La mitologia i el cel

“Estudi de les constel·lacions”

Cicle superiorEscola Sant Pau.Curs 2009-10

A ull nu es poden veure centenars d’estrelles. Si estiguéssiu

completament a les fosques, sense cap llum, ni tan sols la de la

Lluna, n'arribaríeu a veure 3.500, però com que això poques

vegades passa, normalment ens hem de conformar amb veure'n

unes 300.

Totes les estrelles que podem

veure pertanyen a la nostra

galàxia. Si ens hi fixem bé

veurem que tenen colors: les

estrelles blanques o blaves són

les més calentes i joves, les

grogues són semblants al nostre

Sol, i les ataronjades o vermelles

són gegants que es troben al final

de la seva vida.

Els homes de l’antiguitat van

agrupar les diferents estrelles entre

sí, imaginant-se figures i dibuixos de

persones i animals: són les

constel·lacions.

Això els servia per recordar la

posició que ocupava cada estrella, i

d’aquesta manera els era més fàcil

orientar-se en el cel. Per recordar-se

del nom de les constel·lacions, van

fer servir les persones i animals que

sortien en els seus contes i

llegendes populars.

Les constel·lacions que podreu veure seran

diferents segons l’època de l’any en que

estigueu.

Mirant cap al nord, sempre trobareu les

mateixes constel·lacions , que anomenem

circumpolars perquè sempre estan al voltant de l’Estel Polar ( que és

l’únic que s’està quiet, ja que totes les altres estrelles giren al voltant

seu).

Mirant cap al sud és on més varia el cel segons l’època: a principis

d’hivern resulta visible la constel·lació d'Orió, molt fàcil de reconèixer; i

al llarg de l'any podreu veure desfilar les constel·lacions zodiacals , que

aniran canviant cada mes.

Darrera les constel·lacions hi havia per

als grecs (i també per als romans i

altres pobles de la mediterrània) una

llegenda d'algun heroi o heroïna que

havien estat convertits pels déus en

constel·lació com a mostra del seu

reconeixement o estimació, per tal de mantenir el seu record per

sempre i donar-los d'aquesta manera una mena d'immortalitat.

A través d'aquestes llegendes s'esforçaven en explicar els misteris

vitals i projectaven els seus anhels i les seves preocupacions.

Constel·lacions i llegendes

AndròmedaEn la mitologia grega, Andròmeda era la filla del rei Cefeu rei i de la reina Cassipoea, reis d'Etiopia. En certa ocasió, Cassiopea va ofendre Posidó, rei del mar, quan va afirmar que ella i Andròmeda eren més boniques que les Nereides (nimfes del mar)

Aquest es va enfadar molt i va castigar el país enviant un monstre que només es calmaria si li donaven la princesa Andròmeda, filla única dels reis. Per això va ser encadenada en una roca com a ofrena al monstre.

Després del seu alliberament per Perseu, tant ella com els seus pares van ser convertits en constel·lacions.

Representa Ganimedes, un jove troià

raptat pels déus per la seva bellesa i

dedicat a omplir les copes en els

banquets dels déus, més tard convertit en

constel·lació.

Aquari

Àries

Representa un xai amb la pell d'or, fill del déu Posidó.

Frixos i Hel·le eren dos germans. La seva madrastra, Ino, va maquinar un engany per aconseguir que el pare els matés. Els camps no donaven cap fruit, així que es va decidir que consultarien l'oracle per conèixer què calia fer per solucionar el problema. El rei va enviar un missatger, aquest va rebre ordres de la madrastra de dir a Atamant que calia sacrificar els nens com a ofrena als déus. En el moment que el pare estava a punt de sacrificar els seus fills Zeus va enviar aquest xai perquè els salvés i els posés a resguard.

Aconseguir la seva valuosa pell que protegeix de les malalties és l'objectiu de l'expedició de Jàson i els Argonautes, que l'oferiran a Zeus, el qual el convertirà en constel·lació.

BessonsLeda, havia tingut en el mateix part dos fills de pares diferents: un era fill del déu Zeus que l'havia seduïda i l'altre del seu espòs, el rei d'Esparta.

Tots dos s'estimaven tant que quan el germà mortal, Càstor, mor en una baralla, el seu germà, Pòl·lux, no pot suportar laseva absència i aconsegueix del seu pare, Zeus, poder compartir amb el seu bessó tant la vida com la mort, de manera que tots dos passaven plegats la meitat de l'any al regne dels morts i l'altra meitat al món dels vius o més ben dit, a l'Olimp on vivien els immortals, fins que van ser convertits també junts en aquesta constel·lació.

Bover No està clar l’origen d’aquest “pastor de bous”, però sembla que representa Icari, pagès àtic que va aprendre a fer vi del déu Dionís (Baccus) i que va donar-lo a tastara uns veïns que es van emborratxar i van matar Icari pensant que havia volgut enverinar-los.

La seva filla, Erígone, es mata pel dolor que sent quan troba mort el seu pare i també la seva gosseta Mera.

Dionís va castigar els assassins i va convertir el pagès en la constel·lació de“Bootes”, la seva filla en la de Vigo i la gosseta en la Canícula.

Capricorn

és un compost de capra i cornius,

cabra i cornamenta. Quan Zeus

infant estava amagat a l’illa de

Creta va ser alletat per una cabra,

Amaltea. Com a reconeixement de

la seva tasca quan va morir Zeus la

va col·locar al cel. A més, la seva

cornamenta va esdevenir el corn de

l’abundància.

CassiopeaEn la mitologia grega era la

mare d'Andròmeda i la muller de Cefeu,

rei d’Etiopia.

La reina presumia de la bellesa de la seva

filla, i la comparava amb les Nereides,

filles del déu del mar . Aquestes,

indignades, li van demanar a Posidó

venjança i ell en resposta va enviar a un

monstre marí a les costes del país

causant mals considerables.

Cranc Heracles ( Hèrcules roma) era un heroi,

fill del propi Zeus i Alcmena. Des de ben

petit ja va destacar per la seva

descomunal força i, com tots els herois,

es va dedicar a salvar la terra dels

monstres que l'amenaçaven. Hera el va

castigar i va enviar un cranc gegant per

acabar amb la seva vida mentre aquest

lluitava amb la temible serp Hidra.

Tanmateix, Heracles va resultar victoriós.

Com a recompensa pels seus esforços la

deessa va formar les constel·lacions del

Cranc i l'Hidra al cel.

.

CigneAquesta constel·lació pot representar moltes llegendes de la mitologia grega: segons una llegenda un dia Leda, la reina d’Esparta, va veure que una àliga anava a atacar a un cigne, i va obrir els braços per protegir-lo.

El cigne, però, era en realitat el déu Zeus disfressat. Aquest es va unir a la jove, i va deixar-la embarassada.

Aquella nit però, el marit de Leda, el rei Tindareu, també va mantenir relacions amb la noia, que va quedar doblement embarassada. En el part la reina va posar dos ous, dels quals van néixer els Bessons. Castor era el fill mortal de Tindareu, mentre que Pollux era el fill immortal de Zeus.

DracEl drac va ser el primer animal mitològic, primer representat com una serp i més tard amb cap de cavall o camell, urpes de tigre, ales i dents esmolades, i treu foc pel nas.

Tot i que em alguna cultura, com la xinesa, és un animal benèfic, a occident el Drac simbolitza la maldat i matar-lo representa la lluita dea humanitat per mantenir l'harmonia còsmica.

En totes les cultures hi ha herois que maten al Drac: Hèrcules, Jàson,Sigfrid, Sant Jordi...

Anomenat Heracles, és l'heroi més conegut

dels grecs i gairebé tots els pobles

expliquen proeses d'un heroi com ell, encara

que els noms canviïn.

Fill d'un déu (Zeus) segons la mitologia

grega i d'una gran força participa en moltes

llegendes; potser els episodis més coneguts

són els dotze treballs o proves que va haver

de realitzar sota les ordres del rei Euristeu,

com a càstig pel crim que havia comès

quan, enfollit per la gelosa deessa Hera,

havia donat mort als seus propis fills.

Hèrcules

Lleó Hèrcules va realitzar la primera de les dotze

proves matant un lleó monstruós que tenia

atemorida la regió de Nemea, Com que la

seva pell no podia ser travessada per cap

arma va escanyar-lo i després li va arrancar

la pell, que a partir d'aquest moment li

servirà de capa a l'heroi, però el lleó va ser

convertit en aquesta constel·lació.

D'altra banda en tot l'entorn mediterrani el

lleó es un animal molt venerat, representant

la força.

Lliure o Balança

En els darrers temps a la mitologia

grega, aquesta constel·lació, que es

considerava que s'assemblava

vagament a unes balances, fou

considerada la representació de les

balances de Astrea (identificada

amb Virgo), la deessa de la justícia.

Peixos

Afrodita i Eros fugien del gegant Tifó i

quan arriben a la riba del riu Eufrates es

llencen a l'aigua i uns peixos els ajuden

a creuar.

SagitariÉs la imatge immortalitzada del

centaure Quiró. Els centaures eren

éssers malvats que havien nascut de

la relació d’un home amb una euga.

Tenien el cos meitat d’home i meitat

de cavall. Eren busca-raons que es

passaven el dia cercant baralla. Eren

uns monstres salvatges;

Quiró era una excepció. Aquest

centaure era bondadós i molt savi.

Va exercir com a educador d'herois

com Jàson, Teseu o Hèracles entre

altres.

Escorpí Està relacionat amb el mite d’Orió, fill de Posido. Era un caçador gegant i molt bell. Viatja per diferents terres i s'enamora de Mérope.El pare de la noia, li promet la mà de la seva filla si a canvi allibera tota la seva terra de les feres que l’atacaven. El gegant accepta el tracte però el rei no compleix la seva part. Orió s'enfada i ataca la filla. El pare de la noia invoca al déu Dionís, i aquest li prepara la venjança: dormen al gegant amb beguda i aprofiten per treure-li els ulls.

Orió aconsegueix recuperar la vista desprès de viure unes aventures i decideix buscar al pare per venjar-se. Coneix, la nimfa Eos, qui s'enamora d'ell i Apol·lo s’enfada per això.

Davant d'aquesta amenaça Gea envia un escorpí gegant, però el caçador aconsegueix escapar llençant-se al mar.La constel·lació d'Orió es localitza a una cúpula celeste oposada a la constel·lació d'Escorpí de manera que mai els podrem veure tots dos a la vegada, ja que Orió segueix fugint de l'escorpí

Verge

El dibuix és la figura d’una dona que

porta un feix de blat. Representa la

fertilitat i el cultiu. Altres versions diuen

que podria ser una deessa verge -

Hèstia, Àrtemis o Atena-

Pegàs

Aquesta constel·lació deu el seu

nom a Pegàs, el cavall alat de la

mitologia grega.

Andromeda Andromeda Andromedae

Ant Antlia Màquina Neumàtica

Antliae

Aps Apus Ocell del Paradís

Apodis

Aqr Aquarius Aquari Aquarii

Aql Aquila Àguila Aquilae

Ara Ara Altar Arae

Ari Aries Àries Arietis

Aur Auriga Cotxer Aurigae

Boo Bootes Bover Boötis

Cae Caelum Burí Cali

Cam Camelopardalis Girafa Camelopardalis

Cnc Cancer Cranc Cancri

CVn Canes Venatici Llebrers Canum Venaticorum

CMa Canis Major Ca Major Canis Maioris

CMi Canis Minor Ca Menor Canis Minoris

Cap Capricornus Capricorn Capricorni

Car Carina Quilla Carinae

Cas Cassiopeia Cassiopea Cassiopeiae

Cen Centaurus Centaure Centauri

Cep Cepheus Cefeu Cephei

Cet Cetus Balena Ceti

Cha Chamaeleon Camaleó Chamaeleontis

Cir Circinus Compàs Circini

Col Columba Coloma Columbae

Com Coma Berenices

Cabellera de Berenice

Comae Berenices

CrA Corona Australis

Corona Austral Coronae Australis

CrB Corona Borealis

Corona Boreal Coronae Borealis

Crv Corvus Corb Corvi

Crt Crater Cràter Crateris

Cru Crux Creu del Sur Crucis

Cyg Cygnus Cigne Cygni

Del Delphinus Dofí Delphini

Dor Dorado Dorada Doradus

Dra Draco Drac Draconis

Equ Equuleus Cavallet Equulei

Eri Eridanus Eridà Eridani

For Fornax Forn Fornacis

Gem Gemini Bessons Geminorum

Gru Grus Grua Gruis

Her Hercules Hèrcules Herculis

Hor Horologium Rellotge Horologii

Hya Hydra Hidra Hydrae

Hyi Hydrus Hidra Mascle Hydri

Ind Indus Indi Indi

Lac Lacerta Llangardaix Lacertae

Leo Leo Lleó Leonis

LMi Leo Minor Lleó Menor Leonis Minoris

Lep Lepus Llebre Leporis

Lib Libra Balança Librae

Lup Lupus Llop Lupi

Lyn Lynx Linx Lyncis

Lyr Lyra Lira Lyrae

Men Mensa Mensa Mensae

Mic Microscopium Microscopi Microscopii

Mon Monoceros Unicorni Monocerotis

Mus Musca Mosca Muscae

Nor Norma Escaire Normae

Oct Octans Octant Octantis

Oph Ophiuchus Serpentari Ophiuchi

Ori Orion Orió Orionis

Pav Pavo Gall d'Indis Pavonis

Peg Pegasus Pegàs Pegasi

Per Perseus Perseu Persei

Phe Phoenix Fènix Phoenicis

Pic Pictor Pintor Pictoris

Psc Pisces Peixos Piscium

PsA Piscis Austrinus

Peix Austral Piscis Austrini

Pup Puppis Popa Puppis

Pyx Pyxis Brúixola Pyxidis

Ret Reticulum Reticle Reticuli

Sge Sagitta Sageta Sagittae

Sgr Sagittarius Sagitari Sagittarii

Sco Scorpio Escorpí Scorpii

Scl Sculptor Escultor Sculptoris

Sct Scutum Escut Scuti

Ser Serpens Serpent Serpentis

Sex Sextans Sextant Sextantis

Tau Taurus Bou Tauri

Tel Telescopium Telescopi Telescopii

Tri Triangulum Triangle Trianguli

TrA Triangulum Australe

Triangle Austral

Trianguli Australis

Tuc Tucana Tucà Tucanae

UMa Ursa Major Ossa Major Ursae Maioris

UMi Ursa Minor Ossa Menor Ursae Minoris

Vel Vela Vela Velorum

Vir Virgo Verge Virginis

Vol Volans Peix Volador Volantis

Vul Vulpecula Guineueta Vulpeculae

LiraDins la mitologia la constel·lació de Lira és la lira

d'Orfeu.

Quan encara era un nen Orfeu rebé de son pare,

Apol·lo una lira. Amb el temps Orfeu es va

convertir en poeta i músic, i era el millor

dels cantants. Sonava i cantava tan bé que

amansia les feres i els arbres s'inclinaven por

poder-lo escoltar.

Per llegir el relat mitològic:http://arina-vesta.blogspot.com/2009/03/orfeu-i-euridice.html

PerseuEra fill de Zeus i de Dànae, princesa de la ciutat grega d'Argos, que havia estat llançada al mar en un arca juntament amb el seu fill pel pare d’aquesta ja que l’oracle l’havia avisat que el seu net el mataria.

Mare i fill van aconseguir sobreviure en una illa. En arribar a la joventut Perseu marxa a la recerca del cap de la Gòrgona Medusa,monstre amb que convertia en pedra qualsevol cosa o persona que mirava i ajudat pels deus.

Viatja després a Etiòpia i amb ajuda del cap tallat de la Medusa i de les armes proporcionades pels déus allibera Andròmeda, encadenada a la roca, i es casa amb ella.En el viatge de tornada a Grècia, però, participa en uns jocs esportius com a llançador de disc i mata sense voler el seu avi que es trobava entre els espectadors quan el seu disc és desviat pel vent, ja

que els oracles indicaven la voluntat dels déus i sempre s'havien de complir.

Calisto, nimfa del seguici de joves

que acompanyaven la deessa Àrtemis,

va ser convertida en ossa per la gelosa

deessa Hera, en venjança perquè el

seu espòs, Zeus,havia seduït la jove i

fins i tot havia tingut un fill amb ella,

però Zeus va convertir-la en

constel·lació, l’Ossa Major.

Ossa major

.

Ossa menor

Està relacionada amb la de l'Ossa Major.

Cal·listo va quedar embarassada de Zeus, i va tenir un fill, de nom Arcas. Una vegada transformada en óssa, Cal·listo va errar per la terra durant anys fins que, un dia, va veure el seu fill i, oblidant la seva forma bestial, va córrer a abraçar-lo; ell, espantat, li va llançar una fletxa. En aquest precís moment va aparèixer Zeus, transformà Arcas en ós i va pujar ambdós al cel. Descontenta, Hera, la dona de Zeus, va demanar Posidó, déu del mar, que prohibís a "aquelles criatures, en forma d'ós, que es banyessin a les seves aigües".

I així s'ha fet des de llavors: aquestes dues constel·lacions no es posen mai sota l'horitzó.

TaurusFa referència a Zeus que en alguna de les

seves aventures es converteix en aquest

animal, com per exemple en el rapte de la

princesa Europa, que va ser transportada

per un brau de color blanc a l'illa de Creta.

Aquesta tenia per costum anar amb unes

amigues a collir flors, un dia van trobar un

toro blanc molt bell. Europa va decidir de

pujar-hi, moment que Zeus va aprofitar per

sortir ràpidament nedant i endur-se la noia

fins a Creta, on va esdevenir la primera

reina.Era Zeus que la va raptar ja que

s'havia enamorat d'ella.

Fa referència a Ariadna, filla del rei Minos,

que va ajudar l’atenès Teseu a matar el

Minotaure, monstre amb cos d’home i caps

de brau que es trobava al Laberint de

l’illa de Creta.

Va marxar amb Teseu, perquè l’estimava,

però ell va abandonar-la durant el viatge de

tornada a Atenes; el déu Dionís va trobar-la i

s’hi va casar i va col·locar en el cel com a

constel·lació la seva garlanda de

noces.

Corona boreal

Orió

Els antics grecs explicaven que Orió, el gran caçador, era fill de Poseidó i era conegut arreu perquè alliberava el món de bèsties. Es deia que era tan alt que, fins i tot, podia travessar el mar caminant sense entrebancar-se.Això no obstant, el seu poder, l’orgull i la prepotència, el van convertir en un ésser presumit que afirmava que ningú no el podria vèncer mai. Va deixar de caçar per necessitat i caçava per divertir-se. Tant, que la deessa Artemisa va ordenar un escorpí gegant que el ferís al taló per matar-lo. Escorpí el va picar i Orió va estar a punt de morir. Quan es va curar, Orió, va deixar de caçar perquè si. Des d’aleshores ambdós són enemics. Els van posar al cel però un a cada punta, ben allunyats, de manera que quan Escorpí surt, Orió s’amaga.

CefeuCefeu era el rei d'Etiòpia, marit de

Cassiopea i pare d'Andròmeda.

Està relacionat amb el mite de

l'alliberament d'Andròmeda per part

de Perseu.

Les constel·lacions de Cefeu,

Cassiepea, Andròmeda, Pegàs,

Perseu i Cetus, personatges

mitològics implicats en aquesta

història, es troben concentrades en

una mateixa regió del cel, molt

properes unes de les altres.

Cetus o balena

Aquest monstre marí anomenat Cetus (la

balena) estava fent molt de mal, i els

vaixells ja no es volien acostar a Etiòpia,

per la qual cosa el regne s’estava

empobrint. Desesperats, Cefeu i

Cassiopea havien decidit consultar un

oracle, que els havia dit que el monstre

només marxaria si se li entregava a

Andròmeda en sacrifici.

Andròmeda fou encadenada a una roca a la costa, perquè fos devorada

pel monstre marí. Però vet aquí que Perseu, que tornava de donar mort

a la medusa, va sentir els crits de la donzella, i veient Andròmeda en

perill va córrer a ajudar-la.

Aquesta constel·lació, els grecs l'associaven

amb Erictó, rei d'Atenes, inventor del carro.

Assumia la figura d'un home que portava en

la ma dreta un fuet i amb la ma esquerra

subjectava una cabra i tres cabrits.

Segons una altre llegenda, Helios (déu del

Sol) recorria amb un carro de foc el cel a

diari i il·luminava la Terra. Tan sols ell podia

conduir els cavalls, per la qual cosa quan el

seu fill, Faetó, ho va voler fer, encara que ho

tenia prohibit, es va precipitar al buit. La

petjada que va deixar el carro quan va sortir

disparat va formar la Via Làctia.

Auriga

El Ca Major i el Ca menor eren els gossos

de caça d’ Orió. El gos més gran tenia una

velocitat extraordinària, tanta que podia

avançar a qualsevol animal, pel que Orió el

valorava molt. Una vegada va aconseguir

caçar una guineu en plena carrera. Això va

impressionar tant Zeus, un déu dels grecs

antics, que li va fer un camp al cel perquè

mai no s’oblidés aquesta gesta.

 

Ca Major

Ca Menor

Àguila Pels grecs representava l'àguila de Zeus .

Ganímedes era el mortal més bell de tots

els homes que cobrien la terra.

Un dia, Zeus, que havia conegut de la seva

existència, es va fixar en ell, es va

convertir en àguila i un dia que el jove

estava caçant en una zona poc segura, va

passar volant i el va dur entre les seves

arpes per a sempre.

Hidra La constel·lació de l'Hidra està relacionada

amb un dels dotze treballs del Heracles

(Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga

acèrrima d'Heracles va enviar un cranc

gegant per acabar amb la seva vida

mentre aquest lluitava amb la temible serp

Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar

victoriós. Com a recompensa pels seus

esforços la deessa va formar les

constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.

Ofiüc Sota aquest nom hi ha Asclepi, heroi fill

d'Apol·lo , educat pel centaure Quiró

del qual va aprendre l'art de la

Medicina. Però com que arribava a fer

reviure els morts (tasca que no li

pertocava), va ser castigat per Zeus i

convertit en la constel·lació d' Ofiüc,

amb la forma d'un vell que porta una

serp a les mans, ja que Asclepi se

servia de serps sagrades per realitzar les

seves curacions.