DIJOUS · 7 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15173 - AVUI / Any XLI. Núm. 14043 - EL PUNT

1,20€

1409

43-1

2185

48L

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

Els veïns persisteixen, cada vespre, en les mobilitzacions per denunciar la sentència dictada pel Suprem ■ ORIOL DURAN

Veïns de Sant Andreu i Nou Barris tallen, des de fa 24 dies, una deles artèries de Barcelona per reclamar la llibertat dels presos polítics

Protesta Meridiana

NACIONAL P6,7

Pedro Sánchez esvanta de controlarla fiscalia generalAbans del judici de l’1-0, tant ell comdiversos membres del seu governhavien negat que poguessin influir-hi

NACIONAL P11

Acusen els set CDRpresos de volerassaltar el ParlamentEl sumari de l’Audiencia Nacional parla de“cèl·lules” i manté que ideaven una accióper respondre a la sentència de l’1-O

Ionquis de la virtualitatEls videojocs són el centre de la vida d’alguns joves,fins al punt de convertir-se en una addicció

El territori vol controlarel tancament del Castor

Nacional P15

Nacional P13

Pèrdues milionàriesper la riuada a la Conca

REINCIDENT · El Regne Unitclava una altra clatellada a PabloLlarena en rebutjar l’euroordrecursada contra Clara Ponsatí

REACCIÓ · Les autoritatspolicials britàniques hi troben afaltar informació, mentre Ponsatírecorda que cal ser prudents

P8

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 2019

n el desè aniver-sari dels premis

de la Fundació Prince-sa de Girona –abansPríncep de Girona– esconstata el fracàs es-

trepitós de la fenomenal campanya demàrqueting que es va posar en marxaara fa deu anys per despertar la sim-patia dels catalans envers la casa reial.Seria del gènere imbècil negar la con-tribució que la reial fundació ha fet enaquesta dècada a la promoció del ta-lent juvenil i que ha destinat recursosimportants a programes amb beneficidels joves. Només aquest any, 2,8 mi-lions d’euros, segons consta en el seuweb oficial. Ara bé, el fracàs del granobjectiu de l’operació, el que no constaper escrit, ha estat colossal. Encara so-ta el regnat de Joan Carles I, el 10 demarç del 2009, els aleshores príncepsd’Astúries, Felip i Letícia, es retratavena La Zarzuela amb els impulsors de laFundació Príncep de Girona. Era el tretde sortida públic d’una maniobra quefeia mesos que s’havia anat bastint ales tramoies del poder econòmic i polí-

tic. Ja amortitzat aleshores l’emèrit, estractava que Girona fos la pista d’ater-ratge a Catalunya d’una “nova” monar-quia, moderna, implicada en el teixitsocial, encarnada en la figura de Felip“el preparat”. Era l’any de la primeraconsulta sobiranista a Arenys de Munt.Deu anys després, la família reial ha decelebrar l’aniversari de la fundació enuna Barcelona presa per la policia, enbona part pel discurs del 3 d’octubredel 2017 en què Felip VI va avalar labrutalitat policial de l’1-O, la imminentaplicació del 155 i, al capdavall, la pre-só, l’exili i la repressió com a respostaal referèndum en què vam votar mésde dos milions de catalans. Votar mas-sivament aquest diumenge opcions re-publicanes és la forma més democrà-tica –i hauria de ser la menys traumà-tica, tot i que ja hem vist que això maise sap– per mostrar el rebuig a la mo-narquia en aquesta Catalunya en quèno hi haurien de tenir cabuda ni la vio-lència d’estat ni la intolerància de quirebutja les urnes sense haver-se sot-mès al seu escrutini i de qui no ha retutcomptes davant de ningú.

E

Keep calmEmili Gispert

Aniversarid’un fracàs

A Catalunya no hi hauria detenir cabuda la intolerànciade qui rebutja les urnessense haver estat sotmès alseu escrutini

assen coses sorprenents. Uncop recuperat de l’entrebanc desalut que m’ha mantingut uns

dies a l’hospital, recupero la rutinadiària anant a la terrassa del bar aprendre un cafè, parar el sol –ha re-frescat– i llegir el diari, quan sem’acosta un senyor que em diu: “Noens coneixem; soc el que subministra-va la llenya al seu amic Jaume.” Elmeu amic Jaume, mort farà aviat tresanys, tenia a casa una llar de foc mag-nífica. Algun cop m’havia comentatque qui li servia la llenya que l’alimen-tava era un home trempat de bonaconversa. Ara el tenia al davant. “Sem-pre porto al cotxe un llibre que li vulldeixar, no donar.” Aquest home deuser de Premià de Mar, que és on viviaen Jaume. Potser de Vilassar de Dalt.Els dos pobles són pròxims a Mataró,però la possibilitat de trobar-nos ell ijo és remota. ¿I porta sempre al cotxeun llibre per deixar-me si la coincidèn-cia es produeix? “El tinc al pàrquing,el vaig a buscar.” És un llibre de JoanComorera, l’històric dirigent delPSUC, del qual no havia sentit parlarmai. Es titula L’Avi, llibre de l’escola i

P

de la llar. Conté il·lustracions de Mi-quel Utrillo. L’edició és del 1935. Ven-tura Gassol signa el pròleg. Llibre ipròleg van ser escrits a la presó on vananar a parar tots els membres del go-vern de Lluís Companys quan la Gene-ralitat va ser suspesa durant la Repú-blica. “Li deixo el meu nom i telèfon;quan l’hagi llegit, em truca i l’hi passa-ré a buscar.” Vaig ocupar la tarda lle-gint-lo, ja pot passar. En Jordi i la Nurisón dos adolescents. El que no apre-nen a l’escola que ha patrocinat la Ge-neralitat queda completat pels ense-nyaments del seu avi. Són contes re-publicans com els de Josep M. Folch i

Torres, però més proletaris. L’educa-ció ens salvarà. Fe cega en la formaciódels nens. Un any després de publicatel llibre va esclatar la guerra. ¿Hi vaanar en Jordi, un moment o altre?Què devien pensar ell i la Nuri de labarbàrie? ¿Que no havien anat a esco-la, que no tenien un avi, els responsa-bles de la conflagració fratricida?

Enllestit el llibre, al vespre vaig mi-rar el debat electoral de TV3. Aquestssenyors i senyores han anat a bonesescoles. Molts han passat per la uni-versitat. Han optat per la noble profes-sió de polítics. Amb aquests antece-dents, tant els costa discernir entreun problema polític d’un de policial? Iels altres: han de repetir sempre elmateix temari que ens té encallats? Lalletra no els entra ni amb sang, mèto-de descartat per Joan Comorera.

La història de Comorera és sabuda.Després de la guerra es va exiliar. Vaintentar recompondre el PSUC. Elsseus companys de partit el van repu-diar i expulsar ignominiosament. Vatornar. Va ser detingut. Morí al penalde Burgos el 1958. Entre els que l’ha-vien repudiat es trobava la pròpia filla.

“L’històricdirigent del PSUC vapublicar un llibreeducatiu

Vuits i nous

L’avi de Joan ComoreraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 2019

L’Estat espanyol continuaavançant en la seva bunque-

rització davant el repte que li plante-ja el procés sobiranista a Catalunya.Si abans era amb el govern del PP,ara ho és amb el govern del PSOE,que utilitza indiscriminadament elTribunal Constitucional per prohibirdebats al Parlament o anul·lar plansde govern, que anuncia una reformadel Codi Penal per convertir en delic-te l’organització de referèndums, oque promulga un decret llei de “se-guretat digital”, en virtut del qual l’ex-ecutiu podrà, entre altres coses, tan-car llocs web, aplicacions, xarxes so-cials i altres serveis digitals de formaunilateral quan consideri que podenafectar l’“ordre públic”.

El govern espanyol aplica criterisde justícia preventiva per, d’una ban-da, posar una camisa de força al go-vern català, amputant la seva capa-citat de desenvolupament i progrésdigital; i d’altra banda, per posar set-ge a la capacitat de mobilització delsdiferents moviments de protestacontra la sentència del Tribunal Su-prem, com ara el Tsunami Democrà-tic, que utilitzen la xarxa per autoor-ganitzar-se i fer arribar als seus cen-tenars de milers de seguidors la con-vocatòria d’accions de protesta.

Diverses veus han qüestionatja la constitucionalitat d’aquestesnoves atribucions del govern i tambéla seva inadequació a la legislacióeuropea. Bloquejar l’accés a les xar-xes és una mesura versemblant enrègims dictatorials com ara la Xina,Rússia o Turquia, però no en una de-mocràcia occidental. Tanmateix, elnou decret llei és un pas més en laderiva autoritària que ha evidenciatl’Estat espanyol des de fa molts me-sos. Una deriva marcada per tot unseguit de mesures pensades per re-primir l’independentisme, que enrealitat està retallant drets i llibertatsprotegits per la mateixa Constitució imalversant l’estat de dret i la demo-cràcia espanyoles.

Tsunamiautoritari

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Museu Picasso reconstrueix en una exposiciótitulada Pablo Picasso, Paul Éluard, una amistatsublim la forta relació d’amistat entre l’artista i elpoeta surrealista (Paul Éluard), que és qui li vadespertar la consciència política. Una altra visiódel gran pintor que es pot veure fins al 15 de març.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS

Un altre Picasso

El president ara reconeix que la fiscalia actua a indi-cació del govern per perseguir Puigdemont; la ma-teixa fiscalia que va construir el fals relat de l’1-O queha motivat una sentència de 100 anys de presó perals líders independentistes; la mateixa que ara per-segueix la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

-+=

-+=

Toc de crostó electoralDonald Trump

Caretes foraPedro Sánchez

-+=

Malén Gual

Les eleccions locals en un grapat d’estats i la incon-testable victòria del Partit Demòcrata en estats claucom Virgínia i Kentucky són un cop dur a la figura delpresident sota els efectes del procés d’impea-chment, que domina la política nord-americana anomés un any de les presidencials del 2020.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

CONSERVADORA DEL MUSEU PICASSO

quests dies, ningú se salva. Uns,els que es consideraven els méspurs, ja que tenien el president

legítim a les seves files, són els quehan pactat amb el PSC a la Diputacióde Barcelona facilitant que aquesta co-menci a passar factura a alguns que esvan posar al costat de l’independentis-me. Els altres, més enllà de les erradesdeclaratives del seu cap de llista, sónacusats de pactistes (o de traïdors, pa-raula que jo no usaré mai contra algú,qui sigui, que va treballar, amb més omenys encert, per l’1-O) perquè cer-quen una pista d’aterratge, cosa quetambé, per cert, fan els primers. I delstercers, què en diuen? Doncs que mais’han posicionat en primera línia, quefan partidisme perquè esperen el seumoment sense mullar-se gaire. Ah, i,òbviament, tots ens van enganyar l’oc-tubre del 2017 perquè no hi havia capestructura d’estat preparada i tot esfiava a l’estratègia errònia de forçar

A “És comprensibleel descontentamentamb els partits, peròcal seguir guanyanttotes les eleccions

l’Estat espanyol a un pacte. Per analit-zar cadascun d’aquests punts necessi-taria un diari, més que un articled’opinió, i ja els avanço que no esticgaire d’acord amb cap dels argumentsque ens porten al “no cal votar en uneseleccions espanyoles”. Això sí, els ad-metria que les contradiccions són, enalguns casos, sagnants, fruit del pecat

original: no haver pactat una estratè-gia comuna, que no llistes comunes,post-1-O i, sobretot, post-27-O.

Ara, què més desestabilitzadorper a l’Estat espanyol que un diputatindependentista? Que una victòria in-dependentista? Que els diputats, delstres grups, siguin claus per a la futuragovernabilitat de l’Estat? Aquesta ésuna batalla a llarg termini. Em sapgreu però no existeix, en sentit estric-te, el mandat de l’1-O. Despertem-nos,sisplau. I treballem, en tots els àm-bits, per continuar avançant cap al’objectiu, encara que aquest sigui decara a la propera generació, i no lanostra. I en aquesta guerra guanya-rem una batalla, segurament no defi-nitiva però sí important, sobretoten el marc internacional, si conti-nuem imposant-nos en totes les elec-cions i si aconseguim superar el 51%dels vots. Diumenge, no badem, senseexcuses.

El 10-N, sense excusesJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Sense valorafegit

iuen els experts que els debats electorals venen aser l’etapa reina de les campanyes, el moment clau

per influir en el vot dels indecisos. Dubto que aquestefecte màgic es produís en el que vam veure dimecres ala nit a TV3. Ja veníem escalfats de dilluns, d’un altredebat al plató de RTVE ple d’anomalies, amb unaextrema dreta normalitzada fent brillar la seva retòricaxenòfoba i masclista sense que ningú li fes ombra(només un resistent Pablo Iglesias), amb una absènciaescandalosa de dones candidates i un president de

govern menyspreant la separacióde poders i prometent el cap dePuigdemont com si fos un trofeu decaça. Del de TV3 tampoc se’n potdir gran cosa. Uns candidatsabonats al retret permanent sensecap proposta constructiva iesquivant les respostes que dedebò interessen a l’audiència.

Quedaria el recurs de seguir el debat com un espectacled’habilitats dialèctiques, d’intercanvi d’arguments, decontrast d’idees... Era esperar massa d’uns candidatsque, llevat d’unes poques excepcions, es van deixarendur per l’altivesa, les provocacions i, sí, per què nodir-ho, per la mala educació. El dubte que neguiteja ésque si, en aquest gran mercat del vot, el debat no aportacap valor afegit, si en lloc d’ajudar a formar criterinomés atia passions inútils, si no serveix ni tan sols perentretenir, el problema potser no és el format, és que nohi ha bon gènere per vendre.

D

Els debatselectorals noserveixen niper formarcriteri ni perentretenir

http://epa.cat/c/uzqgmv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Tribunal Suprem es fa enrerei obliga els clients a pagarl’impost sobre les hipoteques.La decisió es pren per 15 vots afavor i 13 en contra.

10anys

20anys

Els partits polítics van signarl’any 2001 un pacte sobretransparència, però despréshan continuat en la mateixalínia de despeses electorals.

Joan Pau II tanca el sínode debisbes de l’Àsia amb unacondemna contra el turismesexual i la pederàstia, recollidaen l’exhortació postsinodal.

Guanya la banca Pacte incomplert Turisme sexualTal diacomavui fa...

ls espanyols nosón conscients

de què s’hi estan ju-gant. Tot el que siguianar contra Catalu-nya, el catalanisme i

l’independentisme ja els està bé. Peròno s’adonen que, amb el que s’estàplantejant a l’àmbit de l’executiu i delscandidats a les eleccions, ells tambélleparan. Una mostra d’aquesta in-consciència és el decret llei que ja haaprovat el govern en funcions i quepermet que l’Estat tanqui webs, aplica-cions i tot el que tingui a veure amb elmón digital si considera que afectenl’ordre públic i la seguretat. I tot senseabsolutament cap manament judicial.Els experts ja han posat el crit al cel.No és un 155 digital. És un cop d’estat(un altre) a la llibertat d’expressió i alsdrets ciutadans. Una bestiesa. Si nom’agrada el que publiques, ho censu-ro. Aquest és el fons de tot plegat. Ex-actament el mateix que passa a Rús-sia, Turquia i la Xina. A aquells païsosels informatius espanyols cada copque poden els donen una plantofada

perquè són poc democràtics, però sónincapaços de veure –o si més no dedenunciar– què passa a casa seva.

En el fons, ja els està bé. O és quehan vist algun candidat dels que estanara a l’oposició queixar-se d’aquestainiciativa? Ells estan més preocupatsper les coses que realment importen.Com ara treure llaços grocs que elstreballadors de TV3 posen a casa seva.És el que va fer dimarts la impresenta-ble candidata del PP, Cayetana Álvarezde Toledo, en presentar-se a les instal-lacions de la televisió. S’imaginen queconvida algú a casa i que com que no liagrada la decoració la treu? I si tu tra-guessis una bandera espanyola, quèdiria la maleducada de la Cayetana? Aldebat de TV3 no van dir ni una sola pa-raula de la iniciativa de Sánchez percoartar les llibertats digitals. Ni una. Ies podrien citar iniciatives similars en-caminades a desestructurar l’indepen-dentisme. Perquè les reformes legisla-tives que s’estan proposant no afectennomés Catalunya. Afecten tots els es-panyols. I no se n’adonen.

E

Full de rutaDavid Brugué

Rússia, Xinai Espanya

Les reformes legislativesque s’estan proposant noafecten només Catalunya.Afecten tots els espanyols. Ino se n’adonen

es persones senzilles i honestesnecessitem idees “clares”, que novol pas dir “simples”. Sabem bé

que, quan hi ha un “conflicte” –és a dir,més que no pas un simple “problema”tècnic–, un contrast entre persones ogrups, convé seguir un protocol: pri-mer, afavorir un diàleg sincer, directe iètic; si falla, cercar algun “mediador”,conegut i acceptat per ambdues parts,que acosti a una solució digna i possi-ble, i, si això fes llufa també, anar a unjutge.

ELS JUTGES HAN ESDEVINGUT com uns“déus mortals”, són el darrer límit per adirimir contrastos. Si fossin inics se-rien la vergonya més gran de l’Estat, elsprincipals culpables del mal que gene-rin. La qüestionada Constitución Es-pañola proclama que la justícia emanadel poble i és administrada, en nom delrei, pels jutges i magistrats, els qualshaurien de ser independents, inamovi-bles i responsables (art. 117). Ara bé, joem pregunto: potser alguns els han in-flat massa, i ara es creuen “intoca-bles”?

L Un mal jutge és ben pitjor que el pitjorgovernant. No ho dic només jo, Déume’n guardi: ho trobo a força llocs de laBíblia. Per exemple, a l’Eclesiàstic(7,6) es recomana: “No busquis d’esde-venir jutge, si no ets prou fort per a aba-tre la injustícia, no sigui que t’intimidiun poderós i posis en perill la teva recti-tud.” És saviesa eterna.

CAL SER COMPRENSIUS: un jovenet eixe-rit es gradua en dret, passa alguna opo-sició i es planteja “fer carrera”. Com?:mirant quin vent bufa. Alguns contro-len –aquí i a la Xina– els òrgans de se-lecció: gent d’ordre, conservadors, es-panyolistes. Som-hi! Te’n surts: entreamics, la cosa rutlla. Feu un estudi,centrat en els càrrecs superiors delsdarrers 40 anys. El seu codi deontolò-gic, Principis d’ètica judicial (CGPJ,2016), recull la imparcialitat, la inte-gritat, el respecte de la dignitat huma-na, etc. Tot “supermaco”. Ara bé, ja alpreàmbul trobem dues idees estra-nyes: (a) Cal anar amb compte amb “to-tes aquelles circumstàncies en què pu-gui estar en qüestió la confiança públi-

ca en la justícia”; i (b) podeu fer de tot jaque “res té a veure el règim disciplinariamb l’ètica judicial”. No els sembla for-tíssim? El codi no obliga, és “d’estrictavoluntarietat i absència de responsabi-litat legal, al contrari de la disciplina[...], amb conseqüències jurídiques”.Els jutges només són imputables perproves de suborn, prevaricació, etc.Encara sort, oi? Deduïm que si s’és tèc-nicament perfecte aleshores la justíciao la veritat esdevenen accidentals. Da-vant tants atacs sistemàtics, per raonspolítiques, de “professionals de la de-núncia judicial”, el joc està fet. Jo no di-ria mai –està prohibit imaginar-ho–que són corruptes; sí que dic que me’lshan fet “déus”.

LA JUSTÍCIA tracta de persones i vides,no ha de ser una longa manus de leselits: això la faria injusta. A Espanyacreix una nova Inquisició, que alliberao engarjola qui vol, manades o políticselectes, vailets o dissidents. Ens ado-nem que la democràcia espanyola – i laseparació de poders –està ben malalto-na.

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia a l’institut Carles Rahola. @xserra

Jutges, inics?Tribuna

Eleccions generals10-N: no oblideml’emergència socialb Estem veient la majoria depolítics –i de mitjans de co-municació– parlant, sobre-tot, del conflicte amb Catalu-nya. Sense negar-ne la im-portància, voldria recordarque amb el que votemaquest 10-N es decidirà sis’anul·la o no la reforma la-boral que tant ha retallat elsdrets dels treballadors; si elsmunicipis podran controlarl’augment dels lloguers o se-guiran en el “lliure mercat”;si les pensions s’apugen no-més el 0,25% com va apro-var el PP i encara és vigent;si s’exigeix als bancs que re-tornin els 60.000 milionsd’euros del seu rescat o elshi regalem; si es deroguen al-tres lleis del PP com la d’edu-cació –Lomce– o la mordas-sa o les desgravacions fis-cals; si hi haurà recursos perprotegir les dones que de-

nuncien maltractaments; sila llei de la dependència fi-nalment tindrà recursos oseguirà essent un brindis alsol; si hi haurà un pla de xoccontra la pobresa o deixaremque vagi augmentant... I espodria seguir amb moltsmés exemples. Cal parlar deCatalunya, evidentment, pe-rò per proposar solucions,no per aguditzar la confron-tació –com fa la majoria– iaixí, excitant els sentiments,amagar les responsabilitatspolítiques en tants i tants te-mes també importants. Mol-ta gent es sorprendria de sa-ber que en força temesd’aquests, els que ara s’en-fronten pel tema nacional, enel seu moment van votarigual, perquè ideològicamentestan molt a prop. Si us plau,tinguem-ho en compte quanagafem la papereta diumen-ge i pensem en l’emergènciasocial que no para de créixer.XAVIER RIU SALABarcelona

Eleccions 10-Nb A Catalunya i Espanya lesopcions polítiques estan en-frontades a tots els nivells, ésun moment molt delicat. Es-tan enfrontades entre blocs: aCatalunya, els independentis-tes i els unionistes; a Espanya,les anomenades esquerres idretes, i dins dels mateixosblocs, el diàleg i el consenssón inexistents, ni se’ls espe-ra. L’insult i la mentida ja sónel text i el pretext de la cam-panya electoral. I davant detanta irresponsabilitat, l’ab-sentisme electoral i el des-afecte i menyspreu a la políti-ca va creixent. I és que certa-ment els polítics, contami-nant els partits, es van gua-nyant cadascun dels menys-preus. Vull creure que aniremmillorant, però en el dia a diahi ha tants senyals indicant elcontrari que semblen un car-tell lluminós ple de senyalsvermells. És cert, cal donaruna possibilitat a l’esperança,

no només pel futur, pels nos-tres fills i nets: simplementper aconseguir avenços en elbé comú, la dignitat i la convi-vència, deixant de generar ex-clusió i pobresa, també aven-ços en el respecte a la natura-lesa, a la possibilitat de supe-rar el malbaratament, ús iabús d’aquest mal anomenat“lliure mercat”. Voldria fer unacrida, especialment als quetenen el pensament d’abste-nir-se en aquestes eleccions.Ja ho sé, esteu en el vostredret de no votar. Us demanoun esforç per reconèixer laimportància del vostre vot, dela vostra participació. Si capopció o polític et mou ni etcommou, escull l’opció queconsideris menys dolenta ivota-la. Amb el teu vot hi vamolt més que una papereta:sens dubte, hi va l’exigènciade la ciutadania per formargovern com més aviat millor iper a tothom.JUANJO SALBIABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Juan Chicharro, PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ FRANCISCO FRANCO

“L’Espanya de Franco tornarà”La frase del dia

“El 2011 es vanfer eleccions aEspanya i elfantasma de laindependència vaser ignorat. Dimartspassat, a TV3, laindependència vaser un tàvec beneixordador...

l juliol del 2010 va tenir lloc la ma-nifestació contra la sentència delTC sobre l’Estatut del 2006 que va

posar la independència al mig de la vidapolítica. Entusiasmat amb aquell mo-ment, vaig escriure a Eva Serra: “Avuihem fet història, i això ningú no ens hopot arrabassar: ens hem vist les cares, sa-bem quants som, quants podem ser, i elpoder de què disposem. Fem el que fempolíticament, els que ara detenen el po-der ja no podran continuar com si res nohagués passat. Diguin el que diguin de ca-ra a la galeria, saben que no podran anar ales pròximes eleccions com si l’Estatutencara fos vigent, perquè no és viu en laconsciència del poble que avui ha sortit alcarrer. I aquest poble no els consentiràque el cridin a les urnes amb una nova en-ganyifa pactista: que prenguin nota elsMas i cia. i els Puigcercós i cia, perquè elPSC, a partir d’avui, és un cadàver quehem enterrat: que vagin, doncs, ambcompte, els Mas i cia. i els Puigcercós i cia,perquè els pròxims cadàvers encara po-drien ser ells. El país pot viure amb diri-gents mediocres, però no amb parla-ments fantasmes; el poble pot tolerar elsofriment, però no la mentida. I ara ja noés temps de fantasmes ni de mentides. Lavida i la veritat s’han ajuntat al carrer ihan dit que comença una etapa històrica:els llibres ho recolliran, però cal que nos-altres ho proclamem ben alt des d’aramateix.”

I LA HISTORIADORA i activista em va res-pondre amb aquesta nota visionària:“Efectivament, una jornada històrica igens improvisada. Pensa en la campanyadel no a l’Estatut. Tothom va trobar febleun 20% de no, a més dels vots en blanc,les abstencions i els vots nuls. I aquest20% de no ja el vaig trobar molt impor-tant. Després la manifestació de la PDDdel 2006. Després la consulta d’Arenys deMunt i les que han vingut darrere. Des dela manifestació del 2006, mai no s’ha pa-rat. La manifestació de les infraestructu-

E res, la de l’acte de sobirania, la del 12 dejuny d’enguany, que va ser més massivadel que s’ha dit (de la plaça Urquinaonafins al port, tota la Via Laietana plena, i ai-xò que els mitjans de comunicació no envan dir res abans, i que va ser importantperquè va portar els pobles de les consul-tes a Barcelona). Cap mitjà de comunica-ció no en va dir res, abans, i després no lavan poder silenciar del tot. Les consultessón importantíssimes. Han deixat unterritori més o menys organitzat, que hafacilitat l’organització dels autocars. Noha calgut improvisar l’anada a Barcelonade la gent, perquè aquesta ha quedat or-ganitzada, sobretot en els llocs on hi hahagut consultes. Un exemple: els giro-nins són els més repatanis a venir a Bar-celona. Doncs han organitzat autocarstant el 12 de juny com ahir. Òmnium noha fet res més que aprofitar una feina

de, com a mínim, cinc anys de l’indepen-dentisme, perquè el cert és que la dinà-mica comença amb el no a l’Estatut i, des-prés, l’Estat espanyol i la classe políticacatalana ens han ajudat prou.”

“L’INDEPENDENTISME ha aprofitat l’ocasiói ha fet camí políticament. D’això en sap:és a dir, resistir i combatre, del que no ensap és de forjar lideratges. Efectivament,espero que el PSC hagi cavat la seva tom-ba, però el temor a una resurrecció al capde tres dies també és fort. Quina alegriatindria que els Quim Nadal, els Castells,les Tura (és a dir, els que representen serels bons) es trobessin dins d’unes are-nes movedisses de les quals no pogues-sin sortir. Els tinc tanta o més aversió queal mateix Montilla, a l’Iceta, al Zaragoza(que ha desaparegut), o a la Manuela deMadre. Tampoc no voldria unMas-Duransense pedres a la sabata. Ens calen unsparlamentaris disposats a trencar-se lacara al Parlament i una assemblea popu-lar organitzada al carrer. Ens cal un canvide la composició política del Parlamentper donar sortida política a un fet que jaem sembla prou important.”

“CONSIDERO que la PDD ha triomfat. No-més cal veure que el seu Dret a Decidir jase l’ha fet propi tothom (Òmnium, que esva negar a participar a la manifestació del’any 2006 i a totes les altres). Ara, uncop valorat positivament que el lema del2006 hagi fet un llarg recorregut, cal co-mençar a girar full cap a una nova em-branzida i uns lemes més al dia. Cal evitarque uns ens tornin a entretenir amb la IP(ERC) i els altres amb el concert econò-mic (CiU). Cal un full de ruta que no siguiun nou parany.”

EL NOVEMBRE DEL 2011 es van celebrareleccions generals a Espanya: el fantas-ma de la independència va ser ignoratpels partits que s’hi presentaven. Di-marts passat, a TV3, la independència vaser un tàvec ben eixordador...

Julià de Jòdar. Escriptor

D’on venim i on som...Tribuna

o és estrany que,davant un debat

de candidats que arri-ba a fer sentir vergo-nya aliena, l’especta-dor acabi parant aten-

ció en el pentinat d’una candidata, la ca-misa d’un cap de llista o les sabates dequi passa per allà. També hi ha, i les xar-xes socials en són un bon reflex, quiaprofita la vetllada per analitzar el nivellde català dels ponents. Que si no fa la sprou sonora, que si la ò no la pronunciaprou oberta, que si s’ha menjat un pro-nom feble, que si això és un castellanis-me... i fins i tot que si la infanta Elionor elparla millor que alguns d’ells, com si lanena fos ara un exemple a seguir. Mol-

tes de les persones que es van introduiren la llengua catalana a una edat avan-çada i que són fruit dels primers anysde la immersió lingüística la van apren-dre amb professors que l’assimilavenen paral·lel a l’alumnat i en un entorncent per cent castellanoparlant. Hi ha-via mestres que, de cada deu paraulesque deien, quatre podien ser incorrec-tes. Molts d’aquests alumnes són lesgeneracions que ara es relacionen encastellà amb els seus pares i en català ide forma natural amb els seus fills iamics, malgrat que alguna è la pronun-ciïn més tancada del que tocaria. Elsque critiquen la parla imperfecta de Ru-fián, d’Arrimadas o de qualsevol altre fa-rien bé de preguntar-se si l’ús social dela llengua no estaria tocat de mort sen-se ells i sense gent com ells. Renunciaral català correcte, mai, però sí convidara la reflexió els que es pensen que criti-cant qui no ha assolit un nivell de per-fecció fan un favor a la llengua i al país.

N

De set en setSara Muñoz

Visca el catalàimperfecte

Molta gent va aprendrecatalà amb mestres quel’assimilaven en paral·lel

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

La Gran Bretanyaconsidera que lapetició de la justíciaespanyola ésdesproporcionada

Acusen els setempresonatsd’idear un assalt al’edifici delParlament

Deneguenl’euroordreper extradirPonsatí

Aixecamentdel secret delsumari del casCDRNacional

Amb un “nosaltres” en elqual es va encabir com apresident espanyol en fun-cions i va encabir també eljutge instructor Pablo Lla-rena i també la fiscal gene-ral de l’Estat, María JoséSegarra. Així va respon-dre ahir Pedro Sánchez aRNE quan li van pregun-tar com pensa complir laseva promesa electoral–llançada en el seu únicdebat televisiu– de portarCarles Puigdemont a Es-panya perquè sigui jutjatquan el procediment del’euroordre és judicial i almarge dels governs. Comho pensa fer?, li va pregun-tar el periodista Íñigo Al-fonso al micròfon de la rà-dio pública estatal. “Bé, hoestem fent ja. Nosaltreshem... No només el jutgeLlarena com a instructor,també la fiscalia generalde l’Estat va demanar l’ac-tivació de l’euroordre des-prés de conèixer la sentèn-cia del Suprem. Estem es-perant a veure quina és ladecisió final de la justíciabelga. En tot cas, aquest ésel plantejament que estemfent.” “Però això ho fa l’Es-tat o ho està fent la justí-cia?”, va repreguntar elperiodista. “Ho farem comho estem fent. És que lafiscalia, de qui depèn? Dequi depèn?”, va etzibar elpresident. Quan desprésd’un silenci rebia la res-posta que depèn del go-vern, Sánchez va cloureamb un “doncs ja està” pervantar-se de controlar lafiscalia.

La indiscreta violacióde la separació de poders

airejada per Sánchez vasacsejar el món judicial ipolític, tot i que l’al·ludidafiscal María José Segarra,ahir de viatge a Paraguai,no va considerar oportúpresentar la seva dimissió.

Quan era independent...La confessió de Sánchez–“la fiscalia de qui depèn?Doncs ja està”– desafia elque fins ara havia dit sem-pre Sánchez, que abans idurant el judici dels presospolítics al Tribunal Su-prem sempre va raonarque la fiscalia era indepen-dent per sostenir que ellno podia fer res en l’acusa-ció per rebel·lió iniciadapel fiscal José Manuel Ma-za –mort el 18 de novem-bre del 2017 quan era deviatge a l’Argentina– i con-tinuada pel successor Ju-lián Sánchez Melgar –totsdos de filiació conservado-ra i nombrats per MarianoRajoy– i per la progressis-ta Segarra, que va ser ele-gida pel PSOE el juny del2018 dies després de gua-nyar la moció de censura.Una de les darreres vega-des que Sánchez va enar-borar l’autonomia de la fis-calia va ser en la comparei-xença al final del ConsellEuropeu del 22 de març.“La fiscalia, en el nostre es-tat social i democràtic dedret, és independent”, vaesgrimir des de Brussel·lesquan el ministeri públicactuava sobre Torra ara favuit mesos. És la mateixatesi que el president enfuncions va sostenir quanERC i Òmnium l’instavena dir a la fiscalia que noacusés per rebel·lió.

Tot i infligir a la fiscalgeneral i al cos de fiscals la

pitjor ferida professionalque poden rebre, la fiscaliadel Suprem va trigar fins anou hores a sentir-se ofesai no va ser fins a les sis de latarda que va emetre unabreu nota de resposta a quiels presentava com apeons governamentals.“Totes les actuacions des-envolupades pels fiscalsen la causa especial3/20907/2017 del Tribu-nal Suprem, com la restade les que realitzen diària-ment els fiscals, s’han pro-duït en l’àmbit de l’autono-mia funcional del Ministe-ri Fiscal i amb subjecció alsprincipis constitucionalsde legalitat i imparciali-tat”, va esgrimir la fiscalia.

Més ràpida a airejar elseu malestar va ser la UnióProgressista de Fiscals,que va reivindicar que el

Sánchez es vanta de seXOC · Admet que controla la fiscalia percomplir la promesa electoral de portarPuigdemont a Madrid GIR · Abans deljudici al Suprem deia que ell no hi podiafer res perquè era independent ZEL · Lafiscalia triga nou hores a sentir-se ofesa

David PortabellaMADRID

Mentre la fiscalia general del’Estat era situada en l’ull del’huracà pel president del go-vern espanyol en funcionscom a ens controlat des de LaMoncloa, ahir la fiscalia deBarcelona va actuar obrint elfocus del seu zel investigadorsobre la presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie. Arran d’unadenúncia presentada per So-cietat Civil Catalana, el minis-teri públic va decidir obrir lesdiligències per una presump-ta incitació a l’odi i suport dela violència per part de la pre-sidenta de l’ANC per haveropinat a Els matins de TV3que els aldarulls als carrersde Barcelona per les protes-tes contra la sentència delTribunal Suprem “feien visi-

ble el conflicte” internacio-nalment.

La investigació oberta aPaluzie és per incitació a laviolència per haver afirmatque esclats d’aldarulls comels vistos –amb la cremadade contenidors i enfronta-ments amb els cossos poli-cials– situaven el conflicte“en la premsa internacionalde manera continuada”. Al’ANC, però, no li constava du-rant el dia d’ahir cap notifica-ció més enllà del conegut alsmitjans sobre l’acusació d’in-citació a l’odi i la violència.

SCC arribava a sostenir enla denúncia presentada el dia30 d’octubre que la connexióentre les paraules de Paluzie iels actes vandàlics i violents

dels anomenats CDR” està“provada”. “Difícilment aixòes pot emmarcar en el delicted’incitació a l’odi”, va rebatreJoaquim Bosch, el portaveude Jutges i Jutgesses per laDemocràcia.

En un altre front obert, enaquest cas de persecució al’humor, la fiscalia investigaràun gag del Polònia sobre l’ac-tuació policial en els aldarullsen què una banda musicalque simula ser el grup Manelinterpreta una cançó amb eltítol Poli Band. La investigacióal programa de sàtira políticas’ha obert a instàncies delsindicat CSIF i s’afegirà almateix expedient del cas delgag de befa sobre els Mossosa l’espai Està passant. ■

Sánchez intervé,ahir, en un acteelectoral del PSOE aCòrdova ■ RAFA

ALCAIDE / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Investiguen Paluzie pels aldarulls i un gag del ‘Polònia’

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

CadàversL’APUNT de l’Oficina Antifrau de Catalunya amb una frase que

ha passat a la posteritat: “Esto la fiscalia te lo afina,hacemos una gestión.” I ahir, Pedro Sánchez va es-quarterar el cadàver a RNE donant a entendre que elsfils de la fiscalia els mou el govern espanyol. Una veri-tat que ofèn els fiscals i que el candidat havia negatmoltes vegades. Dimitirà la fiscal general de l’Estat?Toni Dalmau

Darrere la façana de cartró pedra de la “gran demo-cràcia espanyola” que intenta vendre a l’exterior l’apa-rell propagandístic d’España Global, s’hi amaguenmolts cadàvers. Una de les despulles més il·lustres ésla mítica separació de poders. Malferida de naixementa la Transició, el ministre de l’Interior Fernández Díazla va apunyalar fa temps en una conversa amb el cap

ministeri públic és “autò-nom del govern, de qualse-vol govern” i que Sánchez“no pot donar ordres a lafiscal general”. “Que quediclar”, van demanar.

Esmena pròpia a TwitterEl ressò del rebombori queva crear amb el seu co-mentari vantant-se de ferde fiscal des de La Moncloava convèncer Sánchez depublicar a tres quarts de

tres una piulada en la qualva mirar de suavitzar laviolació de la separació depoders feta per ell sis ho-res abans: “Ningú està persobre de la llei. Puigde-mont és un pròfug de lajustícia. Treballarem per-què els sistema judicial es-panyol, amb totes les se-ves garanties, pugui jutjar-lo amb imparcialitat. Lafiscalia té el suport del go-vern en la defensa.” Ras i

curt: de ser qui fa de fiscalva virar a “donar suport ala fiscalia”. Paradoxal-ment, l’opinió de Sánchezvantant-se que l’Estat va auna sense separació de po-ders arriba en el momentde màxim esforç interna-cional de la diplomàcia es-panyola per contrarestarel relat de l’independentis-me a través d’EspanyaGlobal –amb l’ex-diputadad’UPyD Irene Lozano alcapdavant– i de firmes depropaganda pagades adhoc per les ambaixadescom ara Glover ParkGroup als Estats Units.L’eurodiputada IratxeGarcía va advertir al prò-xim comissari de Justícia,el belga Didier Reynders,que el tràmit de l’euroorde“necessita ser millorat”, ila vicepresidenta CarmenCalvo va donar la cara perSánchez: “El fiscal generalqui el nomena? El govern.És així a Espanya i a la res-ta de democràcies també.”

A diferència de Sán-chez, Mariano Rajoy vaevitar d’implicar-se públi-cament en les euroordres iaixò li va evitar ser vistcom a corresponsable delrevés judicial de Schles-wig-Holstein. Però sota elseu govern, la fiscalia esta-va en qüestió pel cèlebre“esto la fiscalia te lo afina”del ministre de l’InteriorJorge Fernández Díaz.

“Ho tornaran a fer”Sobre una altra promesasorpresa llançada al debattelevisiu, la de recuperarl’article del Codi Penal im-plantat per José María Az-nar el 2003 per castigaramb presó la convocatòriade referèndums i que vaser abolit el 2005 per JoséLuis Rodríguez Zapatero,Sánchez en va explicar elperquè: “Perquè diuen queho tornaran a fer. La cele-bració de referèndums il-legals és un element dediscòrdia i som davantuna crisi de convivència.”Tot i que Miquel Iceta l’hadefensat tímidament ad-duint que la pena de presó–fins a cinc anys– seriamenor que la del delicte desedició, José Zaragoza noen va voler gallejar ni va ci-tar la mesura punitivacom a pròpia del PSC al de-bat de TV3. ■

r fiscal

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president espanyol

“[Com ho farà perportar Puigdemont?]Ho farem com hoestem fent. És que lafiscalia, de qui depèn?De qui depèn? Doncsja està”

“Nosaltres hem... Nonomés el jutge Llarenacom a instructor, lafiscalia va demanartambé l’activació del’euroordre. Estemesperant”

Disset entitats de juristesde tot el territori, com lasectorial de juristes del’ANC, Democràcia i Justí-cia, l’associació Drets oQuerellants per la Repú-blica, van denunciar ahiren un manifest conjunt la“repressió i la violència po-licial” en les mobilitza-cions posteriors a la sen-tència del Suprem, inclosal’exercida sobre els perio-distes, i van exigir l’as-sumpció de responsabili-tats per part dels seus cul-pables tant policials compolítics, així com l’allibera-ment dels detinguts enpresó preventiva, inclososels acusats de pertinença aorganització terrorista del’operació Judes. “La poli-cia ha d’actuar amb neu-tralitat política i imparcia-litat, i s’està excedintmolt, la seva actuació téun marcat componentideològic”, remarcava

l’osonenc Jordi Flores.Els juristes denuncien

fins i tot que als alliberatsse’ls prohibeixi anar a ma-nifestacions com a mesu-ra cautelar. “S’estan utilit-zant eines de restricció dedrets fonamentals de ma-nera desproporcionada”,deia Flores, que també de-nunciava l’ús arbitrarid’instruments processalsper part dels cossos de se-guretat estatals per poderaplicar mesures cautelars.“Hi ha vint grups d’advo-cats que estem estudiantles dificultats i la falta degaranties”, avançava el gi-roní Yago Aubanell.

Crítica als advocatsAl manifest també denun-cien especialment “el si-lenci i l’actitud tèbia i equi-distant” dels col·legis d’ad-vocats i del Consell de l’Ad-vocacia de Catalunya, aixícom la manca de separa-ció de poders i les declara-cions dels responsables dela justícia espanyola, així

com les pressions del go-vern estatal sobre Bèlgicaper extradir Puigdemont.“La tebiesa dels col·legis ésvergonyosa, la nostra obli-gació és sacsejar aquestmón i fer el paper que ha-vien d’haver fet ells”, sub-ratllava Jordi Domingo, dela Coordinadora de l’Advo-cacia de Catalunya. “Lamajor part han esdevingutgestors a qui importa unrave els drets fonamen-tals”, lamentava.

Els col·lectius de juris-tes signants, a més, consi-deren que “l’ús de violèn-cia d’Estat” contra les pro-testes i la vulneració delsdrets dels detinguts supo-sen una “vulneració clara”de l’article 2 del Tractat deLisboa, que protegeix elrespecte als drets hu-mans, i per això insten elParlament Europeu, la Co-missió i el Consell d’Euro-pa a intervenir-hi per ex-igir responsabilitats i obli-gar l’Estat espanyol a ces-sar la persecució. ■

Associacions dejuristes denuncienla repressió estatal

Òscar PalauBARCELONA

a Disset entitats reclamen que les institucions europeesintervinguinaLamenten el silenci dels col·legis d’advocats

Les entitats de juristes van presentar el manifest al Col·legi de Periodistes ■ G. ARTIGAS / ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Com a exdiputatd’Estònia, segueix el

que passa a Catalunya?Segueixo amb interès lesmanifestacions i la situa-ció política i social arrande la sentència. Fins i totles marxes que mobilit-zen milers de persones.

Què li sembla la sen-tència del Suprem?

Estic molt sorprès. Creiaque el Suprem emetriauna sentència simbòlica,més que efectiva. No exis-teix a Espanya el que ano-menen “imperi de la llei”.Els presos polítics perme-ten comprovar quanta fei-na hi ha a l’Estat per con-solidar la justícia demo-cràtica. Alguns es vanta-ven que la Constituciórespecta qualsevol idea, ino era cert.

Com veu l’actitud re-pressiva de l’Estat?

És difícil d’entendre. Tésimilitud amb el que pas-sava al Bàltic sota l’imperisoviètic abans de separar-nos. El comportamentdels dos estats, l’antigaURSS i ara Espanya, és si-milar. A Estònia no vamtenir empresonats, peròtambé rebérem un no ésno de l’URSS com a únicareacció i proposta a l’an-hel d’independència.

Hauria d’intervenirla Unió Europea?

La UE observa però no fares ni actua. Similars si-tuacions com a HongKong o a Myanmar sóncondemnades, però sipassa dins de la UE, fanels ulls grossos. Com amàxim han qüestionatpolítiques contra els im-migrants a Polònia o Hon-gria perquè són a l’Est.

Com veu la llei pertancar webs?

És increïble. És la còpia dela Xina, o Turquia. Fins itot Rússia serà més de-mocràtica en l’àmbit ci-bernètic que Espanya.

1

2

3

4

5

Ülo Laanoja, ideòlegde la Via Bàltica

CINCPREGUNTES

“Espanya,com la Xinao Turquia”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Xavier Aguilar

Clatellada monumentalde les autoritats policialsdel Regne Unit a l’euroor-dre del jutge Pablo Llarenacontra l’exconsellerad’Educació Clara Ponsatí,exiliada a Escòcia, en ple-na campanya electoral pel10-N. L’oficina de coordi-nació policial Sirene va re-butjar ahir tramitar l’or-dre de detenció per sediciódesprés que un advocat es-pecialitzat en nom del’Agència Nacional contrael Crim la revisés i deter-minés que és “despropor-cionada” d’acord amb la le-gislació del país. Desprésde la revolada, La Moncloava distribuir a la nit un se-gon document de Sireneen què l’autoritat policiales disculpava per haverafirmat que l’ordre era“desproporcionada”: “Noés desproporcionada, ésnomés que hi falta infor-mació essencial”. La co-municació és de les 20:35hores i continua mante-nint, això sí, que el Tribu-nal Suprem no acreditauna clara connexió entreel delicte i Ponsatí, ni tam-poc inclou una descripciósobre la data i el lloc en quès’hauria comès. “El RegneUnit no prendrà cap altramesura en relació ambaquest assumpte”, afirmaSirene. Tanmateix, ofe-reix a l’Estat la possibilitatde tornar a avaluar la deci-sió de “no certificar” l’or-dre de detenció europea sifacilita urgentment infor-mació sobre l’historial de-lictiu previ de Ponsatí oqualsevol informació rela-tiva a la gravetat de la in-fracció.

El revés arriba l’ende-mà mateix de l’activacióde l’euroordre i torpedinal’estratègia de la justíciaespanyola per fer tornarels exiliats, ja que dona ar-guments a la defensa delpresident Carles Puigde-mont i els exconsellers To-ni Comín i Lluís Puig, aBèlgica, reclamats di-marts amb el mateix pro-cediment.

Fonts del Suprem de-fensaven ahir que l’eu-roordre encara pot tenirrecorregut, ja que, tot i lanegativa de tramitar-la deles autoritats policials, l’hade valorar l’autoritat judi-cial, que és la “competentper analitzar i valorar siprocedeix l’entregad’aquesta persona”.

Ponsatí reaccionavaamb prudència. “A veuresi s’aclareixen. Gràcies atothom per tantes mos-

tres de suport i afecte.M’alegra la vostra alegria,però contenim l’eufòria.Això encara no s’ha aca-bat”, piulava. “Hem gua-nyat una batalla, però nola guerra, l’euroordre en-cara és viva”, escrivia elseu advocat, Aamer An-war. L’exconsellera exilia-da tenia previst presentar-se a les autoritats escoce-ses avui, però la vista vaquedar suspesa –abans desaber-se que l’euroordre

era rebutjada per l’autori-tat policial– perquè la jus-tícia escocesa demanaaclariments al Suprem.“Els intents caòtics i arro-gants d’extradició per partd’Espanya haurien de seruna font de vergonya pro-funda per a ells”, explicavaAnwar, que llegeix “con-tradiccions flagrants” alllarg de les 59 pàgines del’escrit, en què només s’es-menta Ponsatí “breu-ment, en dues pàgines,

sense claredat sobre el seupaper” en els fets que li im-puten. L’advocat també vafer notar que la petició es-panyola comença relatantactivitats relacionadesamb el moviment inde-pendentista des de desem-bre del 2012, però quePonsatí només va ser con-sellera a partir de juliol del2017.

La defensa estudia citarPedro Sánchez com a tes-timoni per respondre so-bre les seves “interferèn-cies” al poder judicial i lesmotivacions polítiques del’euroordre, després de re-collir les darreres afirma-cions del president espa-nyol en què “presumeix decontrolar la fiscalia en elprocés d’extradició”, unesdeclaracions d’ahir ma-teix que, segons l’advocat,converteixen en “una bur-la total l’afirmació de l’Es-tat espanyol de tenir sepa-ració de poders”. ■

Emili BellaBARCELONA

a Les autoritats policials britàniques rebutgen tramitar l’ordre de detenció dictada per Llarena, que inicialmentqualifiquen de “desproporcionada” a El Suprem i l’exconsellera recorden que la via judicial encara és viva

Bufetada del Regne Unit al’euroordre contra Ponsatí

“El ridícul internacional d’Es-panya i la justícia espanyolaés colossal”, va escriure ahirel president, Quim Torra. Elsexconsellers Toni Comín iLluís Puig van defensar ahirque ara tenen proves “méscontundents” perquè la justí-cia belga tombi la nova eu-roordre contra ells i, en

Clara Ponsatí i el seu advocat, Aamer Anwar, el maig de l’any passat a Edimburg ■ EFE / ROBERT PERRY

aquest sentit, són “optimis-tes”. “La nostra defensa ja eramolt sòlida, però ara ho ésencara més”, subratllava al’ACN Comín, reclamat persedició i malversació. “Du-rant aquests dos anys hempogut recollir més proves idemostracions que [a Espa-nya] no existeix la separació

de poders”, deia Puig, a quivolen per malversació i des-obediència. L’exconselleraMeritxell Serret, l’únic mem-bre de l’anterior govern con-tra el qual no s’ha emès unanova euroordre, no descartaser reclamada en el futur iresta a l’espera que “es con-creti” la seva situació jurídica.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torra constata el “ridícul colossal” del Suprem

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 2019

8253

16-1

2023

57L

1866

26-1

2190

01Q

1293

93-1

2115

21L

Espanya no és plurinacio-nal, l’independentisme ésconseqüència del pujolis-me i del Pacte del Tinell delPSC, i l’acte “més patriò-tic” amb Espanya és fer fo-ra Pedro Sánchez perquèvol recuperar “la coalicióFrankenstein” amb Po-dem, catalans i bascos.

Aquest és el resum his-tòric que feia ahir el candi-dat del PP, Pablo Casado,en el seu darrer acte decampanya a Barcelona.Ho feia en un to relativa-ment moderat respecte deles altres oradores –la can-didata Cayetana Álvarezde Toledo i l’ex-socialista iex-UPD Rosa Díez–, quees van dedicar a extremarel menyspreu i les acusa-cions greus contra els“enemics d’Espanya” quetenen com a aliats, segonselles, els líders socialistesSánchez i Iceta. Casadoconsidera el Pacte del Ti-nell entre el PSC, ERC iICV una fita històrica ne-fasta que va canviar el PP.Obviant que la majoria ab-soluta d’Aznar va tancarqualsevol porta a les aspi-racions nacionals de Cata-lunya, Casado considera elPacte del Tinell obra del“sectarisme suïcida” per

“marginar el PP” i la cul-minació de la “manipula-ció cultural i educativa”del pujolisme. “Per això es-tem on estem, i encara

sort dels jutges.” “Gràciesa la sentència de l’Estatut”es va impedir que Catalu-nya tingués un òrgan judi-cial que, segons ell, “hau-

ria permès la impunitat”de l’1-O. Per això, Casadodemana la fi de la políticad’“amansiment” dels inde-pendentistes: “Han deperdre tota esperança. Vo-len Sánchez perquè elsmanté viva l’esperança.”

En l’acte de petit for-mat en una sala del Museud’Història de Barcelona, alcostat del Saló del Tinell,Casado va acusar Sánchezd’amagar un pacte ambTorra i Junqueras i de te-nir encara penjada al webla Declaració de Pedralbesentre tots dos governsabans que trenquessinrelacions. ■

a Casado vol fora el líder del PSOE i l’històric Pacte del Tinell, que veu vigenta Álvarez de Toledo demana validar amb vots l’estat de dret i l’acció dels jutges

El PP demana no cedir resals “enemics d’Espanya”de qui Sánchez és candidat

Xavier MiróBARCELONA

Álvarez de Toledo, Casado i l’ex-PSOE i ex-UPD Rosa Díez, ahir, a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

Díez dona suport al PP per-què “està en qüestió l’ordreconstitucional”, perquè Casa-do li ha promès que no cedirài perquè el president no potser Sánchez, que “s’abraçaals que han fet un cop d’estat,a terroristes”. Díez diferenciala majoria d’espanyols “de-cents” que votaran de la resta

que són “enemics d’Espa-nya”. Álvarez de Toledo afirmaque a Catalunya es “margina iocupa” els castellanoparlantsi acusa el PSC d’“infiltrats”:“Militen a l’esquerra perquèel nacionalisme arribi a l’ob-jectiu.” El 10-N, conclou, lesurnes han de reforçar “ l’estatde dret” i els jutges.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

PSC, infiltrats i espanyols decents

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

Flandes ha decidit cridar aconsultes l’ambaixadoraespanyola a Bèlgica per lasituació a Catalunya i pelcàstig judicial als líders delprocés. La resposta diplo-màtica no s’ha fet esperar il’ambaixadora espanyolaa Bèlgica, Beatriz Larrot-cha, ha avançat que està“disposada a parlar” ambel govern de Flandes i ambmembres del parlamentflamenc arran de les sevesqueixes per la sentènciade l’1-O.

El govern flamenc hareclamat explicacions al’ambaixada espanyolaper la sentència de l’1-Odesprés que la cambra fla-menca va aprovar per una-nimitat fa algunes setma-nes una resolució que con-demnava la sentència delTribunal Suprem i la des-crivia com a “despropor-cionada”.

A més de demanar in-formació a través d’unacarta, el nou ministre pre-

sident de Flandes, JanJambon, ha exigit una re-unió amb la representantde l’Estat espanyol, Bea-triz Larrotcha, per traslla-dar la “inquietud” del Par-lament flamenc per l’em-presonament dels lídersindependentistes a penesde presó de fins a tretzeanys. Larrotcha està “dis-posada a parlar” amb elsflamencs, segons fonts del’ambaixada espanyola,que remarquen que Flan-des “no té la competència”per convocar a consultesla seva diplomàtica. Tan-mateix, han acceptat la re-unió i Jambon i Larrotchaes veuran “en els pròximsdies”, però no de forma“imminent”. Vista la pre-ocupació unànime delParlament flamenc per lescondemnes als indepen-dentistes, l’ambaixadoraha convidat diversos dipu-tats a un “esmorzar de tre-ball” a la seu espanyola perparlar de la situació a Ca-talunya. No hi ha data pera la trobada, en espera queels diputats responguin ala invitació. ■

a El ministre president flamencexigeix una trobada ambl’ambaixadora espanyola a Bèlgica

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Flandes demanaexplicacions aEspanya perCatalunya

NatàliaSegura Raventós

Brussel·les

El ministre president de Flandes, Jan Jambon, que hareclamat de veure’s amb l’ambaixadora espanyola. ■ ACN

Al crit de “presidente, pre-sidente” el cap de llistad’Unides Podem, PabloIglesias, va defensar ahiral vespre en l’acte centrald’En Comú Podem a lesCotxeres de Sants de Bar-celona que són l’única al-ternativa de vot per evitar“un acord del PSOE amb ladreta”. El líder de la forma-ció, que va deixar petit elrecinte ja que molts vanhaver d’escoltar-lo i veu-re’l a través d’una pantallagegant a l’exterior, va cen-trar el seu parlament a de-manar el vot d’aquells “so-cialistes que estan en xoc”per l’evolució política dePedro Sánchez.

Com van fer abans l’al-caldessa Ada Colau i elcandidat al Congrés perBarcelona, Jaume Asens,va recordar el viratge cap ala dreta del discurs del so-cialista, recordant que el2016 defensava que Cata-lunya era una nació i Espa-nya una nació de nacions ique havia reconegut quees va equivocar en no “tre-ballar braç a braç amb Po-dem”, o que havia qualifi-cat el referèndum de l’1-Ode “simulacre” i ara, “com-petint amb la dreta perveure qui és més dur”, pro-posa una reforma del CodiPenal per penalitzar-los. Iva seguir retraient-li que“prohibeix a la gent quepugui manifestar-se”, queprometi que portarà Car-les Puigdemont davant lajustícia i que s’hi reafirmidient “la fiscalia la contro-lo jo.” Per a Iglesias, Sán-chez “no és ximple” i “uti-litza Catalunya per arri-bar a un acord econòmicamb la dreta”. “Saben quesi nosaltres entrem al go-vern encara ens votaranmés”, va dir, i va defensarque “la base de qualsevolpàtria són els serveis so-cials i és igual en quinallengua t’atenguin”. Peraquest motiu va defensarque Podem té el mateix

discurs a Madrid, Barcelo-na o Albacete i va recordarque la majoria de les en-questes reconeixen que aEspanya hi ha una majoriasocial i progressista queaposta per la coalició “i eldiàleg amb Catalunya”.

Els socialistes tambévan ser l’ase dels cops delsparlaments de Colau iAsens. El cap de llista delscomuns va preguntar-se si“el PSOE és socialista deveritat” i va reblar que Jo-sé Luis Rodríguez Zapate-ro va ser l’“únic que era au-tènticament republicà”,retraient a Sánchez queera “molt poc socialista”renunciar a la plurinacio-nalitat, el federalisme i lafraternitat mentre propo-sa Nadia Calviño com a vi-cepresidenta de l’àrea eco-nòmica d’un futur govern

quan és qui “es va oposar ala regulació dels preus delslloguers i a la derogació dereforma laboral”. Per aixòva advertir que votar elPSOE és “entregar lesclaus de la Moncloa a l’Íbex35, als bancs i al senyorCasado” i en contra d’ungovern d’esquerres. Co-lau, com ja va fer a l’abril,també va defensar que laseva candidatura és l’úni-ca veu del diàleg i que nocanvia d’idees segons bufael vent i va fer una crida arecollir el vot de totsaquells que “el PSOE deixaorfes” després de veurecom li havien prestat el vot“per frenar la dreta” i elque ha fet Sánchez “és ne-gar-se a governar amb l’es-querra”.

ERC, i en concret, elseu candidat Gabriel Ru-

fián, també van rebre devalent. L’alcaldessa va ce-lebrar, després de censu-rar que “els canvis d’ERC”els tenen “desconcer-tats”, que Rufián ara s’in-clini “cap al diàleg”, men-tre que Asens va pregun-tar-se quin Rufián es tro-baran la propera legislatu-ra, si el que vol desbloque-jar i dona un xec en blanc i“vota en contra dels pres-supostos més socials de lahistòria”; el que “empenyPuigdemont al precipicide la DUI” després de tit-llar-lo de “traïdor”; el queva “amb aires antirepres-sius” o “el que s’amagadarrere de Buch”. Per ai-xò va acusar-lo directa-ment de ser “també el dela Brimo” mentre no de-mani la dimissió del con-seller d’Interior. ■

Iglesias demana el vot delssocialistes que estan “enxoc” amb Pedro SánchezaCritica al PSOE que utilitzi Catalunya per arribar a un “acord econòmic amb ladreta”a Asens i Colau retreuen a ERC que “no són de fiar”pels canvis de discurs

Jordi AlemanyBARCELONA

“Als decebuts amb elPSOE els diem que quiaixecarà la bandera dela fraternitat somnosaltres”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

Colau, Iglesias i Asens saluden i aplaudeixen els assistents a l’acte d’ahir ■ ORIOL DURAN

“Si voten el PSOEdonen les claus de laMoncloa a l’Íbex 35,als bancs i al senyorCasado”Jaume AsensCAP DE LLISTA D’EN COMÚ PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La gent del país noacceptarà que canviïnun ‹amb Rivera no›per un ‹amb Casadosí›”Pablo IglesiasCANDIDAT D’UNIDES PODEM

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 2019

Els set veïns empresonatsdes dels 23 de setembrepassat, relacionats ambCDR dels seus municipisdel Vallès Occidental i acu-sats de terrorisme, planifi-caven un suposat assalt alParlament de Catalunya(“el dia D”) després de sa-ber-se la sentència del Su-prem contra els nou inde-pendentistes catalans. Ai-xí ho recull part del sumaride l’Audiencia Nacional,que ja tenen les defenses iles acusacions populars(dues associacions de víc-times del terrorisme, AVTi ACVOT).

En la investigació secre-ta, amb seguiments i es-coltes telefòniques, laGuàrdia Civil sosté queFerran Jolis, veí de SantaPerpètua de Mogoda i in-formàtic especialitzat, vacrear “un equip força bès-tia”, en paraules seves, se-gons el cos armat, ques’autoanomenen Equip deResposta Tàctica (ERT),el qual –indiquen– està almarge dels CDR i els seusintegrants volien assolirde forma violenta la repú-blica catalana, amb ac-cions al Parlament i “in-fraestructures crítiques”.Per ara, però, els investi-gadors no han trobat capoperació executada, ni de-

tallada, amb dates ni apunt de realitzar-se delque anomenen “accionssubversives i desestabilit-zadores”. Fins i tot indi-quen que volien “enviarpaquets a quarters de laGuàrdia Civil”.

Dues cèl·lulesb De l’ERT, la GuàrdiaCivil, en els seus informes,sosté que tenia “duescèl·lules” i que funciona-ven de forma similar a“ETA o Terra Lliure”, ambtrobades de nit i contactesamb walkies o a travésde l’aplicació Signal. La“cèl·lula productora” eraformada per: Jordi Ros,veí de Sabadell; Alexis Co-

dina, de Sant Fost deCampsentelles, i Germi-nal Tomàs, de Mollet delVallès, els quals, junts i perseparat, haurien intentatpreparar material explo-siu i en “laboratoris clan-destins”.

El segon grup era “l’ex-ecutor”, segons el cos, i eraformat per: Eduard Gar-zón, veí de Cerdanyola; elmateix Jolis, Xavier Duch,veí de Sabadell i de qui sesosté que és un dels quevan muntar la trobadaamb la germana de l’ex-president Puigdemont perfer una comunicació con-junta amb el presidentTorra, desmentida per ellai els polítics; Txevi Buigas,

de Sant Pere de Torelló, iels altres dos veïns de Sa-badell en llibertat provi-sional, David i Clara.

Material explosiub En els escorcolls alsseus domicilis, la GuàrdiaCivil no ha trobat cap ex-plosiu completat, a bandade dues pistoles, unad’elles Taser. Del materialtrobat a Ros, al seu pis delcarrer Romeu, experts delGedex afirmen que “esta-va en procés d’assumir co-neixements per a la gèneside substàncies explosiveso deflagrants”. De Ros,fins i tots, els investiga-dors agafen i remenen lesescombraries a l’agost, on

li troben ampolles de llei-xiu, guants i filtres, ambrestes. Pel que fa a Codina,amb restes trobades al jar-dí, asseguren que “té pre-cursors explosius i conei-xements necessaris perfabricar substàncies ex-plosives”. Codina, en unaconversa amb Ros li diu:“Tinc nens a casa i no vullque em vegin manipularàcid o coses així”, segonsels investigadors.

L’acció a la C-55b L’única acció concretaque atribueix a una partdels empresonats és que elfebrer del 2019, quan pas-saven els vehicles amb elspresos polítics, van tallarla C-55, i hi van tirar oli, fetpel qual ja eren investigatsen un jutjat català.

Gandalf i Lisab A la Guàrdia Civil, Jolisexplica que van dir-li quevolien entrar al Parlamenti que el president Torra, aqui diu “Gandalf” en con-verses, els obriria i ell elshavia de fer les comunica-cions. A l’expresidentPuigdemont, “Lisa”. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

S’acusa els set CDR a la presód’idear un assalt al Parlamenta La Guàrdia Civil creu que el volien fer en saber-se la sentència del Suprem, sense més detalls a Indicaque tres dels detinguts eren la “cèl·lula productora” de material explosiu i la resta, l’“executora”

“Txevi em va dirque volientancar-se alParlament i que elpresident Torra elsdeixaria entrar”Ferran JolisVEÍ DE SANTA PERPÈTUA(ACCEPTA ADVOCADA D’OFICI)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases dels acusats al jutge de l’Audiencia Nacional

“No formo partde cap grupterrorista. Noméshi era la secretàriajudicial, en elsescorcolls”Txevi BuigasVEÍ DE SANT PERE DE TORELLÓ(RESPON A LA SEVA ADVOCADA)

“Em penedeixomolt del que vaigfer. Vaig comprarel material perexperimentar i perprovar-lo”Jordi RosVEÍ DE SABADELL (ACCEPTAADVOCADA D’OFICI)

Ros, Jolis, Tomàs, Duch, Codina, Buigas i Garzón, en la seva declaració davant del jutge de l’Audiencia Nacional, que els va fer empresonar acusats de terrorisme, a final de setembre ■

“No he participaten cap pla perusar artefactes.Se’m van comissardos petards deSant Joan”Xavier DuchVEÍ DE SABADELL (RESPONNOMÉS A L’ADVOCAT)

“Ni de bon troshe fet cap accióviolenta. Semprerefuso laviolència”Alexis CodinaVEÍ DE SANT FOST DECAMPSENTELLES (NOMÉSRESPON A LA SEVA ADVOCADA)

“No formo partd’un grupterrorista. Enl’escorcoll del pisno em van dir quedesignés advocatEduard GarzónVEÍ DE CERDANYOLA (NOMÉSRESPON A LA SEVA ADVOCADA)

“No formo partde caporganitzacióterrorista. Nom’han detingutmai”Germinal TomàsVEÍ DE MOLLET DEL VALLÈS(RESPON NOMÉS A L’ADVOCAT)

EL PUNT AVUIDIJOUS, 7 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Vox va jugar ahir a casa,amb un míting al barri dela Verneda, una de les zo-nes de Barcelona on el par-tit d’ultradreta pot acon-seguir vots. L’acte va tenirlloc a la sala d’actes delcentre cívic de Sant Martí,ple a vessar, situat en un

edifici molt proper a lagran comissaria que la po-licia estatal té al carrer deGuipúscoa.

L’acte va disposar de laseguretat dels Mossosd’Esquadra, que hi vandestinar diverses unitatsde la brigada mòbil, quevan protegir el lloc on es fe-ia l’acte polític, van fer uncordó de seguretat entre

els antifeixistes concen-trats i la gent que va assis-tir a l’acte i van protegirtambé la sortida del cap decartell del míting, Ivan Es-pinosa de los Monteros,que va ser l’encarregat decloure els parlaments.

El fort desplegamentpolicial no va evitar que uni altre col·lectiu s’encares-sin amb encreuament de

retrets i insults. Al lloc del’acte, on diverses organit-zacions sobiranistes i anti-feixistes havien fet unacrida per mobilitzar-se, esva desplaçar també ungrup de Sanitaris per laRepública.

De l’acte polític en si no-més destacar que quan lasala ja era plena i instantsabans que entressin els lí-ders polítics es va sentirl’himne de la legió, El no-vio de la muerte, que vaser rebut i corejat pels pre-sents. Fora, els concen-trats, no paraven de cridar“fora feixistes dels nostresbarris”. ■

Antifeixistes plantencara a Vox a Sant MartíJordi PanyellaBARCLONA

Un membre del servei d’ordre de Vox mira el grupd’antifeixistes concentrat al carrer ■ JORDI PANYELLA

otes les vies de la ciutat es-tan obertes. Totes? No! Ungrup de ciutadans irreducti-bles resisteix encara i sem-

pre i manté tallada la Meridiana per24è dia consecutiu en protesta perla sentència del 14 d’octubre con-tra els presos polítics catalans.

Són veïns de Sant Andreu, deNou Barris i d’altres barris de Bar-celona, que cada vespre es troben ala confluència amb la rambla de Fa-bra i Puig i bloquegen un dels prin-cipals accessos de Barcelona. Endies com ahir, en què l’endemàmolts s’han de llevar d’hora peranar a treballar o a estudiar, no hiha gaire gent. Un centenar, si fa nofa, que amb prou feines cobreixentot el tram d’aquesta via del nordde la ciutat. Els caps de setmana, lacosa està més animada.

Amb tants dies que fa que són enaquest enclavament insurgent, elsveïns n’han vist de tots colors. Undels primers dies, càrregues poli-cials. Dilluns, un motorista impa-cient va voler passar tant sí com noper entremig del cordó humà i vaaixafar el peu d’un home, que va seratès per una ambulància. Dimarts,una senyora els va increpar: “Ter-roristes, que sou uns terroristes!”,els va dir davant la mirada incrèdu-la i foteta de la concurrència.

No fan pinta de terroristes. Hi hajoves que seuen en rotllana a terra ijuguen a cartes. Algun, fins i tot,aprofita per estudiar a la fresca isubratlla un llibre amb un retola-dor. Hi ha també homes i donesgrans, llaç groc a la solapa i ambmoltes hores d’actes de suport alspresos polítics a l’esquena. Els més

T

juganers aprofiten per fer un rondoamb una pilota a tocar de l’estacióde Sant Andreu Arenal i si, així itot, encara tenen fred, fan una fo-guera. Pel que sembla, les fotos delrei espanyol fan bona combustió.

Alguns dies hi ha tallers de pancar-tes i, fins i tot, de sardanes.

El paisatge humà és canviant.Cap a les vuit del vespre, les dese-

nes de persones que hi ha aplega-des a la frontera entre Sant Andreui Nou Barris envaeixen tranquil·la-ment la calçada. No cal que els di-guin res. Els veïns saben que al ves-pre es talla la Meri. Ara que tothomfa anar el Telegram, però, moltsconsulten el menú del dia al canaldel CDR o a Meridiana Resisteix.

Alguns dels automobilistes quetenen la mala sort que els enxampiel tall per segons s’emprenyen comuna mona. És l’hora dels clàxons.“Mira, ja han tallat la Meridiana”,diuen els veïns dels voltants, quehan d’aguantar uns minuts de mec-mec. Per sort, la Guàrdia Urbana jaho té per la mà, tot això, i desvia el

trànsit per carrers paral·lels perquèel caos sigui controlat. Els veïns delbarri que tornen de la feina ja ho sa-ben i agafen rutes alternatives,com els autobusos i els taxis.

Els Mossos acostumen a mirar-s’ho des d’una distància prudencial.Els primers dies de la revolta viàriaencara feien intents de negociaramb els rebels. “Va, una estonamés, i ho deixeu.” El veredicte del’assemblea popular improvisadaera sempre el mateix: ni parlar-ne.

A mesura que passen les hores,una part del primer torn se’n va iarriben reforços. Són gent que ple-ga de treballar i ja ha adoptat la ru-tina de passar una estona per laMeridiana. És també una manerade socialitzar-se, de petar la xerra-da amb el veí i de fer noves conei-xences. La Irene i l’Àurea venenuns tres cops a la setmana a la Me-ridiana des del Clot. És la seva “pe-tita contribució” per denunciar elque està passant i per demostrarals presos que “no estan sols”. Comque saben que la cosa va per llarg,s’emporten una cadira plegable il’Àurea fa ganxet, de color groc, ésclar, mentre peta la xerrada amb sagermana.

Cap a les onze de la nit, quan elcansament i el fred comencen a ferforat, els manifestants pleguen ve-les. “Marxem tots junts per estarmés protegits”, explica el Juan, queparticipa en el tall des del principi,quan els veïns autoorganitzats vandecidir que la Meridiana es planta-va. de manera “no violenta”. “Elsviolents són ells, l’Estat”, diu. I l’ho-me que el va atropellar un dia tam-bé. La jornada de lluita a la Meridia-na s’acaba. Ara cal reservar forcesper a l’endemà, per al 25è dia con-secutiu de resistència urbana. ■

PERSISTENTS · Els veïns de Sant Andreu i Nou Barris tallen, des de fa 24 dies, un dels principals accessos viaris de Barcelonaen protesta per la sentència del 14-O BASTIÓ · El nord de la ciutat s’ha convertit en un dels símbols de la resistència popular

2persones van resul-tar ferides dimarts perl’atropellament ambuna motocicleta. A unhome li van esclafar elpeu i un altre va rebreun cop al braç.

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Els gals de la Meridiana

Ciutadans durant el tall de la Meridiana amb Fabra i Puig, ahir a Barcelona ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ocupació de la cruïllaamb Fabra i Puig forma partde la rutina i s’hi trobenpersones de totes les edats