci poden variar dalgunes hores fins vries setmanes segons els individus.

Exposicions repetitives a fonts sonores sense que es produeixin els perodes adequats de

recuperaci,per,podencausarcanvispermanentsiagutsdelllindar.Laduradaduncanvidel

llindardaudiciestendirectarelaciambladuradailaintensitatdelexposici.

33

Lexamendelescllulesdelaccleapermetdeterminarelnivelldecanvidelllindarauditiui

lesfreqnciesafectadescorresponents.

La dificultat resideix en lobtenci dodes fresques, extretes immediatament desprs de la

mortdel individuperevitarelsefectesde lautlisi que impediria la lecturacorrectade les

lesions,aixcomenseguirunprotocoldanlisiscomplexirigors.

Quanesprodueixun varamentels animals snexaminats.Perpoderestabliruna causade

mort shadeconixer laanatomia,biologia i fisiologia.Elscetacisestanadaptatsa realitzar

grans immersions, tenen un sistema vascular molt desenvolupat i els pulmons presenten

adaptacionsperevitarelcollapsealrealitzarimmersionsprofundes.

Existeixendiferentsestudisquehan analitzatnombrosos casosdanimalsquehan aparegut

varatsa lesnostrescostes, lamajoriadeterminenque lacontaminaciacstica interfereixen

lespautesdimmersionsprovocantquenorealitzinimmersionspaulatinesipujadeslentesper

adaptarsealapressi.Elfetdalterarlessevespautesdimmersionsprovocaqueelnitrogen

ensangvagiaugmentantprovocantunembolismeilesionantrgansprincipals.

Aixmateix,lasensibilitatadeterminadesfreqnciesdelodaduncetaciespotestudiaramb

mtodes electrofisiolgics a travs de lanlisi dels potencials evocats registrats des de la

superfciecranial.sadir,siunanimalsentunso,elseucervell registraraquestavibraci

comun impulselctricqueespotdetectarambsimpleselctrodesa lasuperfciedelcrani.

AquestspolsoselctricsrebenelnomdepotencialsevocatsoRespostesAuditivesdelTronc

Cerebral i comporten un temps de latncia i una durada curts. Aix permet examinar la

sensibilitat de percepci de les freqncies de determinades senyals acstiques i establir

laudiograma de lanimal. En el cas dun cetaci varat en rehabilitaci, lanlisi daquesta

percepci s fonamentalper estimar la seva capacitatperutilitzar correctament el sistema

biosonariavaluarlespossibilitatsdesupervivnciadesprsdelasevaalliberaci.

ElsmsafectatssnelDol llistat,quehabita laCostaBrava, ielmular,freqentalDeltadel

Ebre.

34

LEGISLACI

Controldesubstnciesperillosesalliberadesalmedi.

La Directiva 96/82/CE del Parlament Europeu i del Consell t com a finalitat preveure els

accidentsgreusonintervenensubstnciesperillosesilalimitacidelesconseqnciesperles

persones ielmediambient. Incorporadaa lordenament jurdicespanyolmitjanantelReal

Decreto1254/1999imodificatpelRealDecreto119/2005onsaprovenmesuresdecontrol

delsriscosderivatsdaccidentsonintervinguinsubstnciesperilloses.

El Real Decreto 948/2005modifica el Real Decreto 1254/1999, on safegeixen noves

mesuresdecontrolenmatriesqueimpliquinsubstnciesperilloses.

El Real Decreto 1406/1989 imposa una srie de limitacions a la comercialitzaci i s de

certes substncies perilloses. Queden excloses daquestes limitacions: la fabricaci de

substnciesipreparatsperillososquanelseudestnosiguilaexportaciapasostercers.Les

substnciesperillosesentrnsitquepassincontrolduaner,semprequenosiguinobjectede

captransformaci.Aquellessubstnciesqueescomercialitzinosutilitzinper la investigaci i

anlisi.

ElReglamento(CE)1907/2006trelaciambelregistre,avaluaci,autoritzaciirestricci

de les substncies i preparats qumics potencialment perillosos. Modifica la Directiva

1999/45/CE iesderoguenelReglamento(CE)1488/94de laComissi,aixcom laDirectiva

76/769/CEEdelConsellilesDirectives91/155/CEE,93/67/CEE,93/105/CEEi2000/21/CEdela

Comissi. Aquest Reglament ha estat adaptat pel Reglamento (CE) 987/2008modificant

substnciesqueenlanteriorReglamentconstavencomaexemptes.

LaDirectiva1999/45/CEdelParlamentEuropeuidelConsellcontemplalesdisposicionslegalsi

administrativesdelsEstatsmembrerelativesalaclassificaci,envasatietiquetatdepreparats

perillosos.Daquestamanerashomogenetzaelmercatifacilitalestasques.

35

Gestidaiges.

ElConvenideBarcelona,ConveniperlaproteccidelmarMediterranicontralacontaminaci,

esvasignarlany1975ifinsarahaanatpatintmodificacions,lamsrecentlany1995quanes

van publicar les Esmenes al Conveni per la protecci del mar Mediterrani contra la

contaminaci.LespartcontractantsdelConveniescomprometienaprendremesurescontrala

contaminacicausadaper:abocaments,exploraci iexplotacide laplataformacontinental,

aix com cooperar amb la comunitat cientfica en la conservaci de la diversitat biolgica i

aplicarlalegislaciambiental.

FormantparttambdelConveniperlaproteccidelmarMediterraniesvasignarunProtocol

sobreleszonesespecialmentprotegidesiladiversitatbiolgicaalMediterrani.Posantlaccent

enlaimportnciadeprotegirimillorarelpatrimoninaturaliculturaldelMediterrani,establint

zones especialment protegides i mitjanant la protecci i conservaci de les espcies

amenaades. Aquestesmesures shan destablir per a cada zona amenaada: elaboraci i

adopci dun pla on sespecifiqui el marc jurdic i institucional, supervisi constant dels

processos ecolgics, hbitat i dinmica de poblacions aix com les repercussions humanes,

participaciactivadelescomunitatsipoblacionslocals,adoptarmesuresdefinanament.Per

apromoure lacooperaci i laconservacide leszonesnaturals i laproteccide lesespcies

amenaades, les Parts signants del Conveni establiran una llista de zones especialment

protegidesimportantspelMediterrani.

Mitjanant la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, la Uni Europea

organitza la gesti de les aiges superficials, continentals, costeres i subterrnies amb el

propsitdepreveureireduirlacontaminacifomentantlssostenibleilaproteccidelmedi

aqutic.ElsprincipalsobjectiusdaquestaDirectivasn:preveureeldeterioramentaddicional,

protegir i millorar lestat dels ecosistemes aqutics; promoure ls sostenible de laigua

protegint els recursos hdrics disponibles; instaurar millores especfiques de reducci

progressiva dels abocaments, emissions i prdues de substncies prioritriesmitjanant la

interrupciosupressigradualdelsabocaments iemissions;garantir lareducciprogressiva

delacontaminacidelaiguasubterrniaievitarnovescontaminacions.

MitjanantlaDecisidelaComissiel17dagostde2005,relativaalacreacidunregistrede

punts per a constituir una xarxa dintercalibraci dacord a la Directiva 200/60/CE del

Parlament Europeu i del Consell, els Estatsmembre es dividiran en grups geogrfics que

36

comparteixinmassesdaiguasuperficials.Augmentantdaquestamaneraelsresultatsesperats

delaDirectiva2000/60/CE.

Aquestadirectivahaestatrecentmentmodificadaper laDirectiva2008/32/CEdelParlament

Europeu i del Consell, pel que sestableix unmarc comunitari dactuaci en lmbit de la

polticadaiges, snadaptacionsde carcter tcnicquenomsafectenalprocedimentdel

comit,pertantnonecessitenserincorporadespelEstatsmembres.

La Directiva 2005/35/CE del Parlament Europeu i del Consell promou la introducci de

sancionsper aquellsbucsque infringeixin les lleis relatives a la contaminaci.Garantint les

sancions adequades, establertes a larticle 8, per tal demillorar la seguretatmartima i la

proteccidelambientmar.

ElRealDecreto509/2007aprovaelReglamentodeprevencinycontrol integradosde la

contaminacin. Aquesta nova regulaci ha introdut canvis en elsmecanismes de control

ambientalcomlacreacidunanovafiguradintervenciambientalolautoritzaciambiental

integrada, on es determinen tots els condicionants ambientals que shauran de complir,

segonslactivitat,ielsvalorslmitdemissidecontaminantsalaire,aiguaisl.AquestReal

Decretotbsicamentduesfinalitats:

- AprovarelReglamentoparaeldesarrolloyejecucindelaLey16/2002,modificant

elDecret833/1975relatiualaproteccidelambientatmosfric,establintnousvalors

demissiglobals.

- ModificarelRealDecreto1383/2002sobre lagestidevehiclesal finalde laseva

vidatil.

ElRealDecreto1795/2008dictalesnormesrelativesalacoberturadelaresponsabilitatcivil

pelsdanyscausatperlacontaminacidelshidrocarbursdelcombustibledelsbucs.ElConveni

Internacional sobre la responsabilitat civil, es va fer a Londres el 23 demar de 2001, la

ratificaciperEspanyavaserel10desembrede2003ivaentrarenvigorel21denovembre

de2008,obligaalspropietarisdelsbucsagarantir la indemnitzacidelsdanyscausatsper la

contaminacidelshidrocarburs.

37

ControlieliminacidelsPCBs.

Mitjanant laDirectiva96/59/CEdelParlamentEuropeu idelConselles regula laeliminaci

delsPCB,estableixqueelsEstatsMembreelaborinunplaperladescontaminaciieliminaci

daparellsquecontinguinPCB. Aquestplaesvaaplicara lEstatEspanyolmitjanantelReal

Decreto1378/1999pelqual sestableixenmesuresper la eliminaci i gesti,modificatpel

RealDecreto228/2006.

ElReglamento(CE)466/2001ielReglamento(CE)1881/2006fixenelcontingutmximde

determinatscontaminantsalsproductesalimentaris.Elcontingutmxim shadestabliraun

nivell que permeti les correctes prctiques agrcoles, pesqueres i de producci tenint en

compteelrisctoxicolgic.MitjanantelReglamento1883/2006sestableixenelsmtodesde

mostreig i danlisis per dur a terme els controls oficials dels nivells de dioxines i PCB en

determinatsproductesalimentaris.LaplicacidenousnivellsmximspelsPCBexigeixquees

modifiquilaDirectiva2002/69/CEdelParlamentEuropeuidelConsell.

LesRecomanacionsde lrgandeVigilnciade laAELCdel16dabrilde2007estableixenels

controlsdelsnivellsdePCBsimilarsalesdioxinesielsnosimilarsalsproductesalimentaris.

Contaminantsorgnicspersistents(COPs)

ElReglamento(CE)850/2004quemodificalaDirectiva79/117/CEEdelParlamentEuropeui

delConsell,estableixuna legislacianivell comunitarien relacialsContaminantsOrgnics

Persistents.Elproblemasquenoexisteixuna legislaciobnoscompletaenrelacia la

prohibiciisdelessubstnciesqumiquesquefigurenalesllistesdacordsinternacionals.

Existeixennormesespecfiquesperlaorganitzacidecontrolsoficialsdelsproductesdorigen

animaldestinatsalconsumhum,especificatsalReglamento(CE)854/2004.

ElReglamento(CE)1907/2006delParlamentEuropeu idelConsellestableixtotaunasrie

demesures i criteris relatius a la identificaci de substncies persistents, bioacumulables i

txiques.EstaninclosesalannexXIII.

38

Metallspesats

Mitjanant el Reglamento (CE) 221/2002, quemodifica al Reglamento (CE) 466/2001,

sestableix el contingutmxim de determinats contaminants als productes alimentaris. En

aquestreglamentestrobenelslmitsmximsdePlom,Cadmi,MercuriiMetilmercuri.

Les disposicions generals delMinisteri de Sanitat i Consum estableixen quins sn els lmits

mximsdemetallspesatsqueespoden trobaraproductesdestinatspelconsumhum, iel

quesmsinteressant,elsmtodesanalticsperladeterminaci.

Mitjanant el Real Decreto 256/2003 tamb sespecifiquen els mtodes de la presa de

mostres,anlisiicontroloficialpelPlom,CadmiiMercuri.

Existeixennormesespecfiquesperlaorganitzacidecontrolsoficialsdelsproductesdorigen

animaldestinatsalconsumhum,especificatsalReglamento(CE)854/2004.

LaDirectiva91/157/CEEdelParlamentEuropeu idelConsellvolaconseguir laproximacide

les legislacionsdelsEstatsmembresobre lavaloritzaci ieliminacicontroladade lespiles i

delsacumuladorsquecontinguinsubstnciesperilloses.

LaDirectiva2007/51/CEdelParlamentEuropeuidelConsellmodificaunannexdelaDirectiva

76/769/CEE del Consell relatiu a les restriccions de la comercialitzaci de determinats

dispositius que contenen mercuri. Per exemple la prohibici de la comercialitzaci dels

termmetresmdics,barmetres ialtresdispositius,ambalgunesexcepcions.Apartirdel3

doctubrede2009 laComissidura termeunestudi sobre ladisponibilitat dalternatives

fiablesmsseguresiviables.

Mitjanant la Directiva2002/95/CEdelParlamentEuropeu idelConsell sintenta regular la

presnciadesubstnciesperillosesalsresidus.LaResolucisubratllaque lsdelCadmisha

de limitar als casos on no hi ha alternatives ms segures. s necessari adoptar mesures

referentsa larecollida,tractament,reciclat ieliminacidelsresidusdaparellselctrics ,tal i

comsestableixalaDirectiva2002/96/CEdelParlamentEuropeuidelConsell,peraconseguir

reduirelsproblemesderivatsdelamalagestidelsresidusdelmetallspesats.

39

El Reglamento (CE) 1213/2003 de la Comissi modifica lannex I del Reglamento (CE)

304/2003delParlamentEuropeuidelConsellrelatiualaimportaciiexportacideproductes

qumics perillosos. En concret afegeix diverses substncies que abans no estaven

contempladescomperexempleelplomtetraetilielplomtetrametil.

Proteccicetacis.

El Real Decreto 1727/2007 estableix mesures de protecci dels cetacis de les aiges

martimes sotmeses a sobirania i jurisdicci espanyola . Promou una srie demesures per

minimitzar limpactede lesactivitatsdobservacide cetacispergarantir la supervivncia i

estatdeconservaci.Elproblemamediambientalsorgeixcomaconseqnciadelesmolsties

idanysquepodencausaraquestesactivitatsalespoblacionsdecetacisialseuhbitat,derivat

delexcessivapresnciadembarcacions.

A lactualitat laobservacide cetacis al seumedinatural constitueixuna activitat turstica,

econmicaicientficadexcepcionalimportnciaanivelldinvestigaciideducaciambiental;

semprequeesrealitzidacordalsprincipisdeprotecciambientalissostenibledelsrecursos.

AquestsprincipissexpressenalEstratgiaEspanyolaperalaConservaciisSostenibledela

DiversitatBiolgica.

40

Temespendents,solucions

Compostosorgnicspersistents(COPs)

Mancadinformacigeneralentotelmn

Els mbits de comprensi elemental dun cert nombre de qestions generals i mundials

pertinentsalscompostosorgnicspersistentssegueixenpatintdeficinciesinformatives.

Les actuals deficincies dinformaci en elmarcmundial sobre aquests compostos podrien

dividirsedelasegentmanera:

Comprensi i quantificaci delsmecanismes naturals que influeixen en el curs dels

compostos orgnics persistents en el medi ambient, com ara mobilitzaci,

transformaci,desplaamentiadmissi.Enaltresparaules,lesrutesquesegueixenpel

seupaspelmediambientiperpassardaquestalsssershumans.

Comprensiiquantificacienelmarcmundialdelaparticipacidelsserhumenles

alliberacions de compostos orgnics persistents i dels problemes que creen en els

plans locals, regionals i mundials. En altres paraules, les rutes per les quals els

compostosorgnicspersistentspassendelsserhumalmediambient.

Comprensi de com i fins a quin punt les concentracions actuals daquestes

substncies a nivell local, regional imundial afecten adversament els humans, els

ecosistemes i la fauna i flora silvestre. En altres paraules, el nombre dafectats, la

magnitudilagravetatdelsmateixos.

Tambseriatildura termeestudisaddicionalspermillorar lacomprensidequinssnels

efectesecotoxicolgicsactualsdelsCOPsendiferentstipusdecosistemes ividasilvestredes

dunaperspectivamundial:,aixcomlasevainteracciambaltressubstnciesqumiques,aix

comlavaluacidelriscecolgic.

41

Elaboracidinstrumentsdepoltica

Quinessnlesrelacionsqualitativesiquantitativesentrelacontribuciatmosfrica,la

deposiciielsCOPsenelmediaqutic.

spossibleestablirunlmitdedeposicidelsCOPsafideregularlessevesemissions?

EsconeixlarelacientreelfluxdeCOPsqueaccedeixalesaigessuperficialsielnivell

daquestsenelspeixos?

spossibleavaluarelperodederespostadelsecosistemesmarinsenrelacialscanvis

enlesemissionsatmosfriques?

Existeix algunmarc regionalohemisfric comprovat iprovatper avaluar lespautes

temporalsiespacialsdedeposicideCOPsenlesaigesmarinesilasevaconseqent

acumulaci en els peixos i, en ltima instncia, els seus efectes sobre la cadena

alimentria?

EsconeixiestencomptelaquantitatdeCOPsemesaperlesfontsnaturals?

Per poder respondre a aquestes preguntes i contribuir al desenvolupament i laplicaci

destratgies internacionalsdestinadesareduirelsefectesdelsCOPsen lasaluthumana iel

medi ambient, s necessari elaborar instruments de poltica que ajudin els formuladors de

polticaaseleccionarlestratgiamseficaenquantelscosts.

Mesuresperreduiroeliminarls,lesemissions,eldesprenimentilaprduadeCOPsiels

seuscompostos.

Substitucideproductesiprocessos

Limitaci de ls de COPs en els que es puguin utilitzar succedanis i promoci del

desenvolupamentdalternativesapropiadespelsdemsusosessencials.

Limitacilsdetecnologiesobsoletesilexignciademillorsprctiquesambientalsi

tcniques disponibles per reduir o prevenir les emissions de COPs a latmosfera i

laigua.

42

EliminacigradualdelsCOPsielsproductesambcontingutdaquestsquesesegueixin

utilitzant,desprsdepromoureeldesenvolupamentdesubstituts ialtrestecnologies

eficacesiapreusassequibles.

LimitacidelamobilitzacideCOPsnousalabiosfera

Reduccidelconsum

Limitacide lapresnciadeCOPscoma taloen formadimpuresesenmaterialsde

granvolum

Limitaci de la comercialitzaci en el pla nacional de productes que continguin els

comentatscontaminants.

Limitaci de lexportaci i importaci de productes que continguin els comentats

contaminants.

Limitaci de la comercialitzaci de COPs usats o que puguin constituir un producte

bsic.

Establimentdunorganismeque tingui constnciade lautilitzacidelsCOPsverges,

recuperatsoreciclatsambunsistemadecontrolestricte.

Controlivigilnciadelesemissions

Gestidelsresidus

Cooperaciinternacional

Lacooperaciinternacionalpodriamillorar:

Promovent una major participaci en els acords i convencions internacionals i

regionalsvigentsquetractinelsCOPsielsseuscompostos.

Recolzar les activitats a llarg pla de vigilncia i preparaci demodels en els plans

nacionals, regionals i internacional per assegurar la disponibilitat de dades

comparablesiinformaciprecisaqueorientilapolticaiprogramesdestinatsareduir

elsnivellsdeCOPsalambiententotelmn.

Establintunpla internacionalper laprevencide la importaci illcitadeCOPs iels

seuscompostos,siguicomamatriaprimaocomadesfetperills.

43

Comunicacidelsriscs

spossiblemillorarlacomunicacidelsriscsvinculatsalsefectesadversosdelsCOPsielsseus

compostos,delasegentmanera:

Formular poltiques i adoptar decisions pel que fa els efectes adversos daquestes

substncies.

Promovent la informacipblica, laconscienciaci i leducacisobreelsefectesdels

COPsielsseuscompostosperlasalutielmediambient,ilesalternativesdisponibles

perreduirlexposiciilesemissions.

Establintuncentredintercanvidinformacicomarasobreestratgiesdegestidel

risc, alternatives apropiades i els seus costos, tot i assegurant fcil accs a aquesta

informaci,especialmentpelspasosendesenvolupamentipelspasoseneconomies

entransici.

Establintunaxarxaentregovernsialtresparticipantsperintercanviarinformacisobre

iniciatives i activitats en marxa en els plans nacional, regional i internacional per

eliminarelsefectesadversosdelsCOPs.

Sensibilitzantsobreelsriscsderivatsde lamobilitzacidelsCOPsprovinentsdefonts

geolgiquesilasevaacumulacienlabiosfera.

Sensibilitzant sobre la permanncia dels COPs i possibilitat de ser transformats i

transportats,idacumularsealacadenaalimentria.

Mesuresenelsplansnacionals,regionalsiinternacional

Es podria promoure la formulaci de plans dacci nacionals, regionals i internacionals per

buscarsolucionsalsiemissionsdeCOPs:

Establint inventarisdelsusos, lesemissions ielspossiblesefectesadversosdelsCOPs

entotelmn,aixcomdelsindretsqueactualmentestancontaminats,comabaseper

ladopcidemesures.

Elaborantiposantenprcticaunpladaccienelquesestableixinlespoltiquesque

necessitacadasectorpereliminarelsusosilesemissions.

44

Formulantplansdevigilnciaanivellinternacional

Promovent estudis sobre els efectes socials i econmics de diferentsmesures que

guardinrelaciamblescondicionsdiferentsdelspasos.

Elaborant instruments de poltica ambiental eficaos basats en metodologies

integradesperfacilitarlagestidelsindretscontaminatsambCOPscomaresultatde

lactivitathumana.

Gestidelsproductesqumicsactuals

Establir normes de qualitat ambiental per concentracions mximes de COPs

admissibles en els diferents medis tenint en compte les emissions per les fonts

naturals,afidelimitaroeliminarlexposicidelsssershumansidelmedi.

Utilitzarregistresdemissiitransfernciadecontaminantspertenirconstnciadeles

installacionsqueutilitzenCOPsogenerendesfetsdaquests iobligara lesempreses

queadoptinmesuresvoluntriespereliminaroreduirlesemissions.

Establirprctiquesambientalsptimesodirectriusperlaplicacidemillorstcniques

disponiblesenrelaciambelsdiversossectorsindustrials.

Encasdenoprohibici,establirnormespelsnivellsmximsdemissideCOPsalmedi

ambient ipenalitzarduramentaquellsquino lacompleixin,sempresabentquinshan

deseraquestslmitsambelpreviestudidelspuntscomentatsanteriorment.

Assistnciatcnicaifinancera

Establiment dun mecanisme encarregat datendre les necessitats dassistncia tcnica i

financera i creaci de capacitat dels governs, especialment daquells en pasos en

desenvolupamentieconomiesentransici.

45

Consideracions

Pelquefalalimentaci:

Enmoltespartsdelmonelpeixsunelement importantssimde ladietahumana i

proporcionamoltsnutrientsdifcilmentsubstitubles.ElsCOPsreprenten,pertant,una

amenaamoltimportantperaquestaalimentaci.

Hihaescassesprovesdelaboratoriquesuggereixenquealgunscomponentsdiettics

podenreduiroincrementarlatoxicitatdelsCOPs.

Quinaconfianaespottenir,pertant,enelslmitsmximsresidualsambientalsialimentaris

establerts?Apartirdequitenintencomptequinsparmetresshanfetelsestudisambels

buitslegalsidesconeixementquehihasobreaquesttema?

DequserveixqueunpaslimitiaunmximdeterminatlesemissionsdeCOPstotinotenir

dades de confiana i certesa de les conseqncies i els seus llindars, si el pas ve no les

limita?

squequedamacoferreunionsiescritssobrelaproblemticaambientaliensaluthumana

sobrecontaminaciantropognica,pernocompensaeconmicamentaplicarlessolucions?

46

Contaminaciacstica

Perspectivesdefutur

Bsicament la legislaci vigent com el Real Decreto 1727/2007 promou una srie de

mesures perminimitzar limpacte de les activitats dobservaci de cetacis. Per aquestes

mesuresderestriccinomsestanlegisladesperlesactivitatsdobservaci,iestdemostrati

hihadiversosestudisqueavalenquelacontaminaciacsticaqueafectaelscetacisprovde

moltes fonts, entre elles les embarcacions dobservaci, per tamb de lexcessiu trnsit

dembarcacionsdesbarjoidelactivitatindustrial.

Esnecessitademaneraurgentunainvestigacisobreelsefectesdelacontaminaciacstica

humana almar que sha de conduir sota els estndardsms alts de credibilitat cientfica,

evitantelsconflictesdinteressos.

Shauriadelimitarlsdefontssonoressubmarinespotentsfinsqueesconeguinelsefectesa

curt,mig i llargpla sobreelsmamfersmarins ievitaraquestsenreesde concentraci

daquestesespcies.

Shandedesenvoluparuns instruments legislatiusquepermetin ajudar a implementar les

poltiqueseuropeesinacionalsenmatriadecontroldelacontaminaciacsticamarina.

Aquestessn lesqestionsfonamentalsqueelscientfics,ambelsuport imprescindiblede la

societat,handecontestarenunplacurtsinoesvolqueeldesenvolupamentdelesactivitats

humanesalmarresultinsinnimdeprduairreversibledelequilibrimarnatural.

Seria interessant que es poguessin crear noves rees protegides on es limits el trnsit

dembarcacions.

El LAB (LaboratoridAplicacionsBioacstiques)haestatelprimeren realitzarunestudiper

crearunmapaacsticdelmarMediterrani,onesvademostrarquealeszonesporturiesde

BarcelonaiTarragona,lelevattrnsitdembarcacionsarribavaaeliminarelsorollprodutpels

cetacis;esproduenpicsdefinsa190decibels.Aquestfetnocondemnaalsanimalsdemanera

directa,persqueels influeixa lhoradecomunicarse ialimentarse isegons la intensitat

delssonselspotproduirdolorilesions.

Moltes de les espcies de cetacis estan catalogades per la UICN (Uni Internacional

ConservacidelaNatura),comavulnerables,enperilliamenaades.

47

Shan notificat varaments individuals i collectius de diferents espcies de cetacis que en

principinopatiencapmalaltia,persapropavenalescostesiacabavenvarant.

Aquestfetplantejalapreguntadequelsvaferaproparsetantalacostademaneraqueno

poguessindesprstornarmarendins.?

- Existeixunahiptesiquedeterminaqueslacontaminaciacsticalaresponsable,al

crearseunmirallacsticqueimpedeixqueaquestsmamfers,tantadaptatsalmedi

mar i amb sistemes dorientaci tant complexes com lecolocalitzaci, puguin

orientarseiesprodueixenelsvaraments.

Calper tant,conscienciara lapoblaci, informarde lestatactualde lasituaci iaconseguir

queelsgovernssimpliquinmsenlatascadeprotegirladiversitatdelafloraifaunamarina.

Elfonsmarcontinuasentdesconegutenmoltsaspectes,encaraavuiendiaesdescobreixen

novesespciesinoesconeixlafisiologiadelameitatdespciesquehiviuen.

sunmnperexploraridelqueencarapodemaprendremolt,semprequenoeldestrum.

ES Diario Oficial de las Comunidades Europeas 7.2.2002L 37/4

REGLAMENTO (CE) No 221/2002 DE LA COMISINde 6 de febrero de 2002

por el que se modifica el Reglamento (CE) no 466/2001 por el que se fija el contenido mximo dedeterminados contaminantes en los productos alimenticios

(Texto pertinente a efectos del EEE)

LA COMISIN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS,

Visto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea,

Visto el Reglamento (CEE) no 315/93 del Consejo, de 8 defebrero de 1993, por el que se establecen procedimientoscomunitarios en relacin con los contaminantes presentes enlos productos alimenticios (1), y, en particular, el apartado 3 desu artculo 2,

Considerando lo siguiente:

(1) El Reglamento (CEE) no 315/93 establece que debenfijarse los contenidos mximos de determinados conta-minantes en los productos alimenticios, a fin de protegerla salud pblica.

(2) El Reglamento (CE) no 466/2001 de la Comisin (2),modificado por el Reglamento (CE) no 2375/2001 delConsejo (3), fija los contenidos mximos de determi-nados contaminantes en los productos alimenticios, quedebern aplicarse a partir del 5 de abril de 2002. Enparticular, su anexo I establece los contenidos mximosde plomo, cadmio y mercurio en algunos productos dela pesca.

(3) Para proteger la salud pblica, es esencial mantener loscontaminantes a un nivel aceptable desde el punto devista toxicolgico. Los contenidos mximos de plomo,cadmio y mercurio deben ser seguros y lo ms bajos

posible, conforme a unas prcticas de fabricacin,agrcolas y pesqueras correctas. De acuerdo con losnuevos datos analticos, es necesario revisar lo dispuestoen el anexo I del Reglamento (CE) no 466/2001 conrespecto a la presencia de estos contaminantes enalgunos productos de la pesca. Las disposiciones revi-sadas mantienen un nivel elevado de proteccin de lasalud de los consumidores.

(4) Las medidas previstas en el presente Reglamento seajustan al dictamen del Comit permanente deproductos alimenticios.

HA ADOPTADO EL PRESENTE REGLAMENTO:

Artculo 1

El anexo I del Reglamento (CE) no 466/2001 quedar modifi-cado de acuerdo con el anexo del presente Reglamento.

Artculo 2

El presente Reglamento entrar en vigor el vigsimo dasiguiente al de su publicacin en el Diario Oficial de las Comuni-dades Europeas.

Ser aplicable a partir del 5 de abril de 2002.

El presente Reglamento ser obligatorio en todos sus elementos y directamente aplicable encada Estado miembro.

Hecho en Bruselas, el 6 de febrero de 2002.

Por la Comisin

David BYRNE

Miembro de la Comisin

(1) DO L 37 de 13.2.1993, p. 1.(2) DO L 77 de 16.3.2001, p. 1.(3) DO L 321 de 6.12.2001, p. 1.

ES Diario Oficial de las Comunidades Europeas7.2.2002 L 37/5

Producto Contenido mximo(mg/kg peso fresco)Criterios de realizacinpara el muestreo

Criterios de realizacin delos mtodos de anlisis

Producto Contenido mximo(mg/kg peso fresco)Criterios de realizacinpara el muestreo

Criterios de realizacin delos mtodos de anlisis

ANEXO

La seccin 3 (metales pesados) del anexo I del Reglamento (CE) no 466/2001 quedar modificada como sigue:

a) con respecto al plomo (Pb), los puntos 3.1.4., 3.1.4.1. y 3.1.6 se sustituirn por los puntos siguientes:

3.1.4. Carne de pescado (*) tal como sedefine en las categoras a), b) y e) dela lista del artculo 1 del Regla-mento (CE) no 104/2000 delConsejo (DO L 17 de 21.1.2000, p.22), excluidas las especies de pecesque se recogen en el punto 3.1.4.1.

0,2 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

3.1.4.1. Carne (*) deacedia (Dicologoglossa cuenata),anguila (Anguilla anguilla),atn (Thunnus spp.),bacoreta (Euthynnus spp.),baila (Dicentrarchus punctatus),bonito (Sarda, sarda),jurel (Trachurus trachurus),lisa (Mugil labrosus labrosus),mojarra (Diplodus vulgaris),roncador (Pomadasys benneti),sardina (Sardina pilchardus),sardinops (Sardinops spp.)

0,4 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

3.1.6. Moluscos bivalvos 1,5 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

(*) Si el pez est destinado a ser consumido entero, el contenido mximo se aplicar al pez entero.

b) con respecto al cadmio (Cd), los puntos 3.2.5., 3.2.5.1. y 3.2.6 se sustituirn por los puntos siguientes:

3.2.5. Carne de pescado (*) tal como sedefine en las categoras a), b) y e) dela lista del artculo 1 dal Regla-mento (CE) no 104/2000 excluidas,las especies de peces que se recogenen el punto 3.2.5.1.

0,05 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

3.1.4.1. Carne (*) deacedia (Dicologoglossa cuenata),anguila (Anguilla anguilla),atn (Thunnus spp.),bacoreta (Euthynnus spp.),bonito (Sarda, sarda),boquern (Engraulis encrasicolus),emperador (Luvarus imperialis),jurel (Trachurus trachurus),lisa (Mugil labrosus labrosus),mojarra (Diplodus vulgaris),sardina (Sardina pilchardus),sardinops (Sardinops spp.)

0,1 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

3.1.6. Crustceos, excluida la carne oscuradel cangrejo, as como la carne de lacabeza y el trax del bogavante yotros grandes crustceos similares(Nephropidae y Palinuridae)

0,5 Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

(*) Si el pez est destinado a ser consumido entero, el contenido mximo se aplicar al pez entero.

ES Diario Oficial de las Comunidades Europeas 7.2.2002L 37/6

Producto Contenido mximo(mg/kg peso fresco)Criterios de realizacinpara el muestreo

Criterios de realizacin delos mtodos de anlisis

c) con respecto al mercurio (Hg), el punto 3.3.1.1 se sustituir por el punto siguiente:

3.3.1.1. anguila Anguilla spp.),atn (Thunnus spp.),bacoreta (Euthynnus spp.),bonito (Sarda, sarda),escolar negro (Lepidocybium favobrun-neum, Ruvettus pretiosus, Gempylus serpens),espadilla (Lepidopus caudatus, Aphanopuscarbo),esturin (Acipenser spp.),fletn (Hippoglossus hippoglossus),gallineta nrdica (Sebastes marinus, S.mentella, S. viviparus),granadero (Coryphaenoides rupestris),lucio (Esox lucius),marlin (Makaira spp.),maruca azul (Molva dipterygia),mero (Dicentrarchus labrax),pailona (Centroscymnes coelolepis),perro del norte (Anarhichas lupus),pez espada (Xiphias gladius),pez vela (Istiophorus platypterus),rape (Lophius spp.),raya (Raja spp.),reloj anaranjado (Hoplostethus atlanticus),tasarte (Orcynopsis unicolor),tiburn (todas las especies)

1,0 mg/kg Directiva 2001/22/CE Directiva 2001/22/CE

16.3.2001 ES L 77/1Diario Oficial de las Comunidades Europeas

I

(Actos cuya publicacion es una condicion para su aplicabilidad)

REGLAMENTO (CE) No 466/2001 DE LA COMISION

de 8 de marzo de 2001

por el que se fija el contenido maximo de determinadoscontaminantes en los productos alimenticios

(Texto pertinente a efectos del EEE)

LA COMISION DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS, desde el punto de vista toxicologico. Siempre que seaposible, la presencia de contaminantes debe reducirsecuidadosamente mediante buenas practicas agrcolas oVisto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea,de produccion, con el fin de alcanzar un nivel mas altode proteccion de la salud, especialmente para los gruposVisto el Reglamento (CEE) no 315/93 del Consejo, de 8 demas sensibles de la poblacion.febrero de 1993, por el que se establecen procedimientos

comunitarios en relacion con los contaminantes presentes enlos productos alimenticios (1) y, en particular, el apartado 3 de (4) Vistas las disparidades existentes entre las legislacionessu artculo 2, de los Estados miembros en lo que se refiere a los

contenidos maximos de contaminantes en determinadosPrevia consulta con el Comit cientfico de alimentacion alimentos, y las distorsiones de la competencia que stashumana (SCF), pueden acarrear, es necesario tomar medidas a escala

comunitaria para garantizar la unicidad del mercado,Considerando lo siguiente: respetando al mismo tiempo el principio de proporcio-

nalidad.(1) Con objeto de proteger la salud publica, el Reglamento

(CEE) no 315/93 dispone el establecimiento de conteni- (5) Los Estados miembros deben adoptar las medidas dedos maximos en relacion con ciertos contaminantes en vigilancia oportunas en relacion con la presencia delos productos alimenticios. Estos contenidos maximos contaminantes en los productos alimenticios.han de recogerse en una lista comunitaria no exhaustivaen la que se podran incluir los valores lmite para el

(6) Hasta ahora, la legislacion comunitaria no ha establecidomismo contaminante en distintos productos alimenti-contenidos maximos para los contaminantes en loscios. Podra hacerse referencia a los mtodos de toma deproductos alimenticios destinados a lactantes y ninos demuestras y de analisis aplicables.corta edad a los que se refieren la Directiva 91/321/CEEde la Comision (4), cuya ultima modificacion la consti-(2) El Reglamento (CE) no 194/97 de la Comision, de 31 de tuye la Directiva 1999/50/CE (5), y la Directiva 96/5/CEenero de 1997, por el que se fija el contenido maximo de la Comision (6), cuya ultima modificacion la consti-de determinados contaminantes en los productos ali- tuye la Directiva 1999/39/CE (7). Previa consulta delmenticios (2), cuya ultima modificacion la constituye el Comit cientfico de alimentacion humana, deberanReglamento (CE) no 1566/1999 (3), ha sido modificado establecerse cuanto antes contenidos maximos especfi-sustancialmente varias veces. Dado que deberan introdu- cos para dichos productos alimenticios. Mientras tanto,cirse otras modificaciones en aras de la claridad, dicho los contenidos establecidos en el presente ReglamentoReglamento debera ser refundido. deberan aplicarse tambin a dichos productos alimenti-cios cuando la legislacion nacional no haya fijado

(3) En inters de la salud publica, resulta esencial mantener contenidos mas rigurosos.el contenido de contaminantes en niveles aceptables

(4) DO L 175 de 4.7.1991, p. 35.(5) DO L 139 de 2.6.1999, p. 29.(1) DO L 37 de 13.2.1993, p. 1.

(2) DO L 31 de 1.2.1997, p. 48. (6) DO L 49 de 28.2.1996, p. 17.(7) DO L 124 de 18.5.1999, p. 8.(3) DO L 184 de 17.7.1999, p. 17.

L 77/2 ES 16.3.2001Diario Oficial de las Comunidades Europeas

(7) Los ingredientes de los productos alimenticios utilizados (12) Las actividades de control de los niveles de nitrato en laslechugas y espinacas y la aplicacion de buenas practicaspara la produccion de productos alimenticios compues-

tos de varios ingredientes deberan respetar los conteni- agrcolas deberan efectuarse utilizando medios propor-cionados al objetivo establecido, los resultados obtenidosdos maximos establecidos en el presente Reglamento

antes de su adicion al producto alimenticio compuesto, de controles anteriores y, particularmente, teniendoen cuenta los riesgos y la experiencia adquirida. Sea fin de evitar su dilucion.supervisara atentamente la aplicacion de codigos debuenas practicas agrcolas en algunos Estados miembros,por lo que es conveniente que los Estados miembros(8) Las hortalizas son la principal fuente de ingesta humanacomuniquen anualmente los resultados de sus controlesde nitratos. En su dictamen de 22 de septiembre dee informen acerca de las medidas adoptadas y la1995, el SCF establecio que la ingesta total de nitratos seevolucion con respecto a la aplicacion de los codigos desitua generalmente muy por debajo del nivel de la ingestabuenas practicas agrcolas para reducir los contenidosdiaria aceptable, pero recomendo que se prosiguierande nitrato, y que se produzca anualmente un intercambiolos esfuerzos para reducir la exposicion a los nitratos ade puntos de vista con los Estados miembros sobre estostravs de los alimentos y el agua, puesto que los nitratosinformes.pueden convertirse en nitritos y nitrosaminas, e insto a

que se adoptaran buenas practicas agrcolas para garanti-zar que los contenidos de nitratos se mantengan en elnivel mas bajo que sea razonablemente posible. El SCF (13) Se han fijado lmites mas bajos para las lechugassubrayo que la preocupacion por la presencia de nitratos cultivadas al aire libre que para las lechugas cultivadasno debe impedir un aumento del consumo de hortalizas, en invernadero y, para permitir un control eficaz, a faltaya que stas tienen una funcion nutritiva esencial y de un etiquetado preciso, los lmites establecidos paradesempenan un importante papel en la proteccion de la las lechugas cultivadas al aire libre deberan aplicarsesalud. tambin a las lechugas cultivadas en invernadero.

(9) Medidas especficas dirigidas a introducir un mejor(14) Las aflatoxinas son micotoxinas producidas por determi-control de las fuentes de nitratos, sumadas a codigos de

nadas especies de Aspergillus que se desarrollan cuandobuenas practicas agrcolas, podran ayudar a reducir loslos niveles de temperatura y humedad son elevados. Lascontenidos de nitratos en las hortalizas. No obstante,aflatoxinas son sustancias carcinogenas genotoxicas ylas condiciones climaticas tambin influyen sobre lospueden estar presentes en un gran numero de productoscontenidos de nitratos de determinadas hortalizas, poralimenticios. Para este tipo de sustancias, no existelo que deberan fijarse diferentes contenidos maximos deningun umbral por debajo del cual no se hayan obser-nitratos para las hortalizas en funcion de la estacion. Lasvado efectos nocivos. Por lo tanto, no es pertinente fijarcondiciones climaticas varan mucho en las diferentesuna dosis diaria tolerable. El estado actual de lospartes de la Comunidad. Por consiguiente, durante unconocimientos cientficos y tcnicos y de las mejoras enperodo transitorio debera permitirse que los Estadoslas practicas de produccion y almacenamiento no per-miembros autoricen la puesta en circulacion de lechugasmite eliminar completamente el desarrollo de estosy espinacas producidas y destinadas a ser consumidas enmohos y, por consiguiente, la presencia de aflatoxinassu territorio con un contenido de nitratos superior alen los productos alimenticios. Por lo tanto, convieneestablecido en los puntos 1.1 y 1.3 del anexo I, siemprefijar los lmites en el nivel mas bajo posible.que dicho contenido siga siendo aceptable desde el

punto de vista de la salud publica.

(15) Deben fomentarse los esfuerzos para mejorar las condi-(10) Los productores de lechugas y espinacas establecidos en ciones de produccion, cosecha y almacenamiento con el

los Estados miembros a los que se haya concedido fin de reducir el desarrollo de mohos. El grupo de lasla autorizacion antes mencionada deberan modificar aflatoxinas incluye diferentes compuestos cuya toxicidadgradualmente sus mtodos de cultivo aplicando las y presencia en los productos alimenticios varan. Labuenas practicas agrcolas recomendadas a nivel nacio- aflatoxina B1 es, con diferencia, el compuesto masnal, con el fin de respetar, al trmino de un perodo toxico. Por razones de seguridad, conviene limitartransitorio, los contenidos maximos fijados a escala el contenido total en aflatoxinas de los productoscomunitaria. Convendra fijar lo antes posible una serie alimenticios (compuestos B1, B2, G1 y G2) y el conte-de valores comunes. nido en alfatoxina B1. La aflatoxina M1 es un producto

procedente de la metabolizacion de la aflatoxina B1,presente en la leche y en los productos lacteos proceden-tes de animales que hayan consumido alimentos conta-(11) Los contenidos fijados para la lechuga y las espinacas

deberan revisarse y, en su caso, reducirse antes del minados. Aunque la aflatoxina M1 esta consideradacomo una sustancia carcinogena genotoxica menos1 enero de 2002. Esta revision se basara en los controles

efectuados por los Estados miembros y en la aplicacion peligrosa que la aflatoxina B1, es necesario evitar supresencia en la leche y en los productos lacteos destina-de los codigos de buenas practicas agrcolas para estable-

cer los contenidos maximos tan bajos como sea razona- dos al consumo humano y, en particular, a los ninos decorta edad.blemente posible.

16.3.2001 ES L 77/3Diario Oficial de las Comunidades Europeas

(16) Esta demostrado que los mtodos de seleccion u otros junio de 1992, el SCF estableca que el contenido mediode plomo en los productos alimenticios no parece sertratamientos fsicos permiten reducir el contenido de

aflatoxinas de los cacahuetes, los frutos de cascara y los causa de alarma pero que debe proseguirse la accion alargo plazo con el objetivo de continuar reduciendofrutos secos. Con el fin de minimizar las repercusiones

sobre el comercio, conviene admitir contenidos de los contenidos medios de plomo en los productosalimenticios. Por consiguiente, los contenidos maximosaflatoxinas mas elevados en los productos en cuestion

cuando no se destinan al consumo directo o como deben ser lo mas bajos posible.ingrediente de los productos alimenticios. En estos casos,los contenidos de aflatoxinas han sido fijados teniendoen cuenta las posibilidades actuales de los tratamientos (19) El cadmio puede acumularse en el cuerpo humano ymencionados para los cacahuetes, los frutos de cascara provocar afecciones renales, alteraciones oseas y fallosy los frutos secos respectivamente, y la necesidad del aparato reproductor. No puede descartarse que actuede respetar, despus del tratamiento, los contenidos como carcinogeno. En su dictamen de 2 de junio demaximos fijados para estos productos destinados al 1995, el SCF recomendo que se realizaran mayoresconsumo humano directo o a ser utilizados como esfuerzos para reducir la exposicion al cadmio en laingredientes de los productos alimenticios. En el caso de dieta, puesto que los productos alimenticios son lalos cereales, no puede descartarse que los mtodos de principal fuente de ingestion humana de cadmio. Porseleccion u otros tratamientos fsicos puedan reducir el consiguiente, deben fijarse contenidos maximos lo masnivel de contaminacion por aflatoxinas. Para poder bajos que sea razonablemente posible.comprobar la eficacia real de estos mtodos y, en casonecesario, fijar los lmites maximos especficos para loscereales brutos, esta previsto aplicar, durante un perodo

(20) El metilmercurio puede provocar alteraciones del desa-determinado, los contenidos maximos previstos en elrrollo normal del cerebro de los lactantes y, a nivelesanexo I solo para l