g) ALTRES ASSUMPTES

Conselleria de Cultura, Educació i Esport

DECRET 133/2006, de 29 de setembre, del Consell, pelqual es declara Bé d’Interés Cultural, amb la categoria deMonument, el tram històric de la séquia de Mislata a Quartde Poblet. [2006/11254]

L’article 49.1.5ª de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valen-ciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèriade patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueolò-gic i científic. Així mateix, l’article 26.2 de Llei 4/1998, d’11 de juny,de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que ladeclaració d’un bé d’interés cultural es farà mitjançant un decret delConsell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultu-ra, tot això sense perjuí de les competències que l’article 6 de la Llei16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva al’administració General de l’Estat.

Mitjançant una Resolució de 15 d’octubre de 2004, la DireccióGeneral de Patrimoni Cultural Valencià va acordar tindre per incoatl’expedient per a la declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la cate-goria de Monument, el tram històric de la séquia de Mislata a Quartde Poblet. La dita Resolució, amb els seus annexos, va ser comunicadaals interessats en l’expedient, als quals es va concedir tràmit d’audièn-cia, sense que aportaren al·legacions a l’expedient.

En compliment del que disposa l’article 27 de la Llei 4/1998, d’11de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, han emésun informe favorable a la declaració la Reial Acadèmia de Belles Artsde Sant Carles i el Consell Valencià de Cultura.

L’expedient va ser sotmés a informació pública pel termini d’unmes, i s’han demanat els informes exigits per l’article 49 bis de laLlei del Govern Valencia.

En virtut del que s’ha exposat i d’acord amb el que establix lanormativa a què s’ha fet referència, a proposta del conseller de Cul-tura, Educació i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en lareunió del dia 29 de setembre de 2006,

DECRETE

Article 1Es declara Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Monument,

el tram històric de la séquia de Mislata a Quart de Poblet.

Article 2L’entorn de protecció afectat per la declaració de bé d’interés cul-

tural, així com el règim de protecció d’este, queda definit en els anne-xos adjunts que formen part del present decret. La documentació com-plementària consta en l’expedient corresponent.

DISPOSICIO ADDICIONAL

La present declaració s’inscriurà en la secció 1ª de l’InventariGeneral del Patrimoni Cultural Valencià.

DISPOSICIO FINAL

El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado ientrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficialde la Generalitat.

Valencia, 29 de setembre de 2006.

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Cultura, Educació i Esport,ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

31586 03 10 2006 DOGV - Núm. 5.359

g) OTROS ASUNTOS

Conselleria de Cultura, Educación y Deporte

DECRETO 133/2006, de 29 de septiembre, del Consell,por el que se declara Bien de Interés Cultural, con la cate-goría de Monumento, el tramo histórico de la acequia deMislata en Quart de Poblet. [2006/11254]

El artículo 49.1.5ª del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valen-ciana establece la competencia exclusiva de la Generalitat en materiade patrimonio histórico, artístico, monumental, arquitectónico, arqueo-lógico y científico. Asimismo, el artículo 26.2 de Ley 4/1998, de 11de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, dis-pone que la declaración de un Bien de Interés Cultural se hará median-te Decreto del Consell, a propuesta de la Conselleria competente enmateria de cultura, todo ello sin perjuicio de las competencias que elartículo 6 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Históri-co Español, reserva a la administración General del Estado.

Mediante Resolución de 15 de octubre de 2004, la Dirección Gene-ral de Patrimonio Cultural Valenciano acordó tener por incoado elexpediente para la declaración de Bien de Interés Cultural, con lacategoría de Monumento, el tramo histórico de la acequia de Misla-ta en Quart de Poblet. Dicha Resolución, con sus anexos, fue comu-nicada a los interesados en el expediente, a los que se concedió trámitede audiencia, sin que aportaran alegaciones al expediente.

En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 4/1998,de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano,han emitido informe favorable a la declaración, la Real Academia deBellas Artes de San Carlos y el Consell Valencià de Cultura.

El expediente fue sometido a información pública por el plazo deun mes, y se han recabado los informes exigidos por el artículo 49bis de la Ley de Gobierno Valenciano.

En virtud de lo expuesto y de acuerdo con lo establecido en lanormativa referenciada, a propuesta del conseller de Cultura, Educa-ción y Deporte y previa deliberación del Consell, en la reunión deldía 29 de septiembre de 2006,

DECRETO

Artículo 1Se declara Bien de Interés Cultural, con la categoría de Monu-

mento, el tramo histórico de la acequia de Mislata en Quart de Poblet.

Artículo 2El entorno de protección afectado por la declaración de Bien de

Interés Cultural, así como el régimen de protección del mismo, quedadefinido en los anexos adjuntos, que forman parte del presente Decre-to. La documentación complementaria obra en el expediente de surazón.

DISPOSICION ADICIONAL.

La presente declaración se inscribirá en la Sección 1ª del Inven-tario General del Patrimonio Cultural Valenciano.

DISPOSICIÓN FINAL

El presente Decreto se publicará en el Boletín Oficial del Estadoy entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el DiariOficial de la Generalitat.

Valencia, 29 de septiembre de 2006.

El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Cultura, Educación y Deporte,ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

ANNEX I

DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ

1. Denominació: Principal: tram històric de la séquia de Mislata, al seu pas pel

municipi de Quart de Poblet 2. Localització i titularitat:a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.b) Província: València.c) Municipi: Quart de Poblet.d) Titularitat: Comunitat de regants.3. Descripció: a) Immoble objecte de la declaració:(Basat principalment en l’informe sobre el traçat de la séquia mare

de Mislata. Conselleria de Cultura, Educació i Esport, indicat en labibliografia).

La séquia de Mislata és una de les set séquies mare els àmbits deregadiu de la qual estan sota la tutela del Tribunal de les Aigües de laVega de València, i conformen l’espai geogràfic anomenat l’Hortade València.

La dita séquia posseïx un extraordinari valor històric i etnològic,per formar part d’una xarxa d’enginyeria hidràulica representativad’una forma d’assentament humà, d’intervenció en l’entorn i explo-tació dels seus recursos que s’ha produït a l’Horta de València desde la romanització. Este tram de séquia històrica objecte de declara-ció posseïx, a més, un valor constructiu i paisatgístic, ja que és enl’actualitat l’únic tram de séquia mare o major que conserva el seucaixer original, així com el seu traçat sinuós, i l’únic que manté elseu caràcter de paisatge de regadiu tradicional, amb reduïdes agres-sions.

– Dades històriques L’aprofitament de les aigües del Túria per a tot tipus d’usos és

un fet comprovat des d’antic, a la vista de la profusa xarxa de cana-litzacions que caracteritza totes les comarques limítrofes amb el tramfinal del riu. Així mateix, en ambdós vores hi ha, a banda de les con-duccions i séquies hui en servici, una sèrie de restes arqueològiquesde diversa índole que aporten indicis suficients per a suposar entramatshidràulics de consideració.

Tant la qualitat de les terres de labor existents a les riberes dels rius,com l’estacionalitat del règim de precipitacions característica delsclimes mediterranis del llevant peninsular, suposen factors fonamen-tals a l’hora de determinar l’existència d’este tipus de conduccionsd’aigua, que utilitzen recursos i solucions tècniques semblants al llargde totes les èpoques.

Els canals del Segura, la séquia d’Elx, els canals d’Altea i lesestructures hidràuliques de Xàbia i de Calp, la séquia amortitzada perla construcció de l’embassament de Tibi, les xarxes del Túria (siste-ma Vilamarxant-Riba-roja de Túria, aqüeducte de la Covatella), l’aqüe-ducte de Peña Cortada, les conduccions del Palància (aqüeducte romàde Sagunt, séquia de Gausa) i les séquies del Diable de Vila-real (riuMillars), entre altres, són infraestructures hidràuliques que demos-tren l’extensió, geogràfica i temporal, de solucions tècniques sem-blants enfront del problema de l’aigua.

Ja en 1239, el rei Jaume I, després de la conquista, confirma elsprivilegis que tenien els regadius de València, des d’antic, i en 1268concedix la facultat de nomenar sequiers de séquia. El Tribunal deles Aigües es componia inicialment de set membres, als quals es vaafegir, en el segle passat, un nou membre corresponent a la séquia deQuart-Benàger-Faitanar.

Les fonts bibliogràfiques que fan referència a estes xarxes hidràu-liques són relativament escasses. La següent referència que conei-xem data del primer quart del segle xix i correspon a l’estudiós fran-cés Jaubert de Passa. En el seu estudi Canals de reg de Catalunya iRegne de València, publicat en 1823 (amb traducció espanyola de1844), du a terme una anàlisi científica de les xarxes hidràuliques enús amb la intenció de trobar solucions als problemes de regadiu del sudde França.

Fins al principi del segle següent no comptem amb noves refe-rències. En 1902, l’enginyer Rafael Valls David publica les seuesobservacions en el transcurs dels treballs d’estesa de la línia fèrria

DOGV - Núm. 5.359 03 10 2006 31587

ANEXO I

DATOS SOBRE EL BIEN OBJETO DE LA DECLARACIÓN

1. Denominación: Principal: tramo histórico de la acequia de Mislata, a su paso por

el municipio de Quart de Poblet.2. Localización y titularidad:a) Comunidad Autónoma: Comunitat Valenciana.b) Provincia: Valencia.c) Municipio: Quart de Poblet.d) Titularidad: Comunidad de Regantes.3. Descripción: a) Inmueble objeto de la declaración:(Basado principalmente en el Informe sobre el trazado de la ace-

quia madre de Mislata. Conselleria de Cultura, Educación y Depor-te, reseñado en la bibliografía).

La acequia de Mislata es una de las siete acequias madre cuyosámbitos de regadío están bajo la tutela del Tribunal de las Aguas dela Vega de Valencia, conformando el espacio geográfico llamado laHuerta de Valencia.

Dicha acequia posee un extraordinario valor histórico y etnoló-gico, por formar parte de una red de ingeniería hidráulica representativade una forma de asentamiento humano, de intervención en el entor-no y explotación de sus recursos que se ha venido produciendo en laVega de Valencia desde la romanización. Este tramo de acequia his-tórica objeto de declaración posee, además, un valor constructivo y pai-sajístico, por ser en la actualidad el único tramo de acequia madre omayor que conserva su cajero original, así como su trazado sinuosoy el único que mantiene su carácter de paisaje de regadío tradicional,con reducidas agresiones.

– Datos históricos El aprovechamiento de las aguas del Turia para todo tipo de usos

es un hecho comprobado desde antiguo, a la vista de la profusa red decanalizaciones que caracteriza todas las comarcas limítrofes con eltramo final del río. Asimismo, en ambas orillas existen, aparte de lasconducciones y acequias hoy en servicio, una serie de restos arqueo-lógicos de diversa índole que aportan indicios suficientes para supo-ner entramados hidráulicos de consideración.

Tanto la calidad de las tierras de labor existentes en las riberasde los ríos, como la estacionalidad del régimen de precipitacionescaracterística de los climas mediterráneos del levante peninsular,suponen factores fundamentales a la hora de determinar la existen-cia de este tipo de conducciones de agua, utilizando recursos y solu-ciones técnicas similares a lo largo de todas las épocas.

Los canales del Segura, la acequia de Elche, los canales de Alteay las estructuras hidráulicas de Jávea y de Calpe, la acequia amorti-zada por la construcción del embalse de Tibi, las redes del Turia (sis-tema Vilamarxant-Riba-roja de Túria, acueducto de la Covatella), elacueducto de Peña Cortada, las conducciones del Palancia (acueduc-to romano de Sagunto, acequia de Gausa) y las “Sèquies del Diable”de Villarreal (río Mijares), entre otros tantos, son infraestructurashidráulicas que demuestran la extensión, geográfica y temporal, desoluciones técnicas similares frente al problema del agua.

Ya en 1239 el Rey Jaime I, tras la conquista, confirma los privi-legios que tenían los regadíos de Valencia, desde antiguo, y en 1268concede la facultad de nombrar sequiers de acequia. El Tribunal de lasAguas se componía inicialmente de siete miembros, a los que se aña-dió en el siglo pasado un nuevo miembro correspondiente a la acequiade Quart– Benàger-Faitanar.

Las fuentes bibliográficas que hacen referencia a estas redeshidráulicas son relativamente escasas. La siguiente referencia queconocemos data del primer cuarto del siglo XIX y corresponde alestudioso francés Jaubert de Passa. En su estudio “Canales de riegode Cataluña y reino de Valencia” publicado en 1823 (con traducciónespañola de 1844), lleva a cabo un análisis científico de las redeshidráulicas en uso con la intención de encontrar soluciones a los pro-blemas de regadío del Sur de Francia.

Hasta principios del siguiente siglo no contamos con nuevas refe-rencias. En 1902 el ingeniero Rafael Valls David publica sus obser-vaciones en el transcurso de los trabajos de tendido de la línea férrea

entre València i Llíria per la ribera sud del Túria, de la qual va ser elprincipal promotor.

– Descripció, traçat i entorn La séquia de Mislata és el segon gran sistema hidràulic de l’Horta

de València que pren aigua pel marge dret del Túria, entre l’assut deQuart i el de Favara, i sempre ha tingut cadira en el Tribunal de lesAigües, amb la particularitat que un braç d’esta, el de Xirivella,almenys des del segle xvii ha tingut una organització separada a pesarde compartir un mateix cabal d’aigua.

Fins al segon quart del segle xx, el sistema hidràulic de la séquiade Mislata s’havia mantingut de manera quasi inalterable, amb una lon-gitud de la séquia mare igual o major de 12 km, a més de tots els bra-ços secundaris, creuant els termes de Manises, Quart de Poblet, Mis-lata, Xirivella i València. També havia mantingut el seu perímetre dereg, avaluat en unes 1.000 ha. No obstant això, pel traçat del pla sudque va desviar el riu Túria en la dècada de 1960 i el creixement urbàde Mislata i la ciutat de València a la zona de l’avinguda del Cid,aquell ha sigut retallat dràsticament, i hui en dia han quedat un poc mésde 100 ha entre Quart de Poblet, Mislata i Xirivella.

El seu punt d’inici al riu es troba a la part alta de la població deManises, i la séquia mare pren una direcció paral·lela al Túria, creuaprimer l’horta de Manises, passa pel costat de la població i continuafins al nord del nucli urbà de Quart de Poblet, entre este i el riu. Pos-teriorment creua la carretera reial de Madrid –hui av. Antic Regne deValència, en nomenclatura local– i prosseguix per eixa zona urbanade Quart de Poblet, on originàriament ja començava a regar a travésdels primers partidors (rolls). Al cap de poc d’entrar al terme de Mis-lata, es trobava el molí de Cabot, del qual partien cinc séquies quedistribuïen per braços l’aigua per la seua àrea de reg, bàsicament for-mada pel terme municipal de Mislata i la part oest del cementeri gene-ral de la ciutat de València.

En el primer tram de la séquia mare de Mislata, entre el seu assuti fins al desaparegut molí de Cabot, es troba un estret reducte d’hortaal terme municipal de Quart de Poblet, entre l’espai d’afecció de la líniade metro que ha de substituir l’antiga infraestructura ferroviària, pelnord; el polígon industrial situat al costat de l’autovia València-Madrid,pel sud, i les infraestructures viàries que discorren al costat del nou llitdel riu Túria, per l’est. El valor extraordinari que posseïx este tramd’uns set-cents metres de recorregut és degut al fet que la séquia enca-ra és de sòl, amb un traçat ple de revoltes i uns marges plantats d’arbresfruiters, canyes, etc., que permeten veure de manera singular en total’actual Horta de València una séquia mare segons la morfologia i eltraçat característics de les séquies històriques.

A més del magnífic caixer tradicional de sòl o de terra, les seuesriberes mantenen la realitat física i la imatge de les séquies antigues,i hi incorporen una important varietat dels recursos tradicionalment uti-litzats per a la fixació i l’aprofitament complementari dels terrenysdel seu curs, que contribuïxen, al seu torn, a assenyalar i caracteritzarpaisatgísticament i toponímicament el seu recorregut. Així, en el sen-tit del curs de les aigües s’observa un primer tram vorejat d’arbresfruiters, figueres, codonyers, magraners, etc., dins del costum secularde plantar els fruiters per al consum domèstic prop de les séquies ibraçals. Un segon tram gaudix d’una ribera de senill, típic canyísmenut. Posteriorment, el tercer espai té la vora plantada de canyes, ambel fi funcional de fixar la ribera per mitjà de les arrels d’estes plantesque consoliden les parets del caixer i tenen múltiples utilitats en lestasques agrícoles.

El traçat sinuós de la séquia correspon també a raons d’enginye-ria hidràulica, perquè d’esta manera es minora la pressió de l’aigua pro-duïda pel desnivell del terreny, que destruiria el caixer de la séquia.

Més avant, la séquia mare de Mislata es troba soterrada, i el molíde Cabot, amb tots els seus partidors i llengües destruïts per la cons-trucció del nou llit del riu Túria.

En paral·lel a la séquia, i a pocs metres d’esta, en direcció oest, dis-corre la séquia de Faitanar, que, nodrida, per derivació de mitjan seglexix, de la séquia mare de Quart, es veurà ara absorbida per l’expan-

31588 03 10 2006 DOGV - Núm. 5.359

entre Valencia y Llíria por la ribera sur del Turia, de la que fue suprincipal promotor.

– Descripción, trazado y entorno La acequia de Mislata es el segundo gran sistema hidráulico de la

Vega de Valencia que toma agua por el margen derecho del Turia,entre el azud de Quart y el de Favara, y siempre ha tenido silla en elTribunal de las Aguas, con la particularidad de que un brazo de lamisma, el de Xirivella, al menos desde el siglo XVII ha tenido unaorganización separada a pesar de compartir un mismo caudal de agua.

Hasta el segundo cuarto del siglo XX el sistema hidráulico de laacequia de Mislata se había mantenido de forma casi inalterable, conuna longitud de la acequia madre o mayor de 12 km., además de todoslos brazos secundarios, cruzando los términos de Manises, Quart dePoblet, Mislata, Xirivella y Valencia. También había mantenido superímetro de riego, evaluado en unas 1.000 Ha. Sin embargo, por eltrazado del “Plan Sur” que desvió el río Turia en la década de 1960y el crecimiento urbano de Mislata y la ciudad de Valencia en la zonade la Avenida del Cid, aquél ha sido recortado drásticamente, que-dando hoy en día un poco más de 100 Ha. entre Quart de Poblet, Mis-lata y Xirivella.

Su punto de inicio en el río se encuentra en la parte alta de lapoblación de Manises y la acequia madre toma una dirección parale-la al Turia, cruza primero la huerta de Manises, pasa junto a la pobla-ción y continúa hasta por el norte del núcleo urbano de Quart dePoblet, entre éste y el río. Posteriormente cruza la carretera real deMadrid –hoy av. Antic Regne de Valencia, en nomenclatura local– yprosigue por esa zona urbana de Quart de Poblet, en donde original-mente ya comenzaba a regar a través de los primeros partidores(“rolls”). Al poco de entrar en el término de Mislata se encontraba elmolino de Cabot del que partían cinco acequias que distribuían por bra-zos el agua por su área de riego, básicamente formado por el térmi-no municipal de Mislata y la parte oeste del cementerio general de laciudad de Valencia.

En el primer tramo de la acequia madre de Mislata entre su azudhasta el desaparecido molino de Cabot se encuentra un estrecho reduc-to de huerta en el término municipal de Quart de Poblet, entre el espa-cio de afección de la línea de metro que ha de sustituir a la la antiguainfraestructura ferroviaria, por el norte, el polígono industrial situadojunto a la autovía Valencia-Madrid, por el sur y las infraestructuras via-rias que discurren junto al nuevo cauce del Río Turia, por el este. Elvalor extraordinario que posee este tramo de unos setecientos metrosde recorrido es debido a que la acequia aún es de suelo, con un trazadolleno de curvas y unos márgenes plantados de árboles frutales, cañas,etc., que permiten ver de forma singular en toda la actual huerta deValencia una acequia madre según la morfología y trazado caracte-rísticos de las acequias históricas.

Además del magnífico cajero tradicional de suelo o de tierra, susriberas mantienen la realidad física y la imagen de las acequias anti-guas, incorporando una importante variedad de los recursos tradicio-nalmente utilizados para la fijación y el aprovechamiento comple-mentario de los terrenos de su curso y que contribuyen a su vez, aseñalar y caracterizar paisajística y toponímicamente su recorrido.Así en el sentido del curso de las aguas se observa un primer tramobordeado de árboles frutales, higueras, membrillos, balaustras, etc.dentro de la costumbre secular de plantar los frutales para el consu-mo doméstico cerca de las acequias y brazales. Un segundo tramogoza de una ribera de senill, típico cañizo menudo. Posteriormente, eltercer espacio tiene su borde plantado de cañas, con el fin funcionalde fijar la ribera por medio de las raíces de estas plantas que conso-lidan las paredes del cajero y tienen múltiples utilidades en las tare-as agrícolas.

El trazado sinuoso de la acequia corresponde también a razonesde ingeniería hidráulica, pues de este modo se aminora la presión delagua producida por el desnivel del terreno, que destruiría el cajerode la acequia.

Más adelante la acequia madre de Mislata se encuentra enterraday el molino de Cabot con todos sus partidores y lenguas destruidos porla construcción del nuevo cauce del río Turia.

En paralelo a la acequia, y a pocos metros de la misma en direc-ción oeste, discurre la acequia de Faitanar que, nutrida, por derivaciónde mediados del siglo XIX, de la acequia madre de Quart, se verá

sió urbana denominada Molí d’Animeta, en referència a l’antiga ins-tal·lació molinera que s’ubicava en un replec de la seua traça.

b) Parts integrants:– Caixer i marges, considerats, des de l’eix de la séquia, 10 metres

a cada costat, segons extensió grafiada en el pla de l’annex II.– Partidor del segon roll.c) Delimitació de l’entorn afectat:– Justificació: El criteri general seguit per a la delimitació de l’entorn de pro-

tecció ha sigut:– Paisatgístic, establint al voltant de la séquia un àmbit de pro-

tecció que garantisca la conservació del seu entorn agrícola, caracte-rístic de l’horta valenciana, siga o no regat per les seues aigües.

– Històric, incloent-hi el xicotet nombre de parcel·les regades perla mateixa séquia de Mislata en este perímetre. Estes parcel·les justi-fiquen la pervivència del sistema hidràulic i la seua representació enel Tribunal de les Aigües de la Vega de València, i és un dels reduc-tes d’horta que queden en esta comunitat de regants.

– Línia delimitadora:L’entorn de protecció que es troba reflectit a escala en el pla de

l’annex II i per al qual cal tindre en compte que el límit amb el sòl urbàindustrial s’establix amb caràcter transitori fins a l’aprovació patri-monial de l’instrument urbanístic que el concrete, quedarà redactatcom seguix:

Origen: intersecció de la séquia de Mislata amb l’àrea d’afecciódel soterrament del ferrocarril metropolità. Punt O.

Traçat: des de l’origen i en direcció est, es traça el límit nord del’entorn en confrontació amb el sòl afectat per la futura zona verda ila nova estació sobreposades a l’espai ocupat pel túnel del metro. Enconseqüència, inclou la superfície del sòl destinat a equipament i reco-rre aproximadament el límit meridional de les parcel·les cadastrals127, 123, 121 i 354 del polígon núm. 4. Gira a sud per la vora delvial i les reserves de connexió entre el carrer del Reverend Pare JoséPalacios i l’avinguda del Mediterrani; gira a occident recorrent una líniaimaginària a una distància de 50 m de la séquia, que coincidix en unprimer tram amb la vora nord de la prolongació de la dita avinguda finsa travessar-la, seguir en concordança amb el meandre de la séquia irecuperar per l’oest la traça lineal de l’avinguda actualment existentfins a arribar a l’altura del xamfrà del carrer de Jaume Sanmartin, ontorç ortogonalment al nord; seguix per una línia poligonal en direcciónord-oest, que serà el límit amb les parcel·les residencials del Pla Par-cial Sector Molí d’Animeta fins al sòl afectat pel metro, intersecció que,virant a l’est, permetrà tancar l’àmbit al trobar-se amb el punt d’ori-gen O.

4. Normativa de protecció del Monument i del seu entorn:– Monument

Article 1Caldrà ajustar-se al que disposa la secció 2ª, del capítol III, del

títol II, de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del PatrimoniCultural Valencià, relativa al règim dels béns immobles d’interés cul-tural. La protecció del bé comporta la protecció de l’aprovisionamenti dotació del cabal d’aigua l’existència de la qual resulta consubstan-cial a l’origen i funció del Monument.

Article 2L’ús permés per a la séquia és el de conducció d’aigua per al reg,

mantingut des de la seua construcció. Els marges d’esta s’integraranen l’espai agrícola i lúdic de l’entorn.

Article 3Es mantindrà la caracterització física –de terra– del llit, així com

els arbres i canyissos als marges de la séquia, sense perjuí de les ope-racions periòdiques de neteja i manteniment d’estos, de conformitatamb les pràctiques tradicionals associades a l’ús del reg que, acredi-tades així, no necessitaran l’autorització expressa individualitzadaper part de la conselleria competent en matèria de cultura.

– Entorn de protecció:

DOGV - Núm. 5.359 03 10 2006 31589

ahora absorbida por la expansión urbana denominada ‘Molí d’Ani-meta’en referencia a la antigua instalación molinera que se ubicaba enun recodo de su traza.

b) Partes integrantes:– Cajero y márgenes, considerados, desde el eje de la acequia, 10

metros a cada lado, según extensión grafiada en el plano del anexo II.– Partidor del segundo “roll”.c) Delimitación del entorno afectado:– Justificación: El criterio general seguido para la delimitación del entorno de

protección ha sido:– Paisajístico, estableciendo alrededor de la acequia un ámbito

de protección que garantice la conservación de su entorno agrícola,característico de la huerta valenciana, sea o no regado por sus aguas.

– Histórico, incluyendo el pequeño número de parcelas regadas porla propia acequia de Mislata en este perímetro. Estas parcelas justifi-can la pervivencia del sistema hidráulico y su representación en elTribunal de las Aguas de la Vega de Valencia, siendo uno de losreductos de huerta que restan en esta comunidad de regantes.

– Línea delimitadora:El entorno de protección que se encuentra reflejado a escala en

el plano del anexo II y para el que cabe tener en cuenta que el límitecon el suelo urbano industrial se establece con carácter transitoriohasta la aprobación patrimonial del instrumento urbanístico que loconcrete, quedará redactado como sigue:

Origen: intersección de la acequia de Mislata con el área de afec-ción del soterramiento del ferrocarril metropolitano. Punto “O”.

Trazado: desde el origen y en dirección este, se traza el límitenorte del entorno en colindancia con el suelo afectado por la futura zonaverde y la nueva estación sobrepuestas al espacio ocupado por el túneldel metro. En consecuencia, incluye la superficie del suelo destinadoa equipamiento y recorre aproximadamente el linde meridional de lasparcelas catastrales 127, 123, 121 y 354 del polígono nº 4. Gira a surpor el borde del vial y reservas de conexión entre la calle ReverendoPadre José Palacios y la avenida del Mediterráneo, gira a occidenterecorriendo una línea imaginaria a una distancia de 50 m de la acequia,que viene a coincidir en un primer tramo con el borde norte de la pro-longación de dicha avenida hasta atravesarla, seguir en concordan-cia con el meandro de la acequia y recuperar por el oeste la traza line-al de la avenida actualmente existente hasta llegar a la altura del cha-flán de la calle Jaume Sanmartin donde tuerce ortogonalmente alnorte, sigue por una línea quebrada en dirección noroeste que será ellímite con las parcelas residenciales del Plan Parcial Sector Molíd’Animeta hasta el suelo afectado por el metro, intersección que,virando al este, permitirá cerrar el ámbito al encontrarse con el puntode origen “O”.

4. Normativa de protección del Monumento y de su entorno:– Monumento

Artículo 1Se atenderá a lo dispuesto en la sección 2ª, del capítulo III, del

título II, de la Ley 4/1998 de 11 de junio, de la Generalitat, del Patri-monio Cultural Valenciano, relativa al régimen de los bienes inmue-bles de interés cultural. La protección del bien conlleva la proteccióndel aprovisionamiento y dotación del caudal de agua cuya existenciaresulta consustancial al origen y función del Monumento.

Artículo 2El uso permitido para la acequia es el de conducción de agua para

el riego, mantenido desde su construcción. Los márgenes de la mismase integrarán en el espacio agrícola y lúdico del entorno.

Artículo 3Se mantendrá la caracterización física –de tierra– del cauce, así

como los árboles y cañizos en los márgenes de la acequia, sin per-juicio de las operaciones periódicas de limpieza y mantenimiento delos mismos, conforme a las prácticas tradicionales asociadas al uso delriego que, así acreditadas, no precisarán de autorización expresa indi-vidualizada por parte de la Conselleria competente en materia de cul-tura.

– Entorno de protección:

Article 4De conformitat amb el que disposa l’article 35 de la Llei 4/1998,

d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qual-sevol intervenció que pretenga abordar-se en l’entorn de protecciódel Monument requerirà l’autorització prèvia de la conselleria com-petent en matèria de cultura. Fins que no hi haja planejament patri-monialment validat, esta autorització s’emetrà de conformitat ambels criteris establits en la present normativa i, en el que no s’hi preveu,per mitjà de l’aplicació directa dels criteris mencionats en l’article38 de l’esmentada llei.

Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d’autorització,la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que perla seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària iel suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seuatranscendència patrimonial.

Article 5 A fi de preservar el paisatge històric de la séquia, l’ús permés en

l’entorn de protecció és l’agrícola tradicional, compatible amb elsusos divulgativodidàctics i lúdics associables als valors i gaudi dellloc, si bé es reserva una zona per a un equipament específic, segonses consigna i es regula en l’article següent.

Queda proscrita la introducció d’anuncis o publicitat exterior que,en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena, excep-te la d’activitats culturals o esdeveniments festius que, de maneraocasional, reversible i per temps limitat, sol·licite i obtinga l’autorit-zació expressa.

Article 6Atenent els diferents límits de l’entorn de protecció del monu-

ment i la zonificació bàsica que de l’àmbit s’establix, es determinenles disposicions següents:

– Al nord: s’establix una subàrea en la qual es preveu la possibi-litat d’emplaçar un equipament dotacional públic de caràcter culturali educatiu, social i assistencial o administratiu i institucional (estapossibilitat només en immoble d’ús mixt, no exclusiu). Comprén unasuperfície d’aproximadament 17.000 m² adossada al límit nord, encorrespondència amb l’estació de metro Faitanar, i retirada de la séquiasegons una línia convexa que, com es representa a punts en el plànolde delimitació, acaba convergint amb la continuació del límit nord-estde l’entorn, i confronta amb la futura zona terciària exterior a este.S’assigna una edificabilitat de 2,2 m² sostre/m² sòl a aplicar sobre eldit subàmbit. El possible immoble, de concepció exempta i circum-dat de generosos espais lliures, es dissenyarà de manera que facilitela transició paisatgística i funcional entre l’àmbit urbà i l’àmbit agrí-cola, al mateix temps que potencie l’atracció ciutadana sobre el lloc.A este efecte, es disposarà configurant amb l’estació de metro unespai públic intermedi que determine les relacions d’escala i morfo-logia urbanes a les quals atindre’s, mentres que, en la seua presènciapaisatgística respecte del territori agrícola o de migdia, s’organitzaràde manera més oberta, i podrà estendre volums i amargenaments decaràcter organicista, que faciliten la seua integració formal i funcio-nal amb el dit àmbit, així com la visió i gaudi ciutadà del conjuntterritorial que es domina des d’eixe enclavament.

– A l’est: el límit de l’entorn esdevé confrontant amb les reservesviàries, la concreció de les quals s’efectuarà per mitjà del projectetècnic redactat per l’òrgan sectorial competent en matèria d’infraes-tructures, que resultarà d’acord amb els requeriments patrimonialsdel lloc i que, en cas de necessitar una afecció puntual de terrenys del’entorn, el dit projecte serà sotmés a autorització de la conselleriacompetent en matèria de cultura, la tutela de la qual limitarà, en lamesura que es puga la dita afecció i, en tot cas, requerirà un tractamentformal, ambiental i paisatgístic que el faça compatible amb els valorsde l’entorn del monument.

– Al sud: sense perjuí d’altres possibles solucions d’estil perime-tral, es possibilita la connexió entre l’avinguda del Mediterrani i lesreserves viàries i d’enllaços esmentats en el punt anterior, per mitjà d’unpont. La secció d’este, de la major lleugeresa constructiva i visual,estarà limitada a dos carrils, amb un tauler de poc gruix, pràcticament

31590 03 10 2006 DOGV - Núm. 5.359

Artículo 4De conformidad con lo dispuesto en el artículo 35 de la Ley 4/1998,

de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano,cualquier intervención que pretenda abordarse en el entorno de pro-tección del Monumento requerirá la previa autorización de la Con-selleria competente en materia de cultura. En tanto no exista planea-miento patrimonialmente validado, esta autorización se emitirá con-forme a los criterios establecidos en la presente normativa y, en lono contemplado en la misma, mediante la aplicación directa de loscriterios relacionados en el artículo 38 de la citada Ley.

Todas las intervenciones requerirán, para su trámite autorizato-rio, la definición precisa de su alcance, con la documentación técni-ca que por su especificidad les corresponda, y con la ubicación par-celaria y el apoyo fotográfico que permita constatar la situación departida y su trascendencia patrimonial.

Artículo 5A fin de preservar el paisaje histórico de la acequia, el uso per-

mitido en el entorno de protección es el agrícola tradicional, compa-tible con los usos divulgativo-didácticos y lúdicos asociables a losvalores y disfrute del lugar, si bien se reserva una zona para un equi-pamiento específico, según se consigna y regula en el artículo siguien-te.

Queda proscrita la introducción de anuncios o publicidad exte-rior que, en cualquiera de sus acepciones, irrumpa en dicha escena,salvo la de actividades culturales o eventos festivos que, de manera oca-sional, reversible y por tiempo limitado, solicite y obtenga la autori-zación expresa.

Artículo 6Atendiendo a los diferentes límites del entorno de protección del

Monumento y a la zonificación básica que del ámbito se establece, sedeterminan las siguientes disposiciones:

– Al norte: se establece una subárea en la que se contempla laposibilidad de emplazar un equipamiento dotacional público de carác-ter cultural-educativo, social-asistencial o administrativo-institucio-nal (esta posibilidad sólo en inmueble de uso mixto, no exclusivo).Comprende una superficie de aproximadamente 17.000 m² adosada allímite norte, en correspondencia con la estación de Metro Faitanar, yretirada de la acequia según una línea convexa que, como se representaa puntos en el plano de delimitación, acaba por converger con la con-tinuación del linde noreste del entorno, colindante con la futura zonaterciaria exterior al mismo. Se asigna una edificabilidad de 2,2m²techo/m²suelo a aplicar sobre dicho subámbito. El posible inmue-ble, de concepción exenta y circundado de generosos espacios libres,se diseñará de manera que facilite la transición paisajística y funcio-nal entre el ámbito urbano y el ámbito agrícola, a la par que potenciela atracción ciudadana sobre el lugar. A tal efecto éste se dispondrá con-figurando con la estación de Metro un espacio público intermedioque determine las relaciones de escala y morfología urbanas a lascuales atenerse, mientras que, en su presencia paisajística respectodel territorio agrícola o de mediodía, se organizará de manera másabierta, pudiendo extender volúmenes y aterrazamientos de carácterorganicista, que faciliten su integración formal y funcional con dichoámbito así como la visión y disfrute ciudadano del conjunto territo-rial que se domina desde ese enclave.

– Al este: el límite del entorno deviene colindante con las reser-vas viarias, cuya concreción se efectuará mediante el proyecto técni-co redactado por el órgano sectorial competente en materia de infraes-tructuras, que resultará acorde con los requerimientos patrimonialesdel lugar y que, en caso de precisar una afección puntual de terrenosdel entorno, dicho proyecto será sometido a autorización de la Con-selleria competente en materia de cultura, cuya tutela limitará en loposible dicha afección y, en todo caso, requerirá un tratamiento for-mal, ambiental y paisajístico que lo haga compatible con los valoresdel entorno del monumento.

– Al sur: sin perjuicio de otras posibles soluciones de corte peri-metral, se posibilita la conexión entre la avenida del Mediterráneo ylas reservas viarias y de enlaces referidas en el punto anterior, median-te un puente. La sección de éste, de la mayor ligereza constructiva yvisual, estará limitada a dos carriles, con un tablero de reducido espe-

horitzontal (amb pendents aproximadament entre 2-3%) que no supereels 10 metres d’amplària màxima i amb una cota lliure mínima de6,50 metres al centre sobre les rasants actuals de les parcel·les de cul-tiu. Al sud del dit eix, els usos del sòl que manté o puga recuperar laseua component rústica i que acompanya el meandre que conforma laséquia, seran els mateixos que s’arbitren per a la resta de l’entorn dela séquia, si bé la seua delimitació i conformació física definitivesseran concretades per mitjà de la revisió del planejament que, res-pectuós amb els objectius de la protecció, compte, a este efecte, ambl’informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultu-ra. Mentrestant, les edificacions existents afectades per la delimitacióes regiran pel règim fora d’ordenació. A este efecte, en els supòsits queconcloga la seua vida útil, que es pretenguen obres de reforma detranscendència equiparable a la reedificació o una substitució volun-tària, els seran aplicables les ordenances de protecció d’esta norma-tiva. Tot això sense perjuí de les capacitats arbitrades per l’article 21de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

– A l’oest: el límit de l’entorn que confronta amb el passeig devianants de la zona residencial projectada, que resoldrà la transicióentre ambdós espais, de manera que se situe a una cota intermèdiaentre la parcel·la privada i l’àmbit protegit, tindrà un tractament pai-satgístic i d’organització funcional conseqüent amb la dita condició.

Sobre la zonificació no adscrita a l’equipament públic, i com asuport als usos i activitats que, amb caràcter general, es reconeixen enl’article 5, es reserva la possibilitat de materialitzar una xicoteta edi-ficabilitat de 0,006 m² sostre/m² sòl, a calcular sobre els terrenys quemantenen o siguen susceptibles de recuperar la seua component rús-tica, amb independència de l’assignació a què finalment es destinen.Les edificacions que a este efecte puguen establir-se es desenvolu-paran en xicotetes unitats l’establiment de les quals, disseminat oagrupat, tinga en compte la caracterització paisatgística del lloc i lamorfologia de la qual reflectisca, de manera concisa i discreta, la seuacondició de nova implantació. Estes edificacions configuraran espaistancats d’una sola planta i 4 m d’alçària màxima de coronació, que,si és el cas, podran comptar amb extensions porxades, lliures de còm-put si la seua superfície no sobrepassa el 30% de la de l’immobleassociat a estes.

Article 7 Qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l’immoble o del seu

entorn de protecció se sotmetrà al que disposa el títol III de la Llei4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valen-cià.

Article 8Esta normativa és transitòria fins a l’aprovació del preceptiu pla

especial de protecció previst en l’article 34.2 de la Llei 4/1998, d’11de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per alsentorns de protecció dels monuments o dels instruments urbanísticsd’igual abast que es prevegen amb idèntica finalitat. El dit planejamentpodrà reajustar els paràmetres d’edificabilitat i usos transitòriamentestablits en la present normativa en funció d’una major concreció pro-jectual que la conselleria competent en matèria de cultura considerepatrimonialment satisfactòria en relació amb la deguda protecció delsvalors del lloc.

DOGV - Núm. 5.359 03 10 2006 31591

sor, prácticamente horizontal (con pendientes aproximadamente entre2-3%) que no supere los 10 metros de anchura máxima y con unacota libre mínima de 6,50 metros en el centro del mismo sobre lasrasantes actuales de las parcelas de cultivo. Al sur de dicho eje, los usosdel suelo que mantiene o pueda recuperar su componente rústica yque acompaña al meandro que conforma la acequia, serán los mis-mos que se arbitren para el resto del entorno de la acequia, si bien sudelimitación y conformación física definitivas serán concretadasmediante la revisión del planeamiento que, respetuoso con los obje-tivos de la protección, cuente a tales efectos con el informe favorablede la Conselleria competente en materia de cultura. Entre tanto, las edi-ficaciones existentes afectadas por la delimitación se regirán por el régi-men Fuera de Ordenación. A tal efecto, en los supuestos de que con-cluya su vida útil, se pretendan obras de reforma de trascendenciaequiparable a la reedificación o una sustitución voluntaria, les seráde aplicación las ordenanzas de protección de esta normativa. Todoello sin perjuicio de las capacidades arbitradas por el artículo 21 de laLey del Patrimonio Cultural Valenciano.

– Al oeste: el límite del entorno colindante con el paseo peatonalde la zona residencial proyectada, que resolverá la transición entreambos espacios situándose a una cota intermedia entre la parcela pri-vada y el ámbito protegido, tendrá un tratamiento paisajístico y deorganización funcional consecuente con dicha condición.

Sobre la zonificación no adscrita al equipamiento público, y comoapoyo a los usos y actividades que con carácter general se reconocenen el artículo 5, se reserva la posibilidad de materializar una peque-ña edificabilidad de 0,006 m² techo/m² suelo, a calcular sobre losterrenos que mantienen o sean susceptibles de recuperar su componenterústica, con independencia de la asignación a que finalmente se des-tinen. Las edificaciones que al efecto puedan establecerse se des-arrollarán en pequeñas unidades cuyo establecimiento diseminado oagrupado tenga en cuenta la caracterización paisajística del lugar ycuya morfología refleje, de manera concisa y discreta, su condiciónde nueva implantación. Tales edificaciones configurarán espacioscerrados de una sola planta y 4 m. de altura máxima de coronación,que, en su caso, podrán contar con extensiones porchadas, libres decómputo si su superficie no rebasa el 30% de la del inmueble a ellasasociado.

Artículo 7Cualquier intervención que afecte al subsuelo del inmueble o de

su entorno de protección se someterá a lo dispuesto en el título III dela Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cul-tural Valenciano.

Artículo 8Esta normativa es transitoria hasta la aprobación del preceptivo Plan

Especial de Protección previsto en el artículo 34.2 de la Ley 4/1998,de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano,para los entornos de protección de los Monumentos o de los instru-mentos urbanísticos de igual alcance que se prevean con idéntica fina-lidad. Dicho planeamiento podrá reajustar los parámetros de edifica-bilidad y usos transitoriamente establecidos en la presente normativaen función de una mayor concreción proyectual que la Conselleriacompetente en materia de cultura estime patrimonialmente satisfac-toria en relación con la debida protección de los valores del lugar.

31592 03 10 2006 DOGV - Núm. 5.359

ANEXO II/ANNEX II

DOCUMENTACIÓN GRÁFICA/DOCUMENTACIÓ GRÀFICA