coneixement del medi · 4 introducció l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural...

4educaci primria

Eumo Editorial

cicle mitj 2

coneixement del

mediguia didctica i solucionari

Primera edici: juliol de 2012

Meritxell Adrover de les fotografies: Thinkstock de les illustracions: Esfera, SL

Edici externa i maquetaci: Esfera, SL

daquesta edici: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected] s leditorial de la Universitat de Vic

3

ndexIntroducci........................................................................................................................... . 4

Justificaci.de.les.unitats.de.programaci................................................................... . 5Durada.i.distribuci.temporal...................................................................................... . 5Estructura.de.cada.unitat............................................................................................. . 5Competncies.prpies.de.lrea.de.Coneixement.del.Medi.......................................... . 6Orientacions.per.a.lavaluaci...................................................................................... . 7

Unitat.1..Mengem.i.creixem.................................................................................................. . 8Programaci................................................................................................................. . 9Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 11

Unitat.2..Ens.alimentem.i.respirem..................................................................................... . 14Programaci................................................................................................................. . 15Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 17

Unitat.3..Les.plantes.es.nodreixen....................................................................................... . 22Programaci................................................................................................................. . 23Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 25

Unitat.4..Els.ecosistemes..................................................................................................... . 28Programaci................................................................................................................. . 29Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 31

Unitat.5..Laire.i.el.vent......................................................................................................... . 35Programaci................................................................................................................. . 36Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 38

Unitat.6..Les.forces.i.lenergia.............................................................................................. . 41Programaci................................................................................................................. . 42Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 44

Projecte:.Fem.una.joguina.................................................................................................... . 48

Unitat.7..La.calor,.la.llum.i.el.so........................................................................................... . 50Programaci................................................................................................................. . 51Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 53

Unitat.8..Les.mquines......................................................................................................... . 57Programaci................................................................................................................. . 58Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 60

Unitat.9..Les.comarques.de.Catalunya................................................................................. . 64Programaci................................................................................................................. . 65Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 67

Unitat.10..Coneix.Catalunya................................................................................................. . 71Programaci................................................................................................................. . 72Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 74

Unitat.11..Un.passat.lluny.................................................................................................. . 78Programaci................................................................................................................. . 79Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 81

Unitat.12..Una.mica.dhistria.............................................................................................. . 85Programaci................................................................................................................. . 86Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 88

Projecte:.Fem.un.eix.cronolgic........................................................................................... . 92

4

IntroducciLrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural t com a objectiu que lalumnat desenvo lupi coneixements, habilitats i estratgies que lajudin a comprendre lentorn, per tal daprendre a viure-hi, a respectar-lo i a millorar-lo.

El nom mateix de lrea deixa clar que aquest concepte dentorn vital s ampli, ja que comprn tots els aspectes, fenmens i tamb problemtiques referits a lespai natural i humanitzat que habitem les persones, i les relacions que tenim amb aquest espai. Tenir cura de lentorn natu-ral, conixer com sorganitza la societat on vivim o vetllar per la prpia salut i la dels altres sn noms alguns exemples daquest ampli ventall daspectes que sinterrelacionen i que conv contemplar com un tot.

Els llibres de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural dEumo Editorial han estat disse-nyats amb lobjectiu de donar cos conceptual, cientfic o intellectual a les prpies experincies de lalumnat en el seu entorn natural i social. El propsit s motivar a lalumnat per a lobser-vaci, lexperimentaci, la reflexi, lopini i la presa de decisions sobre aspectes del seu entorn immediat, com a base per ajudar-los a trobar explicacions als fets, respostes als problemes i sentit a les prpies actuacions.

Aix, doncs, el plantejament dels llibres pretn, en primer lloc, estimular els alumnes, gene-rar-los inters per tot all que succeeix al seu entorn, motivar-los a observar, a fer-se preguntes i a expressar les seves idees i opinions. s a partir daquests processos que es podr completar un s ptim dels llibres com a eines que ajuden a obtenir respostes i a ordenar coneixements, o sigui, a transformar lexperincia, lobservaci i lexperimentaci en un cos teric i cientfic. Els llibres han dajudar a passar de la realitat a labstracci.

Val a dir que el concepte dentorn immediat no sha considerat estrictament a partir de la idea de pro-ximitat en lespai i el temps, sin que shan tingut en compte altres aspectes cognitius i emocionals que puguin ser significatius i rellevants per als alumnes. s a dir, la realitat global ha estat en alguns casos tan til com les realitats locals o de pas com a punt de partida per avanar en laprenentatge.

Els llibres estan pensats per desenvolupar les competncies bsiques prpies de lrea, que sas-senyalen en el Currculum deducaci primria (decret 142/2007 de 26 de juny), i que se centren molt especialment en laplicaci de coneixements, habilitats i actituds adequades per conviure i habitar el mn (competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana). Tanmateix, els aprenentatges que hom podr assolir amb aquests llibres tamb han de contribuir al desenvolupament daltres competncies bsiques, en especial les competncies comunicatives, les competncies metodolgiques i les competncies personals.

Els continguts que presenten els llibres semmarquen explcitament en els blocs que tamb estableix el Currculum ja citat, aix s:

Lentorn i la seva conservaci.

El mn dels ssers vius.

Les persones i la salut.

Persones, cultures i societats.

Canvis i continutats en el temps.

Matria i energia.

Entorn, tecnologia i societat.

Cada unitat didctica (13 en el llibre de Cicle Mitj 1 i 12 en el de Cicle Mitj 2) tracta un, o ms dun, daquests blocs temtics.

5

Les unitats sarticulen al voltant de textos referencials que volen donar resposta a preguntes i qestions que es generen al nostre entorn i que interessen als nens i nenes deducaci primria. Els textos van acompanyats de definicions de vocabulari especfic de cada tema i propostes de treball pensades per ampliar les reflexions i conclusions sobre el tema tractat. Finalment, cada unitat acaba amb lapartat Qu he aprs?, que cont propostes dautoavaluaci que fomen-ten un aprenentatge significatiu. Igualment, els apartats Analitza el teu entorn i Investiga i experimenta, que trobem en algunes unitats, tenen com a objectiu consolidar la comprensi dall que sha estudiat, a partir de prctiques dobservaci i experimentaci, fonamentals en el procs daprenentatge.

Justificaci de les unitats de programaciELS.TEMES

Els temes de cada unitat han estat escollits, elaborats i organitzats per despertar linters dels nens i nenes i per garantir el desenvolupament de les competncies prpies de lrea de Conei-xement del Medi Natural, Social i Cultural: la competncia de conviure i habitar el mn, per tamb la competncia metodolgica, la competncia comunicativa i la competncia personal.

Els continguts que es treballen en cada unitat queden resumits en el quadre inicial En aquesta unitat aprendrs....

ELS.PROJECTES

El llibre inclou dos projectes amb lobjectiu de desenvolupar les capacitats dinvestigaci, dorga-nitzaci i de creativitat tant a nivell individual com de grup. Els alumnes hi aprendran a gestionar els coneixements i els recursos que tenen a labast. Les activitats comencen amb una situaci que porta lalumne a investigar i a aplegar i organitzar la informaci amb un objectiu final: lela-boraci dun material o duna exposici de les dades recollides i valorades.

Durada i distribuci temporalEl llibre de Cicle Mitj 2 consta de dotze unitats, quatre per trimestre. Aix es procura aconseguir lequilibri entre lestudi aprofundit sobre un nucli temtic i latenci entorn daquest tema. En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, per treballar lobservaci, la investigaci i el mtode cientfic com a eines per conixer el mn que ens envolta.

Estructura de cada unitatCada unitat t una mitjana de 12 a 16 pgines de treball. Mant lestructura segent:

a) Ttol de la unitat amb illustraci. Presentaci dels continguts: En aquesta unitat aprendrs...

b) A cada pgina hi ha un ttol o subttol del tema que es tracta i activitats que ajuden a comprendre els continguts treballats.

c) Desprs del desenvolupament de la unitat hi ha els apartats Analitza el teu entorn, amb activitats complementries de la unitat, i Qu heaprs?, amb activitats dautoa-valuaci, sistematitzaci i de reps del continguts.

d) De cada unitat tamb hi ha activitats (una o dues lectures relacionades amb la unitat i preguntes de comprensi i reflexi), que es poden fer servir de refor i davaluaci en el Quadern corresponent.

e) A la part superior de cada unitat hi ha la competncia ms destacada de la unitat.

6

Competncies prpies de lrea de Coneixement del MediCOMPETnCIa.DE.COnvIURE.I.habITaR.EL.Mn

Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic on est immers.

Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes.

Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori utilitzant conceptes i procediments geogrfics.

Utilitzar crticament fonts dinformaci que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar lentorn.

Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo en el terri-tori, analitzar-ne les causes i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una proposta prpia que es pugui dur a la prctica, tenint en compte ls sostenible del medi.

Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estructura cronolgica.

Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeveniment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant diferents fonts histriques primries i secundries.

Relacionar alguns fets de la histria dels segles xx i xxi amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar i valorar elements del patrimoni.

Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la memria hist-rica.

Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i canvis observables en els mate-rials i en els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidncies i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar.

Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observa-cions i lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius.

Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnol-gics i per prendre decisions coherents per actuar amb aquest coneixement.

Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respec-tar els drets i deures individuals i collectius.

Participar en la vida collectiva de la classe, lescola i la localitat, posant en prctica habi-litats socials que afavoreixen les relacions interpersonals.

Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.

COMPETnCIES.COMUnICaTIvES.

Expressar idees i organitzar informacions de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.

Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per infor-mar, per convncer, per dialogar.

7

Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques i cientfiques i saber-les interpretar.

Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comu-nicatius i de procedncies diverses.

COMPETnCIES.METODOLgIqUES

Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.

Utilitzar habilitats de planificaci del treball.

Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informaci.

Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, la resoluci de pro-blemes i la presa de decisions.

COMPETnCIES.PERSOnaLS

Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.

Buscar els fonaments de la seva identitat.

Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.

Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrtica, autoreflexi, autoaprenen-tatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.

Orientacions per a lavaluaciA Cicle Mitj, lavaluaci s una anlisi del procs ensenyament-aprenentatge que se centra en aspectes metodolgics, procedimentals i dhbits i valors de convivncia. Lmfasi es posa en el creixement intellectual de la persona que ha daprendre a plantejar alternatives i propostes de millora per al mn que lenvolta a travs dun treball cooperatiu i duna actitud dialogant que ens ajudar a formar ciutadans i ciutadanes del mn. El mtode cientfic, lobservaci, lanlisi seran les bases perqu els alumnes coneguin, analitzin i interpretin el mn que els envolta.

Respecte de lavaluaci tenim en compte:

a) lavaluaci continuada, durant el procs daprenentatge;

b) una avaluaci final, situada al final de cada unitat;

c) lavaluaci de les activitats del quadern.

a) Lavaluaci continuada al llarg del curs t com a objectiu observar el procs daprenen-tatge individual i el focus se centra ms en els avenos de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situaci particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb lobjectiu dafavorir el procs dapre-nentatge. Una organitzaci del treball ms cooperativa i ms participativa ha de permetre a la mestra lobservaci i el seguiment daquest procs duna manera fcil. Lactivitat oral que es fomenta en aquest cicle s un instrument davaluaci important per a la mestra o el mestre, ja que lexpressi dels nois i noies permet lobservaci i el seguiment quotidi.

b) Al final de cada unitat, hi ha dos apartats Analitza el teu entorn, on es proposen activi-tats de refor, i Qu he aprs?, en qu es proposen unes activitats que sn una sntesi dels continguts ms importants treballats. La finalitat s lautoavaluaci i ladquisici dels coneixements.

c) Al Quadern hi ha activitats que ens poden ser tils tant en lavaluaci continuada com en la final.

8

unitat 1mengem i creixem

9

Unitat 1. Mengem i creixem

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S.ES

CO

LaR

.MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.1

..Men

gem

.i.cr

eixe

m

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Con

ixe

r lo

rige

n de

ls a

limen

ts.

CO

MP

ETn

CIa

.En

.EL.

CO

nEI

XEM

EnT.

I.La

.InTE

RaC

CI

.aM

b.E

L.M

n

.FS

IC:

A

ctua

r en

el

mar

c de

pro

ject

es c

olle

ctiu

s pe

r re

sold

re p

robl

emes

i m

illor

ar la

vid

a de

la c

omun

itat i

per

pro

mou

re u

na v

ida

salu

dabl

e.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Ex

pres

sar

idee

s i o

rgan

itzar

info

rmac

ions

de

man

era

efica

so

bre

fen

-m

ens.

CO

MP

ETn

CIa

.Da

PR

EnD

RE.

a.a

PR

EnD

RE:

P

lant

ejar

pre

gunt

es s

igni

ficat

ives

que

pug

uin

ser

obje

ctes

din

vest

iga-

ci

rela

cion

ats

amb

lalim

enta

ci.

Ve

rific

ar la

coh

ern

cia

entr

e le

s ob

serv

acio

ns i

les

expl

icac

ions

don

ades

.

Sabe

r co

m h

a de

ser

una

die

ta s

alud

able

.

Pre

ndre

con

sci

ncia

de

la im

port

nci

a de

lal

imen

taci

.

Sabe

r qu

s

n i q

uins

sn

els

nut

rien

ts.

Ente

ndre

els

can

vis

que

expe

rim

ente

m a

l lla

rg d

e le

s et

apes

de

la v

ida.

Sabe

r qu

e he

m d

e fe

r am

b el

s em

bolc

alls

i el

s en

vaso

s.

Apr

endr

e a

fer

cerq

ues

per

Inte

rnet

.

Programaci

10


CO

nTI

ng

UTS

LES.

PER

SOn

ES.I.

La.S

aLU

T

P

erqu

en

s al

imen

tem

?

El

cre

ixem

ent.

El

s nu

trie

nts.

L

orig

en d

els

alim

ents

:

El

s al

imen

ts d

ori

gen

vege

tal.

El

s al

imen

ts d

ori

gen

vege

tal.

El

s al

imen

ts d

ori

gen

anim

al.

U

na d

ieta

sal

udab

le.

La

pir

mid

e de

ls a

limen

ts.

El

s em

bolc

alls

i el

s en

vaso

s.

EnTO

Rn

,.TEC

nO

LOg

Ia.I.

SOC

IETa

T

C

erca

a In

tern

et.

11


Orientacions didctiques i solucionariPodem preparar la pirmide dels aliments com a pster per a laula.

Pg. 8Com a treball previ, proposem als alumnes que expliquin qu han menjat per esmorzar, que facin hiptesis sobre qu passaria si no ho fessin. Podem iniciar un debat sobre la importn-cia dun bon esmorzar.

1. Soluci obertaPg. 9

Podem demanar als alumnes de dur a laula una cpia del carnet peditric, per fer un grfic del seu creixement (alada i pes) i completar-lo amb les dades que han recollit sobre els can-vis en la seva alimentaci al llarg dels anys.

2. Infncia adolescncia joventut edat adulta vellesa3. Soluci oberta

Pg. 10-11Podem organitzar un petit supermercat, on hi hagi tots els tipus de nutrients, a partir dimat-ges retallades de revistes o trobades a Internet i impreses. Els proposem que classifiquin els aliments en greixos, hidrats de carboni i protenes.

4. Hidrats de carboni: arrs, sucre, mel.Protenes: iogurt, ous, peix, fruita.

5. Enciam, ram, prssec i api.6. Iogurt, llegums, formatge, mat i avellanes.

Pg. 12Per organitzar la informaci seria convenient elaborar un mapa conceptual visual de lorigen dels aliments:

ORIgEn

anIMaL MInERaLvEgETaL

7. Animal: mantega, mat, mandonguilles, cansalada, hamburguesa, pollastre, llu, per-nil, sardina i ous.Vegetal: ram, oli doliva, ceba, farina, avellanes, melmelada, all i oli, croissant. Mineral: sal i aigua.

Cereals: farina, macarrons, croissant.Verdures i hortalisses: ceba, allioli.

12


Fruites: ram.Fruits secs: avellanes.Sucre: melmelada.Olis i greixos vegetals: oli doliva, allioli.Peix, carn i ous: mandonguilles, cansalada, hamburguesa, pollastre, llu, pernil, sardina i ous.Lctics: mantega, mat.Sal i aigua: sal, aigua.

Pg. 14Per entendre millor qu s una dieta equilibrada demanem als alumnes qu van menjar el dia abans (per dinar i sopar) i comentem si hi ha aliments dels tres tipus (greixos, hidrats i protenes) i en les proporcions adequades.

Pg. 15Per fer lactivitat ms variada, podem demanar a uns quants grups que elaborin un men destiu, pensant en dies de molta calor, i als altres que en facin un dhivern, quan fa fred.

8. Soluci oberta Pg.16

Podem proposar-los fer una campanya a lescola sobre les tres erres. Per grups poden dis-senyar cartells i escriure-hi eslgans per recordar les normes de reciclatge a la comunitat educativa.

9. Groc (plstics i llaunes): a, b, e, f, i.Blau (paper): c, j.Verd (rebuig): h.Marr (matria orgnica): d.Les ampolles haurien danar al contenidor de vidre.

10. Soluci oberta

Analitza el teu entorn1. d, b, a, c i e.2. Pastanaga: vitamines i minerals.

Magdalena: hidrats de carboni.Carn: greixos, protenes i minerals.Iogurt: greixos i protenes.Formatge: greixos i protenes.Cireres: vitamines i minerals.Pa: hidrats de carboni.Llegums: protenes i hidrats de carboni.

3. Tots dos contenen hidrats de carboni, vitamines, minerals i protenes. El b) cont ms greixos dorigen animal (carn i formatge) i vegetal (loli de fregir les patates). Per tant, el b) s menys saludable.

13


Qu he aprs?1. Les plantes creixen sempre, a diferncia dels animals.2.

a) Vertadera.b) Falsa.c) Vertadera.d) Falsa.e) Vertadera.

3. Soluci oberta4. Soluci oberta5.

Els aliments

nutrients

energia crixer per estar sans ajuda.laparell.digestiuenergia

hidrats..de.carbonigreixos protenes fibra

vitamines.i.minerals

ens aporten

ens aporten

ens proporcionen

sn necessaris per

sn necessaris per

s important perqu

14

unitat 2ens alimentem i respirem

15

Unitat 2. Ens alimentem i respirem

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S.ES

CO

LaR

.MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.2

..Ens

.alim

ente

m.i.

resp

irem

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Sabe

r en

qu

con

sist

eix

el p

roc

s de

la d

iges

ti i

quin

s r

gans

del

cos

se

nen

carr

egue

n.

CO

MP

ETn

CIa

.En

.EL.

CO

nEI

XEM

EnT.

I.La

.InTE

RaC

CI

.aM

b.E

L.M

n

.FS

IC:

P

lant

ejar

pre

gunt

es i

nves

tigab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s ob

serv

able

s en

els

hom

es.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Ex

pres

sar

idee

s i o

rgan

itzar

info

rmac

ions

de

man

era

efica

so

bre

fen

-m

ens.

CO

MP

ETn

CIa

.Da

PR

EnD

RE.

a.a

PR

EnD

RE:

P

lant

ejar

pre

gunt

es s

igni

ficat

ives

que

pug

uin

ser

obje

ctes

din

vest

igac

i.

Ve

rific

ar la

coh

ern

cia

entr

e le

s ob

serv

acio

ns i

les

expl

icac

ions

don

ades

.

Ser

cons

cien

t de

com

teni

r cu

ra d

e la

pare

ll di

gest

iu.

Con

ixe

r el

func

iona

men

t de

lapa

rell

resp

irat

ori.

Ser

cons

cien

t de

com

teni

r cu

ra d

e la

pare

ll di

gest

iu.

Con

ixe

r el

func

iona

men

t de

lapa

rell

circ

ulat

ori.

Con

ixe

r el

func

iona

men

t de

lapa

rell

urin

ari.

Programaci

16


CO

nTI

ng

UTS

LES.

PER

SOn

ES.I.

La.S

aLU

T

Fe

m la

dig

esti

. La

pare

ll di

gest

iu:

La

boc

a i l

a fa

ring

e.

Le

s de

nts.

L

esf

ag i

lest

mac

.

El

s in

test

ins

i la

nus.

N

eces

site

m o

xige

n. L

apa

rell

resp

irat

ori:

Le

s vi

es r

espi

rat

ries

.

El

s pu

lmon

s.

Te

nim

san

g. L

apa

rell

circ

ulat

ori:

El

cor

.

Le

s pu

lsac

ions

.

Ex

puls

em e

l que

no

nece

ssite

m. L

apa

rell

urin

ari.

17


Orientacions didctiques i solucionari

Pg. 22-23Per conixer les diferents parts de laparell digestiu seria interessant tenir-ne una recreaci manipulable. Tamb pot ajudar al procs daprenentatge assenyalar en el cos del nen el re-corregut que fa el menjar.

1.

Pg. 24Cada nen i nena pot fer una llista amb les dents que li han caigut i quines li falten per caure. Els podem donar un dibuix del dentat perqu se lenduguin a casa i els pares els ajudin a marcar quines dents han caigut i quines tenen.

2. Tallar: incisives.Triturar: premolars, molars o queixals.Esquinar: ullals.

Pg. 25Desprs de la lectura podem proposar als alumnes de fer un mural de laparell digestiu i fer-los explicar el recorregut del bol alimentari o quim. Tamb pot ser interessant dur a laula un fetge o un estmac de porc o vedella per observar-los.

Pg. 26-27Per ajudar a assimilar els conceptes, seria interessant elaborar un mapa conceptual de lapa-rell digestiu.

3. Lapndix est unit a lintest gros i ns una prolongaci, per no t cap funci. Lapendi-citis s el resultat del bloqueig daquest apndix. Si conv, es pot extirpar.

4. Intest prim: suc intestinal.Fetge: bilis.Estmac: sucs gstrics.Glndules salivals: saliva.Pncrees: suc pancretic.

18



Podem proposar als alumnes que facin un recull de notcies que parlin de la contaminaci de laire.

Pg. 29Pot ser interessant fer un daquests dos experiments: Disseccionar uns pulmons de porc o vedella per observar-ne la forma, la textura, etc. Construir una maqueta duns pulmons: un tub flexible pot simular la trquea i dos globus

inflats faran de pulmons.

Pg. 30 -31Perqu els alumnes aprenguin la terminologia prpia de lrea, podem elaborar unes targe-tes amb dibuixos de les diferents parts de laparell respiratori i unes altres amb els noms i les funcions de cada part: Targetes amb imatges de les diferents parts de laparell respiratori. Targetes amb els noms que corresponen a cada un dels dibuixos anteriors. Targetes amb un text breu que descrigui la funci de cada part de laparell respiratori.Es pot fer un joc en petit grup o amb tota la classe. Es reparteixen les targetes entre tots els alumnes. Un nen o una nena ala la seva targeta, lensenya i llegeix en veu alta el nom o la funci que hi t escrits. Els alumnes que tenen les altres dues targetes relacionades (el dibuix, la funci o el nom daquella part del laparell respiratori), alcen la seva targeta i la llegeixen en veu alta. Continua el joc amb una nova targeta.

Pg. 32Per entendre millor la lectura seria aconsellable elaborar un mapa conceptual.

Pg. 33Com a treball complementari podem fer un experiment que consisteix en fer la dissecci dun cor de porc.

6. rgan.o.element Funci

SangTransporta substncies a travs del cos

Cor Impulsa.la.sang

Venes Porten.la.sang.cap.al.cor

artriesPorten la sang cap a les diferents parts del cos

CapillarsPermeten lintercanvi de substncies entre la sang i les parts del cos

19


Pg. 34Trobar-se el pols al canell a vegades s difcil. Podem proposar als alumnes que ho provin tot fent pressi amb els dits al cant dret del coll, just a sota la mandbula.


Els podem proposar un treball complementari per investigar com podem cuidar laparell urinari i quines malalties poden provocar el mal funcionament daquests rgans.

8. El dibuix de la pgina 35 pot servir de model.9. Uretra: comunica la bufeta amb lexterior.

Bufeta: emmagatzema lorina.Urters: comuniquen els ronyons amb la bufeta.Ronyons: filtren la sang i fabriquen lorina.

10. La funci de nutrici

comprn els processos de

transformaci dels aliments en nutrients

laparell..digestiu

la.boca,..la.faringe,..lesfag,..

lestmac,..lintest.prim,..lintest.gros,.

lanus

La duu a terme

format per

intercanvi..de.gasos..

entre.laire..i.el.nostre.cos.

laparell respiratori

.els.pulmons,..les.vies.

.respiratries.

format per

La duu a terme

laparell..circulatori

distribuici dels aliments per tot el cos

els.cor,..els.vasos..sanguinis.

format per

La duu a terme

laparell..urinari

els ronyons,els urters,la bufeta de

lorinai la uretra

expulsi..de.les.substncies.

residuals

format per

La duu a terme

20


Qu he aprs?1. Laparell digestiu transforma els aliments en nutrients.

Laparell respiratori transporta loxigen a la sang.Laparell circulatori distribueix els nutrients per tot el cos.Laparell urinari expulsa les substncies residuals.

2. El tub digestiu comena a la boca i acaba a lanus.3. s important mastegar b els aliments perqu no costen tant de digerir.4. La digesti dels aliments sinicia a la boca on els aliments es comencen a transformar

grcies a les dents i a la saliva, que produeixen les glndules.salivals. Desprs els ali-ments baixen per lesfag fins que arriben a un eixamplament del tub digestiu en forma de bossa, que sanomena estmac, i all es barregen amb els sucs gstrics. Ja a lintest prim, laliment es barreja amb la bilis, el suc pancretic i el suc intestinal, i en aquest procs els aliments es van transformant en les substncies que anomenem nutrients. Els nutrients passen a la sang, mentre que la resta de substncies passen a lintest.gros, on sn absorbides laigua i les sals minerals. Finalment, els residus que queden formen una massa slida anomenada femta, que s expulsada a lexterior del cos a travs de lanus.

5. Tipus.de.dents nombre.que.en.tenim Funci

Incisives Vuit Tallar

Canines Quatre Esquinar.

Premolars vuit Triturar.

Queixals Dotze Triturar.els.aliments

6. Loxigen entra pel nas i per la boca i arriba fins als pulmons, des dall es distribueix a tot el cos a travs de la sang. La sang recull el dixid de carboni del nostre cos i el porta als pulmons per expulsar-lo a fora.

7. a) fosses nasalsb) laringec) trquead) bronquise) bronquolsf) alvols

8. Perqu ha de circular ms sang, amb oxigen i nutrients, cap a les diferents parts del cos.

21


9. a) Fals. Quan els bronquis connecten amb els pulmons es ramifiquen en milers de tubs

cada cop ms petits, anomenats bronquols.b) Fals. A les fosses nassals laire sescalfa i shumiteja.c) Fals. De les fosses nassals, laire passa a la faringe.d) Vertader.e) Vertader.f) Fals. El procs de treure laire per la boca sanomena expiraci.

10. aparell..digestiu

aparell..respiratori

aparell..circulatori

aparell..urinari

anusestmacesfag

trqueabronquislaringe

capillarscor

artries

urters ronyons

11. Laringe: cont les cordes vocals.Pulmons: intercanvien dixid de carboni i oxigen.Capillars: uneixen les artries amb les venes.Fetge: produeix la bilis.Esfnter: permet controlar lexpulsi de lorina.

12. Boca faringe esfag estmac intest prim intest gros anus

22


unitat 3les plantes es nodreixen

23

Unitat 3. Les plantes es nodreixen

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S.ES

CO

LaR

.MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.3

..Les

.pla

ntes

.es.

nodr

eixe

n

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Sabe

r co

m s

alim

ente

n le

s pl

ante

s.C

OM

PET

nC

Ia.E

n.E

L.C

On

EIXE

MEn

T.I.L

a.In

TER

aCC

I.a

Mb

.EL.

M

n.F

SIC

:

P

lant

ejar

pre

gunt

es i

nves

tigab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s ob

serv

able

s en

les

plan

tes.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Ex

pres

sar

idee

s i o

rgan

itzar

info

rmac

ions

de

man

era

efica

so

bre

fen

-m

ens.

CO

MP

ETn

CIa

.Da

PR

EnD

RE.

a.a

PR

EnD

RE:

P

lant

ejar

pre

gunt

es s

igni

ficat

ives

que

pug

uin

ser

obje

ctes

din

vest

igac

i.

Ve

rific

ar la

coh

ern

cia

entr

e le

s ob

serv

acio

ns i

les

expl

icac

ions

don

ades

.

Sabe

r co

m r

espi

ren

les

plan

tes.

Rel

acio

nar

les

part

s de

la p

lant

a am

b el

pro

cs

de c

reac

i d

e nu

trie

nts.

Iden

tifica

r co

m e

s pr

odue

ix e

l cre

ixem

ent d

e la

pla

nta.

Con

ixe

r le

s di

fere

nts

man

eres

de

repr

odui

r-se

.

Programaci

24


CO

nTI

ng

UTS

EL.M

n

.DEL

S.S

SER

S.vI

US.

D

e qu

s

alim

ente

n le

s pl

ante

s?

Q

u fa

n le

s ar

rels

?

Q

u fa

n le

s fu

lles?

C

om e

s fa

briq

uen

lalim

ent l

es p

lant

es?

C

om e

s di

stri

buei

xen

i em

mag

atze

men

lal

imen

t, le

s pl

ante

s?

Le

s pl

ante

s ta

mb

res

pire

n.

El

cre

ixem

ent d

e le

s pl

ante

s.

La

rep

rodu

cci

de

les

plan

tes.

25



Pg. 42Podem proposar als alumnes dobservar algun arbre que tinguem a lescola o a prop i fer-ne una fitxa amb els segents camps:

Nom:Nom cientfic:Descripci:Fa flor?Fa fruit?Com sn les arrels?

1. Les plantes necessiten laigua per crear el seu propi aliment.2. Una planta sense llum morir perqu necessita la llum per fer els seus nutrients.

Pg. 43Convindria explicar a la classe la diferncia entre sl i Sol. Podem proposar als nens i nenes que demanin a casa quins adobs utilitzen per a les plantes i dedicar una sessi a parlar dels diferents tipus de plantes que t cada famlia i com sen cuiden.

Pg. 44-45A mesura que anem treballant la unitat, podem proposar als alumnes que facin un recull de tot el vocabulari nou: sls, compost, fertilitzants, fems, saba bruta, estomes, clorofilla...

1. Es lliguen els enciams perqu no arribi la llum a les fulles de dins, perdin la pigmentaci verda (clorofilla) i es tornin blanques.

2. Quan una part de la fulla no rep llum del sol, perd el color verd de la clorofilla i es torna blanca.

3. Amb les arrels, les plantes absorbeixen aigua i minerals. Aquests dos elements donen lloc a la saba.bruta que passa a les fulles a travs de la tija. Les fulles capten la llum del sol i dixid.de.carboni de laire. A les fulles es barreja la saba bruta amb el dixid.de.car-boni i el resultat s la saba.elaborada que s laliment de les plantes.

Pg. 46Els podem fer relacionar lalimentaci duna planta amb lelaboraci dun producte en una fbrica:Necessitem les matries primeres necessitem aigua, llum, sals minerals i dixid de carboni.Necessitem un procs de producci es produeix la fotosntesi.Cal emmagatzemar el producte sacumula laliment al fruit, bulb o arrels.Es distribueix el producte a les botigues per consumir-lo senvia aliment (saba elaborada a la tija, les branques...) perqu creixi la planta.

Pg. 47Un experiment interessant s embolicar una fulla duna planta amb paper film de cuina i al dia segent observar que hi ha unes gotetes daigua. Cal explicar aquest procs de transpiraci.

26


4. Les plantes ajuden a descontaminar (purificar) laire perqu absorbeixen dixid de carboni.5. Les plantes respiren (capten oxigen de laire i desprenen dixid de carboni) i fan la fo-

tosntesi (capten dixid de carboni i deixen anar oxigen). Durant el dia, quan hi ha llum, absorbeixen molt ms dixid del que desprenen. Per durant la nit, les plantes noms respiren i consumeixen oxigen.

Pg. 48Mentre treballem el creixement de les plantes els podem proposar plantar diferents tipus de llavors i veure quin s el creixement. Proposarem un treball dobservaci cada dia on descriu-rem qu passa, lalada i en farem una fotografia.

Pg. 49Per veure les diferents formes de reproducci, podem dur una patata grillada, bulbs de tuli-pes i llavors duna tomaquera. Enterrem la patata grillada en un test i plantem els bulbs i les llavors en uns altres testos. Reguem els testos peridicament i observem levoluci de les tres plantes durant unes setmanes.

Analitza el teu entorn1.

a) Hi ha gotetes daigua.b) Les plantes necessiten aigua per elaborar la saba. Laigua que no utilitzen leliminen

en forma de vapor a travs de les fulles. c) Aquest fenomen s la transpiraci.

2. a) La planta shaur pansit o fins hi tot pot estar morta.b) Perqu necessita aire per respirar i per fer la fotosntesi.

3. a) Les llavors de laigua destillada van ms a poc a poc.b) Perqu els falten les sals minerals.

4. a) Fotosntesi i respiraci.b) Respiraci.

27


Qu he aprs?1. Aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum. Capten laigua i les sals minerals del sl

mitjanant les arrels; i la llum del sol i el dixid de carboni, els capten a travs de les fulles.

2. Les plantes

les arrels

aigua i sals.minerals

la saba bruta

la tija

tenen

que els serveixen per capturar

i per fabricar

passa a les fulles a travs dels vasos

llenyosos

es distribueix per tota la planta a

travs dels vasosliberians

que

que

que els serveixen per captar

per fabricar

la fotosntesi

la saba elaborada

la llum del sol i el dixid.de.

carboni

les.fulles

i els permet fer

i els permet fer

3. a) Fals. A travs de les arrels, les plantes capten aigua i sals minerals.b) Fals. Per fabricar-se laliment, les plantes necessiten dixid de carboni.c) Vertader.d) Fals. La fotosntesi es duu a terme durant el dia.e) Fals. Les plantes carnvores tamb salimenten danimals petits.f) Vertader.g) Fals. Les plantes respiren i salimenten.

28


unitat 4els ecosistemes

29

Unitat 4. Els ecosistemes

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S.ES

CO

LaR

.MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.4

..Els

.eco

sist

emes

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Sabe

r qu

s

un

ecos

iste

ma.

CO

MP

ETn

CIa

.En

.EL.

CO

nEI

XEM

EnT.

I.La

.InTE

RaC

CI

.aM

b.E

L.M

n

.FS

IC:

P

lant

ejar

pre

gunt

es i

nves

tigab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s ob

serv

able

s en

la n

atur

a.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Ex

pres

sar

idee

s i o

rgan

itzar

info

rmac

ions

de

man

era

efica

so

bre

fen

-m

ens.

CO

MP

ETn

CIa

.Da

PR

EnD

RE.

a.a

PR

EnD

RE:

P

lant

ejar

pre

gunt

es s

igni

ficat

ives

que

pug

uin

ser

obje

ctes

din

vest

igac

i.

Ve

rific

ar la

coh

ern

cia

entr

e le

s ob

serv

acio

ns i

les

expl

icac

ions

don

ades

.

Rec

oni

xer

els

dife

rent

s tip

us d

eco

sist

emes

que

hi h

a al

mn

.

Rec

oni

xer

els

dife

rent

s ec

osis

tem

es q

ue h

i ha

a C

atal

unya

.

Sabe

r qu

al

tera

els

eco

sist

emes

i le

s co

nseq

nc

ies

que

pot t

enir.

Sabe

r qu

s

un

espa

i nat

ural

pro

tegi

t i v

alor

ar-l

o.

Con

ixe

r el

s pr

inci

pals

esp

ais

prot

egits

de

Cat

alun

ya.

Programaci

30


CO

nTI

ng

UTS

LEn

TOR

n.I.

La.S

Eva

.CO

nSE

Rva

CI

.

Q

u

s un

eco

sist

ema?

C

om e

s fo

rma

un e

cosi

stem

a.

Ti

pus

dec

osis

tem

es.

El

s ec

osis

tem

es d

e C

atal

unya

.

Ec

osis

tem

es a

lter

ats.

P

rote

gim

la v

ida.

EL.M

n

.DEL

S.S

SER

S.vI

US

Le

s ca

dene

s al

imen

tri

es.

Le

s xa

rxes

alim

ent

ries

.

31



Pg. 54Per treballar aquesta unitat seria interessant comenar observant lentorn, identificar quins sn els elements que el formen: animals, plantes i elements inanimats.

1. Ls s un animal omnvor; el polar salimenta sobretot de peixos, per tamb daltres animals que viuen en les zones rtiques. No podria viure en un bosc de pins mediterrani perqu necessita un clima fred i humit.

Pg. 55Continuant lanlisi del medi natural ms proper, proposem als alumnes de descriure possi-bles relacions entre els animals, les plantes, laigua, el clima... Els farem cercar informaci sobre la comunitat biolgica que habita lentorn. Aix podem descriure les condicions que necessiten les diferents espcies per viure-hi.

Pg. 56-57A mesura que avancem en aquesta unitat anirem analitzant les caracterstiques de lecosis-tema ms proper. Proposem als alumnes que realitzin un mural amb els trets ms rellevants daquest ecosistema.

2. La comunitat biolgica s el conjunt dssers vius que habiten en un ecosistema i leco-sistema inclou tant la comunitat biolgica i els elements inanimats com les relacions que sestableixen entres els ssers vius i aquests elements.

3. Soluci oberta4. Soluci possible:

Ecosistema Caracterstiques.principalsTres.plantes..que.lhabiten

Tres.animals..que.lhabiten

Selvatemperatures elevades i pluges molt abundants

arbres frondosos i vegetaci exuberant

aus, monos, serps

Sabanat una estaci seca i una estaci de pluges

arbustos i arbres dispersos

lleons, zebres, gaseles

Desert

temperatures extre-mes (molt altes de dia i molt baixes de nit), absncia daigua

arbustos, cactus hienes, camells, serps

Polstemperatures molt fredes, glaceres lquens, molsa

ssos polars, foques, pingins

Oceans medi aqutic salatpeixos, mamfers aqutics, aus marines

32


5. Un aquari s un ecosistema que cont una comunitat biolgica (peixos, plantes...), ele-ments inanimats (sorra, aigua...) i els ssers vius que hi habiten tenen relaci entre ells i amb els elements inanimats.

6. El dromedari s dun ecosistema diferent: viu en llocs desrtics, amb molt poca aigua. Pg. 58

Seria interessant fer un mural amb imatges de cadascun dels animals que formen part de leco-sistema ms proper i dibuixar, amb fletxes, lentramat de relacions entre les diferents espcies.

7. Els animals omnvors sn consumidors primaris, secundaris i terciaris.8. Productor: herba.

Primari: ratol i escarabat.Secundari: escur i sargantana.Terciari: guila marcenca i escur.

9. Si els escarabats sextingissin, les sargantanes i altres consumidors secundaris que salimenten descarabats haurien de buscar alimentaci alternativa.

Pg. 60-61Abans de comenar, proposem a la classe de fer tres grups i a cada grup li donem una imatge dun ecosistema: un alzinar, una fageda i un bosc de ribera.En una taula deixarem imatges (fotos o dibuixos) dels animals i plantes que habiten en cada ecosistema. Per torns, un representant de cada grup shaur daixecar i triar una imatge, danimal o planta, que pertanyi al seu ecosistema. Acabada la tria dimatges, un nen o nena de cada grup haur dexplicar els elements que conformen el seu ecosistema i les relacions que shi estableixen.

10. Productors: alzina, esparreguera i herbes.Primaris: porc senglar, esquirol i conill.Secundaris: escur i guineu.Terciaris: guila.

11. Soluci obertaPg.62-63

Per analitzar com salteren els ecosistemes, podem proposar als alumnes de recollir durant una setmana notcies relacionades amb alguna catstrofe natural o algun accident amb con-seqncies sobre lentorn. A partir de les notcies, podem plantejar un debat en qu els nens i nenes proposin solucions per reduir limpacte sobre lentorn. Els podem fer redactar un anunci contra els incendis forestals.

Pg. 64-65Proposem consultar la pgina web dels parcs naturals de Catalunya i, si s possible, fer una visita a lespai natural protegit que tinguem ms proper.

12. Accions perjudicials per al medi ambient: la msica massa forta, encendre foc sense control, llenar escombraries, anar amb moto fora de les pistes forestals.Podem preguntar als alumnes com creuen que aquestes accions malmeten el medi natural.

33


Analitza el teu entorn1. Soluci possible: herba-cabra-guineu // gra de blat-formiga-ocell.2.

a) Soluci obertab)

Ocells Rptils amfibis Mamfers Peixos

guilapit-roigmussolgarsa

serp granotasalamandra

guineusenglaresquirol

conillratolcrvollldria

barbs

3. a) Soluci possible: poden ser causes dincendi un foc encs per coure carn, una guspira

duns cables elctrics, la crema de rostolls, una cigarreta, vidres llenats al bosc...b) Per evitar el risc dincendis forestals cal mantenir el sotabosc net de brossa, no llen-

ar deixalles ni cigarretes, no encendre focs fora de les rees previstes per aix, no deixar-los mai encesos, etc.

4. Soluci oberta

Qu he aprs?1. Una xarxa alimentria est formada per diferents cadenes alimentries. Les cadenes

alimentries sn les relacions dalimentaci que estableixen diferents ssers vius dun mateix ecosistema; per exemple, entre productors i consumidors primaris.

2. Les plantes sn organismes productors perqu produeixen el seu propi aliment.3. Un ecosistema artificial ha estat creat per lhome; per exemple, un camp de conreu que

sha construt desprs de talar el bosc.

4. Un contaminant s un element nociu per laigua i laire, que pot alterar un ecosistema. Contaminen laire: el dixid de carboni, les partcules dacer, el fum dels cotxes, de la calefacci i de les fbriques, etc. Contaminen laigua: els productes qumics abocats per les indstries, els adobs que es filtren de la terra, els residus que van a parar al clave-gueram, etc.

5. Soluci possible: la construcci dhabitatges, la tala de boscos i la contaminaci dels rius.

34


6. desert (f) temperatures molt altes de dia i baixes de nit, absncia daigua, vegetaci pobra a base darbustos i herbes, fauna desrtica (serps, insectes,etc.)camp de conreu (c) relleu pla, abundncia daigua (per sistemes naturals o artificials), vegetaci de regadiu, paisatge humanitzatzona de muntanya alta (b) relleu abrupte, temperatures baixes, abundncia daigua i neu a lhivern, vegetaci dalta muntanya (prats dherba i boscos de fulla perenne)sabana (e) temperatures altes i constants, poca aigua, praderia, fauna herbvora (gase-les, antlops, zebres....) i predadors (lleons, ...)alzinar (a) clima mediterrani, boscos dalzina i darbres de fulla perenne, prats verds, fauna herbvora (conills, esquirols...), omnvora (senglars) i predadors (guineus, serps...)bosc de fulla caduca (d) temperatures moderades, boscos de faigs i roures, fauna herb-vora (ratolins, esquirols...), omnvora (senglars) i predadors (guineus, aus rapinyaires...).

unitat 5laire i el vent

36

Unitat 5. Laire i el vent

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S.ES

CO

LaR

.MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.5

..La

ire.

i.el.v

ent

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Sabe

r qu

s

n la

ire

i la

tmos

fera

.

CO

MP

ETn

CIa

.En

.EL.

CO

nEI

XEM

EnT.

I.La

.InTE

RaC

CI

.aM

b.E

L.M

n

.FS

IC:

P

lant

ejar

pre

gunt

es in

vest

igab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s i c

anvi

s ob

ser-

vabl

es e

n el

med

i i id

entifi

car-

hi e

vid

ncie

s.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Ex

pres

sar

idee

s i o

rgan

itzar

info

rmac

ions

de

man

era

efica

so

bre

fen

-m

ens.

CO

MP

ETn

CIa

.Da

PR

EnD

RE.

a.a

PR

EnD

RE:

P

lant

ejar

pre

gunt

es s

igni

ficat

ives

que

pug

uin

ser

obje

ctes

din

vest

igac

i.

Ve

rific

ar la

coh

ern

cia

entr

e le

s ob

serv

acio

ns i

les

expl

icac

ions

don

ades

.

Sabe

r qu

s

el t

emps

atm

osf

ric.

Con

ixe

r le

s pr

opie

tats

de

lair

e.

Rec

oni

xer

la im

port

nci

a de

la te

mpe

ratu

ra a

lat

mos

fera

com

a m

otor

de

canv

is d

el te

mps

atm

osf

ric.

Rec

oni

xer

els

efec

tes

de la

hum

itat a

lat

mos

fera

: tip

us d

e n

vols

i al

tres

fe

nm

ens.

Programaci

37


CO

nTI

ng

UTS

LEn

TOR

n.I.

La.S

Eva

.CO

nSE

Rva

CI

.

L

aire

i la

tmos

fera

.

El

tem

ps a

tmos

fri

c.

Le

s pr

opie

tats

de

lair

e.

La

tem

pera

tura

de

latm

osfe

ra.

El

ven

t.

La

pre

ssi

atm

osf

rica

.

La

hum

itat a

lat

mos

fera

.

Le

s pr

ecip

itaci

ons.

38



Pg. 70Un experiment interessant amb els alumnes seria inflar un globus i fer-los observar que laire ocupa un espai. Quan destapem el globus, laire sescapa i hi queden partcules de la nostra saliva.

1. La meteorologia s la cincia que estudia el temps atmosfric.2. Les prediccions meteorolgiques serveixen per saber el temps que far les prximes

hores o dies.

Pg 72-73Caldr disposar duna pilota de platja, una balana i unes xeringues per obsevar les propie-tats de laire.Podem posar exemples de com percebem les propietats de laire: Quan sentim el corrent daire duna porta que es tanca. Quan sentim la brisa del mar. Quan ens assequem el cabell...

3. Podem inflar un globus bufant perqu introduim aire a linterior i la goma del globus es va expandint.

4. Nitrogen i oxigen.5. s una gran capa daire, barreja de gasos i partcules en suspensi, que envolta la Terra.6. Un globus senlaira perqu laire de linterior sescalfa, sexpandeix i tendeix a pujar.

Pg. 74Per treballar la temperatura de latmosfera s interessant entrar a la pgina web del Meteo-cat i observar els moviments daire calent.

Pg. 75Amb dos assecadors de cabell, un que tregui aire calent i laltre aire fred, podem fer compro-var als alumnes el moviment de laire.

Pg. 76Podem explicar als alumnes qu s la rosa dels vents i ensenyar-los un dibuix.

7. Soluci possible: moure molins, volar amb els avions o amb parapent.8. Un parc elic s una rea de molins de vent molt grans que generen energia.

Pg. 77Per explicar els conceptes de pressi atmosfrica, depressi i anticicl mirarem la predicci del temps a Internet o a un diari. Com a activitat complementria podem fer una llista de vo-cabulari amb els termes relacionats amb la predicci del temps i el seu significat.

http://www.meteo.cat/

39


Pg.78Proposem als alumnes de fer grups de 4 o 5 persones per preparar una predicci del temps. Hauran de dibuixar un mural amb el mapa del temps. Seria interessant assignar a cada grup una zona geogrfica i climtica diferent per tal que no es repeteixin les prediccions. Els alum-nes poden fer una presentaci davant la classe i, fins i tot, es pot enregistrar en vdeo cada predicci.

Pg. 79Proposem als alumnes que duguin a classe fotografies de diferents precipitacions: neu, ca-lamarsa, pedra, plugim, pluja i xfec o ruixat. A classe, entre tots, comentem les diferncies entre cada tipus de precipitaci.

9. Amb lescalfor, laigua sevapora. Quan el vapor daigua que hi ha a latmosfera es re-freda, per contacte amb laire fred, torna de nou a lestat lquid, en forma de gotes molt petites, que formen els nvols.

10. Quan les gotes daigua que formen els nvols es fan grosses, naugmenta el pes i cauen en forma de pluja.

11. Si les gotes daigua que formen els nvols es refreden molt, poden caure en forma de neu.

12. El pluvimetre mesura la quantitat daigua de la pluja. La mesura que es fa servir sn els litres.

Analitza el teu entorn1. Quan el vapor daigua es refreda molt a prop de terra, les gotes daigua formen la boira.

Les gotes formen nvols quan es refreden a ms alada.

2. La rosada s quan el vapor daigua es refreda damunt la vegetaci o damunt el sl. Si fa molt fred, en lloc de gotes daigua, es formen cristalls de gel i aix s la gebrada.

3. El vent s el resultat de moviments de laire a causa de les diferncies de temperatura: laire calent puja i laire fred baixa.

4. 1) El Sol...2) Laigua sevapora...3) Quan el vapor daigua entra en contacte... 4) Quan el vapor daigua es refreda... 5) Quan les gotes daigua que formen els nvols...

5. a) cmulusb) nimbusc) cirrus

40


Qu he aprs?1. El vent s el resultat de moviments de laire a causa de les diferncies de temperatura:

laire calent puja i laire fred baixa.

2. Loxigen.3. Laire s incolor i no t cap sabor. Tampoc no fa cap olor. T massa i pesa. T volum i ocupa

espai.

4. a) Fals. La brisa s un vent suau.b) Vertader.c) Vertader.d) Fals. Quan inflem un globus bufant, sinfla perqu hi introdum un gas (dixid de car-

boni).e) Vertader.f) Vertader.g) Fals. Laire sexpandeix quan sescalfa i es contreu quan es refreda.h) Vertader.

5. a) Termmetre: serveix per mesurar la temperatura.b) Anemmetre: per mesurar la velocitat del vent.c) Pluvimetre: per mesurar la quantitat de pluja caiguda.

unitat 6les forces i lenergia

42

Unitat 6. Les forces i lenergia

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S.ES

CO

LaR

.MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.6

..Les

.forc

es.i.

lene

rgia

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Iden

tifica

r la

rel

aci

ent

re e

nerg

ia, f

ora

i m

ovim

ent.

CO

MP

ETn

CIa

.En

.EL.

CO

nEI

XEM

EnT.

I.La

.InTE

RaC

CI

.aM

b.E

L.M

n

.FS

IC:

P

lant

ejar

pre

gunt

es in

vest

igab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s de

len

ergi

a.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Ex

plic

ar e

ls f

enm

ens

amb

laju

da d

e m

odel

s, v

erifi

car

la c

oher

nci

a en

tre

les

obse

rvac

ions

i l

exp

licac

i d

onad

a, i

exp

ress

ar-l

a ut

ilitz

ant

dife

rent

s ca

nals

com

unic

atiu

s.

CO

MP

ETn

CIa

.CO

MU

nIC

aTIv

a:

Ex

plic

ar e

ls f

enm

ens

amb

laju

da d

e m

odel

s, v

erifi

car

la c

oher

nci

a en

tre

les

obse

rvac

ions

i le

xplic

aci

don

ada.

Ex

pres

sar

idee

s i

orga

nitz

ar i

nfor

mac

ions

de

man

era

efica

, s

obre

fe

nm

ens

natu

rals

.

CO

MP

ETn

CIa

.MET

OD

OL

gIC

a:

P

lant

ejar

pre

gunt

es s

igni

ficat

ives

que

pug

uin

ser

obje

ctes

din

vest

iga-

ci

i apl

icar

con

eixe

men

ts i

habi

litat

s en

con

text

os d

el s

eu e

ntor

n.

Ve

rific

ar la

coh

ern

cia

entr

e le

s ob

serv

acio

ns i

les

expl

icac

ions

don

ades

.

Sabe

r qu

s

len

ergi

a.

Con

ixe

r le

s di

fere

nts

font

s d

ener

gia.

Sabe

r co

m o

bten

im l

elec

tric

itat.

Valo

rar

la im

port

nci

a de

les

talv

i de

nerg

ia i

con

ixer

alg

uns

cons

ells

de

stal

vi.

Programaci

43


CO

nTI

ng

UTS

MaT

RIa

.I.En

ERg

Ia.

Le

s fo

rces

i el

mov

imen

t.

L

ener

gia.

Le

s fo

nts

den

ergi

a.

Le

s fo

nts

den

ergi

a no

ren

ovab

le.

Le

s fo

nts

den

ergi

a re

nova

ble.

L

ener

gia

sola

r.

L

elec

tric

itat.

LEn

TOR

n.I.

La.S

Eva

.CO

nSE

Rva

CI

.

H

em d

est

alvi

ar e

nerg

ia.

44



Pg. 84Caldr que tinguem preparada una pilota per fer la comprovaci a laula dall que explica la unitat. Desprs duna lectura acurada, fem un debat entre tota la classe responent a la pregunta: qui pot generar energia?

1. a) el nen atura la pilota en movimentb) la m fa fora sobre el paper i larrugac) el ganivet fa pressi sobre el pa i el tallad) la m fa girar el pom de la porta

Pg. 85Proposem als alumnes que trobin exemples de les diferents forces: Gravetat Fregament Atracci Repulsi

2. a) Un jugador ha exercit fora sobre la pilota i lha fet moure cap a la cistella.b) La fora de gravetat fa caure la pilota a terra.

Pg. 86 i 87Per organitzar la informaci elaborarem un esquema i en posarem exemples:

Energia

calorfica:

mecnica:

3. La primera energia que van utilitzar els humans s la mecnica (la prpia i la dels ani-mals).

4. La primera font denergia calorfica va ser el sol.

45


Pg. 88Podem iniciar un mapa conceptual del que anirem treballant:

Pg. 89Podem fer una llista dels objectes que utilitzem habitualment i funcionen amb energies no renovables. Cal conscienciar els alumnes de la importncia de tenir una economia sostenible.

Energies..no.renovables

carb petroli gas.natural gas.but

Pg. 90Seguirem completant el mapa conceptual.

Energies..renovables

sol vent aigua

5. Els parcs elics produeixen energia elctrica a partir de la fora del vent.6. Lenergia solar es transforma en energia elctrica i serveix tamb per escalfar.

Les.fonts.denergia

segons..la.procedncia.

primries secundries

segons.si..sn.regenerables

renovables no.renovables

46


Pg. 91Continuarem ampliant el mapa conceptual:

Energies..renovables

sol vent aigua

fotovoltaica trmica

7. Fonts denergia renovable: el sol i la fora de laigua.8. El petroli s una energia no renovable perqu sextreu del sl i sacaba.9. Soluci possible: els cotxes, els autobusos, els tractors, la calefacci, les motos, etc.

Pg. 92Una activitat complementria seria investigar quines energies utilitzem a lescola i veure qui-nes sn renovables i quines no.

9. El carb i el petroli sn les energies ms contaminants.10. El sol, el vent i laigua sn fonts denergia renovables que serveixen per generar electricitat.Pg. 93

Proposem els alumnes de fer un treball dinvestigaci i situar en un mapa de Catalunya, o en un de la comarca, les centrals elctriques (hidroelctriques, trmiques, eliques, solars i nuclears).

11. a) calorfica b) mecnicac) mecnicad) calorficae) lumnicaf) mecnica

Pg 94-95Desprs de la lectura de la pgina 94 i 95 els podem proposar fer cartells amb eslgans que ens recordin que no hem de malbaratar lenergia.

12. Soluci oberta

47


Analitza el teu entorn1. Soluci possible

Per.moure.un.objecte arrossegar.una.cadira

Per.aturar.un.objecte aturar.una.pilota.que.alg.ha.xutat

Per.deformar.un.objecte arrugar.un.paper

Per.trencar.un.objecte trencar.un.llapis

2. Central.hidroelctrica Sutilitza la fora de laigua.

Central.trmica Carb,.petroli,.gas.o.biomassa.

Central.solar El.sol.

Central.elica El.vent.

Central.nuclear Lurani.

3. Soluci oberta4. Soluci oberta5. Soluci possible: cotxe (benzina), autobs (gas), tramvia (electricitat).

Qu he aprs?1.

a) carbb) electricitatc) gasoild) electricitate) electricitatf) vent

2. Soluci oberta3. Fonts denergia renovables: sol, vent, aigua

Fonts denergia no renovables: petroli, urani, carb

Projecte: fem una joguina

49

Projecte: Fem una joguina

Sincentiva el treball dinvestigaci i el cooperatiu.

Es desenvolupen les competncies comunicatives, metodolgiques i personals.

Es posen en joc continguts apresos anteriorment per aprofundir en:

Descobrir i valorar els canvis en un aspecte concret de la vida quotidiana (les joguines) amb el pas del temps.

Valorar la importncia de la reutilitzaci de materials per a nous usos com una actuaci responsable orientada a ls sostenible de lentorn. Fomentarlhbit de reutilitzar materials.

Experimentar en ls de diverses eines de treball i potenciar lhabilitat en les manualitats.

unitat 7la calor, la llum i el so

51

Unitat 7. La calor, la llum i el sog

RU

P.C

LaSS

E.D

UR

aD

aP

ERO

DE

CU

RS.

ESC

OLa

R.M

ESTR

E./.

a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.7

..La.

calo

r,.la

.llum

.i.el

.so

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Sabe

r qu

s

la c

alor

.C

OM

PET

nC

Ia.E

n.E

L.C

On

EIXE

MEn

T.I.L

a.In

TER

aCC

I.a

Mb

.EL.

M

n.F

SIC

:

P

lant

ejar

pre

gunt

es in

vest

igab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s de

la c

alor

, la

llum

i el

so.

Ex

plic

ar e

ls f

enm

ens

amb

laju

da d

e m

odel

s, v

erifi

car

la c

oher

nci

a en

tre

les

obse

rvac

ions

i l

exp

licac

i d

onad

a, i

exp

ress

ar-l

a ut

ilitz

ant

dife

rent

s ca

nals

com

unic

atiu

s.

U

tilitz

ar e

l co

neix

emen

t ci

entfi

c pe

r co

mpr

endr

e si

tuac

ions

pro

pere

s re

laci

onad

es a

mb

prob

lem

tiq

ues

ambi

enta

ls,

amb

la c

onse

rvac

i d

e la

sal

ut o

am

b l

s d

obje

ctes

tecn

olg

ics

i per

pre

ndre

dec

isio

ns c

ohe-

rent

s pe

r ac

tuar

am

b aq

uest

con

eixe

men

t.

CO

MP

ETn

CIa

.CO

MU

nIC

aTIv

a:

Ex

pres

sar

i org

anitz

ar id

ees

i inf

orm

aci

de

man

era

efica

i i

ntel

ligi

ble

sobr

e fe

nm

ens

natu

rals

i te

cnol

gic

s.

Id

entifi

car

info

rmac

ions

rel

leva

nts

de l

rea

en

text

os q

ue u

tilitz

en d

ife-

rent

s ca

nals

com

unic

atiu

s i d

e pr

oced

nci

es d

iver

ses.

CO

MP

ETn

CIa

.Da

UTO

nO

MIa

.I.In

ICIa

TIva

.PER

SOn

aL:

Id

entifi

car

quin

es s

n a

quel

les

actit

uds

posi

tives

per

cui

dar

el n

ostr

e co

s.

Iden

tifica

r le

s fo

nts

de c

alor

.

Con

ixe

r el

s ca

nvis

que

pot

pro

duir

la c

alor

.

Sabe

r qu

s

la ll

um.

Iden

tifica

r le

s fo

nts

de ll

um.

Con

ixe

r la

rel

aci

ent

re la

llum

i el

col

or. C

oni

xer

els

colo

rs b

sic

s.

Sabe

r qu

s

el s

o.

Iden

tifica

r le

s fo

nts

del s

o.

Con

ixe

r i i

dent

ifica

r le

s ca

ract

ers

tique

s de

l so.

Rec

oni

xer

els

efec

tes

de la

con

tam

inac

i a

cst

ica

per

a la

sal

ut.

Programaci

52

Unitat 7. La calor, la llum i el so

CO

nTI

ng

UTS

MaT

RIa

.I.En

ERg

Ia.

La

cal

or.

Le

s fo

nts

de c

alor

.

La

cal

or p

rovo

ca c

anvi

s.

La

llum

.

La

llum

i el

s co

lors

.

L

arc

de S

ant M

art.

El

so.

Le

s ca

ract

ers

tique

s de

l so.

LEn

TOR

n.I.

La.S

Eva

.CO

nSE

Rva

CI

.

La

con

tam

inac

i a

cst

ica.

53



Pg. 104 i 105Com a treball complementari podem proposar als alumnes que cerquin quines fonts de calor hi ha a lescola i quins usos hi donem. Desprs classificarem les fonts denergia en renova-bles i no renovables.

1. El foc s una font de calor natural.2. El got sescalfa i la llet es refreda una mica.3. Soluci possible: carb, petroli i gas natural.

Pg. 106 i 107Abans de comenar cal que preparem el segent material per als experiments: 2 bols, 2 ter-mmetres de mercuri o alcohol, glaons i una font de calor (estufa, fog). Aquesta sessi es pot fer al laboratori.

4. Les canonades es poden rebentar pel gla perqu laigua augmenta de volum quan es congela.

5. Soluci obertaHeu dentrar al web

Pg.108 i 109Podem proposar als alumnes que preparin, en petits grups, una petita histria per explicar amb ombres xineses. Han de parar atenci als personatges que fan sortir en la histria per-qu han de saber simular-los mitjanant les ombres que projectin amb les mans.

6. Soluci obertaPg.110

Seria interessant utilitzar el projector i experimentar la projecci de la llum en cossos opacs, translcids i transparents.Per experimentar la refracci de la llum necessitarem un bol de vidre i un llapis.

Pg.112Seria interessant que els alumnes poguessin experimentar amb el colors en lrea de plstica.

7. Soluci possible:Transparents Translcids Opacs

vidres de la finestralupa

lents de les ulleres

cortina de robapaper

vidre glaat

cartolinafusta i metall

http:/http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ud/webstionaris/lamateria.htmhttp:/http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ud/webstionaris/lamateria.htm

54


8. La llum es desplaa en totes direccions (la bombeta hauria dilluminar-ho tot) i viatja en lnea recta (la llum que surt de la llanterna no pot descriure corbes).

9. Un objecte que veiem de color negre absorbeix tota la llum.Pg.113

Per comprendre com es forma un arc de Sant Mart podem proposar als alumnes de fer-ne un al pati de lescola un dia de sol. Necessitarem una mnega amb aspersor.

10. ExperimentaciPg 114

Experimentaci de la vibraci del so: Material Pot dalumini Goma Globus gran Grans de caf o arrs Cullerot metllic Safata metllicaEl pot dalumini el cobrirem amb el globus trencat de manera que quedi tensat. Posarem a sobre larrs o caf. Picarem el cullerot amb la safata i veurem com salten els granets. Ens ajudar a comprendre la vibraci del so.

Pg. 115Per comprendre i organitzar les caracterstiques del so podem elaborar un mapa conceptual com aquest:

Caracterstiques..del.so

intensitat to timbre

fort fluix agut greu

11. Apujar i abaixar el volum del televisor suposa modificar la intensitat del so.12. El timbre s la propietat especfica de cada so i ens permet identificar-lo.

55


Analitza el teu entorn1.

a) La calor eixuga la roba perqu evapora laigua.b) Soluci possible: lassecadora s una font artificial per eixugar la roba. El sol, una font

natural, s ms ecolgic i sostenible.

2. Soluci oberta3. El menjar del plat es refreda perqu est en contacte amb laire, que s ms fred.4. Quan la llum troba un obstacle (un cos opac) no pot passar. El resultat s una regi fosca,

lombra.

5. La contaminaci lumnica s lexcs de llum en lentorn.6. Contaminaci acstica s quan hi ha un excs de soroll. Per tant, escoltar msica massa

alta contribueix a la contaminaci.

Investiga i experimenta1. Experiment 2. Experiment

Qu he aprs?1. La temperatura s la mesura que utilitzem per calcular la calor. La mesurem en graus

centgrads.

2. Calor - tacte.Llum - vista.So - oda.

3. a) Vertader.b) Fals. Lherba s de color verd perqu s el color que reflecteix.c) Fals. Un objecte opac no deixa passar la llum.d) Vertader.

4. a) Refracci.b) Els binocles i el telescopi ens fan veure ms a prop els objectes llunyans. El micros-

copi ens permet veure objectes petits com si fossin ms grans.

5. Leco s quan un so rebota i torna cap a la font dorigen.

56


6. Percebem la claror del llampec abans perqu la llum viatja ms rpid que el so.7. Lesquema dels colors bsics resultant ha de ser com el de la pgina 112 del llibre.8.

a) electricitatb) gasc) focd) electricitat

9. Transparents: lupa, aigua i aire.Translcids: paper vegetal, paper de cellofana, full de pergam.Opacs: paper destrassa, suro i paper dalumini.

10. La llum es reflecteix quan topa amb un objecte opac i rebota. I els rajos de llum es refrac-ten quan travessen un objecte translcid; aleshores la llum canvia de direcci.

11. a) font de calorb) conductorsc) contreuend) reflecteixene) opacsf) vermell, groc, lila, verd, blau, blau turquesa i blancg) cordes vocals

unitat 8les mquines

58

Unitat 8. Les mquines

gR

UP

.CLa

SSE.

DU

Ra

Da

PER

OD

EC

UR

S ES

CO

LaR

MES

TRE.

/.a

CM

2 (4

t)

R

EaT

TOL.

I.JU

STIF

ICa

CI

.DE.

La.U

nIT

aT

C. d

el M

edi N

atur

al, S

ocia

l i C

ultu

ral

Uni

tat.8

..Les

.mq

uine

s

Ob

JEC

TIU

S.D

aP

REn

EnTa

TgE

CO

MP

ETn

CIE

S.b

SI

qU

ES

Iden

tifica

r ei

nes

i mq

uine

s d

altr

es te

mps

i co

nix

er l

evol

uci

de

les

mq

uine

s al

llar

g de

la h

ist

ria.

CO

MP

ETn

CIa

.En

.EL.

CO

nEI

XEM

EnT.

I.La

.InTE

RaC

CI

.aM

b.E

L.M

n

.FS

IC:

P

lant

ejar

pre

gunt

es i

nves

tigab

les

sobr

e ca

ract

ers

tique

s ob

serv

able

s en

les

mq

uine

s.

U

tilitz

ar e

l co

neix

emen

t ci

entfi

c pe

r co

mpr

endr

e si

tuac

ions

pro

pere

s re

laci

onad

a am

b la

pro

blem

tic

a de

l med

i am

bien

t

CO

MP

ETn

CIa

.aR

TST

ICa

.I.C

ULT

UR

aL:

.

A

ctua

r en

el

mar

c de

pro

ject

es c

olle

ctiu

s pe

r re

sold

re p

robl

emes

i

mill

orar

la v

ida

com

unit

ria.

CO

MP

ETn

CIa

.LIn

g

STI

Ca

:

Expr

essa

r id

ees

i or

gani

tzar

inf

orm

acio

ns d

e m

aner

a efi

ca

i in

tel-

ligib

le s

obre

fets

, pro

blem

es i

fen

men

s so

cial

s i h

ist

rics

.

Sabe

r qu

s

una

mq

uina

.

Rec

oni

xer

dife

rent

s m

qui

nes

sim

ples

i co

mpo

stes

.

Con

ixe

r co

m fu

ncio

na u

n or

dina

dor

.

Programaci

59


CO

nTI

ng

UTS

EnTO

Rn

,.TEC

nO

LOg

Ia.I.

SOC

IETa

T

Q

u

s un

a m

qui

na.

Le

s m

qui

nes

sim

ples

:

La

pal

anca

.

E

l pla

incl

inat

.

L

a ro

da.

La

pol

itja.

El

car

gol.

El

tasc

.

Le

s m

qui

nes

com

post

es:

L

engr

anat

ge.

El

mot

or.

El

cir

cuit

elc

tric

.

El

cir

cuit

elec

trn

ic.

L

ordi

nado

r.

Le

s ei

nes.

Ca

nvI

S.I.C

On

TIn

UT

aTS.

En.E

L.TE

MP

S

M

qui

nes

dab

ans

i da

ra.

60



Pg. 122Podem proposar als alumnes que diguin quines mquines han vist aquell dia, a casa o de cam a lescola, i que expliquin quina funci fan.

1. a) c, a i bb) Aquests agricultors estan llaurant.c)

a. Els bous fan la fora per llaurar.b. El tractor fa la fora.c. Els homes exerceixen la fora sobre larada.

d) Saplica sempre lenergia mecnica.

Pg. 123Per comprendre millor el concepte de mquina farem una llista de mquines simples i una de compostes que utilitzem en el nostre dia a dia.

2. Les mquines serveixen per transformar material, per generar moviment, per traslladar objectes, per generar calor, etc.

3. a) combustibleb) electricitatc) energia de les personesd) hidrulica

4. Soluci possible:Energia..

de.les.persones Energia.elctricaEnergia..

de.combustibles Energia.elica

bicicletagrapadora

ordinadorliquadora

cotxeavi

molinsvaixell de vela

Pg.124 Caldr tenir preparat el segent material per observar-ne les caracterstiques: Tisores, pinces, trecanous i carret de joguina.

5. a) Saplica la fora sobre lextrem del pal oposat a la roca. El fulcre s el punt on es

recolza el pal.b) La fora saplica sobre els braos del trencanous i el fulcre s el punt duni dels dos

braos.

61


Pg.125-126-127Desprs de la lectura haurien dorganitzar la informaci en un mapa conceptual. Seria convenient posar un exemple de cada mquina simple.

6. Serjant: instrument de fusta o de ferro que usen els fusters per prmer una contra laltra dues peces de fusta encolades.

7. Per aixecar u

coneixement del medi · 4 introducció l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural...

Documents