EL CONILL

Claudia Moll Díaz

4tB

Els conills són animals mamífers. En general, els conills són animals petits que

no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues.

Són exclusivament herbívors (herba, fruits…) i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.

Hi ha conills salvatges, que viuen al camp, conills de granja i conills domèstics que són  animals de companyia.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUESUlls: Els ulls dels conills, són més laterals (més devora de

les orelles) i tenen una visió més panoràmica, amb la qual poden detectar qualsevol perill.

Ossos: L'esquelet del conill és molt fràgil i fluix. Els ossos són llargs i estan coberts de músculs flexibles.

Dents: Els creixen contínuament (de 10 a 12 centímetres al llarg de la vida d'un conill). Els conills presenten 2 parells de dents incisives.

Orelles: Les orelles són llargues i fràgils i per això els conills no s’han d’agafar per les orelles. També hi tenen un líquid que els serveix per a protegir-se de malalties. Quan l'usen pot semblar que es rentin la cara, però en realitat s'hi estan escampant aquest líquid.

Potes: Les potes del darrera són molt fortes per poder saltar i córrer molt més i estan cobertes amb molt de pèl.

COMPORTAMENT Al camp, davant qualsevol amenaça o perill sol fugir o

s’arrufa, i fa com si estigui mort. Es refugia col·locant branques o pedres entorn d'un cau, o bé es defensa per mitjà de secrecions corporals, com per exemple l’orina que pot ser vermella, rosada o carabassa, segons els aliments que han menjat.

A casa, si sent renous molt fortes el conill s‘arrufa, posales orelles cap enrere, els ulls oberts i li tremola tot el cos. Al costat de les persones humanes aquests animals consideren a la gàbia com un refugi. Tot i que són animals tranquils, a vegades es barallen entre ells per defensar el seu espai.

Conill Esquelet de conill

FI