conselleria d agricultura, medi ambient, conselleria de...

16
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural RESOLUCIÓ d’11 de desembre de 2017, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 55/13-AIA Torrevi- eja. [2017/12084] RESOLUCIÓN de 11 de diciembre de 2017, de la Direc- ción General de Medio Natural y de Evaluación Ambien- tal, por la cual se ordena la publicación de la declara- ción de impacto ambiental correspondiente al expediente 55/13-AIA Torrevieja. [2017/12084] De conformidad con el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 55/13-AIA Torrevieja. «Declaración de impacto ambiental Expediente: 55/13-AIA. Título: Solicitud de autorización ambiental integrada para una ins- talación existente de extracción de sal. Promotor: Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA. Autoridad sustantiva: Dirección Territorial de Alicante de la Conse- lleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural (expediente: AAI/18/2009). Localización: carretera circunvalación s/n. Parque natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja, e instalaciones anexas en el puerto de Torrevieja, en el término municipal de Torrevieja (Alicante). Descripción del proyecto. La empresa Nueva Compañía Arrendataria de las Salinas de Torre- vieja SA. (en adelante, NCAST), se dedica a la elaboración y produc- ción de sal marina. El agua de mar entra en la laguna de La Mata, a través del canal del Acequión, desde donde se va traspasando en función de las necesida- des de producción a la laguna de Torrevieja. Además, en la laguna de Torrevieja se inyecta salmuera proveniente del diapiro de Cabezo de la Sal, en el municipio de Pinoso, mediante una tubería de más de 50 km (actualmente existen 5 pozos en el Diapiro donde se inyecta agua a presión y se disuelve la sal). La acción del sol y del viento permiten que la salmuera se vaya concentrando hasta alcanzar la cristalización de la sal. A partir de ese momento se recolecta mecánicamente la sal del fondo de la laguna de Torrevieja, se transporta hasta una instalación de descarga y se somete a un proceso de lavado, transformándola así, en un producto industrial o en sal marina. La sal es apilada para formar una garbera, con una humedad del 3 %. De aquí la sal se va desapilando y es transportada hasta la fábrica para la elaboración de «sal seca», «sal húmeda» y «pastillas». Además existe una alimentación superficial y otra subterránea pro- cedentes de acuíferos de los márgenes de las lagunas. Según manifiesta el promotor, la evolución en la producción ha pasado de unas 250.000 tm en 1923, a unas 750.000 tm en 1970, pro- ducción que se mantiene en la actualidad. El promotor justifica el vertido cero de la actividad, para lo que aporta un balance de entradas y salidas de agua en la Laguna de Torre- vieja. La presente resolución se formula considerando las condiciones de vertido cero. La actividad engloba los siguientes procesos: a) Producción: que comprende las siguientes etapas: – Extracción de sal: Mediante una máquina extractora provista de cuchillas para cortar la costra de sal del fondo de la laguna. – Transporte hasta «la isla», mediante remolcadores que arrastran entre 10 y 13 barcazas. – Prelavado de sal en la isla, que consiste en lavar la sal con la propia salmuera de la laguna, retirando los residuos arrastrados por las aguas de escorrentía (maderas, plásticos, etc [...]). Indica asimismo que se eliminan los distintos yesos e insolubles contenidos en ella. De conformitat amb l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’oc- tubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Gene- ralitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 55/13-AIA Tor- revieja. «Declaració d’impacte ambiental Expedient: 55/13-AIA. Títol: sol·licitud d’autorització ambiental integrada per a una instal- lació que hi ha d’extracció de sal. Promotor: Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA. Autoritat substantiva: Direcció Territorial d’Alacant de la Conse- lleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (exp.: AAI/18/2009). Localització: carretera Circunvalación, s/n. Parc Natural de les Lla- cunes de la Mata i Torrevella, i instal·lacions annexes al port de Torre- vieja, al terme municipal de Torrevieja (Alacant). Descripció del projecte L’empresa Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA (d’ara endavant, NCAST) es dedica a l’elaboració i producció de sal marina. L’aigua de mar entra en la llacuna de la Mata, a través del canal del Cequión, des d’on es traspassa en funció de les necessitats de producció a la llacuna de Torrevieja. A més, en la llacuna de Torrevieja s’injecta salmorra provinent del diapir de Cabeço de la Sal, al municipi del Pinós, per mitjà d’una canonada de més de 50 km (actualment hi havia 5 pous en el diapir on s’injecta aigua a pressió i es dissol la sal). L’acció del sol i del vent permeten que la salmorra es concentre fins a aconseguir la cristal·lització de la sal. A partir d’aquest moment, es recol·lecta mecà- nicament la sal del fons de la llacuna de Torrevieja, es transporta fins una instal·lació de descàrrega i se sotmet a un procés de llavada, i es transforma així en un producte industrial o en sal marina. La sal és api- lada per a formar una garbera, amb una humitat del 3 %. D’ací la sal a poc a poc és transportada fins a la fàbrica per a l’elaboració de sal seca, sal humida i pastilles. A més, hi ha una alimentació superficial i una altra subterrània pro- cedents d’aqüífers dels marges de les llacunes. Segons el que manifesta el promotor, l’evolució en la producció ha passat de vora 250.000 t en 1923, a vora 750.000 t en 1970, producció que es manté en l’actualitat. El promotor justifica l’abocament zero de l’activitat, per al qual aporta un balanç d’entrades i eixides d’aigua en la llacuna de Torrevieja. Aquesta resolució es formula considerant les condicions d’aboca- ment zero. L’activitat engloba els processos següents: a) Producció, la qual inclou les etapes següents: – Extracció de sal: per mitjà d’una màquina extractora proveïda de fulles per a tallar la crosta de sal del fons de la llacuna. – Transport fins a l’illa, per mitjà de remolcadors que arrosseguen entre 10 i 13 barcasses. – Prellavada de sal en l’illa, que consisteix a llavar la sal amb la mateixa salmorra de la llacuna, i retirar els residus arrossegats per les aigües d’escolament (fustes, plàstics, etc. [...]). Indica, així mateix, que s’eliminen els distints algeps i insolubles hi continguts.

Upload: others

Post on 17-Aug-2021

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural

RESOLUCIÓ d’11 de desembre de 2017, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 55/13-AIA Torrevi-eja. [2017/12084]

RESOLUCIÓN de 11 de diciembre de 2017, de la Direc-ción General de Medio Natural y de Evaluación Ambien-tal, por la cual se ordena la publicación de la declara-ción de impacto ambiental correspondiente al expediente 55/13-AIA Torrevieja. [2017/12084]

De conformidad con el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 55/13-AIA Torrevieja.

«Declaración de impacto ambientalExpediente: 55/13-AIA.Título: Solicitud de autorización ambiental integrada para una ins-

talación existente de extracción de sal.Promotor: Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA.Autoridad sustantiva: Dirección Territorial de Alicante de la Conse-

lleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural (expediente: AAI/18/2009).

Localización: carretera circunvalación s/n. Parque natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja, e instalaciones anexas en el puerto de Torrevieja, en el término municipal de Torrevieja (Alicante).

Descripción del proyecto.La empresa Nueva Compañía Arrendataria de las Salinas de Torre-

vieja SA. (en adelante, NCAST), se dedica a la elaboración y produc-ción de sal marina.

El agua de mar entra en la laguna de La Mata, a través del canal del Acequión, desde donde se va traspasando en función de las necesida-des de producción a la laguna de Torrevieja. Además, en la laguna de Torrevieja se inyecta salmuera proveniente del diapiro de Cabezo de la Sal, en el municipio de Pinoso, mediante una tubería de más de 50 km (actualmente existen 5 pozos en el Diapiro donde se inyecta agua a presión y se disuelve la sal). La acción del sol y del viento permiten que la salmuera se vaya concentrando hasta alcanzar la cristalización de la sal. A partir de ese momento se recolecta mecánicamente la sal del fondo de la laguna de Torrevieja, se transporta hasta una instalación de descarga y se somete a un proceso de lavado, transformándola así, en un producto industrial o en sal marina. La sal es apilada para formar una garbera, con una humedad del 3 %. De aquí la sal se va desapilando y es transportada hasta la fábrica para la elaboración de «sal seca», «sal húmeda» y «pastillas».

Además existe una alimentación superficial y otra subterránea pro-cedentes de acuíferos de los márgenes de las lagunas.

Según manifiesta el promotor, la evolución en la producción ha pasado de unas 250.000 tm en 1923, a unas 750.000 tm en 1970, pro-ducción que se mantiene en la actualidad.

El promotor justifica el vertido cero de la actividad, para lo que aporta un balance de entradas y salidas de agua en la Laguna de Torre-vieja.

La presente resolución se formula considerando las condiciones de vertido cero.

La actividad engloba los siguientes procesos:a) Producción: que comprende las siguientes etapas:– Extracción de sal: Mediante una máquina extractora provista de

cuchillas para cortar la costra de sal del fondo de la laguna.– Transporte hasta «la isla», mediante remolcadores que arrastran

entre 10 y 13 barcazas.– Prelavado de sal en la isla, que consiste en lavar la sal con la

propia salmuera de la laguna, retirando los residuos arrastrados por las aguas de escorrentía (maderas, plásticos, etc [...]). Indica asimismo que se eliminan los distintos yesos e insolubles contenidos en ella.

De conformitat amb l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’oc-tubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Gene-ralitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 55/13-AIA Tor-revieja.

«Declaració d’impacte ambientalExpedient: 55/13-AIA.Títol: sol·licitud d’autorització ambiental integrada per a una instal-

lació que hi ha d’extracció de sal.Promotor: Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA.Autoritat substantiva: Direcció Territorial d’Alacant de la Conse-

lleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (exp.: AAI/18/2009).

Localització: carretera Circunvalación, s/n. Parc Natural de les Lla-cunes de la Mata i Torrevella, i instal·lacions annexes al port de Torre-vieja, al terme municipal de Torrevieja (Alacant).

Descripció del projecteL’empresa Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja,

SA (d’ara endavant, NCAST) es dedica a l’elaboració i producció de sal marina.

L’aigua de mar entra en la llacuna de la Mata, a través del canal del Cequión, des d’on es traspassa en funció de les necessitats de producció a la llacuna de Torrevieja. A més, en la llacuna de Torrevieja s’injecta salmorra provinent del diapir de Cabeço de la Sal, al municipi del Pinós, per mitjà d’una canonada de més de 50 km (actualment hi havia 5 pous en el diapir on s’injecta aigua a pressió i es dissol la sal). L’acció del sol i del vent permeten que la salmorra es concentre fins a aconseguir la cristal·lització de la sal. A partir d’aquest moment, es recol·lecta mecà-nicament la sal del fons de la llacuna de Torrevieja, es transporta fins una instal·lació de descàrrega i se sotmet a un procés de llavada, i es transforma així en un producte industrial o en sal marina. La sal és api-lada per a formar una garbera, amb una humitat del 3 %. D’ací la sal a poc a poc és transportada fins a la fàbrica per a l’elaboració de sal seca, sal humida i pastilles.

A més, hi ha una alimentació superficial i una altra subterrània pro-cedents d’aqüífers dels marges de les llacunes.

Segons el que manifesta el promotor, l’evolució en la producció ha passat de vora 250.000 t en 1923, a vora 750.000 t en 1970, producció que es manté en l’actualitat.

El promotor justifica l’abocament zero de l’activitat, per al qual aporta un balanç d’entrades i eixides d’aigua en la llacuna de Torrevieja.

Aquesta resolució es formula considerant les condicions d’aboca-ment zero.

L’activitat engloba els processos següents:a) Producció, la qual inclou les etapes següents:– Extracció de sal: per mitjà d’una màquina extractora proveïda de

fulles per a tallar la crosta de sal del fons de la llacuna.– Transport fins a l’illa, per mitjà de remolcadors que arrosseguen

entre 10 i 13 barcasses.– Prellavada de sal en l’illa, que consisteix a llavar la sal amb la

mateixa salmorra de la llacuna, i retirar els residus arrossegats per les aigües d’escolament (fustes, plàstics, etc. [...]). Indica, així mateix, que s’eliminen els distints algeps i insolubles hi continguts.

Page 2: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

– Transporte de la sal hasta el lavadero mediante una cinta transpor-tadora de 1.800 m que discurre por el suelo.

– Lavado de la sal en el lavadero, mediante un sistema de inyección de salmuera a contracorriente, arrastrando los componentes insolubles no deseados que contiene la sal. El agua de lavado generada se conduce hasta un circuito donde decantan la mayoría de los insolubles conte-nidos en ellas, y posteriormente, una vez decantada, es devuelta a la laguna.

– Transporte de la sal desde lavadero hasta las garberas, mediante cinta aérea transportadora de 800 m.

– Apilamiento de la sal formando garberas de unos 20 m de altura aproximadamente, ocupando una superficie de unas 7 has aproxima-damente.

b) Elaboración: Con las etapas siguientes:– Desapilamiento de la sal de las garberas y carga mediante palas

cargadoras en la tolva pulmón desde donde se distribuye hacia la fábrica o hacia el puerto según las necesidades del momento.

– Transporte de la sal hasta la fábrica o el puerto mediante cintas transportadoras, cuyo recorrido es en parte aéreo y en parte terrestre.

– Molienda de la sal, que constituye la segunda etapa del procesado de sal seca. Tras las tres centrífugas, el producto bruto pasa a dos moli-nos, donde se consigue reducir la granulometría en base a las especifi-caciones exigidas por cada cliente.

– Separación de partículas magnéticas: La sal una vez molida pasa por un separador magnético a base de barrotes de neodimio, eliminando cualquier partícula férrica que la sal haya podido arrastrar en su reco-rrido.

– Secado de la sal, en un horno de lecho fluido horizontal, alimen-tado por un quemador acoplado a un intercambiador. Las emisiones del quemador son conducidas por una chimenea y dispersadas a la atmós-fera. (foco fijo núm. 3).

El flujo de aire caliente, una vez atravesado el lecho, pasa a tra-vés de un separador ciclónico, que retiene las partículas de sal mayor tamaño que haya podido arrastrar. Posteriormente pasa a un lavador húmedo o scrubber, en el que las partículas de menor tamaño son rete-nidas por absorción en una corriente de agua. El aire, prácticamente libre de partículas, es expulsado a la atmósfera a través de una chimenea conectada a la salida del scrubber. Las partículas retenidas por el ciclón y el scrubber pasan a una corriente de agua que finalmente acaba por verterse al canal.

– Adición antiapelmazante, mediante el aditivo de ferrocianuro, para impedir que la sal se apelmace.

– A continuación se procede a la elaboración y empaquetado en Big-Bags y sacos de polietileno. Le sigue el almacenamiento y distribución, finalizando con la carga y expedición en camiones y/o barcos.

Como instalaciones adicionales que pueden afectar a la generación de residuos constan en el proyecto: El laboratorio, las zonas de almace-namiento de productos químicos, las oficinas y debido a la inexistencia de una red de alcantarillado conectada a la red local para recoger las aguas residuales asimilables a urbanas, estas se recogen en las fosas sépticas repartidas por las instalaciones de las salinas para las que se dispone de un servicio de vaciado de fosas y de autorización para su vertido en EDAR, las cuales responden a la ubicación y capacidades que se indican a continuación:

Núm. Fosa Ubicación Consumo

estimadoCapacidad

Fosa

1 Isla 10,8 10

2 Lavadero Antiguo (Laboratorio) 45 50

3 T. Laguna 36 40

4 Laboratorio 0,3 4

5 Antiguo Apilamiento En desuso

6 Lavadero 45 50

7 Taller Electricidad 7,2 10

8 Fábricas molturación 36 40

9 Taller mecánico 36 40

10 Comité 1,5 4

– Transport de la sal fins al llavador per mitjà d’una cinta transpor-tadora de 1.800 m que discorre pel sòl.

– Llavada de la sal en el llavador, per mitjà d’un sistema d’injecció de salmorra a contracorrent, que arrossega els components insolubles no desitjats que conté la sal. L’aigua de llavada generada es condueix fins a un circuit on decanten la majoria dels insolubles hi continguts i, posteriorment, una vegada decantada, és tornada a la llacuna.

– Transport de la sal des de llavador fins a les garberes, per mitjà d’una cinta aèria transportadora de 800 m.

– Apilament de la sal formant garberes d’uns 20 m d’alçària apro-ximadament, que ocupen una superfície de vora 7 ha aproximadament.

b) Elaboració, amb les etapes següents:

– Desapilament de la sal de les garberes i càrrega per mitjà de pales carregadores en la tremuja pulmó des d’on es distribueix cap a la fàbrica o cap al port segons les necessitats del moment.

– Transport de la sal fins a la fàbrica o el port per mitjà de cintes transportadores, el recorregut de la qual és en part aeri i en part terrestre.

– Mòlta de la sal, que constitueix la segona etapa del processament de sal seca. Després de les tres centrífugues, el producte brut passa a dos molins, on s’aconsegueix reduir la granulometria basant-se en les especificacions exigides per cada client.

– Separació de partícules magnètiques: la sal una vegada mòlta passa per un separador magnètic a base de barrots de neodimi, i eli-mina qualsevol partícula fèrrica que la sal haja pogut arrossegar en el recorregut.

– Assecatge de la sal, en un forn de llit fluid horitzontal, alimentat per un cremador acoblat a un intercanviador. Les emissions del crema-dor són conduïdes per una xemeneia i dispersades a l’atmosfera. (focus fix núm. 3).

El flux d’aire calent, una vegada travessat el llit, passa a través d’un separador ciclònic, que reté les partícules de sal més grans que haja pogut arrossegar. Posteriorment passa a un llavador humit o scrubber, en el qual les partícules més xicotetes són retingudes per absorció en un corrent d’aigua. L’aire, pràcticament lliure de partícules, és expulsat a l’atmosfera a través d’una xemeneia connectada a l’eixida del scrubber. Les partícules retingudes pel cicló i el scrubber passen a un corrent d’aigua que finalment s’aboca al canal.

– Addició antienduriment, per mitjà de l’additiu de ferrocianur, per a impedir que la sal s’endurisca.

– A continuació s’elabora i s’empaqueta en envasos flexibles i sacs de polietilé; després s’emmagatzema i es distribueix, i finalment es car-rega i s’expedeix en camions i/o vaixells.

Com a instal·lacions addicionals que poden afectar la generació de residus, consten en el projecte: el laboratori, les zones d’emmagatze-matge de productes químics i les oficines. A causa de la inexistència d’una xarxa de clavegueram connectada a la xarxa local per a arreplegar les aigües residuals assimilables a urbanes, aquestes s’arrepleguen en les fosses sèptiques repartides per les instal·lacions de les salines per a les quals es disposa d’un servei de buidatge de fosses i d’autorització perquè siguen abocades en EDAR, les quals responen a la ubicació i capacitats que s’indiquen a continuació:

Núm. fossa Ubicació Consum

estimatCapacitat de la fossa

1 Illa 10,8 10

2 Llavador antic (laboratori) 45 50

3 T. llacuna 36 40

4 Laboratori 0,3 4

5 Antic apilament En desús

6 Llavador 45 50

7 Taller d’electricitat 7,2 10

8 Fàbriques de mòlta 36 40

9 Taller mecànic 36 40

10 Comité 1,5 4

Page 3: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

11 Oficinas 2 4

12 Puerto 3,6 4

La empresa ha aplicado como mejores técnicas disponibles (MTDs) en el proceso de producción (cosecha de sal) los proyectos de mejora tecnológica y ambiental consistentes en la sustitución de los remolca-dores por otros de mayor eficiencia así como un proyecto de circuito de decantación de sales residuales y reutilización de salmuera de lavado (proyecto objeto de subvención dentro del programa LIFE+Naturaleza 2008).

Este proyecto de circuito de decantación obtuvo una estimación de impacto ambiental el 6 de septiembre de 2010 emitida por la dirección territorial de Alicante.

El 21 de julio de 2017 la empresa promotora presenta la modifica-ción del proyecto de balsa de decantación y retorno de las salmueras de lavado, que se describirá en el apartado de consideraciones ambientales, y cuya valoración ambiental se procede a incluir en la presente decla-ración de impacto ambiental, por ser un proceso estrechamente ligado a una medida correctora de la generación de residuos de la actividad salinera por la incidencia en la conservación de la gaviota de Audouin.

Tramitación administrativaDentro del procedimiento de autorización ambiental integrada (en

adelante AAI), la Dirección Territorial de Medio Ambiente de Alicante, remite el expediente a esta dirección general para su evaluación ambien-tal, en fecha 18 de febrero de 2013.

La fase de información pública se ha realizado mediante publi-cación en el DOGV número 6685, de 4 de enero de 2012, así como exposición al público en la Dirección Territorial de Alicante y en el Ayuntamiento de Torrevieja, con la presentación de varias alegaciones.

Resumen de las alegaciones.Se han presentado dos alegaciones dentro del plazo establecido de

información al público, de las que recoge las siguientes consideraciones ambientales:

a) Alegación de Ecologistes en Acció, de fecha 7 de febrero de 2012, en la que se incluye las siguientes consideraciones:

– Las instalaciones de Pinoso y la conducción de salmuera hasta Torrevieja debería incluirse en la solicitud de AAI, por estar ambas en el anexo II de la Ley 2/2006 ya que la sal gema y la sal marina acaban siendo el mismo producto final, porque las instalaciones radicadas en Pinoso son parte esencial del proceso productivo que se desarrolla en Torrevieja, y porque no tiene sentido la fragmentación de los diferen-tes proyectos que han de someterse a AAI o a evaluación de impac-to ambiental de proyectos que forman un todo homogéneo y siendo su separación arbitraria (en este sentido, se alude a la acumulación de yesos en Torrevieja, haciendo necesaria la balsa de decantación porque el contenido del yeso procede de la salmuera del Pinoso, no así del agua de mar). Que la realidad de las zonas que se están dejando fuera de la solicitud de AAI probablemente son los espacios más castigados y donde más impacto ambiental hay, por lo tanto obviar las instalaciones de El Pinós y la conducción de la salmuera sería obviar también riesgos, impactos y problemas que habría que resolver.

– Se exige que el promotor presente el plan de labores de las acti-vidades mineras que se desarrollan en el Cabeço de la Sal, tal como establece la Ley 22/1973, de 21 de julio, de minas y su reglamento, aprobado por Real decreto 2857/1978, de 25 de agosto.

– La concesión por parte del organismo de cuenca de extracción de agua subterránea en los tres pozos situados en «El Puntal» de Algueña establece un volumen de 3.780.000 m³/año, no obstante el volumen de salmuera transvasado desde Pinoso a Torrevieja consigue un volumen de 1.822,4 m³/año, por lo que el promotor debería explicar esa impor-tante diferencia y qué usos reales del agua extraída.

– Los límites de emisión del quemador de gasoil propuestos por el promotor no son válidos después de la Sentencia de 4 de mayo de 2009, de la sección primera de la sala contenciosa administrativa de Tribunal Superior de Justicia que anula el párrafo primero de la disposición adi-cional primera del Decreto 127/2006, de 15 de septiembre, por el que se desarrolla la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de prevención de la contami-nación y calidad ambiental.

11 Oficines 2 4

12 Port 3,6 4

L’empresa ha aplicat com a millors tècniques disponibles (MTD) en el procés de producció (recol·lecció de sal) els projectes de millora tec-nològica i ambiental consistents en la substitució dels remolcadors per altres de més eficiència, així com un projecte de circuit de decantació de sals residuals i reutilització de salmorra de llavada (projecte objecte de subvenció dins del programa LIFE Natura + 2008).

Aquest projecte de circuit de decantació va obtindre una estimació d’impacte ambiental el 6 de setembre de 2010, emesa per la Direcció Territorial d’Alacant.

El 21 de juliol de 2017, l’empresa promotora presenta la modifi-cació del projecte de bassa de decantació i retorn de les salmorres de llavada, que es descriurà en l’apartat de consideracions ambientals, i la valoració ambiental de la qual s’inclou en aquesta declaració d’impacte ambiental, per ser un procés estretament lligat a una mesura correctora de la generació de residus de l’activitat salinera per la incidència en la conservació de la gavina corsa.

Tramitació administrativaDins del procediment d’autorització ambiental integrada (d’ara

endavant AAI), la Direcció Territorial de Medi Ambient d’Alacant remet l’expedient a aquesta direcció general per a l’avaluació ambiental, amb data 18 de febrer de 2013.

La fase d’informació pública s’ha realitzat per mitjà de publicació en el DOGV número 6685, de 4 de gener de 2012, així com l’exposició al públic en la Direcció Territorial d’Alacant i a l’Ajuntament de Torre-vieja, amb la presentació de diverses al·legacions.

Resum de les al·legacionsS’han presentat dues al·legacions dins del termini establit d’infor-

mació al públic, de les quals es recullen les consideracions ambientals següents:

a) Al·legació d’Ecologistes en Acció, de data 7 de febrer de 2012, en la qual s’inclouen les consideracions següents:

– Les instal·lacions del Pinós i la conducció de salmorra fins a Tor-revieja hauria d’incloure’s en la sol·licitud d’AAI, per estar ambdues en l’annex II de la Llei 2/2006, ja que la sal gemma i la sal marina acaben sent el mateix producte final, perquè les instal·lacions radicades al Pinós són part essencial del procés productiu que es desenvolupa a Torrevi-eja, i perquè no té sentit la fragmentació dels diferents projectes que s’han de sotmetre a AAI o a avaluació d’impacte ambiental de projec-tes que formen un tot homogeni per tant la seua separació és arbitrària (en aquest sentit, s’al·ludeix a l’acumulació d’algeps a Torrevieja, fent necessària la bassa de decantació perquè el contingut de l’algeps proce-deix de la salmorra del Pinós, i no de l’aigua de mar). Que la realitat de les zones que s’estan deixant fora de la sol·licitud d’AAI probablement són els espais més castigats i on més impacte ambiental hi ha, per tant obviar les instal·lacions del Pinós i la conducció de la salmorra seria obviar també riscos, impactes i problemes que caldria resoldre.

– S’exigeix que el promotor presente el pla de labors de les acti-vitats mineres que es desenvolupen en el Cabeço de la Sal, tal com estableix la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, i el seu reglament, aprovat per Reial decret 2857/1978, de 25 d’agost.

– La concessió per part de l’organisme de conca d’extracció d’ai-gua subterrània en els tres pous situats al Puntal d’Algueña estableix un volum de 3.780.000 m³/any, no obstant això, el volum de salmorra transvasat des del Pinós a Torrevieja té un volum de 1.822,4 m³/any, per la qual cosa el promotor hauria d’explicar aquesta important diferència i els usos reals de l’aigua extreta.

– Els límits d’emissió del cremador de gasoil proposats pel promo-tor no són vàlids després de la Sentència de 4 de maig de 2009, de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa de Tribunal Supe-rior de Justícia que anul·la el paràgraf primer de la disposició addicional primera del Decret 127/2006, de 15 de setembre, pel qual es desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental.

Page 4: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

b) Alegación de la Asociación Levantina de Defensa Ambiental (en adelante ALDEA), de fecha 7 de febrero de 2012, en la que se incluye las mismas consideraciones que en la alegación anterior.

Las alegaciones presentadas han sido contestadas por la empre-sa promotora, en fecha 4 de junio de 2012, en virtud del art. 27.5 del Decreto 127/2006, de 15 de septiembre, del Consell, por el que se desa-rrolla la Ley 2/2006, de 5 de mayo y del que extraen las siguientes indicaciones:

– El órgano sustantivo no debería admitir a trámite las alegaciones presentadas, ya que no se refieren al ámbito de estudio ni autorización correctamente aprobada por la Generalitat Valenciana.

– Se considera la actividad del Diapiro y la de las Lagunas de la Mata y Torrevieja como actividades independientes a nivel de actividad económica, derechos concesionales (el Diapiro de Pinoso se trata de una reserva minera concedida a favor del Estado hasta 2039, mientras que las Lagunas de Torrevieja y sus terrenos industriales anejos son bienes patrimoniales de la Administración General del Estado, depen-diente del Ministerio de Economía que arrienda a NCAST desde 1953), autorizaciones administrativas (las salinas de Torrevieja están conside-radas como salinas marítimas según el apartado 5 del título I del Regla-mento General para el régimen de la minería que desarrolla la Ley de Minas 22/1973, de 21 de julio, mientras que la explotación del diapiro de Pinoso por disolución in situ, está considerada como un proceso de explotación de un recurso de la sección C que define la Ley de Minas y el Reglamento 22/1973; asimismo son independientes a nivel indus-trial, teniendo diferente número de registro) y en la práctica operacional (Torrevieja no depende de la explotación de Pinoso, en determinadas circunstancias ha habido que parar la producción de Pinoso y Torrevieja ha continuado su proceso sin que le afecte en absoluto).

El informe de la Sección de Minas, de la Conselleria de Economía, Industria y comercio, de fecha 29 de octubre de 2012, que se expone en el apartado siguiente, considera que el diapiro de Pinoso y las Salinas de Torrevieja son centros de trabajo independientes.

Respecto al diapiro de Pinoso, fué sometido a evaluación de impac-to ambiental, emitiéndose en fecha 20 de enero de 2011 por la directora general del Medio Natural estimación de impacto ambiental favorable condicionada, al proyecto relativo a la perforación del pozo E-17 para la explotación de sal por disolución in situ en el diapiro salino Cabezo de la Sal, en el término municipal de Pinoso (El Vinalopó Mitjà), promo-vido por NCAST. El plan de labores establecido para la actividad, y que se presentó ante el Servicio Territorial de Industrial y Energía, incluía en el apartado de medidas adoptadas para mejorar la productividad, el cambio de zonas en mal estado de la conducción de salmuera.

Informes sectoriales y documentación complementaria.El expediente incluye los siguientes informes, en orden cronológico:1. Informe del Ayuntamiento de Torrevieja de fecha 3 de diciembre

de 1977, en el que se indica que la actividad salinera viene realizándose desde tiempo inmemorial.

2. Informe de compatibilidad urbanística municipal, emitido en fecha 19 de enero de 2009.

3. Informe favorable de la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar, del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, de fecha 7 de septiembre de 2010, del que se extrae la siguiente información:

– En base al Real decreto 281/2000 con fecha 25 de febrero de 2000 se traspasó a la Comunitat Valenciana el Puerto de Torrevieja pertene-ciente hasta entonces a Puertos del Estado.

– Existe una concesión otorgada a Patrimonio del Estado para la construcción de un emisario submarino, situada en la zona marítimo-te-rrestre en los hitos M-51 y M-52 en el término municipal de Torrevieja, por Orden Ministerial de 16 de diciembre de 1968 con vigencia de 99 años, así como informe favorable del Ministerio de Medio Ambiente con fecha 28 de junio de 2002 para la realización de obras de reparación del mismo.

– El titular de las lagunas de la Mata y Torrevieja es Patrimonio del Estado. La NCAST las explota en base a un contrato en régimen de arrendamiento.

– Ha sido detectada la presencia del fartet (Aphanius iberus) siendo de gran importancia al encontrarse catalogada como especie en peligro de extinción en el catálogo español de especies amenazadas.

b) Al·legació de l’Asociación Levantina de Defensa Ambiental (d’ara endavant ALDEA), de data 7 de febrer de 2012, en la qual s’in-clouen les mateixes consideracions que en l’al·legació anterior.

Les al·legacions presentades han sigut contestades per l’empresa promotora, amb data 4 de juny de 2012, en virtut de l’article 27.5 del Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, pel qual es desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, i del qual extrauen les indicacions següents:

– L’òrgan substantiu no hauria d’admetre a tràmit les al·legacions presentades, ja que no fan referència a l’àmbit d’estudi ni a l’autoritza-ció correctament aprovada per la Generalitat Valenciana.

– Es considera l’activitat del diapir i la de les llacunes de la Mata i Torrevieja com a activitats independents quant a activitat econòmica, drets concessionals (el diapir del Pinós es tracta d’una reserva minera concedida a favor de l’Estat fins a 2039, mentre que les Llacunes de Torrevieja i els terrenys industrials annexos són béns patrimonials de l’Administració general de l’Estat, dependent del Ministeri d’Economia, que arrenda NCAST des de 1953), autoritzacions administratives (les salines de Torrevieja estan considerades com a salines marítimes segons l’apartat 5, del títol I, del Reglament general per al règim de la mineria, que desplega la Llei de mines 22/1973, de 21 de juliol, mentre que l’explotació del diapir del Pinós per dissolució in situ està considerada com un procés d’explotació d’un recurs de la secció C que defineix la Llei de mines i el Reglament 22/1973; així mateix, són independents a nivell industrial i tenen diferent número de registre) i en la pràctica operacional (Torrevieja no depén de l’explotació del Pinós, en determi-nades circumstàncies ha calgut parar la producció del Pinós i Torrevieja ha continuat el seu procés sense que l’afecte en absolut).

L’informe de la Secció de Mines, de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, de data 29 d’octubre de 2012, que s’exposa en l’apartat següent, considera que el diapir del Pinós i les salines de Tor-revieja són centres de treball independents.

El diapir del Pinós va ser sotmés a avaluació d’impacte ambiental. La directora general del Medi Natural, amb data 20 de gener de 2011, va emetre estimació d’impacte ambiental favorable condicionada al projecte relatiu a la perforació del pou E-17 per a l’explotació de sal per dissolució in situ en el diapir salí Cabeço de la Sal, al terme municipal del Pinós (el Vinalopó Mitjà), promogut per NCAST. El pla de labors establit per a l’activitat, i que es va presentar davant del Servei Territo-rial d’Industrial i Energia, incloïa en l’apartat de mesures adoptades per a millorar la productivitat el canvi de zones en mal estat de la conducció de salmorra.

Informes sectorials i documentació complementàriaL’expedient inclou els informes següents, en ordre cronològic:1. Informe de l’Ajuntament de Torrevieja de data 3 de desembre de

1977, en el qual s’indica que l’activitat salinera es realitza des de temps immemorial.

2. Informe de compatibilitat urbanística municipal, emés amb data 19 de gener de 2009.

3. Informe favorable de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, de data 7 de setembre de 2010, del qual s’extrau la informació següent:

– Basant-se en el Reial decret 281/2000, amb data 25 de febrer de 2000 es va traspassar a la Comunitat Valenciana el Port de Torrevieja, el qual pertanyia fins llavors a Ports de l’Estat.

– Hi ha una concessió atorgada a Patrimoni de l’Estat per a la cons-trucció d’un emissari submarí, situada en la zona maritimoterrestre, en les fites M-51 i M-52, al terme municipal de Torrevieja, per Ordre ministerial de 16 de desembre de 1968, amb vigència de 99 anys, així com informe favorable del Ministeri de Medi Ambient, amb data 28 de juny de 2002, per a la realització d’obres de reparació d’aquest.

– El titular de les llacunes de la Mata i Torrevieja és patrimoni de l’Estat. L’NCAST les explota basant-se en un contracte en règim d’ar-rendament.

– Ha sigut detectada la presència del fartet (Aphanius iberus), peix de gran importància ja que està catalogat com a espècie en perill d’ex-tinció en el catàleg espanyol d’espècies amenaçades.

Page 5: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

4. Informe favorable del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, respecto a la suficiencia de documentación, de fecha 16 de septiembre de 2010.

5. Informes del Servicio de Residuos Industriales, de fecha 14 de septiembre de 2010, fecha 28 de marzo de 2011 y fecha 28 de septiem-bre de 2011. La empresa consta inscrita en el registro de pequeños pro-ductores de residuos peligrosos de la Comunitat Valenciana, asociados a la actividad de elaboración y fabricación de sal.

6. Informe de la Confederación Hidrográfica del Segura, de fecha 11 de noviembre de 2010, en el que se concluye que las Salinas de Torrevieja no pertenecen al dominio público hidráulico.

7. Informe del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio, de fecha 7 de abril de 2011, sobre declaración de repercusiones sobre la Red Natura 2000, en el que se indica que el proyecto no tendrá reper-cusiones sobre la integridad del lugar/espacio de la Red Natura 2000, el cual queda condicionado al cumplimiento de las siguientes medidas preventivas/correctoras:

– Paralización de todos los trabajos de la construcción y manteni-miento del circuito durante la fase de asentamiento y nidificación de la Gaviota Audouin.

– Cumplimiento del plan de vigilancia ambiental descrito, especial-mente en el seguimiento de la colonia de la Gaviota de Audouin, así como en la adopción y cumplimiento de las medidas que, en función de este seguimiento, se detecten como necesarias para garantizar la super-vivencia en buenas condiciones de la colonia.

8. Certificado de no presentación de alegaciones en el Ayuntamiento de Torrevieja, de fecha 10 de mayo de 2012.

9. Informe de la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, favora-ble condicionado, emitido en fecha 6 de julio de 2012, de acuerdo con la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del patrimonio cultural valenciano.

10. Informe del Servicio de Protección y Control Integrado de la Contaminación de fecha 12 de septiembre de 2012, en el que se incluye auditorías acústicas de fecha 22 de abril de 2009 y de 13 de abril de 2011, respetando la actividad los niveles sonoros establecidos en la Ley 7/2002, de 3 de diciembre, de la Generalitat Valenciana, de protección contra la contaminación acústica.

11. Informe de la Sección de Minas de la Conselleria de Economía, Industria y Comercio, de fecha 29 de octubre de 2012, en el que se con-cluye que el diapiro de Pinoso y las Salinas de Torrevieja se consideran centros de trabajo independientes, a causa de las siguientes considera-ciones:

– La explotación del diapiro del Pinoso se realiza por sondeos, por disolución in situ y utiliza técnicas mineras diferentes de las salinas de Torrevieja, que se explotan por evaporación y precipitación.

– Ambos explotaciones mineras se encuentran situadas en lugares distintos (las Salinas en Torrevieja y el Diapiro en Pinoso), si bien hay un salmueroducto que permite el transvase de la salmuera producida en Pinoso a la salina de Torrevieja.

– Sus procesos industriales son diferentes.– Desde el punto de vista administrativo, las actuaciones derivadas

de los mismos se tratan en expedientes independientes y cada uno de ellos presenta sus planes de labores anuales que se tratan de manera individualizada.

12. Informe de la Confederación Hidrográfica del Segura de fecha 5 de diciembre de 2012, en el que se informa los siguiente:

– Con respecto a los vertidos al dominio público hidráulico, el titu-lar ha aportado documento de justificación de vertido cero, en el que se concluye que no hay ningún vertido, únicamente se verterá en el mar en casos extremadamente excepcionales como por ejemplo, lluvias torrenciales muy intensas.

– Se considera que las Salinas de Torrevieja, pertenecen al dominio público marítimo terrestre y no a dominio público hidraúlico. No se puede considerar que la laguna de Torrevieja se abastezca de forma natural ya que parte de sus entradas son recargas artificiales, por lo que no se puede considerar que forme parte del dominio público hidráulico, por lo que no es procedente obtener autorizaciones o concesiones de la Confederación Hidrográfica del Segura en relación a la misma.

13. Informe del Servicio de Infraestructura Verde y Paisaje, de fecha 10 de enero de 2013, en el que se indica que dada la existencia de la instalación, no se altera el carácter y la percepción del paisaje existente.

4. Informe favorable del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, respecte a la suficiència de documentació, de data 16 de setembre de 2010.

5. Informes del Servei de Residus Industrials, de data 14 de setem-bre de 2010, de data 28 de març de 2011 i de data 28 de setembre de 2011. L’empresa consta inscrita en el Registre de Xicotets Productors de Residus Perillosos de la Comunitat Valenciana, associats a l’activitat d’elaboració i fabricació de sal.

6. Informe de la Confederació Hidrogràfica del Segura, de data 11 de novembre de 2010, en el qual es conclou que les salines de Torrevieja no pertanyen al domini públic hidràulic.

7. Informe del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi, de data 7 d’abril de 2011, sobre declaració de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, en el qual s’indica que el projecte no tindrà repercussions sobre la integritat del lloc/espai de la Xarxa Natura 2000, el qual queda con-dicionat al compliment de les mesures preventives/correctores següents:

– Paralització de tots els treballs de la construcció i manteniment del circuit durant la fase d’assentament i nidificació de la gavina corsa.

– Compliment del pla de vigilància ambiental descrit, especialment en el seguiment de la colònia de la gavina corsa, així com en l’adop-ció i compliment de les mesures que, en funció d’aquest seguiment, es detecten com a necessàries per a garantir la supervivència en bones condicions de la colònia.

8. Certificat de no presentació d’al·legacions a l’Ajuntament de Tor-revieja, de data 10 de maig de 2012.

9. Informe de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, favorable condicionat, emés amb data 6 de juliol de 2012, d’acord amb la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià.

10. Informe del Servei de Protecció i Control Integrat de la Conta-minació, de data 12 de setembre de 2012, en el qual s’inclouen audi-tories acústiques de data 22 d’abril de 2009 i de 13 d’abril de 2011, on se certifica que l’activitat respecta els nivells sonors establits en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica.

11. Informe de la Secció de Mines de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, de data 29 d’octubre de 2012, en el qual es conclou que el diapir del Pinós i les salines de Torrevieja es consideren centres de treball independents, a causa de les consideracions següents:

– L’explotació del diapir del Pinós es realitza per sondejos, per dis-solució in situ i utilitza tècniques mineres diferents de les salines de Torrevieja, que s’exploten per evaporació i precipitació.

– Ambdues explotacions mineres estan situades en llocs distints (les salines a Torrevieja i el diapir al Pinós), si bé hi ha un salmorraducte que permet el transvasament de la salmorra produïda al Pinós a la salina de Torrevieja.

– Els seus processos industrials són diferents.– Des del punt de vista administratiu, les actuacions derivades

d’aquests es tracten en expedients independents i cada un d’aquests presenta els seus plans de labors anuals que es tracten de manera indi-vidualitzada.

12. Informe de la Confederació Hidrogràfica del Segura de data 5 de desembre de 2012, en el qual s’informa els següent:

– Respecte als abocaments al domini públic hidràulic, el titular ha aportat document de justificació d’abocament zero, en el qual es con-clou que no hi ha cap abocament, únicament s’abocarà al mar en casos extremadament excepcionals com ara pluges torrencials molt intenses.

– Es considera que les salines de Torrevieja pertanyen al domini públic maritimoterrestre i no a domini públic hidràulic. No es pot con-siderar que la llacuna de Torrevieja s’abastisca de forma natural ja que part de les seues entrades són recarregues artificials, per la qual cosa no es pot considerar que forme part del domini públic hidràulic, per tant no és procedent obtindre autoritzacions o concessions de la Confederació Hidrogràfica del Segura en relació amb aquesta.

13. Informe del Servei d’Infraestructura Verda i Paisatge, de data 10 de gener de 2013, en el qual s’indica que atesa l’existència de la instal·lació, no s’altera el caràcter i la percepció del paisatge existent.

Page 6: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

14. Informe del Servicio de Gestión de Espacios Naturales Protegi-dos de la Dirección General del Medio Natural de esta Conselleria, de fecha 11 de febrero de 2013, en el que se indica la no afección sobre la Red Natura 2000 y del que se extrae la siguiente información:

– No hay pronunciamiento sobre la conducción de salmuera proce-dente del diapiro de extracción de sal de Pinoso, dado que se encuentra fuera del ámbito territorial del espacio natural protegido del Parque Natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja.

– La actividad salinera se localiza dentro del parque natural prote-gido, y se considera compatible con la estrategia de conservación, que para el mismo, han establecido el PORN del sistema de zonas húmedas del sur de Alicante aprobado mediante el Decreto 31/2010, de 12 de febrero, del Consejo y por el PRUG del Parque Natural de las Lagunas de La Mata y Torrevieja aprobado por el Decreto 36/2010, de 19 de febrero, del Consell.

– La actividad salinera y la zonificación que establece el PRUG se desarrolla en los artículos 74 al 78 del PRUG. En otro sentido, dado que la actividad salinera se ha desarrollado durante un largo período de tiempo en esta ubicación, que la misma se ha ido modernizando y modificando los procesos productivos, en algunas zonas se observa la acumulación de elementos en desuso y mal estado. Por eso se propone una línea de actuación por parte de la mercantil, titular de la explotación para la eliminación de los mencionados residuos, y la adecuación de estos espacios.

15. Informe favorable de la Dirección General del Agua de la Con-selleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua, de fecha 23 de mayo de 2013, condicionado a la prohibición de la utili-zación de la conducción de desagüe que se autorizó mediante Orden Ministerial de 16 de diciembre de 1968, por consiguiente el vertido al mar de lejías concentradas de la Laguna de Torrevieja, mediante emi-sario submarino, en la zona marítimo-terrestre y mar litoral. Debiendo cumplirse, en su momento, la resolución que pueda formular el Servicio Provincial de Costas de Alicante al respecto de la concesión.

En este sentido se incluye en la documentación aportada la declara-ción del promotor, de fecha 4 de diciembre de 2012, de no utilización de una antigua conducción de desagüe instalada el año 1968, al estar fuera de servicio, por tanto, no realizar ningún vertido en el mar.

16. Informe de Compatibilidad de acuerdo con la normativa urba-nística del PATRICOVA, emitido por el Servicio de Infraestructura Verde y Paisaje de fecha 17 de junio de 2013.

17. Como continuación al informe del Servicio de Espacios Natu-rales Protegidos de 11 de febrero de 2013, el 18 de septiembre de 2014 se recibe informe de la Subdirección General de Medio Natural-Servi-cio de Gestión de Espacios Naturales Protegidos, en el que se adjunta memoria descriptiva y valorada de los residuos existentes en las lagunas a los que se refería en el informe anterior, comunicando asimismo que la DIA debería condicionarse a la resolución de los siguientes problemas ambientales:

– «la concentración de los yesos residuales de la explotación en la zona habilitada para ello, tal como se determina en el PRUG del parque natural y la toma de medidas para evitar la formación de nuevos depó-sitos en otras zonas de la laguna.

– la resolución de la problemática causada por la existencia de una fosa séptica no adecuadamente estanca en la isla, sustituyéndola por un sistema totalmente estanco cuyo vaciado se produzca de forma que se garantice la inexistencia del menor vertido a la laguna. Igualmente, la instalación destinada al almacén temporal de aceites debe reunir todas las garantías de estanqueidad y eliminación de la posibilidad de vertidos durante su manipulado.»

18. El 21 de julio de 2017 la empresa presenta en la Dirección Terri-torial de Alicante la solicitud de modificación del proyecto del circuito de decantación y retorno de salmuera objeto de la estimación de impac-to ambiental del expediente 4/10-EIA formulada el 6 de septiembre de 2010 por el director Territorial de Alicante de esta Conselleria al proyecto de balsa de decantación y retorno de las salmueras de lavado en la planta salinera, ubicado en el Parque Natural de las Lagunas de La Mata y Torrevieja del municipio de Torrevieja promovida por la Nueva Compañía Arrendataria de las Salinas de Torrevieja.

El 5 de septiembre de 2017 se recibe de los servicios territoriales la documentación presentada junto a los informes emitidos por el técnico de protección de especies.

Antecedentes de evaluación ambiental relacionados con el proyecto:

14. Informe del Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits de la Direcció General del Medi Natural d’aquesta conselleria, de data 11 de febrer de 2013, en el qual s’indica la no-afecció sobre la Xarxa Natura 2000 i del qual s’extrau la informació següent:

– No hi ha pronunciament sobre la conducció de salmorra proce-dent del diapir d’extracció de ix del Pinós, atés que està fora de l’àmbit territorial de l’espai natural protegit del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella.

– L’activitat salinera es localitza dins del parc natural protegit, i es considera compatible amb l’estratègia de conservació que per a aquest ha establit el PORN del sistema de zones humides del sud d’Alacant, aprovat per mitjà del Decret 31/2010, de 12 de febrer, del Consell i pel PRUG del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, aprovat pel Decret 36/2010, de 19 de febrer, del Consell.

– L’activitat salinera i la zonificació que estableix el PRUG es desenvolupa en els articles 74 al 78 del PRUG. En un altre sentit, atés que l’activitat salinera s’ha desenvolupat durant un llarg període de temps en aquesta ubicació i que ha modernitzat i modificat els proces-sos productius, en algunes zones s’observa l’acumulació d’elements en desús i mal estat. Per això es proposa una línia d’actuació per part de la mercantil, titular de l’explotació, per a l’eliminació dels mencionats residus, i l’adequació d’aquests espais.

15. Informe favorable de la Direcció General de l’Aigua de la Con-selleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, de data 23 de maig de 2013, condicionat a la prohibició de la utilització de la conducció de desaigüe que es va autoritzar mitjançant l’Ordre minis-terial de 16 de desembre de 1968, per consegüent l’abocament al mar de lleixius concentrats de la llacuna de Torrevieja, per mitjà d’emissari submarí, en la zona maritimoterrestre i mar litoral. I s’haurà de complir, en el seu moment, la resolució que puga formular el Servei Provincial de Costes d’Alacant respecte de la concessió.

En aquest sentit s’inclou en la documentació aportada la declaració del promotor, de data 4 de desembre de 2012, de no utilització d’una antiga conducció de desaigüe instal·lada l’any 1968, ja que està fora de servei. Per tant, no realitza cap abocament al mar.

16. Informe de compatibilitat d’acord amb la normativa urbanística del PATRICOVA, emés pel Servei d’Infraestructura Verda i Paisatge, de data 17 de juny de 2013.

17. Com a continuació a l’informe del Servei d’Espais Naturals Protegits, d’11 de febrer de 2013, el 18 de setembre de 2014 es rep un informe de la Subdirecció General de Medi Natural-Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits, en el qual s’adjunta una memòria descrip-tiva i valorada dels residus existents en les llacunes a què es referia en l’informe anterior, i comunica així mateix que la DIA hauria de condi-cionar-se a la resolució dels problemes ambientals següents:

– «La concentració dels algeps residuals de l’explotació en la zona habilitada per a això, tal com es determina en el PRUG del parc natural i la presa de mesures per a evitar la formació de nous dipòsits en altres zones de la llacuna.

– La resolució de la problemàtica causada per l’existència d’una fossa sèptica no adequadament estanca en l’illa, i substituir-la per un sistema totalment estanc el buidatge del qual tinga lloc de manera que es garantisca la inexistència d’abocaments a la llacuna. Igualment, la instal·lació destinada al magatzem temporal d’olis ha de tindre totes les garanties d’estanquitat i l’eliminació de la possibilitat d’abocaments durant la manipulació d’aquests.»

18. El 21 de juliol de 2017, l’empresa presenta en la Direcció Terri-torial d’Alacant la sol·licitud de modificació del projecte del circuit de decantació i retorn de salmorra objecte de l’estimació d’impacte ambi-ental de l’expedient 4/10-EIA, formulada el 6 de setembre de 2010 pel director territorial d’Alacant d’aquesta conselleria al projecte de bassa de decantació i retorn de les salmorres de llavada en la planta salinera, ubicat en el Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella del municipi de Torrevieja, promoguda per Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA.

El 5 de setembre de 2017 es rep dels serveis territorials la docu-mentació presentada juntament amb els informes emesos pel tècnic de protecció d’espècies.

Antecedents d’avaluació ambiental relacionats amb el projecte:

Page 7: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

En fecha 27 de noviembre de 1998, el director general para el Desa-rrollo Sostenible dictó declaración de impacto ambiental favorable del expediente 350/97-AIA condicionada al proyecto para la protección de la laguna de Torrevieja, en el término municipal de Torrevieja, promovi-do por la NCAST, con el objetivo de compartimentar la laguna mediante motas o diques y la construcción de un canal perimetral que limite la llegada de aguas superficiales y subterráneas, cuyos volúmenes y polu-ción habían venido aumentando en los últimos años como consecuencia de los cambios de uso del suelo producidos en la cuenca. El proyecto no fué ejecutado y el 6 de agosto de 2014 la empresa presentó escrito de desistimiento del proyecto, emitiéndose resolución del director general de Evaluación Ambiental y Territorial de 10 de septiembre de 2014, dejando sin efecto la declaración de impacto ambiental.

En fecha 6 de septiembre de 2010, el director Territorial de Alicante de esta Conselleria, dictó estimación de impacto ambiental favorable condicionada, al proyecto de balsa de decantación y retorno de las sal-mueras de lavado de la planta salinera, ubicado en el parque natural de las Lagunas de La Mata y Torrevieja del municipio de Torrevieja promovida por la Nueva Compañía Arrendataria de las Salinas de Torre-vieja (exp. 4/10-EIA).

Los condicionantes establecidos para la aprobación y desarrollo del proyecto son los siguientes:

«1. Las tongadas de residuos no serán compactadas con maquinaria dada su naturaleza muy fluida, evitándose el uso de maquinaria.

2. Dentro del marco del plan de almacenamiento establecido en el proyecto, se informará anualmente a la dirección del parque natural de Las Lagunas de la Mata y Torrevieja del lugar en donde se pretende realizar los vertidos y del volumen previstos de los mismos (antes del mes de marzo). En función del desarrollo del proyecto, del estado del hábitat en general, y en especial del mantenimiento y mejora del hábitat de la gaviota de Audouin, se podrá modificar el modo y lugar de depó-sito de los residuos, que en ningún caso podrá afectar al hábitat de la gaviota de Audouin.

3. No se realizará ningún tipo de obras relacionadas con este pro-yecto durante la época de cría de la gaviota (marzo a agosto).

La fase de construcción de la balsa se acortará en el tiempo en lo posible, evitando no obstante el trabajo nocturno para minimizar las molestias a la fauna silvestre de la zona.

4. La maquinaria y vehículos necesarios para la actividad se man-tendrán en perfecto estado de funcionamiento y mantenimiento, esta-bleciéndose las revisiones técnicas periódicas necesarias, con el fin de evitar emisiones excesivas de contaminantes a la atmósfera, niveles de ruido elevado o contaminación del suelo.

5. Deberá cumplir con lo expuesto en los informes sectoriales (informe del jefe del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio, informe de la jefa de Sección de Zonas Húmedas del área de Conserva-ción de Espacios Naturales e informe de la jefa de Servicio de Residuos Industriales del área de Residuos), atendiendo en especial a la normativa del PRUG del parque natural de Las Lagunas de la Mata y Torrevieja.

6. Se realizará la limpieza de los restos de obra, así como la restau-ración de las áreas de trabajo, retirando todos los materiales sobrantes, escombros, maquinaria, edificaciones temporales y cualquier otro ele-mento que haya sido introducido durante la fase de construcción. De ellos, aquellos que tengan la consideración legal de residuo, se deberán depositar en vertedero autorizado.

7. Si durante el desarrollo de las obras se observasen restos de inte-rés para el patrimonio cultural se suspenderán los trabajos, se delimi-tará el perímetro de afección y se comunicará de forma inmediata a la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano de la Conselleria de Cultura y Deporte, cumpliéndose lo dispuesto en la Ley 4/1998, de 11 de junio, de patrimonio cultural valenciano (DOGV 18.06.1998), modificada por Ley 5/2007, de 9 de febrero (DOGV 13.02.2007).

8. Deberá cumplirse por el titular del proyecto con todas las medi-das protectoras, correctoras y compensatorias, así como el programa de vigilancia ambiental previsto en el estudio de impacto ambiental y las adicionales establecidas en estos condicionantes. Deberá presentarse un informe anual, firmado por un técnico de reconocida competencia en el tema, durante el funcionamiento de las instalaciones objeto de esta estimación de impacto ambiental del resultado del seguimiento de las poblaciones de las gaviotas Audouin. Dicho informe deberá presentar-lo anualmente al Servicio de Biodiversidad y al parque natural de Las Lagunas de La Mata y Torrevieja.

Amb data 27 de novembre de 1998, el director general per al desen-volupament sostenible va dictar una declaració d’impacte ambiental favorable de l’expedient 350/97-AIA, condicionada al projecte per a la protecció de la llacuna de Torrevieja, al terme municipal de Torre-vieja, promogut per l’NCAST, amb l’objectiu de compartimentar la llacuna per mitjà de motes o dics i la construcció d’un canal perimetral que limite l’arribada d’aigües superficials i subterrànies, els volums i pol·lució de les quals havien augmentat en els últims anys com a conse-qüència dels canvis d’ús del sòl produïts en la conca. El projecte no va ser executat i el 6 d’agost de 2014 l’empresa va presentar un escrit de desistiment del projecte, i es va emetre una resolució del director gene-ral d’Avaluació Ambiental i Territorial, de 10 de setembre de 2014, que deixava sense efecte la declaració d’impacte ambiental.

Amb data 6 de setembre de 2010, el director territorial d’Alacant d’aquesta conselleria va dictar estimació d’impacte ambiental favorable condicionada al projecte de bassa de decantació i retorn de les salmorres de llavada de la planta salinera, ubicat en el Parc Natural de les Lla-cunes de la Mata i Torrevella del municipi de Torrevieja, promoguda per la Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA (exp. 4/10-EIA).

Els condicionants establits per a l’aprovació i desenvolupament del projecte són els següents:

«1. Les capes de residus no han de ser compactades amb maquinària atesa la seua naturalesa molt fluida, i així evitar l’ús de maquinària.

2. Dins del marc del pla d’emmagatzematge establit en el projecte, s’ha d’informar anualment la direcció del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella del lloc on es pretén realitzar els abocaments i del volum previst d’aquests (abans del mes de març). En funció del desenvolupament del projecte, de l’estat de l’hàbitat en general, i en especial del manteniment i millora de l’hàbitat de la gavina corsa, es podrà modificar la manera i el lloc de dipòsit dels residus, que en cap cas podrà afectar l’hàbitat de la gavina corsa.

3. No s’ha de realitzar cap tipus d’obres relacionades amb aquest projecte durant l’època de cria de la gavina (març a agost).

La fase de construcció de la bassa s’acurtarà en el temps en la mesu-ra que es puga, no obstant això, s’ha d’evitar el treball nocturn per a minimitzar les molèsties a la fauna silvestre de la zona.

4. La maquinària i els vehicles necessaris per a l’activitat s’han de mantindre en perfecte estat de funcionament i manteniment, i s’han d’establir les revisions tècniques periòdiques necessàries per tal d’evitar emissions excessives de contaminants a l’atmosfera, nivells de soroll elevat o contaminació del sòl.

5. S’han de complir el que exposen els informes sectorials (informe del cap del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi, informe del cap de la Secció de Zones Humides de l’Àrea de Conservació d’Espais Natu-rals i l’informe del cap del Servei de Residus Industrials de l’Àrea de Residus), atenent en especial la normativa del PRUG del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella.

6. S’ha de realitzar la neteja de les restes d’obra, i també la restau-ració de les àrees de treball, i s’han de retirar tots els materials sobrants, runes, maquinària, edificacions temporals i qualsevol altre element que haja sigut introduït durant la fase de construcció. D’aquests, aquells que tinguen la consideració legal de residu s’hauran de depositar en abocador autoritzat.

7. Si durant el desenvolupament de les obres s’observen restes d’in-terés per al patrimoni cultural, s’han de suspendre els treballs, delimitar el perímetre d’afecció i comunicar de forma immediata a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Esport, d’acord amb el que disposa la Llei 4/1998, d’11 de juny, de patrimoni cultural valencià (DOGV 18.06.1998), modificada per Llei 5/2007, de 9 de febrer (DOGV 13.02.2007).

8. El titular del projecte ha de complir totes les mesures protectores, correctores i compensatòries, i també el programa de vigilància ambien-tal previst en l’estudi d’impacte ambiental i les addicionals establides en aquests condicionants. S’ha de presentar un informe anual, firmat per un tècnic de reconeguda competència en el tema, durant el funcionament de les instal·lacions objecte d’aquesta estimació d’impacte ambiental, del resultat del seguiment de les poblacions de la gavina corsa. Aquest informe s’haurà de presentar anualment al Servei de Biodiversitat i al Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella.

Page 8: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

9. Cualquier modificación o ampliación del proyecto presentado, así como la detección de algún impacto ambiental no previsto en el estudio de impacto ambiental y/o en la presente estimación de impacto ambien-tal, se notificará a la Dirección Territorial de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, quien establecerá, en si caso, la aplicación de las medidas correctoras que correspondan.»

En la documentación aportada por los servicios territoriales sobre el seguimiento del cumplimiento de la estimación de impacto ambiental referida se incluyen varios informes:

En informes de noviembre y septiembre de 2012 se indica que se incumple lo establecido en la estimación de impacto ambiental respecto al plan de acopio de sales residuales correspondiente al año fiscal 2013, así como que en el citado año no se presentó el plan de vigilancia sobre el seguimiento de la colonia de la gaviota de Audouin.

Los informes de octubre de 2016 y complementario de enero de 2017 del técnico de protección de especias en referencia al plan de acopio de sales residuales presentado en julio de 2016 indican que la morfología del circuito de decantación no coincide con la del proyecto amparado por la estimación de impacto ambiental, no existiendo cons-tancia de que se haya notificado por el titular a la dirección territorial las modificaciones del proyecto. Los vertidos previstos, en lugar de circunscribirse a la parcela 1 como indica el plan de almacenamiento, se realiza en las parcelas 1, 2 y 3, con disposición paralela a los circuitos y en zonas diferentes con distribución de norte a sur en la estimación de impacto.

Considera que esta disposición distinta de los vertidos no afecta de manera apreciable a la colonia de la gaviota de Audouin, aunque haría más complicada la revegetación de las parcelas y por consiguiente la mejora del hábitat prevista para la especie. Tampoco se tiene constancia de que se haya aportado por el titular informes anuales del resultado de seguimiento de la colonia de gaviota de Audouin contemplada en la estimación de impacto ambiental.

El 5 de septiembre de 2017 se remite la documentación aportada por el promotor en la solicitud de modificación del proyecto de la balsa de decantación y retorno objeto de la estimación de impacto ambiental y los informes emitidos el 3 de agosto de 2017 por el técnico de protec-ción de especies, en el que se indica:

«La modificación propuesta consiste en:1. Modificación del diseño del circuito de decantación, eliminando

el bombeo por innecesario y reforzando determinados tramos de los diques con escollera y geotextil por problemas de erosión.

2. Modificación del programa de acopio de sales residuales, que en lugar de realizarse por parcelas de norte a sur, se realiza en parcelas paralelas al circuito de tal manera que permite reforzar los diques del circuito.

Este proyecto modificado aparentemente coincide con lo realmente ejecutado sobre el terreno, así como los planes de acopios presentados hasta el momento (que no han sido informados favorablemente dado que no coinciden con el proyecto objeto de estimación de impacto ambiental).

Considero que esta modificación del proyecto no es previsible que tenga efectos diferentes a los del proyecto inicial sobre la colonia de gaviota Audouin. Dado el poco éxito de la parcela experimental de rege-neración contenida en el proyecto original, considero que para la restau-ración de los acopios de sales sería preciso aportar una capa adicional de tierra vegetal antes de realizar las plantaciones.»

– Como se ha indicado anteriormente, el 20 de enero de 2011 se emitió por la Dirección General de Gestión del Medio Natural estima-ción de impacto ambiental favorable condicionada, al proyecto relativo a la perforación del pozo E-17 para la explotación de sal por disolución in situ en el diapiro salino Cabezo de la Sal, en el término municipal de Pinoso (El Vinalopó Mitjà), promovido por NCAST. El plan de labores establecido para la actividad, y que se presentó ante el Servicio Territo-rial de Industrial y Energía, incluía en el apartado de medidas adopta-das para mejorar la productividad, el cambio en aquellas zonas que se encuentren en mal estado de la conducción de salmuera.

Afecciones legalesEl suelo donde se ubica la actividad corresponde a suelo no urbani-

zable protegido, según normativa urbanística municipal.La actividad salinera y su zonificación está incluida en la delimi-

tación del ámbito del PORN del sistema de zonas húmedas del sur de

9. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, i també la detecció d’algun impacte ambiental no previst en l’estudi d’impacte ambiental i/o en aquesta estimació d’impacte ambiental, s’ha de notifi-car a la Direcció Territorial de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habi-tatge, la qual establirà, si escau, l’aplicació de les mesures correctores que corresponguen.»

En la documentació aportada pels serveis territorials sobre el segui-ment del compliment de l’estimació d’impacte ambiental referida s’in-clouen diversos informes:

En informes de novembre i setembre de 2012 s’indica que s’in-compleix el que estableix l’estimació d’impacte ambiental respecte al pla d’aplecs de sals residuals corresponent a l’any fiscal 2013, i també que en l’esmentat any no es va presentar el pla de vigilància sobre el seguiment de la colònia de la gavina corsa.

Els informes d’octubre de 2016 i el complementari de gener de 2017 del tècnic de protecció d’espècies quant al pla d’aplecs de sals residuals presentat al juliol de 2016 indiquen que la morfologia del circuit de decantació no coincideix amb la del projecte emparat per l’estimació d’impacte ambiental, i no hi ha constància que el titular haja notificat a la direcció territorial les modificacions del projecte. Els abocaments previstos, en compte de circumscriure’s a la parcel·la 1 com indica el pla d’emmagatzematge, es realitza en les parcel·les 1, 2 i 3, amb dispo-sició paral·lela als circuits i en zones diferents amb distribució de nord a sud en l’estimació d’impacte.

Considera que aquesta disposició diferent dels abocaments no afecta de manera apreciable la colònia de la gavina corsa, encara que faria més complicada la revegetació de les parcel·les i, per consegüent, la millora de l’hàbitat prevista per a l’espècie. Tampoc es té constància que el titu-lar haja aportat informes anuals del resultat de seguiment de la colònia de gavina corsa prevista en l’estimació d’impacte ambiental.

El 5 de setembre de 2017 es remet la documentació aportada pel promotor en la sol·licitud de modificació del projecte de la bassa de decantació i retorn objecte de l’estimació d’impacte ambiental i els informes emesos el 3 d’agost de 2017 pel tècnic de protecció d’espèci-es, en el qual s’indica:

«La modificació proposada consisteix en:1. Modificació del disseny del circuit de decantació, i eliminar el

bombament per innecessari i reforçar determinats trams dels dics amb escullera i geotèxtil per problemes d’erosió.

2. Modificació del programa d’aplecs de sals residuals, que en compte de realitzar-se per parcel·les de nord a sud, es realitza en par-cel·les paral·leles al circuit de tal manera que permet reforçar els dics del circuit.

Aquest projecte modificat aparentment coincideix amb el realment executat sobre el terreny, així com els plans d’aplecs presentats fins al moment (que no han sigut informats favorablement atés que no coinci-deixen amb el projecte objecte d’estimació d’impacte ambiental).

Considere que aquesta modificació del projecte no és previsible que tinga efectes diferents dels del projecte inicial sobre la colònia de gavi-na corsa. Atés el poc èxit de la parcel·la experimental de regeneració continguda en el projecte original, considere que per a la restauració dels aplecs de sals seria necessari aportar una capa addicional de terra vegetal abans de realitzar les plantacions.»

– Com s’ha indicat anteriorment, el 20 de gener de 2011 la Direcció General de Gestió del Medi Natural va emetre una estimació d’impacte ambiental favorable condicionada al projecte relatiu a la perforació del pou E-17 per a l’explotació de sal per dissolució in situ en el diapir salí Cabeço de la Sal, al terme municipal del Pinós (el Vinalopó Mitjà), pro-mogut per NCAST. El pla de labors establit per a l’activitat, i que es va presentar davant del Servei Territorial d’Industrial i Energia, incloïa en l’apartat de mesures adoptades per a millorar la productivitat, el canvi en aquelles zones que estiguen en mal estat de la conducció de salmorra.

Afeccions legalsEl sòl on s’ubica l’activitat correspon a sòl no urbanitzable protegit,

segons la normativa urbanística municipal.L’activitat salinera i la seua zonificació està inclosa en la delimita-

ció de l’àmbit del PORN del sistema de zones humides del sud d’Ala-

Page 9: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

Alicante, aprobado mediante Decreto 31/2010, de 12 de febrero, del Consejo y en los artículos 74 al 78 del PRUG del parque natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja aprobado mediante Decreto 36/2010, de 19 de febrero, del Consell.

El parque natural es hábitat de la gaviota de Audouin, y por tanto está afectada por el Decreto 116/2005, de 17 de junio, del Consell de la Generalitat, por el que se aprueba el plan de recuperación de la gaviota de Audouin en la Comunitat Valenciana.

La actividad está afectada por la legislación minera de acuerdo a la Ley 22/1973, de 21 de julio, de minas y el Real decreto 2587/1978, de 25 de agosto por el que se aprueba el reglamento general para el régi-men de la minería, que desarrolla la citada ley.

La actividad está considerada como potencialmente contaminadora de la atmósfera, según establece la Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera y el Real decreto 100/2011, de 28 de enero, por el que se actualiza en catálogo de actividades poten-cialmente contaminadoras de la atmósfera y se establecen las disposi-ciones básicas para su aplicación.

La actividad está sujeta a la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados y a la Ley 10/2000, de 12 de julio y su desarrollo reglamentario.

Consideraciones ambientalesAunque el proyecto inició su actividad con anterioridad a la apli-

cación de la normativa de impacto ambiental estatal y autonómica, de acuerdo con la fecha de inicio del trámite de la AAI, resultaba de apli-cación el Real decreto legislativo 1/2008, encontrándose incluido en los supuestos establecidos en el artículo 3.2-b del mismo, al tratarse de un proyecto que pueda afectar directa o indirectamente a los espacios de Red Natura 2000.

Por ello, este órgano ambiental ha considerado, de acuerdo con los criterios establecidos en el anexo III del precitado Real Decreto Legis-lativo, que requiere la realización de la evalución de impacto ambiental del proyecto atendiendo a:

– Las características del proyecto, en especial a la generación de residuos. Contaminación y otros efectos ambientales.

– La ubicación del proyecto: por la elevada sensibilidad medioam-biental del área geográfica en la que se ubica, al formar parte del parque natural de la Laguna de La Mata-Torrevieja y formar parte de espacios integrantes de la Red Natura 2000.

De acuerdo con el informe emitido el 7 de abril de 2011 por el entonces Servicio de Ordenación Sostenible, el proyecto no tendrá repercusiones sobre la integridad del espacio Red Natura 2000, quedan-do condicionado al cumplimiento de determinadas medidas preventivas/correctoras que se incorporan al condicionado de la presente resolución. Por lo tanto no requiere realizar un estudio de repercusiones sobre Red Natura 2000.

Revisados los antecedentes relacionados con la actividad se ha detectado que se había producido modificaciones en el proyecto de balsa de decantación y retorno de las salmueras de lavado en la planta salinera que tuvo un pronunciamiento ambiental mediante estimación de impacto ambiental favorable condicionada del expediente 4/10-EIA. En concreto en lo que se refiere al plan de acopio de sales residuales no coincide la morfología del circuito de decantación con el del proyecto amparado por la estimación de impacto ambiental.

En este sentido, se ha presentado por la entidad promotora ante los servicios territoriales, la solicitud de modificación del proyecto obje-to de la estimación de impacto ambiental. Esta modificación ha sido informada favorablemente por el técnico de protección de especies, incorporando alguna condición adicional para la mejora del proceso de la revegetación que hasta ahora no ha tenido el resultado esperado.

La justificación de las modificaciones introducidas en el diseño del proyecto inicial del circuito de decantación se basan en la mejora del aprovechamiento del circuito eliminando la estación de bombeo (75 kw) al circular la salmuera por gravedad y evitar la erosión mediante el refuerzo de determinados tramos de los diques mediante escollera formada por geotextiles y piedra natural. Mediante esta modificación se minimizan los impactos generados por la estación de bombeo por:

– Eliminación del consumo energético.– Supresión del impacto paisajístico que generaría la propia esta-

ción.

cant, aprovat per mitjà de Decret 31/2010, de 12 de febrer, del Consell, i en els articles 74 al 78 del PRUG del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, aprovat per mitjà de Decret 36/2010, de 19 de febrer, del Consell.

El parc natural és hàbitat de la gavina corsa i, per tant, està afectada pel Decret 116/2005, de 17 de juny, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el pla de recuperació de la gavina corsa a la Comunitat Valenciana.

L’activitat està afectada per la legislació minera d’acord amb la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, i el Reial decret 2587/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el reglament general per al règim de la mineria, que desplega l’esmentada llei.

L’activitat està considerada com a potencialment contaminant de l’atmosfera, segons el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera i el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seua aplicació.

L’activitat està subjecta a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, i a la Llei 10/2000, de 12 de juliol, i el seu desple-gament reglamentari.

Consideracions ambientalsEncara que el projecte va iniciar la seua activitat amb anterioritat

a l’aplicació de la normativa d’impacte ambiental estatal i autonòmica, d’acord amb la data d’inici del tràmit de l’AAI, era d’aplicació el Reial decret legislatiu 1/2008, inclòs en els casos establits en l’article 3.2.b d’aquest, en tractar-se d’un projecte que pot afectar directament o indi-rectament els espais de la Xarxa Natura 2000.

Per això, aquest òrgan ambiental ha considerat, d’acord amb els criteris establits en l’annex III de l’esmentat reial decret legislatiu, que requereix la realització de l’avaluació d’impacte ambiental del projecte atenent:

– Les característiques del projecte, en especial la generació de resi-dus. Contaminació i altres efectes ambientals.

– La ubicació del projecte: per l’elevada sensibilitat mediambiental de l’àrea geogràfica en què s’ubica, en formar part del Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella i formar part d’espais integrants de la Xarxa Natura 2000.

D’acord amb l’informe emés el 7 d’abril de 2011 pel llavors Servei d’Ordenació Sostenible, el projecte no tindrà repercussions sobre la integritat de l’espai Xarxa Natura 2000, i queda condicionat al compli-ment de determinades mesures preventives/correctores que s’incorporen al condicionat d’aquesta resolució. Per tant, no requereix realitzar un estudi de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000.

Una vegada revisats els antecedents relacionats amb l’activitat s’ha detectat que s’havien produït modificacions en el projecte de bassa de decantació i retorn de les salmorres de llavada en la planta salinera que va tindre un pronunciament ambiental per mitjà d’estimació d’impacte ambiental favorable condicionada de l’expedient 4/10-EIA. En concret en allò que fa referència al pla d’aplecs de sals residuals que no coinci-deix la morfologia del circuit de decantació amb la del projecte emparat per l’estimació d’impacte ambiental.

En aquest sentit, l’entitat promotora ha presentat davant dels serveis territorials la sol·licitud de modificació del projecte objecte de l’esti-mació d’impacte ambiental. Aquesta modificació ha sigut informada favorablement pel tècnic de protecció d’espècies, i incorpora alguna condició addicional per a la millora del procés de la revegetació que fins ara no ha tingut el resultat esperat.

La justificació de les modificacions introduïdes en el disseny del projecte inicial del circuit de decantació es basen en la millora de l’apro-fitament del circuit i eliminen l’estació de bombament (75 kW) en cir-cular la salmorra per gravetat i evitar l’erosió per mitjà del reforç de determinats trams dels dics per mitjà d’escullera formada per geotèx-tils i pedra natural. Per mitjà d’aquesta modificació es minimitzen els impactes generats per l’estació de bombament per:

– Eliminació del consum energètic.– Supressió de l’impacte paisatgístic que generaria l’estació.

Page 10: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

– Supresión del trasiego de personal de mantenimiento y maquinaria en la zona próxima al área de nidificación de la gaviota de Audouin.

– Eliminación del ruido asociado a la bomba, favoreciendo el asen-tamiento de la gaviota en las zonas colindantes al circuito.

Las modificaciones introducidas en el diseño del circuito ha lleva-do aparejada la modificación de la zona de acopio de sales residuales adyacentes al mismo para dar más consistencia a los diques del circuito. Realizándose el acopio de yesos y lodos en la zona adyacente al últi-mo dique con el fin de darle mayor protección y estabilidad frente a la erosión, comenzando por la parcela 1, hasta llegar al nivel máximo permitido, luego la parcela 2 y así sucesivamente hasta la última par-cela. Siendo el tiempo estimado para el depósito en cada una de ellas unos 5 años.

El cambio introducido en la zona de depósito de los acopios consis-te en la modificación de las parcelas que en el proyecto original se dis-tribuían de norte a sur y ahora se realiza de forma concéntrica al último dique del circuito, siendo la parcela 1 la adyacente y así sucesivamente con el resto de parcelas.

Como beneficio asociado a la modificación de acopios se indica que se ha constatado la mejora de la gestión de los residuos salineros generados anualmente (30.000 m³).

Respecto al proceso de revegetación de la zona de acopios, en el documento aportado se argumenta que si bien la replantación experi-mental no ha dado el resultado esperado, se ha observado que la zona se va revegetando poco a poco ya que se han constatado nuevos brotes de semillas provenientes de los propios plantones (sembrados inicial-mente), así como semillas transportadas por el viento provenientes de las zonas próximas, indicando que se han regenerado espacios naturales óptimos para la nidificación de la gaviota Audouin.

Como valoración ambiental de este proceso, del informe recibido de los servicios territoriales se infiere que las modificaciones introducidas no producen efectos diferentes sobre la gaviota de Audouin a los evalua-dos en la estimación de impacto ambiental. Si bien, hay que indicar que a partir de la experiencia que la propia promotora traslada, el proceso de revegetación no ha sido el esperado, por lo que procede incluir una mejora para la restauración de los acopios.

Considerando las particulares características del sustrato y las limi-taciones edáficas que presenta, las medidades adicionales a adoptar para la mejora del proceso de revegetación requieren un estudio más deta-llado y un seguimiento dinámico en función de sus resultados a corto plazo (2 años). Para ello se deberá presentar un estudio que plantee medidas adicionales con carácter experimental para facilitar y mejo-rar el proceso de revegetación, incorporando las indicaciones que se vayan realizando por el servicio competente en protección de especies de los servicios territoriales adaptándose a los resultados que se vayan obteniendo. El seguimiento de este proceso se incorporará al plan de vigilancia ambiental.

Por consiguiente, se considera que las modificaciones introducidas en el proyecto de balsa de decantación y retorno de las salmueras de lavado en la planta salinera generan una mejora ambiental respecto al proyecto inicial, por lo que resulta ambientalmente aceptable el proyec-to de modificación con la condición adicional de la presentación de un estudio de mejora de la revegetación de los acopios de sales residuales que se traslada al condicionado ambiental de la presente resolución.

Respecto a la instalación salinera propiamente dicha, se encuentra ubicada en la zona este de la Laguna de Torrevieja, entre el Canal del Acequión al norte y la N-332 al este.

Como consideraciones ambientales previas, y visto el contenido de las alegaciones formuladas, los informes del órgano sustantivo de minas y los pronunciamientos de evaluación ambiental formulados, la cuestión de la inclusión en la AAI de las instalaciones de Pinoso y la conducción de salmuera hasta Torrevieja, hay que señalar al menos en lo que res-pecta al procedimiento de evaluación de impacto ambiental lo siguiente:

– Por un lado, tanto la conducción de salmuera como las instala-ciones de Pinoso, salvo alguna excepción, son instalaciones existentes con anterioridad a la aplicación de la normativa de impacto ambiental (Ley 2/1989 y Decreto 162/1990), por lo que de acuerdo con la citada normativa no son susceptibles de evaluación. Como ya se ha indicado anteriormente, para la nueva instalación de perforación del Pozo E-17 en el diapiro salino Cabezo de la Sal de Pinoso, se formuló 20 de enero de 2011 una estimación de impacto ambiental (expediente 215/09-AIA) en la que se recoge que entre las medidas correctoras propuestas en el

– Supressió del tràfec de personal de manteniment i maquinària en la zona pròxima a l’àrea de nidificació de la gavina corsa.

– Eliminació del soroll associat a la bomba, i així afavorir l’assenta-ment de la gavina corsa en les zones contigües al circuit.

Les modificacions introduïdes en el disseny del circuit ha comportat la modificació de la zona d’aplec de sals residuals adjacents a aquest per a donar més consistència als dics del circuit. Així es realitza l’aplec d’algeps i llots en la zona adjacent a l’últim dic a fi de donar-li més protecció i estabilitat davant de l’erosió: començar per la parcel·la 1, fins a arribar al nivell màxim permés, després la parcel·la 2 i així suc-cessivament fins a l’última parcel·la. El temps estimat per al dipòsit en cada una d’aquestes és d’uns 5 anys.

El canvi introduït en la zona de dipòsit dels aplecs consisteix en la modificació de les parcel·les que en el projecte original es distribuïen de nord a sud i ara es realitza de forma concèntrica a l’últim dic del circuit, sent la parcel·la 1 l’adjacent i així successivament amb la resta de parcel·les.

Com a benefici associat a la modificació d’aplecs s’indica que s’ha constatat la millora de la gestió dels residus saliners generats anualment (30.000 m³).

Respecte al procés de revegetació de la zona d’aplecs, en el docu-ment aportat s’argumenta que si bé la replantació experimental no ha tingut el resultat esperat, s’ha observat que la zona es revegeta a poc a poc ja que s’han constatat nous brots de llavors provinents dels plan-çons (sembrats inicialment), així com llavors transportades pel vent provinents de les zones pròximes, i indica que s’han regenerat espais naturals òptims per a la nidificació de la gavina corsa.

Com a valoració ambiental d’aquest procés, de l’informe rebut dels serveis territorials s’infereix que les modificacions introduïdes no pro-dueixen efectes diferents sobre la gavina corsa als avaluats en l’estima-ció d’impacte ambiental. Si bé, cal indicar que a partir de l’experiència que la promotora trasllada, el procés de revegetació no ha sigut l’espe-rat, per la qual cosa cal incloure una millora per a la restauració de la zona d’aplecs.

Considerant les particulars característiques del substrat i les limita-cions edàfiques que presenta, les mesures addicionals a adoptar per a la millora del procés de revegetació requereixen un estudi més detallat i un seguiment dinàmic en funció dels seus resultats a curt termini (2 anys). Per a això, s’haurà de presentar un estudi que plantege mesures addi-cionals amb caràcter experimental per a facilitar i millorar el procés de revegetació, i incorporar les indicacions que realitze el servei competent en protecció d’espècies dels serveis territorials i adaptar-se als resultats que s’obtinguen. El seguiment d’aquest procés s’incorporarà al pla de vigilància ambiental.

Per tant, es considera que les modificacions introduïdes en el pro-jecte de bassa de decantació i retorn de les salmorres de llavada en la planta salinera generen una millora ambiental respecte al projecte inici-al, per la qual cosa és ambientalment acceptable el projecte de modifica-ció amb la condició addicional de la presentació d’un estudi de millora de la revegetació de les zones d’aplecs de sals residuals que es trasllada al condicionat ambiental d’aquesta resolució.

Respecte a la instal·lació salinera pròpiament dita, està ubicada en la zona est de la llacuna de Torrevieja, entre el Canal de Cequión al nord i la N-332 a l’est.

Com a consideracions ambientals prèvies, i vist el contingut de les al·legacions formulades, els informes de l’òrgan substantiu de mines i els pronunciaments d’avaluació ambiental formulats, la qüestió de la inclusió en l’AAI de les instal·lacions del Pinós i la conducció de salmorra fins a Torrevieja, cal assenyalar almenys pel que fa al procedi-ment d’avaluació d’impacte ambiental el següent:

– D’una banda, tant la conducció de salmorra com les instal·la-cions del Pinós, excepte alguna excepció, són instal·lacions existents amb anterioritat a l’aplicació de la normativa d’impacte ambiental (Llei 2/1989 i Decret 162/1990), per tant, d’acord amb la citada normativa no són susceptibles d’avaluació. Com ja s’ha indicat anteriorment, per a la nova instal·lació de perforació del Pozo E-17 en el diapir salí Cabeço de la Sal del Pinós, es va formular el 20 de gener de 2011 una estimació d’impacte ambiental (expedient 215/09-AIA) en la qual s’arreplega que entre les mesures correctores proposades en l’estudi d’impacte ambien-

Page 11: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

estudio de impacto ambiental se encuentran las correspondientes para reducir o corregir los efectos negativos de la tubería de conducción de la salmuera. Asimismo, en el plan de labores establecido para la actividad presentado ante el Servicio Territorial de Industria y Energía incluía en el apartado de medidas para mejorar la actividad, el cambio de zonas en mal estado de la conducción de salmuera.

– Por otro lado, y adicionalmente a lo indicado en el apartado ante-rior, hay que señalar que el proceso de obtención de la salmuera del diapiro de Pinoso corresponde a un procedimiento sustantivo dentro de la autorización del órgano competente en minería, que ya ha informado que el diapiro de Pinoso y las Salinas de Torrevieja son centros de traba-jo independientes. De lo que se desprende que les corresponden autori-zaciones independientes y trámites de evaluación de impacto ambiental independientes. Como así se ha realizado en el proyecto de perforación del Pozo E-17 anteriormente referido.

No obstante, sí que se considera que la incorporación de la sal-muera a la Laguna de Torrevieja debe ser un aspecto a evaluar en sí mismo como parte del proceso de producción de la actividad salinera, por lo que procede realizar la evaluación de impacto ambiental tenien-do en cuenta el proceso descrito en el proyecto y estudio de impacto ambiental, que se reflejan en el apartado «Descripción del proyecto» de la presente resolución.

Una vez analizada la documentación técnica y los informes que integran el expediente, se realizan las siguientes consideraciones en base a los posibles efectos ambientales que pueda causar la actividad sobre el medio:

Afección a flora y fauna.El entorno de las dos lagunas se encuentran explotados agríco-

lamente, mientras que en la línea de tierra que las separa entre sí se encuentra una vegetación arbustiva y arbórea muy degradada. El resto de las comunidades vegetales de la zona son de clara vocación halófila y están compuestas por distintas especies de salicornias que se distribuyen en virtud de los gradientes de salinidad existentes.

La afección a la flora y la fauna no se considera significativa, ya que la actividad se encuentra consolidada y no pretende ampliarse las zonas ocupadas, mientras que constituye la existencia de un hábitat apropia-do para la existencia y proliferación de numerosas especies animales y vegetales, condicionadas principalmente por el grado de salinidad presente.

En cuanto a la fauna, destaca la presencia de aves, que utilizan las salinas tanto en sus migraciones como en su nidificación e inverna-da. Entre otras especies se puede observar la Gaviota Aouduin (Larus audouinii) y el Chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus), clasifi-cadas como especies de aves de interés especial según la Ley 42/2007 de patrimonio natural y biodiversidad. y como especies vulnerables según el libro rojo de España. La Gaviota de Audouin es una especie endémica del mediterráneo, especialmente de la parte occidental, y está considerada como una de las gaviotas más raras y escasas del mundo.

Otras especies de aves presentes en las Lagunas como la Gaviota Cabecinegra (Larus melanocephalus), Gaviota Picofina (Larus genei), Charrán patinegro (Sterna sandvicensis), Chorlitejo patinegro (Chara-drius alexandrinus), Flamenco (Phoenicopterus ruber) y Charrancito (Sterna albifons), se encuentran protegidas por el convenio de Barcelo-na para la protección del medio marino y de la región costera del medi-terráneo al estar incluidas en los anejos del protocolo sobre las zonas especialmente protegidas y la diversidad biológica en el mediterráneo. La presencia de dichas especies conlleva la necesidad de garantizar su máxima protección posible y su recuperación; controlar y, cuando proceda, prohibir su captura, posesión, muerte, comercio, transporte y exposición con fines comerciales, y su perturbación durante periodos críticos, así como prohibir la destrucción y el deterioro de sus hábitas.

La avifauna nidificante del entorno se ve adaptada a la actividad, sin que se aprecie efectos negativos aparentes sobre la misma, ya que se ha llegado a observar la nidificación de la Gaviota de Audouin en la cinta transportadora de sal que va desde la isla hasta el lavadero.

El posible efecto del proyecto es la alteración del hábitat de la gaviota de Aoudouin en las áreas potenciales de reproducción, asocia-do por un lado al tránsito de maquinaria puntual para la limpieza y extracción de los lodos acumulados en el fondo de los canales, ya que este tránsito también podría producir un impacto sobre la colonia de aves existente en cada momento, y por otro lado al transporte de estos lodos hasta la zona de acopio de sales residuales. En sendos casos, si se

tal estan les corresponents per a reduir o corregir els efectes negatius de la canonada de conducció de la salmorra. Així mateix, en el pla de labors establit per a l’activitat presentat davant del Servei Territorial d’Indústria i Energia s’incloïa, en l’apartat de mesures per a millorar l’activitat, el canvi de zones en mal estat de la conducció de salmorra.

– D’altra banda, i addicionalment a allò que s’ha indicat en l’apar-tat anterior, cal assenyalar que el procés d’obtenció de la salmorra del diapir del Pinós correspon a un procediment substantiu dins de l’autorit-zació de l’òrgan competent en mineria, que ja ha informat que el diapir del Pinós i les salines de Torrevieja són centres de treball independents. D’això es desprén que corresponen autoritzacions independents i tràmits d’avaluació d’impacte ambiental independents. Com així s’ha realitzat en el projecte de perforació del Pozo E-17 anteriorment mencionat.

No obstant això, sí que es considera que la incorporació de la sal-morra a la llacuna de Torrevieja ha de ser un aspecte a avaluar en si mateix com a part del procés de producció de l’activitat salinera, per la qual cosa és procedent realitzar l’avaluació d’impacte ambiental tenint en compte el procés descrit en el projecte i estudi d’impacte ambien-tal, que es reflecteixen en l’apartat «Descripció del projecte» d’aquesta resolució.

Una vegada analitzada la documentació tècnica i els informes que integren l’expedient, es realitzen les consideracions següents basant-se en els possibles efectes ambientals que pot causar l’activitat sobre el medi:

Afecció a flora i faunaL’entorn de les dues llacunes està explotat d’agricultura, mentre que

en la línia de terra que les separa entre si hi ha una vegetació arbustiva i arbòria molt degradada. La resta de les comunitats vegetals de la zona són de clara vocació halòfila i estan compostes per distintes espècies de salicòrnies que es distribueixen en virtut dels gradients de salinitat existents.

L’afecció a la flora i la fauna no es considera significativa, ja que l’activitat està consolidada i no pretén ampliar les zones ocupades, men-tre que constitueix l’existència d’un hàbitat apropiat per a l’existència i proliferació de nombroses espècies animals i vegetals, condicionades principalment pel grau de salinitat present.

Quant a la fauna, destaca la presència d’aus que utilitzen les salines tant en les migracions com en la nidificació i hivernada. Entre altres espècies, es pot observar la gavina corsa (Larus audouinii) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), classificades com a espècies d’aus d’interés especial segons la Llei 42/2007, de patrimoni natural i biodiversitat, i com a espècies vulnerables segons el llibre roig d’Espa-nya. La gavina corsa és una espècie endèmica del Mediterrani, especi-alment de la part occidental, i està considerada com una de les gavines més rares i escasses del món.

Altres espècies d’aus presents a les llacunes com la gavina capne-gra (Larus melanocephalus), gavina capblanca (Larus genei), xatrac becllarg (Sterna sandvicensis), corriol camanegre (Charadrius ale-xandrinus), flamenc (Phoenicopterus ruber) i xatrac menut o mongeta (Sterna albifrons), estan protegides pel Conveni de Barcelona per a la protecció del medi marí i de la regió costera del Mediterrani en estar incloses en els annexos del protocol sobre les zones especialment prote-gides i la diversitat biològica en el Mediterrani. La presència d’aquestes espècies comporta la necessitat de garantir la màxima protecció possi-ble i la seua recuperació; controlar i, quan siga procedent, prohibir la seua captura, possessió, mort, comerç, transport i exposició amb fins comercials, i no pertorbar-les durant períodes crítics, i també prohibir la destrucció i el deteriorament dels seus hàbitats.

L’avifauna nidificant de l’entorn està adaptada a l’activitat, sense que s’aprecie efectes negatius aparents sobre aquesta, ja que s’ha arribat a observar la nidificació de la gavina corsa en la cinta transportadora de sal que va des de l’illa fins al llavador.

El possible efecte del projecte és l’alteració de l’hàbitat de la gavina corsa en les àrees potencials de reproducció, associat d’una banda al trànsit de maquinària puntual per a la neteja i extracció dels llots acu-mulats en el fons dels canals, ja que aquest trànsit també podria produir un impacte sobre la colònia d’aus existent en cada moment i, d’una altra banda, al transport d’aquests llots fins a la zona d’aplec de sals residu-als. En sengles casos, si es respecta el període de nidificació, el possible

Page 12: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

respeta el periodo de nidificación, el posible impacto producido pasaría a considerase casi despreciable ya que salvaguardando estos periodos, el resto del año, la población disminuye enormemente al tratarse de un ave migratoria.

Deberán adoptarse los condicionantes establecidos en la presente resolución relacionados con la Gaviota de Auodouin, de manera que se asegure la integridad del lugar/espacio de la Red Natura 2000, ya que los principales riesgos de afección son sobre esta especie.

También se ha detectado la presencia del fartet (Aphanius iberus), especie incluida en el catálogo español de especies amenazadas en la categoría de en peligro de extinción.

Riesgo de inundación.La zona del proyecto para la que se tramita la AAI se encuentra en

un espacio afectado por nivel de riesgo 4, según PATRICOVA (plan de acción territorial de carácter sectorial sobre prevención de riesgo de inundación en la Comunitat Valenciana, tanto por lo que implica la salina como a las parcelas ocupadas por las instalaciones de tratamiento, elaboración y empaquetado de sal. Si bien, en la zona de cultivo corres-pondiente a la laguna la inundación es consustancial con la actividad, el espacio convertido en el polígono industrial Las Salinas presenta actividades con instalaciones y productos que pudieran verse afectados por la inundación. En estas instalaciones deberán adoptarse las medidas correspondientes para la minimización del riesgo y sus consecuencias. Los usos a desarrollar en la parcela no se encuentran definidos entre los prohibidos por el artículo 22.2 de la normativa urbanística de PATRI-COVA, por lo que resultaría aplicable el apartado 4 del citado artículo.

Emisiones.Las emisiones de la actividad salinera tienen la siguiente proce-

dencia:a) Emisiones directas procedentes de focos fijos asociados al pro-

ceso de secado de la sal que se desarrolla en un horno de lecho fluido horizontal, alimentado por un quemador acoplado a un intercambiador.

– Foco 1 y 2, chimeneas de la captación de polvo. La finalidad del sistema es captar el polvo de sal en suspensión de las zonas de envasa-do y cribado. Se emitirá partículas de sal pequeñas en general. Foco 1, diámetro 1 m, altura 3 m; Foco 2, diámetro 0,75 m, altura 5 m.

– Foco 3, chimenea del lavador de gases. Después de pasar por el ciclón, el flujo de aire atraviesa el lavador de gases o scrubber, en donde quedan retenidas las partículas de sal más pequeñas. Diámetro 1 m, altura 3 m.

– Foco 4, quemador Oertli, instalado en la planta de elaboración de sal seca, se trata de un quemador montado en el intercambiador de la unidad de secado sobre lecho fluidizado. Se emitirá gases de combus-tión. Diámetro 0,5 m, altura 10 m.

El combustible utilizado, una vez adoptadas las mejores técnicas disponibles, es gas natural al ser más limpio y eficiente que el gasoil.

b) Emisiones difusas procedentes de focos móviles.Están asociados a los procesos de producción (extractora, remol-

cadores, canoas, camiones de lodos y yesos), proceso de elaboración (palas cargadoras, carretillas o toritos, camines de clientes), proceso de mantenimiento (grupos electrógenos y 4 x 4), y a los operarios (vehícu-los de los trabajadores y subcontratas).

Se ha incluido auditoría acústica de fecha 22 de abril de 2009, ela-borada por entidad colaboradora en materia de calidad ambiental, en la que se concluye que los niveles de recepción sonora externos obtenidos tanto en horario diurno como nocturno en las instalaciones de la empre-sa NCAST se encuentran por debajo de los límites fijados, por lo tanto cumplen con la Ley 7/2002 y el Decreto 266/2004 para zona con uso dominante industrial.

Se ha incluido un estudio de la emisión de contaminantes a la atmósfera correspondiente a las instalaciones, de fecha 8 de mayo de 2008, realizado por una entidad colaboradora en materia de calidad ambiental, según Decreto 229/2004, acreditada por ENAC, con acredi-tación núm. 01/EI098, el cual concluye que la instalación cumple con la legislación relativa a emisiones, Decreto 127/2006, de 15 de septiembre, del Consell, por el que se desarrolla la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de la Generalitat, de prevención de la contaminación y calidad ambiental.

Se propone realizar controles de las emisiones por un organismo de control ambiental al menos una vez cada 3 años. Las mediciones efectuadas por el organismo de control ambiental se recogerán el libro de registro de mediciones.

impacte produït passaria a considerar-se quasi menyspreable ja que, salvaguardant aquests períodes, la resta de l’any, la població disminueix enormement ja que es tracta d’una au migratòria.

Hauran d’adoptar-se els condicionants establits en aquesta resolució relacionats amb la gavina corsa, de manera que s’assegure la integri-tat del lloc/espai de la Xarxa Natura 2000, ja que els principals riscos d’afecció són sobre aquesta espècie.

També s’ha detectat la presència del fartet (Aphanius iberus), espè-cie inclosa en el catàleg espanyol d’espècies amenaçades en la categoria «en perill d’extinció».

Risc d’inundacióLa zona del projecte per a la qual es tramita l’AAI es troba en un

espai afectat per nivell de risc 4, segons el PATRICOVA (Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció de risc d’inundació a la Comunitat Valenciana), tant pel que implica a la salina com a les parcel·les ocupades per les instal·lacions de tractament, elaboració i empaquetatge de sal. Si bé, en la zona de cultiu corresponent a la lla-cuna la inundació és consubstancial amb l’activitat, l’espai convertit en el polígon industrial Las Salinas presenta activitats amb instal·lacions i productes que es poden veure afectats per la inundació. En aquestes instal·lacions s’hauran d’adoptar les mesures corresponents per a la minimització del risc i les seues conseqüències. Els usos a desenvolupar en la parcel·la no estan definits entre els prohibits per l’article 22.2 de la normativa urbanística de PATRICOVA, per la qual cosa seria aplicable l’apartat 4 de l’esmentat article.

EmissionsLes emissions de l’activitat salinera tenen la procedència següent:

a) Emissions directes procedents de focus fixos associats al procés d’assecatge de la sal que es desenvolupa en un forn de llit fluid horit-zontal, alimentat per un cremador acoblat a un intercanviador.

– Focus 1 i 2, xemeneies de la captació de pols. La finalitat del sis-tema és captar la pols de sal en suspensió de les zones d’envasament i garbellament. S’emetran partícules de sal xicotetes en general. Focus 1, diàmetre 1 m, alçària 3 m; focus 2, diàmetre 0,75 m, alçària 5 m.

– Focus 3, xemeneia del llavador de gasos. Després de passar pel cicló, el flux d’aire travessa el llavador de gasos o scrubber, on queden retingudes les partícules de sal més xicotetes. Diàmetre 1 m, alçària 3 m.

– Focus 4, cremador Oertli, instal·lat en la planta d’elaboració de sal seca, es tracta d’un cremador muntat en l’intercanviador de la unitat d’assecatge sobre llit fluïditzat. S’emetran gasos de combustió. Diàme-tre 0,5 m, alçària 10 m.

El combustible utilitzat, una vegada adoptades les millors tècniques disponibles, és gas natural per ser més net i eficient que el gasoil.

b) Emissions difuses procedents de focus mòbils.Estan associats als processos de producció (extractora, remolcadors,

canoes, camions de llots i algeps), procés d’elaboració (pales carrega-dores, carretons elevadors, camins de clients), procés de manteniment (grups electrògens i 4 x 4) i als operaris (vehicles dels treballadors i subcontractes).

S’ha inclòs una auditoria acústica de data 22 d’abril de 2009, ela-borada per entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental, en la qual es conclou que els nivells de recepció sonora externs obtinguts tant en horari diürn com nocturn en les instal·lacions de l’empresa NCAST estan sota els límits fixats, per tant compleixen la Llei 7/2002 i el Decret 266/2004 per a zona amb ús dominant industrial.

S’ha inclòs un estudi de l’emissió de contaminants a l’atmosfera corresponent a les instal·lacions, de data 8 de maig de 2008, realitzat per una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental, segons el Decret 229/2004, acreditada per ENAC, amb acreditació núm. 01/EI098, el qual conclou que la instal·lació compleix la legislació relativa a emissions, Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, pel qual es desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental.

Es proposa que es realitzen controls de les emissions per un orga-nisme de control ambiental almenys una vegada cada 3 anys. Els mesu-raments efectuats per l’organisme de control ambiental s’han de recollir en el llibre de registre de mesuraments.

Page 13: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

Las emisiones de los focos existentes, nunca deberán sobrepasar los valores límites de emisión de sustancias contaminantes establecidos en la disposición adicional primera. Valores límite de emisión del Decreto 127/2006, de 15 de septiembre, del Consell por el que se desarrolla le Ley 2/2006, de 5 de mayo, de la Generalitat, de prevención de la conta-minación y calidad ambiental.

Vertidos.Se han identificado en el estudio los siguientes puntos de vertido

del proceso:– Foco 1: Trasvase salmuera de la Laguna de La Mata a la laguna

de Torrevieja.– Foco 2: Vertido salmuera de Pinoso en laguna de Torrevieja.

Constituyendo estos dos aportes la materia prima del proceso.

– Foco 3: Prelavado de la sal en la isla. El volumen de agua resul-tante del prelavado de la sal en la isla que se devuelve a la laguna de Torrevieja.

– Foco 4: Lavado de la sal en el lavadero. La salmuera resultante se devuelve a la laguna de Torrevieja, un vez se han eliminado al máximo los insolubles contenidos en ella en el circuito de decantación anterior-mente descrito.

– Foco 5: lavado y centrifugado de la sal con agua del canal (agua de mar). El agua resultante se vierte a la laguna de Torrevieja.

– Foco 6: Lavado y centrifugado de la sal con agua dulce (agua red pública), para el lavado de las pastillas de sal elaboradas. El agua generada es conducida al canal del acequión hasta verterse en la laguna de Torrevieja.

– Foco 7: Aguas de proceso proveniente del arrastre de polvo de sal. Las aguas resultantes va a parar al canal y de allí a la laguna de Torrevieja.

– Foco 8: Operaciones de baldeo y limpieza. Las aguas generadas finalmente son retiradas a la laguna de la Torrevieja.

– Foco 9: Análisis muestras. El volumen resultante se deposita en bidones diferentes en función de su naturaleza y es retirado por gestor autorizado.

– Foco 10: Uso de baños y limpieza de oficinas. El volumen resul-tante se almacena en las distintas fosas sépticas hasta que un camión cisterna las vacía periódicamente y las transporta a la EDAR de Torre-vieja. La actividad cuenta con autorización de vertido.

Además se puede dar dos clases de vertidos en el desarrollo de la actividad: Las de aceite, asociadas a las operaciones de mantenimiento y las de combustible, asociadas a un vertido accidental durante el repos-taje de combustible o a la rotura accidental de algún depósito. En este último caso, los depósitos están provistos de cubetas de retención donde quedaría retenido el combustible en caso de rotura.

Residuos.El desarrollo normal de la actividad genera la acumulación de lodos

en la laguna de Torrevieja, procedentes de las aguas pluviales de esco-rrentía, del agua de mar aportada y de la salmuera de Pinoso que tiene un elevado contenido en sales de yeso.

Estos residuos se acumulan en la isla (por prelavado a contraco-rriente de la sal) y en el lavadero (por lavado posterior).

La salmuera del lavado atraviesa un circuito de decantación antes de ser devuelta a la laguna. Tal y como se ha indicado anteriormente la escasa efectividad del circuito, evidenciada por la acumulación de los insolubles (lodos y yesos) en los bordes de la laguna, motivó la realización de un proyecto de circuito para incrementar la eficiencia del proceso de decantación, que fué objeto de la estimación de impacto ambiental de 6 de septiembre de 2010. No obstante lo anterior, la eje-cución del circuito no se ciñó completamente al proyecto evaluado y la empresa promotora ha presentado el 21 de julio de 2017 la modificación del proyecto anteriormente descrito.

El control preventivo se realiza diariamente supervisando que no se den fugas de agua.

Se controlará el nivel de agua de las lagunas, ya que el control es necesario para el proceso productivo.

Una vez molida, la sal atraviesa por un separador magnético de partículas metálicas, fabricado a base de barrotes de neodimio, siendo el instrumento más eficaz que eliminará cualquier partícula férrica que la sal haya podido arrastrar en su recorrido, residuos que deberán ges-tionarse a través de gestor autorizado.

Les emissions dels focus existents no hauran de sobrepassar mai els valors límits d’emissió de substàncies contaminants establits en la dis-posició addicional primera. Valors límit d’emissió del Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, pel qual es desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental.

AbocamentsS’han identificat en l’estudi els punts d’abocament del procés

següents:– Focus 1: transvasament de salmorra de la llacuna de la Mata a la

llacuna de Torrevieja.– Focus 2: abocament de salmorra del Pinós a la llacuna de Torre-

vieja.Aquestes dues aportacions constitueixen la matèria primera del pro-

cés.– Focus 3: prellavada de la sal en l’illa. El volum d’aigua resultant

de la prellavada de la sal en l’illa que es torna a la llacuna de Torrevieja.

– Focus 4: llavada de la sal en el llavador. La salmorra resultant torna a la llacuna de Torrevieja, una vegada que s’han eliminat al màxim els insolubles continguts en aquesta en el circuit de decantació anterior-ment descrit.

– Focus 5: llavada i centrifugació de la sal amb aigua del canal (aigua de mar). L’aigua resultant s’aboca a la llacuna de Torrevieja.

– Focus 6: llavada i centrifugació de la sal amb aigua dolça (aigua de xarxa pública), per a la llavada de les pastilles de sal elaborades. L’aigua generada és conduïda al Canal del Cequión fins a abocar en la llacuna de Torrevieja.

– Focus 7: aigües de procés provinent de l’arrossegament de pols de sal. Les aigües resultants pararan al canal i d’allí a la llacuna de Torrevieja.

– Focus 8: operacions de neteja. Les aigües generades finalment són retirades a la llacuna de Torrevieja.

– Focus 9: anàlisis de mostres. El volum resultant es deposita en bidons diferents en funció de la seua naturalesa i és retirat per un gestor autoritzat.

– Focus 10: ús de banys i neteja d’oficines. El volum resultant s’em-magatzema en les distintes fosses sèptiques fins que un camió cisterna les buida periòdicament i les transporta a l’EDAR de Torrevieja. L’acti-vitat disposa d’autorització d’abocament.

A més, es poden donar dos classes d’abocaments en l’exercici de l’activitat: els d’oli, associats a les operacions de manteniment i els de combustible, associats a un abocament accidental durant el repostatge de combustible o la ruptura accidental d’algun dipòsit. En aquest últim cas, els dipòsits estan proveïts de cubetes de retenció on quedaria retin-gut el combustible en cas de ruptura.

ResidusEl desenvolupament normal de l’activitat genera l’acumulació de

llots en la llacuna de Torrevieja, procedents de les aigües pluvials d’es-colament, de l’aigua de mar aportada i de la salmorra del Pinós que té un elevat contingut en sals d’algeps.

Aquests residus s’acumulen en l’illa (per prellavada a contracorrent de la sal) i en el llavador (per llavada posterior).

La salmorra de la llavada travessa un circuit de decantació abans de ser tornada a la llacuna. Tal com s’ha indicat anteriorment, l’escassa efectivitat del circuit, evidenciada per l’acumulació dels insolubles (llots i algeps) en les vores de la llacuna, va motivar la realització d’un pro-jecte de circuit per a incrementar l’eficiència del procés de decantació, que va ser objecte de l’estimació d’impacte ambiental de 6 de setembre de 2010. No obstant això, l’execució del circuit no es va cenyir comple-tament al projecte avaluat i l’empresa promotora ha presentat el 21 de juliol de 2017 la modificació del projecte anteriorment descrit.

El control preventiu es realitza diàriament i supervisa que no s’oca-sionen fugues d’aigua.

Es controlarà el nivell d’aigua de les llacunes, ja que el control és necessari per al procés productiu.

Una vegada mòlta, la sal travessa un separador magnètic de par-tícules metàl·liques, fabricat a base de barrots de neodimi, el qual és l’instrument més eficaç que eliminarà qualsevol partícula fèrrica que la sal haja pogut arrossegar en el seu recorregut, residus que hauran de gestionar-se a través de gestor autoritzat.

Page 14: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

Los residuos generados en el procedimiento (mantenimiento indus-trial, limpieza, laboratorio, etc) peligrosos y no peligrosos, serán alma-cenados separadamente según su naturaleza, y gestionados a través de gestor autorizado. La actividad está inscrita como pequeño productor de residuos tóxicos y peligrosos, realizando tanto la recogida como el almacenamiento de manera selectiva. Por otro lado, la empresa elabora cada 4 años el plan de prevención y reducción de residuos tóxicos y peligrosos.

Se establece un plan de vigilancia ambiental que contempla tres objetivos:

– Evitar que las acciones durante la ejecución del proyecto afecten a la colonia de gaviota Audouin.

– Garantizar la reducción de la aportación de los lodos a la laguna.– Favorecer la recuperación ecológica en la zona de sales residuales

y así aumentar las potenciales zonas de nidificación de la aves existen-tes en el parque, en compatibilidad con el proceso salinero. La recupe-ración ecológica se desarrollará mediante un proceso totalmente natural que ya se ha constatado en experiencias previas, donde se ha podido comprobar la proliferación sobre este tipo de sustratos, de comunidades vegetales de saladar de alto interés ecológico de acuerdo a la directi-va hábitats, así como la posibilidad del asentamiento de la gaviota de Audouin en esta zona.

Respecto al plan de vigilancia relativo al seguimiento de la afección a la gaviota de Audouin que se establece en la estimación de impacto ambiental del expediente 4/10-EIA, hay que indicar debe realizarse a cargo de la parte promotora, en coordinación con la dirección del parque natural, y en el que se deberá incluir la elaboración de censos, lectura de anillas, elaboración de informes de los resultados, así como otras actividades que se determinen por la citada dirección.

Consideraciones jurídicasEl proyecto examinado constituye, según lo previsto en el artículo

3.2 b del Real decreto legislativo 1/2008 y relacionado con el apartado 3.c.4. del anexo I, del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental, modificado por el Decreto 32/2006, de 10 de marzo, uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquel, según se desprende del artículo 5.º de la Ley de impacto ambiental y concordantes de su reglamento.

En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/1990 por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de impacto ambiental de la Comunitat Valenciana y en las demás disposiciones que le son de aplicación.

El artículo 13 del Decreto 158/2015, de 18 de septiembre, del Con-sell, por el que se aprueba el reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desa-rrollo Rural, modificado por el Decreto 80/2016, de 1 de julio, atribuye a la Dirección General de Medio Natural y Evaluación Ambiental com-petencia sobre evaluación ambiental estratégica y de proyectos.

Por todo ello, se propone la siguiente resolución:

PrimeroEstimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio

de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación, el proyecto de Explotación Salinas La Mata Torrevieja, pro-movido por Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA, ubicado en la carretera circunvalación, s/n, en el parque natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja (Alicante), así como la modificación del proyecto de la balsa de decantación y retorno objeto de la estima-ción de impacto ambiental del expediente 4/10-AIA, siempre y cuando se desarrollen de acuerdo con lo establecido en el estudio de impacto ambiental, el proyecto técnico y demás documentación que constituye el expediente evaluado, así como los condicionantes establecidos en el apartado segundo.

Segundo1. El plan de vigilancia ambiental, incluirá el seguimiento de las

poblaciones de la Gaviota de Audouin que se establece en la estimación de impacto ambiental del expediente 4/10-EIA y dará cumplimiento al mismo, especialmente en lo que respecta al seguimiento de la colonia

Els residus generats en el procediment (manteniment industrial, neteja, laboratori, etc.) perillosos i no perillosos, seran emmagatzemats separadament segons la seua naturalesa, i gestionats a través de gestor autoritzat. L’activitat està inscrita com a xicotet productor de residus tòxics i perillosos, i realitza tant la recollida com l’emmagatzematge de manera selectiva. D’altra banda, l’empresa elabora cada 4 anys el pla de prevenció i reducció de residus tòxics i perillosos.

S’estableix un pla de vigilància ambiental que preveu tres objectius:

– Evitar que les accions durant l’execució del projecte afecten la colònia de la gavina corsa.

– Garantir la reducció de l’aportació dels llots a la llacuna.– Afavorir la recuperació ecològica en la zona de sals residuals i

així augmentar les potencials zones de nidificació d’aus existents al parc, en compatibilitat amb el procés saliner. La recuperació ecològica es farà mitjançant un procés totalment natural que ja s’ha constatat en experiències prèvies, on s’ha pogut comprovar la proliferació sobre aquest tipus de substrats de comunitats vegetals de saladar d’alt interés ecològic d’acord amb la directiva hàbitats, i també la possibilitat de l’assentament de la gavina corsa en aquesta zona.

Respecte al pla de vigilància relatiu al seguiment de l’afecció a la gavina corsa que s’estableix en l’estimació d’impacte ambiental de l’expedient 4/10-EIA, cal indicar l’ha de realitzar la part promotora, en coordinació amb la direcció del parc natural, i en el qual s’ha d’incloure l’elaboració de censos, lectura d’anelles, elaboració d’informes dels resultats, així com altres activitats que l’esmentada direcció determine.

Consideracions jurídiquesEl projecte examinat constitueix, segons el que preveu l’article 3.2.b

del Reial decret legislatiu 1/2008 i relacionat amb l’apartat 3.c.4 de l’annex I, del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Gene-ralitat, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, un dels supòsits fàctics en què és preceptiva la formula-ció d’una declaració d’impacte ambiental, abans de la resolució admi-nistrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants del seu reglament.

En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, d’impacte ambiental de la Comunitat Valenciana i en les altres disposicions que se li apliquen.

L’article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, modificat pel Decret 80/2016, d’1 de juliol, atribueix a la Direc-ció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental competència sobre avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot això, es proposa la següent resolució:

PrimerEstimar acceptable, només a l’efecte ambiental i sense perjudici de

l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que se li apliquen, el projecte d’explotació de les salines de la Mata-Torrevieja, promogut per Nueva Compañía Arrendataria Salinas de Torrevieja, SA, ubicat a la Carretera Circunvalación, s/n, al Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella (Alacant), així com la modificació del projecte de la bassa de decantació i retorn objecte de l’estimació d’impacte ambiental de l’expedient 4/10-AIA, sempre que es desenvolupen d’acord amb el que estableix l’estudi d’impacte ambiental, el projecte tècnic i la resta de documentació que constitueix l’expedient avaluat, i també els condi-cionants establits en l’apartat segon.

Segon1. El pla de vigilància ambiental ha d’incloure el seguiment de les

poblacions de la gavina corsa que s’estableix en l’estimació d’impac-te ambiental de l’expedient 4/10-EIA i ha de complir-lo especialment pel que fa al seguiment de la colònia de la gavina corsa, per mitjà de

Page 15: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

de la Gaviota de Audouin, mediante la elaboración de censos, lectura de anillas, elaboración de informes de los resultados, así como otras actividades que se determinen por la dirección del parque natural, así como en la adopción y cumplimiento de las medidas que, en función de este seguimiento, se detecten como necesarias para garantizar la super-vivencia en buenas condiciones de la colonia.

Estas actuaciones del plan de vigilancia debe realizarse a cargo de la parte promotora, en coordinación con la dirección del parque natural.

2. Los residuos generados en la fase de construcción y de funciona-miento se gestionarán de acuerdo con su naturaleza.

3. Se incorporarán los condicionantes establecidos en la estimación de impacto ambiental del expediente 4/10-AIA, que adicionalmente incluirán la presentación, en un plazo de tres meses desde la emisión de esta resolución, de un estudio que plantee medidas adicionales con carácter experimental para facilitar y mejorar el proceso de revegetación acorde con la ubicación en un espacio natural protegido, incorporando las indicaciones que se vayan realizando por el servicio competente en protección de especies de los servicios territoriales que se irá adaptando a los resultados que se vayan obteniendo.

4. Se respetará la prohibición de la utilización de la conducción de desagüe que se autorizó mediante Orden Ministerial de 16 de diciembre de 1968, por consiguiente el vertido al mar de aguas provenientes de las instalaciones. Debiendo cumplir, en su momento, la resolución que pueda formular el Servicio Provincial de Costas de Alicante al respecto de la concesión.

5. Se eliminarán a través del procedimiento legalmente establecido, todos aquellos elementos en desuso y mal estado que puedan acumular-se en la zona de la actividad, debiendo supervisar la eficacia de la línea de actuación propuesta por parte de la mercantil, titular de la explota-ción para la eliminación de los mencionados residuos, y la adecuación de estos espacios. Esta eliminación de elementos en desuso y la adecua-ción de estos espacios se incluirán en el plan de vigilancia ambiental con un cronograma de actuaciones y con la presentación de un informe de cumplimiento del mismo.

6. Se dispondrá de una zona delimitada para el almacenamiento de los residuos generados en la actividad, hasta su entrega a gestor autorizado. La zona de almacenamiento de residuos peligrosos debe estar ubicada sobre solera de hormigón impermeable, con dispositivos de recogida de posibles derrames accidentales (cubetos de retención, arquetas ciegas, bandejas de recogida, etc), con cubierta, cerramien-tos o protecciones frente al agua de lluvia, y zonas de almacenamiento diferenciadas para evita posibles mezclas de residuos de diferente natu-raleza.

7. Se controlará las emisiones de la actividad a través de un organis-mo de control ambiental al menos una vez cada 3 años. Las mediciones efectuadas por el organismo de control ambiental se recogerán en el el libro de registro de mediciones.

8. Deberá justificarse el cumplimiento de los condicionantes favo-rables recogidos en el informe de la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, de fecha 6 de julio de 2012:

8.1. Respecto del patrimonio de naturaleza arquitectónica y arqueo-lógica: será necesario el seguimiento arqueológico de los movimientos de tierra en el suelo o subsuelo en todo el ámbito del parque natural. También será necesario la excavación previa de los yacimientos de El Cuartelillo, el Torreón, la Torre de Levante, el de Las Salinas y zonas aledañas.

8.2. Respecto del patrimonio de naturaleza etnológica: En el caso de que se realizaran obras que afectaran a los bienes etnológicos del Aljibe del Cuartelillo, conjunto de acequias, la Barraca y la Balsa de la laguna de la Mata y el abrevadero de la Loma, se redactará la documentación integral del elemento afectado complementada con documentación foto-gráfica y planimétrica.

9. Se procederá a la reposición de las fosas sépticas y depósitos que se encuentren en mal estado para evitar procesos de contaminación del medio.

10. Cualquier modificación en la gestión de la actividad, así como la aparición de afecciones ambientales no previstas en el estudio de impacto ambiental, deberán ponerse en conocimiento del órgano con competencia ambiental.

TerceroNotificar a las personas interesadas que contra la presente resolu-

ción, por ser un acto de trámite, no cabe interponer recurso alguno; sin

l’elaboració de censos, lectura d’anelles, elaboració d’informes dels resultats i d’altres activitats que determine la direcció del parc natural, i també en l’adopció i compliment de les mesures que, en funció d’aquest seguiment, es detecten com a necessàries per a garantir la supervivència en bones condicions de la colònia.

Aquestes actuacions del pla de vigilància les ha de realitzar la part promotora, en coordinació amb la direcció del parc natural.

2. Els residus generats en la fase de construcció i de funcionament s’han de gestionar d’acord amb la seua naturalesa.

3. S’han d’incorporar els condicionants establits en l’estimació d’impacte ambiental de l’expedient 4/10-AIA, que addicionalment ha d’incloure la presentació, en un termini de tres mesos des de l’emis-sió d’aquesta resolució, d’un estudi que plantege mesures addicionals amb caràcter experimental per a facilitar i millorar el procés de reve-getació concorde amb la ubicació en un espai natural protegit, i també incorporar les indicacions que realitze el servei competent en protecció d’espècies dels serveis territorials que s’adaptaran als resultats que s’ob-tinguen.

4. S’ha de respectar la prohibició de la utilització de la conducció de desaigüe que es va autoritzar mitjançant l’Ordre ministerial de 16 de desembre de 1968, i per consegüent l’abocament al mar d’aigües provinents de les instal·lacions. I s’ha de complir, en el seu moment, la resolució que puga formular el Servei Provincial de Costes d’Alacant quant a la concessió.

5. S’han d’eliminar, a través del procediment legalment establit, tots aquells elements en desús i mal estat que puguen acumular-se en la zona de l’activitat, i s’ha de supervisar l’eficàcia de la línia d’actu-ació proposada per part de la mercantil, titular de l’explotació, per a l’eliminació dels mencionats residus, i l’adequació d’aquests espais. Aquesta eliminació d’elements en desús i l’adequació d’aquests espais s’han d’incloure en el pla de vigilància ambiental amb un cronograma d’actuacions i amb la presentació d’un informe de compliment d’aquest.

6. S’ha de disposar d’una zona delimitada per a l’emmagatzematge dels residus generats en l’activitat, fins al lliurament al gestor autoritzat. La zona d’emmagatzematge de residus perillosos ha d’estar ubicada sobre solera de formigó impermeable, amb dispositius de recollida de possibles vessaments accidentals (cubetes de retenció, arquetes cegues, safates de recollida, etc.), amb coberta, tancaments o proteccions contra l’aigua de pluja, i zones d’emmagatzematge diferenciades per a evitar possibles mescles de residus de diferent naturalesa.

7. S’han de controlar les emissions de l’activitat a través d’un orga-nisme de control ambiental almenys una vegada cada 3 anys. Els mesu-raments efectuats per l’organisme de control ambiental s’han de recollir en el el llibre de registre de mesuraments.

8. S’ha de justificar el compliment dels condicionants favorables recollits en l’informe de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, de data 6 de juliol de 2012:

8.1. Respecte del patrimoni de naturalesa arquitectònica i arqueolò-gica, serà necessari el seguiment arqueològic dels moviments de terra en el sòl o subsòl en tot l’àmbit del parc natural. També serà necessari l’excavació prèvia dels jaciments d’El Cuartelillo, el Torreón, la Torre de Levante, Las Salinas i zones veïnes.

8.2. Respecte del patrimoni de naturalesa etnològica, si es realit-zaren obres que afecten els béns etnològics de l’Aljibe del Cuartelillo, el conjunt de séquies, la Barraca i la Balsa de la Laguna de la Mata i l’abeurador de la Loma, es redactarà la documentació integral de l’ele-ment afectat complementada amb documentació fotogràfica i planimè-trica.

9. S’han de reposar les fosses sèptiques i els dipòsits que estan en mal estat per a evitar processos de contaminació del medi.

10. Qualsevol modificació en la gestió de l’activitat, i també l’apari-ció d’afeccions ambientals no previstes en l’estudi d’impacte ambiental, s’ha d’informar l’òrgan amb competència ambiental.

TercerNotificar a les persones interessades que contra aquesta resolució,

per ser un acte de tràmit, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici

Page 16: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de …dogv.gva.es/portal/portal/2018/01/19/pdf/2017_12084.pdf · 2018. 1. 19. · vés de un separador ciclónico, que retiene

dels que siguen procedents en via administrativa o judicial contra l’acte, si escau, d’autorització del projecte.

QuartPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta

declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.

CinquéD’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 21/2013, de

9 de desembre, d’avaluació ambiental, la regulació de la vigència de les declaracions d’impacte ambiental establida en l’article 43 de l’esmenta-da Llei 21/2013 és aplicable a aquesta declaració d’impacte ambiental.

València, 14 de novembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 11 de desembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.

perjuicio de los que en su caso procedan en vía administrativa o judicial frente al acto, en cu caso, de autorización del proyecto.

CuartoPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la pre-

sente declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental.

QuintoDe acuerdo con la disposición transitoria primera de la Ley 21/2013,

de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, la regulación de la vigencia de las declaraciones de impacto ambiental establecida en el artículo 43 de la citada Ley 21/2013 es aplicable a la presente declaración de impacto ambiental.

València, 14 de noviembre de 2017.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 11 de diciembre de 2017.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.