congrés nacional riuraus "la importancia de la pansa", leopold cervera

PRIMER COGRÉS ACIOAL “EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA, HERÈCIA I REPTES”

Benissa, octubre 2012

COMUNICACIÓ D’ÀMBIT EDUCATIU

“LA IMPORTÀCIA DEL COREU DE LA PASA A LA MARIA ALTA”

Ceip “Port de Xàbia” 3r Cicle de Primària Leopold Cervera

CEIP “ PORT DE XÀBIA”

C. Joan Fuster, 1 . 03730-Xàbia

Tf: 965791268, FAX. 965796043,

[email protected] http://ceipportxabia.edu.gva.es/

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

1

PRIMER COGRÉS ACIOAL “EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA,

HERÈCIA I REPTES”

Benissa, 26-27 d’octubre 2012

PROJECTE DE TREBALL:“LA IMPORTACIA DEL COREU DE LA PASA A LA

MARIA ALTA”

Leopold Cervera, mestre de Primària, especialista en Ciències Socials i Valencià.

CEIP “Port de Xàbia”.

Í!DEX

1.ITRODUCCIÓ

2.PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE: “LA PASA A LA MARIA ALTA”

3. MEMÒRIA DEL PROJECTE DE TREBALL.

4.- MATERIAL GRÀFIC

5.-BIBLIOGRAFIA


2

1.ITRODUCCIÓ

Aquest projecte de treball és fruit d’una experiència realitzada amb alumnes de 6è de primària del

Ceip “Port de Xàbia” durant el primer trimestre del curs escolar 2010-2011, l’objectiu fonamental

era el de donar a conèixer la importància del que va suposar en el segle XIX el conreu de la pansa a

Xàbia i a la Marina Alta, les transformacions del paisatge i la proliferació dels riuraus.

Motivació: Tot va començar quan arribà a les meues mans l’activitat d’una exposició que va

realitzar la Fundació “Cirne” a Xàbia .

A partir d’aquest moment vaig veure la

possibilitat de donar a conèixer el que va

significar el conreu de la pansa a la Marina

Alta, a més a més jo em sent un antic

“pansero” ja que sóc d’Alcanali, els meus

Pares tenien un riurau, he escaldat de jove i en

el sequer del nostre riurau a vegades hi hagut

més de cent canyissos. També vaig comptar

amb el testimoni de Pepe Pons i Juan Mateo

Chesa veïns d’Alcanalí, del treball de “La

pansa” realitzat per Mª del Mar Cervera Alcaraz i altra documentació variada que va anar enriquint

el treball i que va configurar el producte final elaborat pels alumnes.

Per encetar el tema, vaig demanar als alumnes una pluja d’idees per tal de conèixer què sabien i

què els agradaria conèixer. Després de revisar les qüestions que plantejaren, els vaig proposar

diferents possibilitats de treball i tota una bateria de continguts als que accedir, finalment, entre tots

vam marcar un pla de treball, que implicava la

realització d’activitats en la majoria d’àrees del

currículum i la participació de tot el professorat

de 6e.

La primera activitat va ser una visita a

l’exposició de la fundació Cirne sobre la pansa, i

amb l’interés que els va despertar l’exposició i

els coneixements bàsics que els va aportar, vam

començar a investigar, aprofundir en el tema, ampliar les propostes de treball, tant de caràcter

individual com per equips, per tal de valorar i descobrir què va significar el conreu de la pansa a


3

Xàbia i a la Marina Alta, la transfiguració ambiental

que va suposar aquest conreu, i els canvis de

costums, arquitectura, economia; en definitiva la

repercussió social, econòmica i cultural en la

comarca.

En tot moment vaig oferir la possibilitat

d’aportacions que podien arribar des de les famílies,

per tal que contribuïren amb qualsevol estri,

documentació gràfica o experiències personals.

2.PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE: “LA PASA A LA MARIA ALTA”

ALUMAT IMPLICAT

Alumnes de 6é de Primària.

TEMPORALITZACIÓ

Segona i tercera quinzena del primer trimestre del curs escolar 2010-2011

METODOLOGIA.

La pròpia dels Projectes de Treball. Motivació de l’alumnat pel tema. Exploració de les idees

prèvies. Presentació i elaboració conjunta de continguts, objectius d’aprenentatge i activitats.

Distribució i temporalització del treball: per equips i individual. Posada en comú i presentació dels

treballs elaborats. Valoració, avaluació i propostes.

OBJECTIUS

Generals

• Utilitzar correctament i de forma oral i escrita el vocabulari bàsic.

• Desenvolupar habilitats de respecte i treball cooperatiu i democràtic a nivell individual i

d’equip.

• Conèixer i analitzar algunes modificacions de la intervenció humana en el medi.

• Conèixer i valorar el nostre patrimoni natural històric i cultural

• Identificar i posar exemples del nostre patrimoni històric i cultural a partir del cultiu de la

pansa.

• Interpretar , expressar fets i conceptes de la implicació de Xàbia i la Marina Alta en el

conreu de la pansa.


4

• Planificar i presentar projectes senzills, construccions senzilles emprant diferents materials,

que facen referència al cultiu i exportació de la pansa.

• Utilitzar les TIC per a obtindre informació i com a instrument per aprendre i compartir

coneixements.

• Elaboració de les “coques amb pansa”.

• Desenvolupar tècniques de treball: resums, enquestes, jocs de relaciona, sopa de lletres

referents al conreu de la pansa.

Específics

1) Conèixer el conreu de la pansa a partir d’una exposició.

2) Conèixer en profunditat la importància d’aquest conreu a la nostra Comarca

3) Identificar el riurau com element arquitectònic lligat al conreu de la pansa així com varietat i

configuració d’aquestos elements arquitectònics.

4) Conèixer les funcions dels riuraus i dels magatzems dedicats a la preparació i exportació de la

pansa i la seua funcionalitat en el segle XIX i al segle XXI.

5) Identificar i conèixer els usos dels diferent estris utilitzats per al conreu de la pansa.

6) Conèixer quin ús i funcions tenien els riuraus i valorar la seua importància respecte al conreu

de la pansa.

7) Conèixer i valorar la importància de la pansa al llarg del segle XIX a Xàbia i a la Marina Alta

8) Conèixer vocabulari específic relacionat amb el conreu de la pansa .

9) Aprendre cançons del conreu de la pansa típiques a la nostra comarca.

10) Esbrinar històries i contes relacionats amb el conreu de la pansa i que anaven lligades al riurau

com a zona de treball i de descans després d’una escaldà.

11) Implicació de les famílies (pares, mares, iaios per tal que aportaren les seues experiències

personals respecte al conreu de la pansa).

12) Treballar i utilitzar textos de Pepa Guardiola (mestra i escriptora) .

COTIGUTS

• La pansa com activitat i motor econòmic a Xàbia i a la Marina Alta.

• La influència del conreu de la pansa en el canvi del paisatge a la Marina Alta.

• La pansa com a mitjà d’intercanvi en les relacions amb altres països.

• La repercussió del conreu de la pansa en la vida social de la Marina Alta al llarg dels segles

XVIII i XIX.

• El riurau com a element arquitectònic a la Marina Alta.


5

• La pansa com a via de comunicació i implicació en les Exposicions Universals.

• L’escaldà: el raïm, els elements, les accions, el producte.

• Vocabulari bàsic dels riuraus, i de l’escaldà.

• Utilització de textos d’informació amb les noves tecnologies.

COMPETÈCIES BÀSIQUES A DESEVOLUPAR.

Comunicació lingüística

- Augmentar la riquesa en el vocabulari específic arrelat al conreu de la pansa.

- Saber construir una exposició oral: Cuidant la precisió de termes adequats, l’encadenament

d'idees i l’expressió verbal, en la exposició dels treballs d’equip i individuals

- Comprendre textos informatius, explicatius i augmentatius.

- Transmetre idees en informacions sobre tema en qüestió

Matemàtica

- Utilitzar ferramentes matemàtiques com ara mides, escales, taules o representacions gràfiques

Coneixement i interacció amb el món físic

- Interpretar el món físic i les modificacions d’aquest que comporta el conreu de la pansa.

- Dissenyar xicotetes investigacions.

- Analitzar resultats i comunicar-los.

Competència social i Ciutadana

-La influència del conreu de la pansa en el canvi del paisatge a la Marina Alta

- La influència del conreu de la pansa en el canvi social -La pansa com a mitjà d’intercanvi en les

relacions amb altres països

- Desenvolupar actituds de diàleg i de resolució de conflictes (treball d’equip).

- Acceptar i elaborar normes de convivència (treball d’equip).

- Ser conscients del paper de la societat en l'avanç de la ciència.

- Conéixer com s'han produït l'avanç de la ciència i la importància de la pansa a traves de les

Competència : Tractament de la informació i competència digital

- Utilitzar diferents procediments de recerca, selecció i organització i aplicar-los al tema tractat.

- Saber buscar en Internet de forma guiada i autònomament.

- Millorar en les destreses associades a la utilització d'esquemes i mapes conceptuals.

- Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació per a tindre una visió actualitzada de

l'activitat científica.

-Saber utilitzar el programa Power Point


6

ACTIVITATS:

1. Pluja d’idees , què sabem de la pansa, què és? Per a què servia? Va ser o no important aquest

conreu a la nostra Comarca? Quins canvis socials, econòmics, comercials i arquitectònic va

comportar?

2. Proposta de treball:

• Què els agradaria saber?

• Com anem a organitzar el treball?

A.-Punt de partida: exposició del conreu de la pansa a Xàbia i a la Marina Alta “Fundació Cirne”

B.- Fonts històriques, documents , textos, experiències de les famílies i aportació documental.

3. Treball per equips: recopilació de la documentació gràfica i de textos.

Treball individual :

• Lectura de textos relacionats amb el conreu de la pansa (annex-I).

• Vocabulari específic.

• Treball individual sobre el textos.

• Elaborar un auca sobre el conreu de la pansa.

• Construir un riurau a partir dels plegables del “Persa”.

Treball d’equip :

• Elaborar un treball d’equip i fer una exposició

d’aquest treball.

• Amb l’ajut del mestre realitzar un Power point de la visita a l’exposició.

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

• Presentacions en Power point.

• Vídeo sobre l’escaldà.

• Ús de la PDI i realització d’activitats interactives relacionades amb el tema.

• Contes i textos ( veure bibliografia).

• Textos de Pepa Guardiola.

• Treball de Mª del Mar Cervera Alcaraz

AVALUACIÓ I VALORACIÓ IDIVIDUALITZADA I PER EQUIPS.

• Treballs realitzats per l’alumne.

• Enquesta sobre què han aprés.

• Exposició sobre el treball d’Equip.


7

Fitxa Programació de l’Unitat Didàctica

ivell 6e DURADA 1ER TRIMESTRE CURS 2010-2011 PROFESSOR/A LEOPOLD CERVERA CHESA

ÀREA Coneixement del medi TITÒL LA PASA A LA MARIA ALTA

OBJECTIUS D’APREETATGE COMPET. BÀSIQUES CRITÈRIS D’AVALUACIÓ

A Conèixer i analitzar el conreu de la pansa a Xàbia i a

la marina Alta

B Conèixer i analitzar algunes modificacions de la

intervenció humana en el medi. Arrel del conreu de la

pansa.

1 Sap què és el conreu de la pansa i els alenaments

necessaris per a la seu producció.

C Conèixer i valorar el nostre patrimoni natural històric i

cultural

D Identificar i posar exemples del nostre patrimoni

històric i cultural arrel del cultiu de la pansa.

E Interpretar , expressar fets i conceptes de la implicació

de Xàbia i la Marina Alta en el conreu de la pansa.

2 Coneix i compren el valor patrimonial i cultural que

va comportar el conreu de la pansa a Xàbia i ala

Marina Alta.

F Planificar i presentar projectes senzills, construccions

senzilles emprant diferents materials, que facen referència

al cultiu i exportació de la pansa.

G Desenvolupar tècniques de treball: resums, enquestes,

jocs de relaciona, sopa de lletres relacionats amb el

Competència cultural i

artística.

Competència lingüística.

Aprendre a aprendre.

Competència matemàtica.

Competència social i

ciutadana. 3 . Compren la importància d’aquest conreu al segle

XIX a la Marina Alta.

Coneix i sap emprar tècniques de

treball:resums,enquestes,jocs de relaciona,sopa de

lletres arrelats al conreu de la pansa.


8

PROCEDIMETS I ISTRUMETS

D’AVALUACIÓ

MATERIALS

CURRICULARS

I

RECURSOS

• Fotos de riuraus.

• Presentacions en Power Point

• Vídeo sobre l’escaldà.

• Ús de la PDI i realització d’activitats interactives

relacionades amb el tema.

• Contes i textos ( veure bibliografia).

• Fitxes preparades

Comentaris de textos.

Autoavaluació fitxes tipus test .

Treball individual.

Treball d’equip.

El que he aprés......

conreu de la pansa.

H Elaboració de les “coques amb pansa”.

I Extraure informació de textos i mapes. Saber

desenvolupar tècniques de treball:resums,enquestes,jocs

de relaciona,sopa de lletres arrelats al conreu de la pansa

4 Coneix i sap el procés d’ elaborar coques amb pansa

Sap extraure informació de textos i mapes.

COTIGUTS

• La pansa com activitat i motor econòmic a Xàbia i a la Marina Alta.

• La influència del conreu de la pansa en el canvi del paisatge a la Marina Alta.

• La pansa com a mitjà d’intercanvi en les relacions amb altres països.

• La repercussió del conreu de la pansa en la vida social de la Marina Alta al llarg

dels segles XVIII i XIX.

• El Riurau com a element arquitectònic a la Marina Alta.

• La pansa com a via de comunicació i implicació en les

Exposicions Universals.


9

3. MEMÒRIA DEL PROJECTE DE TREBALL.

RESUM DE LES D’ACTIVITATS I TREBALLS REALITZATS PER SESSIOS

SESSIÓ 1

Visita Exposició a la

Fundació Cirne.

Tema: Del raïm a la

pansa en la Marina Alta.

SESSIÓ 2

Treball per equips:

Arreplegar la documentació i

fotografies per muntar el

Power Point.

Treball individual: Realitzar

comentaris de text com a

tema central “l’escaldà”.

SESSIÓ 3

Treball per equips: Realitzar

diferents activitats

(retallables,exercicis de relaciona,

sopa de lletres, jocs).

Treball individual: Buscar

informació, d’articles i llibres que

facen referència a l’escaldà.

SESSIÓ 4

Visita Museu de Xàbia:

L’elaboració de la pansa,

eines, elements de la

casa rural (riurau) i

vestits dels camperols.

SESSIÓ 5

Treball individual: realitzar

un comentari de text i

confeccionar un vocabulari

del text analitzat.

Treball d’equip: confeccionar

còmics que representen el

procés de l’escaldà.

SESSIÓ 6

Treball d’equip: buscar

informació en Internet i preparar

una entrevista.

Treball Individual: Analitzar

quines modificacions es van

donar en el paisatge a la Marina

Alta, tan arquitectòniques com

ambientals degut a la pansa

SESSIÓ 7

Treball d’equip:

Tema: Del raïm a la pansa , la

Marina Alta.

Coordinar la documentació i

fotografies per tal de

confeccionar un Power Point.

SESSIÓ 8

Treball d’ equip: arreplegar la

documentació i fotocòpies per

muntar un mural sobre les

Exposicions Universals i el

paper de la pansa en aquestes.

Treball individual: realitzar

exercicis de relaciona utilitzant

les paraules del vocabulari.

SESSIÓ 9

Treball d’ equip:

confecció d’un mural amb

un retallable del Riurau.

Treball individual: fer un

mural amb els textos

treballats.

SESSIÓ 10

Presentació dels treballs i

producte Final.

Gravació en vídeo dels treballs.

SESSIÓ 11

Realitzar una coca amb

panses.

SESSIÓ 12

Treballar a la classe de

música cançons arrelades

a l’escaldà de la pansa.


10

VALORACIÓ DEL PROJECTE DE TREBALL / OBJECTIUS COMPLITS I SESE

COMPLIR

La valoració ha estat positiva encara que per mancança del temps o bé per l’extensió del tema he

considerat tractar amb major profunditat alguns aspectes mentre que altres com els relacionats amb

la Història s’han tractat menys.

Com sempre solc fer, hem treballat aspectes

relacionats amb les tècniques d’estudi: subratllat,

comprensió de textos , realització d’esquemes i

exposició oral tan individualment com en equip.

En quant a resultats, han estat molt positius en general.

S'ha constatat una gran motivació pel treball

realitzat i una actitud més positiva dels alumnes

amb necessitats concretes i puntuals.

És interessant la relació que fan els alumnes sobre el que han aprés durant el projecte :

Què sé sobre la pansa?

• Que va ser un producte molt important a la Marina Alta al segle XIX.

• Moltes de les ferramentes que s’utilitzaven per la seua elaboració.

• El procés de la seua elaboració (del raïm de moscatell a la pansa).

• Com el raïm es converteix en pansa, la seua preparació i la seua comercialització.

• Les seues qualitats energètiques i que fa molts anys fou el motor de l’economia a la Marina

Alta.

• Que costa molt de fer, els materials i ferramentes que s’utilitzen per la seua confecció i que a

hores d’ara ja no es fa pansa com abans.

• Més o menys com es feia l’escaldà del raïm.

• D’on prové la pansa, la seua utilitat i la seua comercialització.

• Com es feia la pansa.

• Que la pansa és un fruit escaldat i secat al sol i que prové del raïm de moscatell.

• Que si et menges tres panses al dia pots passar sense res més pel seu valor energètic.

• Que resultava d’escaldar el raïm.

• Que és un fruit que es produïa a la Marina Alta al voltant del segle XIX i que el seu procés

d’elaboració era molt costós, es feia molt de treball.


11

• Que gràcies a la pansa la nostra comarca es va donar a conèixer per tot el món en les

Exposicions Universals com la de Barcelona i Sevilla.

ADEQUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ALS ALUMES E L’AULA

He tractat d’adequar la programació plantejada en un principi a les necessitats i particularitats de

cada alumne, tenint en compte les seues diferències i característiques (alumnes de reforç, de PT ,

amb problemes familiars, amb disfonies, un repetidor , un alumne molt inquiet i prou infantil, un

altre alumne amb dislèxia, amb problemes greus de la vista, una alumna de nova matricula

d’Equador amb desconeixement del València, però que s’ha integrat amb normalitat...

Un 98% de l’alumnat ha mostrat un alt grau de satisfacció amb el projecte.

En l’exposició que fan els alumnes sobre el que

menys i el que més els va agradar figuren les

següents observacions :

Què és el que menys m’ha agradat del

projecte?

• Quan no vaig poder menjar coques amb

pansa, per estar malat.

• Pense que hem tardat massa en fer el

projecte.

• Veure el vídeo moltes vegades.

• Que hem tingut que treballar molt

• Fer les activitats dels textos, encara que he tret molta informació d’aquestos.

• Tindre que llegir molts textos i contestar a moltes preguntes.

• M’ha agradat tot puix no sabia res sobre la pansa .

Què és el que més m’ha agradat del projecte?

• Quan vaig anar a buscar informació a la biblioteca.

• Saber el que la gent feia abans i veure lo important que va ser la producció de la pansa a

Xàbia.

• Anar al Museu de Xàbia i a l’exposició sobre la pansa en la Fundació CIRNE.

• Fer coques amb pansa.

• Fer còmics basats en textos sobre la pansa.


12

• Fer i muntar el retallable del riurau.

• Veure i conèixer alguns aspectes dels meus

companys que no coneixia.

• M’han agradat sobretot els jocs, tant el

poder realitzar-los com aquells que hem

jugat en la pissarra digital.

• El vídeos que van passar sobre la pansa i

els que van muntar amb el professor de les

fotografies de l’exposició i del museu.

• El treballar en equip i poder distribuir-nos el treball.

PROPOSTES DE MILLORA

Seguir en la mateixa línea, intentant en el primer curs del Cicle reforçar les tècniques d’estudi i

portar endavant projectes on l’alumne puga desenvolupar totes les seues capacitats.

En el cas que un projecte es comence en 5è de primaria, puga tindre una continuïtat en 6è per tal

d’aprofundir en altres aspectes

% de continguts assolits

En 6éA un 78’57% han assolit els continguts donats i en 6éB un 92’85% els han assolit .

METODOLOGIA EMPRADA

Com mostra el propi títol de la comunicació he seguit la metodologia dels Projectes de Treball,

mitjançant la qual l’alumne és autènctic protagonista del procés d’aprenentatge ja que participa

des d’un principi en l’elaboració del

programa ha desenrotllar. Així he partit de

les necessitats i característiques dels

alumnes per assegurar la motivació i

implicació.

Considere de vital importància

interrelacionar amb els alumnes atenent a la

seva individualitat, enfocant la meua tasca

docent a donar possibilitats, tenint en

compte les seues característiques personals.

Amb metodologia activa , participativa i globalitzada. Normalment els alumnes abans de donar un


13

tema fan una pluja d’idees d’allò que volen saber del tema a tractar. He donat l’opció a una

autoavaluació, de manera que foren conscients del que sabien i del que havien aprés.

ISTRUMETS D’AVALUACIÓ

Comentaris de text.

Treballs individuals.

Treballs en equip.

Creació d’un “Power Point “sobre un

tema treballat.

Exposicions orals.

Fitxes.

Examen d’avaluació.

Autoavaluació i Autocorrecció.

ACTIVITATS RELACIOADES AMB EL FOMET LECTOR

Comentaris de text.

Exposicions orals: Individuals i per equip.

ÚS DE LES TIC A L’AULA.

He fomentat l'aprenentatge actiu i el més

autònom possible per part de l'alumnat, dirigint-

los a prendre decisions sobre com procedir en

l'aprenentatge, quins recursos utilitzar, com

seleccionar i elaborar la informació trobada,

com organitzar i repartir el treball entre els

membres del grup, com presentar el producte

resultant, etc. El treball en grup suposa un model

educatiu valuós per ell mateix, que s’enriqueix

encara més amb la incorporació de les TIC.

Sempre que ho cregut convenient he reforçat el tema , amb pàgines web ,vídeos, projeccions o bé

creades amb el programa de la” Smart Board”


14

MATERIALS ELABORATS

Llibre gegant dels treballs elaborats pels equips d’ alumnes.

Fitxes diverses.

Power de la visita a l’exposició de la “Pansa” de la Fundació Cirne, dels riuraus i dels materials

de l’escaldà.

Vídeo resum de la presentació i posada

en comú del treball per équips.

Vídeo resum de les classes impartides

pel professor de música per a aprendre

la cançó “ Mare , mare, mare que el

riurau es crema”.

Vídeo Resum de la sessió de

elaboració de les coques amb panses.

COCLUSIÓ

L’experiència ha resultat molt valuosa. Perfectament integrada en el currículum, ha servit per a

presentar i reforçar continguts curriculars de diferents àrees de manera motivadora i innovadora.

Els alumnes han evidenciat la importància de la pansa en la comarca, la seua influència en el canvi

de paisatge tant en aparéixer el cpnreu com en minvar. Coneixen el riurau, saben què és i el valoren

com a un element antic que tenir molt a vore en el progrés de la comarca.


15

4.- MATERIAL GRÀFIC

Visita a l’exposició Cirne Cantant Mare, mare que el riurau es crema


16


17

JOCS PER A LA PISSARRA DIGITAL


18

5.-BIBLIOGRAFIA

• Arquitectura tradicional de Benitatxell.-ED. Bullent Autors: Josep Buïgues Colomer , Jaume

Soler Buïgues

• Dies d’Escaldà.-Penya l’escaldà Autora: Pepa Guardiola Chorro

• Treball “La pansa” de Mª del Mar Cervera Alcaraz

• De la Terra i la Gent del País Teu Fundació Birlanga –Fuster 1985 Autor: Manuel Sanchis

Guarner

• Retallables la Marina-1.Autor Pepe Cardona “El Persa” Xàbia

• Xàbia a les Exposicions Universals del segle XIX , Pansa,figues seques i riuraus. Autors:

Josep Ivars Pérez i Antoni Espinós Quero

• La Plana “terra de llebeig” Autor: Ferran Zurriaga i Agustí

• Vídeo la pansa. Fundació Cirne –Xàbia

congrés nacional riuraus "la importancia de la pansa", leopold cervera

Documents