El mestre Jesús

F a uns dies parlavem del fracas escolar amb un educador del col.legi. A tots ens preo­

cupa el percentatge de "mortandat academica" i comentavem quines mesures cal adoptar per a reduir-Ia de manera eficaf. "He experimentat moltes coses, em deia, i cada cop em confirmo més en la convicció que el més decisiu en el rendi­ment escolar d'un alumne és el fet de sentir-se apreciat i acompanyat pels seus educadors, pares i mestres".

Ja és bo ja, revisar horaris i distribució de temps, fer exercicis de resum i esquemes de síntesi, fer practiques de memoritació i de presentació. Es molt important la lectura i oferir tecniques de lec­tura rapida, usar el diccionari i mil/orar I'atenció i la concentració. Pero el motor que ho engega tot i I'únic que pot mantenir el ritme és una cosa gaire­bé extrínseca al procés d'aprenentatge: l'autocon­cepte, I'opinió que un té de si mateix. II'autocon­cepte, segona paradoxa, ve format per l'opinió que els altres manifesten de mi, o crec que mani­festen de mi.

L 'educació, mai insistirem prou, no és actuar des de fora sobre el nen o la nena que anem ''for­mant", com si li anéssim posant vestits a sobre. Educar és estimular el desenvolupament propio Les llavors no creixen afegint peces des defora si­nó per expansió des de dins ... quan troben am­bient i clima adequat que facilita el seu creixe­ment, que estimula la seva virtualitat.

Fa temps es vafer famosa una frase: "que és el més important per ensenyar llatí al Joan?, conei­xer elllatí? no; coneixer el Joan!". La disposició personal, I'actitud d'aco//iment i d'interes són in­dispensables i en molts casos decisives. Valorar els avenfos, les passes endavant no per comedia de "public relations" sinó per la satisfacció sentida com a propia d'anar cap endavant. 1 dir-ho. Dir­ho de manera que el fil/ o I'alumne entengui que confiem en ello El que necessitem no són profes­sors particulars que ens expliquin //ifons sinó una paraula de comprensió, un comentari que no dissi­mula la preocupació pero que esta pIe d'esperanfa.

Sant Joan descriu la vinguda de Jesús molt ex­pressivament: ''planta la seva tenda entre nosal­tres". Nadal és presencia de Jesús barre jada amb la nostro. Jesús no es queda a distancia, enlairat, incontaminat. Jesús és nomada amb els nomades, es posa al costat nostre, com un de tants. Demana aigua perque ha quedat assedegat pel camí, s'adorm quan puja a la barca perque esta cansat d'anar amunt i avall, plora pel dolor deIs amics que ploren i s 'enfada energicament en veure la hi­pocresia d'alguns, es commou amb la generositat de la velleta del temple ...

Quan Jesús ve a nosaltres es buida de si mateix, no vol conservar privilegis. Ens va dir moltes co­ses, ens va donar moltes //ifons pero la més impor­tant de totes no va ser dita amb paraules sinó amb I'estil de la seva vida. Jesús és un bon mestre, pot­ser no ens demani canviar massa coses concretes: només una de sola, I'actitud ... i canviara tot!

Ignasi Salat, des. 84

J I I I J •• '.l./ JI·.

DESEMBRE 1984

CONTACTE

Contacte amb tots vosaltres PP .FF. d'aquest col.legi és justament el que pretenem, no ho farem mitjan~ant fulls informatius, el nostre Contacte sen\ mitjan~ant la revista A UNA.

Quan aquest número del mes de desembre arribi a les vostres mans es cumpliran els sis mesos de la nostra tasca al front de I'associació de pares de família del col.legi. Veritablement és una feina a la que cal dedicar-li hores, pe­ro és apassionant, estem contents de la tasca feta fins ara, el que també cal és que tots vosaltres també n'esteu contents. El motiu de la nostra satisfacció no és altre que veiem que hem estat ben acollits tant per la junta directiva, com per la direcció del col.legi, fem un servei als PP .FF. i també a I'escola, aixo és important i dóna for~a per a seguir endavant.

Que hem fet? com a primer pas varem reunir abans d'acabar el curs a tots els delegats de curs i de secció per cursos, I'experiencia va ser positiva, una mica llarga, 13 reunions plenament obertes al dialeg, cada curs ens va anar ex­plicant i comentant les vivencies, les avantatges i també els inconvenients, del curso A la Junta de Direcció varem informar de tot el tractat i pensem que al­gunes coses ja han millorat.

A part de participar en alguna conferencia, estar presents en I'escola es­portiva d'estiu, hem fet feina i participat amb altres matiimonis en el III Con­grés de l'Escola Cristiana. Pels fulls "L'Escola" que tots heu rebut us suposo suficientment assabentats d'aquest esdeveniment.

Seguim l'evolució de la LODE pas a pas, juntament amb el Secretariat, lluitem perque estem preocupats, aixo no vol dir pas desanimats, de tota ma­nera pensem que I'esfor~, el dialeg i també el recolzament demanant el Pacte Escolar, ens pot allunyar una mica del moment dificil en que estem immersos per motiu de la famosa llei. Esperem que hagueu donat suport al Pacte Escolar en els fulls que heu rebut.

Juntament amb els Srs . J. Puig, J .L. Francesc, J. Fajas, J. Bou, L. Marimon, A. Romagosa, P. l. Salat i jo mateix hem dedicat bastantes hores a la remodelació deIs nostres estatuts, per a presentar-los a la Generalitat per a la seva aprovació. En aquests moments esta I'esborrany en mans deIs delegats de curs i secció, per a qualsevol esmena o ampliació que els hi sembli bé. Després I'assemblea dira la darrera paraula per a la seva aprovació.

Josep i Matilde Presidents Associació PP. FP.

(continua a {'última plana)

----¿Quién es quién?-------------------.

Els personatges que hem portat a la nostra entrevista, jins ara, tots han estat persones . relacionades amb els nostres ji/ls, projessors, responsables, gent que té tracte d'alguna manera amb ells, en el cas d'avui hem vo/gut xerrar una estona 'amb una persona amb la que indirectament tots hi te­nim que veure molt; és l'administra­dor del Col.legi en

MANUEL ROMANÍ P.- Per comenfar voldriemfer una mica d'historia de la teva incorporadó al Col.legi. Ens ho pots explicar? R.- Va ser per casualitat. Jo treballava en una editorial, on editavem revistes de moda i també una publicació mensual de pedagogia. Tenia forca temps lliure i feia uns estudis sobre ges­tió hospitalaria. Un dia vaig veure a La Vanguardia un anunci demanant un expert en gestió hospitalaria per dirigir una esco­la. Vaig venir a veure el Rector, en Lluís To, i va resultar que no era aquesta l' escola de l'anunci ... pero l'endema ja m'havia contractat. Resulta que en Caries Portabella, llavors adminis­trador del Col.legi, havia de marxar a la India. D'aixo fa vuit anys. P. - En que consisteix la feina d'administrador? R.- No és facil contestar a aixo. En principi m'ocupo de tot el que no és educació. Potser s'entén si dic que he de posar els medis materials per a que els educadors puguin fer la seva feina. P.- La quota responsable es va implantar estant tu al Col.le­gi? R.- No, feia anys que funcionava amb bons resultats, pero s'anava espatllant tant per la crisi economica com, sobretot, per la manca de confianca en el sistema. A mi em va tocar enterrar­la. Penseu que vaig ingressar al Col.legi un octubre i que el ge­ner següent vaig convocar els pares al saló d'actes, que es va omplir de gom a gom, per presentar-me com a nou administra­dor i anunciar un important augment immediat de les quotes. Me'n vaig sentir de tots colors! . P.- Creus que va ser bo eliminar aquesta modalitat de paga­ment? R.- Amb aquest clima es feia dificil mantenir el sistema. A més uns estudis en col.laboració amb altres escoles ens van de­mostrar una defraudació considerable. No solament nosaltres, quasi totes les escoles ho van deixar córrer. P.- Aixó devia suposar un problema seriós per a lesfamílies amb quotes modestes ... R.- El Col.legi va entornar el problema. Els pares que havíen estat pagant quotes altes en van sortir beneficiats, pero per a les famílies que teníen quotes reduides vam crear un fons de be­ques, de manera que en aquell moment ningú no va haver de deixar l'escola pel canvi de sistema. P.- Són molts diners que es dediquen a ajuts i beques? R.- El curs passat hi hem dedicat 33 milions . És una quanti­tat molt gran, pero les dificultats de moltes famílies fa que tin­guem feina per a distribuir-la. P.- Teniu impagats? R:- Cada cop més. És un tema delicat. El fet de destinar molts recursos a beques fa difícil de pair els impagats . Normal­ment responen a incapacitat de pagar, pero de vegades es tracta, i sento dir-ho, que en l'ordre de prioritats l'escola ocupa un lloc baix. Les famílies en crisi no sempre saben reduir el ritme de vi­da, i com que cal pagar puntualment altres coses i l'escola té pa­ciencia ... De mica en mica, pero, hem de prendre mesures més fortes. No podem suportar el cost d'una persona penjada tot el dia del teleíon empaitant impagats, ni el cost financer d'un deu­te acumulat permanent.

P.- Heu notat si ha canviat el tipus de gent que porta elsfills aquí? R.- El fet d'ampliar el Col.legi obre necessariament el ven­tallo Per altra banda els alumnes de F.P. provenen majoritaria­ment d'altres escoles d'E .O.B. 1 per fi la crisi economica modi­fica els status de les famílies. En resum penso que sí que esta canviant, pero no em feu precisar més . Aixo sera objecte d'un estudi que volem dur a terme, i per al qual demanarem l'ajut de tots els pares. P.- Creus que I'esfor~ de portar els fills ens proporciona un millor ensenyament? R.- Aquest és un tema capital. Crec que la resposta és positi­va, malgrat que de vegades en dubto una mica. Certament els nostres alumnes surten ben preparats academicament, i fins i tot forca civilitzats. Pero també és cert que a més de la forta in­versió economica que realitzen els pares, aquestos nens tenen a casa un ambient cultural elevat que els influeix molt. De la ma­teixa manera que l'estadística final de la revisió medica ens diu que els nostres alumnes són més alts que el promig de Barcelo­na, perque estan sans i ben alimentats, també culturalment es­tan més ben nodrits. No obstant els dubtes, la resposta és sí, val la pena. P.- Creus que és una escola cara? R.- Costa molts diners . Pero no és cara en comparació amb altres centres que intenten donar els mateixos serveis. És ¿iu que tenim molts alumnes per aula. Pero si pensem en la quanti­tat de personal al servei de l'alumne que esta fora de l'aula, veu­rem que la relació alumne/professor ja no és tan alta. 1 aixo dó­na qualitat. P.- Canviem de tema. Parla'ns de tu. Quin és el teu hobby? R.- Sóc dispers, en tinc molts de hobbies. Faig bricolage, vaig a la muntanya, jugo a futbol, nado, etc. Pero la meya afi­ció principal és la música. Sempre n'he escoltat, fa molts anys que faig cant coral, en porto deu a la Coral Carmina. Cantar en un cor és una experiencia única, que el Col.legi hauria d'aprofi­tar com a eina educativa. A part del plaer de fer música, hi ha una vivencia humana irrepetible. És un treball col.lectiu en el que l'aportació individual és decisiva. El relaxament d'un sol cantaire pot esguerrar el treball de tot el cor i l'orquestra! P. - La teva dona, també hi canta? R. - Condició sine qua non. És tan absorbent, són tantes ho­res .. . Fins i tot els fills hi participen, negativament quedant-se sense pares moltes nits d'assaig, i positivament assistint a molts concerts. Ja demanen quan podran cantar ells! P.- Com passes els caps de setmana? R.- Reparteixo el temps entre la família, la coral i l'estudi. P.- Dues preguntes més, per curiositat. Primer, entra en el pressupost acabar la torre del Col.legi! R.- No ... sabeu una cosa? Ara, muntar la bastida necessaria costaria més que el que va costar construir el Col.legi. P. - L'altra és, qui porta els comptes a casa teva? R.- La meya dona, és ciar! Bé, maltes grades i fins una altra ocasió.

Latín; Rosa M. a

I -

Consejos a los Estudiantes (111)

Entiende cuanto leas

La razón irracial: "Que la realidad no me estropee el reportaje"

Con estas palabras hace unos días Antonio Marzal hablaba sobre la tentación del periodista y él las aplicaba a todos los humanos. En vez de adecuarnos nosotros a la realidad, la distorsionamos para que se adapte a lo que yo pienso y creo.

También el antropólogo norteamericano, Marvin Harris, lamentándose de la falta de discursiones públicas sobre las causas fundamentales de los problemas que tiene hoy USA, escribía: "Nadie puede ofrecer una solución racional a un problema, si no conoce su causa. Me parece que si actuamos sobre la base de fórmulas políticas estériles, impulsos irracionales o conocimientos poco sólidos, lo más probable es que empeoremos las cosas en vez de mejorarlas".

y sin salir de nuestro país, tras el debate en el Parlamento sobre el "estado de la Nación", la oposición habló de, que el Presidente había evitado los problemas más importantes que acucian a la Nación, mientras los hombres del partido del gobierno dijeron que nunca había habido un discurso más clarividente y comprometido. ¿Quién tenía razón? ¿Por qué unos dijeron una cosa y otros la opuesta? ¿ Ya sabemos de antemano lo que toca decir a unos y otros?

Si los adultos actuamos tan acrítica e interesadamente, ¿nos admirará que estemos preparando a nuestros hijos -aun inconscientemente- para el sujetivismo y la irracionalidad?

La razón objetiva: "El antiguo ideal de la ciencia, el saber absolutamente seguro ha resultado ser un ídolo: todo enunciado científico es provisional; puede probarse; pero toda prueba es relativa" (Popper)

• y oigas

sino en lo que me quiere decir, llegar hasta su alma. Esto no es fácil pues también nosotros andamos llenos de a prioris. Y también queremos subrayar la dificultad que hay en toda comunicación, para ser precavidos: la comunicación humana descansa sobre simbolismos (palabras, conceptos, expresión del rostro, tono de voz, ... ), cuya eficacia está sujeta a numerosas condiciones: que quien emite el mensaje use los simbolismos más apropiados (si los términos son equívocos, si no hay claridad, ... dificilmente captaré todo lo que se me quiere decir), que el mensaje se transmita completo y libre de toda interferencia, que haya interpretación exacta del mensaje por parte de aquel a quien está destinado (sin prejuicios, sin distracciones, sin distorsiones). Con tales condicionamientos, ¿no es normal el error en la comunicación? Esto nos

Supuesta esta limitación, supuesta que es muy dificil llegar a una objetividad, ¿qué queremos decir al afirmar que "entiendas lo que lees y oyes"? Fundamentalmente dos íFi~~~~~~~~~~~ cosas: que cuando leas un libro u -oigas a una persona intentes meterte en él o en ella, situarte en su punto de vista; no sólo en lo que me dice,

puede hacer más humildes y cautos . Si además sabemos que las

personas cuando transmitimos ideas, transmitimos simultáneamente sentimientos, ¿no se complica la comunicación? ¿No resulta más dificil la comprensión?

¿Qué he de entender cuando leo o escucho?

La razón comprensiva: "Fuera de la intercomunicación no hay más que endurecimiento" (8t­Exupéry)

Si un chico lee mal, es que no ha entendido lo que lee, le falta comprensión lectora. En la lectura, la mirada ha de avanzarse a las palabras, he de ver unidades de sentido y no palabras aisladas. Puede ser que esté distraido, o que tenga un . problema interior mucho más grave que cualquier lectura, o puede ser que no entienda el significado de las palabras y lo que lee no tenga ningún sentido para él. Entonces, ¿ vamos poniendo a su disposición, y gradualmente, libros, textos que pueda comprender? ¿Pensamos en aquel dicho latino, "non multa sed multum", no muchas cosas sino bien sabidas? Los educadores tenemos demasiada prisa y con prisas no se educa. Desde los primeros años no deberíamos olvidar que leer es entender y no silabear, recalar las ideas en el fondo de mi conciencia y no el llegar al final de la lección.

Lo mismo ocurre con el oir. Los filósofos de la Edad Media hablando

. de lo fisico y de lo psíquico advertían que "lo que se recibe, se hace según la capacidad del recipiente o del receptor". En un vaso de agua no caben cinco litros, ni en el corazón de un niño podemos' verter un torrente de palabras y dar por supuesto que nos han entendido. Si nos han de llegar a comprender, nos hemos de hacer comprensibles. (Con bastante humor, hace unos 10 años decía un chico de 15 años en una reunión de padres e hijos : "Nosotros, los jóvenes, somos mucho más comprensivos que nuestros padres. Cuando ellos llegan a casa cansados del trabajo, todos nos hemos de poner a su disposición . ¿ Y quién nos comprende a nosotros que hay días que también llegamos cansados?" ¿Es que la comprensión es algo que se pierde con el transcurso de los años? ¿Tan así estamos hechos los humanos?) .

Hay que entender cuanto se lea y oiga. Primero, nos hemos de acercar realmente a lo que nos dice un libro, con ánimo de dejarnos empapar por él, atender a sus razones. Sólo después diré yo mi palabra al libro, mi crítica, mi desazón por su falta de argumento, mi desilusión, o todo lo contrario.

Ignacio Vila, sj.

e o L-L A B o PERQUE SERVEIX EL LLATI?

E n una societat materialitzada com la nostra, en que només es valoren les coses quan produeixen un guany

immediat, és natural que es formuli aquesta pregunta: ¿Per­que serveix el llati? Doncs bé, jo diria que en una societat com la que hem esmentat abans, o en una societat de con­sum, elllatí no serveix per res. Pero no ho trobariem bé, si la pregunta es formulés en una societat en que es valoressin les persones no pel que tenen, sinó pel que saben; en una so­cietat que valoressin les coses i les accions per si mateixes, i no pel guany que produissin. Una societat que dongui cabu­da als valors espirituals, una societat que apreci la cultura, i una societat que estimi l'herencia deis avantpassats, no for­mulara mai la susdita pregunta. Saint-Exupéry escriví que, "allo que és important no es veu". La cultura que dóna el llatí tampoc es veu tot seguit o, fins i tot, quan hom l'estu­dia . Elllatí forma part de la cultura que hom té, i la cultura diuen que és alió que l'home conserva quan ho oblidat el que va estudiar. De tantes assignatures com ens han ficat al cap, dintre d'uns quants anys, en sabrem ben poca cosa. Doncs bé, aquest poc que retindrem sera la nostra cultura, el nostre bagatge cultural. El P. Ignasi Vila, al' exposició que fa de l'assignatura LATIN TERCERO, escriu: "En un mundo utilitario como el nuestro podemos pensar que el La­tín no sirve para nada, que lo elegimos porque no hay otra opción posible. Seguramente si pudiéramos optar por asig­naturas como economía, sociología, psicología social, an­tropología ... no elegiríamos Latín. Pero en la etapa de for­mación en que estamos, en la que los elementos formativos y estructurales son más importantes que los contenidos, he­mos de saber que el Latín es una lengua que desarrolla la ló­gica, la capacidad de relación, la estructura interna del pen­sar ... . y esto si que es "una adquisición para siempre" .

Pero, a més del que ara hem aduit, elllatí té uns va­lors pro pis . El que sap llatí pot coneixer, llegint els grans autors classics, l'herencia cultural que Roma deixa a la resta d'Europa, i a gran part del món civilitzat. També elllatí en­riqueix la propia llengua (si es tracta d'una llengua romani­ca) amb una gran riquesa de vocabulari, i amb el coneixe­ment etimologic de les paraules, cosa que permet emprar-les adientment. Dominar el llatí representa alhora dominar els elements sintactics i de tota l'estructura gramatical. Ende-

més, elllatí, és viu encara en gran part de la litúrgia de I'Es­glésia. També en mol tes carreres universitaries encara per­dura. Els qui estudiin Dret es trobaran amb l'assignatura de Dret roma. En ella tots els aforismes, tots els principis, tots els comentaris a les lleis, fets pels jurisconsults, els ha d'aprendre l'alumne en aquesta llengua. A altres carreres, com farmacia, ciencies naturals, a l'assignatura de botani­ca ... molts noms d'herbes, d'animals, de plantes, s'estudien encara en llatí. Tampoc pot prescindir d'aquesta llengua l'estudiant d'historia medieval, perque si no domina elllatí no dominara tampoc la paleografía i l'epigrafia . Si hom es­tudia filo logia romanica sense saber llatí, li mancara base per dominar la toponimia i, també, la semantica. 1 anem ara a un terreny més a l'abast i més entendedor dsocietat atual. Molts invents, sensacionals, aconseguits per l'home mo­dern, molts nous aparells, maquines, productes comercials, duen noms llatins o grecs. (tot seguit, després de grecs). Pensem en cosmonauta o astronauta, en la televisió, amb el darrer invent: el video, etc., etc., ... ¿Perque serveix elllatí -encara preguntara algú- si influeix en un món tan realis­ta i tan practic, com és el del comer9?

Winston Churchill, el gran estadista angles, deia que sense coneixer elllatí no es pot governar. Amb aquesta afir­mació no volia expressar que, necessariament, els polítics han de saber o parlar aquesta llengua, mare de tantes llen­gues, pero si que han de coneixer elllegat de Roma pel que fa referencia al Dret i a les relacions entre els pobles.

Roma, cap de la cristiandat i bressol de la civilització europea, ha de seguir informant, amb la seva llengua, la nostra cultural. A l'obra de lord Byron: Childe Harold, tro­bem aquestes emotives paraules: "Oh Rome! My country!, city of the sou!! The orphans of the heart must to thee" ...

Ignasi Feliu i de Travy

CONCERT A PRIMER DE BUP

E l passat dia 19, els nois de l.er de BUP, varem tenir un tenir un concert a carrec del conjunt vocal

"HARMONIA". Aquest, estava format per: Angels Sal, Merce Cano, Alex Torra, Lluís Tort i Albert Romaní.

El concert anava encap9alat amb el títol "ESPE­CIAL 1.er BUP". EIs cinc components del grup ens van in­terpretar una serie de can90ns, ordenades cronologicament, des de la música gregoriana fins a la del segle XX, passant pel Renaixament, Barroc, Classicisme i Romanticisme.

El concert es va fer tres cops al llarg del matí per a que tothom hi pogués assistir.

D'aquestes actuacions n'hi haura una cada trimestre. Sens dubte, la música que va agradar més va ser la in­

terpretació d'un "Blues" i d'una coneguda can9ó del "Bea­tles", titulada "Michelle" .

Creiem que amb aquests concerts s'apren a escoltar i entendre la música més directament que amb gravacions; pel contacte més directe que tens amb ella.

M. Dalmases, l. Nogueras l,er BUP, Secció F

I I

-----l

RACIONS

1.er RETIRO DE COU EN MANRESA

16 jóvenes de cau con ganas de "sentir", de dar una nueva visión y fortaleza a su vida, y acompañados

del P. Jordi Ginesta, un jesuita estudiante -Pep Sols-, y un par de guitarras, decidimos aventurarnos a pasar cuatro días de retiro en Manresa, no eran convivencias, ni una ex­cursión; era algo personal, espiritual, pero tampoco una re­clusión. Era ...

... Reflexionar, pensar, meditar, ... , por encima de todo esto "tan habitual en nosotros", sentir, vivir una expe­riencia inexplicable. Gozar del silencio, fuera del "bullicio" cotidiano, ausentes del mundo y así profundizar en nuestra realidad y la que nos rodea, cercana y lejana. Mirar por una vez con otros ojos nuestra propia vida y darle a través del Evangelio un sentido profundo que poder compartir a lo largo de la vida.

Nuestro silencio y nuestras charlas; nuestras reflexio­nes en la habitación (o en la Capilla) y el compartirlas con los demás en la asamblea al final del día; Las doce horas sentados -con terribles dolores de espaldas- y los partidos de futbol después de comer; Nuestros ensayos musicales en el jardín y los cantos en Misa (Cualquier parecido con la realidad -Plácido Domingo, Montserrat Caballé- es pura coincidencia) ... Todo ello hizo de estos cuatro días un boni­to cuadro y una vivencia inolvidable.

¡ANIMO a los que vienen detrás nuestro!

Dori Delgado y Marta Cánaves . (COU - B)

~

VISITA CULTURAL A BES ALU

E l pasado día 22 de noviembre, los alumnos de COU-A y B realizamos una visita cultural al romanés pueblo

de Besalú (antigua capital de la Garrotxa).

No cabe duda de que la expedición fue todo un éxito; el buen tiempo que nos acompañó durante todo el día per­mitió que pudiésemos visitar prácticamente todos los luga-

w a: o >-­z ¡::: o <!l ~

o o lL

res propuestos de antemano: l'esglesia de Sant Pere, Sant Vicens, Sta. Maria de Porqueras, etc., la mitma (o lavatorio judio), etc. Mientras visitábamos estas construcciones, el Sr. Feliu (promotor de esta salida) nos informaba de la his­toria y arte de los monumentos.

Tras una interesante gira por Besalú nos acercamos a una hospitalaria fonda donde nos tenían preparada una es­pléndida comida, seguramente, fue del agrado de todos.

Por la tarde realizamos una última visita; tras una pequeña "peregrinación" llegamos a la iglesia del Santo Se­pulcro. Esta última visita, perfecta muestra de la sobriedad del arte románico, constituyó una magnífica despedida de esta entrañable ciudad que es Besalú.

Federico Freixa, COU B

EXCURSIÓ A CAN CUC (MONTSENY)

L a Unitat 1 de Rangers/Noies Guies vfuem sortir el dis~ sabte dia 17 de Novembre a les dues de la tarda del

Cau. En poc temps vam arribar a Canoves en autocar. Des d'alla caminant fins al refugi on passaríem la nit. Primer, després de caminar molt, vam passar per l'ermita. Quan vam arribar al nostre destí, i una vegada instal.lats, vam comen9ar a preparar el sopar comunitari. Més tard vam anar a veure uns porcs senglars engabiats a prop de la ma­sia, pel camí per anar a buscar llenya pel foc de nit. Una ve­gada reunits, els caps ens van fer una xerrada sobre els com­promisos de la patrulla i personals. Després de la reunió, al­guns varem anar a dormir i pocs vam anar a jugar a uns di­vertits jocs de nit; al final ja quasi adormits vam ficar-nos dintre del saco

Pel matí, després d'esmorzar, els caps van explicar el raid, amb proves que nosaltres mateixos havíem preparat, que ens portaria al "Castanyer Gros". Aquest arbre és el més gros de la seva especie a Catalunya i, a dins del tronc que esta buit, hi varem cabre 32 persones. Mentres dinavem, un cap va dir els resultats del raid. Més tard vam comen9ar la baixada cap al poble de Canoves. A l'església del poble, vam escoltar missa. Després de celebrar-la vam agafar l'autocar que ens portaria de retorn al Cau. Alla ens varem acomiadar amb cants i jocs i cap a les 7 hores de la tarda tot­hom ja era a casa. Xavi Peiro, David Loscos

i Juan Claudio Rodriguez

Mi opinión sobre el aula de informática es positiva. Creo que es muy útil para el futuro.

En la clase hay 10 ordenadores donde se sientan dos niños por ordenador, cosa que la en­cuentro perfecta ya que así se puede consultar al compañero, y hacer mejor los trabajos.

Las clases de informática, son muy útiles aunque la mayoría de chicos están nerviosos/as y tocan teclas que no deberían tocarse.

Yo aconsejo a todos los colegios de Barcelo­na, que pongan aulas de ordenadores para que así los niños/as de los años 2000 sepan manejar las máquinas del futuro. Sandra Purroy

En informática hacemos una serie de dibu­jos con una flecha (tortuga) que según las órdenes que tu le das, hace unos movimientos: avanza, re-

trocede tanta distancia como uno le indique, y gi­ra hacia la derecha o hacia la izquierda tantos gra­dos como le mandes.

A nosotros nos divierte mucho, informáti­ca, y todos los días estamos ansiosos por volver a informática. P d P' d 1 e ro U1g engo es

Informática es un trabajo con ordenadores. Es muy emocionante porque gravas, editas, es co­mo un juego, pero en el que se ha de ir con cuida­do y saberlo manejar, porque si no lo sabes mane­jar no haces nada. Cada día aprendes una cosa nueva, de las que te explica el profesor . Cuando no entiendes una cosa la preguntas. Nunca te que­das parado sin hacer nada. 1 d G d 5 B vo e ra o,

- La sala de Informática ha sido una gran idea. - Te divierte mucho. - Al principio nos encontrábamos muy nervio-sos. - Pero los profesores nos tranquilizan y con su ayuda seguimos adelante. - El ordenador es un medio imprescindible de trabajo para un futuro próximo. - Aprender el manejo del ordenador no es tan di­fícil como en principio se piensa. - Nuestros ordenadores son muy bonitos y de una buena marca. - A veces te lías y tienes que tener paciencia para resolver los problemas. - Lo malo de un ordenador (afortunadamente) es que aunque tiene memoria no es inteligente.

Hoy ha sido el un niño o niña de cada de 4.° ha hecho de Pral pasada nos apuntamod mas hacer de profeso presentar un plan para hicieron las votaciones igualados Gema Vil ah dijo que hiciéramos lo

Por la mañana ido todos al despacho ha acompañado al des Rector del Colegio. N llamamos y si los niños hacen enfadar.

Después Xé nos a buscar a los niños p nos atrevíamos a pitar hecho "cuento invent patio y yo me he qued Matemáticas que cons tas, dos multiplicacion mo, intersección de ca

Más tarde heme Comedor de Profesare: plato fideos, de segund bebida Fanta. Nos hen también galletas pero y

Luego he vigila/ las 2 h. 22 m. hemos enl hecho Plástica. Más tal te partido de fútbol y, e mas ido a casa. Yo est(

j

CRONICA DE LA VISITA SOCIETAT GENERAL

D' AIGÜES DE BARCELONA, S.A.

1 passat dilluns 5 de 'novembre vam anar tots a visitar "l'estació de tractament d'aigües del riu Llobregat

de Sant Joan Despí". Aquesta estació subministra bastant aigua a Barcelona.

Vam sortir a les 9,00 h. del matí, amb autocar, cap a la planta de tractament. Hi varem arribar pels volts de_les

10,00 h. Després d'uns cinc minuts d'espera als jardins, vam entrar a l'edifici, on veierem les maquetes. Alla, un empleat de l'empresa ens ha explica detalladament tot, i una mica la história de la planta, que data de l'any 1955, a la qual es va fer una ampliació posterior, i que no va ser suficient amb aixó, sinó que se n'hagué de construir una altra, a Carde­deu, amb aigua del riu Ter. Abans de tenir aquestes magní­fiques instalacions, Barcelona es proveia d'aigua deIs pous que hi ha per les seves rodalies. Després d'aquestes explica­cions, anarem a veure el riu, que baixava molt brut. Després de filtrar l'aigua amb carbó actiu, es clara, cosa que es fa també alla. Vam anar a veure els diposits de clor, i tot se­guit, vam anar als laboratoris. Allí fan proves amb l'aigua, en les seves diferents fases. Després, marxarem ja al col.legi, on vam arribar a les 12,30 h. Encara ens queda temps de comentar-ha tot una mica, i vam arribar a la conclusió de que la sortida havia estat molt interessant.

Josep Senús, 8.0 B

AL EGB Fotos: QUIM

)ía del Maestro y I sección de 3.° y resor. La semana ; los que quería­r y tuvimos que

ELECCIONES EN

una lástima que solo haya sido profesor un día y espero poder serlo también el año que viene.

3.° y 4.° Alvaro - G. Mora, 3.° D

. la clase de hoy. Después se , y en 3.° D quedamos muy Ir y yo. La senyoreta Xé nos i dos de profesores. .e entrado al Colegio y hemos :lel Sr. Llop. El Sr. Llop nos pacho del P. Salat que es el os ha preguntado cómo nos , son duros de soportar y nos

ha dado un ¡Sito y hemos ido Ira entrar y ni Gemma ni yo . Hemos ido a la clase y han do". Después se han ido al do corrigiendo y preparando aban de dos sumas, dos res­es, un problema y, por últi­ljuntos. 's ido a comer y nosotros al l y hemos comido de primer o carne, de postre pastel y de lOS inflado de todo, y había ;0 ya no podía más . jo el patio del mediodía y a :rado a los niños a clase y han .de ha habido un emocionan­:uando se ha acabado nos he­)y afónico y cansado pero es

El día del maestro fué muy divertido . Laura era nuestra profesora, era un poco nifia pero lo hizo muy bien. La señorita verdadera era como una "co­legiala". Todos estábamos muy excitados. Hicimos aucas, ciencias, etc., ...

Lo más excitante fué el fútbol nos ganaba 3.° 3-0 y entonces empezamos a marcar goles y goles. Ganamos; de nuestra clase jugaron 4 nifios. Después hicimos lectura y se fué acercando la salida, ... ¡las cinco! se acabo el día del maestro .

Osear

El dijous vam votar . Abans de votar, vam agafar I'agenda i la vam

portar com si fos el carnet d'identitat. Ens vam repartir un full petit de color blau i

hi vam posar el nom de qui votavem sense que es veiés.

La Meritxell i l' Aleix eren als qui havien de votar.

L'lrina era la interventora i havia de vigilar els nens de la classe al votar.

A l'acabar de votar vam comptar els vots que havien tret. La Irina anava mirant si la Carme feia trampes o no.

Al final la Meritxell va tenir 20 vots i l' Aleix 6 vots.

i ¡¡Ha guanyat la Meritxell! !! Judit Pijoan

PRIMERA TROBADA EUCARÍSTICA FAMILIAR DE se.

E l dissabte 24 de Novembre es va celebrar una Trobada Familiar de Se., la qual cosa és habitual des de fa ja

bastants anys i te lloc un cop cada trimestre. El tema d'aquesta trobada era "Pares i Fills", a la Hum de l'Evange­li i el 4rt Manament.

Els pares són honrats per nosaltres quan els estimem. 1 els pares són més bons pares quan estimen els seus fills. De vegades ens costa admetre la seva ajuda, pero necessitem la seva ma de protecció.

Previament, a l' Área de Formació Religiosa, cada alumne havia fet una redacció com a meditació sobre el te­ma. D' entre totes elles es van triar S per a ser llegides a l'Eucaristia del dia 24. L'acte resulta molt maco i emotiu. L'assistencia va estar molt nombrosa.

Publiquem aquí una de les redaccions llegides a la Missa:

" Tots sabem que el 4rt manament de la Llei de Déu diu "Honra al pare i a la mare". Pero tots nosaltres ho fem? Complim la Llei de Déu?

Els fills hem de fer un esfor~ per a compendre els pa­res, no enfadar-nos tant sovint per ximpleries que dessegui­da es solucionen. També hem de comprendre que els pares no poden estar tot el dia per a nosaltres.

Els pares volen sempre als seus fills i sempre ens aju­den tant com poden. Nosaltres els hi agra"im? Quan els pares ja són grans els donem les gracies pel passat?

Tothom, almenys algun cop, pensa en el passat: els pares són aquelles persones que t 'han ajudat en tot moment, sempr~ t'han donat un cop oe ma i t'han animal. Són les persones amb les que t'has comunicat més, que han patit amb tú les teves angoixes, que t'han donat remeis i t'han ajudat a fet-te gran .

Per aixo jo penso que hauriem de donar gracies a Déu i als nostres pares per tot el que han fet i fan per nosal­tres sempre pero avui més en aquesta diada familiar de Se."

Maria Cases. 8e. B

-'1

CATEQUESIS El pasado día 15 de Noviembre

empezamos las catequesis extraescola­res de 6.°, 7.° Y 8.° de E.O.B.

Las catequesis se imparten en grupos de 6 a 10 niños dirigidos por chicos de COU y exalumnos. A su vez el encargado de dirigir, coordinar y ayudar a todos, chicos y catequistas es el P. Jaume Cerda.

Los métodos utilizados son muy diversos, aunque nuestro principal ob­jetivo es llegar a conseguir una verda­dera confianza por parte de todos, gracias al diálogo, tanto de temas coti­dianos, como los que nos permitan acercarnos a conocer la persona de J e­sús.

Todos hemos empezado con mu­cha ilusión, y esperamos que esta vaya en aumento a medida que veamos un rendimiento positivo de nuestro traba-jo en común.

Beatriz Garre, COU B

TEATRE L'any passat amb l'obra de teatre

La importancia de llamarse Ernesto vam disfrutar molt. Per aixo, aquest any hem decidit mantenir la compan­yia de teatre i fer una nova obra, segu­rament sera Tres sombreros de copa de M. Mihura, pero ja amb un caire d'independencia, perque tant la inter­pretació, com la direcció, com el mon­tatge d'escenari seran solventats no­més per alumnes de 3.0' de BUP.

Esperem que tot vagi fon;a be i que sigui del gust de tothom.

La Companyia de Teatre de 3.0' BUP Adolf Rousaud

Per fi ... "ELS PASTORETS" Sí Senyors!! Per fi aquest Nadal

podrem tornar a veure "Els Pastorets". Pero aquest any ens tro­barem amb uns "Pastorets" molt es­pecials ... dones l'obra sera representa­da per alumnes de l'escola, nois i noies de 6.0 i 7.e d'E.O.B. exactament.

Amb un guió molt suggestiu i so­bre tot amb molta ilusió ens hem en­grescat per portar a terme aquest afer. No sé si ja havieu sentit parlar-n e pero per aixo us escric: per recordar-vos que us esterem esperant el dia 20 a les vuit del vespre amb molta emoció i... molts nervis!!!. Fins aviat.

Laia Baraldés.

CANTCORAL Si t'agrada taral.lejar, si disfrutes

cantant, si t'agrada poder reunir-te amb d'altres per a entonar can~ons en un ambient de jovent, alegre, de com­panyó, ets la persona que necessita la coral "Mestre Tomas" la coral del Col.legi Sto Ignasi.

Els seus components, alumnes, exalumnes, pares, professors, del col.legi i familiars, es reuneixen du­rant el curs escolar tots els dilluns de 22 a 23 h. al Col.legi St. Ignasi per a assajar can~ons sota la direcció del mestre Agustí Cohí Grau professor de música del col.legi.

Per prendre-hi part no s'ha de te­nir bona veu, n'hi ha pro u en saber en­tonar sense desafinar massa, o també saber seguir una can~ó amb acompan­yament de piano. La resta és bona vo­luntat i ganes de passar bé una estona cantant.

Et necessitem, dones aquests any hem t ingut per diversos' motius mol tes baixes.

A veure si ens animem, i no dei­xem mori aquest agrupament que ocu­pa o pot ocupar estones de lleure de tots pares i fills del col.legi. Fins el proper DILLUNS!

Coral Mestre Tomas

«Los alumnos de COU estamos preparando con ilusión nuestro viaje de fin de curso.

A fin de que los motivos económicos no priven a ningu­no, de nosotros de tan enrique­cedora experiencia, hemos orga­nizado el sorteo de un magnífico video valorado en 154.000,­Ptas.!!

Ya están a la venta los bole-tos .

Esperamos vuestra colabo-ración.

Oracias, COU

NOTI CAN BARBA

Salimos de la estación del metro de Sarria a las 9 menos 10, ya para CAN BARBA. Cogimos el metro to­dos en el mismo vagón y por supuesto en el mismo metro. Llegamos a Vall­doreix un poco acalorados pues hacia un poco de calor en el metro. Llegaba la hora de sudar. Nos preparábamos para ir a CAN BARBA. Media hora aproximadamente de andar y llegába­mos a la iglesia tan conocida por to­dos.

Almorzábamos en los bancos y bebíamos en la fuente todos juntos, al cabo de un rato estábamos preparados para andar. Unos veinte minutos y ya estábamos en CAN BARBA. Dejába­mos las mochilas y empezábamos a correr y jugar, pero una pitada del Sr. Frauca nos hizo parar y rápidamente venir para hacer la "Tutoría" al aire libre sobre una serie de temas y pre­guntas. La "tutoría" duró una hora aproximadame. Después de tener el "pandero" bien dormido organiza­mos un juego de palanca de niños en tres eliminatorias.

Al cabo de un rato jugamos al di­vertido juego de la cuerda que ya to­dos conoceis y por último a matar con una pelota. Ya un poco cansados y con bastante apetito nos disponiamos a empezar a comer los "bocatas", manzanas, etc., ... y después de disfru­tar comiendo, hablando, nos fuimos a jugar. Pero el "pro fe" antes de irnos nos dijo, cuando yo toque el pito, el primero que llegue recibirá un "crunch", el segundo, tercero, cuarto y quinto una chocolatina, iban llegan­do de uno en uno y el primero que lle­gó empezó a votar de alegría pero el "profe" dijo: Yo no acabé de deciros que era el primero por la cola y lógica­mente el último recibió el cruch, el ter­cero, cuarto y quinto una chocolatina.

Después de la alegria el "profe" nos dijo que empezáramos a recoger. Una vez recogido todo y cerrado nos disponíamos a volver por el mismo ca­mino que el de la ida. Una vez ya en la Iglesia descansamos, bebimos, juga­mos y charlamos. Después nos dirigía­mos a la estación de Valldoreix. Cogi­mos el metro, nos ibamos al "cole", pero el "profe" con unos veinticinco niños paró en la estación del pie de fu­nicular. Por lo contrario unos quince niños siguieron o pararon en la esta­ción de Sarria.

Ricardo Baixeras, 6e D

Ile 1 A R 1 SORTIDA DE COU

El dimecres 17 d' octubre varies seccions de cau varem fer una sorti­da d'inici de curs a diferents llocs: Can Barba, St. Miquel del Fai, St. Cugat ...

La secció B, amb l'especial col.la­boració del P. Muñoz, vam fer un di­nar a base de paella. Fins arribar al lloc de l'apat, vam recorrer Sant Cu­gat fent una gran Ginkama amb "difl­cils i arriscades" proves com "fer l'in­di" en una placa i amb la cara pinta-

LEXIA

jo SÓC " amic de I'OBELIX

A meitat del curs passat un grup de pares de l'escola LEXIA que recull un centenar de nens amb dificultats d' aprenentatge, van interessar-se per si els locals de St. Ignasi permetrien un eventual acolliment de les seves

da; netejar els vidres deis cotxes en un semafor (per cert, alguns van conse­guir propines i tot!); embolicar-nos com a momies ... Amb la paella agafa­rem noves forces per a fer un partit "mixte" en e\s camps de fútbol de la Casas Francesc Borja de Sant Cugat.

L'objectiu de convivencia va és­ser assolit: tothom participa en tot. Esperem que experiencies d'aquest ti­pus es repeteixin més sovint.

Alícia Adsenl, cau B

instal.lacions ara per ara en situació molt precaria.

La realitat és que la nostra escola no té "forats" per omplir, pero la idea d'afavorir una integració ens agrada­va a tots. Van seguir les converses i fi­nalment, escoltat el Consell de Centre, vam decidir iniciar una prova molt modesta: aquest curs hi ha una aula de LEXIA a St. Ignasi i intentem una senzilla integració en els camps que es vegi factible.

Un simpatic grupet d'onze nens i nenes a nivell de cinque es barregen als patis, la piscina, al menjador, als es­ports, a l'aula d'informatica . .. i aviat a la catequesi i a algunes sessions de plastica. La situació senzillament pri­vilegiada de la nostra escola en equi­paments i espai és una ajuda molt bo­na per a alumnes amb dificultats.

És aviat per a fer un judici i més per aventurar el futur pero sí es pot dir que en els mesos inicials el balanc és positiu. A tots ens preocupa ara la possible continuHat. .. i si la veiem fac­tible aquí a casa nostra . Hem fet un pas modest, podran seguir-ne d'al­tres?

19nasi Salat

CALENDARI D' ACTIVITATS NOVEMBRE

2-5e d'EGB Parc de l'Oreneta -Ir d'EGB passe pel.lícula "Peter Pan" -8e d'EGB Visita depuradora d'aigua (Secció A)

5-8e d'EGB Visita depuradora d'aigua (Secció B)

6-Junta AA.PP.FF. -8e d'EGB Visita depuradora d'aigua (Secció C)

7-Eucaristia 8e d'EGB -Recés 7e d'EGB Tibidabo

8-8e d'EGB Visita depuradora d'aigua (Secció D)

9-8e d'EGB Visita depuradora d'aigua (Secció E)

-2n de BUP Excursió a Vallgorguina

12-8e d'EGB Visita depuradora d'aigua (Secció F)

14-Catequesi extraescolar 6e d'EGB -Recés COU del 14 al 18 (P. Ginesta)

15-Inici Catequesi extraescolar 7e i 8e d'EGB

16-Recés 7e d'EGB Tibidabo

19-Concert Ir de BUP

20-Xerrada sobre les Missions a Bolívia P. Cabanac

21-Recés 2n BUP C a Manresa (del 21 al 23)

-Recés 3r BUP D-B (del 21 al 24) -Convivencies 2n Imatge i So.

22-8e d'EGB Teoria Atómica Molecular VIDEO (dies 22 i 23)

-Recés 7e d'EGB B Tibidabo -Recés 2n BUP B Palleja (del 22 al 24) -COU A-B Sortida a Besalú i rodalies (Ruta del Romanic)

23-6e d'EGB O Can Barba -Visita I'escola Sr. Amadeu Adell -3r d'EGB Sortida per Collcerola

24-Convivencia pares-professors-alumnes 8e d'EGB Eucaristia P. Sala

-Entrega Evangelis a 3r d'EGB -Inici Olimpíades 2n d'EGB.

26-2n de BUP Consell de Curs Delegats d'alumnes i Tutors

-Jornades sobre Informatica a Madrid (dies 26-27 i 28)

27-3r de BUP Visita Museu de la Ciencia -Celebració nens 3r i 4t d'EGB "dia del mestre"

-2n d'EGB Visita les Caves Codorniu

28-Recés 2n de BUP A (del 28 al 1) -Recés 3r de BUP C (del 28 al 1) -Convivencies 2n Administratiu

29-Convivencies 2n Electrónica

[1] ~ t!J ESPORTS ~ ~ ~ ANECDOTARIO DEPORTIVO

L as actividades deportivas no cesan, aunque creo que todavía se podrían aprovechar mejor las instalaciones

que tenemos el privilegio de disfrutar. Los peques de 2.0 de E.O.B. empiezan a hacer depor­

te en serio y montaron su Olimpiada el 24 de noviembre. También los alevines de primer año (5.0 de E.O.B.)

han hecho sus selecciones y comenzado los torneos prepara­torios para el próximo curso abrir fuego en los escolares.

Siguen y siguen los torneos inter-secciones del medio­día y las féminas de 8.0 ya han entrado en liza con el torneo de futbito, aunque la sección "D" ya ha tenido su primera lesionada ¡que te mejores Chelo!

Madrugadores han de ser los componentes de algún equipo cuando han de desplazarse a jugar algún partido a las "ocho de la madrugada del sábado"; aunque los que se llevan la medalla al mérito matutino son los más esforzados y menos reconocidos, me refiero (¡cómo no!) a los que prac­tican atletismo, que todos los sábados parten a las nueve de la mañana; bien a Serrahima, bien a Marbella (Poble Nou), bien a Cornellá, dependiendo del lugar de la competición.

En esta época del curso los cadetes en alguna ocasión siguen compitiendo a pesar de hallarse diezmados, debido a otras actividades más importantes y formativas. Eso si, no se piden aplazamientos y se sigue manteniendo el tipo.

A la fiesta oficial del día de la Inmaculada, hay que añadir la jornada de descanso del 9-2-85, entre la primera y segunda fase de los campeonatos.

y como cuando salga el presente número ya se habrá terminado la primera "vuelta", y a modo de aperitivo, ahí van unas clasificaciones: de las competiciones de fútbol:

En cadetes, van primeros en su grupo los equipos A, B y E y segundos los C, D y F.

En infantiles, los equipos A y D van primeros, el C segundo, el E cuarto y los B y F sextos.

En alevines, el A y el B van primeros y el C tercero.

por Alfredo Sánchez

LOS ALUMNOS DE 2.a ETAPA COLABORAN:

Infantil Fútbol La Farga "B" 2 - S. Ignacio "D" 3

Los dos equipos salimos a tope, con muchas ganas de ganar.

El S. Ignacio era líder de grupo con 6 puntos y quería mantener ese puesto.

A los 5 minutos aproximadamente, el equipo local, a la salida de un córner, marca el primer gol y único de este periodo; a continuación bastante aburrimiento .

Comenzó el segundo tiempo sin cambios, aunque nuestro equipo al poco, sustituyó al número 9, saliendo en su lugar el 12.

En una jugada de contra ataque se establece el pri­mer empate y como consecuencia del mismo aumenta la emoción y mejora el juego de ambos conjuntos.

Vuelve a adelantarse el equipo de casa, al aprovechar

un fallo en la cesión del libre a su portero, aunque nuestro equipo vuelve a empatar en jugada similar a la anterior.

Nuestro delantero centro marca el tercer gol elevan­do el balón por encima del portero que estaba algo adelanta­do.

Ya finalizando el encuentro, sale al terreno de juego el portero suplente.

Bruno Galindo y Jordi Grau

Pre-infantil femenino Basket S. Josep 24 - S. Ignasi 12 El sábado 24 de noviembre las pre-infantiles jugamos

un partido en el que nuestras adversarias nos doblaron en el tanteador, ello fue debido a que tenían una defensa muy buena y no podíamos desmarcarnos, y no porque fueran más altas. Si a todo ello añadimos que tenían un juego muy especial, gracias a la dirección de una jugadora estupenda que prácticamente era medio equipo, no hace falta añadir nada más.

En resumen, que nos apalizaron, y de tres partidos que hemos jugado, hemos perdido dos. Esperemos a ver que ocurre en el próximo.

la Raventós

Infantil Hockey Balmes 1 - S. Ignacio 4

El viernes día 23 nos trasladamos al campo del Bal­mes para jugar a las 7,45.

Ya íbamos advertidos por nuestro entrenador de que la pista era pequeña y que por lo tanto hiciésemos un regate y chutásemos a pu(!rta.

Al comienzo del partido, el árbitro, que lo es de pro­fesionales, advirtió al entrenador que no hablara, y fue tan riguroso que nos pitó tres técnicas.

Al finalizar la primera parte ganábamos 0-2, pero al comienzo de la segunda, nos hicieron tal presing que llega­ron a marcar el tanto del honor, aunque poco les duró la alegría puesto que al cabo de tres minutos metimos el terce­ro y faltando poco para el final, el cuarto.

Tras este partido vamos primeros y nos ha dicho el entrenador que hemos de ser campeones de Catalunya.

Víctor Maciá

EQUIPO INFANTIL B DE HOCKEY

Entrenador: Ribas Jugadores en pie: Ignacio Pujadas, Raúl Cabré, Román Margarit, Javier Rodriguez

en cuclillas: Ignacio Vilarasau, Joaquin Rodriguez, Marcos Comas.

INSTITUT POLITECNIC DE F. P.

PUNTO DE PARTIDA En recientes estudios publicados por diferentes insti­

tuciones sociales acerca de la inserción de los jóvenes en nuestra sociedad, algunos pedagogos y sociólogos han situa­do como uno de los principales problemas de tal inserción en la disfunción que. crea a ciertos jóvenes el nivel de exigen­cia que la sociedad le demanda en su actividad académica y el pobre reconocimiento que, a menudo, esta misma socie­dad le dispensa a los buenos resultados escolares.

La sociedad escolar denuncia, en ocasiones, que los educadores prestan mayor atención a aquellos alumnos que, por su especial disponibilidad y su facilidad para los estu­dios que realizan, obtienen buenos resultados académicos; olvidándose, por el contrario, que es aquel alumno que no rinde el fruto deseado (que a menudo no coincide con el po­sible) el que requiere mayor atención por parte de los educa­dores.

Lo realmente sorprendente, y lo que estos estudios y nuestras propia experiencia ponen en evidencia, es que la misma sociedad escolar (sobre todo la familia) ignora el es­fuerzo que algunos alumnos (precisamente los menos dota­dos) realizan para la obtención de unos resultados que si bien objetivamente no se acercan al esfuerzo competitivo que nuestra sociedad demanda, sí son el camino para una maduración personal que puede proyectar su personalidad más allá de sus propios conocimientos y que, a la larga, se unifica en el campo profesional de tal modo que se hace muy difícil, en ocasiones, separar cuál de los dos campos lle­vó a este resultado.

Los esfuerzos que padres y profesores hagamos en el camino hacia el reconocimiento del progreso de nuestro hijos/alumnos (cosa que no significa ocultarles la realidad) sólo puede traernos resultados positivos para ellos, a la par que nos hace madurar también a nosotros. Y esta realidad se hace especialmente válida cuando no realizan los estudios que nosotros habíamos soñado para ellos.

CURSET DE VIDEO Del 19 al 22 de novembre, per la tarda, aprofitant la

setmana d'examens de segon grau, hem tingut un curset cíe video aplicat a l'ensenyament, dirigit per en Paco Gea, de TVE, i l' Alfonso Reyes, el nostre especialista en la materia. Un bon nombre de professors de la F.P. han participat com a alumnes. Les primeres sessions varen ser teoriques sobre imatges, composició, moviment de la camera, paper del so

Awi rAtlUltlÉ. O'E lA <X~viR1IJbC;Ó MEltUAl1ill'S fA ~L u)¡).ic. i <..n Tillft: PehAluf~\ )JUALb,l.,RI. ll..o\.

I<!R.o~ s'HAAI Vf,W( b L(l. GC?-4A1l. MUL'fiJlb"o,AJlX.~ Cl'VE '----_--:.:.:, .... ---

i deis silencis, etc. Aquesta primera part va quedar comple­mentada amb la practica, per part deis assistents, del fun­cionament de la camera.

Una segona part va consistir en la metodologia per l'elaboració d'unitats didactiques audiovisuals, que varem concretar amb la gravació d'un programa d'en Pere Granja sobre la utilització del tester per medir resistencia i un altra d'en Luis Irazusta, sobre la manera de veure l'arquitectura.

Sembla mentida el temps que porta la preparació d'una gravació. Buscar la il.luminació convenient amb els mitjants disponibles -sempre hi ha alguna cosa que falla-, l'escenari més adequat a cada cas i fins i tot la indu­mentaria dels protagonistes. En Pere Granja el varem haver de disfressar amb l'americana del veí.

Potser no utilitzarem a les c1asses aquestes grava­cions, fetes purament com a practiques docents, pero penso que els assistents ens atreveiríem ja a medir resistencies i po­drem entendre millor els quadres de Dalí i Picaso. 1 no sé si en endavant serem més benevolents o més crítics amb els programes de la TV.

, CONVIVENCIES

Els dies 21, 28 i 29 de novembre, varem anar al Casal Borja de Sant Cugat del Valles amb els segons cursos de les diferents branques, Imatge i So, Administratiu i Electroni­ca per tenir la primera convivencia d'aquest curso El tema de la mateixa era "trobar-se". De trobar-nos, prou que ens hi varem trobar tots i ben a gust. Quan es deixa de banda la dialectica professor-alumne, resulta molt ric el contacte per­sonal i es canvien les "etiquetes" que moltes vegades arros­seguem durant el curSo Es fon;a interessant veure la iniciati­va i la col.laboració deis alumnes i com es desenpelleguen per fer una breu representació -el que tecnicament en diem un "rol-playing"- amb el que es pot coneixer millor la ma­nera de ser de cadascun. En definitiva, un dia d'activitat es­colar ben diferent de la rutina de sis hores de c1asse.

CONCERT DE NADAL Com ja va sent tradicional a la F.P., també aquest

any hem comen9at a assajar el Concert de Nadal, que els de segon curs ofereixen als alumnes de primer curso El senyor Cohí s'hi desespera, i amb raó, pero al final sempre ens en sortim. Esperem que aquest any passi el mateix. Ja us ho di­rem en el proper número.

CONTACTE (ve de la primera plana) UNA ESTRELLA 1 UN NEN

El passat dia 10 d'octubre es va cele­brar el Consell de Centre, s'han incorporat pels pares de família, els matrimonis Romagosa-Torralva i Francesc-Herralde substituint als matrimonis Puig-Abós i Montilla-Santos, a vosaltres, Josep i M.a

Gloria, José Antonio i Elena, gracies per la vostra col.laboració i servei.

Dins la Junta estem pendents del que passa a les diferents etapes del col.legi, a la catequesi, a les comissions i com no, estem preocupats per a resoldre el més positiva­ment possible el tema conflictiu de I'esport escolar, tenim alguns pares descontents i aixó no pot ser, amb una mica de temps i la col.laboració de tots i pensant que no te­nim de resoldre e! problema de cadascú si­nó el general, tractarem amb les trobades necessaries resoldre aquest assumpte.

Crec que poden faltar, en aquest infor­me, les paraules dites pel P. Salat en la pri­mera reunió de la Junta de l' Associació, "Busquem una línia de senzillesa, d'auste­ritat. Una línia on no domini la improvisa­ció, lograr I'objectiu és una mica feina de tots, i aixó només ho aconseguirem amb un esperit de servei' als altres i sobretot jugant net" Creiem que aquestes paraules merei­xen una bona meditació per part de tots.

Una vegada passades les informatives ja tothom esta en marxa, sapigueu que els alumnes de Ir i 2n EGB en un 600/0 faran alguna cosa d'informatica, i a 5e d'EGB la informatica sera comú a tots els alumnes. Tenim una nova psicóloga, es tracta de la Sra. M. Ange!es Garcia, incorporada aquest any al col.legi. Tenim també 11 alumnes de I'escola Lexia, s'han integrat molt bé, gracies al bon acolliment per part de tothom. Esta previst un reciclatge per al professorat per tal d'estar al dia en materia d'ensenyament.

Acabem ja i demanarÍem que si algun PP.FF. vol emprendre la tasca de portar la Pastoral per als pares estem disposats a ajudar-los. Volem també recordar-vos que "Diálogo de Padres" esta obert a tots els qui hi vulguin participar, és una tasca bo­nica i de formació.

Volem al acabar donar la benvinguda als matrimonis Bassas-Vila Ir EGB, Vallbona-Muñoz 6e EGB, Navarro-Rugall Ir BUP, Baurier-Trias, 2n BUP, Deu­AIsius COU i Soler-Aguilar de Cultura.

S'acosta el Nadal, mitjancant aquestes línies que ens brinda A UNA, us desitgem

BON NADAL A TOTHOM!

J osep i Matilde Presidents Associació PP.FF.

L es persones vivim sempre esperant coses i aconteixements. És ben cu­

riós, peró sempre estem penjats del de­ma, com si I'espera d'alguna cosa fos la sang que alimenta fins la més petita de les nos tres cel.lules.

El diccionari de les nostres esperes té mil planes. Esperem una festa, un sant, un aniversari, sortir d'una malaltia, cu­rar, fer bé uns examens, les vacances, es­perem disfrutar, passar-ho bé, tenir ener­gies, guanyar més, canviar de cotxe, tenir més amics, quedar bé ... 1 quantes més n'hauriem d'afegir.

Vivim oberts al dema i ningú ' sera capac d'inventar les ulleres que matin el sol de les nostres esperes il.lusionades. L'anhel i el desig comporten una felicitat més gran que el mateix goig de posseir alió que esperem. No esperar res és ja la mort .

L' Advent és e! temps de l'espera i tota la nostra vida és un advent. Quan deixem d'esperar és perque ja tenim Déu cara a cara. Eternitat és sinónim de posseir i d'estimar.

Que esperem de Déu? Aquesta pre­gunta té tantes res postes com persones i tots I'hauriem de saber contestar. Hauria

TI!, PI!, NYOC!, MEC!. ..

HOLA, SÓC ZEEP 007 EL ROBOT INFORMÁTIC.He vingut corrent, veig que he arribat a temps. M'han enviat e!s nens de primer cicle per seguir explicant­vos que fem a classe.

No us cregueu pas que, a classe, puc substituir "al profe" . Que més voldria jo! Ells no ,em deixen. Sabeu? ... Tampoc vo­len que sigui una assignatura més No!.

A mi m'utilitzen com una eina més de classe, com si fos una pissarra o un guix .

Aixó em fa molt felic.

Encara em quedo més meravellat quan veig que gracies a mi, faig desenvolupar una lógica, que és la que ajuda en les mate­ries de classe com: matematiques, llenguat­ge i altres com plastica i fins i tots gimnasti­ca.

Tot aixó ho fem d'una manera molt di­vertida. EIs nens juguen amb mi. Us pre­guntareu. Com són les regles d'aquest joc?

Doncs, jo he d'obeir les ordres donades per cadascun deIs nens o nenes. Com po­deu veure tota la feina la fan ells.

És un dialeg entre e!s nens i jo, per arri­bar a realitzar una tasca que hem assenya­lat abans. '

DON NADAL

de ser e!llumet ences a I'arbre de Nada!. Jo espero una estrella i un Nen. A ca­

da Nadal espero una estrella i un Nen. Peró sempre tenen diferent color, mai són iguals. Aquest any espero una estre­lla amb els colors de la pau que ofegui d'una vegada per totes I'odi, la venjanca, la violencia, tota agressivitat, la trampa i la empenta per a pujar més que els altres. He escrit als Reis demanant aquesta es­trella . L'hauran de portar de molt lluny. Peró ells també venen de molt lluny. Goig i il.lusió de construir un món en pau, a on tothom sigui de debó germa de tothom. Crec que també haura d'haver demanat la forca que mati tot desanim, l' oli nou per a encendre les meves torxes i que junt a les de tothom dibuixin al ce! el colom de la Pau.

També espero un Nen. Tots esperem un Nen i per aixó fem una cova amb un ase i un bou. Hi posem molsa i farina, paper de plata i cantem una caneó: "ja és nat el Déu Infant, fill de Maria ... " Cada dia voldria esperar el mateix Nen. No em conformo amb una nit de Desembre.

Sempre val la pena esperar una estre­lla i un Nen.

LluísTó

Segur que penseu que esta "xupat", que és molt faci!. Doncs no tant NOOO! Primer necessitem un vocabulari per poder-nos entendre. Amb els petits ho fem amb signes, aixÍ e! dialeg és més ciar. A se­gon ja podem utilitzar frases, ja que la lec­tura quasi la tenim dominada. Amb aquest vocabulari ja podem formar les ordres o instruccions, aquestes poden estar equivo­cades, aquÍ és on em dono unes "pataca­des" . . . Aquests errors no són pas negatius, i les patacades no són gaire fortes. Els nens de seguida rectifiquen lesinstruccions, i així, poden continuar fins que arribem a completar el procediment, i conseguir el nostre objectiu.

He arribat, a la fi del meu procediment.

JA NO ESTIC PROGRAMAT PER A DIR RES MES

ZEEP007

* * * ~ Ha mort la mare de I'alumne An-

tonio Guiral (Ir. de BUP) E.p.d.

CONSELL DE REDA CCIÓ

El Consell de Redacció esta format pels matrimonis Gibert-Pibernat, Pé­rez Planella, Comas-Cano, Cumellas­Conde, els professors Luis Manzanal, Guillermo Mora, Esther Iglesias, Car­Ies Porlabella, Ignasi Salal, Alfredo Sánchez (redactor esportiu) i els alum­nes Alicia Adsera (COU) i Adolfo Rousaud, 3. o BUP

Revista A UNA. Col.legi St. Ignasi. Carrasco i Forminguera, 32 08017 Barcelona. L-________________________ ~

> .. o o

... z a: .. .,